secundèriaLA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA febrer 2007 - any 12 - www.deria.cat

número

112

Dani Clos, objectiu F1

Especial Carnaval. Gaudeix-lo! - Èric Bertran estrena obra de teatre

Tiratge: 54.300

02 nosaltres www.deria.catl’e

ditorial

Hi havia una vegada...

22... cultura febrer

10... cotxes de luxe catalans

11... especial carnaval

20... medi ambient

21... calaix de sastre

08... ficcions

09... fes-te escriptor

18... boca a boca amb èric bertran

04... la puerta de los sueños

06... dani clos

16... bombolles de sabò

17... fp, integració social

02... hi havia una vegada

03... la imatge

15... ntec

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Anna Salarich · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Albert Lladó, Jaume López, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo

· Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa.s.a. · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300

exemplars (OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, SL: C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª - 08025 de Barcelona. - Tel: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques:

www.edicat.net - revista@edicat.net (redacció). Publicitat: Alba Vidal Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

sum

ari

112

Hi havia una vegada un jove a qui no agradava llegir. Bé, de fet n’hi ha-via molts més com ell, però ara resulta que hem de parlar d’aquest jove. Aquest jove en concret defugia dels llibres i de les biblioteques. Per no llegir, no llegia ni els envasos de les coses que menjava i més d’una vegada havia passat algun mal de panxa per empassar-se un iogurt caducat. Però un dia va veure que al seu institut hi deixaven un paquet misteriós. No només ho va veure ell, però ens interessa en aquest moment que ho vegi ell. S’hi va acostar amb sigil i, encuriosit pel moment, va decidir llegir per primera vegada què hi portava escrit: Secundèria, la revista dels estudi-ants de secundària!

Des d’aquell moment la seva vida va canviar, es va transformar. Incapaç de quedar-se només amb la portada, va passar pàgines endins i va trobar un reportatge dels carnavals que es fan i es desfan a Catalunya, una entrevista al pilot de Fórmula Renault Dani Clos, un reportatge sobre cotxes de luxe fets a Catalunya i moltes coses més que ara no recorda.

Però aquesta història no acaba aquí, no. El jove va arribar a una pàgina de la revista que seria definitiva per al seu futur, una pàgina on realitat i ficció es confonien. Va arribar a la pàgina on convocaven un concurs de Ficcions, l’aventura de crear històries. Es tractava d’un concurs on, a partir d’un inici que hauria d’escollir entre cinc de diferents que li proposaven, cada grup aniria escrivint una història dividida en quatre capítols, que hauria d’anar penjant a la web del Secundèria cada quinze dies, aproximadament.

A què esperes per ser el proper jove?

0�la imatgewww.deria.cat

warsserspiegelautor: froodmatorigen: Photocase

0� altaveu www.deria.cat

www.enderrock.com

La puerta de los sueños, per la porta gran“L’enèsima cançó d’amor” va ser un dels temes en català més sentits a la ràdio al 2005. Seguint el lema comer-cial de “si una fórmula funciona, per què canviar-la?”, La Puerta de los Su-eños repeteixen l’experiència d’adaptar un disc sencer del castellà al català. En pocs mesos de diferència han tret Algo entre nosotros i Entre nosaltres (Gorvi-jac Music, 2006).

Virgínia Martínez és una cantant amb una veu extraordinària, que mo-dula per desplegar una àmplia gamma de tonalitats i harmo-

nies. Els germans Oriol i Jaume Saltor són dos guitarristes amb una tècnica de-purada, assolida al Taller de Músics i per-feccionada sobre l’escenari en mil i una aventures. Tots tres componen, arrangen i interpreten els temes, produeixen els discos i s’han fet socis de la discogràfica que els va fitxar, Gorvijac Music.Entre nosaltres inclou un tema que por-ta el nom del grup: “Parla de la tenacitat amb què un guerrer supera els obstacles que li sorgeixen pel camí. Ens vam sentir

molt idenficats amb l’esperit de la lle-tra: reflecteix la lluita per tirar en-

davant amb la nostra proposta”,

aclareix Martínez. “Els grups del nostre estil a l’Estat estan controlats per mul-tinacionals, però nosaltres estem en un segell petit i independent, Gorvijac, amb una proposta comercial molt pensada, que pot agradar tant al gran públic com als més alternatius. I no reneguem de l’etiqueta comercial”, conclou amb ro-tunditat la cantant.

Del castellà al català“Vam treure un senzill amb ‘L’enèsima cançó d’amor’ per regalar-lo amb Como un indio a la tierra a Catalunya. Les ràdios van començar a punxar-la i els oients la demanaven. Els fans ens deien a la web que els agradava més la versió catalana. D’una manera natural, vam adaptar al ca-talà tot el disc. Ara hem repetit la juga-da”, relata Jaume Saltor. El senzill va ser un dels temes en català més emesos de l’any i el setè en global de Ràdio Flaixbac, i la seva contrapartida espanyola va so-nar més de trenta setmanes seguides a Cadena 100. El clip “On” va ser el més vist en català de l’any, i en castellà, “Dón-de” va ser número u a 40 Latino. Des del 2005 La Puerta de los Sueños no ha parat de tocar per Catalunya i la resta de l’Estat. “Un any de concerts s’ha traduït en més experiència. Aquest disc marca un abans i un després per la seva qualitat, senzillesa, execució i produc-ció. I en l’aspecte melòdic, la veu en català té un plus que no té en castellà”, conclou Oriol Saltor.

JORDI RIBAFoto: Juan Miguel Morales/Enderrock

LA TROBA KUNG-FÚ

Clavell morenet

Mots com mestissatge o fusió sonen a tòpics amb Clavell morenet. Ha quedat enrere l’època en què barrejar unes

palmes amb una base electrònica garantia l’èxit. Cal

alguna cosa més. En aquest cas, un viatge a les arrels de

la rumba catalana, amb la participació dels gitanos més

experts. Un fil uneix Dusminguet i La Troba: perles com

“Oriente miedo”, “Volant” o “Calor calor” són filles del

so de la Garriga. ROGER PALÀ

BETAGARRI

Hamaika gara

Feia quatre anys que s’esperaven temes nous dels bascos

més populars de Catalunya. Tornen els Betagarri més purs

amb un vuitè disc que manté l’ànima de l’ska que es pot

batre amb qualsevol altre ritme. Onze temes en euskera,

un d’aires amorosos en castellà i dos en català: “No hi

som tots”i “Un poble viu”, on Iñaki Ortiz reivindica –fent

un esforç lingüístic destacable– als quatre vents que

som un poble viu. ELISENDA SORIGUERA

NOVO

Aire Lounge

Berta i An Der Beat (Novo) reinterpreten a Sopa de Cabra,

Sau, Lax’n’Busto, Albert Pla, Pau Riba, Sisa, Lluís Llach...

