secunddèèrriiaanúmero

100

LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA desembre 2005 - any 10 - www.deria.net

60.000exemplars

Arriba la neu, arribem als 100

Arriba la neu, arribem als 100

Entrevistem a Joel Joan Què és l'Estatut?

Foto

:

14La inesgotableforça del vent

12La neu ...

www.deria.netla imatge02s

um

ari

100 03

nosaltres02imatges

04Obrint Pas

08Consumsolidari

09noves tecnologies

15Un, dos,tres?...

16Estatut: UP & DOWN

05Lletrejar tépremi

17Aprendre a fer pa,...

18Francesc Mateu

20Modareciclada

21Calaix de sastre

22desembre

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Anna Salarich· Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Helena Mullor, Jaume López, PereViladomiu. Telm Borràs, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic:Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Rotimprès s.l. · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 26.000 exemplars (OJD Distribució gratuïta 200 4) · Edicions Catalanes del Món del’Ensenyament-Edicat, SL: C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª - 08025 de Barcelona. - Tel: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 Adreces electròni-ques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) . Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

participa

Envia’ns les teves fotos a revista@edicat.net i les podràs veure publicades al Secundèria!

cd laia serra

Cristina i Alberto

Huracà Isabel

06Joel Joan >

10Feliç aniversari Secundèria!>

www.deria.net nosaltres 03 .l'

ed

ito

ria

l Créixer fins a

la tira

Si fa quatre dies celebràvem plegats el nostre desèaniversari, acabats de començar aquest curs enstornem a posar les millors gales per rebre el número 100del Secundèria, que teniu a les mans. Sí, nois, de mica enmica s’omple la pica i un rere l’altre en sumem un centenarque, posats en un pila, fan molt de goig. Com deia l’altre diaun director d’institut en un programa de ràdio, “fer-segran és un aprenentatge complex i ple d’incerteses enquè els adults sabem que a la il·lusió dels primersanys, seguirà la resignació de la maduresa i que cadacop ens penedirem dels nostres aniversaris. Per als méspetits, però, créixer és una font d’inimaginables plaers.” Nosaltres ens sentim com els més petits i no pararem de créi-xer. Ara n’hem fet cent amb la mateixa il·lusió i la mateixa trem-pera que el primer dia. Sabem que a l’altra banda tenim la vostraescalfor i el suport dels nostres anunciants, que ens permetencontinuar sent líders de les revistes en català adreçades a estu-diants de secundària. El mateix Conseller primer de la Generalitat,Josep Bargalló, ens ha fet arribar per escrit la seva felicitació i aixòens honora no només perquè les altes instàncies del país s’enrecor-den de nosaltres sinó perquè es important saber que al teu paíscompten amb tu, i ens sentim orgullosos de la nostra aportació aaquesta realitat. Hem crescut amb vosaltres i ho continuarem fent perquè seguintles mateixes paraules d’un director d’institut, “fer-se gran és créixerindividualment i també col·lectivament, en cultura, aprenentatge,en raons i emocions, perquè tots aquests creixements continus i laseva renovació constant és el que dóna sentit a l’educació.” Endavant i per 100 més!

100

www.deria.netaltaveu04

www.enderrock.comNovembre 2005

Glissando*

Surplus (DiscMedi) Pop

El disc amb el part més llarg idolorós, però també el més complet, d’un grup que es plan-teja el seu treball sense complexos ni limitacions. L’universcompositiu de Marc Sora i Laia Vaqué pren tota mena dematisos: des de l’amfetamínica “Girasols” fins a la nostàlgi-ca “Polaroids” o la feliç i estrident “Atari A”. Glissando*,que se sap excedent d’un mercat musical sobresaturat depropostes sense contingut, es reafirma amb fets com unade les felices excepcions a la norma de la radiofórmula.

Roger Palà

LluÍs Llach i Feliu Ventura

QQuuee nnoo ss’’aappaagguuee llaa lllluumm (Propaganda pel Fet!/Claus Records)Cançó d’autor

El disc i el DVD de l’espectacle conjunt Que no s’apague lalllum. Els dos intèrprets s’han volgut influenciar amb el seuso mútuament. De Llach han seleccionat cançons que feiatemps que el cantautor de Verges no enregistrava, com“Aprendre” i “No abarateixis el somni”. Feliu Ventura volidentificar el so amb belles cançons com “El que diuen elsarbres” i “No sé què sent”. Emoció i compromís en estatpur, en viu i directes de dues generacions de cantautors.

Helena M. Alegret

Dijous Paella

Dijous Paella(Autoeditat) Rumba fusió

L’enèsim projecte musical delcompositor i cantant Francesc Ribera ‘Titot’ . Es tracta d’ungrup que treballa un repertori de rumbes –encara quetambé pot fer un son cubà o una sardana–, amb una forma-ció on abunden els instruments de vent típics de la cobla.Sorprèn pel seu acurat disseny, que inclou la recepta d’unapaella que, malgrat les gambes i els musclos que apareixena la portada del disc, és pagesa, de carn i verdures.

Vives de Sineu.

Obrint Pas ha revolucionat l’escena musical delsPaïsos Catalans. Després d’haver venut mésd’11.000 discos de La flama (Propaganda pel Fet!,2004), ara presenten En moviment! (Propaganda pelFet!, 2005), un CD+DVD en directe que marca unpunt i seguit en la història del grup. Un disc en elque s’han ajuntat amb companys de viatge comTitot, Fermin Muguruza, Carles Belda o FeliuVentura. Parlem amb Xavi Sarrià, cantant del grup.

El vostre nou disc es titula EEnn mmoovviimmeenntt(Propaganda pel Fet!, 2005) i anuncieu una atu-rada d’un any... No serà una aturada, reduirem el ritme de concertsdels darrers tres anys, en què hem arribat a fer vui-tanta i noranta bolos anuals. Als Països Catalansno hi tocarem de gener a juny, i farem més con-certs a l’estranger. Volem viatjar per l’AmèricaLlatina i preparar les cançons noves del properdisc que sortirà al 2007.

Per què un disc en directe ara?Tanca una trilogia que vam començar amb Terra(Propaganda pel Fet!, 2002) i vam continuar ambLa flama (Propaganda pel Fet!, 2004). Volemreflectir aquests anys de gires maratonianes, enun concert molt especial a València, amb la partici-pació de grups de cultura popular, músics i can-tants que són referencials per a Obrint Pas.

El grup s’ha ressentit de tanta carretera?Són moltes hores junts en una furgoneta vella quehauríem de jubilar. Hem fet moltes bogeries: cincconcerts a la setmana, tocar una mateixa nit endos pobles situats a més de dos-cents quilòme-tres! Volem temps per descansar i regenerarbiològicament el grup.

És una manera d’evitar saturar el públic?Més aviat som nosaltres els que estem saturats.Per al 2006 ens plantegem no tocar ni al SenglarRock ni a l’Acampada Jove. Estem orgullosos decontribuir en aquests esdeveniments, que hanconvertit l’escena musical alternativa dels PaïsosCatalans en un referent, però no volem ser-hinomés “perquè toca”.

Heu crescut al marge de circuits comercialsclàssics, mentre molts grups que canten encatalà es queixen d’aquesta manca d’accés alsmitjans...Als Països Catalans, musicalment, hi ha una cul-tura que es basa a queixar-se de tot, criticar el quefa el veí i sovint fer coses els uns contra els altres.Nosaltres estem orgullosos d’haver contribuït acrear una escena no tan homogènia com abans,d’haver demostrat que es pot fer música compro-mesa i no comercial en català.

Cap on us voleu encaminar, ara, musicalment?La música que fem reflecteix la nostra

manera de veure el món, i no volemcanviar ni el que som ni el que volem

dir. Però ens agradaria treballar lanostra idea de mestissatgesocial i cultural.

És a dir, que no us plantegeufer un disc sense dolçaines?

(Riu) No, no pas! Obrint Pas sem-pre serà Obrint Pas.

Roger Palà

un grup en moviment!Obrint Pas,

Foto: Juan Miguel Morales

www.deria.net reportatge 05.

