� EntrevistaFrancesc Insensé

� MarrocPàgs. 14 i 15

� UrbiónPàgs. 20 i 21

� Lofoten (2ª part)Pàg. 22

� ArbustsPàg. 23

� PenyagolosaPàg. 25

i a més:Agenda, BTT, MediAmbient, Senderisme...

ss uu mm aa rr ii

NNúúmm.. 5566ÈÈppooccaa IIII DL.B-45290-97

C. Major, 109. Tel. 93 668 79 01 - (Apt. de Correus 45)Revista Trimestral d'Informació Social

març-abril-maig de 2008

Web de l’entitat:www.molinsderei.net/cem

e-mail:cem@cem.molinsderei.net

FFuunnddaatt ll’’aannyy 11996611

del centre excursionistamolins de rei

NNÚÚMMEERROO 5566ÈÈPPOOCCAA IIIImarç, abril i maig 2008

EEddiittaa::CEM (Centre Excursionista

Molins de Rei)C/ Major, 109

Tel: 93 668 79 01Fax: 93 680 02 29

e-mail:cem@cem.molinsderei.net

DDiirreecccciióó::Enric Solà

DDiisssseennyy ii mmaaqquueettaacciióó::Oriol Solà

PPuubblliicciittaatt::M. Lluïsa Domingo

AAsssseessssoorr lliinnggüüííssttiicc::Servei Local de Català de

Molins de Rei (Ca n'Ametller)

IImmpprreessssiióó::

HHii ccooll..llaabboorreenn::

Enric SolàÀngel Beumala

Carme ValldoseraMarià CaimoJesús JiménezDavid BlascoEduard Torà

FFoottooggrraaffiieess::

Enric SolàÀngel BeumalaEduard ToràArxiu del CEM

LLaa rreeddaacccciióó ddee ""EEll BBuuttlllleettíí"" nnoo ssiinn--ttoonniittzzaa nneecceessssààrriiaammeenntt aammbb ccaappddeellss eessccrriittss ssiiggnnaattss..

FFoottooss PPoorrttaaddaa::

PPuujjaaddaa ddeell PPeesssseebbrree(El grup al cim)

DDeess ddeell RRoobbiiññeennaa(Reflexions amb la muntanya)

PPeennyyaaggoolloossaa(Al sostre del País Valencià)

EEDDIITTOORRIIAALLHaureu observat que aquest Butlletí gaudeix de 4 pàgines més que ennúmeros anteriors; això demostra la bona salut de la revista i la pos-sibilitat de poder enquibir una mica més de publicitat, que, dit siguide passada, ajuda a fer bullir l'olla de la nostra publicació i permetaugmentar el nombre d'articles de text, cròniques, o el que vosaltresvulgueu per mitjà de la vostra participació.Després d'una pacífica i celebrativa Assemblea General Ordinària desocis (no oblidem que s'ha complert el primer any de la nova JuntaDirectiva), els socis, que ja han depassat els 600 amb escreix, repre-sentats pels presents, van donar la seva aprovació a les propostes i lesiniciatives de la Junta, amb el resum del 2007 i les propostes ambvista a l'exercici 2008.Fet aquest incís, us oferim les notícies més immediates, amb la cele-bració multitudinària, el proper mes d'abril, concretament el dia 6, dela 2a. edició biennal de la Travessada Molins de Rei-Vilafranca, de 45quilòmetres de recorregut, amb una segona opció de 25 quilòmetresper a aquells que s'ho vulguin prendre amb més calma. Cal esmentarque l'Organització ha fet alguns canvis en el recorregut per millorarl'aspecte paisatgístic i panoràmic de l'itinerari. També és important feravinent als nostres lectors que enguany, la Travessada classifica elsseus federats que ho desitgin per a l'XI Copa Catalana de Caminadesde Resistència.També el mes d'abril, el dia 27, per un canvi de darrera hora, tindràlloc, avançada a les seves dates habituals, la Caminada Popular deMolins de Rei, la qual cosa ha fet coincidir, de rebot, alguna activitatprogramada i contractada prèviament. Tot i això, esperem que els par-ticipants habituals no ens ho tinguin en compte i ens facin gaudir dela seva entusiasta presència, com sempre. Des d'aquest Butlletí,demanem disculpes als afectats.El mes de maig, concretament, entre el 15 i el 30, tindrem l'oportuni-tat de gaudir d'una exposició molt nostrada. El nostre consoci Fran-cesc Insensé, el nostre entrevistat, ens oferirà "El Romànic català",una mostra de maquetes a escala de les joies més representatives del'art arquitectònic per excel·lència. Una de les activitats que clouran el trimestre i que val la pena referirés el Cap de Setmana del Soci, que es farà els dies 24 i 25 de maig, alPirineu aragonès: Ainsa, Bielsa, Saint Lary Soulan, Vall de Pineta.El contingut del sumari, a part l'Agenda habitual, ens ofereix la sego-na part de l'article de les Illes Lofoten, de l'Àngel Beumala, un articled'en Jesús Jiménez sobre el Pic d'Urbion... També és molt importantque us llegiu l'apartat de "La Junta Informa", on s'explica l'èxit acla-parador de l'estand del CEM al sector de degustacions de la Fira de laCandelera 2008, i la nova orientació d'aquest projecte. Us avancemque aquest any no s'hauria pogut portar a terme si no fos per la inicia-tiva i empenta de la nostra secretària, la Carme Valldosera, i tots elsvoluntaris i voluntàries que l'han ajudat. I és que al CEM tenim gentque no ens mereixem. (Ens ha sortit un rodolí, què hi farem!)

3

AAGGEENNDDAA

4

MARÇ

Dia 2 de març, diumenge. “Talaia sonora 7.0”. Sessió demúsica experimental a la natura a càrrec del músic “EduComelles” alies Mensa. Una “talaia sonora” és un projecte d'in-tervenció musical en l'espai natural. El músic interpretarà una composició en un lloc secret de laSerra de Collserola. Per trobar l’escenari natural es faran servirGPS. 15 Km a peu. Cava i aperitiu final per a tots els assistents.Inscripcions a Secretaria.

Dimarts 4 de març, a les 19 h, al local del CEM. Presentaciódel llibre “Fem safareig! De les bugaderes a les rentadores:treball i socialització femenina als rentadors”, per les sevesautores, Dolors Juanpere i Isabel Martínez. Acte emmarcat en elDia Internacional de la Dona.

Del 4 al 14 de març. Mostra fotogràfica al local del CEM: “Elsantics rentadors i safarejos públics del passat, espai derelació social entre dones”. Organitza: Associació Cultural “LaCarrutxa” (Reus), i els molinencs Maria Isabel Damunt i AlonsoPallí.

Cap de setmana 8 i 9 de març. Secció Escalada: Sortida alsector d’Horta de Sant Joan. (Terra Alta). Reunió preparatòria6 de març, a les 20 hores, al CEM. Vocal: Jordi Garcia Laborda.

Dia 9 de març, diumenge. Secció BTT: Sortida a "Els quatrepics de Collserola". A través d'aquesta ruta, enllaçarem els principals pics deCollserola: Puig Madrona (340m), Tibidabo (512m), Sant PereMàrtir (399m), i Puig d'Olorda (435m). Nivell alt, 54 Km.Reunió preparatòria dijous 6 de març, 20h, al CEM. Vocal:David Blasco.

Dia 9 de març, diumenge. Secció de Medi Ambient: Matinalper la Serra de Collserola. La reserva natural de la Font Groga. Un frondós i exhuberantbosc d’alzines i roures centenaris prop del Tibidabo. Inscripcionsa Secretaria. Vocal: Marià Caimo.

Dimecres 12 de març. Caminem entre setmana! Recorregut apeu d’un dels 10 “Itineraris a l’abast per Molins de Rei”. Sorti-da a les 9h matí a la plaça dels Països Catalans. Cadascú s’ha deportar el seu esmorzar i beguda. No cal inscriure’s.

Dia 15 de març, dissabte, a les 19h al local del CEM. Pre-sentació del cicle de rutes de senderisme “Cavalls del Vent”.Es tracta d’un seguit d’excursions que ressegueixen la conegudatravessa entre vuit refugis guardats dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Vocal: Jesús Jiménez.

Dia 16 de març, diumenge. Secció de Senderisme: Serra delMontsant: De Margalef fins a Ulldemolins (Priorat).Desplaçament amb autocar. Inscripcions a Secretaria. Vocal:Jesús Jiménez.

Dia 25 de març, dimarts. Comencen les inscripcions per laTravessada Molins de Rei - Vilafranca. De 19 a 21h, de dilluns adivendres al CEM, o per transferència bancària. Més informació: http://www.molinsderei.net/cem

Dia 29 de març, dissabte, a les 19h, al local del CEM, Reunióde controls de la “Molins de Rei - Vilafranca del Penedès”.

Dia 30 de març, diumenge, Sortides de Descoberta Cultural:“Banyoles desconegut”. Passejada matinal prop del llac, desdels Aiguamolls de la Puda fins el paratge de les Estunes. Espaid’interès per la pedra de travertí, de formes engorjades i miste-rioses. Cal anar preparat de calçat, portar bastons i roba còmoda.Com a cloenda farem una visita guiada pel nucli antic medievalde Banyoles (3 €). Desplaçament amb autocar. Inscripcions aSecretaria a partir del 25 de febrer. Vocals: Joan Miró i EnricSolà.

ABRIL

Diumenge 6 d’abril. 2a edició de la Travessada “Molins deRei - Vilafranca del Penedès”. Amb dos recorregus per triar: un de curt de 25 km, i un de llargde 45 km.

Dimecres 9 d’abril. Caminem entre setmana!Recorregut a peu d’un dels 10 “Itineraris a l’abast per Molins deRei”. Sortida a les 9h matí a la plaça dels Països Catalans.Cadascú s’ha de portar el seu esmorzar i beguda. No calinscriure’s prèviament.

Diumenge 13 d’abril. Secció BTT: De Banyoles al llogarret de Centenys (Pla de l’Estany) (22 Km). Durada 2h 30 min. Desnivell acumulat 310 m. Reunió

preparatòria dijous 10 d’abril, a les 20h, al CEM. Vocal: DavidBlasco.

Diumenge 13 d’abril, diumenge. Secció de Senderisme: Travessada de Saldes a Bagà (Serra de Moixeró). Desplaça-ment amb autocar. Inscripcions a Secretaria. Vocal: JesúsJiménez.

Dissabte 19 d’abril, 19h, al local del CEM. Projecció digital:“Els 7 cims”. Pel·lícula que explica l’aventura de coronar el cim més alt decada continent: Kilimanjaro (5.895, Tanzània, Àfrica), Elbrus(5.642, Caucas, Europa), Aconcagua (6.962, Argentina, Amèricadel Sud), Piràmide Carstenz (5.029, Nova Guinea, Oceania), McKinley (6.194, Alaska, Amèrica del Nord), Mt Vinson (4.892,Antàrtida), i Everest (8.848, Himàlaia, Àsia). Organitza: Grup deSenders.

Diumenge 20 d’abril, Secció Escalada: Agulles de Montser-rat. Reunió preparatòria dijous 17 d’abril, a les 20h, al CEM. Vocal:Jordi Garcia Laborda.