El duet troba una nova dimensió chill out als temes més

populars de la nostra cultura musical i hi afegeixen dos

temes propis que no desentonen en el concepte global

del disc. Caldrà veure si Novo saben mantenir aquest

camí en propers treballs, quan els seus temes en

marquin la personalitat. JOAQUIM VILARNAU

0� el convidat www.deria.cat

Dani Clos, Pilot de la Fórmula Renault

Dani Clos és la veritable promesa cata-lana a la Fórmula 1. Té tot el que es ne-cessita per a triomfar en aquest esport: valentia, coratge, ambició i les idees molt clares. Tot això, sense deixar de ser un jove amable i obert amb el que és un autèntic plaer parlar.

Què és la Fórmula Renault?És un campionat de monoplaces en què tots els cotxes són monomarca, és a dir, tenen el mateix motor, les mateixes ro-des, el xassís igual, etc. L’única cosa que canvia és l’equip, que pot posar diferents reglatges. Hi ha el campionat europeu, el campionat italià, l’alemany... és com l’es-cola per arribar a la Fórmula 1.

I el Programa de Promoció de Joves Pilots?És un ajut que ens donen entre el Racc, el Circuit de Catalunya, la Generalitat i la

Federació Catalana d’Automobilisme als joves pilots per aconseguir els objectius i anar afrontant noves categories per po-der arribar a la Fórmula 1. La veritat és que sense aquest programa seria molt difícil pujar perquè els campionats que estem fent són molt cars.

Com es porta, això de ser una promesa del motor?(riu) Home, jo intento ser el millor, sem-pre acabar primer, sempre donar el mi-llor que tinc i conduir de la millor mane-ra que puc.

Viatges molt. Dedicar-te a aquest es-port t’ha fet renunciar a moltes coses?La veritat és que sí, a moltíssimes. No sé, moltes amistats, sobretot l’escola, la família... És molt difícil perquè estem cap de setmana sí i cap de setmana tam-bé fora de casa, i compaginar-ho tot és

Nom complet: Daniel Clos FabraLloc i data de naixement: Barcelona 23/10/1988La primera vegada que vas pujar en un cotxe de competició: En un circuit de karts a LliçàUna qualitat? Tinc les coses molt claresUna debilitat? CapEl plat que cuines millor: arròs a la cubana Un lloc on t’agradaria viure: a ItàliaEl millor moment de la teva carrera: aquest any, quan vaig guanyar la meva primera carrera I el pitjor: l’any passat va ser bastant dolentUn desig per a l’any nou? Que la categoria nova l’afrontem bé i puguem acabar amb victòria.

Tal com raja

molt difícil. Quan estic per casa, busco temps per estar amb les persones que estan amb mi.

Diuen que els pilots tenen moltes mani-es abans de sortir al circuit. En tens algu-na d’especial?No, no en tinc cap. Bé, no és una mania, però sempre entro i surto del cotxe per la dreta.

Schumacher o Fernando Alonso?(riu) Senna.

Com va ser el canvi del karting a la fórmula?És bastant complicat. La fórmula és totalment diferent, les rodes són més grans, la velocitat, l’aerodinàmica, el pes del cotxe... Acostumar-s’hi no va ser gaire difícil, però bé, sempre has de trobar la perfecció al cotxe i això és la cosa que costa.

Aquest mateix any, has guanyat la F-Renault 2.0 a Itàlia. T’ho esperaves?Mmmmm... Bé, a principi de temporada ja em deien que anava a guanyar-ho tot, potser per ràbia de l’any passat. Però no, no m’esperava que fos d’una ma-nera tan radical com ho vaig fer. Tam-bé podíem haver guanyat el campionat d’Europa, però bé, les coses van anar malament, vam tenir molts problemes i no ho vam poder aconseguir. L’italià va ser bastant bo, vam guanyar 8 carreres

“EsTaR bé PsiquíCa-mEnT ET PERmET TEniR

FoRça DE voLunTaT”

“Tinc l’oportunitat d’arribar a la F1 i no la desaprofitaré”

07

i de l’Europeu, 4 i 10 d’elles seguides, i crec que va ser bastant bo.

En aquesta mateixa competició, vas guanyar 10 vegades seguides. A l’hora de córrer, és més important la força físi-ca o la mental?La mental, però físicament també has d’estar bé. Amb un cotxe gran com el World series o el GP2, que són els que portem últimament, si no estàs fort et canses, si et canses t’afecta el cap i si estàs dins el cotxe pensant que t’estàs cansant, ja l’has cagat. Llavors, les dues coses són molt importants. Estar bé psi-quícament et permet tenir força de vo-luntat per anar al gimnàs, preparar-te...

I com et concentres psicològicament?És bastant complicat. Intento relaxar-me al màxim, escoltar música, allunyar-me de les persones que estan dins del meu camió i em concentro. És l’únic ritual.

On veurem al Dani Clos d’aquí a dos anys?A la Fórmula 1. Ara tinc l’oportunitat i cal aprofitar-la.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

i

0� ficcions www.deria.cat

Fem de l’escriptura un joc

asjl

x

z ço

ef

n qp u

kt h

r y

c

s

i

l g

rç

nd

ba

s

jxzf

r

s

lç nd

en qu hyc

gr

b

e

nq

uk

hyc g

rb

Ficcions, l’aventura de crear històries és a punt de començar. Es tracta d’un concurs on, a partir d’un inici que hauràs d’escollir entre cinc diferents que nosaltres et proposarem, cada grup anirà escrivint una història dividida en quatre capítols, que haurà d’anar penjant a la web cada quinze dies, aproximadament. Els grups podran ser de fins a tres membres (també es podrà participar individualment), i el vostre professor de català us podrà anar as-sessorant sobre l’estructura de la història i el procés creatiu.

L’1 de febrer penjarem a www.deria.cat/ficci-ons els cinc inicis proposats, que seran frag-ments de textos de cinc escriptors catalans molt coneguts. Moncada, Rodoreda, Pla, Cal-ders o Víctor Català seran el vostre punt de partida. Podeu desenvolupar la història com vulgueu, fent capítols més fantàstics o, al con-trari, més realistes i descriptius. No dubtis en participar. És molt fàcil registrar-se, i el grup guanyador, que es farà públic el 23 d’abril co-incidint amb la diada de Sant Jordi, guanya-rà un ordinador portàtil per a cada membre. Però, a més, tothom que participi tindrà pre-mis que sortejarem cada quinze dies.

Al web trobareu tot tipus de recursos que us ajudaran a escriure la història: enllaços a dic-cionaris, traductors i associacions d’escriptors joves. A la vegada, podreu llegir entrevistes a escriptors que us explicaran alguns secrets per escriure una bona història. A més, podeu utilitzar el fòrum per intercanviar dubtes o suggeriments amb els altres participants.

r

a

No dubteu en participar. Podeu pregun-tar per aquesta aventura al vostre pro-fessor de català o entrar a www.deria.cat on trobareu les bases del concurs i el calendari. Parleu amb els vostres com-panys i formeu grups de treball. La revis-ta Secundèria anirà informant, puntual-ment, del desenvolupament del concurs. L’aventura és a punt de començar. Farem de l’escriptura un joc. Participa i guanya!tp

ew

Participa, fes un grup i

guanyeu fins a 3 portàtils ( )

0�reportatgewww.deria.cat

Fer-se escriptor

Per a més infomació1: www.acec-web.org2: www.escriptors.cat3: www.ajelc.cat4: www.pencatala.cat

L’ofici d’escriptor és un ofici on la imaginació, la creativitat i la inspiració són molt importants. Però, com a tots els oficis, s’ha d’aprendre una tècnica i una metodologia de treball. Per això, existeixen a Catalunya moltes associacions d’es-criptors i tallers literaris que ensenyen com con-vertir-se en escriptor professional.

