Sabaté - Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-1960)

7/31/2019 Sabat - Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-1960)

1/162

Virus editorial es un proyecto autogestionado que, al margen de la gran in-

dustria editorial, ha publicado hasta hoy ms de 170 ttulos en torno a temticas

como la memoria histrica, las migraciones, las relaciones entre salud y poder,

la pedagoga y la psicologa crtica, las relaciones de gnero, la antropologa, el

trabajo o la destruccin ambiental. En los ltimos aos hemos apostado por las

licencias libres, editando la mayora de nuestros libros en Creative Commons ypermitiendo su descarga libre en la red, conscientes de que en la lucha por el

conocimiento y la cultura libre nos jugamos buena parte del futuro. Por eso, te

invitamos a descargar nuestros libros. Tambin puedes contribuir a la sostenibili-

dad del proyecto, de distintas maneras:

Realizando una donacin al siguiente n. de cuenta:

La Caixa 2100/3001/65/2200313667 [indicar donacin o aportacin]

Subscripcin anual de 180 . Recibirs todas las novedades de Virus (10

anuales aproximadamente) + 2 ttulos anteriores o del fondo en distribucin a

elegir, con los gastos de envo a cargo de Virus. Adems de ello tendrs un 20%

de descuento en los libros de Virus y un 10% en los del fondo en distribucin, en

aquellas compras en la web que no entren en dentro de la subscripcin.

Subscripcin anual por coleccin. Recibirs con un 10% de descuento y sin

gastos de envo los libros de las colecciones que elijas, sin necesidad de esperar

a que lleguen a las libreras.

Hacerte socio o socia de Virus, ingresando una cuota anual mnima de 40 a

cambio de un 20% de descuento en todos los libros de Virus y un 10% de descuento

en los pedidos de libros de otras editoriales en distribucin, corriendo nosotros con

los gastos de envo.

DESCARGA, COPIA, COMPARTE Y DIFUNDE


2/162


3/162

Antonio Tllez Sol

SabatQuinze anys de guerrilla urbana antifranquista

(1945-1960)

Virus editorial


4/162

Antonio Tllez Sol

Sabat.Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-1960)

Traducci del castell:Virus editorial

Correcci: Txell Freixinet

Maquetaci:Virus editorial

Coberta:Xavi Sells

Primera edici:setembre de 2011

Lallevir SL / VIRUS editorial

C/ Aurora, 23 baixos, 08001 Barcelona

T. / Fax: 93 441 38 14

C/e.: [email protected]

www.viruseditorial.net

Imprs a:

Imprenta LUNA

Muelle de la Merced, 3, 2., izq.

48003 Bilbao

Tel.: 94 416 75 18

Fax.: 94 415 32 98

C/e.: [email protected]

ISBN-13: 978-84-92559-18-3

Depsit legal:

ndex

Nota editorial 7

La gnesi dun llibre 11

El sentit dun llibre, per Toms Ibez Gracia 19

Introducci 23I. Sabat 29

II. La Guerra Civil 41

III. La Segona Guerra Mundial 53

IV. Esperances 57

V. Confusi 69

VI. Acci 75

VII. Problemes a Frana 97

VIII. Terror a Barcelona 111

IX. Extermini 135

X. Complicacions 169

XI. Desesperana 195

XII. La mort 255

XIII. Colof 289

XIV. Ramon Vila Capdevila 295

ndex onomstic 301

- Aquesta llicncia permet copiar, distribuir, exhibir i interpretar aquest text, sempre quees compleixin les segents condicions:

Autoria-atribuci:shaur de respectar lautoria del text i de la seva traducci. Sem-pre es ar constar el nom de lautor/a i el del traductor/a.No comercial: no es pot utilitzar aquest treball amb fnalitats comercials.No derivats: no es pot alterar, transormar, modifcar o r econstruir aquest text.Els termes daquesta llicncia hauran de constar duna manera clara per qualsevols o distribuci del text. Aquestes condicions es podran alterar noms amb el perms

explcit de lautor/a.

Aquest llibre t una llicncia Creative Commons Attribution-NoDerivs-NonCommercial.Per a consultar les condicions daquesta llicncia es pot visitar http://creativecommons.

org/licenses/by-nd-nc/1.0/ o enviar una carta a Creative Commons, 559 Nathan AbbotWay, Stanford, California 94 305, EUA.

2011 daquesta edici, Virus editorial

2011 del text, Antonio Tllez Sol

LLICNCIA CREATIVE COMMONSCreative Commons


5/162

7

Nota editorialcollectiu vric

Amb ledici en catal daquest recorregut histric per la gura del guerri llerllibertari Francesc Sabat Llopart (el Quico) i els seus companys i compa-nyes en la lluita contra la dictadura ranquista, acomplim un vell desig deleditorial Virus.

El nostre projecte editorial es va iniciar a gaireb vint anys amb el prop-sit prioritari, encara que no pas nic, de contribuir a rescatar de loblit el pa-per dels lluitadors i organitzacions anarquistes en els intents de transormacisocial del nostre pas i en la lluita contra la dictadura eixista de Franco, aixcom de denunciar el procs de la Transici amb els seus ensordidors silencis imitges veritats.

No ou casual, doncs, que el primer llibre, prpiament dit, que vam editara Virus va ser Sabat. Guerrilla urbana en Espaa (1945-1960), el mar de1992. Amb anterioritat, loctubre de 1991, havem publicat un petit ullet,

La lucha del Movimiento libertario contra el ranquismo, que es va editar perrecollir uns primers diners amb qu nanar junt amb una subscripcipopular per via de la qua l vam vendre ms de cent l libres per avanat ledi-ci del Sabat.

El Sabates va convertir en una de les nostres reerncies ms importants,de la mateixa manera que el seu autor, Antonio Tllez Sol. En Tllez ens vaencoratjar en el nostre projecte editorial, ens va assessorar en la tria de llibresde la collecci Memria i es va convertir en el nostre autor ms destacat nsque va morir a Perpiny, el mar de 2005.


6/162

Antonio Tllez Sol Sabat. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista

8

Guerra a la violncia: aquest s el mbil essencial de lanarquisme.

Desgraciadament, amb molta reqncia, contra la violncia noexisteix cap altra via de deensa que la violncia. Per, ns i totaleshores, no s violent qui es deensa, sin qui obliga altri a

haver-se de deensar; no s violent qui recorre a larma homicidacontra lusurpador armat que escomet la seva vida, la seva, llibertat,el seu pa. Lassass s qui mena altri a la terrible necessitat de matar

o morir. s el dret a la deensa, que esdev sacrici, sublim holocaustal principi de solidaritat, humana, quan la persona no es deensa a si

mateixa, sin que deensa altri en el seu propi perjudici, arontantserenament lesclavatge, la tortura, la mort.

Errico Malatesta

La nostra edici de lany 1992 va ser una edici revisada i augmentada(onamentalment amb noves notes) daquella que va publicar Plaza & Janslany 1978, i va respectar lidioma original en qu estava escrit aquest assaighistric.

El 5 de gener del 2010 es van complir 50 anys de la mort den Sabat. Snnombrosos els actes de recordatori que ha organitzat, entre daltres, la Co-missi 50 Anys Quico Sabat. Nosaltres hem volgut contribuir a les celebra-cions de recordatori amb ledici en catal del text de lAntonio Tllez que,desprs de quatre edicions en castell, esperem que serveixi per satiser lesnombroses persones que ens haveu demanat poder llegir-lo en catal.

Amb la present edici esperem tamb contribuir a mantenir viva la trajec-

tria i la lluita del maquis anarquista catal, davant alguns intents de reduirla importncia de les transormacions i lluites impulsades pel moviment lli-bertari a Catalunya, o ns i tot els intents de desqualicar aquest movimentarmant que els seus membres eren principalment immigrants, com si elscatalans i catalanes tingussim una gentica dierent de la resta del mn, in-compatible amb les idees anarquistes. Les vides de lluitadors i lluitadores quees recullen en aquest llibre ens demostren que aquestes idees estaven ben arre-lades entre nosaltres, i han deixat un psit que encara perdura ns avui dia.

Des de la nostra primera edici lany 1992 ns ara ha augmentat en granmesura linters per la lluita contra la dictadura, posant a vegades tot en elmateix sac de la lluita contra la dictadura i per la democrcia. Tot i les nom-broses publicacions, tamb sobre la guerrilla llibertria a Catalunya, el textdAntonio Tllez continua sent, per la seva qual itat humana i per la qual itat deles seves onts dinormaci, el reerent ms important a lhora de situar his-tricament gures com la de Sabat o el seu company Josep Llus Faceras.

Per acabar, voldrem donar molt especialment les grcies a la Txell Freixi-net i al seu company Pascual Agui lar, per lestima, pacincia i dedicaci inver-

tides en aquest projecte. Ells han contribut a una millora substancial de latraducci. En Tllez i tots els resistents dabans i de sempre us ho agram.Estem segurs que lAntonio tamb compartiria amb nosaltres lalegria de

poder oerir-vos aquesta nova edici en catal dun llibre tan estimat per ell iper nosaltres.

mar de 2010


7/162

11

La gnesi dun llibreAntonio Tllez Sol

Qualsevol llibre dHistria t la seva prpia histria, i el de Francesc SabatLlopart (el Quico) i la guerril la urbana a Espanya no podia ser-ne una excep-ci. El tema aqu tractat s la lluita clandestina contra una implacable tirania ;acci subterrnia, ignorada, adulterada, misticada i sense bibliograa quanvrem arrencar el projecte.

La idea descriure aquest llibre va nixer ruit duna indignaci molt per-sonal davant del silenci sistemtic, ms sepulcral que una llosa, amb qu erenenterrats els lluitadors llibertaris. Retrospectivament podem comprovar queno es tractava duna tctica circumstancial per protegir els militants que eienla guerra amb armes a les mans, ja que setze anys desprs de la desaparici deFrancisco Franco El Cruelno shavia modicat mnimament lestratgiadel

mutisme, de loblit.No parlem dels qui aleshores continuaven combatent, ja que errats ono no desitjaven cap publicitat, baldament tanta discreci no els salvava deles execucions, del ga rrot, de lassassinat t radorenc. Volem reerir-nos al silen-ci sobre aquells que anaven perdent la vida en el combat desigual. Cap prete-nia ser un heroi, aix mateix, per, cap, cap, desitjava que la seva acci quedssoterrada en loblit. Eren idealistes i persones dacci; la seva arma principalera la infexible voluntat de lluitar contra la injustcia. El cam que seguien les


8/162


12

La gnesi dun llibre

13

seves passes com deia Antonio Machado era el que ells traaven, con-venuts que menava a un mn nou on la LLIBERTAT esdevindria un dretnatural per tothom.

En aquest llibre hem abordat letapa compresa entre lany 1944 i els anysseixanta, que sinicia a lacabament de la Segona Guerra Mundial amb lareincorporaci a Espanya de milers dexiliats que havien combatut contra elnazisme i el eixisme.