Diumenge 20 d’abril. Secció de Medi Ambient: Matinal pelsantics paisatges rurals de Gallecs. Un espai natural i agrícola entre el Vallès Oriental i el VallèsOccidental. Inscripcions a Secretaria. Vocal: Marià Caimo.

Dimecres 23 d’abril, a les 20h, al local del CEM: Amb motiude la Diada de Sant Jordi :“Foc de cançons”. Concert de guitarra del cantautor i consociSebastià Pi, amb versions de La Trinca, i d’altres grups alegresi divertits. No us ho perdeu! Entrada de franc.

Dia 27 d’abril, diumenge, Sortides de Descoberta Cultural:Castellfollit del Boix (Bages). Esmorzarem de motxilla a l’en-torn de l’església romànica de Sant Pere (sXI). Pujada al cimdel Cogulló (anada i tornada 2h 15 minuts, panoràmiques excep-cionals si fa bon dia). Cal anar preparat: calçat, roba i bastons.Tot seguit, visita a la Granja d’Engreix de cargols “Cal Jep”,on veurem el procés de reproducció (helicultura) amb les salesde maternitat, incubació i engreix. Desplaçament amb autocar.Inscripcions a Secretaria. Vocals: Joan Miró i Enric Solà.

Diumenge 27 d’abril. 23ena edició de la “Caminada Popularde Molins de Rei”. Inscripcions durant els quinze dies abans, de dilluns a divendres,de 19 a 21h, al local del CEM.

MAIG

Diumenge 11 de maig. Secció de Senderisme: Travessada deBagà a Gréixer (Serra de Moixeró, Berguedà). Desplaçamentamb autocar. Inscripcions a Secretaria. Vocal: Jesús Jiménez.

Dimecres 14 de maig. Caminem entre setmana! Recorregut apeu d’un dels 10 “Itineraris a l’abast per Molins de Rei”. Sorti-da a les 9h matí a la plaça dels Països Catalans. Cadascú s’ha deportar el seu esmorzar i beguda. No cal inscriure’s.

Del 15 al 30 de maig. El Romànic Català: Exposició demaquetes d’esglésies romàniques i castells, fets amb pedraceràmica pel nostre consoci Francesc Insensé i Marco. De dilluns a divendres, de 19 a 21 hores, al local del CEM. No us hoperdeu!

Diumenge 18 de maig. Secció de Medi Ambient: Matinal perla Serra de Collserola. El bosc de Can Catà (Cerdanyola delVallès). Una reserva natural que ens mostra com és el bosc típicmediterrani. Inscripcions a Secretaria. Vocal: Marià Caimo.

Diumenge 18 de maig. Secció BTT: El Pantà de Foix (Gar-raf). 21 Km. Durada 3h 30 min. Desnivell acumulat 490 m.Reunió preparatòria dijous 15 de maig, a les 20h, al CEM. Vocal:David Blasco.

Diumenge 18 de maig. Secció Escalada: Sortida al sector deMediona (Alt Penedès). Reunió preparatòria dimecres 15 demaig, a les 20h, al CEM. Vocal: Jordi Garcia Laborda.

Dissabte i diumenge 24 i 25 de maig. “Cap de setmana delsoci”. Sortida en autocar a les 6h del matí cap a les poblacionsde l’Ainsa i Bielsa (Pirineu aragonès), i visita a la poblaciófrancesa de Saint Lary Soulan. Pernoctació a l’Hotel Bielsa. Diu-menge proposta de 2 recorreguts a peu per la Vall de Pineta, dediferents nivells de dificultat. Places limitades a 60. Inscripcionsa partir del 28 d’abril. Vocals: Anton Gómez, Joan Miró i EnricSolà.

5

AAGGEENNDDAA

el 15 al 30 de maig de2008, el nostre estatgesocial acollirà l'exposició

"El Romànic Català", un con-junt de 32 maquetes d'esglésies,ermites i castells d'època romà-nica, fetes a escala amb pedresde ceràmica, pel nostre consociFrancesc Insensé Marco. Des del Butlletí, hem cregut quevalia la pena aprofitar la sevapresència aquests dies per l'Enti-tat per fer-li l'entrevista d'aquestnúmero que teniu a les mans. El senyor Insensé va néixer el1924 i és soci de la nostra entitat

des de 1980. Aquesta exposicióde les teves maquetes d'esglésiesromàniques i castells catalansens ha deixat bocabadats. Fes-nos un resum del seu procés d'e-laboració.

Les peces de ceràmica que repre-senten els carreus, les compro enuna empresa de Terrassa que esdedica a fer materials per fermaquetes. Allà també hi ha pecesper fer arcades, portals, etc. El pro-blema ve a l'hora de fer les teula-des de pissarra. Llavors el que faigés anar a la pedrera de Santa Creud'Olorda, agafar làmines de roquesde llicorella, i després a casa, amb

paciència, tallar-les a mida. Lla-vors, amb aquesta base, el procésd'elaboració és el següent: em des-plaço on hi ha l'ermita o castell, enfaig fotos per tots els cantons, idesprés les faig servir de modelper anar fent la maqueta al mésexacta possible. També faig servir, per documentar-me, llibres sobre el romànic català.A la majoria d'ells hi ha els plànolsde les esglésies i castells.

Un ocellet ens ha dit que enaquests anys has fet més de 50maquetes!

A l'exposició, però, n'hi ha només32. Pensa que n'he donat més d'unavintena. De fet, no he pensat mai avendre-les. A part, el procés d'ela-boració no és tan fàcil i ràpid. Mésd'una vegada, quan he tingut l'er-mita feta, me la miro de tots can-tons, no m'agrada com ha quedat, ipenso, "noi, això no va bé", llavorsla desfaig, i la torno a fer partint dezero.

Però aquesta no és la teva únicafaceta artística. Sabem, perexemple, que també ets un afec-cionat al dibuix i la pintura. Lesfelicitacions de Nadal que enviesa amics i coneguts, per exemple,

són una mostra de detallisme ipreciosisme…

Això sí, tota la meva vida m'haagradat dibuixar. El dibuix fet ambploma sempre m'ha encantat, tot ique sempre com a afeccionat, nohe fet estudis d'art ni molt menys.Per cert, al teu pare, en Joan Beu-mala, li vaig dedicar un dibuixquan va néixer, amb la data, uncampanar on sonaven les campa-nes, i uns ocells ...

Sí, el recordo. Estava penjat alpassadís de casa dels avis[durant molts anys la famíliaBeumala i la família Insensé vanser veïns a l'Avinguda de Barce-lona de Molins de Rei]. A partd'aquest dibuix com a felicitaciópel naixement del meu pare, elsque hem tingut la sort d'estar enel teu estudi sabem que tens undibuix dedicat d'en Josep MariaMadorell. Quina va ser la tevarelació amb el famós dibuixant?

Amb en Josep Maria Madorell ensunia la passió per la muntanya i peldibuix. Era una persona moltferma, la seva forma de ser i deparlar lligaven molt amb la meva.De seguida ens posàvem a ferbroma, a explicar situacions còmi-ques. Sempre estàvem contents iens ho passàvem molt bé. Vaiglamentar molt la seva desapariciól'any 2004.

A la muntanya, no tot han estatflors i violes, oi ?

Tens raó. Pujant al Mont Perdut(3.355 m), vam tenir la pega queuna nevada va dissimular lesesquerdes de la glacera. Un com-pany de cordada hi va caure, i va

6

EENNTTRREEVVIISSTTAA

D

El nostre protagonista davant una petita mostra de les seves maquetes.

7

EENNTTRREEVVIISSTTAA

ser dramàtic. Tot van ser corredis-ses, planys i crits. L'esquerda eramolt profunda però feia com uncoll d'ampolla, i el company vaquedar clavat allà com un tap, peròanava dient: "Correu, correu, quem'estic ensorrant!". I és veritat, sid'aquell estret anava cap avall, jaera impossible fer res per salvar-lo.Vam provar amb una corda, però

es va trencar. Després vam provaramb una manta. La vam tallar atrossos, els vam unir amb nusos,ell se la va lligar per l'espatlla comva poder, i el vam aconseguir treu-re d'allà. Aquell dia va tornar a néi-xer.

Els que et coneixem de fa anyssempre t'hem vist com un delspioners de l'esquí a Molins deRei. De quan estem parlant?Com va venir l'afició?

Com tothom sap, va ser en LluísEstassen qui inicià a Catalunya lesgrans travessies de cims i vallspirinencs amb esquí i les primeresascensions sistemàtiques dels picspirinencs amb acampades mòbils,aconseguint nombroses primeresescalades. Estem parlant de ladècada dels anys vint del segleXX, quan jo era una criatura. AMolins de Rei el pioner va ser en

Francesc Monfort (1908-1999), aqui, per cert, se li dedica cada anyla cursa d'atletisme de SantMiquel, per la Festa Major deMolins de Rei. La meva generacióva ser posterior, però malgrat tot,vam començar la pràctica de l'es-quí alpí quan encara no hi haviaestacions d'esquí tal i com lesconeixem avui. Però les botiguesd'esports de Barcelona ja venienesquís, i ja ens en podíem compraro llogar. Eren de fusta, i els bas-tons també. El que fèiem era anaren tren fins a Ribes de Freser, aga-far el cremallera fins a Núria, idesprés pujar a peu amb els esquís

carregats a l'esquena cap a la paladel Puigmal. Les fixacions no erengaire bones, i quan algú perdia unesquí, aquest no quedava frenat ihavíem de cridar a tothom: "comp-te que baixa!" I l'esquí anava aga-fant cada cop més velocitat, i bé, alfinal corria com una fletxa mun-tanya avall. Era la muntanya pela-da, no hi havia remuntadors, i enun dia feies com a molt dues bai-xades!

També practiques l'esquí defons, oi?

Sí, va ser gràcies a en Francesc

Monfort. Un bon dia em va dir:"Insensé, prova l'esquí de fons".Però era un dia de neu glaçada iem vaig fer un fart de caure, tantvaig caure que vaig agafar elsesquís de fons i els hi vaig tornar,allò no era per a mi. Tanmateixm'hi vaig acabar aficionant amesura que les pistes de l'esquíalpí es massificaven. L'esquí defons es lluny de les multituds, es faenmig de boscos, hi ha moltacalma, silenci, es gaudeix més dela natura hivernal… I que ningú espensi que no farà exercici, perquèDéu n'hi do el que costa l'esquí defons…!

I no et perdies mai la marxa quees fa cada any a Beret. De fet acasa teva tens uns quants tro-feus. Ens en pots explicar algunaanècdota?

Sí, la marxa Beret, i tant! I durantuns anys també vaig participar enel Campionat de Catalunya d'Es-quí de fons, i vaig guanyar tresmedalles, una d'or i dues de plata,dins la meva categoria. Com aanècdota, us puc explicar que unavegada, a 150 metres de la meta,érem jo i un altre que corríem moltempatats, però llavors l'altre vacaure, i jo sense dubtar-ho un

Esquerda al glaciar del Mont Perdut. Campionat d’esquí de fons a Tuixent el 1991 amb l’Anna i el Francesc Monfort.

segon vaig clavar els meus esquísa la neu, i el vaig ajudar a aixecar-se i a posar-se els esquís. Però lla-vors ell va marxar esperitat perguanyar la cursa, deixant-me a miamb un pam de nas. Ell va quedarprimer i jo segon!