L’ACEC1, l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya, l’AELC2, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, o l’AJELC3, que és l’associ-ació de joves escriptors, són un bon exemple d’entitats que formen, aconsellen, promocio-nen i ajuden els escriptors catalans. Segura-ment, però, l’associació més antiga és el Pen Català4 , fundada l’any 1922 per Carles Riba, només un any després que CA Dawson Scott fundés a Londres el PEN Internacional.

Tot i així, qui ha treballat més en l’àmbit de la pedagogia literària ha sigut l’Escola d’Escriptu-ra de l’Ateneu Barcelonès que, des de fa anys, organitza diferents cursos dirigits per escrip-tors i professionals del sector, que ensenyen als assistents com funciona no només la es-tructura creativa, sinó el món literari i editorial en general. Narrativa, poesia, teoria i pràctica del conte infantil són només un exemple d’una varietat de matèries realment engrescadores.

A més, els alum-nes dels cursos poden convalidar aquestes matè-ries per crèdits de lliure elecció a la Universitat de Barcelona, l’Autònoma o la Politècnica.

Són molts, doncs, el que s’apropen a l’Escola d’escriptura de l’Ateneu a polir defectes, a for-mar-se en gèneres que no dominen o, simple-ment, a fer de la seva afició una cosa seriosa i treballada des de la professionalitat. I no es pot negar que la iniciativa ha tingut un gran èxit. De fet, un dia va arribar un alumne nou, no fa gaire, que es deia Ildefonso Falcones. Portava temps amb una novel·la, però tenia dubtes. Volia que un professional l’assessorés. Avui, L’església del mar és un dels bestsellers més venuts de la història de la literatura catalana.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

10 reportatge www.deria.cat

Cotxes de luxe catalansSi tens 685.000 euros o, cosa que és el mateix, una mica més de 110 milions de les antigues pessetes, tens al teu abast un cotxàs de luxe de nom Tramuntana. És català i, com ens diu el seu nom, està tocat per la Tramuntana.

Només se’n fabricaran un màxim de 12 a l’any, és a dir, un al mes. El comprador podrà saber en tot moment en quin estat es troba el procés de fabricació. Igualment, podrà po-sar-hi els detalls que vulgui, li faran els seients a mida i, fins i tot, l’adaptaran a la utilitat que tindrà (col·leccionisme, circuit o carretera) i al clima amb què conviurà. No estem fent broma. Una empresa empordanesa ha posat al mer-

cat una nova idea de cotxe de luxe: el Tramuntana. Des d’una masia de Garrigàs (Alt Empordà), el cotxe que

barreja els monoplaces de la Fórmula 1 i els avions de combat, neix de mica en mica però amb pas

ferm, ja que ja l’han batejat com el nou referent de l’automoció europea.

La idea va sorgir a Anglaterra: crear un cotxe amb caràcter propi que englobés un gran disseny, una construcció artesa-nal i una distribució exclusiva, tot emu-lant els grans cotxes fabricats a principis i mitjan del segle XX. La idea gestada fora de Catalunya, va prendre forma a terres catalanes perquè els seus impul-sors, tots catalans, volien que les indús-tries del país fossin les que participessin al projecte. El prototip està inspirat en els cotxes de Fórmula 1 i en els avions de combat (els seients estan ubicats com en aquests aparells) i combina elements moderns, com el titani, amb elements antics, com la fusta i l’or.

El prototip de comprador per a qui està pensat el cotxe és una persona a qui li agrada i entén d’automoció. Sobretot està ideat per aquells amants dels cot-xes que es dediquen al col·leccionisme. Cada cotxe és únic perquè, a més de po-der tenir els detalls propis de cada pro-pietari, cada automòbil porta al número de bastidor que consisteix fragment d’un poema de l’autora empordanesa Carme Pagès. Així doncs, si uníssim els vuit pri-mers cotxes formaríem un text complet. Un detall de pel·lícula.

El prototip del Tramuntana es va presen-tar al Saló Internacional de l’Automòbil, a Ginebra. També ha passat per Mònaco i es té previst que es pugui veure a les fires d’automòbils més importants del món. De moment, ja li han sortit uns quants pretendents i sembla ser que la cosa anirà en augment. Ja ho sabeu, ara els cotxes de luxe seran catalans.

Anna Salarich, anna@edicat.net

Cotxes de luxe catalansC

arn

esto

ltes

esp

ecia

l sec

un

dèr

ia

Aquest mes de febrer arriba a casa nostra el Carnaval, la fes-ta més desvergonyida de tot el calendari. Per tal que no us en perdeu detall, us oferim una guia d’alguns dels carnavals més im-portants de Catalunya. Des del Secundèria us animem a conèi-xer-los i a participar-hi, i no us pre-ocupeu per la disfressa, el més important és passar-s’ho bé.

12 especial carnaval www.deria.cat

T’apuntes a la festa?

solsona El carnaval de Solsona està considerat el primer que es va recuperar a Catalunya després de la Guerra Civil. Amb el lema “Per Carnaval tot s’hi val”, la festa solsonenca es caracteritza per tenir un important pa-trimoni cultural, amb capgrossos i gegants. Aquests són un retrat irònic dels dos ge-gants de la ciutat, però en aquesta ocasió tenen un aspecte grotesc, burleta i els seus braços són molt llargs per a què quan se’ls faci girar, colpegin la gent. Un dels moments més esperats en aquest carnaval és el de La penjada, que té lloc cada dissabte de car-naval a la tarda-nit, i consisteix en penjar del campanar un ruc (de cartró pedra). Quan l’animal arriba al cim, comença a orinar mu-llant a tothom. Les festes duraran del divendres 9 al dime-cres 21 de febrer. Podeu consultar tots els actes de la festa a www.carnavalsolsona.com

sitgesUn dels carnavals més coneguts de Catalunya és el de Sitges. Tota la població es bolca en la festa que rep multitud de pú-blic, d’aquí i de fora. Les diferents compar-ses es preparen durant l’any per a què el dia de la rua tot sigui perfecte. Amb dècades d’experiència a l’esquena i amb milers de participants, els dies més esperats són el diumenge, amb la rua de la Disbauxa, i el dimarts, amb la rua de l’Extermini. Són sis dies de festa que converteixen la població del Garraf en una autèntica festa on es pot gaudir de balls, rues i “xatonades”. Podeu veure els diferents actes a www.sitges.es.

vilanova i la GeltrúLa capital del Garraf també té molta tradi-ció carnavalera, ja que ni per la dictadura van deixar de celebrar-lo. Les festes co-mencen el Dijous Gras amb la Merengada i la Xatonada. El divendres sol arribar el rei Carnestoltes i el dissabte té lloc la desfilada coneguda com La nit dels Mascarots, dedi-cada al joc de l’equívoc i la mistificació de rols personals. El dimarts de carnaval hi ha El Viladot, moment en què surten totes les entitats amb les seves banderes i peons del Viladot. Aquest personatge antigament era qui sortejava les parelles de manera malici-osa per unir persones totalment diferents. Si en voleu saber més, podeu consultar el web www.vilanova.cat/carnaval/

Anna Salarich, anna@edicat.net

Arriba el Carnaval i Catalunya es disfressa sencera per rebre el rei Carnestoltes. De nord a sud i d’est a oest, la disbauxa i la poca-vergonya s’escampen. Però si no sabeu ben bé on heu d’anar per participar a la festa, llegiu atentament. Us oferim un petit recull dels carnavals més coneguts de la nostra terra.