Existeixen dues poques anteriors encara ms ignorades, entre el 1939 i el1944, desprs de la victria militar del ranquisme amb lajut massiu detropes aricanes, armes i exrcits dAdol Hitler i Benito Mussolini a totEspanya. I, sobretot, lpoca ms sagnant, la ms inhumana, entre 1936 i

1939, a les provncies successivament conquerides per lenemic.Va ser durant els primers anys del decenni dels cinquanta quan amb totaingenutat vam emprendre la tasca descriure la HISTRIA GENERALdaquesta lluita desesperada contra el ranquisme. I diem desesperada perquja shavia perdut quan el poble espanyol combatia amb divisions, a rtilleria,aviaci i marina; venut, lhavia reprs amb pistoles, escopetes, metralletes iexplosius. Aquesta vegada, per, eren tan sols unes desenes de milers dirre-ductibles, dispersos en petits escamots sense cap assistncia logstica, allatsen un territori totalment controlat per lenemic.

Molt aviat les dicultats per realitzar la comesa dhistoriador van esdeve-nir insuperables. Els esoros esmerats per aplegar material dedigne, tes-timonis de protagonistes, documents sobre sentncies i execucions donavencom a resultat una collita minsa. Era una eina que no estava a labast dunapersona, ni de deu; la ta sca noms es podia intentar dur a terme per un equipimportant i desitjs daconseguirlobjectiu. Era una ta dicil dassolir, quetanmateix estava a labast del Moviment Llibertari en conjunt, per...

Per avanar en el nostre limitattreball,gaudem dun gran avantatge: ha-

ver-nos relacionatamb molts militants llibertaris que estaven disposats a per-dre la vida per alliberar el poble espanyol, i que aix ho eren. Tanmateix,prosseguem en la nostra ideaesbojarradai anvem arreplegantraccionsm-nimes dall que volia ser un ampli conjunt.

Les precisions de noms, dates i indrets es trobaven en inormes inaccessiblesencara avui de la Gurdia Civil i de l Exrcit, en les seves accions contra laguerrilla antiranquista rural; inormes policacs i judicials de la lluita contraguerrillers urbans i les organitzacions obreres tradicionals que shavien recons-titut clandestinament i que dia rere dia rebien el setge de la repressi.

Totes aquestes dicu ltats no impedien, s clar, que sans aplegant tot allque era possible daquesta lluita tan ignorada, un treball de ormiga senseperspectiva ds.

En aquesta tasca inicial, dos dels principals collaboradors van ser en Fran-cesc Sabat Llopart i en Josep Llus Faceras (Face) dos lluitadors que sem-blaven invulnerables, i ms especialment el segon, amb qui ens agermanavauna orta amistat. Fins i tot mantenem relaci epistolar regular quan ell ac-tuava a Espanya. En les seves cartes, escrites amb tinta invisible quan les cir-cumstncies li ho permetien, explicava les coses com en un diari; no totes, sclar, per s moltes. La inormaci delQuicova signicar una allau immensade documents, acompanyada de relats verbals sobre la seva prpia actuaci.

Aquests exigien lla rgues i repetides converses, ja que era molt sobri en parau-les quan es tractava de xerrar dell mateix, i tant ms daltri.Quan Sabat emprengu el que acabaria sent el seu darrer viatge a Espan-

ya, ens digu: Si em passa alguna cosa rebrs una ma leta amb elements sobrela lluita antiranquista que et seran molt protosos per la eina que hem co-menat. La maleta rau en bones mans i se ten ar entrega, no en dubtis. Laseva darrera voluntat ou trada per alguns a qui ell considerava amics. Enca-ra lestic esperant...

El 30 dagost de 1957 ens va arribar la terrible nova: Facehavia estat cosita trets a Barcelona, vctima de la traci. Aquesta desaparici dun companydidees, un amic, i diria un germ si en tots els germans exists la companyo-nia i el respecte que a nosaltres ens unia, va capgirar totalment la idea de re-dactar una HISTRIA GENER AL de la lluita del Moviment Llibertari con-tra el ranquisme, que jo ja comenava a comprendre que era quelcomimpossible daconseguir. Va ser aleshores quan decidrem recrrer a labiogra-

a. Com era lgic, vam comenar amb el Face, i vam cercar ajuda entre elsseus amics escampats pel mn, incloent-hi Goliardo Fiaschi, membre del seu

grup dacci i que va ser detingut quan ell va perdre la vida. Heus aqu algunsnoms: Manuel Fernndez Rodrguez, que va actuar al seu costat i vivia alBrasil i ms ta rd a lArgentina; Pietro Ferrua, itali que residia a Ginebra i queva haver de ugir rabent per reugiar-se al Brasil i ms endavant als EstatsUnits; Franco Leggio, sicili de Ragusa, undador de les edicions La FiaccolaLa Torxa, que havia conviscut ntimament amb en Face. Va ser ell quiens va permetre reconstituir lactivitat que va dur a terme el nostre amic du-rant la seva estada a Itlia; jo mateix vaig er dos viatges per tota la botacercant-lo. All vaig poder enraonar belles estones amb alguns companys que


9/162


14

La gnesi dun llibre

15

havien estat en contacte amb ell: Gaspare Mancuso, Umberto Marzocchi,Alonso Failla, Dante di Gaetano...

Gernimo Fal Villanueva i Antonio Cano, enllaos entre Frana i Es-panya; Jos Vilalta Garca, Jess del Olmo Sez (Malatesta), Francisco-JavierMiguel Aznares (El Largo), tots tolosans, que em van adduir detalls molt inte-ressants. A Pars, Mariano Aguayo Morn, hbil otgra, amic del Face imembre dun altre grup dacci, Los Maos, va aportar abundant inormaci,i una gran ajuda proessional, ja que reprodu inesgotablement documents iotograes que calia retornar als seus possedors.

Ja diem ms de dos anys seguint les petjades dAriadna quan, e l 5 degener de 1960, va arribar lhorrible nova de lexterminaci del nou grup

dacci que havia ormat elQuico; amb ell van morir els seus quatre com-panys. Havia desaparegut un altre amic, i tamb la pedra angular del nostretreball, ja que havent dedicat setze anys a la lluita a Catalunya era qui msinormaci viscuda traginava. A partir daquell moment la tasca biogrca vadoblar-se, i vam comenar lobra que ms endavant seria Sabat. Guerrillaurbana en Espaa (1945-1960)1. Vam orientar la investigaci vers les sevesamistats i les persones ms properes; la companya del Quico, Leonor Cas-tells; el seu cunyat Demetrio Beriain, que vivia al Pas Basc rancs; JosepCastells, germ de la Leonor, que quan vam aconseguir localitzar-lo vivia enuna llar davis dHerault incapa darticular un mot. Alguns van ajudar tantcom van poder, com Ramn Sern Flix, que havia ormat part del mateixgrup dacci que el Quico abans de la Guerra Civil; Joan Belles Estruch,membre dels Grups Anarcosindicalistes creats per Francesc Sabat, que shaviareugiat a Frana; Joan Busquets Vergs, el Senzill, que va passar vint anys a lespresons ranquistes, era membre del grup dacci de Josep Sabat (el germgran del Quico), i tamb havia actuat amb Marcell Massana i Ramon VilaCapdevila, Caracremada. En un intent de uga del penal de Sant Miquel dels

Reis (Valncia) es va racturar una cama i va quedar disminut sicament.Alguns van aport ar un ajut parcial, per sempre important, com JoaquinaDorado Pita, que havia collaborat amb elQuico a Frana i a Espanya; Ma-riano Puzo Cabero, de Perpiny, amic i collaborador del Face i elQuico;Francisco Soler Circoles, coneixedor de tot all que succea a la rontera.Amb Puzo i Soler vaig recrrer tot el Rossell, visitant els pobles i les cases onen Sabat havia viscut i tots els indrets on havia protagonitzat aventures.Alejandro Tiburcio, que tenia un hotelet a Perpiny, i que va acompanyar el

1 Ttol amb qu es va publicar originalment aquesta obra.

Sabat durant el seu darrer viatge ns a la lnia ronterera, tamb havia or-mat part de partides guerrilleres llibertries a la muntanya; Jos Villegas Iz-quierdo, granad de Caniles , que residia a Veneuela i que va ser integrant delgrup de Jos Pareja Prez, que va eliminar el condent Eliseu Melis Daz aBarcelona; Germinal Gracia Ibars (Vctor Garca), prolc escriptor lliberta-ri, testimoni presencial de la mort de Ramon Gonzlez Sanmart a Barcelonaen un tiroteig amb la policia. Anomenar totes les persones a qui vaig escriureo entrevistar seria una einada mproba.

Tamb hi va haver decepcions, com la que em va causar lamic MarcellMassana Bancells, guerriller del Bergued, en negar-se a collaborar. I, sobre-tot, el mateix germ de Josep Llus Faceras, Bartomeu, que vivia a Barcelona

i que no es va limitar a no ajudar-nos, sin que ns i tot va impedir que esrecuperessin els expedients judicials, entre els quals hi havia les demandesdextradici que en Face tenia a Frana.

Per agilitar l elaboraci de lesbs biogrc de Sabat vam acordar que jo,amb el material aplegat, ans redactant els episodis, i que Fernando GmezPelez, amic i eximi periodista, aniria donant orma i unitat al llibre, ambuna nova redacci dels textos que jo li lliurava. Per... va resultar que els nos-tres criteris delaboraci no coincidien. Jo desitjava un llibre dHISTRIA;ell pensava que encara no era un moment adient i va ser partidari de donar-liun caire novellesc. Quan vaig llegir el que havia escrit vaig quedar desagra-dablement sorprs, i aix li ho va ig er saber. Per el resultat era aquell, el llibreestava acabat. Era, doncs, qesti deditar-lo.

Va venir a casa meva el jove historiador britnic Eric J. Hobsbawm, cer-cant inormaci per a un llibre que estava escrivint i que corresponia perec-tament al personatge del Sabat; la mort del guerriller catal havia estat cele-brada per tota la premsa hispana i dell les seves ronteres, et que haviaimpactat Hobsbawn. Vaig posar a la seva disposici tot el material que havia

aconseguit, i redact un llarg captol del seu llibre Bandits, que va publicarleditor londinenc George Weideneld et Nicolson Ltd. lany 1969. Leditorparisenc Franois Maspero el va publicar en rancs l any 1972. Tot sigui dit,Maspero va rebutjar el meu Sabatel juny de 1970.

Hobsbawm, en una altra visita a Pars, em va er saber que un editor anglsestava disposat a publicar el llibre. Tamb havia topat amb una excellenttraductora, Ilsa Barea, companya dArturo Barea, e spanyol que shavia distin-git mundialment amb la seva obraLa orja de un rebelde. Vaig viatjar a Lon-dres i vaig acordar un contracte amb leditor Macgibbon & Kee el 28 dagost


10/162


16

La gnesi dun llibre

17

de 1960. Tamb vaig demanar lopini al meu amic i polmic escriptor i pe-riodista Jos Garca Pradas sobre leditor i la traductora, i va aprovar leleccidambds. Va rebutjar, per, la meva idea demprar un dels seus romanos,Asolas con el revlver, com a epleg del llibre. Aquest et no imped que melrecits emocionadssim diverses vegades, i que em causs un gran impacte. Enaquell moment Pradas travessava una crisi de pacisme notable.

El llibre, obra collectiva com cap altra, seditaria amb el pseudnim benanod de Jos Francisco Mart nez, o un de semblant, i duria com a ttol Espa-a insumisa.

I ocorregu que... res va ocrrer. Anaven passant els mesos i la traductora,atraegada, no enlle stia la versi anglesa. Arrib el moment en qu leditor, tip

desperar, cancell el contracte lany 1963.Fou aleshores quan vaig comenar una nova redacci, i el text, millor opitjor, va quedar com jo desitjava; va ser el que es va publicar a Pars, lany1972, en la seva primera edici castellana.