Les limitacions de l'edat ja no etpermeten fer les caminades iascensions que feies de jove.Però sembla que ho portes moltbé perquè amb 83 anys encara etcalces els esquís i fas petitescaminades ...

L'any passat sí que me'ls vaigcalçar. Aquest any encara no, per-què hi ha poca neu, però tinc totl'equip preparat per sortir tan bonpunt es pugui, el març o l'abril, ianar a fer una esquiadeta a Beret.

Què recomanes a la gent queentra en la maduresa física i jano pot fer tot el que feia abans ala muntanya?

Prendre-s'ho amb calma. Adaptar-se al ritme del cos. Si abans puja-ves a Santa Creu d'Olorda en mitjahora, ara te n'hi estàs dues, o tres,és igual, el cas és fer-ho. Però sem-pre has de fer exercici, mai has dedir "estic cansat em quedo a casa".

Mantenir-se en forma fins que espugui és primordial. Llavors, quanvenen les malalties i ja no potsmés, t'has de conformar a viure derecords, fotografies, revistes, i lli-bres de muntanya. Cal seguir l'e-xemple d'aquell muntanyenc basc,que després de fer diversos vuitmils a l'Himàlaia, va tenir un acci-dent que li va impedir practicar elseu esport. Però llavors ell va dir:"si no puc fer vuit mils, faré quatremils i, sinó, dos mils ...".

El Senyor Insensé s'aixeca i em

mostra fotografies de joventut illavors faig una descobertaexcepcional: el Grup Montserratde Molins de Rei. Què és això del"Grup Montserrat", Francesc?

Érem un grup excursionista quevam fundar després de fer el serveimilitar, el 14 de juny de 1949, ambel recentment desaparegut JaumeRius, familiar i gran amic meu.S'hi van apuntar molts joves deMolins de Rei: el German Puigga-rí, el Josep Maria Bonells, el"Miguelin" Garcia, el Josep MariaMadorell, el Baldiri Vilà, en Tarra-gó, en Canalies, el Manel Roca, elJoan Campmany, el Joan Planas, elF. Ripoll, el Ll. Bassons, el Ll.

Asenjo, el M. Marimon, el R.Farreres, el Paco Bofill, l'ÀngelHomet, i molts d'altres. Feia desecretari el Josep Maria Puiggarí.Molts malauradament, ja han tras-passat. Mira, aquí tens l'acta fun-dacional, i el permís de Madrid dela Federación Española de Monta-ñismo, que ens reconeix com unaentitat legal, i ens desitja molt èxitsesportius. I és que per ser recone-guts oficialment vam necessitaruna autorització municipal, i infor-mes de la Guàrdia Civil dient queérem "bons nois", ... Però vam

aconseguir que ens aprovessinl'emblema, un escut amb les quatrebarres i la serra de Montserrat, i acada cim que pujàvem hi plantà-vem un banderí del club. L'autorit-zació, a part d'excursionisme iesquí, ens reconeixia com unaentitat per fer fotografia, tennis detaula, i "activitats socials". I aquíhi cabia de tot. Mira aquesta foto,estem tocant l'harmònica a l'esce-nari del Foment... Vam fer moltesascensions a tres mils del Pirineu,però amb els anys, van anar sortintles nòvies, els casaments, les cria-tures… i la cosa es va anar refre-dant. Jo calculo que vam fer activi-tats com a club durant uns deuanys. Va ser una part de la meva

8

EENNTTRREEVVIISSTTAA

El Grup Montserrat abans d’agafar el tren cap a la Val d’Aran. Hi col·locàvem un banderí metàl·lic.

9

vida molt maca, i encara els quequeden vius em diuen quan emveuen pel carrer: "escolta Fran-cesc, has d'organitzar una trobadaamb tots els "supervivents" delGrup Montserrat! Aquí va ser quanvaig conèixer la Maria Antònia, lameva esposa.

Així, el Grup Montserrat ésanterior a la UEC Molins de Rei,el que és l'actual CEM?

I tant, el Grup Montserrat es potconsiderar l'embrió de la UEC deMolins de Rei, ja que molts mem-bres del Grup Montserrat, com jomateix, anys més tard ens vam ferdel CEM.

Les teves dues filles, i els teusnéts també han seguit els teuspassos en l'àmbit esportiu?

La meva esposa i jo tenim duesfilles, la Maria Antònia i l'Anna, lapetita. La gran tenia molt d'estilesquiant però no va seguir. L'altraen canvi, va perseverar, i al finalva arribar ser monitora d'esquí de

La Molina i tot! Pel que fa als néts,l'Eric quan era petit i anàvem a lespistes, l'havíem d'esperar, i ajudar-lo, i tot plegat. Ara, amb dotzeanys, ja baixa com un llamp i emdeixa allà dalt palplantat! Tambéés una bona esquiadora l'altra néta,l'Ona, té 24 anys i ha treballat demonitora a La Molina. L'altre nét,en Sergi, fa escalada i fa poc s'hafet soci del CEM. Els dos gendres,en Dektor i en Pedro, tambéesquien molt bé. Per cert, en Dek-tor, que és alemany, presumeix delseu estil d'esquí de l'escola austria-ca.

Durant molts anys vas regentaruna botiga d'electrodomèsticsjust en el "boom" d'aquests apa-rells als anys 60 del segle XX.

A finals del segle XIX, es vaaprendre a fer gel de manera artifi-

cial en fàbriques que empraven l'a-moníac com a refrigerant. Tot iaixò, les cases particulars conti-nuaven sense tenir neveres elèctri-ques, feien servir neveres de gel, icontinuaven necessitant el gel perconservar els aliments, sobretot elcap de setmana, que les botigueseren tancades i no podien anar acomprar productes frescos. I és

que abans tot això de l'alimentacióera molt diferent: no es podia acu-mular menjar a casa, com fem araamb els congeladors, i la genthavia d'anar a comprar cada dia elmenjar exacte que consumiria. Tot això va canviar quan es vancomençar a comercialitzar les pri-meres neveres elèctriques domèsti-ques. La primera va ser l'any 1918als Estats Units, feta per la casaKelvinator, nom provinent d'uncientífic anglès anomenat LordKelvin, que va investigar i perfec-cionar les tècniques de fer fredcomençant a utilitzar el gas freon.A Europa, la primera nevera que esva posar a la venda va ser la Elec-trolux, el 1931. A Espanya, però, no estàvem pergaires luxes. Érem en plena post-guerra, el pla Marshall va passarde llarg, es passava gana i les casesparticulars no van començar a tenir

neveres elèctriques fins a finalsdels anys 50, quan la situacióeconòmica va començar a milloraruna mica.

De fet, a l'encreuament de laplaça del mercat i el carrermajor, a l'espai de les famoses"escaletes", mig tapat per lespalmeres encara es conserva un

EENNTTRREEVVIISSTTAA

Amb la M. Antònia i l’Anna a Formigal. Un anunci característic en l’entorn paisatgístic de la vila de Molins de Rei.

anunci de frigorífics, marca"Kelvinator", fet amb rajoles …

Aquest anunci el va pagar la casaKelvinator els anys 50, però el dis-seny el vaig fer jo. El vam ubicar

allà perquè era un lloc cèntric i esveia molt bé. Els jardinets actualsamb les palmeres que el tapen nohi eren. L'empresa Kelvinator tenia la seu aMadrid. Ara ja no existeix, però encara hiha clients que m'aturen pel carrer iem diuen que aquella nevera queels vaig vendre fa molts anys enca-ra funciona!

Amb la perspectiva del temps,no creus que té un valor històrici que s'hauria de conservar alMuseu Municipal? Ho dic pel missatge de l'anunci,que diu sense embuts que amb elfrigorífic Kelvinator "vivirásmejor y seras feliz". Ho trobo d'una candidesaentranyable, i crec que és unaresta arqueològica de l'inici del"consumisme" com a fenòmende masses a la nostra societat …

Per mi seria tot un honor, i sobre-tot ara que el traslladaran a Ca n'A-metller i potser hi haurà prou lloc.És una pena que les rajoles esti-guin caient i ningú faci res perrecuperar-lo.

Tornem a la muntanya, Fran-cesc. Tu ets un enamorat de Llí-via, a la Cerdanya. Què té aquestindret que t'apassioni tant?

Llívia té molt de valor històric perl'antiga farmàcia, i paisatgística-ment és al mig de la Cerdanya.

Abans era un poble molt maco,molt quiet, molt pirenaic. Però laraó principal del meu amor per Llí-via és que l'Anna, la meva fillapetita, hi té un apartament, i que elpoble es troba a la plana ceretana,

envoltat d'estacions d'esquí i demuntanya. De tota manera, lameva preferència són la Vall d'Or-desa i la Vall d'Aran.

Vols afegir alguna cosa més al'entrevista, Francesc?Abans d'acomiadar-nos, i aprofi-tant l'avinentesa de sortir al Butlle-tí, vull fer constància d'un granamic i company excursionista ipirineista, que en el decurs degrans recorreguts i ascensions, emva ensenyar i fer entendre la veri-table essència de la muntanya: enJoan Nicolau i Martí.

Moltes gràcies, Francesc !

10

EENNTTRREEVVIISSTTAA

Bretxa de Roland, des de Gótitz, als 50.

Campionat d’esquí de fons a la Molina.

Vessants artístico-musicals tampoc n’hi faltàven.

11

EELL MMOOLLIINNEETT

em començat l'hivern ambun nou concepte de sortidesde diversa composició,

començant per una matinal indus-trial, el dia 16 de desembre, a lafàbrica d'Anís del Mono, que vasuposar un desplaçament amb lestan necessàries rodalies de renfe,un nom que en qualsevol moment

pot produir l'ensurt més inesperat,però que en aquest cas ens va ferarribar a la destinació, a Badalona,per poder gaudir d'un guiatge acu-rat i satisfactori a les instal·lacions.

El dia 27 de gener, i amb una den-sitat d'activitat considerable, prè-via descoberta a Moja, coneixíemdesprés, de la mà de la Guilla, unapagesa de fa 1.000 anys, algunes

de les incògnites d'Olèrdola. Des-prés, en privat, passejàrem pel pladels Albats i una caminadeta depropina. Finalment, el Jose ens va dur finsal Celler de la Casa del Conill. A la tarda, el Senyor Pere Sadurníens va dur fins al passat més anticd'un possible columbari romà,

mentre els nostres companys de laMolins de Rei-Vilafranca ens tro-baven pel camí, mentre marcaven

el recorregut, a l'Arboçar de Baix.

I per cloure el trimestre, el dia 24de febrer férem el nostre particular,i elaborat, "Intensiu Rajadell" i

férem, després d'esmorzar, unaullada a les restes romanes del veï-nat de Sant Amanç, la visita guiadaal nucli antic de la vila, la visita almolí d'oli de pedra, encara en fun-cionament tradicional, i, per fergana, una passejada tranquil·la fins

a la font del Forn, per acabardinant a Ca l'Iscle. I ens preparem per fer un propertrimestre atractiu i dinàmic quesegurament que agradarà als nos-

tres participants de sempre i alsnouvinguts.

Bona primavera!Enric Solà

H

El grup a l’”Intensiu Rajadell”.El grup de l’anís. A Olèrdola en companyia de la Guilla.

Els participants a la font del Forn.Atents a les explicacions de la guia. Tots ben atents en les visites guiades.