OSONA

ALT EMPORDÀ

SOLSONÈS

GARRAF

SEGARRATorà

Torelló

Sitges

Vilanova i la Geltrú

Solsona

RosesT’apuntes a la festa?

1�

ToràUn dels carnavals més coneguts i diferents de la nostra terra és el de Torà perquè es basa en la tradició del Brut i la Bruta. Aquesta festa s’anomena Festa de la Llor-dera i té lloc el dissabte abans de carna-val (tot i que abans se celebrava el Dijous Llarder). En ella, dos gegants molt polits, anomenats el Bonic i la Bonica, passegen pels carrers de Torà, ballant amb gran es-ment al compàs d’un violí quan la música ho requereix. Darrera seu hi van el Brut i la Bruta, també dos gegants, però en aquest cas són bruts i dansen pels carrers com dos mals esperits, mofant-se de tot i perseguint la quitxalla. Mentre els quatre gegants van passejant per la vila, quatre joves vestits de festa passen en parelles per les cases del poble demanant almoina per a la llorde-ra. Els veïns donaven tot tipus de viandes, que es cruspien a la nit enmig d’una gran festa. Podeu mirar tot el programa sencer a www.brutibruta.com

Roses La població empordanesa també celebra el carnaval pel volts de febrer. Igual que passava a Vilanova, els rosics van ocultar el carnaval darrera les anomenades “Fi-estas regionales de trajes folklóricos”, perquè el règim havia prohibit el Carnaval. Enguany, el carnaval és tan important que es considera una segona festa major i el dia més important és el divendres, amb la celebració d’una gra rua on hi participen més de 6.000 persones. Un altre acte força característic és la rua que es fa el diu-menge al matí anomenada la dels Supervivents… Ja podem imaginar perquè! Si voleu saber què més fan a Roses per carnaval podeu visitar la pàgina:www.rosescarnaval.com

TorellóL’anomenat “Carnaval de Terra Endins” és el més conegut de la Catalunya central. La petita població osonenca es converteix en punt de trobada de tota aquella gent que vol gaudir d’un carnaval multitudinari i diferent. Els dies de major afluència són el divendres i el dissabte. El divendres hi ha la conegu-díssima “festa de les Senyoretes”, única i transgressora on les hagi perquè es tracta que tots els nois es disfressin de senyore-tes. El dissabte hi ha la tradicional rua amb el concurs de carrosses i de comparses, que omple tots els carrers del poble. La nit sol acabar al pavelló de Torelló amb una gran festa on s’hi barregen tot tipus de per-sonatges, animals i espècies diverses. Per a més informació dels actes: www.carnavaltorello.com.

1� especial carnaval www.deria.cat

sigues originalCada any, tothom ho sap, hi ha una dis-fressa que triomfa. Qui no s’ha trobat mai en una rua amb desenes de persones disfressades igual? Clar, llavors les com-paracions són odioses. Per això, et volem donar uns quants consells per a què la teva disfressa sigui única i original.

1. Crea la teva pròpia disfressa si tens temps i moltes dosis d’imaginació. Si no, sempre tens la possibilitat de llogar-ne o comprar-ne una, que és molt bona opció. Però si allò que vols és ser original, el millor és que et posis les piles i vagis per feina.

2. Encara que ningú entengui de què t’has disfressat, tu creu i confia en allò que has fet. Amb un bon discurs tothom acabarà veient el teu personatge.

3. Amb el temps lliure que tin-guis durant les festes de Nadal,

ja pots anar pensant en la teva disfressa. Com més temps tinguis per treballar-hi, més detalls hi podràs posar. En aquest sentit, intenta ser original perquè encara que la disfressa sigui recorrent, amb el teu toc personal i original semblarà única.

4. Si us disfresseu una bona colla, po-deu fer-ho de diverses maneres: tots iguals o bé que la unió de tots creï alguna cosa, que sempre queda molt impactant. Per exemple, en comptes d’anar tots de Darth Vader podeu repartir-vos els papers i recrear els personatges de la Guerra de les Ga-làxies. Fins i tot, us ho passareu mi-llor perquè podreu recrear les lluites amb les espases làser!

5. Finalment, podeu inventar-vos un personatge interactiu, és a dir, que faci participar tant a la gent que mira la rua com als que hi participen acti-vament. Sempre ajuda a animar en-cara més la festa!

I bé, si finalment no tens temps, però allò que se’n diu gens de temps, agafa el primer que trobis a casa. És millor inventar-se alguna disfressa que anar a carnaval sense disfressar-se. Alguns objectes que et poden servir per trans-formar-te a corre-cuita són: roba de la teva mare o del teu pare quan tenien 20 anys; vés cap a les golfes i busca entre la roba i objectes dels teus avis; agafa el maquillatge que trobis al bany o busca aquell ponxo que la teva germana que té a l’armari i el barret de mexicà que et va portar de Granada el teu tiet.

Anna Salarich, anna@edicat.net

ntecwww.deria.cat 15

noves tecnologiesnous cables Wii

Finalment Nintendo ha decidit canviar les cor-retges de més de 3,2 milions de comandaments Wii. La notícia es va donar a conèixer el passat mes de desembre, però els canvis es poden anar demanant a través del formulari que hi ha penjat a la pàgina web de la companyia. Segons alguns

usuaris, les corretges dels comandaments Wii, que permeten jugar a través del moviment de la persona, es trenquen molt fàcilment. Tot i que no s’han rebut gaires queixes, Nintendo ha decidit substituir-les per preservar el bon nom de l’em-presa i evitar mals majors.

Google també arriba a la Lluna… i a mart!

Si us pensàveu que Google es quedaria amb Youtube i prou, estàveu equivocats perquè Google superarà les barreres de l’espai. Des-prés de signar un acord amb la NASA, el bus-cador d’Internet podrà oferir, entre d’altres, bona part de la gegantina col·lecció d’imatges

i dades de l’agència espacial nord-americana. També es podran veure mapes tridimensionals de molt bona qualitat de la Lluna i de Mart, i es podran viure en directe les activitats de l’Estació Espacial Internacional i dels trans-bordadors en temps real.

