SEGONA PART Protocol d’avaluació de l’estat ecològicaca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/directiva_marc/protocol... · quest document dedicada als protocols s’estructura de

SEGONA PART Protocol d’avaluació de l’estat ecològic

Estanys_cat_A4 6/4/06 10:57 Página 23


Presentem una metodologia per a l’avaluació de l’estat

ecològic dels sistemes lacustres d’acord amb el què s’es-

tableix a la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE). Els

paràmetres i elements seleccionats, així com el protocol

de mostreig i d’anàlisi pot aplicar-se a qualsevol tipus d’es-

tany. Per contra, els llindars de qualitat que permeten l’ob-

tenció final d’un nivell de qualitat són d’aplicació als

diferents tipus d’estanys de Catalunya, malgrat que poden

fer-se extensius a estanys d’altres regions que s’adaptin a

algun dels tipus descrits.

La determinació final de l’estat ecològic dels sistemes la-

custres es fa a partir de quatre elements biològics, el

fitoplàncton, l’altra flora aquàtica, els macroinvertebrats i els

peixos, ponderat per les condicions hidromorfològiques i

fisicoquímiques. L’estat ecològic final serà el pitjor dels es-

tats que resultin amb cadascun d’aquests quatre elements.

Si l’estat és Molt bo o Bo, unes condicions hidromorfològi-

ques o físicoquímiques dolentes faran disminuir un grau el

nivell de qualitat (fins a Bo o Mediocre, respectivament). A

més a més, cal tenir en compte que tant la mesura de l’es-

tat del fitoplàncton com la d’altra flora aquàtica venen dona-

des per més d’un paràmetre i, per tant, cal abans integrar

el resultat d’aquests paràmetres per obtenir un únic valor

per a l’element. Els passos a seguir fins a obtenir el valor

final d’estat ecològic s’indiquen a l’esquema següent1:

25Protocols

Introducció

SE

R TE

MÀ

RA

PST

NE

ME L

EÓI

CA

CI FILA

UQ

LA

NOI

SIV

OR

PT

A TS

ECI

GÒL

OC

E

Índe

x de

clo

rofil

·la(In

Clo

)

Índe

x de

gru

psal

gals

(Iga

)

Índe

x de

diat

omee

s (In

Dia

)

Riq

uesa

de

mac

ròfit

s (In

Mac

)

Vege

taci

óhe

lofít

ica

(% li

tora

l)

Índe

x de

mac

ro-

inve

rteb

rats

(InM

acro

)

Riq

uesa

d’es

pèci

es d

epe

ixos

Matriu de jerarquia Valor mitjà

Fitoplàncton Altra flora aquàtica Macroinvertebrats Peixos

Desviament més gran de l’estat de referència d’entre els elements de qualitat?

MOLT BO BO MEDIOCRE DEFICIENT DOLENT

MOLT BO BO MEDIOCRE DEFICIENT DOLENT

Consideració de les condicionsfísico-químiques i

hidromorfològiques

1Agència Catalana de l’Aigua (2003) Desenvolupament d’un índex integral de qualitat ecològica i regionalització ambiental dels sistemes lacus-tres de Catalunya. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.


Cada element que conforma la valoració final de l’estat

ecològic es mostreja i s’avalua per separat, motiu pel qual

aquí ajuntem per separat els protocols dels diferents ele-

ments tinguts en compte. D’aquesta manera, la part d’a-

quest document dedicada als protocols s’estructura de la

següent manera:

Consideracions generals

Protocol 1: Fitoplàncton

Protocol 2: Altra flora aquàtica

Protocol 3: Macroinvertebrats

Protocol 4: Peixos

Protocol 5: Indicador hidromorfològic

Protocol 6: Indicador fisicoquímic

Protocol 7: Determinació de l’estat ecològic dels estanys

Dins de cada capítol es desglossa, d’una banda, el mate-

rial mínim necessari per a dur a terme el mostreig i el tre-

ball de laboratori corresponent, i, d’altra banda, el protocol

pròpiament dit, des de la presa de mostres fins a l’obten-

ció d’un nivell de qualitat per al paràmetre. Val a dir que el

material que s’exposa és tan sols el mínim imprescindible

i el més rellevant, però en molts dels casos es farà servir

també aquell material que és d’ús general en qualsevol

laboratori (vasos de precipitats, provetes, tubs d’assaig,

etc.). Pel que fa als protocols, aquests es presenten en un

format de dues columnes; a la primera s’exposa, punt per

punt, els passos a seguir, mentre que a la segona s’hi tro-

ben explicacions o aclariments a fi de fer més fàcil la seva

aplicació.

26 Protocol d’avaluació de l’estat ecològic dels estanys


27Protocols

Protocols

Consideracions Observacions

Passos a seguir

Per la determinació de l’estat ecològic dels estanys es

mesurarà la qualitat de quatre elements biològics:

• Capítol 1. Fitoplàncton

• Capítol 2. Altra flora aquàtica

• Capítol 3. Macroinvertebrats

• Capítol 4. Peixos

Quan a partir dels elements biològics s’assigni un nivell

de qualitat de Molt bo o Bo, caldrà determinar la quali-

tat dels elements no biològics:

• Capítol 5. Indicador hidromorfològic

• Capítol 6. Indicador fisicoquímic

El mostreig de totes les parts pot realitzar-se en el

mateix moment i pel mateix equip de personal.

Dades generals

Abans de començar, cal omplir tots els fulls de camp

amb les dades generals del mostreig que consten a la

capçalera del full. Les caselles en blanc (punt de mos-

treig, data, hora i operadors) han d’omplir-se sempre,

mentre que les caselles marcades en gris (nom de l’es-

tany, massa d’aigua, UTMs i localització) han d’omplir-

se, com a mínim, la primera vegada que es visita un

punt i després no caldrà omplir-les més.

És recomanable omplir sempre totes les caselles de

dades generals del punt per tal de tenir ben identificat

el mostreig.

CONSIDERACIONS GENERALS




Determinació del tipus d’estany

Determineu a quin tipus d’estany correspon l’estany

problema, segons l’esquema següent:

Selecció de l’època de mostreig

El mostreig es farà a finals d’estiu, quan l’estany encara

estigui estratificat, abans de la barreja completa de la

tardor.

Selecció dels punts de mostreig

El punt o punts de mostreig dins del mateix estany

variaran en funció dels paràmetres a mesurar. En gene-

ral, el fitoplàncton i els paràmetres fisicoquímics es

mostrejaran al mateix lloc i en el mateix moment, men-

tre que l’altra flora aquàtica, els macroinvertebrats, els

peixos i els paràmetres hidromorfològics es mostrejaran

en altres punts, que poden o no coincidir entre ells.

La selecció del punt de mostreig per a cada índex

s’especifica al protocol corresponent.

Estanyscàrstics grans

càrstics petits

Estanys alpins

d’aigües molt

àcides

Estanys alpins

d’aigües àcides

Estanys alpins

d’aigües molt

diluïdes

Est. alpins grans

Est. alpins típics

Est. alpins

de poca altitud

Estanysalpins alcalins

CGG CPP AAA AAM AAG ACG ACA ACB ALK

Origen

Alcalinitat > 20 µeq / l Mida

> 50 ha

Alcalinitat < 0 µeq / l

Alcalinitat > 200 µeq / l

Altitud > 2.300 m

Mida > 10 ha

Roca mare

Càrstic Glacial

Sí No

Sí No

Sí No

Sí No

Sí No

Sí No M

etam

òrfic

a Granitoid

es

Estanys

Vegeu les característiques de cada tipus a l’annex 1.


29Protocols

PROTOCOL 1: FITOPLÀNCTON

Inclou la mesura de la concentració de clorofil·la a i la

determinació dels grups algals.

Els fulls de camp i laboratori porten el codi Es-1.

Material de mostreig i fixadors

Material general:• Embarcació

• Equip de protecció individual (guants de goma o làtex,

salvavides, tovallola...)

• Sondes per mesurar la fondària (ecosonda) i per la

determinació en fondària de temperatura, oxigen dis-

solt, conductivitat i pH

• Disc de Secchi blanc, de 30 cm de diàmetre

• Ampolles limnològiques o bé bombes i tub de silicona

per prendre mostres d’aigua a diferents profunditats

• Material per etiquetar resistent a l’aigua

• Nevera portàtil

• Fulls de camp

• GPS

Per determinació de clorofil·les• Equip de filtració

• Filtres de fibra de vidre Whatman GF/F

• Pinces

• Paper d’alumini

• Sistema per conservar el filtre en fred (nevera, neu

carbònica, nitrogen líquid)

Si no es filtra al camp:

• Pots opacs de com a mínim 1 litre per recollir mostres

d’aigua, si no es pot filtrar al camp

Per identificació taxonòmica d’algues• Tub flexible de 20 mm de diàmetre llastrat (opcional, si

es volen prendre directament mostres integrades)

• Malla amb porus de 5 µm de diàmetre, per concentrar

les algues del fitoplàncton

• Pots de vidre, preferentment de color d’ambre, per

guardar les mostres

• Lugol per fixar les algues

Material de laboratori i reactius

• Equip de protecció individual (guants de làtex, ulleres

protectores, etc.)

• Material d’ús general en laboratoris (provetes, vasos

de precipitats, pipetes, etc.)