Ara lletrejar correctament paraules en català tindrà

premi. Aquesta és la base del concurs “Lletres & Lle3”,

que s’ha començat a emetre a Lleida Televisió i que

pròximament podria arribar a TV3 i a tots els instituts

de Catalunya. De moment, el projecte pilot ja ha rebut

el suport de l’ajuntament i de la Universitat de Lleida, i

hi participen 1.800 alumnes de 3r d’ESO de diferents

centres de la capital del Segrià. Ideat per Carles Porta

(codirector de l’exitós “Efecte Mirall”) i produit per

Porta Gasset SL, el programa anima els estudiants a

demostrar el seu nivell de català, al mateix temps que

fan un gran exercici per aprendre a controlar els nervis

i a parlar en públic.

La dinàmica del concurs és la de lletrejar paraules

en català en un temps màxim de 10-15 segons. El

jurat anirà citant als alumnes determinades

paraules, segons el nivell; si l’alumne lletreja correc-

tament passarà de ronda i si no, caurà eliminat. Els

guanyadors de cada centre es trobaran a la final

que, en aquest cas, tindrà lloc en un espai

emblemàtic de la ciutat de Lleida. “Lletres & Lle3”

recorda una tradició estudiantil dels Estats Units, on

aquest tipus de concursos també s’emeten per tele-

visió i aconsegueixen un gran èxit.

Lletrejar té premi

el convidat www.deria.net06 www.deria.net

És graciós. Fa deu anys la revistaSSeeccuunnddèèrriiaa treia el primer número amb unjove actor a la portada, famós de cop i voltaper un paper a “Poble Nou”. Era Joel Joan,molest per la popularitat, però inquiet perdur a terme més i més projectes. Des de lla-vors ha participat en mil obres, algunes decine (LLaa bbuueennaa vviiddaa, EEll ccoorraazzóónn ddeell gguueerrrreerroo),algunes de teatre (SSóócc lllleettjjaa, EExxccuusseess!!) ialgunes de televisió (“Periodistas”, “Platsbruts”, “Porca misèria”). Doncs ja ha pas-sat una dècada des d’aquell dia i dóna lacasualitat que presenta la segona tempo-rada de “Porca misèria”. L’hem anat a bus-car per veure si ens reconeixia, per veuresi es reconeixia.

Saps qui va ser el primer entrevistat del

Secundèria?

Jo, no? Em sembla.

Et porto la portada, llavors eres el Ferran

de “Poble Nou”.

És que la tinc! La tinc! Mare de Déu, quina

careta. [llegeix el titular] “Espero que la

popularitat se’n vagi tan aviat com ha

vingut”... Vaja, no comparteixo res. En

aquesta època el meu personatge estava

paralític i quan apareixia caminant al teatre

la gent “Oooh” i jo deia “per favor!”.

I ara la popularitat què tal?

Molt millor. Abans la portava d’una forma

molt més paranoica, molt més estressada i

ara si algú em saluda pel carrer, estic

encantat. L’únic problema és a les discote-

ques quan la gent va beguda que t’esti-

ma... massa. Més del necessari. O ens

odien més del necessari. Ets blanc de juer-

ga, ets “òstia, el de la tele! El tenim aquí!”.

Però ja et dic, em passa un 1% de l’any.

“A les discoteques quan lagent va beguda t’estima...massa”

Quin creus que és l’èxit de “Porca misèria”?

És una sèrie menys sensacionalista i més

humana. Normalment, en televisió, el per-

sonatge es descuida molt des del guió,

s’estereotipa i l’actor ha de basar la feina

en el bagatge personal. A “Porca misèria”

fem un treball de personatges, tant en el

guió com en la posada en escena, són la

nostra mina. Els personatges polièdrics

generen molta més empatia amb l’espec-

tador. La televisió permet, en tenir tants

capítols, aprofundir en el caràcter. I els

actors estan absolutament implicats com

en cap altre serial en què he treballat.

Joel JoanDirector, actor i guionista de Porca misèria

“No ens interessa la televisió estúpida”

Tal com rajaNom complet: Joel Joan Juvé.

Lloc i data de naixement: 2 de novembre de1970 a Barcelona.

Un llibre: (Òstres ja hi som amb aquestes pre-guntes intel·lectuals) La nit de l’oracle de PaulAuster.

Una pel·lícula: Una historia de violencia, deCronenberg.

Un disc: Barricades de paper, de Feliu Ventura.

Un viatge: Mali.

Un somni: Deixar els ansiolítics.

Una debilitat: N’hi ha tantes...

Un color: El roig. De la revolució.

La teva assignatura pendent: Ser patró d’unveler.

Plat que cuines millor: Truita de patates.

Una mania: Tropical.

Una mania! no una amanida: Ah, la llibertat delsPaïsos Catalans.

No hauríem de permetre que: Que no ens trepit-gessin la nostra dignitat ni el nostre Parlament.

Tens fama de ser molt: Follonero, en les duesversions.

07.

Ens pots avançar alguna cosa del guió?

Veurem com l’Àlex baixa als inferns i

s’adona que als trenta i pico d’anys anar

de cràpula pel món la vida comença a ser

dura, parlarem dels sentiments de la

Cardona, veurem com n’és de fina la fron-

tera entre l’odi i l’amor amb el Roger i la

Natàlia, les dificultats d’una relació a dis-

tància, etc.

Serà un temporada més dramàtica?

No. Aquesta vegada hem trobat un equi-

libri quasi perfecte. Hem vist capítols que

hem rigut molt, francament, ric gairebé

tant com a “Plats bruts”, sense ser al

mateix to. És una cosa que no m’esperava

gens. Hem intentat no posar-nos tremen-

dos, ja n’hi ha prou amb els culebrots.

Telm Borràs,

telmborras@edicat.net

Fotos: Ivan Giménez i Costa

“És una sèrie menys sensacionalista i més humana”

El treball d’actors distingeix la sèrie?

És un dels trets distintius. També ens inter-

essa la televisió sempre i quan no estigui

al servei de la frivolitat o l’estupidesa, sinó

al costat de persones humanes i els seus

problemes. Som en un registre diferent.

No ens interessa tant la trama com el

perquè de la trama, el perquè dels perso-

natges.

Què ens espera aquesta temporada?

S’aprofundirà en els personatges, els

secundaris guanyaran en importància i

serà un producte més madur ja que tant

els guionistes com els actors ara tenen re-

ferents visuals. Veurem els Estats Units,

sentirem parlar anglès subtitulat, encara

que la directiva es va inquietar molt

perquè saben que la gent quan ha de llegir

canvia de canal.

www.deria.netaprèn a consumir08

Contacte:Escola del Consum de CatalunyaGran Via Carles III, 105, lletra B, 08028 Barcelona, Tel. 93 556

67 10, Fax 93 556 67 11

Horari de 9h a 14 h www.consumcat.net i aula@consumcat.net

E

Seu Territorial de l’Escola del Consum de Catalunya

Estada a Tortosa

La Seu Territorial de l’Escola del

Consum de Catalunya fa dies que va

emprendre el seu viatge per terres cata-

lanes. La seva primera visita ha estat a

Tortosa i cal dir que l’experiència ha

estat molt gratificant, tant per als

alumnes com per al professorat de les

escoles. L’afluència ha estat tot un èxit,

fins el punt que molts centres volen

repetir l’experiència de passar per la

Seu Territorial de l’Escola del Consum

de Catalunya. Totes les escoles que

l’han visitat són de secundària, però

també s’han fet tres sessions d’edu-

cació especial. Després de la fantàstica

rebuda a Tortosa, l’Escola se’n va cap a

Tarragona on s’hi estarà fins al gener.

D’aquesta manera, les escoles i els

instituts de Tarragona i rodalies podran

gaudir dels fantàstics tallers de la Seu

Territorial de l’Escola del Consum de

Catalunya per aprendre temes rela-

cionats amb consum.