Un parell o tres deditors rancesos el varen llegi r i el rebutjaren perqu noeracomercial. Leditor itali Giangiacomo Feltrinelli va estar dubtant durantun temps, per mel va retornar. Un dels editors lacceptaria si jo esporgavauna mica el text i convertia Sabaten un superheroi... Un altre es va limitar aurtar-me la portada que jo havia proposat i sense avergonyir-sen lempr perillustrar una de les seves colleccions.

El llibre dormisquejava en un prestatge de la meva biblioteca.El 6 de ebrer de 1971 em van visitar les bones amistats Conchita Nadal i

Toms Ibez. A casa meva shi sojornava el sicili Franco Leggio, undadorcom ja hem et constar de les edicions llibertries La Fiaccola. Tots trespensaven que el llibre havia de ser editat, costs el que costs er-ho. El Tomsi la Conchita oren els artexs de ledici parisenca en castell, i Leggio deledici italiana; ambdues aparegueren simultniament. A Pars shi havia

constitut un grup editorial, La Hormiga, que lany 1971 ja havia editat elpolmic llibre de Vernon Richards: Enseanzas de la Revolucin Espaola.Entre tots vam pagar el preu de ledici. Els components del grup eren: TomsIbez Gracia, Conchita Nadal Mongai, Frank Mintz, Salvador Gurucharri,Jos Morat Ingls, Montserrat Turtos, Agustn Snchez, Paco Gmez, An-tonio Cascarosa, Ramn Saont, Christian Lagant, un tal Alejandro, i tambun angls de qui no recordo el nom. Crec que vam aportar-hi uns mil rancscadasc. El llibre va sortir a la venda el ebrer de 1972, editat per Belibaste,collecci La Hormiga. Simprimiren dos mil exemplars amb el propsit

dintroduir-ne a Espanya tants com os possible. Si amb la venda a Franasaconseguia cobrir les despeses, se neditaria un altre... i un altre...

Com a conseqncia, en bona part, de proundes divergncies amb elscomits responsables del Moviment Llibertari Espanyol a Frana, precisa-ment sobre el cam que havia de seguir la lluita antiranquista , ledici ou un

racs comercial; sen van vendre uns 350 exemplars; la resta, com estava pre-vist, es distribu a Espanya.

Des de lexili existia lopini, bastant generalitzada, que era improcedentdiondre all que anomenaven draps bruts, quan de et no eren ni bruts ninets, sin una actuaci orgnica errada, simplement.

Ja hem comentat el ms essencial del naixementi desenvolupamentdaquest

llibre; explicar-ne tots els incidents i ancdotes seria un relat inacabable. Aixdoncs, resumirem la continuaci. Quan lany 1975 va morir Francisco Fran-co, vam pensar de er un viatge normal a Espanya, i a la vegada en la possi-bilitat de trobar un editor burgs per garantir una bona diusi de la novaedici. Llavors vaig agregar al Sabatuna part del llibre Faceras, ns alesho-res indit a Espanya, ja que Ruedo Ibrico de Pars nhavia et una edicicastellana lany 1974. A Barcelona vrem visitar el company Eliseo Bayo Po-blador, periodista de talent reconegut, i sense que calgus insistir-hi em vapresentar a leditorial Plaza & Jans. A l cap de vint minuts havem acordat untracte. El desembre de 1978 va er-se pblica la segona edici castellana (co-rregida i ampliada), amb una tirada de 5.000 exemplars que es van exhaurir.La venda no incit leditor a una nova edici i renunci als drets. Ara, al capde ms de dotze anys, el grup editor Virus , de Barcelona, com abans La For-miga, ha decidit llanar-se a laventura duna tercera edici en castell.

Morells (Frana), novembre de 1991


11/162

19

El sentit dun llibreToms Ibez Gracia

Sha dit que ning es pot banyar dues vegades en un mateix riu. Sens dubte saix, ja que el fuir constant de laigua impedeix que el riu sigui exactament elmateix. Tot i aix, mai no s del tot dierent; potser perqu qui shi capbussaper segona vegada s alhora el mateix per no idntic a quan ho va er perprimer cop. Una cosa molt semblant s el que passa amb els llibres: tampocpoden ser llegits dues vegades amb els mateixos ulls, i menys en uns temps enqu la fudesa dels esdeveniments ens colpeix cada vegada ms de pressa. Desde la primera edici daquest treball dAntonio Tllez ns avui sn molts elsets, sens dubte, que han succet i que tracen leecte que t el llibre sobre elslectors i les lectores.

El sentit que tenia aquest text a principis dels seixanta era molt clar per al-

guns de nosaltres. La revitalitzaci de la lluita rontal contra el rgim ranquista,empresa una dcada abans per la Federaci Ibrica de Joventuts Llibertries(FIJL), havia esmolat ns a lmits insospitables les tensions internes del Movi-ment Llibertari a lexili. Eect ivament, bona part dels representants de la CNT ide la FAI temien que el desenvolupament de les accions dutes a terme des del ter-ritori rancs, i que sescampaven no noms per Espanya sin tamb a la restadEuropa, provoquessin una onada de mesures repressores que dicultessin lasupervivncia de lorganitzaci a lexili. Aquestes pors no eren inundades, comva er palesa la repressi que va abatre la FIJL. Malgrat les represlies, les Joven-


12/162


20

El sentit dun llibre

21

tuts Llibertries van maniestar que no es podia anteposar la preservaci de lesestructures de lorganitzaci a les nalitats que donaven sentit a la seva exi stn-cia: una lluita llibertria sens entrebancs contra la dictadura ranquista. La si-tuaci de discussi interna va menar a la desqualicaci dels militants lliberta-ris que duien a terme o donaven suport a una lnia dacci directa, sovintviolenta, contra el rgim ranquista. Lnia que semparentava, dalguna manera,amb la que havien seguit els Faceras, Sabats i tants i tants daltres.

Per alguns de nosaltres, la publicaci del llibre dAntonio Tllez compliauna doble nalitat. Duna banda, contribua a reviar la memria del Movi-ment Llibertari a lexili, una lnia dactuaci propera a la que la FIJL intenta-va desenvolupar. Daltra banda, ajudava a donar a conixer a Espanya unes

lluites sistemticament distorsionades per la premsa del rgim i que apunta-ven una possibilitat real de resistncia davant les claudicacions i resignacionsque la llarga durada del ranquisme havia et possible.

Avui la situaci s una altra i el sentit del llibre, tamb. A primer cop dullpodria er la impressi que nicament pretn rescatar una memria soterradaper qui, des del cim del Poder, sescarrassa per organitzar loblit i desgurar lamemria collectiva. Per no s del tot aix. Certament, aquest llibre s unllibre dhistria, per duna histria escrita des de baix, des del poble; sensealtres mitjans per invest igar i donar orma a ls materials que els que sobtenena travs de lesor personal i el voluntarisme, per tamb amb aquest granrespecte cap a la veritat dels ets que s propi de qui s autnticament poble ino elits de tot tipus. Les historiograes elaborades per proessionals se solencentrar en els grans esdeveniments i descriuen la vida de personatges im-portants. Sortosament, a banda daquestes historiograes, en gaudim tambde salvatges, com lescrita per Tllez, que ens parla de persones que no tenenun pedestal en els annals de la histria, algunes annimes i d altres no, la vidade les quals permet comprendre bocins sencers del trencaclosques de la realitat

contempornia. Trossos sobre els quals el gran aparell acadmic, abocat a erhistria, corre el vel. De la mateixa manera que per legitimar les situacionsestablertes es an valdre de la histria escrita des de dalt, la histria que brotades de baix sol tenir una inconusible aroma subversiva. No shi amaga capmisteri; quan sescriu des del poble s dicil que no es refecteixin duna ormao una altra la dominaci i lexplotaci que sexerceix sobre els sotmesos. Sensdubte tenim a les nostres mans un llibre dhistria, per el sentit daquest lli-bre no es limita al record duna de les moltes pgines en qu es va escriure lallarga lluita dels llibertaris contra Franco, ni a retre homenatge a alguns que

varen perdre la vida en aquell trngol. Aix no s del tot aix perqu les balesque van acabar amb les vides dels Faceras i els Sabat projectaren el seu ressmolt ms enll del temps en qu van ser disparades i de les persones concretesa qui van abatre. Qui va rebre aquestes bales sn els mateixos que van assaltarla caserna de les Drassanes el juliol de 1936, que van lluitar als boscos de Bo-lvia amb el Che, que es va enrontar a la policia davant els tancs a la plaa deTiananmen. Sn els mateixos que l any vinent, o el segent, o laltre, arrisca-ran la seva vida per resistir rontalment a una o una altra de les mil cares quepren la repressi, i de les quals Franco en va ser noms una. Sn els mateixosque avui, en situacions menys espectaculars, satreveixen a la insubmissi, oprocuren teixir als seus barris, a les seves eines, a la seva vida quotidiana, al-

gun dels ls nms amb qu a voltes ensopega el Poder. Tllez ens explica lahistria daquells i aquelles que tenen el coratge de dir NO! enront de la cla-morosa exigncia de submissi que llancen les mil boques del Poder i que nosatemoreixen pel cstig que amenaa la seva actitud, ni es lliuren a la seduccide les recompenses que acompanyen la renncia a conservar-la. Aquest relatno s una lloana de les pistoles ni de les persones que satreveixen a empun-yar-les, ja que aquests tamb els trobem entre els qui deensen el eixisme.Tampoc s una exaltaci daquells que estan disposats a donar la seva v ida peruna idea; aquests sn abundants en totes les variacions dels integrismes i delsanatismes onamentalistes. No es tracta de la histria de qui pretn pregonari er triomar les seves conviccions; s simplement la histria de la resistncia,duta ns a les seves darreres conseqncies, contra les grans piconadores queesclaen tot all que no est per sota del nivell de llibertat i dignitat que estandisposats a tolerar. Resistncia i lluita necessriament desigual, resposta que ssempre la duns pocs i unes poques entre els molts i moltes que mai han cone-gut la indignaci o que han decidit emmudir per evitar represlies. Resistn-cies en qu rauen, no obstant, les rgils raons que ens ajuden a conar que

encara queda alguna possibilitat de er la traveta a ls gegants. El sentit que avuit el llibre de Tllez s er-nos veure que encara queden esperances per a unavida dierent de la que el Poder teixeix per a nosaltres, perqu ns i tot en lescondicions ms adverses sempre apareixen dones i homes que tenen el sorpre-nent coratge de negar-se a ser sotmesos.


13/162

23

IntroducciAntonio Tllez Sol

Aquest llibre s una evocaci parcial d esdeveniments que corresponen a unade les poques ms osques de la his tria dEspanya, perode consecutiu a tresanys duna despietada guerra civil que va desembocar en un rgim tirnic enqu, per a milers despanyols, noms exist la hipottica llibertat de triar lamanera de morir.

Totes les altres llibertats, incloent-hi les ms elementals, van ser esborra-des. Noms regia la llei dun Estat que simposava mitjanant un terrorismepermanent. Shavien suprimit els drets dexpressi, ensenyament, associaci,premsa, s de llenges vernacles ; ns i tot el dret dopinar en silenci es con-demn severament.