12

13

PPEELL FFOORRAATT DDEELL PPAANNYY

I jo us puc assegurar......Que ens caldrà estalviar.

Comprovem físicament......Com s'hi dorm de malament!

Faig un nus per recordar......Que aquests me'ls he d'escurçar.

A l'època medieval......Hi havia noies com cal.

Si aquest brau arrufa el nas ......Perfuma't per sota el braç.

L'arquitecte del dotze......Aixecaria el polze!

14

MMAARRRROOCC EENN BBTTTT

ecordant l'experiència del'any passat, en què vàremfer una volta pel massís de

l'Atles central, en bicicleta i de laqual ens varen quedar tants bonsrecords i sensacions, aquest any, elmateix grup, decidim tornar-hi.Agafem el pont del l'u de novem-

bre i estirant-lo una mica ens aga-fem deu dies i tracem una novaruta. Aquest cop decidim fer unalínia quasi recta nord-sud, que tra-vessa el massís de l'Atles per lapart més oriental, passant pelfamós poble d'Imilchil, per la valldel Dadés i seguir direcció sud tra-vessant el massís del Sarhro fins aarribar a Zagora (portes deldesert).El que tenen d'interessant d'aques-tes sortides és que estudiem la rutaamb un mapa escala 1:800.000(Michelin-Marroc), ens ajudemuna mica amb el Google-earth perveure alguna situació poc clara i apartir d'aquí ho improvisem quasitot. No tenim reservat res ni anemamb cap guia o agència.Arribem a Marrackesh (2 horesaprox. de vol) a mitja nit, i bus-quem un hotel. L'endemà trobemunes furgonetes petites (taxis) oncabem 6 persones i 6 bicicletes queens duran a Beni Mellal (direccióFez). Triguem 5 hores per fer els

200 km i hi arribem a mitja tarda,cosa que ens fa decidir de no peda-lar avui. L'endemà preparem lesbicicletes amb les alforges icomencem la ruta en direcció a ElKsiba. Els primers 40 km són bas-tant planers, però després la cosacomença a pujar i assolim mig plo-

vent el coll de Tizi-n-Ait-Ouirra de1.600 m. Pensem que ja som aprop del poble de Naour, on volemdormir, però no es així, una baixa-da de 500 m de desnivell ens deixa

a nivell del riu i d'aquí torna apujar la carretera amb fort pendent.Intentem buscar lloc per dormir enuna cabana de pastors, però desis-tim i seguim pedalant. El dia s'aca-

ba i arribem a última hora de sol (5de la tarda) a Naour. No hi ha caphotel i dormim en una casa particu-lar on ens tracten molt amablement(són berbers, habitants de l'Atles isón gent molt acollidora). Desni-vell primer dia: 1.600 m i 80 km.L'endemà sortim també mig plo-

vent i pensant que fins a Imilchilserà una etapa menys dura que lapassada, però aquí al Marroc aixòno se sap mai. Passem un primerport Tizi-n-Ifar, d'aquí baixem i

travessem una depressió geganti-na, i comencem a pujar un segoncoll. Trobem dos ciclistes belguesque vénen congelats i ens diuenque el coll és a 2.400 m i fa molt de

R

Llac d’Imilchil.

Port del Dadés.

Pujant el port del Dadés.

fred. Tal dit tal fet, tenen raó. Bai-xem després del coll fins a Imilchil(2.000 m) amb les últimes llumsdel dia i amb l'espectacle del cap-vespre sobre el llac que dóna noma la població. El fred és intens i noanem gaire preparats perquè l'anypassat per les mateixes èpoques

ens vàrem fregir de calor. Arribemal poble, busquem hotel i molt béal principi, fins que ens adonem alcap d'una estona que no hi ha cale-facció enlloc excepte una estufa dellenya al menjador. Això vol dir 8ºa dins l'habitació. Dormim literal-ment enterrats sota un munt demantes. 91 km, 1.900 m de desni-vell.Ens aixequem, preparem "lesmotos" i sortim recorrent unacarretera que va serpentejant alcostat del riu. S'acaba l'asfalt ianem cap al poble d'Agoudal oncomença un nou port que ens duràa la capçalera de la vall del Dadés,famosa per les seves gorges.Pugem ja per pistes de terra sensecap poble més per endavant. Algu-na cruïlla sense senyalitzar ens fapatir, però per sort anem trobant elcamí. El port és a 2.900 m i desd'aquí podem contemplar l'espec-tacularitat d'aquesta vall que recor-da el Gran Canyon. La baixada ésabsolutament espectacular, des del

punt de vista ciclista, 20 km depista en força bon estat i sensedonar un sol cop de pedal. Arribemal poble de Tilmi molt justos dellum i ens allotgem en una casa-hotel (per dir alguna cosa) que tro-bem també a última hora. 90 km i1.200 m de desnivell.El quart dia recorrem tota la valldel Dadés fins al poble importantde Boumalne-Dadés on recuperemforces en un hotel "comme il faut"80 km 700 m de desnivell.D'aquí anem cap al massís delSarhro, que és totalment diferentde l'Atles. És un paisatge moltrocós, amb aspecte lunar on no hiha vegetació pràcticament, peròles seves vistes són espectaculars id'una grandiositat que corprèn.Comença amb una carretera moltplana i de mica en mica es va enfi-

lant fins a culminar en l'espectacu-lar port de Tizi-n-Tazazert (2.240m). Després comença una novabaixada de 20 km que ens costa 2hores (a 10 km/hora!!), això vol diruna pista plena de pedres i rocsque sembla més una trialera queuna altra cosa. Arribem desmane-gats a baix i busquem un albergque havíem vist en un mapa a l'ho-

tel, el trobem però està ple (de gui-ris amb quads i 4x4), seguim fins atrobar alguna cosa per aquelldesert. Finalment trobem unaconstrucció de fang (alberg-barra-ca) que es diu Bab Ali. Ens fansopar i dormim al terra en unahabitació amb els sacs: havíem depagar el luxe del dia anterior. 68km 950 m de desnivell.L'endemà continuem per les pistespedregoses que caracteritzenaquest massís i posem a prova lespobres bicicletes que, més d'unavegada, pensem que no ho resisti-ran. Arribem a la població de Nkobi aquí ja agafem la carretera asfal-tada fins a Agdz on anem a unhotel ja conegut de l'any passat(hotel Kisane). 100 km i 500 m dedesnivell. Aquí acabem de pedalar(500 km i 7.000 m de desnivell

acumulat) i agafem un autobús delínia fins a Ouarzazate i l'endemàfins a Marrackesh.Él Marroc es un paradís per la bici-cleta de muntanya i s'hi pot fer unamica d'aventura i improvisació,que actualment són paraules quehan desaparegut del diccionari.

15

MMAARRRROOCC EENN BBTTTT

Eduard Torà

Població Msemrir.

Alberg Bab Ali al massís del Sarhro.

ortida de la Pobla de Lillet aSant Jaume de Frontanyà11 de novembre de 2007

Sortim a les 6 h del matí. Quinamandra!Quan vàrem fer la preparació d'a-questa sortida, proposada per laMaria Pujol, els qui l'acompanyà-vem i ella mateixa consideràremadient avançar-ne l'inici i sortir deMolins a les 6 h del matí. Si sumà-vem el temps utilitzat per fer la tra-vessada, més l'invertit en el des-plaçament fins a la Pobla de Lillet,el de tornada des de Sant Jaume deFrontanyà i, a més, la seguretat quehi hauria el canvi d'hora, tot plegatens feia suposar que ens podríemtrobar que se'ns fes fosc pel camí, icalia evitar alguns inconvenientsque poguessin esdevenir-se. Malgrat la mandra que suposa lle-var-se tant d'hora, el dia 11 denovembre, a les 6 h en punt, està-vem agafant l'autocar conjunta-ment amb la resta de senderistesque també la van saber vèncer.Formàvem junts un grup de 38persones. Durant el viatge ens va cridar l'a-tenció veure com anava baixant latemperatura en el termòmetre exte-rior de l'autocar i endinsats en lacomarca del Bergadà vèiem elscamps blancs a causa de la gebra-da. A les 8.30 h, ja en el punt desortida de la travessada, l'aparellmarcava -1ºC i només baixar del'autocar vàrem notar el fred en el

nostre cos. Com bons muntan-yencs, aquest fet no ens va impor-tar, ja que dúiem l'equip adient. Amesura que el dia s'anava aixecant,el sol anava escalfant cada cop mési com que el nostre cos sumavaexercici físic, a poc a poc ens des-

prenguérem d'un munt de peces deroba que ens incomodaven. La sortida s'anava desenvolupantamb la normalitat que ens caracte-ritza. El primer reagrupament tin-gué lloc a l'ermita romànica rodonade Sant Miquel. El segon reagrupa-

ment fou per visitar les restes delCastell de la Pobla, allí férem lesfotos de rigor i... sant tornem-hi acaminar! Als voltants de les 10 h...Sorpresa! Ens avisen que la Caroli-ne complia just llavors els seus 30anys de vida: nou reagrupament,

cantada de felicitació i la correspo-nent estirada d'orelles. Al Gorg de la Lleona, tal com esta-va previst, vàrem esmorzar i recu-perar forces. Reprenguérem des-prés el camí que ens portà fins alXalet de Catllaràs (la casa de colò-nies dissenyada per Gaudí). Conti-nuàrem la marxa fins a arribar aldesviament per pujar a la RocaForcada. En aquest punt es vadonar l'opció de pujar-hi o bé decontinuar el camí fins al refugid'Ardericó. Gairebé tots, menysl'Anton i la Teresa, pujàrem fins alprimer pollegó i els més atrevitsseguiren per una cresta força aèriaper arribar al segon pollegó. Con-templàrem el paisatge i tornàrem alcamí fins al refugi, on dinàrem totsplegats. Després de dinar, la filla del guar-da ens va fer la foto de grup i, acteseguit, reprenguérem la marxa totenfilant-nos cap al coll de La

Creueta per una pista encatifadaper les fulles de la fageda. Durant tota l'excursió, la marxa delgrup era bona, cosa que ens vadonar temps d'arribar-nos fins almagnífic mirador de Faig i Branca,a 1.520 m d'altitud. Des d'allà es

16

SSEENNDDEERRIISSMMEE

S

Forn de Pa“CAL CARDONA”PA DE TOTA MENA, PASTES, PIZZES

i ESPECIALITAT EN COCA DE FORNERTARDES PA CALENT

Plaça de Catalunya, 16Tel. 93 668 27 81

MOLINS DE REI

Catifa de fulles per la Pobla de Lillet.

Descans en una esplanada exclusiva.

podien divisar els punts més ele-vats del Montseny, de la Mola, deMontserrat, etc., però la distància ila boira ens impedia veure ambclaredat les carenes senceres. Mal-grat tot, el color blavós d'aquellaboira i la vista panoràmica ens vandeixar bocabadats.L'últim tram de camí feia baixada ino era un trencacames. Amb tran-quil·litat i com aquell qui resarribàrem a les 17 h a l'encantadorpoble de Sant Jaume de Frontanyà,on tinguérem temps de prendre una"cerveseta" i visitar l'esglésiaromànica més gran de Catalunya.