Has pensat mai què hi ha darrere la com-

pra d’una rajola de xocolata? L’Escola del

Consum t’ho explica. Et proposa el Taller

de consum solidari perquè puguis

conèixer l’entramat que amaga la creació

i venda de qualsevol producte, en espe-

cial de la xocolata, un producte quotidià

que podem menjar cada dia, molt divers

(hi ha xocolata negra, amb llet, blanca...) i

que a vegades no és dolça per a tothom.

A més, podràs comprovar com es

reparteixen els guanys de la venda,

coneixeràs tots els protagonistes que hi

intervenen, podràs aprendre a consumir

perquè no hi hagi desigualtats econò-

miques entre ells i coneixeràs els criteris

del consum solidari.

L’IES Pla Ferreres, de Sant Cugat del

Vallès, va participar al taller de consum

solidari. El bon humor i la participació

dels alumnes van estar a l’ordre del dia i,

al final del taller, van poder decidir com

es repartien els costos i els beneficis de

la producció d’un bé com pot ser la xoco-

lata a través d’un joc virtual. Amb aquest

exercici van poder comprovar que con-

sumir amaga més responsabilitats de les

que en principi nosaltres com a consumi-

dors podem pensar. Comprar és una

acció que implica plantejar-se drets i

deures per fomentar la solidaritat.

Com pots veure, el consum solidari és

molt important per aconseguir la igual-

tat entre tots els participants en la línia

de producció. Des de l’Escola del

Consum podràs conèixer i aprendre tot

allò necessari per fer del comerç un acte

més just i solidari. Així també podràs

posar el teu gra de sorra per fer del món

un lloc millor i menys desigual.

Consum solidari per a un món millorQuè et ve al cap quan dius la paraula “xocolata”? Així comença el taller de consum solidari, una activitat

que t’ajudarà a consumir d’una manera més responsable i justa per a tothom.

Com es reparteixen els

guanys de la venda?

Quines persones

intervenen en el seu procés?

Hi ha igualtat

entre tots els participants?

www.deria.net ntec 09.

El català dobla la seva presència a internet endos anys

noves tecnologies

Segons un estudi de Softcatalà, la llenguacatalana ha multiplicat per dos la sevapresència a internet des de 2003 i s’hacol·locat com la 26a llengua a la xarxa. Aramateix hi hauria, segons l’estudi, més de 7milions de pàgines en català, mentre quefa dos anys n’hi havia uns 3 milions.

L’increment espectacular dels weblogs cata-lans ha estat un dels factors determinants

que ha contribuït a impulsar el creixementde la presència de la llengua a la xarxa.

Softcatalà és una associació sense afanyde lucre que treballa per a la normalitzacióde la llengua catalana en el sector infor-màtic relacionat amb internet i les novestecnologies.

www.softcatala.org

El cotxe més petit del món

Investigadors de la Universitat de Rice, alsEstats Units, han construït el primer‘nanocotxe’. Creat a partir d’una únicamolècula, aquest vehicle fa 4 nanometresde llarg per 3 nanometres d’ample. Disposade 4 eixos rotatoris independents i de gransrodes esfèriques amb 60 àtoms de carbonia cadascuna. Per desplaçar-se, el ‘nano-cotxe’ disposa d’un motor de fotons i d’unsistema de suspensió capaç d’absorbirdesnivells i forats de mida atòmica.

Segons els investigadors que han desen-volupat el projecte, es tracta del primervehicle motoritzat a nanoescala i permetràmillorar les condicions de fabricació deproductes miniaturitzats com ara elsmicroxips.

Recordem que un nanometre és unamilmilionèssima part d’un metre.

www.laflecha.com

Els Sims arriben als mòbils

Aquest desembre la gran família delsSims es traslladarà als mòbils desprésd’haver viscut als PC, la PlayStation 2,la Xbox i la GameCube entre d’altresconsoles. Els Sims és un joc que simu-la la vida quotidiana d’una família, on eljugador controla que els membres tre-

ballin, estudiïn o tinguin relacions socialsmés o menys reeixides. Així doncs,després de vendre més de 5 milions decòpies a tot el món, els membresd’aquesta entranyable família podranentretenir qualsevol que disposi de telè-fon mòbil de darrera generació.

David Campos,consulta@edicat.net

www.deria.netespecial10

1997. Es presenta l’Ovella Dolly, el primer mamífer

clonat

. Es publica el primer número del Periódico de

Catalunya en català

. Es fabrica el primer model de Tamagotxi

. Joan Clos és nomenat alcalde de Barcelona

. Entrevistem: Gossos, Amparo Moreno, Pepe

Rubianes, Judit Mascó, Eduard Farelo,

Marta Cáceres, Àlex Casanovas, Isabel-

Clara Simó.

2002. Pol·lèmica dels preservatius als instituts

. Entra en vigor l’euro

. Descobreixen als Hostalets de Pierola els primers ossos del Pau, el

“Pierolaphitecus catalanicus”

. S’enfonsa el Prestige provocant una greu marea negra

. L’ovella Dolly pateix artritis i es replanteja el tema de la clonació

. Entrevistem: Rosa Boladeras, Jordi Labanda, Mariona Ribas, Àngel

“Pitxi” Alonso, Montse Soler i Vador Lladó, Pau Gasol, Ranma ½, Dani

Pedrosa, Aida Folch.

2000. Entrem al segle XXI

. Es celebra a València la primera trobada de

regidors dels Països Catalans

. Comença “El cor de la ciutat”

. La UNESCO declara Tarragona Patrimoni de la

Humanitat

. Es tanca definitivament la central nuclear de

Txernòbil.

. Entrevistem: Santi Millán, Tània Sàrrias, Raül

López, Marc Cartes, Cris Juanico, Susanna Griso,

Albert Om, Mònica Van Campen, Gerard López.

Informació jove,per molts anys!

El món periodístic del nostre país és molt

viu i en constant moviment. El fet que

sorgeixin noves iniciatives editorials enri-

queix la societat catalana. Algunes, malau-

radament, no s’acaben consolidant i al cap

d’un temps desapareixen.

Per això em satisfà, com a responsable dins

del Govern de Catalunya de les polítiques

relatives als mitjans de comunicació, ser

testimoni del desè aniversari d’una publi-

cació que, a més, ha arribat al número 100.

En aquest cas, de Secundèria, la revista

mensual adreçada als i a les estudiants de

secundària de Catalunya.

Secundèria és una iniciativa que, com es

pot comprovar, doncs, ha aconseguit

consolidar-se en el panorama mediàtic,

evolucionant curs rere curs. Aquesta

revista va néixer, segons els respon-

sables, amb la voluntat de ser un pro-

ducte de qualitat. Al llarg d’aquests deu

anys és evident que ha aconseguit

traslladar uns continguts interessants i

plurals, que barregen entreteniment i

informació i que estan escrits amb un

llenguatge fresc, atractiu per al públic

jove.

En nom del Govern, vull felicitar tot l’equip

que ha fet possible Secundèria i desitjo

que aquesta pugui complir molts més

aniversaris. Per molts anys!

Josep Bargalló Valls

Conseller primer

de la Generalitat de Catalunya

Barcelona,

14 d’octubre de 2005

1995. Neix el Secundèria

. S’innaugura el Parc Temàtic de Port Aventura

. TVC inaugura delegació a Perpinyà

. A Catalunya triomfa la primera telenovela en català:

“Poble Nou”

. Acampada a la Diagonal per demanar el 0’7%

. Entrevistem: Joel Joan, Lluís Gavaldà, Victòria Pagès,

Ariadna Gil, Mikimoto, Sergi Barjuán, Àngels

Gonyalons, Chisco Amado, Nina i Gemma Nierga.

Feliç aniversari Aquest mes el Secundèria publica el seu número 100 coincidint amb el seu 10è aniversari. Per això volemcompartir amb vosaltres una mica de la nostra història que, al cap i a la fi, també és vostra.

ALERTA!A Secundèria estem preparant una macro festa per poder celebrar tots junts els nostres 10 anys!Encara no tenim data, però us anirem informant! No us ho podeu perdre! Serà impressionant!

1 1 .