Anna Salarich, anna@edicat.net

1� tendències www.deria.cat

La història del sabó El primer sabó de què es té constància era utilitzat pels faraons a l’antic Egipte. Era una barreja d’aigua, oli i cera vegetal o ani-mal, i estava només a l’abast de les altes esferes socials. No va ser fins al segle XV que a Marsella neix el precursor del que se-ria el sabó actual, fet amb òssos i grasses vegetals. Tot i això, era un producte que en-cara no estava molt estès i, per combatre la mala olor, allò que es feia era netejar-se les aixelles amb amoníac dissolt amb una mica de aigua o mullar-se en perfum, cosa que encara era pitjor. Al segle XIX, quan els científics van relacionar les bactèries amb el desenvolupament de la pudor, es va in-ventar el desodorant. L’èxit va ser especta-cular. El sabó, en canvi, va haver d’esperar una mica més, fins a l’aparició de la banye-ra i l’arribada de l’aigua corrent a les cases. A partir d’aquí, la indústria cosmètica va te-nir un desenvolupament sense precedents i el sabó es va convertir en un producte de consum massiu que anava perdent la seva qualitat i canviant la seva formulació natu-ral per una de química semblant a la dels detergents industrials.

bombolles de sabóEl sabó es va convertir en un producte de masses al segle XIX gràcies a l’arribada de les canonades i les aixetes a les cases. Però això que podem pensar que és un simple producte de neteja personal, avui en dia s’ha convertit en alguna cosa més. Diferents olors i propietats s’han apropiat dels sabons.

A moltes ciutats de Catalunya es poden trobar, cada vegada amb més freqüèn-cia, botigues dedicades exclusivament al sabó. En aquests casos, els productes són 100% naturals, fets amb olis vege-tals, que ajuden a nodrir la pell i la rege-neren dels danys provocats pels sabons industrials, que solen ser la majoria. I és que l’afany i la idea que rentar-se sovint és fonamental, ja que provoca canvis fa-tals en la nostra epidermis.

Dutxar-se sí, però amb moderacióLa indústria de la higiene personal ha estès la falsa idea que dutxar-se continuament és saludable. Més enllà d’aquesta afirmació, experts en la salut de la pell recorden que fer-ho pot provocar un debilitament de la pell, ja que els sabons i els detergents po-den alterar el funcionament cutani. Aquesta alteració pot ser més o menys greu segons el producte que utilitzem i de com d’agres-siva sigui la rentada. Després de dutxar-nos, la pell recupera el seu equilibri, però si ho fem molt sovint no té temps de fer-ho. Aquí sorgeixen els problemes i, per això, es recomana que es busqui un equilibri entre rentar-se molt i rentar-se poc. En el cas del cabell, per exemple, rentar-lo massa sovint provoca l’efecte contrari al desitjat, és a dir, quan més el rentem més ràpidament se’ns embrutarà i serà més greixós. Hem de te-nir en compte que la pell, tant del cos com del cap, necessita que hi hagi una capa de protecció i, per això, hem d’adequar la fre-qüència amb què ens dutxem a les nostres necessitats. un gran mercat

en creixementLa indústria de la cosmètica natural està guanyant adeptes. La preocupació per la bona salut de la nostra pell augmenta i amb ella, les ganes d’utilitzar produc-tes naturals que ajudin a cuidar-la. En aquest sentit, cal estar alerta a l’hora de comprar un xampú o un gel, ja que hi ha certs productes que són molt proble-màtics com els glicols, els parabens, els isothiazolinones, el perfum i el formol. Aquests elements poden provocar al-lèrgies, irritar la pell i contaminar el medi ambient un cop s’escolin pel desaigüe. En canvi, aquells mots que hem de bus-car a l’etiqueta i que distingeixen un pro-ducte idoni per a la nostra higiene són el glucoside i noms de plantes en llatí seguits de la paraula extract. Tot i que aquests últims no fan gaire espuma (sol agradar l’espumera exagerada), són els ideals per a la nostra pell.

Anna Salarich, anna@edicat.net

17fpwww.deria.cat

Forma’t en integració social

Un dels sectors amb més sortida profes-sional actualment és el relacionat amb les activitats d’àmbit social. Entre les més sol·licitades hi ha el grau superior en Integració Social que ajuda a formar professionals per preparar, organitzar, desenvolupar i avaluar les activitats d’in-tegració social. Igualment, aquest grau forma els alumnes per a què puguin va-lorar la informació obtinguda en cada cas, i determinar i aplicar les estratègies i les tècniques més adequades.

Centres on s’imparteix

IES Miquel Tarradell C/ dels Àngels, 1 bis08001 Barcelona 934412380a8052581@xtec.net

IES Salvador SeguíC/ Santander, 7-908020 Barcelona933142041iessalvadorsegui@centres.xtec.cat

Durada: 1.700 hores (2 cursos acadèmics); 1.280 hores al centre docent i 420 hores de pràctiques.

Titulació: Tècnic/a superior en Integració Social.

accés: Amb el Batxillerat aprovat amb les mo-dalitats de Ciències de la Naturalesa i de la Salut, Tecnològic o d’Humanitats i Ci-ències socials, preferiblement, o havent superat les proves d’accés als cicles for-matius de grau superior.

Aquest grau superior d’integració soci-al també forma els alumnes en aquelles capacitats clau que necessitaran per exercir aquesta feina, com poden ser les de resolució de problemes, organitza-ció del treball, adquisició de responsa-bilitats, capacitat de treballar en equip, capacitat de relació interpersonal i capa-citat d’iniciativa.

De què pots treballar?

Amb la titulació de Tècnic superior en Integració Social podràs treballar d’educador de disca-pacitats (físics, psíquics i sensorials), de tècnic/a en programes d’ajut a domicili, de tècnic/a en programes de prevenció i inserció de persones en situació de risc de marginació social, i tècnic/a en inserció ocupacional.

Totes aquestes sortides es desenvolupen en diferents àmbits professionals i de treball com són l’administració, els centres de serveis socials, els centres d’acolliment, els centres d’in-serció ocupacional i professional, i en àmbits de prevenció i inserció social.

què estudiaràs?

- Context i metodologia de la intervenció social- Atenció a les unitats de convivència- Habilitats d’autonomia personal i social- Inserció ocupacional- Pautes bàsiques i sistemes alternatius de comunicació- Bases antropològiques i psicosociològiques- Formació i orientació laboral- Formació en centres de treball- Síntesi

I què va passar aquella nit de setembre de l’any 2004, quan tenies catorze anys i va entrar la Guàrdia Civil a casa teva?Sis dies abans, havia enviat un correu electrònic demanant l’etiquetatge en català. Aquell dia va ser un dia normal. Però, sobre les dotze de la nit, quan me n’anava a dormir, piquen a la porta i ens trobem a més de vint agents de la briga-da antiterrorista vinguts expressament des de Madrid. La casa envoltada de cotxes de la Guàrdia Civil, agents amb llanternes pel jardí... Em van dir que ha-via comès un delicte molt greu.

El fiscal demanava que t’ingressessin en un reformatori durant vuit anys. Què et va dir la psicòloga que et va entrevistar?La psicòloga va fer un informe de vuit pàgines on deia que jo a casa parlava català, que veia TV3 i que, per tant, seria recomanable, en cas que em condem-nessin, que fes una curs en prevenció de la violència. Era molt greu que par-lés català. A grans trets, l’informe era un discurs a favor de l’Espanya unida.