La justcia era privilegi exclusiu dels tribunals militars, i el dret de de-ensar-se havia esdevingut sorna macabra. Es van concultar tots els drets hu-mans.

Les penes de mort es d istriburen a tort i a dret i saplicaren com si es trac-ts dexterminar un poble. Fou un temps de PAU que es perllong molts anys,que caus ms vctimes entre els antieixistes que durant tres anys de combatal ront republic. Era lacompliment duna revenja promesa des dels primersdies del conficte.

Val la pena er memria, malgrat que sigui noms com a mostra, de lespromeses que eien els nacionals en temps de laixecament, que complirenseverament quan venceren. Heus aqu un text dantologia que diongu Ra-dio Zaragoza lagost de 1936:


14/162


24

El sentit dun llibre

25

Estol descurons [...]! ssers abominables [...]![...] per vosaltres ni clemncia, ni perd, ni oblit [...]. Per vosaltres, bur-

gesos desquerres, amagats rere la disressa extravagant del judaisme i la mao-neria, tot el pes implacable de la justcia; per vosaltres, esquitxats per la sangde tantes vctimes, innocents unes, creades i sacricades per vosaltres les altres,la persecuci i lextermini sense treva, sense contemplaci [...].

Espanya, la mare Espanya, a qui heu intentat deshonrar, avergonyida,arada contra vosaltres, rptils abominables, estol descurons, us perseguir ino es cansar ns haver-vos escombrat i extingit; ns arrencar-vos de soca-rel,com el jull que destrueix les espigues dels extensos camps de la Ptria...

Per qu us vau pensar, bergants de coll i levita, que tan sols caurien els

baixos, els desheretats, els qui vosaltres vreu deraudar i enverinar? Anveuerrats. La presa dEspanya, la salvaci dEspanya, rau en destruir-vos a vosal-tres. I Espanya jura solemnement que caureu. Per molt que esmerceu esorosa amagar-vos, qualsevol dia sortireu de la oscor; i el sol dEspanya no acaro-nar ms les vostres retines...

I la justcia sacomplir llavors amb vosaltres al clam estentori dArribaEspaa! Viva Espaa!1

Ho reconeixem, aix va ser.Dels homes i dones que van poder ugir en aquells primers moments de la

cruel repressi, uns 30.000 van escollir continuar la lluita, i milers daquestespersones van morir amb les armes a les mans, en un combat desesperat, tantals camps com a les ciutats.

Parlem duna lluita ignorada, encara sense historiar, que ha roms soterra-da perqu una bona part, la ms sagnant, era duta a terme a Espanya quan lanit de la Segona Guerra Mundial enosquia el mn. Els xiscles de dolor, siaconseguien travessar les ronteres, no van ser atesos pels pobles que tamb es

dessagnaven.Quan el 1972 es va publicar aquest llibre per primera vegada a Frana,encara no existia bibliograa corresponent a la resistncia antiranquista;ning no lhavia abordat. Lacci dels anarcosindicalistes espanyols tan solsapareixia, escassament, als inormes policacs sobre la lluita contra el ban-dolerisme.

1El text complert el podeu llegir a lHeraldo de Aragn del 9 dagost de 1936 titulat Perdn, clemencia yJusticia!.

Un cop mort el general Francisco Franco, el 20 de novembre de 1975, esvan publicar alguns llibres, molts reportatges sensacionalistes, documents lamajoria dels quals mancats de rigor histric, que tenien si ms no la virtut dediondre ets que no shavien explicat anteriorment. Ms endavant es vaneditar monograes, generalment regionals, sobre la lluita armada contra elranquisme: a Lle, Astries, Valncia, Galcia, Cantbria, etc. I tamb algu-nes provincials, com a Cadis, Granada, etc., gaireb totes ruit dun estudidetallat i mereixedores de lectura i consulta.

Tot i aix, la literatura sobre la persistent tasca de milers de persones quees proposaren com a ta, sense mitjans i potser sense esperana, lenderrocamentdun sistema oprobis, que van donar la seva vida a la comesa, consta a

hores dara encara duna buidor sorprenent.s cert que no se sol escriure la histria dels combatents annims que esrebellen amb el propsit de modicar onamentalment les estructures de lasocietat, de posar els onaments on es pugui construir un mn nou.

Daquests combatents nhem triat dos: el Francesc Sabat (El Quico) i elJosep Llus Faceras (Face), homes dacci, idealistes, ambds anarquistes,convenuts pregonament, entranyablement, que la lluita s exemple i que ennom de les seves conviccions van morir.

Lexistncia delQuicoi la del Facees va dierenciar de milers daltres pelet que van dur a terme una lluita sense treva durant decennis. Altres queprengueren el mateix cam van perdre la vida el primer dia, o varen lluitardurant mesos o anys. Sabat, excepcionalment, sobrevisqu trenta anys deriscos constants, i Faceras, ms jove, durant quinze anys, a ms dhaver com-batut ambds a la Guerra Civil.

No tenim la pretensi de considerar aquest llibre com un estudi biogrc ;sn pinzellades de dues vides, res ms.

A la primera edici, quan la lluita contra Franco perseverava, se suprimi-

ren noms de guerrillers que continuaven combatent o que sextingien a lesmasmorres darreu dEspanya. En aquesta nhem agregat alguns; daltres, en-cara vius, es mantenen en silenci per voluntat expressa.

Volem aclarir ets gaireb ignorats, perqu encara avui es coneixen ms lesactivitats dels guerrillers urbans argentins o brasilers que les dels espanyols,tot i haver estat els creadors duna via combativa que ms tard i amb altrescaracterstiques sha generalitzat arreu del mn.

Francesc Sabat ou sempre un ora de la llei. Ja de ben jove es va deso-lidaritzar de la nostra societat en cos i nima i va voler ser partcip, com a


15/162


26

arquitecte, de la creaci duna altra ms justa, ms humana, on els valors delindividu no ossin constantment beats.

Faceras, cinc anys ms jove, va conixer les idees i la lluita durant la Guer-ra Civil i desprs de la victria ranquista prossegu lenrontament contra unrgim que avorria.

El camp de batalla de tots dos va ser principalment Espanya, on regnavala violncia i la intolerncia dun rgim dictatorial, on les persones eren trinxa-des sicament i mental, i, conseqentment, van contravenir lordre establert.Varen desobeir tots els codis i tots els seus usos. No van poder triar e ls mitjansper a realitzar la seva acci, estigueren orats a recorrer a all que s un bpropi: el coratge, la intelligncia, la voluntat.

Van tenir una virtut innegable: la de demostrar que lindividu no es trobamai en situaci d impotncia absoluta quan est convenut que la lluita per lajustcia t ms valor que la prpia existncia; que sempre s real la possibilitatde rebellar-se i deensar una idea noble, ns i tot en les condicions ms hos-tils, que van ser, precisament, les que ells van trobar.

Pars, maig de 1972, i Barcelona, desembre de 1991


16/162

29

I.SabatFaltaven cinc minuts per les dues de la tarda del 2 de mar de 1949 quanlautombil dEduardo Quintela Bveda, el cap de la Brigada Poltico Social(BPS), enlava el carrer Marina de Barcelona per la part del passeig Carles I.

Entre els carrers Mallorca i Provena dos vehicles aparentment inoensiusestaven aparcats, esperant-lo: una urgoneta i un Fiatde turisme. Davant delprimer, un home narreglava el motor, era Francesc Sabat Llopart; al volantsasseia Carles Vidal Pasanau i a la seva vora Josep Sabat Llopart.

Francesc, amb un usell metrallador premut contra el maluc, es va plantaral bell mig del carrer i va etzibar una llarga rega al cotxe que sapropava. Elparabrisa va er-se miques i el vehicle es va aturar. En van sortir dos homes queintentaven escapar-se. Al mateix instant per, el Fiatcondut per Simn Gra-cia Fleringan avana i les metralletes dels seus ocupants, Jos Lpez Penedo iWenceslao Jimnez Orive, van escopir la mort. Els dos homes van quedar

estesos sobre lasalt.Francesc Sabat (El Quico) es va apropar al cotxe metrallat, va guaitar lescares de les vctimes i no va trobar la que buscava. Va er un gest de desespe-raci...

En lloc de Quintela i el seu escorta ocupaven el cotxe dos caps a langistes :Manuel Piol Ballester i Jos Tella Bavoy, cap desports de la mateixa organit-zaci. El primer i el seu xoer, Antonio Norte Jurez, eren dos cadvers; elsegon estava lleument erit. Latemptat, preparat curosament, havia allat, unaaltra vegada...


17/162


30

Sabat

31

Manuel Sabat Escoda va nixer a la popular barriada barcelonina dHos-tarancs el 12 de setembre de 1879. Formava part de la Gurdia Urbana delHospitalet de Llobregat, poblaci que aleshores tenia uns 5.000 habitants1 ique estenia la gran urbs cap al sud. La dona de Manuel, Madrona LlopartBatlle2, era la clssica dona espanyola de lpoca; abnegada, einera i dedicadaa les tasques de la casa i a la cura de la amlia.

El matrimoni va tenir cinc lls: quatre homes i una dona. Tres constaranen el nostre relat: Josep, el primognit, nascut el 1910; Francesc, nascut el 30de mar de 1915; i Manel, nat el 1927. El altres dos, Maria i Joan, mai no vanparticipar a les activitats dels seus germans.

Francesc, ms conegut com Sisco, Sisquet o Quico, ja de vailet mostrava

ermesa en el seu carcter indmit.Els seus pares, ignorant qu eren realment els reormatoris i mal acon-sellats, van internar-lo amb noms set anys a lasilDurande Barcelona, situata la parrquia de Santa Maria de Grcia. Aquesta instituci regentada perrares, que era en realitat un establiment penitenciari per a menors, va ser unniu de rebels. Per all va passar Mari Rodrguez Vzquez, que conegut ambel diminutiu de Marianet durant la Guerra civil espanyola (1936-1939), va sersecretari general de la Conederaci Nacional del Treball (CNT), la ms im-portant de les centrals sindicals dEspanya.

La vida a lasilDuran3, on el pa de cada dia eren les humiliacions i els cs-tigs sics, on es transmetia una educaci retrgrada i una disciplina dictato-rial, noms podia donar com a ruit un carcter assedegat de llibertat en qugermins lodi a qualsevol orma de t irania. Dadult, aquesta va ser la caracte-rstica ms destacada del Quico.

1 LHospitalet de Llobregat va registrar un creixement demogrc important des de comenaments del segle

XX, sobretot en els darrers decennis: 4.948 habitants lany 1900, 12.360 el 1920, 71.580 el 1950, 150.000el 1962, 250.000 el 1972, i 295.074 lany 1981.2 Madrona Llopart Batlle va morir a lHospitalet lany 1958, als 70 anys.3 Lany 1936 lasil Duran ou assolat, la seva capella presa per les fames, i la comunitat que la regentava,represaliada. En Francisco Lacruz diu al seu llibre El alzamiento, la revolucin y el terror, editat a Barcelonalany 1943, que nou membres religiosos va n perdre-hi la vida. Tot seguit, els religiosos adquiriren Torre Vi-lana, situada a laristocrtic barri barcelon de Sarri, on les installacions es van modernitzar sense abando-nar per el sistemapedaggictradicional. El trist renom daquest reormatori adreat a joves delinqents,dependent des de lany 1941 del Patronato de la Junta Provincial de Proteccin de Menores, sembla haver-se mantingut, ja que la matinada del dilluns 23 de gener del 1978 hi van esclatar dues bombes, sense cau-sar vctimes, una a lentrada de la pres Model (carrer Entena), i laltra a la porta del jard de lasil (carrerVilana, 11). Sembla que els autors dirigien els atemptats a dos centres penitenciaris sense matisos.