• Equip de filtració

• Acetona al 90%, per extreure pigments

• Sonicador, o bé homogeneïtzador de vidre o de

Teflon, per accelerar l’extracció de pigments

• Centrífuga, per clarificar l’extracte de pigments

(opcional)

• Espectrofotòmetre

• Equip i material de microscopia per a la determina-

ció, el recompte i la mesura de les algues (material

per concentrar les cèl·lules, material per fer les pre-

paracions, microscopis amb ocular micromètric,

etc.)




Determinació de l’època de mostreig

Mostregeu a finals d’estiu, abans de la barreja completa

de l’estany a la tardor.

Selecció del punt de mostreig

El punt de mostreig ha d’estar situat a la part més fonda

de l’estany, que generalment coincideix amb la zona

central.

Per acostar-s’hi s’utilitzarà una embarcació adequada a

la mida i les característiques de l’estany.

Mostreig a diferents profunditats

Recolliu entre 2 i 5 mostres a diferents fondàries,

segons la profunditat total de l’estany, des de la super-

fície al fons.

El mostreig pot fer-se amb ampolles limnològiques o bé

amb bombes. En el cas de les mostres per a la deter-

minació dels grups algals, pot prendre’s una mostra

integrada amb un tub flexible.

Recol·lecció de les mostres

De cada profunditat cal recollir una mostra per a la

determinació de la concentració de clorofil·la a (Part 1) i

una altra per a la identificació dels grups algals (Part 2).

Tingueu cura de les mesures de seguretat personalsquan sigueu a l’embarcació.

Per seleccionar la profunditat de les mostres cal basar-

se amb la fondària total de l’estany.

Les característiques de cada mostra i el procediment a

seguir s’exposen a les parts corresponents.

Situació del punt de mostreig

Paràmetres a mesurar

El fitoplàncton es valorarà a partir de dos paràmetres:

• Part 1: Índex de clorofil·la (InClo)

• Part 2: Índex de grups algals (InGA)

La valoració final de l’element fitoplàncton vindrà deter-

minada per una matriu de jerarquia a partir de la valora-

ció dels dos paràmetres (Part 3).

En el mateix moment i punt en què es mostregi el

fitoplàncton podrà mostrejar-se també l’indicador fisico-

químic (vegeu el capítol 6).

Part 0 – Consideracions prèvies Full de camp i laboratori Es-1


31Protocols


1. Punt de presa de mostres

Per a la determinació de la concentració de clorofil·la a

es prendran de 2 a 5 mostres d’aigua a diferents pro-

funditats, tal com s’exposa a les consideracions prèvies

(part 0).

Es mesurarà per separat la clorofil·la en cadascuna de

les mostres preses, i s’utilitzarà la que presenti una con-

centració més elevada de cara a l’aplicació de l’índex

de clorofil·les.

Part 1 – Índex de clorofil·la (InClo) Full de camp i laboratori Es-1

2. Presa de mostres

Filtreu un o més litres d’aigua (en funció de l’absorbàn-

cia) amb filtres de fibra de vidre (Whatman GF/F).

Guardeu el filtre en paper d’alumini, doblegant-lo per la

meitat per evitar que toqui la superfície on hi ha les algues.

Etiqueteu bé la mostra de manera que hi consti, com a

mínim, el nom del punt de mostreig, la profunditat i la

data, i anoteu també la quantitat d’aigua filtrada.

Poseu-la a la nevera per transportar-la fins al laboratori.

Al laboratori, congeleu immediatament la mostra.

Les mostres per clorofil·la han de tenir un volum sufi-

cient com per detectar-hi els pigments (entre 0,5 i 2 l).

En cas de no poder-se filtrar directament al camp, es

posaran en pots opacs per evitar que es degradin els

pigments i es mantindran en fred fins al laboratori, on es

farà el filtrat.

Els filtres es poden congelar directament al camp si es

disposa, per exemple, de nitrogen líquid.

3. Extracció dels pigments i càlcul declorofil·les

Just abans de la lectura, extraieu els pigments del fil-

tre afegint 5 ml d’acetona al 90% i sonicant durant

2 minuts o bé desfent-lo mecànicament amb un homo-

geneïtzador de vidre o Teflon.

Clarifiqueu l’extracte per filtració o centrifugació, per

exemple, filtrant amb un filtre de membrana ANODISC

de 0,1 µm de porus.

Llegiu l’absorbància amb una cubeta d’1 cm a 750,

663, 647 i 630 nm.

Utilitzeu les equacions de Jeffrey & Humphrey (1975)2

per al càlcul de les concentracions de pigments.

Concretament, i per a la clorofil·la a, utilitzeu la fórmula

Chl-a (µg/l) = (11,85 (A663-A750) – 1,54 (A647-A750)

– 0,08 (A630-A750)) * VOLacet (ml) /

(VOLfil (l) * AMPcub (cm))on:

Ax = absorbància a longitud d’ona x

VOLacet = volum d’acetona (en ml)

VOLfil = volum d’aigua filtrada (en l)

AMPcub = amplada de la cubeta (en cm)

Un cop extrets els pigments, la lectura s’ha d’efectuar

immediatament, ja que aquesta mostra no pot ser con-

servada.

Tingueu cura en avaluar el volum del solvent on hi ha

dissolts els pigments.

La lectura a 750 nm serveix per comprovar la terbolesa,

que ha de ser baixa. Si no és així, torneu a clarificar l’ex-

tracte.

2Jeffrey SW, Humphrey GF (1975) New Spectrophotometric Equations for Determining Chlorophylls a, b, c1 and c2 in higher Plants, Algae andNatural Phytoplankton. Biochem. Physiol. Pflanzem., 167: 191-194.




4. Càlcul de l’índex de clorofil·la (InClo)

Calculeu el valor de l’índex fent la inversa de la concen-

tració de clorofil·la, en µg/l.

InClo =1

[Clorofil·la]

5. Determinació del nivell de qualitatsegons la clorofil·la

Dividiu el valor d’InClo entre el valor de referència del

tipus d’estany al qual pertany, i determineu el nivell de

qualitat segons la taula següent:

L’índex de clorofil·la de cada estany s’aplicarà a laconcentració de clorofil·la més elevada de les diferentsprofunditats analitzades.

Tipus d’estany Nivell de qualitat a partir dels valors EQR Valor de

Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent referència

CGG càrstics grans > 0,55 0,41-0,55 0,27-0,41 0,14-0,27 < 0,14 0,67

CPP càrstics típics > 0,55 0,41-0,55 0,27-0,41 0,14-0,27 < 0,14 0,50

AAA alpins d’aigües molt àcides > 0,59 0,44-0,59 0,29-0,44 0,15-0,29 < 0,15 2

AAM alpins d’aigües àcides > 0,54 0,4-0,54 0,27-0,4 0,13-0,27 < 0,13 0,67

AAG alpins d’aigües molt diluïdes > 0,54 0,4-0,54 0,27-0,4 0,13-0,27 < 0,13 0,67

ACA alpins típics > 0,54 0,4-0,54 0,27-0,4 0,13-0,27 < 0,13 0,5

ACB alpins de poca altitud > 0,59 0,44-0,59 0,29-0,44 0,15-0,29 < 0,15 0,33

ACG alpins grans > 0,54 0,4-0,54 0,27-0,4 0,13-0,27 < 0,13 0,40

ALK alpins d’aigües alcalines > 0,51 0,38-0,51 0,26-0,38 0,13-0,26 < 0,13 0,67


33Protocols

Passos a seguir Observacions

Part 2 – Índex de grups algals (InGA) Full de camp i laboratori Es-1

En qualsevol cas, és imprescindible saber quin volum

s’agafa per tal de poder referir els resultats finals a

aquest volum.

2. Conservació de les mostres

Cal fixar les mostres només recollir-les, per evitar que es

trenquin les cèl·lules més febles. En general, la fixació

es farà amb una solució de Lugol, a raó de 0,5 ml per

100 ml de mostra. S’utilitzaran recipients de vidre, pre-

ferentment de vidre de color d’ambre. Les mostres fixa-

des han de guardar-se en un lloc fosc i fresc.

1. Presa de mostres

La presa de mostres per a la identificació dels grups

algals pot fer-se amb diferents mètodes:

Mostres discretesEs poden prendre amb ampolles hidrogràfiques, i les

situades a menor profunditat també poden prendre’s

directament amb el recipient. Cal que les mostres de les

diferents profunditats tinguin el mateix volum per tal de

poder generar una mostra integrada amb totes elles.

Cal agafar entre 2 i 5 mostres a diferents profunditats,

segons la profunditat total de l’estany (vegeu les consi-

deracions prèvies). Les mostres es combinen totes per

tal d’obtenir una única mostra, i es filtra amb una xarxa

de 5 µm per tal de concentrar les cèl·lules.

Mostres integradesEs poden prendre amb un tub flexible de 20 mm de dià-

metre llastrat. Cal submergir el tub, tapar el seu extrem

superior i tornar-lo a treure de l’estany, per recollir el seu

contingut en un pot.

Mostres integrades Mostres discretes




3. Identificació i recompte de les algues

Identifiqueu i compteu totes les cèl·lules dels grups

algals que s’utilitzen per al càlcul de l’índex de grups

algals InGA (vegeu les observacions). Referiu els resul-

tats segons el volum total de la mostra, de manera que

s’obtinguin individus per ml.