2004. Atemptat terrorista a Madrid

. El PSOE guanya les eleccions espanyoles

. La selecció catalana d’hoquei patins

guanya el Mundial B d’aquest esport

. Dani Pedrosa guanya el mundial de 250cc

en el seu primer any a la categoria

. Nani Roma es converteix en el primer català

que guanya el rally París-Dakar

. Entrevistem: Carlota Olcina, Eva Santolària, Els Pets, Jordi Camps, el Gilipolles,

Freaklüb, Rudy Fernández, Obrint Pas, Laia Sanz, Elena Gadel.

Amb aquesta revista arribem al número 100, pocabroma. Cent números són més de deu anys creantuna revista cada mes, portant-la a les vostresescoles i confiant en la vostra fidelitat com a lectorsi lectores. Sabem que cada nou curs, i ja en sóndeu, una part dels lectors es renova i això ens obligaa evolucionar amb vosaltres, ja que tots aneu creix-ent i som ben conscients que els vostres gustos nosón els mateixos que els dels joves de fa deu anys.

Arribem al cent havent fet realitat un repte que sem-blava gaire bé impossible: fer que el Secundèria, larevista preferida dels joves estudiants, arribi a pràc-ticament tots els instituts de Catalunya. Des delpassat més de febrer, el Secundèria, amb 60.000exemplars, és present a més de 1.000 instituts detotes les comarques catalanes. Sigueu ben cons-cients de la força comunicativa del nostre mitjà,aquesta revista que teniu a les mans us connectaamb els joves de la vostra edat de tot Catalunya.

Així doncs, ja ho sabeu, aprofiteu-la per explicar-vosles vostres coses, les vostres il·lusions i inquietuds.

Per a nosaltres, són cent números de compromisos ialegries: un ferm compromís amb la vostra ge-neració, amb el nostre territori i amb la nostra llen-gua, i l’alegria de fer cada mes un número que usagradi, entretingui, informi, us faci participar i com-partir el plaer per la lectura.

Durant deu anys hem rebut moltes senyals, que ensalegren i ens animen a continuar, d’alumnes, profes-sors i personal administratiu, però la més importantla rebem cada any al Saló de l’Ensenyament. Moltsde vosaltres, quan passeu davant el nostre estand,ens reconeixeu i espontàniament dieu als vostrescompanys, “mira la revista del cole”. Aquest és elnostre objectiu per als propers cent números, seguirsent la “revista del cole”, la vostra revista.

Josep Ritot,editor del Secundèria

Secundèria! SSeeccuunnddèèrriiaa, “la revista del ccoollee” arriba al 100

www.deria.nettema del mes12

La neu no és només per a esquiadorsUna muntanya nevada excita els amants dels esports d’hivern. Els que viuen allunyats de les pistes s’aixecaran a les 6 un dia festiu iconduiran durant hores per aprofitar la muntanya blanca. Per esquiar? Potser. Les opcions van molt més enllà.

Esquí i snowboardEls clàssics. Consisteixen en calçar-se uns esquís o

una taula d’snow, agafar un remuntador que et porti

dalt d’una muntanya i lliscar per les pistes. Cap dels

dos esports és barat, et poden dir “pijo” i pots tornar a

casa amb uns bons blaus de record, però també s’ha

de dir que són divertidíssims. Aire fresc, adrenalina,

evitar la caiguda i la sensació que els problemes han

desaparegut. Un cop els practicants tenen prou equi-

libri per disfrutar del descens, la sensació és com

estar en un núvol.

Aransa �� ��

Baqueira Beret �� �� �� ��

Boí Taüll Resort �� �� ��

Bosc Virós �� �� �� ��

Espot Esquí �� �� ��

Guils Fontanera �� ��

La Masella ��

La Molina �� �� �� ��

Lles de Cerdanya �� ��

Port del Comte �� ��

Port-Ainé �� �� �� �� ��

Rasos de Peguera �� �� ��

Sant Joan de l'Erm �� �� �� ��

Tavascan-Pleta del Prat �� �� �� �� ��

Tuixent La Vansa �� ��

Vall de Núria �� �� ��

Vallter 2000 �� �� ��

Esqu

í/Sno

w

Esqu

í de f

ons

Raque

tes de

neu

Múixing

Quads

/moto

s de n

eu

Cursos

d'ori

entac

ió

Tir am

b arc

a la n

eu

Constr

ucció

d'igl

ús

MúixingT’imagines pujar en un trineu i agafar les regnes

d’uns gossos nòrdics que a les teves ordres es

posen a estirar? El múixing fomenta el respecte pels

animals, et posa a la pell d’un aventurer d’Alaska i

t’omple de la sensació de formar part de la natura. Hi

ha diverses modalitats, en el cas que no hi hagi neu

també es pot practicar l’esport amb trineus de rodes.

No és una pràctica de risc, tothom pot pujar al trineu

amb un monitor.

Raquetes de neuPosar-se unes raquetes i endinsar-se en un bosc

nevat és una activitat que guanya adeptes any rere

any. Tothom pot apuntar-s’hi, no hi ha risc més enllà

d’ensopegar. Els passejos es poden fer amb amics o

en família, l’excursionista entra en contacte amb la

vegetació i la fauna de la zona, i el paisatge no s’obli-

da. En realitat no és una modalitat nova, existeix des

que existeix la neu, però els materials són molt mi-

llors, sintètics i lleugers, enlloc de fusta i pell de foca.

QQuuaaddss i motos de neuSi la teva devoció és el món del motor, un paisatge

nevat també té ofertes per a tu. Què et sembla un

itinerari pels Pirineus agafat al manillar d’una moto

de neu? No cal que et preocupis per si et perds, un

monitor t’indicarà el camí. Hi ha estacions que

organitzen sortides a la tarda i tornen a la nit, l’excur-

sió inclou còctel i raclette a mig camí. O què tal un

circuit tancat de quads, les motos de quatre rodes?

Accelera, desaccelera, gira i torna a accelerar. Fins

que te’n cansis.

13.

Tir amb arc a la neuLa muntanya nevada permet combinar esports gairebé

de forma il·limitada. Si una classe de tir amb arc et

sembla massa estàtica, intenta fer-la sobre la neu. A la

Vall de Núria organitzen recorreguts en raquetes pel

bosc nevat i a més posen a prova la teva punteria. Pel

camí es fan aturades i et donen l’oportunitat de disparar

fletxes a dianes estratègicament col·locades. Com si

l’esport tornés als seus orígens, enmig de la natura,

perquè et sentis com un caçador de l’edat mitjana.

Construcció d’iglúsImagina’t ser un esquimal nòmada, cada vegada que

s’esgota l’aliment en una regió t’has de desplaçar

quilòmetres per no passar gana. El terreny és només gel

i neu, però no pots dormir a l’aire lliure, t’has de cons-

truir un iglú, per on es comença? Doncs els tallers de

construcció d’iglús t’ho ensenyaran. No menjaràs peix

cru, ni caçaràs rens, no faràs res del que et puguis

penedir. Només construiràs un habitatge de gel, però de

segur que serà suficient per fer-te una idea de les condi-

cions en què vivien els esquimals.

s

Curs d’orientacióUna excursió a la muntanya és una activitat atractiva

per sí mateixa, les persones que ho han fet ho poden

confirmar. Ara, a més, hi ha estacions d’esquí que

complementen la sortida amb un curs sobre tècniques

d’orientació. La brúixola i el mapa són eines que et

poden salvar la vida, això sí, cal saber-les interpretar.

Algunes estacions organitzen excursions en què

s’aprèn, entre altres coses, a utilitzar l’ARVA (Aparell

de Cerca de Víctimes d’Allaus).

Cuida’t el capEls esquiadors xoquen entre ells, és un fenomen com-

provat. Les pistes massificades i la velocitat dels

esquiadors propicien col·lisions, per evitar mals

majors: posa’t un casc. La lesió més estesa no és

la cama trencada, sinó el traumatisme cranial.

Deixa que un casc et cuidi la terrassa!

