Pressupostos Agricultura: S’hi destina menys i se’ns ofega més

Revista informativa de JARC-COAG // Núm.137 // Novembre-Desembre 2016 // Preu: 6€

Entrevista amb l’Honorable Consellera d’Agricultura, Meritxell Serret

món rural 3

SUMARI

Revista Món RuralPRESIDENTFrancesc Boronat i Sans

Edita: Món Rural SLUD. Legal: B-21897-93

CONSELL DE REDACCIÓFrancesc Boronat, Joan Esteve, Joan Carles Massot, Joaquim Suñer, Josep A. Caballé, Josep Bombardó, Raquel Escuder, Mireia Ramon

Amb el suport de:

COL·LABORADORSJordi Pedragós, Jordi Vidal, Pere Lluis Pié, Laura Solé, Vicenç Pascual, Jordi Cabal, Jaume Salla, Albert Aurín, Aleix Perarnau, Àngela Pascual, Josep Rosera, David Rodríguez i Mireia Ramon

MAQUETACIÓ I PUBLICITATPasseig de Ronda, 3 · 25002 Lleida Tel: 973 27 80 80 premsa2@jarc.cat

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓUlldecona, 21-31 1er · 08038 BarcelonaTel. 93 451 03 93 · info@jarc.cat

Món Rural SLU a efectes previstos en l’article 32.1 paràgraf segon del vigent TRLPI, s’oposa expressament a que qualsevol de les pagines d’aquesta obra o parts de la mateixa siguin utilitzades per a la realització de resums de premsa. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser efectuada amb l’autorització dels seus titulars, amb excepció prevista per la llei. Dirigeixis a Món Rural SLU o bé a CEDRO si necessita fotocopiar o escanjar un fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com) o bé al 91 702 19 70 / 93 272 04 47

24ACTIVITATS· Xerrades informati-ves, jornades, cursos, fires, reunions i altres

2320 SOCI A SOCI· Joaquim Clop, ramader porcí de Lleida

ASSEGURANCES · Retallada subvenció fruita

5 10 15ACTUALITAT· Llei de Pressuposts i d’Acompanyament· Entrevista Consellera Agricultura· Ajuts Leader· Reducció IRPF ramaderia

AGRICULTURA· Fruita Seca: Preu de l’avellana· Vinya: Novetats PRRV· Fruita: Reducció estructural de mòduls· Producció ecològica: Regla-ment europeu

RAMADERIA· Porcí: Radiografia del sector· Cunicultura: Consum i preus· Oví: Nou escorxador de proximitat· Aviram: Situació de mercat· Apicultura: Valorització

4 revista informativa de JARC-COAG

EDITORIAL

C/ del Molí, 14 • 43786 • BateaTel. 606 456 349 • baixebre@jarc.cat

BAIX EBREPlaça Àlfons XII, 7 3r Despatx 1 • 43500 TortosaTel. 977 443 067 • baixebre@jarc.cat

SEGRIÀ-GARRIGUESPasseig de Ronda, 3 Entresòl dreta • 25002 LleidaTel. 973 278 080 • Fax. 973 275 358 • lleida@jarc.cat

PLA D’URGELL-URGELLC/ La Pau 15 bis. cantonada C/ Girona, Local 2 25230 MollerussaTel. 973 600 725 • plaurgell@jarc.cat

PALLARS / ALTA RIBARGORÇAAv. Espanya, 4 · 25620 TrempTel. i Fax 973 651 236 · pallars@jarc.cat

CERDANYAC/ de l’Arbre, 2 • 25720 Bellver de CerdanyaTel. i Fax. 973 510 858 • cerdanya@jarc.cat

BARCELONAC/ Ulldecona, 21-31 1r (Casa de l’Agricultura)08038 BarcelonaTel. 934 510 393 . Fax. 934 537 240. info@jarc.cat

PENEDÈSEd. Centre Àgora - Polígon industrial Domenys II s/n 08720 Vilafranca del PenedèsTel. 938 174 123 • Fax. 938 905 214 • penedes@jarc.cat

OSONARonda Francesc Camprodon, 2 2n • Ed. Seminari08520 VicTel. i Fax. 938 892 413 • osona@jarc.cat

ANOIA-BAGES-SEGARRA-SOLSONÈSRaval Sant Jaume, 19 • 08280 • CalafTel. 938 681 125 • calaf@jarc.cat