D’aquella experiència, vas escriure Èric i l’Exèrcit del Fènix. Escriure què et va passar et va servir de catarsi?Em va servir molt psicològicament. En tot aquest procés, jo estava acusat i no podia dir res. Tothom parlava del tema menys jo. I això em provocava angoixa, entre altres coses, perquè jo era la única persona que sabia què deien els correus electrònics. Només demanava l’etiquetatge en català.

Aquest mateix any has estrenat el teu blog. Què podem trobar-hi?És un espai de reflexió on s’hi poden tro-bar coses personals, temes de política, lingüística, la meva agenda de presenta-cions del llibre...

1� boca a boca www.deria.cat

Èric bertran, estudiant

“Em van dir que havia comès un delicte molt greu”

L’Èric Bertran és un noi simpàtic, obert i intel·ligent. Als catorze anys el van detenir, acusat de terrorista perquè enviava correus electrònics demanant l’etiquetatge en català. Fruit d’aquella experiència va publicar Èric i l’Exèrcit del Fènix i, ara, Víctor Alexandre ha es-crit la versió teatral.

Què és l’Exèrcit del Fènix?És un mitjà electrònic, alternatiu, sem-pre des d’una perspectiva jove. És un punt on molts joves poden parlar di-àriament, amb fòrums, xats, sempre des d’una visió catalanista.

“és una obRa on La GEnT PoDRÀ

PLoRaR”

Nom complet: Èric Bertran MartínezLloc i data de naixement: Barcelona, 4 d’abril de 1990Què t’agradaria estudiar? Potser faig la carrera d’HistòriaEl plat que cuines millor: La pastaEl millor dia de la setmana: Els divendres a la tardaEl millor moment de la teva vida: Un dels millors va ser el dia que vaig pre-sentar el llibreI el pitjor: Quan estava a Madrid, a l’Audi-ència NacionalÚltima pel·lícula que has vist: “El vent que agita l’ordi”Si poguessis demanar un desig, demana-ries... Una llibertat individual i col·lectiva

Tal com raja

“només DEmanava L’ETiquETaTGE

En CaTaLÀ”

1�

Què es pot fer per millorar la salut del català?Coses molt senzilles, com quan ve un im-migrant i li ensenyem a parlar en català. Això els serveix a ells, perquè es senten més integrats, i ens convé a nosaltres, perquè necessitem dels nouvinguts per tirar endavant.

El 26 de gener, al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès, s’entrena l’obra teatral de Víctor Alexandre, anomenada també Èric i l’Exèrcit del Fènix, amb la direcció de Pere Planella. Què suposa per a tu veure què et va passar en un teatre?És una forma de veure interpretat allò que explico al llibre. És important explicar la història de manera visual. És una obra on la gent podrà riure i podrà plorar. Víctor Alexandre l’ha escrit molt bé, té moment

irònics, tristos, i té un final que emociona molt. L’obra, en definitiva, és una manera més de conscienciar la gent.

Per Albert Lladó, albert@edicat.cat

món viu www.deria.cat20

Hivern

La salut de l’aireL’aire de les nostres ciutats no passa per un bon moment. Els nivells de con-taminació posen en alerta la salut de l’aire que respirem, tant a dins com a fora de casa.

Des que l’any 1952 Londres patís un greu episodi de contaminació atmos-fèrica, les ciutats d’arreu del món han intentat controlar els seus índexs de polució amb més o menys èxit perquè, malauradament, els índexs de diòxid de nitrogen i d’ozó que provenen dels vehi-cles de motor, en comptes de disminu-ir, encara han augmentat. És sobretot a les ciutats del sud d’Europa, entre elles Barcelona, on aquesta dada és més pre-ocupant perquè doblen els índexs de les ciutats del nord.

La contaminació de l’aire pot tenir efec-tes devastadors en la salut humana. S’ha demostrat, per exemple, que el nombre de morts en la població augmenta els dies on els índexs de contaminació són més elevats. A més, les malalties pulmo-

nars també s’agreugen en aquests dies, així com els ingressos als hospitals per infarts de miocardi. La cosa que s’està investigant actualment és si és la qua-litat o la quantitat de partícules les que provoquen aquest empitjorament.

Per millorar la salut de l’aire que respi-rem s’estan duent a terme diferents me-sures. En aquests moments, s’està tre-ballant en la Llei de qualitat de l’aire que, entre altres mesures, preveu restringir el trànsit en aquelles ciutats on hi hagi més contaminació. En algunes poblacions europees ja es duen a terme prevenci-ons d’aquest estil, com el peatge per en-trar a Londres.

La qualitat de l’aire a casa

Tot i que no hi haguem parat massa es-ment, la contaminació de l’aire també afecta l’interior dels edificis, de casa nostra, de maneres molt diferents: l’ús d’aerosols, el fum del tabac, el fum dels menjars que preparem o dels circuits de refrigeració; els gasos de cuines, estu-fes, assecadores; l’ús de pesticides, pro-ductes de neteja o els gasos del nostre propi cos. A tota aquesta llista, s’hi han de sumar tots aquells gasos que prove-nen del carrer com el dels cotxes, de les obres, del clavagueram… que també provoquen l’augment de la polució dins les llars. En aquest sentit, l’Organitza-ció Mundial de la Salut (OMS) ha defi-nit com a “Síndrome de l’edifici malalt” aquell conjunt de malalties originades o estimulades per la contaminació de l’ai-re en els espais tancats. Aquest fet, que fins ara havia passat desaparcebut per les administracions, està prenent molta importància i s’estan creant polítiques de sostenibilitat en l’edificació que intro-dueixen elements nous sobre la salut, la higiene i la protecció del medi. A Hong Kong, per exemple, ja premien els propi-etaris que controlen i actuen per la quali-tat de l’aire interior.

L’aire contaminat o de mala qualitat, efec-tivament, pot perjudicar la nostra salut. Alguns dels símptomes poden ser irrita-ció als ulls, nas, gola i bronquis; proble-mes a la pell, mal de cap, marejos, nàu-sees, cansament, rinitis o asma. La Unió Europa, que està treballant per fer un programa per detectar tots aquells ele-ments contaminants que una persona es pot trobar a casa, de moment ha posat en marxa, a través de l’Oficina Europa de les Associacions de Consumidors, una interessant pàgina web: www.chemical-cocktail.org. No us la perdeu!

21passatempswww.deria.cat

ÀriesAMOR: El teu príncep blau serà blau de veritat.A CASA: Farà fred. ESTUDIS: Farà fred, també.

Aquest és l’horòscop per a tot el mes. Té un encert d’un 0,7% i, per tant, és l’horòscop més solidari del planeta. Les probabilitats que encertem són pràcticament nul·les, però també ho són quan jugues a la loteria, quan vas a l’examen de mates sense haver estudiat i vols aprovar, o quan intentes lligar amb aquell/a sex símbol. I no per això ho deixes de fer.

Hu

mo

RP

as

sa

TE

mP

s

HoRÒsCoP

Si hem encertat més del 0,7 %, envia’ns un correu. Pensarem que menteixes, però estarem molt satisfets de parlar amb tu.