El Quico mostrava des d aquesta poca les qualitats temperamentals que elvan acompanyar tota la seva vida de lluitador: tenacitat de convicci, perseve-rana, intelligncia i sobretot valor; era intrpid i atrevit. Desprs dhaver in-tentat escapar-se de lasil diverses vegades, un dia nalment ho va aconseguir:es va enlar a un arbre i amb una soga improvisada va travessar el mur del re-cinte. Abraat als genolls dels seus pares els va suplicar que no el tornessin atancar a lasil, tot advertint-los que si ho eien sescaparia altra vegada i persempre. Aix mateix va prometre ser bon miny, potser sense interpretar elsignicat que els seus progenitors donaven a aquestes paraules.

En aquells temps leducaci era lltima preocupaci dels governants espan-yols. Les escoles pbliques eren insucients i les privades, en mans de monges

i rares, ex igien una contribuci nancera que no estava a labast de les butxa-ques dels treballadors, sobretot si es tractava de amlies nombroses com la delQuico. Els mestres pblics eren mal considerats socialment i no en va se soliadir passar ms am que un mestre descola, circumstncia poc avorable perdespertar vocaci.

Lescola de desenes de milers de vailets era el carrer, i ms endavant el ta-ller, on sincorporaven com a aprenents als deu anys o ns i tot abans.

El Quico no va ser una excepci i es va incorporar com a aprenent dellauner en un taller. El que caracteritzava laprenentatge eren els enronta-ments, dels quals es resentia proundament i paa de mala gana.

Molt aviat, abans de proclamar-se la Repblica e l 14 dabril de 1931, es vaaliar al Sindicat dOcis Varis de la CNT 4 de lHospitalet, organitzaci aqu va ser del tota la vida, si no pel que a a la disciplina, s en esperit.

La Repblica de treballadors va ser tot menys el que el seu nom suggeria.Heret de la Monarquia tots els vicis i totes les institucions que corroen elpas internament: lExrcit pretori, amant dels pronunciaments i que odiavaproundament qualsevol instituci democrtica; lEsglsia absolutista, anti-

ca, ormada per nombrosos ordes religiosos de mentalitat oscurantis ta a qual-sevol obra de cultura i de progrs; i el eudalisme a les terres, ormat per unllarg reguitzell de terratinents i aristcrates que abocaven a la misria ms demitja Espanya; tota una burocrcia corrompuda i obtusa.

La proclamaci de la Repblica va ser motiu dun esclat popular dalegriaper ladveniment duna nova era. El nou rgim republic era aleshores com

4 Durant els primers anys de la Repblica, a lHospitalet, la CNT representava el 90% de la poblaci activa,tant al camp com a la indstria.


18/162


32

Sabat

33

va escriure amb humor Felipe Alaiz5 tan pur com la neu dels cims. Nohavia caminat una passa. No havia signat un sol decret, no havia abassegat unsol dest ni sel podia esbroncar per haver patrocinat o coms cap injustcia.

Per... noms dos dies desprs, el 16 dabril, Miguel Maura Gamazo (mi-nistre de Governaci) declarava als periodistes: Minteressa que consti alsseus diaris que no estic disposat que continu aquest esvalot al carrer. s oramida leusi que mostra la gent! Tot plegat est degenerant en un escndolpopular inacceptable!6.

La nova Repblica es posicionava immediatament contra el populatxo quedurant tants anys havia demanat una transormaci prounda de la vidaeconmica i social dEspanya. Lactitud atxenda de Maura7 no era un ram-

pell produt pel nerviosisme; era un estat patolgic crnic. Aquest catlic irepublicdeensor declarat dels Borbons eia patent, poques setmanes des-prs (el 23 de juliol) que qui mana, mana!Ho va demostrar ent enderrocar acanonades la onda Casa de Cornelio, centre de reuni dels anarcosindicalis-tes sevillans, situat a la Macarena. Tres peces dartilleria van disparar vint-i-dues granades contra la vella casona i la van reduir a runa.

No descriurem detalladament lagitaci social que va viure Espanya du-rant el perode republic, per per er pals lnim revolucionari s que cita-rem el moviment insurreccional del 19 de gener de 1932 a la zona minera delAlt Llobregat i el Cardener, comarques del Bergued i el Bages. La marorrevolucionria es va originar a Fgols i Berga. Ja el dia 21 shavia ests a tota laconca del Llobregat: Sallent, Balsareny, Puig-reig, Gironella, Sant Vicen deCastellet i Sria. Shi va suprimir la propietat privada i la moneda, i shi vaproclamar el comunisme llibertari. El moviment obrer va ser esclaat pocsdies desprs. Lltim poble, Cardona, ho va ser el 22 de gener.

5Durruti, Ed. Maucci, Barcelona, 1937, pg. 48.6 Paraules citades pel periodista Salvador Cnovas Cervantes al seu llibre Proceso histrico de la revolucin espa-

ola, Ed. Solidaridad Obrera, Barcelona, 1937. Arran de lactitud de Maura, la premsa va publicar la segentnota: La Repblica espanyola recent nascuda ha vist satiseta com sha estejat la seva arribada i ha donat elvistiplau a aquestes maniestacions espontnies. Tanmateix, transcorreguts els dos primers dies, s precs queretorni la tranquillitat a la via pblica i que tots, complint els seus deures cvics, cooperin al mantenimentdel principi dautoritat. No er-ho seria collaborar amb els enemics de la Repblica interessats en el seu des-prestigi i a desautoritzar-la. Aix doncs, a partir davui, els uncionaris encarregats de vetllar per lordre pblic,conorme les instruccions rebudes, prendran les mesures necessries per evitar que la tranquillitat del venatestigui en mans de qui, amb aldarulls, noms es proposa crear desconana en el Poder constitut (extret delllibre de Miguel Maura:As cay Alonso XIII, Ed. Ariel, Barcelona, 1966, pg. 199).7 Miguel Maura Gamazo va nixer a Madrid lany 1887. Com a ministre de la Governaci el va succeir, el14 doctubre de 1931, un altre poltic de nom unest dins la histria dEspanya, Santiago Casares Quiroga(1881-1950). Maura va morir a Saragossa lany 1971.

La repressi va ser cruel a tot Catalunya. La matinada de l11 de ebrersalpava del moll de Barcelona el vaixell Buenos Airesamb 119 militants cone-derals8 deportats a Bata (Guinea continental espanyola)9. Entre ells hi haviaBuenaventura Durruti Dumange10 i els germans Francisco i Domingo AscasoAbada11. Mentrestant, a moltes poblacions saplicava la Llei de ugues12 i lesvctimes obreres poblaven els cementiris i les presons.

Es van eectuar vagues arreu dEspanya com a protesta popular contra lesdeportacions i la violncia policial; tamb van esclatar revoltes, com la del 14de ebrer a Terrassa. All, un grup de militants va apoderar-se de lAjun-tament i va arrestar lalcalde i totes aquelles persones pertanyents a la accireaccionria amb qu topaven al carrer. Durant unes hores van ser els amos

de la situaci. Al balc de lAjuntament onejava la bandera roja i negra. Lesorces de lExrcit, arribades des de Barcelona, van dominar rpidament elsrebels. Quaranta-dos sindicalistes van ser detinguts i sotmesos a ur de gue-rra. El scal, un cop jutjats, va demanar... quaranta-dues penes de mort! 13

Pocs dies abans tamb shavien a lat els pagesos de lHospitalet protestantper les condicions eudals a qu eren sotmesos. Els terratinents no cedien, lavaga sallargava, i la am sinstallava a casa dels revoltats.

8 Els noms dels 119 deportats consten en un butllet dAlonso Martnez Carrasco, Hacia Guinea, Ed. Minue-sa, Madrid, 1932, 30 pgines. El militant valenci Progreso Fernndez hi est inscrit com Antonio Fernndez.9 Guinea Equatorial Fernando Poo i Riu Muni obtingu la independncia el 1968 i el territori dIniou restitut al Marroc pel tractat de Fez el 4 de gener de 1969. El Shara espanyol o Riu dOr es repart entreel Marroc i Mauritnia per lacord tripartit de Madrid el novembre de 1975. Un moviment independentista,el Front Polisari (Front Popular per a lAlliberament de Saguia-El Hamra i del Riu dOr), creat el 1973 perlluitar contra la presncia espanyola, va combatre posteriorment i amb el suport dArglia contra locupacimarroquina i mauritana.10 Durruti, un dels personatges ms erms de lanarquisme espanyol, va nixer a Lle el 14 de juliol de 1896.Va morir al ront de Madrid, concretament al sector de la Ciutat Universitria, el 20 de novembre de 1936.Es pot consultar el llibre dAbel Paz: Durruti, el proletariado en armas, Ed. Bruguera, Barcelona, 1978. Actu-alment Durruti en la revolucin espaola, Ed. Fundacin Anselmo Lorenzo, Madrid, 2004.

11 Francisco Ascaso va nixer l1 dabril de 1901 a Almdevar (Osca). Company inseparable de Durruti, vamorir a Barcelona el 20 de juliol de 1936, a lassalt de la caserna de les Drassanes. Domingo Ascaso, ms granque el seu germ, va morir a Barcelona als successos del maig de 1937. Vegeu la nota 1 de la pg. 41.12 La Llei de ugues, aplicada des de 1920, va ser un invent del general Severiano Martnez Anido, gover-nador de Barcelona. Va ser un mtode expeditiu deliminaci legalde dirigents i militants destacats de lesorganitzacions obreres. Les autoritats alliberaven els presos de les presons o els detinguts de les comissaries, iquan es dirigien a les seves cases eren assassinats al carrer, metrallats per lesquena. A lexpedient hi constava:intent de uga.13 Vegeu Solidaridad Obrerade Barcelona del 7 dabril de 1933. Diego Abad de Santilln, aContribucin ala Historia del Movimento Obrero Espaol(Volum III, Ed. Cajica, Mxic, 1971), diu que les sentncies orenles segents: quatre a 20 anys i un dia; sis a 6 anys i un dia; dos van ser absolts; quatre, descartats del procs;i els restants van ser condemnats a 12 anys i un dia.


19/162


34

Sabat

35

Un dia el Quico i un altre jove van decidir participar, al seu estil, en de-ensa dels camperols. Van atracar un dels latiundistes ms importants de lapoblaci i van entregar els diners que havien aconseguit al Comit de Vaga,perqu els distribussin entre les amlies ms necessitades.