Sortida de Queralbs a Planoles16 de desembre de 2007

Quin patiment! Quina manera deseguir la predicció del temps alstelediaris, dia a dia, i el dissabteminut a minut amb Internet!Recordeu la setmana de maltemps? Els vocals de senderisme jateníem la sortida alternativa prepa-rada, però gràcies a la pausa queens donà el meteoròleg, acabàremfent la sortida tal com l'havíem pre-vist. Tinguérem sol, un polsim de neuper aquí, una mica més per allà... ibones vistes als cims de Basti-ments, Torreneules, Puigmal, etc.També vàrem poder dinar aixoplu-gats al refugi del Corral Blanc. Iper celebrar el Nadal, de postres,torrons i vi dolç!Una sortida molt maca a la qual

fins i tot les relliscades i caigudes acausa de la neu li afegiren un toc derialles perquè no varen ser gairedoloroses.

Sortida als Cingles de Bertí, tra-vessada Aiguafreda - La Garriga 20 de gener de 2008

Aquesta sortida va ser proposadapel Francesc Albert i matisada pelJaume Gallart i el Carles Bueno.El dia de la sortida tinguéremboira, una mica més de boira i mésboira encara. Se sentia constant-ment: - Jesús, no deies que sempre

fa bon temps a les sortides? - On és el sol? - Caram!Dius que ja som dalt la cinglera?Doncs no veiem res de res... - Sempre és el mateix: boira i boirai... A causa de la gana, i com que cer-tament no vèiem res, ens vàremdecidir a esmorzar, entre mig de laboira, aquest cop una mica abansdel que estava previst. Sembla queel temps emprat en l'esmorzar erael que necessitava el Sol per

escampar la boira, ja que un coprepresa la caminada, al cap de pocsmetres, l'astre solar es va deixarveure, primer tímidament com sifos una lluna entre núvols i despréslluent com a ell li pertoca.Ja havíem aconseguit el bon tempsque ens havia vingut acompanyanta totes les altres sortides. Les quei-xes començaven a desaparèixergràcies a poder gaudir d'un mar denúvols a la vall i unes bones vistes:el Tagamanent i fins i tot el Puig-mal i el Canigó nevats. Tambépodíem veure, des del mirador dela Taula de Pedra on érem, la Tronasortint entre els núvols i, en direc-ció contrària, la torre de guaitaprop del Santuari de la Nostra Sen-yora de Puiggraciós, on més tarddinaríem sense boira de cap mena,gaudint de la vista de tota la cingle-ra feta i dels pobles que teníem alsnostres peus: el Figaró, Montmanyi la Garriga.La caminada, tal com dèiem, va sermolt fàcil, tant que a les quatre jaérem a la Garriga, tots contentsperquè podríem fer la "cerveseta"amb la tranquil·litat que dóna saberque sobra temps. Però vet aquí quevàrem començar a cercar pel poblei després de fer un parell de quilò-metres pels carrers, no trobàremcap bar obert. Així doncs, ens entornàrem a casa sense fer la begudade rigor. Ja se sap: no es pot tenirtot!

SSEENNDDEERRIISSMMEE

17

Jesús Jiménez

ROBA, COMPLEMENTS I CALÇATPEL LLEURE A LA MUNTANYA

I TOTS ELS ESPORTS.

10% de descompteals socis del CEM

Major, 4508750 - Molins de ReiTfn. 93 680 22 39 running2@shop.intersport.es

(Només a Intersport)Descomptes especials en rellotges SUUNTO

Aprofitant el sol com els escandinaus.

18

BBTTTT

astellcir (Vallès Oriental)(41 km). 21 de d'octubrede 2007.

Assistents: Josep Campmajó,David Blasco, Jose Luis Lozano,Adrià Lozano, Àngel Beumala,Cristina Picazo, Esteban Bertolín,Dani Espinosa, Enric Cabrera.

Sortida matinal del més engresca-dor BTT que va arribar a les mevesmans a través de la colla dels Cér-vols. En aquesta ocasió ens vamreunir nou participants, en un matíque semblava fred però que es vaanar transformant en un assolellatdia de tardor ideal per fer el nostreesport. Vam sortir de Castellcir,

fent ús del GPS per primera vega-da a les sortides de la secció deBTT. Queda constatat que és unaeina de gran utilitat en aquest tipusde sortides, plenes de trencalls itrialeres de vegades una mica ama-gades. I, és clar, al km 7 arriba laprimera incidència i un dels inte-grants trenca totalment el seu

canvi davanter i la cadena. Quedasolucionat, però a partir d'aquestmoment haurà d'anar sense canvis,amb el que això comporta. Anemper feina i al cap d'una estonetaarribem a un dels punts forts de lasortida, el castell de Castellcir,anomenat de La Popa per la formade vaixell a la roca sobre la qual

està construït, i datat del segle X.Pugem al castell, fem el reportatgefotogràfic i marxem cap a l'ermitaromànica de Santa Coloma Sasse-rra, situada en un paratge singular,al costat de la masia i del rouremonumental del Giol. Encara que-den més llocs per visitar en unaruta que combina perfectament lanatura, l'esport i els llocs d'interès.Així que, gaudint del perfecte pai-satge de tardor que ens proporcio-nen les fagedes en aquestes dates,arribarem a la masia més singularque m'he trobat mai. Es diu Esplu-gues i és una masia troglodítica,edificada sota una balma de pedra.

S'hi han trobat restes de presènciahumana de temps prehistòrics i vaser habitada fins al 2002. Actual-ment ha estat reconvertida en l'E-comuseu del Moianès. Arribem aCastellcir a les 14.05, després defer una sortida que penso que haestat força completa en tots el sen-tits.

C

EESSPPEECCIIAALLIISSTTEESS EENN VVIISSIIÓÓ EESSPPOORRTTIIVVAAPREUS ESPECIALS PER ALS SOCIS

C. Major, 58 - Av. de Barcelona, 18 · 08750 Molins de Rei Tel. 93 668 04 41 - 93 668 72 53

http://www.bofillbassons.com - e-mail: optica@bofillbasssons.comFEDEROPTICS

BOFILL BASSONS

El grup al Castell de Castellcir, conegut com “La Popa”. Circulant per la Masia d’Esplugues.

BBTTTT

Ruta pel Pla d'Urgell. (36 km).18 de novembre del 2007Participants: 6 persones.

La sortida anunciada a l'agenda tri-mestral del CEM pels meandresdel Ter va ser substituïda a darrera

hora per aquesta, que havia fet unasetmana abans el Josep Campmajói amb les seves explicacions ens va

convèncer a tots de fer el canvi.Inicialment anunciada com unasortida de nivell "fàcil" i de només

17 km, a l'hora de la veritat ensvam anar engrescant per les planu-res de l'Urgell fins a arribar als 36

km. Les persones assistents, afi-cionades a les passejades per pistesagrícoles planeres, van gaudir de

valent d'un fred dia d'hivern a lescomarques de Lleida. La ruta par-tia de la plaça de la Creu de lapoblació de Bellvís i vamcomençar a pedalar en direcció aBell-lloc d'Urgell fins a l'encreua-

ment de Lleida i Balaguer. Traves-sant la C-13 vam arribar al nucli deTermens, on vam poder gaudir d'u-nes vistes espectaculars del potentcanal de regadiu anomenat "deBalaguer", i per una pista vam arri-bar fins a Linyola. Impressionats pel tros de glaç queva treure la Marta de la font delCasal de la Mare de Déu de lesSogues, vam retornar a Bellvís perla bassa que es troba a l'anomena-da serra del Barret i que travessa elriu Corb. Per acomiadar la tempo-rada, i com ja comença a ser cos-tum en el grup de BTT del CEM…vam rematar la jornada amb unbon àpat al Restaurant La PadrinaCarme, de Bellvís.

David Blasco i Àngel Beumala

19

El Pla d’Urgell és una meravella per pedalar per pistes planes.

Foto de grup a Bellvís després de la pedalada pel Pla d’Urgell.

Pica glaçada a la font de les Sogues.

Vols anar de vacances a la Galícia rural?"O lar de Neus"A 25 km de Santiago,

ideal per a famílies amb nens.Capacitat per a 8 o 10 persones + bressol.

Tel. 93 668 31 12 - 679 965 652http://es.geocities.com/neusantiago/

Preus especials per a socis del CEM

a geografia espanyola ésmolt rica i variada; hi ha detot i a tot arreu. Solament

hem de viatjar amb els ulls i l'espe-rit ben oberts per adonar-nos de totel que la natura ens ofereix.

Durant aquestes vacances he tingutla sort de fer un cim que era fora del'àmbit normal per on em moc quanfaig excursions des del lloc deresidència habitual, Catalunya. Noha estat cap cim ni espectacular nide gran dificultat; ha estat senzill,però encantador, com la majoria.El cim que he fet i al qual m'hi haacompanyat, quasi fins al final, lameva esposa, la Teresa, ha estat elcim dels Picos de Urbión. Estàsituat a la serra dels Picos deUrbión, al límit entre Sòria i laRioja. Amb els seus 2.228 metres,domina la serra que li dóna nom iés l'escenari del naixement del riu

Duero. Si mai aneu per aquestesterres sorianes, no deixeu de pujar-hi. Val la pena! Una de les cosesque més ens va agradar a tots dosés la forma de les seves roques,resultat del que el vent, amb l'ajut

de l'aigua i el gel, ha anat modelanttot creant imatges curioses, algu-

nes d'elles amb forats grans.Aquestes roques són a la part final

del cim. A part dels vestits capri-ciosos del rocam, també podemgaudir de l'espadat que limita laLaguna Negra, de la mateixa llacu-na i dels colors de la verdorestiuenca del bosc que l'envolta,com també del relleu i la vegetacióde tot el trajecte ascendent.A continuació us explicaré l'itine-rari:Vàrem deixar el cotxe a l'aparca-ment de la Laguna Negra, és a dir,a 18 km de Vinuesa, el poble mésproper. L'aparcament queda a 1,5km. de la Laguna. Aquest tram espot fer, a partir de les 10 h del matíi fins les 7 h, amb un autobús alpreu d'1 € (anada i tornada). Nosal-tres el vàrem agafar. Un cop etdeixa l'autocar, t'enfiles per uncamí i unes escales i ja ets a laLaguna Negra.Després, cal continuar per unamena de terrassa de fusta que fa de

pont i que et porta als peus de l'ai-gua. Per pujar, cal continuar cami-

LUURRBBIIÓÓNN

20

Part del camí abans de la laguna Larga.

Part del recorregut amb la laguna Larga al fons des de el cim.