L’astròleg Llunàtic, llunatic@edicat.cat

HORITZONTALS: 1. Interpretació després de llegir i rellegir el text (dos mots) / 2. Vaguen sense sortir del terreny. Aprofiteu els descosits / 3. Líder del moment. Ni arrelo ni res, és que engego, començo. Extrems del Nàstic / 4. Cou de mala manera. Ruca, nècia, beneita, impertinent i antipàtica / 5. Aquí et calma i a Parma et guareix. El que no és suat no és ben guanyat / 6. Quatre romans a Eivissa. Distribueixi amb regularitat segons com passi / 7. És al cacau com al gen el gener. Grup parlamentari en poti-poti / 8. Nodreix els camps i mareja l’Abdó. Sense ell la bicicleta no podria anar enrere. Mig ou / 9. Enxampada com una paella massa feta. En ple picnic / 10. Mató al capdamunt del Montseny. Queloni d’aigua dolça i nom americanoide / 11. L’altre mig. Primer avís als lladres. Ultim glop de cola-cao / 12. Tan aviat es juga com s’interpreta. Com a caminants es consideren només uns quants / 13. Mineral present a moltes parets. La primera guerra combatuda no dalt de cavall ans dins.

VERTICALS: 1. És qüestió del poble, entre la democràcia i la robòtica. I això és un altre poble, més medievalitzant / 2. Metall febrós. Camp ideal per al ball. Metall enfebrat / 3. Notícies en píndoles. Hàbit del monjo amb caputxa / 4. Al cor de tots els valents. Aquest tampoc va a cavall, car és escorriall. No fa la unió però la força sí / 5. Quin xivarri, en Reniu, quan era nou! Art de la dinastia Flavia / 6. Per tot l’escaire. Fusta exòtica que el veí vol feta al forn. Per les ditades se sap on és / 7. Acollida habitual dels espectacles del Tricicle. Herbei cantat per la Maria Dolores / 8. Varietat de cicuta que et deixa cega i asseguda. A sobre de molts pobles de la costa / 9. Moviment d’orientació de la planta vers el turisme del tròpic. Patró de l’aeronàutica fallida / 10. Símptomes d’urticària. Tan poc estimulant com un got d’aigua. Pilota fora! / 11. No treu bandera blanca, no, que dóna beneficis. Inflorescència amb tendència a la ciàtica / 12. Empaitar el senyor Esteve a crits. Màquina de tallar cabells a la rodona.

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

TaureAMOR: No podràs parar de fer poemes d’amor. Tota l’estona. De fet, utilitzaràs aquest paper que llegeixes per a fer-ne més. A CASA: Es-criuràs un poema a la paret, i la teva mare et traurà el somni de ser poeta a clatellots. ESTUDIS: Has de tenir molt de compte amb els exàmens. Si treus menys d’un cinc, et suspendran.us

bessons AMOR: Aquest mes és el teu mes de sort ja que, si no tens xicot/a, el/la trobaràs el dia menys esperat i al lloc que menys t’imagines. Mira sota el llit. A CASA: Estaràs molt bé amb la família. Però, un dia o un altre, t’adonaràs que divendres et vas confondre de porta quan venies de festa i, ara, vius amb els veïns. ESTUDIS: Tindràs un nota excel · lent. Aquest mes has guanyat tots els partits a la Play.

CrancAMOR: Sí. A CASA: Quina adreça era? ESTUDIS: Ah... sí. No ho recordava.

LleóAMOR: La teva parella no ha sigut fidel del tot aquest mes. T’ha dit que faria dieta i l’has vist menjant un pastís. A CASA: Internet no fun-cionarà correctament. En trucar al servei tècnic, després de 29 hores, t’atendrà una noia simpàtica que et dirà que apaguis l’ordinador i el tornis a engegar, que no falla mai.. ESTUDIS: A classe estaràs pensant en altres coses. Però què maques són aquestes altres coses.

vergeAMOR: És un mes especial. No sabem perquè, però ho és. A CASA: També serà especial. ESTUDIS: Això no. Segueixes com sempre. Espavila!

balançaAMOR: La teva parella no et farà cas. S’ha enganxat a “Operación Triunfo” i tu vols que vagi a una clínica de desintoxicació per a què surti d’aquestaaddició letal. Li fa gràcia en Risto, fins i tot. A CASA: També els agrada el Risto. ESTUDIS: Tots els teus companys voldran estudiar Publicitat, per ser com en Risto.

EscorpíAMOR: Els petons, aquest mes, seran més intensos. Tenien raó els de l’anunci de xiclets. A CASA: No t’agradarà l’arròs que han preparat. No ho diguis. Mai. ESTUDIS: La professora no és tan avorrida com sembla. Intenta pensar així. Ja veuràs com no tens raó.

sagitariAMOR: L’amor arribarà per la finestra. S’havia deixat les claus.A CASA: Tu també et deixaràs les claus.ESTUDIS: Estaran a classe, les claus.

CapricornAMOR: Tens un mes per endavant molt interessant. T’enamoraràs del Brad Pitt. A CASA: La teva mare també. ESTUDIS: Portaràs a la carpe-ta la foto del Brad Pitt i diràs que és de la teva germana petita.

aquari AMOR: Si vas amb xicot/a serà una experiència inoblidable. El teu company/ya et dirà que et deixa per un/a altre perquè ja no pot supor-tar més la teva halitosi. Després et dirà que és broma.A CASA: A casa hauràs de fer el llit. Sentim aquesta desgràcia.ESTUDIS: Què?

PeixosAMOR: Molt bé al teu món amorós. Lligaràs molt amb tothom. Quan vagis pel carrer, els gossos i els gats et picaran l’ullet.A CASA: A casa s’acabarà la xocolata i el cafè. Hauràs d’anar al sú-per. ESTUDIS: Tot bé. Cada vegada estudies millor, quan dorms.

suDoKu8 1

4 6 9 7 1 5 8

8 2 9 5

6 1 9 2 5

9 5 4

8 3 7 9

9 1 4 7 5

7 4 8

5 6 3

6 2

1 8 2 9 6

4 5

4

3 9 7 4 5

5 2 3 4 1

8

7 1 9

2 9 3

Fà

cil

Dif

ícil

CaLaiX DE sasTRE

solucions

Sudoku per SudokusWeb.com

Per P

au V

idal

Fà

cil

Dif

ícil

Pa

ssa

tem

ps

Man

el F

ontd

evila

22 cultura www.deria.cat

agendaExposició

“Com un mar mestís”De l’1/12/2006 al 7/1/2007Museu Marítim de Barcelona. Preu: 3 euros.

“…amb les mans”De l’1/12/2006 al 5/1/2007Centre Cívic Torre Llobeta (Barcelona). Gratuït.

Exposició de llibresDel 28/11/2006 al 9/12/2006 Salt. Gratuït.

Esport

iv Competició de bulder13 de desembre de 2006Valls

Fires

auto-Retro Del 6/12/2006 al 10/12/2006Fira de Barcelona. Preu a consultar.

Fira de santa Llúcia Desembre 2006Barcelona

Teatre

El gran secret d’a. Espinosa, Comediants i TnC.1 de desembre de 2006Girona. Preus: 24 euros, 18 euros i 10 euros.