A partir de l’abundància de cada grup algal, calculeu el

biovolum.

Calculeu la proporció de biovolum dels diferents grans

grups requerits, respecte el biovolum total.

4. Càlcul de l’índex de grups algals (InGA3)

Calculeu l’índex segons la fórmula:

(2) InGa =1+2*(D + Cnc) + Chnc + Dnc

1+0,1*Cr+Cc+2*(Dc+Chc)+3*Vc+4*Cia

5. Assignació del nivell de qualitat segonsels grups algals

A partir del valor de l’InGA, assigneu un nivell de quali-tat segons la taula següent:

La identificació i recompte de les espècies ha de fer-se

al laboratori utilitzant mètodes estandarditzats i les

guies taxonòmiques adequades a l’àmbit d’estudi.

Per al càlcul de l’índex InGA cal determinar les algues

fins als següents nivells taxonòmics:

Grup Acrònim

Dinoflagel·lades D

Crisòfits no colonials Cnc

Clorococals no colonials Chnc

Diatomees no colonials Dnc

Criptòfits Cr

Crisòfits colonials Cc

Diatomees colonials Dc

Clorococals colonials Chc

Volvocals colonials Vc

Cianobacteris Cia

Per calcular el biovolum: per cada espècie, mesureu la

longitud de com a mínim 20 individus i determineu-ne el

volum en funció de la forma de la cèl·lula. A partir de la

mitjana de tots els individus mesurats, es determina el

biovolum de l’espècie.

Multipliqueu el biovolum de l’espècie pel nombre d’indi-

vidus per ml de l’espècie per obtenir, així, el biovolum

final.

Per aplicar la fórmula és necessari tenir les dades en

proporció de biovolum, o bé amb alguna altra mesura

de biomassa equivalent.



Tots els tipus > 0,1 0,01-0,1 0,005-0,01 0,003-0,005 < 0,003 1

3Prové de l'índex Iga (Agència, 2003 - vegeu la nota 1)


35Protocols

Passos a seguir

Part 3 – Qualitat del fitoplàncton

Assignació del nivell de qualitat delfitoplàncton

Determineu el nivell de qualitat del fitoplàncton a partir

de la intersecció dels resultats de la clorofil·la i dels

grups algals, segons el quadre següent:

Nivell de qualitat – Clorofil·la a

Molt bo Bo Mediocre Deficient Dolent

Molt bo Molt bo Bo Bo Bo Mediocre

Bo Bo Bo Bo Mediocre Deficient

Mediocre Mediocre Mediocre Mediocre Mediocre Dolent

Deficient Deficient Deficient Deficient Deficient Dolent

Dolent Dolent Dolent Dolent Dolent DolentNiv

ell d

e q

ualit

at

Gru

ps

alg

als



PROTOCOL 2: ALTRA FLORAAQUÀTICA

Inclou el mostreig de diatomees bentòniques, de macròfits

i del cinyell de vegetació helofítica.

El full de camp i laboratori porta el codi Es-2.

Material

Material general:• Equip de protecció individual (botes de pescador,

guants de goma o làtex, tovallola...)



• Fulls de camp

• GPS

Per diatomees:• Vials per recollir i guardar les mostres

• Formol

Per macròfits:• Embarcació (si cal)

• Cinta mètrica

• Capsa o galleda amb el fons de vidre (Aquascope),

per facilitar la localització i identificació dels macròfits

in situ

• Rasclet per recollir mostres profundes

• Bosses de plàstic o pots hermètics per endur-se mos-

tres al laboratori, si cal

• Fixadors (opcional): formol al 4% o bé alcohol etílic

concentrat

Pel cinyell de vegetació helofítica:• Binocles, si cal


37Protocols



Es mostrejarà en el mateix moment que la resta de

paràmetres: a finals d’estiu, abans de la barreja com-

pleta de l’estany a la tardor.

Selecció dels punts de mostreig

Cada paràmetre caldrà mostrejar-lo en un punt diferent

de l’estany, sempre al litoral, bé dins l’aigua, bé a la riba.

Paràmetres a mesurar

La flora aquàtica bentònica es valorarà a partir de tres

paràmetres:

• Part 1: Índex de diatomees (InDia)

• Part 2: Índex de macròfits (InMac)

• Part 3: Cinyell de vegetació helofítica (% litoral)

A la pràctica, en un determinat estany només trobarem

dos dels tres tipus de vegetació:

• En estanys càrstics, la flora aquàtica es valorarà a

partir dels macròfits i de la vegetació helofítica, ja

que les diatomees no es conserven bé en aquests

tipus d’estanys.

• En estanys alpins, la flora aquàtica es valorarà a

partir de les diatomees i dels macròfits. En aquells

tipus d’estanys on no s’hagin valorat els macròfits,

la flora aquàtica es valorarà directament a partir de

les diatomees.

La valoració final de l’element “altra flora aquàtica” es

determinarà a partir del valor mitjà dels seus paràmetres

(Part 4).

La situació del punt de mostreig s’especifica a la part

del protocol corresponent a cada paràmetre.





Part 1 – Índex de diatomees (InDia) Full de camp i laboratori Es-2

1. Punts de presa de mostres

A partir de mostres de sediment litoral de diferents

punts d’estany es farà una mostra integrada per a la

identificació i el recompte de les diatomees bentòni-

ques.

2. Recol·lecció i conservació del sediment

Poseu el sediment superficial (ca. 3 mm) dels diferents

punts en un únic vial per tal de fer una mostra integrada

Fixeu la mostra amb formol al 4%.

3. Pre-tractament de la mostra

Abans d’observar la mostra sota el microscopi cal

seguir alguns passos per a la seva preparació:

• Neteja de frústuls de la matèria orgànica, amb algun

agent oxidant fort.

• Dilució de la suspensió, amb aigua destil·lada.

• Muntatge de preparacions amb un medi amb un alt

índex de refracció.

4. Identificació i recompte de diatomees

Identifiqueu les espècies de diatomees bentòniques de

la mostra i compteu-les per tal d’obtenir una estima de

l’abundància relativa de cadascuna d’elles.

5. Càlcul de l’índex de diatomees (InDia)

Pondereu l’abundància de cada espècie característica

(di) pel seu valor indicador (ai) i sumeu-ho tot per obte-

nir el valor de l’índex:

InDia = Σiai·di

Les diatomees no es mostrejaran en els estanys càrs-

tics ja que les valves no es conserven bé en els seus

sediments.

Seguiu protocols estandarditzats per a la preparació de

les mostres (norma CEN/TC 230, o bé mireu el protocol

de l’ACA de diatomees de rius4).

És aconsellable comptar entre 300 i 500 valves. Vegeu

les observacions del punt 3.

Les espècies característiques per cada tipologia d’es-

tany i el seu valor indicador es troben a l’annex 2.

4Agència Catalana de l'Aigua (2006) Protocol d'avaluació de la qualitat biològica dels rius. Departament de Medi Ambient i Habitatge de laGeneralitat de Catalunya.


39Protocols

Passos a seguir

6. Assignació del nivell de qualitat de lesdiatomees

Per cada tipus d'estany alpí, dividiu el valor de l'índex

InDia entre el valor de referència, i assigneu un nivell de

qualitat segons la taula següent:



AAA alpins d’aigües molt àcides > 0,71 0,53-0,71 0,35-0,53 0,18-0,35 < 0,18 2700

AAM alpins d’aigües àcides > 0,50 0,39-0,5 0,25-0,39 0,13-0,25 < 0,13 1200

AAG alpins d’aigües molt diluïdes > 0,64 0,48-0,64 0,32-0,48 0,16-0,32 < 0,16 1000

ACA alpins típics > 0,4 0,3-0,4 0,2-0,3 0,1-0,2 < 0,1 250

ACB alpins de poca altitud > 0,4 0,3-0,4 0,2-0,3 0,1-0,2 < 0,1 600

ACG alpins grans > 0,5 0,38-0,5 0,26-0,38 0,14-0,26 < 0,14 700

ALK alpins d’aigües alcalines > 0,6 0,45-0,6 0,3-0,45 0,15-0,3 < 0,15 2500




Part 2 – Índex de macròfits (InMac) Full de camp i laboratori Es-2

1. Identificació dels punts de mostreig

Identifiqueu els hàbitats més representatius que hi hagi

al litoral de l’estany.

Fixeu 5 o 6 punts de mostreig a cada estany que inclo-

guin els diferents hàbitats proporcionalment a la seva

extensió.

2. Presa de mostres

A cada punt de mostreig, feu un transecte perpendicu-

lar al litoral i llanceu un rasclet cada 50 cm per recollir

mostres de les espècies presents.

Identifiqueu les espècies presents.

Recolliu dins una bossa de plàstic aquelles plantes que

hagin de ser identificades al laboratori. Etiqueteu-les

convenientment de manera que hi consti, com a mínim,

el codi del punt de mostreig i la data. Guardeu-les fixa-

des amb unes gotes de formol.

Convé fixar-se, entre d’altres, en el tipus de substrat

(pedres, còdols, sorres, llims, etc.), la forma de la riba

(pendent, etc.), l’exposició (presència o absència d’om-

bra, etc.), el grau d’alteració, etc.