DDIISSTTRRIIBBUUÏÏDDOORR EEXXCCLLUUSSIIUUQQUUAADDSS

CCoonncceessssiioonnaarrii OOffiicciiaall

AAvv.. VVaallèènncciiaa,, 2255 MMoolliinnss ddee RReeii TTeell.. 9933 666688 1166 4422 -- FFaaxx 9933 666688 9944 6611 -- mmaaiill::ffccoossttaa@@mmoottoossccoossttaa..ccoomm

nant amunt agafant un camí quetravessa el rocam trinxat i un petitrierol ens servirà per salvar el pri-mer desnivell. Aquest és un tramd'uns 300 m de fort pendent que

ens situa dalt la cinglera que vore-ja part de la Laguna Negra. Lapujada està marcada amb pals iamb pintura de color taronja a lespedres. Un cop feta aquesta prime-ra ascensió, tenim una nova vistad'aquest llac. És impressionant!Però cal anar en compte al miraravall per tal de no relliscar, ja queés perillós.Un cop dalt de la cinglera ens tro-bem amb un GR i ens desplacem ala dreta en direcció N. A pocsmetres podem veure un petit saltd'aigua. Aquest rierol és el que ali-menta la Laguna. Deixem aquest salt a la dreta i con-tinuem amunt pel GR, que estàben indicat amb fites (també ano-menades mojones o hitos). Quan elpendent es fa més fort, arribarem a

un pla on podem veure noves vis-tes i una altra vall. El camí ens faràdesviar a l'esquerra i a pocs minutspodem veure la Laguna Larga. Ésun petit llac que recorda els ivons

dels Pirineus. A continuació, elcamí va vorejant part d'aquest llac ianirem veient el pic rocós d'Ur-

bión. L'últim tram de la pujada esfa per un camí entre roques des-compostes, estret i costerut. A 5 minuts del cim hi ha una espla-nada amb pendent, voltada de

grans rocs modelats pel fort vent.Allà trobarem una creu.Dalt del cim (2.229 m) podemveure tota la panoràmica de la serrad'Urbión, la Laguna de Urbión,molta part del camí que hem fet perpujar des de la Laguna Larga i,amb un bon dia, fins i tot podemalbirar el pantà de La Cuerda delPozo.La tornada es pot fer per la LagunaHelada. Per això cal seguir unsmetres el GR, ara ample, que dei-xem quan a l'esquerra trobem lesfites que seguirem per baixar fins aaquesta llacuna. A continuaciócontinuem el descens fins a trobarel punt conegut on salvarem eldesnivell de la cinglera de la Lagu-na Negra pel camí de pedres queabans havíem pujat.

**Aquest recorregut el trobareu enun plànol que us donaran al puntd'informació de l'aparcament.

Fitxa tècnica

Temps aprox. de pujada: 2,30 hTemps aprox. de tornada:1,45 hDificultat: Mitjana (Hi ha tramsamb grans blocs de roques que fanel camí una mica complicat, sobre-tot els últims 20 m fins al cim.)Desnivell acumulat: 900 m aprox.

UURRBBIIÓÓNN

Jesús Jiménez

21

AAuuttoommoottrraaccC/ Juli Garreta, 1-3. Tel. 93 668 08 95ee--mmaaiill:: aauuttoommoottrraacc@@aauuttoommoottrraacc..ccoomm

WWEEBB:: wwwwww..aauuttoommoottrraacc..ccoomm08750 MOLINS DE REI (BARCELONA)

SSEERRVVEEII OOFFIICCIIAALL

El darrer tram de pujada.

Cim del Pic Urbión.

LLOOFFOOTTEENN ii VVEESSTTEERRAALLEENN (( ii 22))

es illes Lofoten són quatre:Austvagoy, Vestvagoy,Flakstadoy i Moskenesoy.

Són molt muntanyoses i escarpa-des, i gairebé són més apropiadesper a l'escalada que no pas per al

senderisme. Per conèixer-les ens vam proveirde mapes de corbes de nivell aescala 1:50.000, i vam decidir-nosper fer a peu la caminada que hi hafins al llac Utdals, a la reservanatural de Klovingsbaen, prenentla població d'Eggum com a punt departida. Per descobrir les Lofoten des del

mar, us recomanem els safarismarins que organitza la biòlogaHeike I. Vester, a la població de

Henningsvaer, a l'illa d'Austvagoy(www.ocean-sounds.com).A la població d'A, el nom de poblemés curt del món, a l'extrem de l'i-lla de Moskenesoy, hi ha un parelld'ecomuseus molt interessants per

conèixer la vida de la gent de lesLofoten. És aquí on descobrim quela cabana de fusta arran de mar onestem passant aquests dies, antiga-ment havia servit per allotjar elstemporers que venien a fer la pescadel bacallà. Aquest peix migratori cada anyarriba en grans bancs de mitjan degener fins a l'abril per reproduir-se

en aquestes illes. Era per això que,durant aquests mesos, 32.000 per-sones del continent arriscaven la

seva vida amb barques de rems perarribar a les illes Lofoten i treba-llar-hi. Cal tenir en compte que abans del'explotació del petroli del mar delNord, iniciada la dècada dels anys70 del segle XX, Noruega semprehavia estat un país molt pobre,amb unes condicions climàtiquesextremes, i on la gent amb proufeines podia subsistir conreantpetits trossos de terra. La imatge que tenim avui deNoruega com a país avançat es deua la distribució dels beneficis del'"or negre" entre tots els noruecsgràcies a la socialdemocràcia, isobretot a què només són quatremilions i mig de persones en una

superfície deu vegades més granque Catalunya. Aquest augmentespectacular del seu nivell de vida,sumat a què avui dia els pescadorspoden passar la nit als grans vai-xells de pesca, va fer que als anyssetanta les cabanes dels antics tem-porers del bacallà quedessin bui-des i abandonades. Avui, a les Lofoten, només 300persones viuen de la pesca estacio-nal del bacallà. La resta han recon-vertit aquestes antigues cabanes depescadors en confortables aparta-ments anomenats rorbuer, i ara esdediquen a la "pesca" de turistes...

L

22

Paisatges extensos conformen la quotidianitat de les Lofoten.

Llac Utdals (reserva de Klovingsbaen).

Les Illes Lofoten són molt muntanyoses i escarpades.

Àngel Beumala

23

CCoorrttiinneess,, TTeennddaallss,, PPeerrssiiaanneess,,......SSiisstteemmeess ddee ccoommaannddaammeenntt

eellèèccttrriiccss ii aauuttoommààttiiccss..

PP EE RR SS II AA NN EE SS CC AA RRMM EE NN

La p r o t e c c i ó s o l a r a l s e u a b a s tCC// MMiiqquueell TToorrtt,, 44 TTeellèèffoonn 9933 666688 2244 5533 MMoolliinnss ddee RReeii

EELLSS AARRBBUUSSTTSS

ESTEPA BLANCA

Cistus albidusCastellà: Jara blanca Família: cistàcies Floració: d'abril a juny

Les estepes són plantes pròpies dezones descobertes de la muntanyabaixa del paisatge mediterrani icomprenen moltes varietats. L'es-tepa blanca és un arbusts de fullaperenne i fulles d'un gris esblan-queït, espessament peludes amb-dues cares. El seu tacte recorda elvellut. Les flors que surten a la pri-mavera són de color rosa, tenen elspètals rugosos i molt fins, quesemblen de paper. El fruit és unacàpsula ovoide i peluda de colormarró que s'obre en cinc valves. Espot cultivar com a ornamental.

MARFULL

Viburnum tinusCastellà: DurilloFamília: caprifoliàcies Floració: de desembre a maig

Aquest arbust dens i molt ramificats'acostuma a trobar en els boscoson predomina l'alzina. És de fullaperenne amb les branques jovespeludes i sovint enrogides. Fullesovalades i oposades. Al marge dela fulla hi ha una filera de pèls finsvisibles a contrallum. Les flors sónblanques, petites i es troben agru-pades fent ramells en forma depara-sol a l'extrem de les tiges. Elfruit és ovoide i quan és madur ésd'un color blau metàl·lic. Varietatsde marfull són plantades als jar-dins com a planta ornamental.

BRUC

Erica arboreaCastellà: BrezoFamília: ericàcies Floració: de febrer a maig

Arbust de fulla perenne que pot ferde 3 a 4 m. Fulles linears i moltpetites adherides a les branquetesprimes i llenyoses. Les flors sónmolt petites, blanques o una micarosades, en forma de campana. ACollserola és normal que junta-ment amb l'arboç formin una vege-tació, una màquia, densa i pràcti-cament impenetrable ja que rebro-ten fortament després d'un incendio una estassada. Amb les arrelsse'n fan cassoletes de pipa. Antiga-ment s'utilitzava la seva fusta perfer carbó.

Marià Caimo

24

iumenge 9 de desembre.Matinal per la riera deSant Cugat i l'ermita de

Santa Maria de les Feixes (Cer-danyola).

Vam iniciar la passejada des delbarri de Can Canaletes, al munici-pi de Cerdanyola, que és portad'entrada al sector nord del parc deCollserola. La zona es troba en la línia de con-tacte entre el pla del Vallès, queencara manté una activitat agrícolaimportant, i la muntanya de laserra, amb gran quantitat d'alzinesi roures les fulles dels quals enaquesta època exhibeixen uns

grocs i torrats que donen al paisat-ge un punt de tristor cromàtic.Caminant en paral·lel a la riera deSant Cugat, que duu aigua deforma contínua durant tot l'any,hem pogut observar com les ribeshan estat arbrades i recuperades,amb vegetació de ribera, de l'estatd'abandó en què es trobaven fanomés uns anys. Un cop creuada la riera, i mentreesmorzàvem, hem pogut veuremolts ciclistes amunt i avall, gentamb més o menys traça atlèticafent footing o simplement fent lapassejada de diumenge. Desprésde deixar enrere l'ermita de SantaMaria de les Feixes i la casa pairal

de Can Catà, amb una façana nou-centista i uns jardins romàntics,hem arribat a l'ermita de Sant Isclede les Feixes, que no era oberta alpúblic, però vam tenir la sort quedos empleats de la finca, un d'ellsamb serradora mecànica a la mà ide tarannà un xic sinistre, ens vanconvidar a entrar i veure-la perdins. Com que anàvem bé de temps,encara ens vam endinsar peltorrent de Can Coll, enmig d'unambient humit i ombrívol on lesalzines i els roures destacaven perla seva grandària. De tornada a la riera de SantCugat, tot va ser fer-nos la foto de

grup i començar a aixecar-se unaforta ventada que ens va acompan-yar fins a arribar a Molins.

Diumenge 10 de febrer. Matinalpel rodal de Molins de Rei: l'a-profitament de l'aigua a la vila idescoberta de l'antic safareigpúblic de la Font Calenta.

Vam decidir de programar aquestasortida el mes de novembre passatquan ens van captivar l'interès il'entusiasme amb què els nostresconvilatans, la Isabel Damunt i elseu marit, l'Alonso Pallí, ens parla-ven dels antics safareigs que enca-ra queden a la vila i els més ama-

gats del nostre rodal. És així quedecidírem de col·laborar i fer unitinerari naturalístic per l'entornurbà, però que alhora també ensservís per apropar-nos al nostrepatrimoni històric i cultural, enaquest cas, l'aprofitament de l'ai-gua de la riera de Vallvidrera i lescanalitzacions que se'n feien a lamasia de can Planas, tot explicatpel seu propietari, l'Enric Monfor-te. També ens vam arribar fins al veï-nat de Sant Bartomeu, on l'histo-riador local Josep M. Jordà ens vadescobrir l'antic safareig públic dela Font Calenta. El recorreguttambé passava per la font del Roca

i la font Fresca, on l'Alonso ens vaaportar algunes dades sobre laimportància que tenien les fonts alseu temps. Posteriorment a aquestitinerari, i també impulsat per laIsabel i l'Alonso, es va fer el passat4 de març al local del CEM la pre-sentació del llibre Fem safareig!De les bugaderes a les rentadores:treball i socialització femenina alsrentadors per part d'una de lesautores, Dolors Joanpere, de l'as-sociació cultural Carrutxa de Reus,i una mostra fotogràfica de safa-reigs que va restar oberta fins aldia 14 de març.