Música

Picasso en mis ojos, de Diego El Cigala6 de desembre de 2006 Girona. Preus: 24 euros, 18 euros i 10 euros.

Cinema

amb veu pròpia. La Toma.1 de desembre de 2006Lleida. Preu: 3 euros.

EXPosiCió “PunTs DE RE-

FLEXió: LEs vioLÈnCiEs

ConTRa LEs DonEs”

Del 20 de novembre al 5 de desembre de

2006. Casa Elizalde.

Amb la col·laboració de l’Institu

t Català de la Dona, l’ex-

posició busca donar visibilitat a les discrim

inacions cap

a les dones com a primer pas per canviar le

s menta-

litats i la cultura de la violència per la

cultura de la

pau en les relacions socials i personals.

Preu: gratuït

www.casaelizalde.com

EXPosiCió “GRans mEsTREs

DE La PinTuRa EuRoPEa DE

THE mETRoPoLiTan m

usEum

oF aRT, nova yoRK ‘D

EL GRE-

Co a CEzannE’”

Del 30 de novembre de 2006 al 4 de març de

2007. MNAC.

Per primera vegada a Catalunya, es podran visitar una qua-

rantena d’obres procedents del Metropolitan Museum

of Art de Nova Yo

rk. L’exposició recull m

olta qualitat ja

que es podran contemplar obres d’El Greco, Van Dyck,

Goya, Corot, Courbet, M

illet, Picasso, M

anet, Degas,

Sisley, Monet, R

enoir i Gauguin.

Preu: entra

da general 8’5 euros.

Mireu descomptes.

www.mnac.es

La ToRnaDa, ConTEs i

músiquEs DE La GuERRa

CiviL.

30 de novembre de 2006 a la Sala Mirona

de Girona. A

les 19:00h.

La Tornada rememora la Guerra Civil Espanyola i la

con-

següent postguerra. En clau de ficció, parla de la recon-

ciliació, de la recuperació de la memòria històrica des

d’un punt de vista local i individual, és a dir, d

e tot

allò que va passar als pobles i als seus ciutadans.

Preu: 5 euros

www.lamirona.net

22 cultura www.deria.cat

agendaExposició

“un viatge ple de veus”De l’11/01/2007 al 03/02/2007Roses. Preu: entrada gratuïta

Música/concert

The Country Revival FarmersDia 27/01/2007Mata. Preu: a consultar.

Exposició

Clausura Humberto Rivas. “Huellas”Dia 4/02/2007Lleida. Sala d’exposicions Museu More-ra. Preu: entrada gratuïta.

Clausura Tricicle. “una història de tres”Dia 18/02/2007Lleida. Museu de Joguets i Autòmats. Preu: entrada gratuïta.

Teatre

True West, de sam shepard dirigit per David selvasDel 10/01/2007 al 04/02/2007Barcelona. Versus Teatre. Preu: a consultar.

El jardí abandonat de santiago RusiñolDel 23/01/2007 al 04/03/2007Barcelona. Brossa espai escènic. Preu: 9 euros/16 euros.

febrer 2007

nEna DaConTE

aL PaLau DE La músiCa

Dia 21/02/2007

El grup revelació de l’any passarà pel Palau de la Música

Catalana aquest mes de febrer. D

ins la VIII edició del Fes-

tival del Mil·le

ni, Mai i K

im, els components de Nena Da-

conte, presentaran davant del públic català el seu primer

treball, He perdido los Zapatos.

Preu: de 15 a 36 euros

www.festivalmille

ni.com

úLTim

a R

EP

RE

sE

nTa

Ció

D’u

n m

un

Do

FELiz

Dia 27/01/2007

La companyia teatral Corporación antiestética tanca dos anys

plens d’èxit amb la seva obra Un m

undo feliz al Teatreneu.

Una de les obres més transgressores del m

oment arriba al

seu final amb m

ilers d’espectadors que han pogut viure els

diferents finals de què consta l’espectacle.

Preu: 12 euros

ww

w.teatreneu.com

CaP DE sETmana

DE LEs iLLEs

Dia 26/01/2007

El barri de Gràcia es convertirà

per un dia en un lloc més de

les Illes Balears amb la festa popular “C

ap de setmana de

les Illes”. D

urant dos dies, es podrà gaudir de la degusta-

ció de productes mallorquins, de diverses exposicions

d’artistes balears i del concert d

e Suoni i Revetllers.

Preu: entra

da gratuïta

www.tradicionariu

s.com

2�el racó

febrer 2007

niT XCEnTRiC- maTTusCH-

Ka, DEuTsCH i a

LTREs

Dia 17/02/2007

The Mozart Minute és una sessió centrada en la darrera

producció creada a l’Europa central. A

la peça hi partici-

pen 28 autors en actiu del cinema experimental austría

c.

L’obra s’engloba dins XCentric, del Centre de Cultura

Contemporània de Barcelona.

Preu: 3.6 euros

www.cccb.org/xcentric

T8! un m

ón PER a ToTHom

Del 15/01/2007 al 26/01/2007

El Centre Social i Cultural de Tarragona acull des de mitjan

de gener aquest taller didàctic i in

teractiu per a què infants

i joves puguin comprendre el món que els envolta, els pro-

blemes existents relacionats amb la pobresa i les desigual-

tats, i també la manera de millorar aquestes situacions

mitjançant la solidaritat, la

justícia i els drets humans.

Inscripcions: 977 24 88 07

www.lacaixa.es

nEna DaConTE

aL PaLau DE La músiCa

Dia 21/02/2007

El grup revelació de l’any passarà pel Palau de la Música

Catalana aquest mes de febrer. D

ins la VIII edició del Fes-

tival del Mil·le

ni, Mai i K

im, els components de Nena Da-

conte, presentaran davant del públic català el seu primer

treball, He perdido los Zapatos.

Preu: de 15 a 36 euros

www.festivalmille

ni.com

CANçó EXPLíCITATant el llibre com la rosa,tant la lluna com el sol.Les albades amb alosao les nits amb rossinyol.Tant l’amada, que no gosa,com l’amant, que tot ho vol.Tant la casa com la llosaper’ tu sol...

Vindrà temps que et farà nosao et serà de poc consolqualsevol, qualsevol cosa,qualsevol.

Del llibre Saló de tardor, 1947.Joan Oliver (Pere Quart)

LA POESIA L’ELECCIÓSara és amable, educada, femenina, bonica fins a l’últim racó del seu cos. És capaç de donar-me la pau interior que jo necessito.Raquel és divertida, alegre, intel·ligent, creativa i rotundament atractiva. Ella és qui pot ensenyar-me com pot arribar a ser d’apassionant la vida.Si hagués escollit abans, res hagués passat. Però vaig arribar tard, com sem-pre. I elles es van conèixer. Ara viuen juntes. Els hi va molt bé. www.cultivalibros.com

Aquest relat forma part del llibre Podemos estar contentos d’Albert Lladó.

Més informació a www.albertllado.com

Envia’ns els teus petits relats, contes, poemes... a revista@edicat.net te’ls publiquem!

imatge de: www.imatges.net