Els macròfits només es mostrejaran en estanys càrs-

tics.

Els transectes s’hauran de fer des d’una embarcació en

aquells estanys on la vegetació arriba fins a més de 70-

80 cm de profunditat. Només en llocs on la vegetació

és molt somera, el mostreig podrà ser realitzat a peu.

De tots aquells macròfits que puguin ser identificats

directament a l’estany, no caldrà que se n’extreguin

mostres. De vegades, l’ús d’una capsa o galleda amb

el fons de vidre facilita la visió i identificació in situ de les

espècies submergides.

No es consideren ni les molses aquàtiques, ni els carò-

fits ni els helòfits.

Procureu que la bossa quedi inflada i tapada hermètica-

ment per evitar que la planta s’aixafi i s’assequi massa

aviat. Enlloc de bosses, també poden utilitzar-se pots

hermètics.

Per conservar macròfits pot utilitzar-se formol al 4% o

bé alcohol etílic al 70%, malgrat que en aquest darrer

cas es produirà una decoloració de la planta. Les mos-

tres es guardaran en pots hermètics i a l’etiqueta s’hi

farà constar el tipus de fixador utilitzat. També poden

recollir-se en fresc, premsar-les i conservar-les asseca-

des en fulls d’herbari.

50 cm


41Protocols


3. Càlcul de l’índex de macròfits (InMac)

Calculeu InMac a partir del recompte del nombre

d’espècies de macròfits presents a l’estany:

InMac = nº espècies de macròfits

4. Determinació del nivell de qualitat delsmacròfits

Dividiu el resultat de l’índex InMac entre el valor de

referència, i determineu el nivell qualitat en funció del

tipus d’estany, segons la taula següent:

Segons l’InMac, només es poden discriminar tres

nivells de qualitat: amb els nivells Molt bo i Bo, es com-

pleix la DMA, amb un nivell Inferior a bo, s’incompleix.


Molt bo Bo Inferior a bo referència

CGG càrstics grans > 0,5 0,25 - 0,5 < 0,25 4

CPP càrstics típics > 0,5 0,5 < 0,25 4

ACB alpins de poca altitud > 0,5 0,25 - 0,5 < 0,25 2

ALK alpins d’aigües alcalines > 0,5 0,3 - 0,5 < 0,3 3




Part 3 – Cinyell de vegetació helofítica (% litoral) Full de camp i laboratori Es-2

1. Punts de mostreig

Situeu-vos en tants punts com calgui a fi de poder

observar la vegetació helofítica al llarg de tot el períme-

tre de l’estany.

2. Determinació de la integritat del cinyell

Determineu el percentatge del perímetre de l’estany

ocupat pel cinyell de vegetació helofítica.

3. Determinació del nivell de qualitat de lavegetació helofítica

Dividiu el percentatge entre el valor de referència per

cada tipus d’estany, i determineu la qualitat segons la

taula següent:

La vegetació helofítica no es mostrejarà en punts con-

crets, sinó que es mesurarà la seva presència en el con-

junt del perímetre de l’estany.

L’amplada del cinyell no es té en compte.



CGG càrstics grans > 0,89 0,6-0,89 0,3-0,6 0,1-0,3 < 0,1 90

CPP càrstics típics > 0,89 0,75-0,89 0,45-0,75 0,25-0,45 < 0,25 90


43Protocols


Part 4 – Qualitat de la flora aquàtica

1. Assignació d’un valor de qualitat

Als nivells de qualitat de cada paràmetre (diatomees,

macròfits i helòfits), assigneu un valor de l’1 al 5 a

dolent, deficient, mediocre, bo i molt bo, respectiva-

ment.

Nivellparàmetre → Valorparàmetre

2. Assignació del nivell de qualitat

Determineu la qualitat de la flora aquàtica a partir del

valor mitjà de diatomees, macròfits i cinyell de vegeta-

ció helofítica.

Valormitjà = (Σ Valorparàmetre i) / ni

on i són els paràmetres mesurats en cada cas i ni és el

nombre de paràmetres tinguts en compte.

Del valor resultant, determineu altre cop el nivell de qua-

litat per obtenir la qualitat de l’element “altra flora aquà-

tica”.

Valormitjà → Nivell de qualitat

A la pràctica, només tindrem dos paràmetres en cada

tipus d’estany (ni = 2): en estanys càrstics tindrem

macròfits i cinyell de vegetació, mentre que en estanys

pirinencs hi haurà macròfits i diatomees.

En aquells tipus d’estanys alpins on no s’hagin tingut en

compte els macròfits, el nivell de qualitat s’assignarà

directament a partir del valor obtingut amb les diato-

mees.

Nivell de qualitat Valor

Molt bo 5

Bo 4

Mediocre 3

Deficient 2

Dolent 1

Inferior a bo 2

Valor mitjà Nivell de qualitat Altra flora aquàtica

> 4,4 Molt bo

3,5 – 4,4 Bo

2,5 – 3,4 Mediocre

1,5 – 2,4 Deficient

< 1,5 Dolent



PROTOCOL 3: MACROINVERTEBRATS

El full de camp i laboratori porta el codi Es-3.

Material

Material general:• Equip de protecció individual (botes de pescador,

guants de goma o làtex, tovallola...)



• Fulls de camp

• GPS

Mostreig de macroinvertebrats:• Xarxa per recollir macroinvertebrats, amb una malla de

250 µm, un diàmetre d’obertura d’uns 30 cm i entre

0,5 i 1 m de llargada

• Safates blanques de com a mínim 20 x 30 cm

• Pinces entomològiques

• Pots de plàstic de com a mínim 1/4 de litre per reco-

llir les mostres

• Vials de plàstic per recollir organismes desconeguts

• Formol amb una dilució mitjana (vora el 40%)

• Alcohol de 96º

Material per al laboratori:• Laboratori equipat amb aigüera sota una campana

extractora o habitacle ben ventilat

• Equipament òptic (lupa binocular) i material associat

per la identificació dels organismes (pinces, plaques

de Petri, etc.)

• Material per conservar els organismes separats (vials,

alcohol, etiquetes, etc.)

• Guies d’identificació adequades a l’àmbit d’estudi


45Protocols


Identificació dels punts de mostreig

Identifiqueu els diferents hàbitats que hi hagi al litoral de

l’estany i fixeu 5 o 6 punts per estany en diferents hàbi-

tats, repartint-los proporcionalment a la seva abundàn-

cia.

Cal fixar-se, per exemple, en el tipus de substrat, la

presència de vegetació, la profunditat, el pendent de la

riba, etc.



Part 1 – Índex de macroinvertebrats (InMacro) Full de camp i laboratori Es-3

1. Presa de mostres

En cada punt, preneu una mostra a uns 80 cm de pro-

funditat mitjançant el mètode de “kicking” durant 1-2

minuts: removeu el substrat amb els peus i agafeu el

material que es suspengui amb una xarxa de mà.

En cas que hi hagi vegetació aquàtica submergida,

convé passar la xarxa a través de la vegetació per reco-

llir els organismes que hi viuen entremig.

Addicionalment, netegeu dins de la xarxa 2 o 3 pedres,

amb la mà o rascant, per recollir els organismes que no

surtin amb el mètode anterior.

2. Tractament de la mostra al camp

Aboqueu el contingut de la xarxa en una safata blanca

amb una mica d’aigua per tal d’observar els organis-

mes capturats i netejar la mostra de pedres o matèria

orgànica.

Ajunteu les 5-6 mostres preses en una de sola, per tal

de fer una mostra integrada.

Poseu la mostra en un pot de boca ampla amb aigua

de l’estany i fixeu-la amb formol fins obtenir una con-

centració final vora el 4%.

Etiqueteu-la fent constar, com a mínim, el codi del punt,

la data, el número de mostra (per exemple, 1 de 3, etc)

i el fixador utilitzat.

Convé transportar les mostres fins al laboratori en una

nevera o un altre receptacle ben tancat.

Cal mostrejar en total uns 10 minuts.

La xarxa de mostreig ha de tenir un diàmetre de malla

de 250 µm, i una obertura prou ampla com per recollir

tot el material que es suspengui. Pot ser en forma de D,

per poder-la recolzar sobre el substrat, o bé amb el

marc circular, d’uns 30 cm de diàmetre.

Per tal de fer disminuir el volum de la mostra, traieu les

pedres, fulles o altre material groller que hagi quedat

atrapat dins la xarxa.

Les mostres als diferents hàbitats també poden guar-

dar-se per separat, tot indicant-ho al full de camp.

Si degut a l’elevada toxicitat del formol es vol fixar la

mostra amb alcohol etílic, cal primer extreure el màxim

d’aigua per assegurar una concentració d’alcohol de

com a mínim el 70%. La mostra així conservada no es

podrà guardar durant molt temps. Un cop al laboratori,

convé separar-la aviat i tornar a guardar en alcohol els

organismes sense el substrat.

30 cm

30 cm




4. Neteja de la mostra al laboratori

Aboqueu la mostra dins un tamís de 250 µm i recolliu el

fixador en un recipient.

Renteu la mostra dins el tamís amb abundant aigua fins

que no quedi fixador.

Agafeu petites parts de la mostra i poseu-les en una

placa de Petri amb una mica d’aigua.