La reacci, per, covava la seva actuaci contra el poble i el govern. Noera pas un secret que el general Jos Sanjurjo Sacanell director del Cos deCarrabiners i exdirector de la Gurdia Civil 14 preparava un pronuncia-ment. La conspiraci militar va esclatar el 10 dagost de 1932 a Madrid iSevilla. Dos mesos abans, el 9 de juny, en una interpellaci del diputat radi-cal Miguel Garca-Bravo Ferrer 15 a les Corts sobre la situaci a Sevilla, aquestva llegir un maniest que circulava per la ciutat andalusa, signat pel Comit

de Obreros y Soldados Revolucionarios. Heus aqu el text:

La Gurdia Civil, amb el criminal Sanjurjo al capdavant, est disposadaa establir una dictadura assassina a Espanya. Poble, preparat, que lhora dela lluita ha arribat. Soldats, ciutadans, treballadors tots, contra Sanjurjo i laGurdia Civil16. Empunya larma que tinguis a m i compleix amb el teudeure. Poble: visca lanarquia!17

14 A Castilblanco, poble de 4.000 habita nts de la provncia de Badajoz, el 31 de desembre de 1931 sorganit-z una maniestaci de vaguistes en la qual hi van participar uns 500 pagesos. La Gurdia Civil va intervenir-hi a trets per dissoldre-la. El poble, indignat, va atacar amb gaiatos i ganivets els uniormats. El balan va ser:quatre gurdies i un camperol morts, i un altre maniestant en va resultar erit. Els processats per la mort delsgurdies van ser condemnats a mort, per la resposta pblica va er que les penes ossin commutades i nal-ment van ser amnistiats. A Arnedo (Logronyo), el 5 de gener de 1932 la Gurdia Civ il tamb va irrompre enuna maniestaci a trets, i hi va assassinar quatre dones i dos treballadors, tamb va erir 32 maniestants. Laindignaci va ser general arreu dEspanya, i Sanjurjo va ser destitut el 8 de gener. El president del Consell,Manuel Azaa, li va oerir com acompensaci la Direcci General dels Carrabiners. Sanjurjo, marqus delRi, va ser cap de lAlzamiento Nacionalel 1936. Va nixer a Pamplona el 28 de mar de 1872 i va morir el 20de juliol de 1936 a Portugal, en un accident daviaci, cam dEspanya per incorporar-se a lexrcit insurrecte.La seva mort va obrir el pas al general Francisco Franco Bahamonte.15 Miguel Garca-Bravo, diputat a Sevilla, va er una exposici dramtica de la situaci a la capital andalusa.

Noms durant el trimestre octubre-desembre de 1931 shi van registrar: 300 vagues parcials. Tamb vanesclatar moltssimes bombes i coets, i sovintejaven els atracaments i els atemptats personals. Les vctimes escomptaven per desenes.16 La Gurdia Civil, com el seu nom no indica, s un cos militar uniormat. Fundada el 1844 per FranciscoJavier Girn y Ezpeleta, segon duc dAhumada (1803-1872), tericament per combatre el bandolerisme ru-ral, havia de garantir la repressi sobre la classe obrera de les classes dominants al Poder. La Gurdia Civil vaveure com se li encomanaven tota classe de tasques dordre governamental, policial, judicial i scal. El 1940tamb el cos de Carrabiners. El 1969, el cos comptava amb uns 60.000 homes, i nou anys desprs, amb uns80.000. Per decret publicat al Boletn Ocialdel 26 de ebrer de 1977 la Gurdia Civi l va passar a dependredels ministeris de lExrcit i de Governaci. Al decret sespecicava que el canvi es aria sense perjudici deles competncies que els ministeris dInterior i dHisenda tenen sobre aquesta respecte a missions especials.17 Text citat per Joaqun Arrars a: Historia de la Segunda Repblica Espaola, Editora Nacional, Madrid, 1968.

A la capital espanyola, lassalt dels insurrectes als ministeris de Guerra iComunicacions va racassar. A Sevilla, on es va declarar la vaga general, elsanarcosindicalistes van sortir de nou al carrer, aquesta vegada, quina ironia!,per aixaar el pronunciament i deensar la Repblica que tant sacarnissava aperseguir-los.

Va ser durant aquest perode dagitaci social permanent quan Sabat ialtres joves van constituir un primer grup dacci, anomenat Los Novatos18.El ms vell era el Josep, el germ del Quico, de 22 anys. Tots es van aliar ala ederaci local de la Federaci Anarquista Ibrica (FAI) 19, i el grup va dura terme immediatament una mplia activitat.

El 8 de gener de 1933 va esclatar un nou moviment revolucionari inspirat

per la FAI que tenia com a nalitat protestar per la poltica de persecuciobrera, sistemtica i aerrissada, que caracteritzava el govern de Manuel Aza-a Daz. Lintent va ser reprimit tot duna. A Saragossa i a Barcelona es vanarrestar molts dirigents obrers, ns i tot abans desclatar la revoluci, procla-mada amb anticipaci als quatre vents. La famarada que va encendre la pro-testa, per, va tenir repercussions a moltes regions. A Riba-roja i altres poblesdel litoral shi va proclamar el comunisme llibertari, i semblantment vasucceir a alguns pobles dAndalusia.

La Repblica va actuar amb un salvatgisme poques vegades igualat al poblegadit de Casas Viejas (actualment Benalup de Sidonia). Un pags de setantaanys, Francisco Curro Cruz, altrament conegut com Seisdedos, es va negar alliurar-se a la Gurdia dAssalt20. Es va parapetar amb tota la seva amlia iels llibertaris que com ell desitjaven un rgim de justcia social en una ba-rraca. Els mercenaris de la Repblica els van exterminar a tots, incloent-hidones i criatures, conorme les ordres del cap de govern21 posteriorment moltdiscutides: Ni erits ni presoners, trets a lestmac. El balan va ser esgarris:24 morts; cap erit o detingut. Les ordres es van complir al peu de la lletra22.

18 Quan es constitu el el grup Los Novatos els seus membres eren: els germans Josep i Francesc Sabat, JosepCasajuana Gol, Antonio Daz, Juan i Francisco Manzanares, Antonio Lpez, Juan Garca, ngel Rodrguez,Floreal Rdenas i Ramn Sern Flix. Aquest ltim, detingut loctubre de 1934, va perdre aleshores el con-tacte amb el grup. Ramn Sern va morir el juliol de 1979 en un hospital parisenc als 66 anys. Era nadiudAlbalate del Arzobispo (Terol).19 La FAI es va constituir durant la dictadura del general Primo de Rivera, a la denominada ConernciaNacional Anarquistacelebrada a Valncia els dies 25 i 26 de juliol de 1927.20 Fora pblica creada per la Repblica el 15 de maig de 1931.21 Manuel Azaa va nixer a Alcal de Henares el 1880. Va morir a Montalb, Frana, l1 de novembre de1940, desprs dhaver dimitit com a president de la Repblica.22De lextermini de Casas Viejas va aconseguir ugir, erida, Mara Silva Cruz, anomenada posteriorment


20/162


36

Sabat

37

Lestiu de 1936 el grup de Sabat va acudir en una de les moltes reunionsque aplegaven la gent de la FAI. Un dels llocs predilectes de trobada queper cert el Quico i els seus companys utilitzaven sovint per aprendre a mane-jar armes i explosius era la ont de ls, situada en un tur proper a Esplu-gues de Llobregat. Quan ms animada estava la discussi, els companys queaguaitaven els accessos a lindret van alertar de larribada de dos autocarsatapets de gurdies civils i mossos desquadra de la Generalitat23. Els assem-bleistes es van dispersar. Mentre uns corrien cilment a travs duna pinedapropera, altres, entre ells el Quico, ugien a cuita-corrents creuant uns des-campats amb la nalitat de dividir la ora pblica. La persecuci va durarprop de mitja hora, a trets, per els aistes no van haver de plnyer cap baixa.

Aquest va ser el baptisme de oc del grup Los Novatos. Solidaridad Obrera,rgan conederal, va publicar un article a la primera plana lendem dels ets,titulat: A trets contra els pins.

Ja sestaven gestant les e leccions del 19 de novembre de 1933 i la CNTpreconitzava labstenci. Durant tot el perode preelectoral la CNT en va eruna propaganda ingent. La cloenda es va dur a terme a la plaa de braus Mo-numental de Barcelona, on es van pronunciar uns parlaments. Hi van parti-cipar coneguts militants de la CNT-FAI, entre ells Buenaventura Durruti. Laconsigna va ser: Davant les urnes, revoluci social.

Les dretes van guanyar les eleccions i el comproms solemne que la sindi-cal anarcosindicalista havia emparaulat amb el poble va ser acomplert.

El 8 de desembre de 1933 la revoluci arrencava de nou a Barcelona, Va-lncia, Granada, etc., per l epicentre revolucionari van ser les regions dAragi La Rioja, on molts pobles van hissar la bandera roja i negra i van proclamarel comunisme llibertari.

A Catalunya el ocus de la revolta va ser la Torrassa. Durant quatre dies,del 8 al 12 de desembre, lHospitalet va ser presa pels revolucionaris en el seu

intent de proclamar el comunisme llibertari.

La Libertaria, neboda de Seisdedos i lla de Juan Silva, una de les vctimes. Mara Silva va ser assassinada pelsranquistes el 23 dagost de 1936, a la llacuna de La Janda. Va deixar un ll donze mesos, Juan Prez Silva.El seu company, el periodista i militant conederal Miguel Prez Cordn, de Paterna de Rivera (Cadis), haviaaconseguit ugir a la Serrana de Ronda, desprs va passar a la zona republicana i va morir en un atemptat,el 28 dabril de 1938 a Cartagena, quan era capit, als 30 anys. Miguel Prez, durant el primer trimestre de1935, havia publicat aLa Tierrade Madrid un seguit darticles titulats Problemes interns de la CNT. El seull Juan el 1979 vivia a San Jos del Valle, a prop de Jerez de la Frontera.23 Milcia catalana constituda originriament per mossos provinents del camp per lluitar contra rapinyairesi malactors.

El local del Sindicat nic va romandre clausurat durant vint-i-sis mesosper ordre governamental, i lescola Ferrer i Gurdia, que uncionava al ma-teix local, tamb ho va estar ns al 28 dagost de 193424.

El grup Los Novatos, que shavia preparat amb deler per participar a larevoluci, va sortir al carrer i va collaborar per dominar la ora pblica delHospitalet. Tamb sapropi dels centres ocials: amb els arxius municipalses van er ogueres descomunals.

El moviment insurreccional, una altra vegada, es va suocar el dia 14 des-prs de causar molts morts i erits a les les obreres. La repressi va ser impla-cable i milers de cenetistes van ser condemnats a presidi.

A Saragossa, seu del Comit Nacional de la CNT, van ser arrestats aquest

i un comit revolucionari en qu participaven Buenaventura Durruti, Cipria-no Mera Sanz25 i Isaac Puente Amestoy26, entre daltres. Els germans Sabatvan aconseguir ugir de la repressi. Les presons espanyoles es arcien de lamillor militncia conederal. Les dures sentncies dels tribunals no impedienque es declaressin vagues de solidaritat duna resistncia sorprenent. Una deles ms memorables va ser la vaga general de Saragossa indenida i revolu-cionria declarada el mar de 1934 per la CNT, que exigia l amnistia de totsels presos poltics. La ciutat va estar paralitzada 36 dies.

Manuel Villar Mingo, director de Solidaridad Obrera, va engegar unasubscripci popular per acollir els lls dels vaguistes a Catalunya, per ajudar-los a triomar i per alleugerar la seva situaci. Ms de 15.000 amlies barce-lonines es van inscriure per rebre la canalla i tenir-ne cura, i es van aconseguirunes 30.000 pessetes, quantitat bastant important a lpoca.