14 món viu www.deria.net

Amb la col·laboració de:

Si en passar per Roses o Tortosa has vist

uns molins de vent blancs, en fila i alts com

un edifici de 7 plantes, llavors has estat

davant d’un dels vuit parcs eòlics de

Catalunya. El que t’ha cridat l’atenció són

aerogeneradors, que aprofiten la força del

vent per proporcionar energia elèctrica a la

xarxa on estan connectats.

Actualment els parcs eòlics de Catalunya

proporcionen l’energia equivalent al consum

anual d’electricitat d’unes 80.000 famílies

(144 MW), però està previst que se’n creïn

més per tal de proporcionar 20 vegades més

energia (3.000 MW) l’any 2015.

L’energia eòlica, al contrari que altres ener-

gies, com les provinents del carbó o el

petroli, és renovable, és a dir, és inesgo-

table. Per aquesta raó es diu que és l’ener-

gia del futur, un cop no quedi petroli per

cremar sempre quedarà, entre d’altres, la

força del vent. Però a part de ser infinita,

ofereix molts altres avantatges.

Avantatges de l’energia eòlica

No hi ha combustió, per tant no es

generen gasos tòxics, no destrueix la capa

d’ozó, no contribueix a l’efecte hivernacle i

no propicia pluja àcida.

Els parcs estan connectats a la xarxa

elèctrica, per tant, s’eviten els problemes

associats a l’extracció, transformació i

transport dels combustibles fòssils: se’n

beneficia l’atmosfera, el terreny, la fauna,

etc. Suprimeix els accidents en el trans-

port i no requereix línies d’abastament.

És una energia barata, pot competir amb

les centrals tèrmiques de carbó -conside-

rades les més barates- i, fins i tot, amb les

centrals nuclears si es tenen en compte els

costos de neteja mediambiental.

El temps de construcció d’un aerogene-

rador és curt i un cop desmantellat el

terreny no es veu afectat.

Utilitza una superfície de sòl molt reduïda,

la resta de terreny continua sent utilitzable.

Desavantatgesde l’energia eòlica

La maquinària que utilitza és gran i cara.

Un aerogenerador pot fer 20 metres, gaire-

bé un edifici de 7 plantes.

El paisatge queda afectat estèticament. Els

aerogeneradors s’emplacen a turons i

planes sense res que els dissimuli.

El soroll és molest. L’habitatge més proper

ha d’estar a 200 metres.

Augmenta el risc de mortaldat dels ocells i

s’ignoren els efectes que pot tenir sobre

els moviments migratoris i de nidació.

La inesgotable força del vent

Fa un parell de setmanes, la Mònica vasortir amb les seves amigues de festa auna discoteca. Mentre prenia unacopa, un noi es va apropar a ella per aparlar i es van passar tota la nit xerranti ballant. Es van donar els telèfons ides d’aleshores han quedat algunesvegades. Durant els últims mesos, laMònica ha estat fent el mateix ambdiversos nois, i és que diu que vol pas-sar-s’ho bé!

Moltes persones dirien que el que fa laMònica es diu promiscuïtat, un termemés aviat despectiu que s’utilitza per dirque una persona té diferents parelles se-

www.deria.net sexualitat 15 .

xuals. Però, quantes són moltes parelles?Deu? Vint? Al mateix temps? En un mes? Enun any?

Segons el diccionari de la Real LenguaEspañola, promiscuïtat vol dir barreja i con-fusió. Per tant, refereix que una personapromíscua és aquella que manté relacionssexuals amb més d’una persona.

Des del punt de vista social, promiscuïtat ésun terme despectiu, amb una càrrega nega-tiva que inclou sentiments de culpa. I ésque la persona promíscua és consideradaculpable de tenir “massa” parelles. A més,hi ha grans prejudicis socials respecte a quipractica la promiscuïtat. Un noi promiscués valorat més positivament que una noiaque mantingui el mateix comportament iestil de vida. Un noi amb diverses parellessexuals és considerat un noi amb molt

d’èxit i experiència amb les noies, mentreque una noia promíscua és consideradamoltes vegades com una noia amb“massa llibertat sexual”.

I és que l’origen de la promiscuïtat s’ha debuscar als inicis de la història humana. Lapromiscuïtat és una conducta que haacompanyat a l’home durant tota la sevahistòria i ja a l’antiga Roma era freqüentaquesta conducta sexual, consideradacom el més gran exponent de la luxúriaque hi havia a l’imperi romà.

Encara que des de l’antiga Roma, la so-cietat ha anat evolucionant i canviant, laconducta promíscua no ha desaparegutmai de la vida de l’home. Actualment, ésmolt freqüent tot i que, moltes personess’amaguen de parlar de les seves dife-rents parelles sexuals.

Encara hi ha persones que creuen quela promiscuïtat està molt relacionadaamb la prostitució o amb l’homosexua-litat. No és així, una persona promíscuaho és independentment de a què esdediqui i de la seva orientació sexual. Elque realment, el important és prendreprecaucions a l’hora de manteniraquestes diferents relacions i saber sil’altra persona és plenament conscientdel que passa.

Esta bé tenir diferents parelles sexu-als? És moral? Això només depèn de lapersona que practica la promiscuïtat.Cap persona deu jutjar el que fa el seucompany excepte que l’afecti a elldirectament. Novament, el més impor-tant: prendre precaucions!

Laura Cerdán Rubio (psicòloga)

Al Secundèria escoltem les teves demandes i busquemresposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... noho dubtis i escriu-nos! lauracerdan@edicat.net

^8

_G

OQ Un, dos, tres?...

Hola Laura,Fa unes setmanes que tinc relacions sexuals amb el meu nnoovviioo. Femservir preservatius però m’agradaria preguntar-te si és normal que tinguimolts nervis i que em baralli amb tothom.Maria

Hola Maria, Primer de tot, dir-te que tenir relacions sexuals i tenir nervis només té una petitarelació. El fet de començar a tenir relacions sexuals amb la teva parella, i més si és laprimera vegada que tens relacions, és motiu per a què estiguis més neguitosa i sensi-ble. Començar a tenir relacions sexuals implica d’alguna manera entrar al món delsadults i preparar-se per tenir certes responsabilitats. És un canvi a la vida de la personaque pot explicar raonablement el teu estat anímic d’aquestes últimes setmanes. Si utilitzeu preservatius i preneu les mesures adequades no has d’estar nerviosa.Tranquil·litza’t i mira de gaudir de les relacions amb la teva parella. En el moment en

què normalitzeu la situació, deixaràs d’estar tan irascible.

www.deria.netreportatge16

Estatut: UP & DOWN

EELL QQUUEE ÉÉSSEELL QQUUEE ÉÉSSL’Estatut és la norma bàsica

amb què es regulen les insti-tucions polítiques de Cata-lunya i les relacions amb elsciutadans i les ciutadanes.

La proposta s’ha aprovat al

Parlament de Catalunya amb

el 89% dels vots a favor, els

dels quatre partits (CIU, PSC,

ERC, IC) que el defensavenen els seus programes elec-torals. Pretén reformar l’actu-al que data del 1979. L’any1932, durant la SegonaRepública, Catalunya ja en vatenir un altre.

Tècnicament, un estatut és

una llei orgànica. Tal com fixa

la Constitució, la propostas’ha de debatre, esmenar iaprovar a les Corts Generals(Congrès i Senat). Si aquestaproposta final disposa delsuport del Parlament caldrà

que l’aprovin els ciutadans i

les ciutadanes de Catalunya

en referèndum.

La reforma proposada preténadaptar-se a la nova realitat i,especialment, millorar el

tractament del finançament

de la Generalitat i les seves

competències per evitar mésconflictes amb l’Estat central.

Es vol acabar amb la situació

actual en què una part

desproporcionadament gran

dels impostos recaptats a

Catalunya no retornen alsseus ciutadans i ciutadanes.Es vol fixar raonablementaquesta “quota de solidaritat”.