5. Identificació dels organismes

Sota una lupa binocular, identifiqueu els organismes

presents a cada placa de Petri fins al següent nivell

taxonòmic: Turbellaria, Nematoda, Oligochaeta,

Hirudinea, Gastropoda, Bivalvia, Amphipoda, Odonata,

Ephemeroptera, Plecoptera, Heteroptera, Trichoptera,

Megaloptera, Dytiscidae i Chironomidae.

Uns quants individus de cada tàxon identificat poden

guardar-se en vials separats en alcohol de 70º, conve-

nientment etiquetats.

6. Càlcul de l’índex InMacro5

Calculeu el valor de InMacro a partir del recompte dels

tàxons presents.

InMacro = nº de tàxons presents

7. Determinació del nivell de qualitat delsmacroinvertebrats

Dividiu el resultat de l’índex InMacro entre el valor de

referència 7, en tot tipus d’estanys, per obtenir la classe

de qualitat segons els llindars de la taula següent:

Degut a la toxicitat del formol, convé fer la neteja de la

mostra sota una campana extractora. En cas de no

tenir-ne, la neteja es farà en un habitacle ben ventilat i

usant màscares protectores adequades.

Utilitzeu les claus d’identificació adequades a l’àmbit

d’estudi.

Guardar individus identificats de cada estany servirà per

crear una col·lecció de referència que ajudi a posteriors

identificacions.

Si no s’han integrat les mostres en una de sola, utilitzeu

tots els tàxons apareguts en el total de mostres de l’es-

tany.

Considerant el nivell taxonòmic fixat al punt 5, el màxim

nombre de tàxons presents és 15.ny

Nivell de qualitat a partir dels valors EQRValor de referència



Tots els tipus > 0,71 0,57 - 0,71 0,42 - 0,57 0,29 - 0,42 < 0,29 7

5Antic IndMacro (Agència, 2003 - vegeu la nota 1)


47Protocols

PROTOCOL 4: PEIXOS

El full de camp porta el codi Es-4.

Material

Material general:• Embarcació



• Fulls de camp

• GPS

Per capturar peixos:• Xarxes de tipus nòrdic, amb diferents panells de llum

variable. Poden ser de 30 m de longitud i tenir

12 panells de 2,5 m de llarg i 1,5 m d’alçada, i diàme-

tres variables entre 5 i 55 mm

• Trampes per barb roig (Phoxinus phoxinus)


Identificació del tipus d’estany

L’element peixos només es mesurarà en estanys piri-

nencs.

Elecció de l’època de mostreig

Mostregeu a finals d’estiu.

Els estanys càrstics presenten una fauna ictícola

variada i, de moment, no s’ha pogut generar un índex

per determinar-ne la qualitat.

El mostreig es realitzarà en el mateix moment que la

resta d’elements i paràmetres.

Part 0 – Consideracions prèvies Full de camp Es-4


1. Detecció de la presència de peixos

Inspeccioneu a ull nu l’estany per detectar la presència

de peixos. En cas de veure’n, i sempre i quan l’objectiu

de l’estudi sigui determinar l’estat ecològic, no caldrà

fer cap mostreig i es pot passar directament a la valo-

ració de la qualitat (punt 3).

Si no s’observen peixos, passeu al punt 2.

De cara a la determinació de l’estat ecològic dels

estanys pirinencs, tan sols es tindrà en compte la

presència o l’absència de peixos. Ara bé, tot i detectar-

ne, convé fer captures per tal de tenir un registre de les

espècies presents i l’abundància.

Part 1 – Peixos Full de camp Es-4




2. Mostreig

El mostreig es realitzarà amb xarxes nòrdiques i amb

trampes per a barb roig (Phoxinus phoxinus).

2.1. Mostreig amb xarxes nòrdiquesDegut a què les densitats de peixos són baixes i que és

difícil saber en quina part de l’estany podrem trobar-los,

es recomana calar 6 xarxes perpendicularment al litoral,

i distribuïdes per fondàries: 3 xarxes a 2-7 m de fondà-

ria (comptant des de la base de la xarxa), i 3 més a

7-15 m de fondària.

Addicionalment, en els estanys de més de 20 m de

fondària es calaran 3 xarxes a 20-40 m.

Poseu les xarxes perpendicularment a les ribes tot evi-

tant aquelles que siguin escarpades.

Caleu les xarxes a la tarda o al vespre, i recolliu-les l’en-

demà al matí.

Inspeccioneu les xarxes per detectar la presència de

peixos. Si n’hi ha, identifiqueu les espècies i compteu-

les per tal de tenir un registre de dades.

2.2. Mostreig amb trampesPoseu trampes per a barb roig a la zona litoral de l’es-

tany.

En retirar les trampes, anoteu si s’han capturat barbs

roig o alguna altra espècie, i l’abundància.

3. Assignació del nivell de qualitat

No s’assignarà un nivell de qualitat per a l’element pei-

xos, sinó que aquest element s’utilitzarà per modificar o

mantenir el nivell de qualitat obtingut amb la resta d’e-

lements biològics.

En estanys pirinencs, la presència de peixos farà baixar

la qualitat final de l’aigua del nivell MOLT BO a BO. En

qualsevol altre cas (altres nivells de qualitat o bé estanys

càrstics), es mantindrà la qualitat que resulti de la

mesura dels altres elements biològics del sistema.

Cal utilitzar un esforç de pesca semblant a cada estany,

de manera que els resultats obtinguts siguin al màxim

de comparables entre els diferents estanys.

És important respectar els rangs de fondàries en cada

estany, de manera que es puguin comparar les dades

de cada tram. També importa conèixer les captures

més someres, dels 0 a 2 m de profunditat. Per això,

anoteu al full de camp la posició de cada xarxa i tingueu

en compte quin és el panell que està més a prop del

litoral.

De cara a la determinació de l’estat ecològic no importa

saber quines espècies hi ha, només si n’hi ha. Tot i així,

donat que s’ha fet un esforç de mostreig, s’anotaran les

espècies i l’abundància per tenir un registre de dades i

poder-ho comparar amb mostrejos futurs. És interes-

sant també prendre mesures als individus capturats,

com la longitud, el pes o la presència de signes de mala

condició física (malformacions, paràsits, lesions, etc.).

Les trampes poden posar-se també en el moment que

es calen les xarxes, i recollir-se l’endemà.

Vegeu també les observacions del punt 2.1.


49Protocols

Les dades de camp de l’indicador hidromorfològic es

prendran en el mateix full de camp que les dades fisicoquí-

miques, i porta el codi Es-5.

Material

• Cinta mètrica


Elements a mesurar

L’únic element hidromorfològic que es tindrà en compte

per modular l’estat ecològic dels estanys serà la fluc-

tuació de la fondària.

Altres elements hidromorfològics (com per exemple el

temps de renovació o la connexió amb les aigües sub-

terrànies) són massa variables o difícils de determinar

com per tenir-los en compte.



1. Determinació de les fluctuacions

Mesureu la variació relativa del nivell de l’estany en rela-

ció a un punt fix del litoral, en cm.

Per a la correcta determinació de la variació caldria

mesurar la distància de la làmina d’aigua a aquest punt

fix del litoral en el moment de mínim nivell i en el

moment de màxim.

Si només es visita l’estany un cop a l’any, cal fer-ho en

una època de nivells baixos i fixar-se en indicadors que

denotin quin és el nivell màxim de l’aigua.

2. Determinació del nivell de qualitat

No s’assignarà cap nivell de qualitat segons l’element

hidromorfològic, sinó que es valorarà només si es troba

o no dins dels llindars que asseguren el manteniment de

les funcions ecològiques.

Determineu si la variació de la fondària és superior o

inferior a 3 metres, per qualsevol tipus d’estany.

Si la variació és inferior a 3 m, es consideraran condi-

cions hidromorfològiques que asseguren el manteni-

ment de les funcions ecològiques.

Si la variació és superior a 3 m, es consideraran condi-

cions alterades.

Per determinar el nivell superior de l’aigua es pot utilit-

zar el límit de la vegetació terrestre.

Variació = a - b

a b

Nivell màxim

Nivell mínim

PROTOCOL 5: INDICADOR HIDROMORFOLÒGIC

Part 1 – Indicador hidromorfològic Full de camp i laboratori Es-5



PROTOCOL 6: INDICADORFISICOQUÍMIC

Les dades de camp de l’indicador fisicoquímic es pren-

dran en el mateix full de camp que les dades hidromorfolò-

giques, i porta el codi Es-5.

Material de camp• Embarcació



• Disc de Secchi

• Sonda multiparamètrica que mesuri, com a mínim, la

temperatura, la conductivitat i el pH

• Ampolles limnològiques per recollir aigua a diferents

profunditats

• Recipients hermètics per guardar les mostres d’aigua

per anàlisi d’alcalinitat, el fòsfor total i el nitrogen total


• Fulls de camp

• GPS

Material de laboratori i reactiusSegons els protocols per a la determinació de l’alcalinitat,

el fòsfor i el nitrogen totals.