MMEEDDII AAMMBBIIEENNTT

D

L’Enric Montforte aclarint dubtes.

Marià Caimo

El safareig de Can Planes. La Dolors Joanpere: dicció i didàctica.

PPEENNYYAAGGOOLLOOSSAA

es festes nadalenques sónuna oportunitat per anar onla gent no va. Contrades tan

interessants com la Terra Alta, elsPorts, el Matarranya, la serra deGudar, les terres de Morella, laserra de Vallivana i, és clar, elMaestrat. En uns quants dies espoden fer moltes coses; ara, aixòsí, és un país molt fred a l'hivern.

Per tant, cal un bon lloc per "acam-par".Cada any fem una descoberta pelsud dels Països Catalans i Terol.Aquest cop li ha tocat el torn, coma campament base, a Benassal, aCastelló, molt endins del que

coneixem com la serralada delMaestrat i un dels objectius, abanda de la mola d'Ares, fent unaincursió a Vilafranca del Maestre.De passada, ja en territori ara-gonès, vam descobrir la Iglesueladel Cid, que uns anys enrere haví-em passat de llarg, poble encanta-dor i característic del canvi defrontera cultural.

Tornant a la varietat: Tirig, lescoves de Vinromà, Culla, Xodos,Vistabella del Maestrat, i a la serrade La Batalla, Sant Joan de Penya-golosa, que és el cim que dónanom a aquesta mena de santuari ihostatgeria, amb els seus modestos1.814 metres, nevats des de l'inicidels barrancs, i que precisament, eldia triat per l'ascensió, el dia de

Nadal, després de 3 dies de maltemps vàrem poder assolir en unajornada excel·lent i assolellada queva fer menys feixuga la progressiópel barranc naturalístic de Pegun-ta, molt ben resolt mediambiental-ment, amb tota una sèrie d'indica-dors il·lustrats d'espècies vegetals,arbustives i arbòries, en tot el seurecorregut, fins arribar al tram demés desnivell, des de la Banyaderafins al cim, amb uns 70 metresabans d'arribar, una mica compli-cats per la neu i el desnivell de lacongesta. Dit sigui de passada queho hem pogut superar per la sevaoportuna duresa fins dalt del pilógeodèsic, on quedem impressio-nats pel "timbot" de la cara Sud inaturalment per l'espectacularitatde les panoràmiques que podemalbirar i que la càmera va captantrepetidament i amb desfici, desd'aquesta privilegiada talaia: elcim més alt del País Valencià. No és freqüent, ens ha dit un grupde muntanyencs d'Onda que enshem trobat poc després de pujar-hi,

poder gaudir de tanta visibilitat.Fins i tot podem arribar amb lavista a la llunyania on es retalla al'Oest, la serra de Javalambre.Realment ens sentim privilegiats,no solament per haver fet cim, sinóper tot el conjunt que ha envoltataquesta jornada... I després d'unquart d'hora d'èxtasi, fem camí deretorn perquè la Fina ens espera a

la Banyadera per emprendre totstres, el camí de retorn, i dinar(millor diguem berenar de Nadal),a Sant Joan, damunt dels pedris-sos, a base de sardines amb oli,secallones de la terra i altres deli-cadeses per l'estil que ens hanrecuperat d'allò més.

Ha estat una excursió molt interes-sant, perquè des de feia una collad'anys, no havia tornat a fer un cimfent equip amb l'Oriol. Ara és ellqui va davant, és clar, i jo el querondina davant del risc. El tempsno passa en va. Si no hi heu estat,us recomano el territori. Tranquil, sobretot.

25

L

Inici al barranc de Pegunta. Clares i llunyanes vistes en una jornada perfecta al cim del Penyagolosa.

El bon regust de l’èxit assolit.

Enric Solà

Indicadors baixant pel barranc.

MES DE DESEMBRE

ACTIVITAT: Festa d'hivern. Pujada delpessebre al cim del Puigmadrona (340 m).DATA: Diumenge 2 de desembre.ASSISTENTS: 121 persones.

ACTIVITAT: Exposició Col·lectiva dePintura dels Artistes del Centre CívicRiera Bonet.DATA: del 10 al 27 de desembre.

ACTIVITAT: Dinar d´agraïment als vol-untaris d'activitats multitudinàries i habit-uals del CEM a l´Escola Alfons XIII.DATA: Diumenge 15 de desembre.ASSISTENTS: 102 persones.

CULTURA

ACTIVITAT: Matinal de Descoberta Cul-tural, amb la visita a la fàbrica modernista"Anis del Mono" (Badalona).DATA: Diumenge 16 de desembre.ASSISTENTS: 29 persones.

ACTIVITAT: Ascensió al Penyagolosa(1814 m), des del barranc de Pegunta. DATA : 25 de desembre.ASSISTENTS : Oriol Solà i Enric Solà.Suport, Fina Cabestany.

MEDI AMBIENT

ACTIVITAT: Matinal per la Serra deCollserola : l´Ermita de Santa Maria deles Feixes, Can Catà i la riera de SantCugat.DATA: Diumenge 9 de desembre.ASSISTENTS: 17 persones.

SENDERISME

ACTIVITAT: Travessada de Queralbs aPlanoles (Ripollès).DATA: Diumenge 16 de desembre.ASSISTENTS: 47 persones.

ALTA MUNTANYA

ACTIVITAT: Ascensió hivernal al Puigd´Ombriaga (2.634 m, comarca del Ripol-lès). DATA: Dissabte 15 i diumenge 16 dedesembre.ASSISTENTS: Neus Santiago, XaviArmengol, Martina Marcet i XaviSánchez.

MES DE GENER

ACTIVITAT: Recollida del pessebre alcim del Puigmadrona.DATA: Diumenge 13 de gener.ASSISTENTS: 35 persones.

ACTIVITAT: Assemblea GeneralOrdinària de Socis.DATA: Dissabte 19 de gener.ASSISTENTS: 43 persones.

ACTIVITAT: Inauguració de l´Exposicióde les obres premiades en els "10 ens.

Premis CLIC de Fotografia", amb motiude la Fira de la Candelera.DATA: Dissabte 26 de gener.ASSISTENTS: 40 persones.

CULTURA

ACTIVITAT: Visita teatralitzada al con-junt arqueològic d´Olèrdola (AltPenedès), i a la tarda xerrada amb el Sr.Pere Sadurní, al terme de Sant PereMolanta, i visita al columbari romà del'Arboçar de Baix. DATA: Diumenge 27 de gener.ASSISTENTS: 23 persones.

SENDERISME

ACTIVITAT: Els Cingles de Bertí. Trav-essada d´Aiguafreda fins a La Garriga.DATA: Diumenge 20 de gener.ASSISTENTS: 43 persones.

ESCALADA

ACTIVITAT: Garraf, via ArqueologiaTransmediterrània al penyassegat de laFalconera.DATA: Dissabte 5 de gener.ASSISTENTS: Jordi Garcia i CarlesMoyés.

ACTIVITAT: Sortida a Margalef (Priorat)DATA: Diumenge 20 de gener.ASSISTENTS: Isabelle Martinez, DavidPagès, Jordi Garcia, Carme Valldosera,Mònica Yañez, Esther Sala i Mireia Sell-arès.

26

RREESSUUMM DD’’AACCTTIIVVIITTAATTSS

PPAARRQQUUEETTSS ·· PPOORRTTEESS ·· CCUUIINNEESS ·· MMOOBBLLEESS AA MMIIDDAA

Passeig Pi i Margall, 34. 08750 Molins de Rei. Tel. 93 6681956

27

RREESSUUMM DD’’AACCTTIIVVIITTAATTSS

MES DE FEBRER

ACTIVITAT: Realització de l'estand dedegustació del CEM, a la Fira de la Can-delera. A càrrec de diferents socis de l'en-titat.DATA: 1, 2 i 3 de febrer.COL·LABORADORS: Jesús Jiménez,Toni Alonso, Jordi Garcia, Sylvain Guil-lard, David Blasco, Montse Haro, Cristi-na Valldosera, Josepa Massana, EmiliSantiago, Magdalena Escala, M. LluisaDomingo, Juanma Muñoz, PedroCaballero, Jose Luis Aroza, ClaudioTinoco, Africa Cano, Monica Yañez,Marià Caimó, Esther Sala, Guifré Martin,Neus Martin, Jordi Madorell, IsabelleMartínez, David Pagès, Rossend Porté,Àngel Beumala, Anna Roca, MiquelArtés, Xavi Armengol, Montse Castrocin,Emília Ramos, Jordi Abelaira, MontseBoté, Mireia Sellarés, Carme Valldosera.Felicitats a tots per la feina feta i l'èxitobtingut !!

ACTIVITAT: Conferència-audiovisual alcasal Cívic de la Riera Bonet, "Musica iSenderisme" a càrrec del Sr. FrancescSerracanta.DATA: Dijous 28 de febrer.ASSISTENTS: 50 persones.

CULTURA

ACTIVITAT: Visita al nucli antic deRajadell, jaciment Romà de Sant Amanç,Molí d'oli i passejada per la riera, visitatla font del Forn. (Bages)DATA: 24 de febrer.ASSISTENTS: 34 persones.

MEDI AMBIENT

ACTIVITAT: Descoberta de l´anticsafareig públic de la Font Calenta (SantBartomeu de la Quadra), de la Font Fres-ca i el seu molí, i de les conduccionsd´aigua del segle XIX de la finca de CanPlanes.DATA: Diumenge 10 de febrer.ASSISTENTS: 23 persones.

SENDERISME

ACTIVITAT: El Montseny. Travessadadel Pla de la Calma fins a Aiguafreda.DATA: Diumenge 17 de febrer.ASSISTENTS: 47 persones.

ALTA MUNTANYA

ACTIVITAT: Participació a la TrobadaHivernal d´Escaladors de Glaç a la Vall deBoí (Alta Ribagorça).DATA: Dissabte 9 i diumenge 10 de febr-er.ASSISTENTS: Jordi Garcia, CarlesMoyés i Jordi Fusté.

ACTIVITAT: Via Ferrata Teresina(Montserrat).DATA: Diumenge 10 de febrer.ASSISTENTS: Juanma Muñoz, PedroCaballero, Claudio Tinoco, Jose LuisAroza, Isabelle Martinez i Carme Vall-dosera.

ACTIVITAT: Ascensió al Robiñena(3.003 m, La Munia).

DATA: Dissabte 16 i diumenge 17 defebrer.ASSISTENTS: Pedro Caballero, ClaudioTinoco, Xavi Armengol, Roberto Mar-tinez i Sergio Elarre.

ESCALADA

ACTIVITAT: Sortida a Sant Llorenç deMontgai.DATA: Diumenge 17 de febrer.ASSISTENTS: David Pagès, Jordi Gar-cia, Carme Valldosera, Mireia Sellarès,Isabelle Martinez, Emili Fuentes i AlbertCogul.

ACTIVITAT: Sortida a Montserrat, sectorVinya Nova.DATA: Diumenge 24 de febrer.ASSISTENTS: Isabelle Martínez, MireiaSellarès, Carme Valldosera, Laura Car-dona, Claudio Tinoco, Africa Cano, Syl-vain Guillard, Jordi Abelaira, IsidreMunner i Montse Boté.