Pel que fa als joves“Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves

facilitant-los l’accés al món laboral i a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi pro-jecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural” (article 0.4)

“Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joventut” (article 142)

EELL QQUUEE DDIIUUEENN QQUUEE ÉÉSS EELL QQUUEE DDIIUUEENN QQUUEE ÉÉSS

El trobareu a:

www.gencat.net/nouestatut/

· És insolidari!

· No aporta res de nou!

· No cal: ja hi ha unestatut!

· És insolidar

· No aporta res de nou

· És inconstitucional· Ningú el demanava!· No cal: ja hi ha unestatut!

· No serveix per a res!

què vols estudiar?www.deria.net 17 .

Aprendre a fer pa, pastissos,torrons, xocolata...A través d’aquest cicle formatiu de grau mitjà que dura un any s’aprèn un dels oficis més antics: el de forner/a i pastisser/a. T’ensenyen les tasques

d’elaboració de masses, pastes i productes bàsics en forn, galeteria, pastisseria i confiteria que es necessiten per poder treballar en un forn de pa,

una pastisseria, una rostisseria...

Amb la col·laboració de:

Mohammad Sajjad, Panificació i Rebos-

teria a l’IES Poblenou de Barcelona

Per què vas triar aquest cicle formatiu?

Perquè vull fer el cicle formatiu de grau

superior, el de tècnic superior en

Indústria Alimentària, i per fer-lo necessi-

to haver fet aquest i conèixer tot el que

m’ensenyen aquí, quin és el procés del

pa i els pastissos...

Què s’hi estudia?

Fem 11 assignatures i ens ensenyen des

del tractament de la farina i tot el procés

de fer el pa o un pastís, a sistemes de con-

trol, magatzem, seguretat o higiene, i

temes més relacionats amb l’empresa,

d’administració i gestió.

Quan feu les pràctiques?

Durant tot el curs. De les cinc tardes a la

setmana que estudiem, dues fem la part

teòrica a l’institut i tres tardes fem la part

pràctica a l’Escola del Gremi de Flequers

de Barcelona. Després hem de fer pràc-

tiques, en total 440 hores, en una empre-

sa. Jo he demanat de fer-les per la nit

perquè als matins vaig a preparar-me per a

l’accés al cicle superior.

Quines són les seves sortides profes-

sionals?

Treballar en un forn de pa o en una pastis-

seria, o en una rostisseria, en una empresa

o en una botiga...

És fàcil trobar feina quan acabes?

Sí, hi ha molta demanda d’aquest tipus de

feina per a la qual ens preparem amb

aquest cicle.

L’estudiant:

IES PoblenouL’IES Poblenou és l’únic centre de for-

mació professional de Catalunya on

s’imparteix aquest cicle formatiu de grau

mitjà. Al centre, els alumnes només hi

estudien la part teòrica, la part pràctica

es fa a l’Escola de Forners de la Fundació

del Gremi de Flequers de Barcelona. A

part d’aquest cicle de formació profes-

sional, aquesta escola també ofereix

diversos cursos de pastisseria, brioxeria,

rebosteria i fleca, i formació ocupacional.

http://www.xtec.es/fp/

PANIFICACIÓ I REBOSTERIACicle formatiu de Grau Mitjà

Durada:

1.400 hores en un curs acadèmic, amb 440 hores

de formació en un centre de treball (pràctiques).

Titulació:

Tècnic en Panificació i Rebosteria

Accés:

Graduat d’ESO, FP1 i 2n batxillerat aprovat

Cicle formatiu de grau superior:

Un cop s’ha superat aquest cicle formatiu, i amb

18 anys, és possible estudiar el cicle formatiu de

grau superior Indústria Alimentària (quan s’hagi

superat la prova d’accés a cicles formatius de

grau superior).

“Hi ha molta demanda d’aquest tipus de feinaper a la que ens preparen”

www.deria.netboca a boca18

Ho tenia clar. I li ho va confirmar la

seva estada en un camp de treball a

Kenya (quan això dels camps de tre-

ball no era el que és ara) on va anar

amb la seva dona. Acabaria la carrera

de medicina i se n’aniria a exercir-la

en un país en desenvolupament. Des

d’aleshores, en Francesc (Barcelona,

1961) ha participat en múltiples pro-

jectes d’Intermón-Oxfam fins que fa

un any li va tocar encarar un altre

repte: fer-se càrrec de la seva direc-

ció a Catalunya.

Les regles injustes del comerç interna-

cional són una de les causes de la pobre-

sa al món?

Sí. Els Estats Units segueixen subvencio-

nant i posant al mercat productes per sota

del seu preu de cost (el que es diu “dúm-

ping social”). Per exemple, els Estats Units

poden vendre cotó a Burkina Faso més

barat que el produït en aquest país, tot i la

diferència de sous! I la Unió Europea fa el

mateix, per exemple, amb la llet en pols

que ven a la República Dominicana. El

problema és que amb la venda dels seus

excedents a preus rebentats es carrega el

mercat dominicà i quan ja no queden pro-

ductors de llet locals la pot vendre a qual-

sevol preu. I hi ha molts més exemples.

Francesc Mateu, director a Catalunya i Andorra d’Intermón-Oxfam

“Gràcies a lessubvencions, els EUAvenen cotó a Burkina Fasomés barat que el produït aaquest país!”

Els aranzels (els impostos sobre els

productes) són una altra expressió del

problema...

Sí. Moçambic, per exemple, és el país del

món que rep més ajuda exterior. Si

Moçambic pogués exportar i vendre el seu

sucre sense els aranzels del 500% que els

posa la Unió Europea, obtindria més del

que rep amb tota aquesta ajuda. Amb les

cartes marcades no es pot jugar...

I com a conseqüència la fam...

Sí, al món cada tres dies mor tanta gent de

gana com víctimes va produir el famós

tsunami, unes 250.000 persones.

Tant perdríem si no portéssim a vendre

els nostres excedents en aquests països?

No, és una qüestió de model econòmic.

De fet, el sistema de subvencions no ajuda

els petits agricultors sinó als grans propie-

taris. I el comerç just, per desgràcia [i riu]

no és una amenaça per als productors

d’aquí. Són productes diferents o d’un

volum petit. L’únic que importem i que es

fa aquí és un vi xilè, en una quantitat que té

un impacte mínim.

Quins són aquests productes clau del

comerç just?

El cafè, el cacau, el sucre, el cotó. El cafè

sol suposar el volum de comerç interna-

cional més important després del petroli.

“Al món cada tres dies mor tanta gent degana com víctimes va produir el famóstsunami.”Déu n’hi do, sí que consumim cafè! Si tot

això no s’arregla, ens hem d’acostumar a

veure immigrants deixant-se la vida per

creuar les tanques de les fronteres de

Ceuta i Melilla?

Espero que no ens hi acostumem mai,

però la solució a això és molt complexa i té

“Hem d’arreglar el món”

19.

més a veure amb la cimera de Hong Kong

que amb el que fan quatre guàrdies civils a

Melilla, que no tenen possibilitats d’ar-

reglar-ho. I tampoc se soluciona traient les

tanques. Hem de ser conscients que no

som ni un 20% de la població mundial els

que vivim privilegiadament. Mentre el

80% restant segueixi igual no hi haurà tan-

ques que els parin. Com deia la famosa

activista Susan George, ni que sigui per

egoisme, hem d’arreglar el món.

En el fons suposo que tenim molta por a

perdre els nostres privilegis.

Sí, alguna cosa perdrem si aconseguim

que la situació sigui més justa a nivell

mundial. No podem consumir com ho

estem fent fins ara. Però tampoc serà

tant. El professor Arcadi Oliveres ha cal-

culat que si repartíssim la riquesa a nivell

mundial i s’igualessin les nostres condi-

cions, el nostre nivell de vida s’e-

quipararia a l’actual de Portugal. Una

mica més baix que el que tenim ara, però

no està gens malament.

Jaume López

jaumelópez@edicat.net

www.deria.nettendèries20

Reciclatge i moda es troben finalment per crearun dels productes més sorprenents dels darrersanys. La ”Trashion Baggage” és una línia debosses fabricades a l´estudi d´ecodisseny bar-celoní Vaho amb alguns dels materials amb mésdificultats de reciclatge, com ara les banderolespublicitàries que anuncien concerts, fires i exhibi-cions als carrers de la ciutat.