Elements i paràmetres a mesurar

L’indicador fisicoquímic s’avaluarà a partir de cinc ele-

ments, alguns dels quals es mesuren amb un sol parà-

metre mentre que altres en tenen dos:

Element Paràmetre

Transparència Profunditat de visió deldisc de Secchi

Condicions tèrmiques Temperatura

Salinitat Conductivitat

Estat d’acidificació pHAlcalinitat

Estat de nutrients Fòsfor totalNitrogen total


Mostregeu a finals d’estiu, abans de la barreja completa

de l’estany a la tardor.

Selecció del punt de mostreig

Mostregeu des d’una embarcació al centre de l’estany,

en el punt de màxima profunditat.

Els paràmetres de l’indicador fisicoquímic es mostreja-

ran juntament amb el fitoplàncton.

Vegeu les observacions del punt anterior.



51Protocols


Part 1 – Mostreig fisicoquímic Full de camp i laboratori Es-5

1. Temperatura, conductivitat i pH

Situeu-vos al punt de mostreig amb una embarcació.

Mitjançant una sonda multiparamètrica, mesureu la

temperatura superficial, la conductivitat i el pH. Per fer-

ho, submergiu la sonda aproximadament 20 cm per

sota de la superfície, deixeu estabilitzar les lectures i

anoteu-les al full de camp.

Feu un perfil de temperatura cada metre, per tal de

situar la posició de la termoclina (punt de màxim pen-

dent en el canvi de temperatura).

Prengueu dues mesures suplementàries de conductivi-

tat i pH. Una a l’epilímnion a 3 metres de fondària des

de la superfície, i una a l’hipolímnion, 2 metres per sota

de la termoclina. Aquestes mostres no s’utilitzaran per

al càlcul del nivell de qualitat, però serviran per crear

registres de dades.

2. Transparència

Llenceu el disc de Secchi i mesureu la profunditat de

visió, en centímetres.

3. Presa de mostres

Agafeu aigua superficial en ampolles de plàstic per la

determinació, al laboratori, de l’alcalinitat, el fòsfor total

i el nitrogen total.

Agafeu mostres de les tres profunditats descrites en l’a-

partat 1. Aquestes mostres no s’utilitzaran per al càlcul

del nivell de qualitat, però serviran per crear registres de

dades.

Etiqueteu-les de manera que hi consti, com a mínim, el

codi del punt de mostreig, la profunditat, la data i el

paràmetre que s’analitzarà.

Transporteu-les en fred fins al laboratori.

La temperatura es donarà en ºC, i la conductivitat, en

µS/cm.

En cas que el punt de mesura a l’hipolímnion quedés a

menys d’un metre del fons, substituïu-la per una

mesura a 1 m del fons.

Alternativament, les mostres per fòsfor i nitrogen total

es poden recollir a l’efluent de l’estany.




Part 2 – Determinacions al laboratori Full de camp i laboratori Es-5

1. Alcalinitat

Determineu l’alcalinitat per titració de Gran6.

2. Fòsfor total

Determineu la concentració de fòsfor total per colorime-

tria, segons el mètode de Grasshoff et al. (1983)7.

3. Nitrogen total

Determineu la concentració de nitrogen total per colori-

metria, segons el mètode de Grasshoff et al. (1983)7.

L’alcalinitat s’expressarà en µeq/l.

El fòsfor total s’expressarà en µg/l.

El nitrogen total s’expressarà en µg/l.


Part 3 – Qualitat fisicoquímica

Determinació del nivell de qualitat

No s’assignarà cap nivell de qualitat segons els paràme-

tres fisicoquímics, sinó que es valorarà només si es tro-

ben o no dins dels llindars del nivell de qualitat MOLT BO.

Determineu si els paràmetres fisicoquímics mesurats es

troben dins dels llindars de referència, segons la taula

següent:

L’element fisicoquímic només servirà per mantenir el

nivell de qualitat obtingut de la mesura dels elements

biològics, o bé per fer-lo disminuir de MOLT BO a BO i

de BO a MEDIOCRE.

ELEMENT Transpa- Condicions Estat Estat derència tèrmiques Salinitat d’acidificació nutrients

Disc de T superficial Fòsfor NitrogenPARÀMETRE Secchi estiu Conductivitat Alcalinitat total total

(m) (ºC) (µS/cm) pH (µeq/l) (µg/l) (µg/l)

LLINDAR Inferior Inferior Superior Inferior Superior Inferior Inferior Superior Superior

AAA 5 6 16 30 150 4,5 <<0 5 300

AAG 3 6 16 6 10 5,5 0 5 130

AAM 3 4 16 5 20 5,5 0 5 250

ACA 2 2 20 10 60 6 20 12,5 1000

ACB 1,5 8 20 10 30 6 20 15 900

ACG 3 2 16 10 30 6 20 7,5 500

ALK 1,5 2 20 30 200 7 200 12,5 1000

CGG 1,5 16 32 300 1500 7 1000 15 1000

CPP 1,5 16 32 300 2000 7 1000 15 1000

Llindar inferior: el paràmetre compleix si el valor mesurat és superior a aquest llindarLlindar superior: el paràmetre compleix si el valor mesurat és inferior a aquest llindar

Tip

us d

’est

any

6Edmond JM (1970) High precision determination of titration alkalinity and total dioxide content of sea water by potentiometric titration. Deep-SeaRes., 17: 737-750.7Grasshoff K, Erhardt M, Kremling K (1983) Methods of seawater analysis. 2nd edition. Verlag Chemie, Weinheim.


53Protocols

PROTOCOL 7: ESTAT ECOLÒGICDELS ESTANYS

La determinació de l’Estat Ecològic final dels estanys es

resumeix a continuació:


1. Elements biològics

Agafeu el nivell de qualitat més baix d’entre els obtin-

guts a partir dels elements biològics fitoplàncton, altra

flora aquàtica i macroinvertebrats.

Feu servir la presència o absència de peixos per deter-

minar el nivell de qualitat biològic final, segons el cas:

• En absència de peixos, mantingueu el mateix nivell de

qualitat que el prèviament obtingut.

• En presència de peixos, apliqueu la següent correcció:

2. Consideració de les condicionsfisicoquímiques i hidromorfològiques

Si les condicions hidromorfològiques i fisicoquímiques

permeten el manteniment de les funcions ecològiques o

bé corresponen a l’estat de referència (o nivell de quali-

tat Molt bo), l’estat ecològic serà el mateix que el nivell

de qualitat obtingut a partir dels paràmetres biològics.

Si les condicions hidromorfològiques i fisicoquímiques

corresponen a un estat inferior, apliqueu la següent

correcció:

Els peixos només es tindran en compte en els estanys

alpins. En estanys càrstics, el nivell de qualitat segons

els elements biològics s’obtindrà directament a partir

del fitoplàncton, l’altra flora aquàtica i els macroinverte-

brats.

Nivell prèviament Nivell de qualitat segonsobtingut els elements biològics

Molt bo Bo

Bo Bo

Mediocre Mediocre

Deficient Deficient

Dolent Dolent

Nivell de qualitat segons Estat ecològic els elements biològics de l’estany

Molt bo Bo

Bo Mediocre

Mediocre Mediocre

Deficient Deficient

Dolent Dolent



Annex 1. Tipologia dels Sistemes Lacustres

Taula A. Tipologia dels sistemes lacustres realitzada segons els estanys presents a Catalunya. S’indica també el codi segons la tipologia del MMA8.

Tipus d'estany Abreviació Codi MMA

Estanys càrstics grans CGG 20

Estanys càrstics típics CPP 21

Estanys alpins d’aigües molt àcides AAA 3

Estanys alpins d’aigües àcides AAM 1

Estanys alpins d’aigües molt diluïdes AAG 1

Estanys alpins típics ACA 1, 3

Estanys alpins de poca altitud ACB 1, 3

Estanys alpins grans ACG 1, 3

Estanys alpins d’aigües alcalines ALK 1, 3

8MMA (2005) Directiva 2000/60/CE. Caracterización de los tipos de ríos y lagos. Versión 4. Ministerio de Medio Ambiente, Madrid, Junio de 2005.


55Protocols

Taula B. Característiques principals dels diferents tipus d‘estanys. Vegeu la Taula A per al significat de l’abreviació tipus d’estany.

Capacitat Fluctua-neutralit- cionszadora Característiques de

Tipus Altitud Fondària Geologia Mida d’àcids de la barreja nivell

CGG > 0 m > 5 m Zona de carst. Roca > 50 ha > 200 µeq/l Limnocrenon (entrada < 1 mcalcària o dolomítica i preferent d’aigua subterrània).d’altres roques solubles Admet totes les característiques

de barreja

CPP > 0 m > 1 m Zona de carst. Roca < 50 ha > 200 µeq/l Limnocrenon (entrada preferent < 2 mcalcària o dolomítica i d’aigua subterrània). Admet totesd’altres roques solubles les caracterísitques de barreja

AAA > 1.500 m > 3 m Pissarres o esquistos > 0,5 ha < 0 µeq/l Dimíctics o polimíctics < 1 mmolt rics en sulfurs

AAM > 1.500 m > 3 m Pissarres i esquistos àcids, > 0,5 ha 0 - 20 µeq/l Dimíctics o polimíctics < 1 mzones de contacte entre roques metamòrfiques i granítiques

AAG > 1.500 m > 3 m Granodiorites i altres > 0,5 ha 0 - 20 µeq/l Dimíctics o polimíctics < 1 mgranitoides

ACA > 2.300 m > 3 m Granodiorita, altres 0,5 - 10 ha 20 - Dimíctics o polimíctics < 1 mgranitoides i gneiss 200 µeq/l

ACB 1.500 - > 3 m Granodiorita, altres 0,5 - 10 ha 20 - Dimíctics o polimíctics < 1 m2.300 m granitoides i gneiss 200 µeq/l

ACG > 1.500 m > 20 m Granodiorita, altres > 10 ha 20 - Dimíctics < 2 mgranitoides, gneiss i zones 200 µeq/lde contacte dels anteriors amb roques metamòrfiques

ALK > 1.500 m > 3 m Roques calcàries, > 0,5 ha > 200 µeq/l Dimíctics o polimíctics < 1 mdolomítiques, detrítiques o d’altres tipus amb presència de taques o betes de roques amb carbonats



Annex 2. Espècies de Diatomees dels Estanys Pirinencs

Taula A. Llistat d’espècies de diatomees característiques (di) i el seu valor indicador (ai), per cada tipus d’estany.