Barcelona es preparava per rebre la primera expedici de nens i nenes sa-ragossans. El diumenge 4 dabril, havent dinat, la gent es va encaminar cap al

24 Vegeu: LHospitalet. La histria de tots nosaltres, 1930-1936, de Joan Cams i Cabecern, Diputaci de

Barcelona, 1986.25 Mera va nixer a Madrid el 4 de novembre de 1897. Quan acab la guerra civil, en qu era cap dun cosde lExrcit, sexili a rica del Nord, per el 18 de mar de 1942 el govern del mariscal Philippe Ptainlentreg a les autoritats ranquistes, que havien demandat la seva extradici. El 26 dabril de 1943 ou con-demnat a mort; la seva pena ou commutada a cadena perptua el 15 de desembre de 1945. L1 doctubre de1946 lindultaren i pogu sortir en llibertat provisional. Sencamin a Frana lany segent, on treball com apaleta, ns que es jubil lany 1971. Va morir el 24 doctubre de 1974 en un hospital de Saint-Cloud, a propde Pars. s autor dun llibre de memries: Guerra, exilio y crcel de un anarcosindicalista, Ed. Ruedo Ibrico,Pars, 1976 (reeditat per La Malatesta editorial i altres lany 2006).26 Isaac Puente, metge i teric anarquista, va nixer el 3 de juny de 1896 a Abanto i Ciervana (Biscaia).Detingut el 28 dagost de 1936 al seu domicili, a Maestu (laba), va ser destinat a la pres provincial. La nitdel 31 dagost a l1 de setembre va ser assassinat al congost de Pancorvo (Burgos).


21/162


38

Sabat

39

carrer del Consell de Cent, on era la seu del diari conederal, per demanarnotcies de larribada dels sis primers autocars. Sesperava que arribessin cap ales deu de la nit, ms tard del previst, ja que els habitants dels pobles aturavenels autobusos per obsequiar la mainada i abraar-los.

La policia de la Generalitat, sense cap tipus de provocaci per part de lagernaci aplegada al carrer Consell de Cent, va procedir a dispersar-la al seuestil. Es van disparar trets (a laire, segons la versi ocial) i un company hi vaperdre la vida: Salvador Anglada Maserrer27, treballador metallrgic, erit ala regi occipital. Va quedar ests sobre el paviment mentre la gent, sobretotdones i criatures, es dispersava. Els erits tamb van ugir. El local de Solida-ridad Obrerava ser desallotjat i tancat28.

Quan tots aquests ets ocorrien a dins la ciutat, la ora pblica en bar-rava els accessos i les sortides. Van er aturar el reguitzell dautobusos, i noes van estalviar cap mena de vexaci. Aquesta actuaci va impedir que voraun miler de taxmetres sencaminessin a lencontre de la quitxalla saragos-sana.

Les criatures, aix, doncs, en lloc darribar a la ciutat amb el clid acolli-ment dels proletaris ho van er escortats per impressionants contingents poli-cials. Fins i tot van haver de trepitjar la Preectura de la policia. Al CentreAragons, on els esperava un sopar a les deu de la nit, hi van arribar a les duesde la matinada29.

Com a protesta per aquests ets, la regional catalana va declarar la vagageneral de 24 hores, decisi que shavia de diondre mitjanant un maniestpblic. En Francesc Sabat i un altre noi van ser els encarregats danar a reco-llir aquest document. Es van citar al bar La Tranquilidad, al cntric barribarcelon del Parallel. Quan tots dos amics van a rribar al lloc convingut, unscompanys els van indicar que el maniest els el donarien en un altre bar, aMontjuc. Mentre esperaven ja a Montjuc, va arribar la policia i va detenir a

tothom.

27 El relat complet daquesta trgica jornada el podeu llegir al nmero 152 de Tierra y Libertadde Barcelona(21 dabril de 1934).28 Solidaridad Obrerava patir la primera suspensi governamental el 24 dabril de 1933. Daleshores en,ns al 5 doctubre de 1934, viglia de la insurrecci a la Generalitat, el diari va ser orat a suspendres tresvegades, una delles durant 104 dies. D altra banda les seves edicions oren arrabassades 34 vegades. Vegeu elllibre de Manuel Villar El anarquismo en la revolucin de As turias, Ed. Nervio, Buenos Aires, 1936.29 Posteriorment es van organitzar altres expedicions de canalla, una delles pels miners de Sallent. Una altraamb destinaci a Barcelona va ser interceptada per la Gurdia dAssalt. En aquest cas, els nens i nenes van serduts a un hospici, on van haver de recollir-los les amlies vaguistes.

Arran daquesta detencielQuicova viure la seva primera experincia,breu, dempresonament. Va estar tancat una nit a la comissaria del Poble Sec,un dia al Palau de la Justcia, on li van prendre declaraci, i dos a la presModel.

Les autoritats no van poder inculpar els detinguts per reuni clandestina,tal com es proposaven. Van alliberar-los tots al cap de 72 hores.

El 6 doctubre de 1934 van esclatar insurreccions a diverses provnciesespanyoles. A Astries va ser victoriosa, ja que shi van aplegar totes les orcesdesquerra amb el clam UHP (Unos Hermanos Proletarios!). A Catalunya, onva tenir un clar protagonisme el sector nacionalista, hi va racassar. LaCNT-FAI no hi va intervenir. Va ser aleshores quan el grup Los Novatosva

aprotar locasi per arreplegar totes les armes que els homes de la Generali-tat, durant les corredisses, havien abandonat als carrers i al clavegueram.Aquestes armes van ser, en bona mesura, les que van ajudar a esclaar la revol-ta eixista a Catalunya el 19 de juliol de 1936.

Quan elQuicova ser cridat per incorporar-se a lExrcit l any 1935, anti-militarista convenut, no shi present i va ser declarat ugitiu. Al voltantdaquelles dates el Quico va eectuar la primera expropiaci important, amblobjectiu de ornir la caixa del Comit propresos. Lentitat expropiada va serun banc de Gav, poble proper a Barcelona.

Aquell mateix any va conixer Leonor Castells Mart. Un any desprsdhaver comenat a conviure plegats, Espanya famejava arreu. Eectivament,havia arribat e l 18 de juliol de 1936.

La Leonor va escriure en una carta:

Men recordo com si os ara mateix. Desprs dun grapat de dies danar dereuni en reuni, sense dormir i gaireb sense menjar, una matinada els seuscompanys el van venir a cercar a ca nostra. Casa que ja havem organitzat

amb esor i amor. El Francesc, actiu i atrevit, sen va anar del meu costat,quasi podria dir que per sempre... La revoluci ja havia comenat. El Francescmabra, jo el vaig estrnyer entre els meus braos i sen va anar...


22/162

41

II.La Guerra CivilQuan va esclatar la insurrecci eixista el 18 de juliol de 1936, els militantsde la CNT-FAI ja lesperaven preparats. Llavors els germans Sabat ormavenpart del Grup de Deensa i del Comit Revolucionari de lHospitalet, grupsque es van anticipar a la revolta pel seu compte. Uns dies abans van visitarels domicilis de les persones que, per laliaci poltica que tenien, segura-ment saegirien a laixecament dels enemics de la Repblica. Aix van poderarreplegar armes i arrencar de soca-rel qualsevol intent contrarevolucionari ala ciutat. El dia 19 van dominar cilment la situaci a lHospitalet i sen vananar a Barcelona a donar un cop de m als seus companys.

El 24 de juliol ja shavia aconseguit aixaar la insurrecci a tot Catalunya,i la majoria dels components del grup Los Novatos va encaminar-se cap alront dArag. Es van incorporar a la columna que dirig ia Buenaventura Dur-

ruti ajudat pel conseller militar Enrique Prez Farrs.El 27 dagost Francesc i Josep tamb van marxar al ront dArag, i es vanunir a la columna de Los Aguiluchos. Aquesta va ser la primera columnaorganitzada per la CNT-FAI independentment del Comit de Milcies 1. La

1 El Comit de Milcies, un cop la insurrecci va ser venuda, va ser lnic poder eectiu a Catalunya. Elgovern de la Generalitat tan sols tenia un pes simblic. Les ordres que obea el poble oren les de les organitza-cions antieixistes. Al Comit de Milicies hi havia representants dEsquerra, dels partits dAcci Republicana,de la Uni de Rabassaires, dels partits marxistes (PSUC i POUM), de la CNT i de la FAI.


23/162


42

La Guerra Civil

43

dirigia Joan Garcia Oliver 2, i van utilitzar com a primera caserna general unmas proper a Bizin (Osca), anomenat Castillo de San Juan . Josep va serdesignat cap de centria, i Francesc responsable de vint homes.

Ms tard, quan es va constituir lExrcit popular (militaritzaci de lesmilcies), es va conar el comandament de les divisions 25 i 28 (ambduesconederals) a dos combatents de Los Aguiluchos, Miguel Garca Vivancos 3 iGregorio Jover Corts4.

Los Aguiluchosva dur a terme el seu primer combat important lu de se-tembre, deenent el poble dHuerrios (a uns 2 km a loest dOsca, al nord delermita de Loreto, dins la lnia erroviria dOsca-Jaca). Els milicians vanresistir, victoriosos, latac de les orces del general Gregorio de Benito Terra-

za, molt superiors quantitativament. Van haver de suportar una vertaderaallau de metralla escopida per lartilleria i els morters enemics. Posteriormentvan participar als atacs contra Estrecho Quinto i Monte Aragn amb lesorces del POUM. Aquests atacs els va organitzar el comandant militar deBarbastre, coronel dinanteria Jos Villalba Rubio, que en esclatar la insur-recci va posar les seves orces a les ordres de la Repblica.

Estrecho Quintoest emplaat a uns 7 km dOsca. Shi arriba en creuarel pont que travessa el riu Flumen, a la carretera dOsca-Mons. Los Aguilu-choses van escrrer pels fancs de lexrcit i a partir daleshores van ocuparTierz i Quicena; van tallar la carretera dOsca; el dia 3 de setembre envolta-ven Estrecho Quinto i el dia 30 el van ocupar.

Com que no s la nostra intenci historiar els combats del ront, diremque els dos germans van actuar a la guerra aix com altres milers de personesvoluntries, reptant-hi la mort, per barrar el pas al eixisme.

Un bon nombre de milicians, incloent-hi el Quico, tot anticipant-se alsbarbutscubans de la Sierra Maestra, van decidir deixar-se crixer els ca-bells i no aaitar-se ns que el triom popular no sassols arreu dEspanya.

En Quico no va tornar de perms a Barcelona ns al desembre. Quan hi vaarribar i va baixar del cotxe, a la plaa Espanya, les seves xolles van causarimpressi. La gent el va conondre amb un rus. Aquells dies va riure a cor

2Joan Garcia Oliver va nixer a Reus i va morir a Guadalajara (Mxic) el 17 de juliol de 1980, als 87 anys.s autor del llibre de memries El eco de los pasos, Ed. Ruedo Ibrico, Pars, 1978 (reeditat per la FundacidEstudis Llibertaris i Anarcosindicalistes i CNT Catalunya lany 2008.3 Miguel Garca Vivancos va nixer el 19 dabril de 1895 a Mazarrn (Mrcia), i va morir labril de 1972 aCrdova, on havia anat de vacances.4 Gregorio Jover Corts va nixer lany 1882 i va morir a Mxic lany 1966.

qu vols, ja que milicians de diverses nacionalitats se li adreaven parlanteslau.