Vaho intenta evitar que es cremin o s´enterrintones de material considerat fins ara inservible iper això ha reinventat aquests productes fins aconvertir-los en peces de moda, complements i,fins i tot, mobiliari. La col.lecció de Vaho destaca sobretot per lavarietat de colors, l´ús de lletres i el caire urbà icosmopolita de les seves creacions. El procéscomença recollint les banderoles que vesteixenels carrers de les ciutat. La classificació ipreparació del material ocupa una part importantdel procés. Amb un cúter es tallen els plàsticssobrants. Aquests s´emboliquen amb molt decompte i van a parar a l´abocador correspondent.Mentrestant les peces retallades comencen apassar per la màquina de cosir fins a convertir-seen alguns dels models de la temporada.

Seguir les darreres tendències i respectar el mediambient és possible. La seu de Vaho es troba alcentre de Barcelona però els seus productes esvenen a 10 països diferents. A la galeria Vaho,situada al carrer Cotoners, podràs trobar tots elsmodels fabricats amb aquest material com abase i també les darreres novetats del taller.

Una iniciativa semblant a la de Vaho també es pottrobar en els productes reciclats de tres noiesgallegues, Celia, Rebeca i Verònica. El Alfiletero

es troba a Internet i fabriquen des de comple-ments fins a vestits fets amb bosses de la com-pra, gorres de natació i d´altres materials. Tot abase d´imaginació.

El plàsticEl plàstic és un dels materials més utitilitzats arreudel món, especialment en els sectors industrials ide fabricació. Es produeix als laboratories i resultadifícilment biodegradable. Es tracta d´un productealtament contaminant i en cremar-se desprèngasos perjudicials per a la salud.

Tot i així, el 90% dels plàstics són reciclables iiniciatives com la de Vaho ajuden a disminuir laquantitat de residus que es produeixen a la ciutati a reduir la contaminació del medi ambient.

Esther Latorre, estherlatorre@edicat.net

Moda recicladaVahowww.vaho.wsc/cotoners, 8 (metro: Jaume I)

El Alfileterowww.elalfiletero.com

www.deria.net calaix de sastre 2 1 .

El millor del mes Columna

Ac

ud

it

film

“Porca misèria”La veritat és que teníem moltes ganes quecomencéssin la nova temporada de “Porca misèria”.La sèrie dirigida i protagonitzada pel Joel Joan va serla gran revelació de la temporada passada a TV3 i aratorna. Les vivències de cada un dels personatges,noves històries, nous personatges, algun enterrament,infidelitats, amor i grans dosis d’humor són, entre d’al-tres, el que podrem trobar en els nous capítols.

HHaarrrryy PPootttteerr ii eell CCaallzzee ddee FFoocc

Dir.: Mike Newell.Actors: Daniel Radcliffe, Rupert Grint, Emma Watson

A finals de novembre arriba a les pantalles catalanesl’última pel·lícula del mag més famós de la literatura,del cinema i de la vida en general: Harry Potter. Enaquesta quarta entrega Harry viurà esdevenimentsextraordinaris com el torneig dels tres bruixots o lafinal internacional de quidditch, entre d’altres emocio-nants aventures que no us podeu perdre.

22666666,, Roberto BolañoExcel·lent llarguíssima novel·la de l’escriptor xilèRoberto Bolaño, on hi trobem essències de la millorliteratura europea i també de la literatura americana.És una novel·la entre relat detectivesc, poema èpic,novel·la filosòfica... i no acabaríem mai. Quatre pro-fessors de literatura vinguts de França, Itàlia,Anglaterra i Espanya, i l’amor que senten per l’obrade Beno Von Archimboldi. Uns misteriosos assassi-nats de dones i moltes més històries fan que algunsla comparin a Pedro Páramo, la novel.la mexicanade Rulfo.

“Ladran, luego cabalgamos”

Tinc un amic que sempre que ens trobem per ferel cafè, em recorda que a la vida cal anar sempreendavant, “endarrera, ni per agafar carrerilla”. Iquan la cosa ja desvarieja em surt amb que ésmillor (em perdonareu) “fer rots que badalls”,seguint el consell que si badallo massa és quepasso gana, no que arrossego la son.Ahir al vespre, al recinte de la carrera de SanJerónimo, que objectivament es coneix com elCongrés dels Diputats, hi vaig veure tres mos-queters emulant els herois de Dumas davantl’exèrcit del Cardenal Richelieu. Sense fer sangper enlloc, els dos cavallers i la dama van plan-tar-se sense por i amb la paraula i els argu-ments com a millor de les espases conegudes.També s’ha de dir que “el rei del Talant” els vaajudar, com sempre passava a la història peròels mèrits van ser per als tres fogainers.Potser la pel·lícula d’ahir va permetre recupe-rar l’honor manllevat després de tants dies dedespropòsits. Som al cap del camí però hemfet el pas i això vol dir que ens dirigim capalgun lloc. Va ser una nit de bàlsams perquè mentre enuna banda de la televisió predicaven perl’Estatut, a l’altra marcaven gols a dojo, cinc enuna pila com en les millors ocasions. Em veniaa la retina aquell capítol tant graciós de fa qua-tre dies sobre la importància de ser franc o lafranquesa del senyor Echevarría, antic directiublau i grana, beau-frère de Monsieur Laporta,que amb la coherència a l’alçada del betum deles sabates, va pensar en dimitir. Sí home sí,vagi passant que veurà el piset, que semblaque a Can Barça encara es vagin passant elporró de mans en mans.Per cert, no oblideu que com deia Josep Pla,“any nou, vida la de sempre”. Esperem queestatut nou...I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquest

conte s’ha acabat.David Baret

Passatemps

HORITZONTALS: 1. Després d’ella ja no queda ni diari nirevista ni res per llegir (dos mots) / 2. La noia ben reglada ien Ramon desllorigat. Conviu de tal manera que no es potconfondre / 3. Quart de gram. Lliurat a la vocació. La partprèmsil del camal / 4. Romans creixents. Fer munts és laseva missió, fins i tot de piles / 5. Extremitat inferior de lallança, quasi idèntica al faristol. Els matemàtics les quadren /6. L’únic capaç de causar una tecitis. Sallo els oceans / 7.Roca vermellosa molt usada a Itàlia. Sindicat a l’engròs / 8.Fem ramells molt del gust de l’Eva. Procedir a l’operació mésmona / 9. Gènova la vella. Humor emergit per sudoració. Lagota que vessa del got / 10. Aprofitant el servei. Aigües tanpudentes que provoquen un estrany escalf / 11. Al mig delmig. Corba geològica molt útil pels camps d’alpinisme. Capescapçat / 12. Punt àlgid de les calories. De l’oració queexpressa un esforç verbal digne d’en Conan / 13. Celtibèricaamb la bèstia incorporada. Veterans al casal.

VERTICALS: 1. Rascat com una corda de guitarra.Rapinyaire amb gust de cervesa / 2. Article no gaire lògic.Arrissades, com qui duu crispetes a la cresta. Metall al cor/ 3. Per manar no li cal dir ni piu. La zona més respirable deBellcaire / 4. En plena timba. Unitat universal de conduc-tància d’electrodomèstics. Una mica de bona voluntat / 5.Ordenat per un feix d’espàrrecs. Col·loquen la peanya ons’enfilarà l’anxaneta / 6. Fi de festa. Noms de personatgesper designar èpoques. De bocí n’hi ha un bocí, però el cabróhi és tot / 7. Activitat d’atonyinar professionalment. Floridad’allò més orgullosa / 8. Supositorial. Església cristiana queno ha obtingut del tot la validesa / 9. No agitaré, que perbo-caré. Cosí germà del laietà / 10. Tants com en Pere alPoblenou. Tasta amb ínfules d’especialista. Uns altres tants/ 11. Ja pot ser entesa en lleis que a mi no m’agrada gens,col·lega. Renti a l’antiga, l’avi / 12. Així que se n’ajuntenuns quants ja tens polseguera. Una pila de calers per lamort del jugador.