Espècie característica (di) Valor indicador (ai) Tipus d’estany

Pinnularia subcapitata subcapitata Greg. 1856 65,27 AAA

Pinnularia sp. (microstauron-like) 60,19 AAA

Pinnularia appendiculata (Ag.) Cleve 1896 57,78 AAA

Cymbella aequalis W. Sm. ex Grev. 1855 57,42 AAA

Achnanthes marginulata Grun. in Cleve & Grun. 1880 53,82 AAA

Neidium hercynicum A. Mayer 1917 53,62 AAA

Eunotia subarcuatoides Alles, Nörpel et Lange-Bertalot 46,9 AAA

Eunotia exigua exigua (Breb. ex Kutz.) Rabenh. 1864 44,27 AAA

Navicula submolesta Hust. 1949 40,44 AAA

Surirella linearis linearis W. Sm. 1853 34,65 AAA

Caloneis sp. (aerophila-like) 33,33 AAA

Eunotia denticulata denticulata (Breb. ex Kutz.) Rabenh. 1864 29,17 AAA

Eunotia praerupta praerupta Ehrenb. 1843 29,05 AAA

Navicula mutica mutica Kutz. 1844 23,78 AAA

Pinnularia divergentissima divergentissima (Grun.in Van Heurck) Cleve 1896 14,32 AAA

Eunotia fallax A. Cleve 1895 13,23 AAA

Pinnularia borealis Ehrenb. 1843 12,64 AAA

Pinnularia microstauron microstauron (Ehrenb.) Cleve 1891 6,03 AAA

Navicula tenuicephala Hust. 1942 74,16 AAG

Navicula subtilissima Cleve 1891 48,86 AAG

Tabellaria flocculosa (curta) ((Roth) Kutz.) Joan 1844 47,8 AAG

Navicula mediocris atomus Hust. 45,36 AAG

Cymbella hebridica (Grun. ex Cleve) Cleve 1894 43,62 AAG

Stenopterrobia curvula (W. Smith) Krammer 43,57 AAG

Aulacoseira pfaffiana (Reinsch) Krammer 43,37 AAG

Cymbella gaeumannii Meister 1934 42,41 AAG

Frustulia rhomboides rhomboides (Ehrenb.) De Toni 1891 38,59 AAG

Peronia fibula (Breb. ex Kutz.) R. Ross 1956 37,86 AAG

Neidium affine longiceps (Greg.) Cleve 1896 36,77 AAG

Eunotia tenella (Grun. in Van Heurck) A. Cleve 1895 36,72 AAG

Eunotia pectinalis minor (Kutz.) Rabenh. 1864 34,79 AAG

Frustulia rhomboides saxonica (Rabenh.) De Toni 1891 34,41 AAG

Eunotia curvata subarcuata (Naegeli ex Kutz.) Woodhead & Tweed 1954 29,88 AAG

Stenopterobia delicatissima (Lewis) M. Perag. 1897 26,9 AAG

Neidium iridis ampliatum (Ehrenb.) Cleve 1894 25,27 AAG

Aulacoseira perglabra 25 AAG

Brachysira brebissonii brebissonii R. Ross in Hartley 1986 24,66 AAG

Eunotia elegans Ostr. 1910 23,77 AAG


57Protocols


Eunotia incisa W. Sm. ex Greg. 1854 23,15 AAG

Navicula angusta Grun. 1860 21,76 AAG

Pinnularia brebissonii diminuta (Grun. in Van Heurck) Cleve 1896 18,48 AAG

Navicula krasskei Hust. 1930 17,59 AAG

Pinnularia subcapitata hilseana (Janisch ex Rabenh.) O. Mull. 1898 13,88 AAG

Gomphonema angustatum angustatum (Kutz.) Rabenh. 1864 6,98 AAG

Nitzschia hantzschiana Rabenh. 1860 3,33 AAG

Eunotia intermedia (Hust) Norpel, Lange-Bertalot & Alles 1991 59,59 AAM

Achnanthes austriaca minor L. Grannoch (RJF) 1986 44,18 AAM

Neidium alpinum Hust. 1943 43,85 AAM

Achnanthes austriaca helvetica Hust. 1933 35,38 AAM

Aulacoseira alpigena (Grunow) Krammer 1990 32,76 AAM

Pinnularia caudata Patrick 28,17 AAM

Eunotia flexuosa flexuosa Kutz. 1849 18,78 AAM

Achnanthes conspicua conspicua A. Mayer 1919 16,46 AAM

Eunotia naegelii Migula 1907 13,5 AAM

Eunotia rhomboidea Hust. 1950 13,19 AAM

Hantzschia amphioxys amphioxys (Ehrenb.) Grun. 1877 10,31 AAM

Orthoseira roeseana (Rabh.) O’Meara 1876 6,87 AAM

Navicula schassmannii Hust. 1937 37,67 ACA

Navicula digitulus Hust. 1943 29,94 ACA

Gomphonema parvulum exilissimum Grun. in Van Heurck 1880 24,66 ACA

Achnanthes didyma didyma Hust. 1933 22,99 ACA

Navicula heimansii Van Dam & Kooy. 22,81 ACA

Gomphonema acuminatum acuminatum Ehrenb. 1832 20,05 ACA

Navicula laevissima Kutz. 1844 18,89 ACA

Achnanthes distincta Messikommer 1954 17,54 ACA

Aulacoseira italica valida (Grun. in Van Heurck ) Simonsen 1979 16,51 ACA

Pinnularia biceps petersenii R. Ross 1947 16,14 ACA

Navicula perpusilla (Kutz.) Grun. 1860 15,39 ACA

Navicula cryptocephala cryptocephala Kutz. 1844 15,2 ACA

Gomphonema gracile Ehrenb. 1838 13,65 ACA

Cymbella naviculiformis Auersw. ex Heib. 1863 13,61 ACA

Neidium affine affine (Ehrenb.) Pfitz. 1871 12,76 ACA

Navicula radiosa radiosa Kutz. 1844 11,87 ACA

Pinnularia gibba (Ehrenb.) Ehrenb. 1843 9,13 ACA

Cymbella subaequalis Grun. in Van Heurck 1880 8,93 ACA

Nitzschia dissipata (Kutz.) Grun. 1862 8,77 ACA

Navicula minuscula muralis (Grun. in Van Heurck) Lange-Beralot in L 1981 8,54 ACA