BTT

ACTIVITAT: Sortida des de Molins deRei fins al Delta del riu Llobregat (28km).DATA: Diumenge 10 de febrer.ASSISTENTS: 20 persones.

28

29

LLAA JJUUNNTTAA IINNFFOORRMMAA

continuació us resumim elsprincipals acords presos per laJunta:

El XXXI Aplec Excursionista dels PaïsosCatalans, celebrat a Prats de Molló(Vallespir) de l'1 al 4 de novembre del2007 i organitzat pel grup excursionistaDelit Tenim, va aplegar prop de 800excursionistes. Cal destacar la participa-ció, en nom del CEM, de les consòciesMaria Lluïsa Domingo i Magdalena Esca-la. Durant l'aplec es van fer excursions,concerts i conferències, i en l'assembleade representants d'entitats fou acceptadala proposta del Club Muntanyenc Molletd'organitzar l'Aplec del 2008, que possi-blement tindrà lloc a Montserrat els dies6, 7, i 8 de desembre. Si voleu més infor-mació us podeu posar en contacte amb laMagdalena o la Maria Lluïsa.

El 21 de novembre del 2007, el CEM, jun-tament amb d'altres entitats, va ser convo-cat a una reunió a l'Ajuntament per parlarsobre la reorganització dels webs que pen-gen del domini municipal molinsderei.net.Gràcies a la Diputació de Barcelona, gau-direm de l'hostalatge gratuït del web delCEM. A canvi, haurem de migrar els con-tinguts del web actual a una nova adreça.Oportunament us comunicarem la novaadreça del web i les noves bústies decorreu electrònic de l'entitat. Des d'aquíagraïm la feina del responsable del web,Oriol Solà, i l'esforç del Xavier Armengolper mantenir al dia tots aquests canvis.

La Biblioteca del CEM està especialitzadaen muntanya i excursionisme. Per això ésd'agrair el donatiu de 8 llibres de rutes debicicleta de muntanya que el passat mesd'octubre ens va fer el consoci JosepCampmajó. Els títols dels nous llibres quepodeu consultar són: En BTT pel Massísdel Port, En BTT per l'Anoia, En BTT pelBaix Camp, La serralada litoral en BTT iDe les muntanyes de prades a l'Ebre: 30itineraris per fer en BTT, a peu o a cavall.

Nova orientació de l'estand de la Fira de laCandelera. En la reunió de Junta del 17 degener de 2008 es va aprovar obrir l'estandgastronòmic de la Fira de la Candelera atotes les seccions, comissions, grups, etc.,que es belluguen pel CEM. Aquestsdarrers tres anys l'havien portat els com-

panys i companyes de les seccions d'altamuntanya i d'escalada. Aquest any 2008,per motius diversos, estava a punt de nofer-se, però gràcies a la generositat, lide-ratge, i capacitat d'organització de laCarme Valldosera, l'edició 2008 s'hapogut fer. El balanç és molt positiu, tanten l'aspecte econòmic com en l'aspectehumà, ja que l'estand ha permès la relacióde persones de diferents seccions delCEM que no es coneixien. Moltes gràciesa tots els voluntaris que hi heu participat,i esperem que l'any que ve us hi apunteumés gent i es puguin, com a mínim, fertorns de dues hores. La feina, repartida, esfa millor!

En aquesta mateixa reunió es va aprovarque els beneficis de l'estand no anirien aparar a cap projecte en concret, sinó a lacaixa comuna del CEM (que prou faltaens fa!). Recordeu les paraules del nostretresorer, Joan Miró, a l'assemblea ordinà-ria de socis: amb les quotes, amb prou fei-nes cobrim les despeses del lloguer dellocal, el telèfon i la llum! Aquests ingres-sos atípics, com el de l'estand gastronòmicde la Fira de la Candelera, són importan-tíssims, i val la pena no tenir mandra i nodeixar passar l'oportunitat d'estar cada anyal sector firal de vins i degustacions.

Aprofitem també per agrair la presènciade Joanpere i Isabel Martínez, que vanvenir expressament de Reus per presentarel seu llibre Fem safareig! De les bugade-res a les rentadores: treball i socialitzaciófemenina als rentadors, el dimarts 4 demarç, al local del CEM, en un acteemmarcat en el Dia Internacional de laDona. Igualment, agraïm la col·laboraciódels molinencs Maria Isabel Damunt iAlonso Pallí, que ens van facilitar els con-tactes amb l'Associació Cultural La

Carrutxa, de Reus, i van portar a la nostrasala d'exposicions la mostra fotogràfica id'objectes, que es va poder visitar del 3 al14 de març del 2008, "Els antics rentadorsi safarejos públics del passat, espai derelació social entre dones".

Continuant en el capítol d'agraïments, laJunta agraeix la disposició del consoci Sr.Francesc Insensé i Marco per mostrar-nosles seves maquetes d'esglésies romàni-ques, i l'esforç dels consocis JaumeGallart, Carles Bueno i Enric Solà, en ladelicada i complexa organització d'aques-ta exposició, que es podrà veure a la nos-tra sala principal del 15 al 30 de maig.

Com es diu a l'editorial del Butlletí, la 23aCaminada Popular es farà el 27 d'abril del2008, i no pas el 4 de maig, tal com ha sor-tit anunciat al calendari de caminades dela FEEC.

EL membre de Junta Jordi Garcia Labor-da està seguint el curs d'instructor-volun-tari, homologat per la Generalitat de laCatalunya, per poder conduir persones enel medi natural. En finalitzar la seva for-mació, obtindrà la titulació de monitor-iniciador en alpinisme. Amb ell, ja tin-drem un nou soci titulat que, legalment,podrà acompanyar grups en una de lesmodalitats esportives més compromesesque es practiquen a la nostra entitat.

El Sr. Xavier Sánchez Sianes va dimitircom a vocal d'Alta Muntanya en la reunióde Junta Directiva del 17de gener de 2008per motius personals. Per a les ascensionsde cims d'Alta Muntanya, contacteu ambel grup, que es troba cada dijous de 20 a21 h a la Biblioteca del CEM.

Recordeu que el servei de préstec demapes de la Biblioteca del CEM és eldivendres, de 19 a 21 h, i la devolució, elsdilluns.

Com sempre, trobareu la resta d'acordspresos en la Junta Directiva al llibre d'ac-tes de l'entitat, en especial, de l'assembleaordinària de socis i sòcies celebrada el 19de gener del 2008.

A

La Junta Directiva

L’assemblea: suport i empenta.

30

SSEECCRREETTAARRIIAA

AAccttuuaallmmeenntt,, eell nnoommbbrree ddee ssoocciiss ddee llaa nnoossttrraa eennttiittaatt ééss ddee 661122

Als interessats en les ascensions de cims d'Alta Muntanya, contacteu amb el grup que es troba cada dijous de20 a 21 hores a la Biblioteca del CEM, a qui no li sigui possible venir, que truqui al CEM i deixi el seu nom icorreu electrònic al Josep Noguerol de la Secretaria del CEM i us farem arribar les propostes que vagin sor-gint.

ALTES

MOVIMENT DE SOCIS

Una desgraciada notícia ens ha colpit a tots: la desaparició sobtada del nostre consoci Anton Madorelli Augé. La seva sintonia amb les coses que ens són comunes i properes el va fer un soci implicat en lescomplicitats del CEM. Enyorarem la seva generosa humanitat i la seva simpatia.Des d'aquest Butlletí encoratgem a la Teresa Colomina i la Maria Carme Madorell, esposa i filla, res-pectivament, en aquests moments de solitud, tristor i desencís.

També hem de lamentar la pèrdua de l'esposa del nostre consoci fundador, Agustí Urpina, a qui volemrecolzar en uns moments en els que es fan difícils de construir les paraules de consol i valen molt mésla proximitat i l'abraçada generosa que voldríem, de part de tot el conjunt social del CEM, des d'a-quella UEC que va significar tant per la seva generació i que ara el vol reconfortar en aquest dol.

BAIXESSoci Cognoms i Nom d/m/a

1547 TORÀ MILÀ, MARTA 23/11/20071548 MATAS ROIG, IGNASI 03/12/20071549 TINOCO ORTUÑO, CLAUDIO 13/12/20071550 CANO MARÍN, AFRICA 13/12/20071551 JIMÉNEZ CANALS, MARTA 17/12/20071552 ISACH DEL BARRIO, MARC 17/12/20071553 MARTÍNEZ CÀNOVAS, JORDI 17/12/20071554 ROIG MARGARIT, JOSEP 17/12/20071555 ROS FIQUERAS, CARLES 18/12/20071556 TRESSERRAS GARCIA, JOAQUIM 19/12/20071557 LÓPEZ ARÍS, MARINA 19/12/20071558 MARCET FUENTES, MARTINA 19/12/20071559 CIRCUJANO ALVAREZ, JOSE 19/12/20071560 PÀMIES MARENGO, PALLER 19/12/20071561 SANS SOLÉ, JOAN 19/12/20071562 TENA VIVÓ, JORDI 04/01/20081563 VIQUE ROMERO, JOSÉ CARLOS 07/01/20081564 BRULL SENDRA, MIQUEL 10/01/20081565 ROVIRA INSENSÉ, SERGI 09/01/20081566 MONRAS ARNAU, MIQUEL 10/01/20081567 MUÑOZ ALVAREZ, CARME 10/01/20081568 MONTERO SÁNCHEZ, MARCOS 17/01/20081569 ZACARIAS SUAY, GUILLEM 17/01/20081570 JOUNOU GUASCH, MARC 24/01/20081571 BELTRAN FANECA, CONRADA 11/02/20081572 GALLARDO MORALES, MONTSERRAT 11/02/20081573 CÁCERES SÁNCHEZ, MIGUEL 13/02/20081574 MARTÍNEZ MARTÍN, JOSÉ MANUEL 13/02/20081575 CAMPMANY PARROT, LLUÍS 14/02/2008

Soci Cognoms i Nom d/m/a

0509 MADORELL AUGÉ, ANTONI 31/01/20080895 RODRIGUEZ DOMINGO, J. ANTON 04/12/20070912 FONT LUNA, JORDI 31/12/20070955 MESA REY, TONI 31/12/20070988 CANALES TORRIJOS, RUFINO 04/01/20081002 CARO MUÑOZ, JOSEP 30/01/20081202 VARELA DÍAZ, CONXITA 31/12/20071217 BULLON MIRÓ, JOAN CARLES 23/01/20081227 RAMON TORRENT, BERTA 29/01/20081261 MARTÍNEZ SEGOVIA, EVA 04/01/20081317 BAENA ROIG, XAVIER 31/12/20071366 HERNÁNDEZ FRESNO, ELENA 11/02/20081378 MORALES COBO, JAVIER 11/02/20081388 SANCHEZ SIANES, XAVIER 21/01/20081390 ARMENGOU SALA, F. XAVIER 25/01/20081395 CRUZ MONREAL, ROSANA 31/12/20071434 SIANES MARTOS, Mª. CARMEN 13/12/20071435 SANCHEZ FAYOS, MARIANO 13/12/20071501 MONTOLIU ODENA, ESTEVE 24/01/20081527 ANDUCAS POUS, MARGARIDA 31/12/20071528 GONZÁLEZ ANDUCAS, ALBA 31/12/20071529 ANDUCAS POUS, CARLES 31/12/20071558 MARCET FUENTES, MARTINA 21/01/2008