Explicarem una ancdota relacionada amb el Quico que, anys desprs,quan la Gurdia Civil li va arrabassar la vida, la premsa ranquista va utilitzarper titllar-lo de lladre dautombils.

A les orces conederals del ront dArag altaven permanentment armesi mitjans de transport. Se solien destinar grups a la rereguarda per requisarvehicles, que abundaven als organismes ocials. Quan acabaven loperacitornaven al ront, i sincorporaven els vehicles a les unitats.

Un dia, Sabat, que aleshores era armer a la Brigada 126, 28 Divis (Asca-so), i uns amics del 4t Batall van ser els encarregats de dur a terme una

daquestes missions. Es va apoderar dun De Soto famant del ministeri delAire, amb el qual va tornar a la brigada. Els companys el van acollir rient combojos; un cotxe com aquell seria localitzat rpidament quan os utilitzat. Perel Quico ja se nhavia empescada una, i sense er cas a les bees generals, va erall que havia pensat: amb un buador oxhdric en va retallar la carrosseria, iva ajuntar al bastidor la caixa duna camioneta sense s. Unes capes de pintu-ra i el turisme va quedar transormat en una urgoneta. Posteriorment va sertraslladat a la 25a Divisi (excolumna Ortiz), i shi va endur la urgoneta.

A mitjans de l any 1937 es va iniciar la gran oensiva comunista per apo-derar-se del comandament de lExrcit. La consigna de Moscou era clara comlaigua: Qui domini lExrcit dictar desprs lorientaci poltica del pas.Aquesta lnia dactuaci va ser obeda de cap a cap pels stalinistes espanyols, iper dur-la a terme van recrrer a tots els mitjans de qu van disposar.

Grups de joves comenaven a sortir dEspanya per assistir a cursos accele-rats de pilot. El Quico va decidir aegir-shi, ja que creia que aquella armatindria un paper decisiu en el desenlla de la guerra. LExrcit de lAire, per,ja estava totalment controlat del Partit Comunista5. Per tal dingressar-hi era

imprescindible tenir avals de les Joventuts Socialistes Unicades (JSU)6

o car-tes de recomanaci especials, que demostressin que el candidat era una perso-

5En Jess Hernndez Toms (mort lany 1971 a Mxic, als 70 anys), va escriure al seu llibre Yo ui ministrode Stalin (Ed. Amrica, Mxic, 1953): El 70% de la totalitat dels comandaments de lExrcit era patrimonidels comunistes. Armes tan decisives com Aviaci i Tancs eren exclusives dels comunistes.6 Les JSU, creades el 4 dabril de 1936 per ordre de Moscou, eren una organitzaci hbrida; aplegava lesJoventuts Comunistes, Socialistes i el Partit Catal Proletari. Els caps daquesta organitzaci al servei delKremlin van ser: Trin Medrano, de les Joventuts Comunistes (mort el 1937, quan era membre del ComitCentral del PCE), i Santiago Carrillo Solares, de les Socialistes. Aquest darrer, desprs dhaver estat ministrea lexili, va ser secretari general del PCE.


24/162


44

La Guerra Civil

45

na grata. Per sortir-se amb la seva va pensar seriosament (no quedava cap altrapossibilitat) daliar-se a les Joventuts Comunistes. Lhbit no a el monjo, vapensar. Volia ser un pilot llibertari entre els qui, ms endavant, combatriencontra la revoluci amb oc i sang. Finalment no va poder er-ho; un seguitdesdeveniments el va arrossegar cap on qualsevol propsit era intil.

Lexrcit ranquista havia enllestit la campanya del nord amb la conquestade Bilbao, Santander i Gijn. Des dels Pirineus a lest de Canranc ns alMediterrani, als aores de Granada (Motril), el ront es dibuixava per uns1.800 km zigzaguejants. Hi havia entrades nacionals importants a les zonesrepublicanes, com la de Terol.

El 15 de desembre lExrcit Popular va prendre loensiva a la capital del

Baix Arag. El tinent coronel Vicent Rojo Lluch, cap de lEstat Major Cen-tral, havia aplegat unes 100.000 persones per dur a terme loensiva, aixcom nombrosa artilleria, carros de combat i aviaci. El dia 7 de gener esvan rendir els darrers resistents a Terol i es va acabar la ase oensiva de labatalla.

La contraoensiva ranquista va ser sanguinria. El Quico ormava part deles orces de reor que hi van ser enviades les Brigades 116, 117 i 118 delXX Cos de lExrcit. En principi aquestes unitats estaven destinades alpoble de Corbaln, proper a Terol, com a reserva. Tanmateix lEstat Major esva veure obligat a dispersar-les a primera lnia per escanyar laven nacional.

Entre els mtodes que els comunistes van utilitzar per conservar la pre-eminncia en tot lExrcit, un dels ms reqents va ser la destrucci de les orcesconederals. La tctica ms generalitzada consistia en destinar els combatentsanarcosindicalistes als indrets ms perillosos, quasi sempre atacs sense cap nipeus, perqu ossin sistemticament exterminats. Assassinat collectiu protegitper la disciplina militar, que gaudia de limmens avantatge de ser legal.

En una daquestes operacions dextermini, una companyia conederal di-

rigida pels comunistes va perdre el 80% dels seus membres desprs dhavereectuat nombrosos atacs insensats. Els companys es van sentir tan indignatsque lEstat Major es va veure orat a intervenir en laer. El capit i el comis-sari de la companyia, aquest ltim un tal Ario, van ser cridats a Comandn-cia per tal de donar explicacions. Sabat i tres amics ms tamb desitjavenajustar comptes. Es van ajaure en un rac del cam per on havien de passarorosament els dos caps xinos 7de tornada a la unitat. Ario va ser el pri-

7 Sobrenom despectiu amb qu sanomenava als comunistes.

mer en aparixer, i quan el grup li va barrar el pas, atemorit no pas sensemotiu, va buscar dissimuladament la pistola. El Quico li va etzibar un tret iel va deixar ests sobre la neu per sempre.

De tornada a la unitat, el grup va comprendre que serien ausellats sensecap contemplaci. Per evitar aquest risc, van decidir desertar i van enlar capa Barcelona.

Terol ja shavia perdut el 22 de ebrer de 1938. LExrcit Popular haviapatit un daltabaix ortssim, i shi aegien les prdues de la batalla de lEbre.Pocs mesos desprs ja sintua el principi de la de la Guerra Civil.

ElQuico es va presentar al Comit Regional de la CNT i els va inormardels esdeveniments que succeen al ront. Va demanar incorporar-se a una

unitat conederal. Era possible, per exigia una espera; va haver de er estadaa la capital catalana ora temps. El Comit de Deensa de les Joventuts Lli-bertries li encoman mentrestant ms d una missi arriscada. Una va consis-tir en alliberar un company, anteriorment membre de les Patrulles de Con-trol8, que havia estat erit en una batussa amb les orces de la Generalitat. LaTxeca9esperava que es res per sotmetrel als tradicionals interrogatoris.Sabat, Jaume Pars Adn (anomenat lAbissinipels seus cabells morens i cres-pats) i daltres companys van dur a terme loperaci.

8Les Patrulles de Control oren creades el 10 dagost de 1936 a Catalunya, amb eectius proporcionals de lesdiverses organitzacions antieixistes. Vora el 50% eren de la CNT. La seva ra de ser era la deensa de lordrerevolucionari. Foren dissoltes el 4 de mar de 1937, per aavorir una disposici del govern de la Generalitatque volia desarmar els organismes revolucionaris de la rereguarda en beneci exclusiu dels cossos armats estatals.9 El 20 de desembre de 1917 ou creada, a Rssia, una instituci anomenada Comissi Extraordinria (Cheres-vechainaia Kommissia), amb lobjectiu de combatre la contrarevoluci, el sabotatge i lespeculaci. Molt aviatconeguda arreu del mn per les seves inicials CHK (daqu Txeca). La manera dorganitzar-se lheret de la sevapredecessoraOkrana, nascuda el 1880 quan el tsar Alexandre II era al tro. Aquesta ou la primera institucipolicaca que empr els mtodes cientcs dinvestigaci. Els seus agents jutjaven i executaven les sentnciesgaireb sempre secretament, i eren coneguts com txequistes. L1 de mar de 1922 esdevingu lAdministraciPoltica de lEstat (GPU). El 10 de juliol de 1934, el Comissariat del Poble dAssumptes Interiors (NKVD).

Durant la guerra contra Alemanya (1943), Moscou va decidir manllevar el contraespionatge al NKVD i vacrear lSmersh (contracci de la consignaSmert shpionam mort als espies). Abans de lesondrament delcomunisme destat el 1990, la policia sovitica es va dividir en dos organismes: el Ministeri dAers Interiors(MVD) i el Comit de Seguretat de lEstat (KGB). El primer sencarregava de controlar la policia regular, elsistema penitenciari i les seccions especials que actuaven al pas. El KGB, que depenia directament del Consellde Ministres, disposava de 200.000 guardes ronterers al seu servei i sencarregava del contraespionatge dins iora de lURSS. Aix mateix dirigia lespionatge i les activitats terroristes a lestranger. Els mtodes txequistesoren introduts a Espanya pels sovitics durant la Guerra Civil. Okrana, Txeca, GPU, NKVD, KGB orensempre el mateix organisme. Lnica dierncia va ser el pereccionament, amb el pas dels anys, dels mtodesemprats pel terrorisme contra els opositors poltics i ideolgics. Es continu parlant de la GPU temps desprsdhaver canviat de nom. Va ser el model que els nazis prengueren per a la Gestapo (policia secreta de lestat),creada el 1933 per Hermann Goering i encara present a lesperit de tots els serveis secrets i policies poltiques.


25/162


46

La Guerra Civil

47

Tamb va participar en lalliberament de quatre companys detinguts ar randels ets del maig de 193710, aprotant que els traslladaven de la pres Modelal castell de Montjuc.

Una altra acci del Sabat daquella poca va ser l atemptat contra el eix is-ta Justo Oliveras de lHospitalet.

En esclatar la insurrecci, Oliveras va poder salvar la pell a travs dhbilsestratagemes. A lHospitalet es van ausellar poqussimes persones. Va ama-gar-se durant un temps, durant el qual li van expropiar una agncia de trans-ports. Mesos ms tard, quan el jovent estava al ront i la rereguarda sentregavaen cos i nima a les tasques revolucionries, Oliveras va pensar que el perill jashavia esumat i va tornar a la vida pblica. El que primerament va er va ser

recuperar tot all que, ell pensava, la revoluci li havia arrabassat. Es va dedi-car a lestraperlo a gran escala, explotant la gent amb els productes de primeranecessitat dels quals noms ell hauria pogut explicar com diantre sabastia.

El Quico, que no es regia per les lleis que generalment obea submisamentla collectivitat, va repetir lacte de justcia que va cometre al ront uns mesosabans. Es va presentar un bon dia al comer dOliveras, quan aquest aba ixavala persiana. Un amic lesperava a la porta. Quan el Quico va sortir al carrer,lestraperlista ja havia passat a millor vida. Aquesta execuci mai no li va seratribuda.

Una altra acci daquella poca va tenir conseqncies neastes per a unamic del grup Los Novatos, el Francesc Aleu, ms conegut com elNano deSants. El Quico shavia topat amb un conegut de lHospitalet, pare de a-

Documents

Sabaté - Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-1960)