Nitzschia tubicola Grun. in Cleve & Grun. 1880 8,45 ACA

Surirella angusta constricta Hust. 1930 7,89 ACA

Gomphonema truncatum truncatum Ehrenb. 1832 7,72 ACA

Achnanthes pusilla pusilla Grun. in Cleve & Grun. 1880 7,71 ACA

Diploneis elliptica elliptica (Kutz.) Cleve 1894 7,3 ACA




Nitzschia agnita Hust. 1957 7,26 ACA

Caloneis silicula (Ehrenb.) Cleve 1894 7,01 ACA

Navicula suchlandtii Hust. 1943 6,38 ACA

Neidium septentrionale Cleve-Euler 1939 5,26 ACA

Nitzschia sublinearis Hust. 1930 3,57 ACA

Pinnularia hemiptera hemiptera (Kutz.) Rabenh. 1853 3,21 ACA

Achnanthes depressa (Cleve) Hust. 1933 2,63 ACA

Caloneis lauta J.R. Carter in J.R. Carter & Watts 1981 2,63 ACA

Gomphonema parvulum parvulum (Kutz.) Kutz. 1849 2,63 ACA

Pinnularia rupestris Hantzsch in Rabenh. 1861 2,63 ACA

Pinnularia balfouriana Grun. ex Cleve 1896 2,63 ACA

Nitzschia fonticola Grun. in Van Heurck 1881 34,14 ACB

Achnanthes curtissima J.R. Carter 1963 30,22 ACB

Cymbella minuta pseudogracilis (Choln.) Reimer in Patr. & Reimer 1975 29,44 ACB

Fragilaria nanana Lange-Bertalot 25,94 ACB

Nitzschia recta Hantzsch ex Rabenh. 1861 25,6 ACB

Cymbella gracilis (Rabenh.) Cleve 1894 25,28 ACB

Nitzschia gracilis Hantzsch 1860 24,65 ACB

Fragilaria virescens exigua Grun. in Van Heurck 1881 23,06 ACB

Navicula difficillima Hust. 1950 20,73 ACB

Hannaea arcus arcus (Ehrenb.) Patr. in Patr. & Reimer 1966 20,72 ACB

Achnanthes scotica Jones & Flower 20,64 ACB

Aulacoseira ambigua (Grun. in Van Heurck) Simonsen 1979 20,55 ACB

Navicula digitulus (eliptica) Sergi & Joan 17,81 ACB

Stauroneis anceps hyalina M. Perag. & Brun in Herib. 1893 17,42 ACB

Diatoma hyemale mesodon (Ehrenb.) Kirchner 1878 16,93 ACB

Cyclotella pseudostelligera Hust. 1939 15,78 ACB

Nitzschia perminuta (Grun.) M. Perag. 1903 15,66 ACB

Navicula pseudoscutiformis Hust. 1930 15,38 ACB

Caloneis bacillum bacillum (Grun.) Cleve 1894 13,55 ACB

Nitzschia linearis linearis W. Sm. 1853 13,46 ACB

Achnanthes petersenii Hust. 1936 13,32 ACB

Navicula medioconvexa Hust. 1961 12,03 ACB

Pinnularia (gibba) (mesongogyla) L&B 186:3 11,22 ACB

Aulacoseira subarctica (O.Mull.) Haworth 11,01 ACB

Asterionella formosa formosa Hassall 1850 10,78 ACB

Stauroneis anceps anceps Ehrenb. 1843 10,65 ACB

Achnanthes helvetica alpina Flower and Jones 1989 10,56 ACB

Meridion circulare constrictum (Ralfs) Van Heurck 1885 10,42 ACB

Fragilaria capucina rumpens (Kutz.) Lange-Bertalot 1991 10,32 ACB

Achnanthes rossii Hust. 1954 10,05 ACB

Navicula bryophila bryophila J.B. Petersen 1928 9,83 ACB

Caloneis tenuis Gregory (Krammer) 1985 9,68 ACB

Cymbella cuspidata Kutz. 1844 9,68 ACB


59Protocols


Navicula cocconeiformis cocconeiformis Greg. ex Greville 1855 9,07 ACB

Achnanthes impexa Lange-Bertalot 1989 8,86 ACB

Frustulia rhomboides viridula (Breb. ex Kutz.) Cleve 1894 8,67 ACB

Surirella robusta robusta Ehrenb. 1840 8,63 ACB

Aulacoseira nygaardii Camburn 8,48 ACB

Nitzschia alpina Hustedt 1943 8,05 ACB

Pinnularia maior maior (Kutz.) W. Sm. 1853 8,05 ACB

Navicula vitiosa Schimanski 1978 6,85 ACB

Stauroneis phoenicenteron phoenicenteron (Nitzsch) Ehrenb. 1943 6,5 ACB

Cymbella falaisensis (Grun.) Krammer & Lange-Bertalot 1985 6,45 ACB

Gomphonema cf. pseudotenellum 5,87 ACB

Gomphonema cf. pumilum 5,8 ACB

Fragilaria capucina capucina Desm. 1825 4,98 ACB

Navicula absoluta Hust. 1950 3,23 ACB

Pinnularia biceps biceps Greg. 1856 3,23 ACB

Achnanthes flexella alpestris Brun 1880 3,09 ACB

Cymbella incerta Grun. in Cleve & Moller 1878 2,23 ACB

Eunotia rhyncocephala Hustedt 1,9 ACB

Nitzschia amphibia amphibia Grun. 1862 1,69 ACB

Navicula bacilloides Hust. 1945 1,49 ACB

Navicula seminulum Grun. 1860 33,32 ACG

Achnanthes subatomoides (Hust.) Lange-Bertalot & Archibald in Kr 1985 33,17 ACG

Aulacoseira lirata lirata (Ehrenb.) R. Ross in Hartley 1986 32,45 ACG

Nitzschia pusilla Grun. 1862 30,14 ACG

Navicula tantula Hust. 1943 28,4 ACG

Pinnularia viridis viridis (Nitzsch) Ehrenb. 1843 24,23 ACG

Achnanthes levanderi Hust. 1933 23,46 ACG

Denticula tenuis tenuis Kutz. 1844 21,48 ACG

Achnanthes suchlandtii Hust. 1933 19,46 ACG

Cyclotella bodanica lemmanica (O. Müller) Bachmann 17,66 ACG

Navicula globulifera Hustedt 16,52 ACG

Achnanthes lanceolata (Breb. ex Kutz.) Grun. in Cleve & Grun. 1880 13,1 ACG

Pinnularia divergens divergens W. Sm. 1853 12,3 ACG

Pinnularia mesolepta mesolepta (Ehrenb.) W. Sm. 1853 11,74 ACG

Navicula submuralis Hust. 11,7 ACG

Nitzschia angustata angustata (W. Sm.) Grun. in Cleve & Grun. 1880 11,11 ACG

Gomphonema intricatum pumilum Grun. in Van Heurck 1880 10,7 ACG

Pinnularia braunii (Grun.) Cleve 9,3 ACG

Pinnularia platycephala (Ehrenb.) Cleve 1891 8,72 ACG

Navicula cf. submolesta 8,23 ACG

Achnanthes lapidosa Krasske 1929 7,52 ACG

Achnanthes sp. (cruziformis-like) 6,23 ACG

Navicula capitoradiata Germain 1981 5,65 ACG

Navicula ignota acceptata (Hustedt) Lange-Bertalot 1985 4,96 ACG



Gomphonema parvulum parvulius Lange-Bertalot & Richardt 4,61 ACG

Aulacoseira distans nivaloides Camburn 1987 4,24 ACG

Navicula pusio Cleve 1896 3,9 ACG

Navicula opportuna Hust. 1950 3,47 ACG

Navicula soehrensis muscicola (J.B. Petersen) Krasske 1929 3,08 ACG

Fragilaria pinnata pinnata Ehrenb. 1843 44,95 ALK

Fragilaria pseudoconstruens Marciniak 1982 39 ALK

Fragilaria brevistriata brevistriata Grun. in Van Heurck 1885 34,16 ALK

Cymbella affinis Kutz. 1844 31,47 ALK

Achnanthes minutissima minutissima Kutz. 1833 30,74 ALK

Brachysira vitrea (Grun.) R. Ross in Hartley 1986 30,73 ALK

Achnanthes biasolettiana Grun. in Cleve & Grun. 1880 30,38 ALK

Navicula disjuncta Hust. 1930 28,06 ALK

Navicula veneta Kutz. 1844 27,17 ALK

Reimeria sinuata (Greg.) Kociolek & Stoermer 1987 24,83 ALK

Eunotia arcus arcus Ehrenb. 1837 24,27 ALK

Tabellaria flocculosa (llarga) ((Roth) Kutz.) Joan 1844 22,22 ALK

Cocconeis placentula placentula Ehrenb. 1838 21,39 ALK

Navicula pupula pupula Kutz. 1844 21,21 ALK

Diploneis ovalis (Hilse) Cleve 1894 17,96 ALK

Amphora libyca Ehr. 17,16 ALK

Amphora pediculus (Kutz.) Grun. 16,44 ALK

Navicula vitabunda Hust. 1930 16,27 ALK

Fragilaria vaucheriae vaucheriae (Kutz.) J.B. Petersen 1938 14,59 ALK

Navicula contenta contenta Grun. in Van Heurck 1885 14,51 ALK

Navicula detenta Hust. 1943 14,35 ALK

Fragilaria pseudoconstruens biggiba 13,83 ALK

Cyclotella radiosa Hakansson 13,74 ALK

Cymbella cistula cistula (Ehrenb. in Hempr. & Ehrenb.) Kirchner 1878 13,56 ALK

Navicula concentrica J.R. Carter in J.R. Carter & Watts 1981 13,55 ALK

Krasskella kriegerana (Krasske) R. Ross & Sims 1978 13,4 ALK

Fragilaria parasitica (W. Sm.) Grun. in Van Heurck 1881 13,25 ALK

Achnanthes altaica (Poretzky) A. Cleve-Euler 1953 12,37 ALK

Achnanthes oestrupii (A. Cleve-Euler) Hust. 1930 11,33 ALK

Achnanthes peragalli Brun & Herib. in Herib. 1893 11,11 ALK

Navicula ignota palustris (Hust.) J.W.G. Lund 1946 10,72 ALK

Achnanthes bioretii Germain 1957 10,66 ALK

Cymbella descripta (Hust.) Krammer & Lange-Bertalot 1985 10,25 ALK

Cymbella microcephala microcephala Grun. in Van Heurck 1880 9,87 ALK

Gomphoneis olivaceum (Hornemann) P. Dawson ex R. Ross & Sims 1978 9,7 ALK

Achnanthes daonensis Lange & Bertalot 9,69 ALK

Tetracyclus rupestris (Braun ex Rabenh.) Grun. in Van Heurck 1881 7,89 ALK

Tetracyclus rupestris (Braun ex Rabenh.) Grun. in Van Heurck 1881 7,89 3,91



Documents

SEGONA PART Protocol d’avaluació de l’estat ecològicaca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/directiva_marc/protocol... · quest document dedicada als protocols s’estructura de