Pau Vidal

Solucions

Man

el F

ontd

evila

programa

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

llibre

22666666

www.deria.netcultura22

desembre 2005

RESFEST 2005

De l’1 al 4 de desembre a Barcelona

El 1997 la publicació nordamericana RES, considerada la bíblia dels nous

cineastes, va decidir començar una nova classe de festival itin

erant dedi-

cat exclusivament a mostrar el nou cinema digital (curtmetratges, public-

itat, vídeoclips, títols de crèdit,

documentals, animació...). Des

d’aleshores, RESFEST ha esdevingut una cita de referència a nivell

mundial per a tots els que estan interessats en les noves formes

audiovisuals del cinema independent. La pròxima edició de RES-

FEST arribarà a Barcelona, i h

o farà concretament de l’1 al 4 de

desembre al Mercat de les Flors. RESFEST 2005 permetrà

veure una retrospectiva dels artistes emergents i e

sdevin-

drà un aparador privilegiat de l’experimentació amb estè-

tiques radicals i possibilitades per les noves

tecnologies de la imatge.

www.artfutura.org

Agenda

eBent’05 - Festival In

ternacional

de Performance

Barcelona, del 1

0 al 18 de desembre

eBent’05 és la cinquena edició del Festival Internacional de Performance

de Barcelona, que se celebra en diversos espais de la ciutat del 10 al 18 de

desembre. La mostra eBent’05 pretén divulgar la performance o l’art

d’acció entre el públic en general amb una actitud decididament didàc-

tica i revaloritza

r-lo per situar-lo

al lloc que li p

ertoca dins la pràctica

artística contemporània. El festival es desenvolupa a partir

d’una

sèrie de xerrades, conferències i tallers sobre la teoria i la

pràctica de l’acció, i de la projecció de vídeos de performance

i videoperformance, que permetrà mostrar el que s’està fent

avui arreu del món. Igualment, hi haurà una

excel·lent mostra de performances en viu.

www.ebent.org

Dansa

Foi12 i 13 de desembreTeatre Lliure, Barcelona

Música

EUCO (Orquestra de Cambra de la UnióEuropea)15 de desembreAuditori Municipal Enric Granados, Lleida

Exposició

MÉSOMENYSBROSSA. 42il·lustradors interpreten BrossaDel 5 al 31 de desembreAntiga Audiència-Centre Cultural El Pallol, Tarragona

Música

Concert de Guitarra espanyola delsegle XX (Miquel Hortigüela) 16 de desembreEPAP, Lleida

Exposició

PlaybackFins el 8 de gener de 2006MACBA, Barcelona

Exposició

Temps de vídeo. 1965-2005Fins el 8 de gener de 2006Caixaforum, Barcelona

Exposició

Caravaggio i la pintura realistaeuropeaFins el 15 de gener de 2006MNAC, Barcelona

Teatre

p.p.p.Fins al 15 de gener de 2006Teatre Lliure, Barcelona

Exposició

Més enllà de la imatge perfecta.Fotografia, subjectivitat,antagonisme (Jo Spence)Fins el 15 de gener de 2006MACBA, Barcelona

23

participa

participa

KONJOVENT DE TERMENS

Si ets jove a Masdenverge no t’avorriràs. L’associació juvenil Font delPeu prepara activitats per mantenir actiu el personal. Amb ells podràsconèixer gent i aprendre un munt de coses. No et perdis les sortides quefan al delta de l’Ebre. Coneixes l’Illa de Buda? Ells te l’ensenyaran. No calque portis banyador, no nedareu, s’hi arriba en piragua! Passareu la nitfora, i us preparen l’esmorzar.El mes de desembre Font del Peu participa en la confecció de les car-rosses dels reis mags. I si el que us agrada és fer excursions,Masdenverge està situat en una zona privilegiada de les Terres de

l’Ebre, entre dos parcs naturals d’una gran riquesa en fauna i flora. Per cert, un cop al municipi nooblideu sintonitzar la 96.3FM, és la freqüència de Ràdio Joventut de Masdenverge.

www.masdenverge.oasi.org

FONT DEL PEU DE MASDENVERGE

Coneixes les espècies animals i vegetals que viuen al teu ter-ritori? Papallones, dragons, escarabats, bolets, etc. Els potstrobar en un bosc o pel carrer camí de casa, estan entre no-saltres, però els coneixem de veritat? L’Ateneu Juvenil deGirona et proposa fer activitats per veure’ls de la vora quecombinen diversió i aprenentatge. Durant el curs escolarorganitza l’Estol, per als que teniu fins a 16 anys, on es fanentre altres coses tallers, gimcanes, excursions i hackingd’òlibes, que consisteix en alimentar aus que han nascutorfes o en captivitat i preparar-les per tornar al seu àmbit na-tural. També tindreu l’oportunitat d’anellar ocells, participaren concursos de fotografia, de dibuix i assistir a xerradesobertes a tothom sobre un munt de coses, des de matemà-tiques fins a poesia.

www.ateneunaturalista.org

L ATENEU JUVENIL CULTURAL I NATURALISTA DE GIRONA

,

Les persones que formen part del Consell Local de Joventut deTérmens, el Konjovent, saben que ajudant en els actes munici-pals tenen l’oportunitat de passar estones envoltats d’amics ipersones amb ganes de fer coses. A què es dediquen? Doncsde moment, entre altres coses, estan preparant la cavalcada dereis. Dissenyen carrosses, reparteixen regals i un dels diesabans de la cavalcada el passaran amb la mainada mentreesperen l’arribada del patge reial. També col·laboren, amb l’aju-da de tots, en el pessebre vivent. Els fanàtics de la informàticano us podeu perdre aquest mes de desembre la Térmens LanParty amb participants de tot l’Estat. Al llarg de l’any duran aterme moltes més activitats, per exemple xerrades, conferèn-cies i tallers sobre temes com l’Estatut, les drogues de dissenyi l’esport.

www.termens.info/konjovent

Mercat Medieval de Vic

Vic, del 3 al 8 de desembre

A principis de desembre, Vic tornarà a esdevenir una ciutat m

edieval. La

privilegiada situació del casc antic de la ciutat permet al visitant

traslladar-se a l’edat m

itjana i gaudir d

els artesans i dels personatges

vestits de l’època. Al M

ercat Medieval de Vic hi podreu tro

bar tot tip

us

de productes, demostracions d’oficis tradicionals, espectacles al

carrer i menjars del segle XII. C

om sol ser tradicional, ta

mbé hi

haurà l’Olivera de la Pau on tothom que ho vulgui hi podrà penjar

el seu missatge.

www.ajvic.net

REVERS

“Tinta”

Atrapat per una tarda de desembrepensava que fàcil és desestimar-se. Ens pot passar de sobte, com quan se’ns acaba la tinta de la plomai les paraules queden a mig dir.Ens sorprèn la desamor com un vent sobtatque escapça les darreres flors dels arbres.I aleshores l’hivern, una terrible col·lecció de freds.

Manuel Forcano

,

HAYRIDE’05 -

Festival Internacional de

Música

Retroamericana

Del 8 al 1

2 de desembre a Badalona

Torna el Hayride Festival Internacional de Retroamerica Music, el w

eek-

end-festival més gran del sud d’Europa dedicat a las arrels del rock-and-

roll: rockabilly,

blues, country, swing, etc., t

ots els estils que van

donar lloc a la música popular contemporània. El Hayride és proba-

blement l’únic festival on podrien haver actuat plegats des de

l’Elvis fins al Louis Amstrong. Tindrà lloc a Badalona, concreta-

ment a la Sala Carretera 13, i aplegarà una densa desfilada

de bandes de caràcter internacional, c

om els Crazy Cavan

& The Rythm Rockers (Regne Unit), Eddie Clending

(EEUU) o The Bricats (Alemanya), juntament amb

altres de la pròpia escena local, c

om els Hill Tops i

els Hayride Kings (de Barcelona).w

ww.bcnhayride.com