TARRAGONA NOVA ADREÇAAvinguda Onze de Setembre, 2, baixos • 43203 ReusTel. 977 590 578 • Fax. 977 312 358 • tarragona@jarc.cat

TERRA ALTAC/ del Forn, 4 Ed. Aurera • 43781 • La FatarellaTel. 606 456 349 • baixebre@jarc.cat

ALT URGELLCentre Cívic El Passeig • 25700 La Seu d’UrgellTel. 973 510 858 • alturgell@jarc.cat

GIRONARonda Ferran Puig, 18 2n • 17001 GironaTel. 972 208 881 • Fax. 972 209 101 • girona@jarc.cat

OFICINES COL·LABORADORES:

ECOGARROTXA SLBofill i Matas, 2. Baixos 3a. 17800 OlotTel. 972 273 276

AGROPREVENSIS SLCervantes, 625100 AlmacellesTel. 973 742 116

AGROMÓN SLLlobera, 2725280 SolsonaTel. 973 481 760

AGROSOLUCIONS 2.0Sant Pere 1-1925600 BALAGUERTel. 633 19 76 59

FrancescBORONAT President JARC

Arribats als darrers dies de l’any, de forma més o menys conscient, acostumen a fer balanç. Aquest exercici és bo, perquè ajuda a recalcular, però penso que l’acostumem a fer a nivell individual i poques vegades com a col•lectiu. Potser, perquè si fem repàs de l’any agrari acabem sempre veient el got mig buit, ja que els sectors on van maldades guanyen als que porten bon ritme. O potser

perquè estem acostumats a què per molt negre que estigui, sempre tirem endavant, sigui com sigui, inclús quan els números rojos ens cremen al cap.

Sense ser pessimista, penso que el 2016 no ha estat positiu. Els preus en molts sectors estan enfonsats o cíclicament cauen per sota els costos. Des de la nostra organització, tre-ballem perquè aquesta problemàtica estigui a sobre de la taula de les Administracions, però no per agafar pols, sinó perquè s’equilibrin els beneficis dins la cadena de comercialització, a les bones o a base de sancions.

Deixant de banda el que han de fer els altres, penso que cal fer més autocrítica i usar les eines que aconseguim per millorar la situació. Estic parlant de la Llei estatal de la Cadena Alimentària. Aquesta, des del 2014 ens blinda mínimament, establint sancions per als que no facin contractes de compravenda on consti un preu objectiu. Una llei, que tot i tenir mancances, com no entrar en si el preu és ruïnós o no, pot penalitzar econòmicament els proveïdors que es financen pagant-nos tard. La majoria sabeu de què us parlo, però possiblement pocs haureu fet el pas de denunciar anònimament una conducta abusiva. Uns per por a represàlies, altres per conformisme i més de quatre perquè encara desconeixeu els vostre drets.

Els números i el nostre dia a dia ens mostren que cada vegada som menys, per tant, ens hem de fer respectar, ser més visibles i alçar la veu. Fer-se valdre vol dir no acceptar un preu que no remunera el que produïm. Significa, creure’ns-ho de veritat i denunciar als inter-mediaris que ens perjudiquen. No val excusar-se en què si no malvenc jo, ho farà un altre. Fer-nos més visibles no només vol dir fer tractorades, que si cal s’han de fer, també és fer pedagogia de com produïm, posant en valor la qualitat, el sabor, la seguretat i la proximitat. Hem de ser millors venedors de la nostra feina i el nostre producte, fer entendre la nostra passió per la terra. Ah, i deixar clar que els ajuts que alguns rebem només existeixen per aconseguir que tots puguem comprar aliments segurs a un preu assequible, mantenint una activitat professional amb alt valor econòmic, estratègic, ambiental i territorial. Produïm el que mengem tots i ho fem amb respecte per la salut i pel medi natural, i això, hem de deixar clar que no té preu i que no és qüestionable!Tampoc no ens ha d’avergonyir queixar-nos quan ens retallen els ajuts, quan ens els paguen tard o quan no ens donen ni un euro per falta de diners. Hem de sortir al carrer, deixant de treballar avui per poder treballar demà en un sector més valorat, més respectat i menys “criminalitzat”!

AUTOCRÍTICA

Les nostres oficines

PRESSUPOSTOS AGRICULTURA: S’HI DESTINA MENYS I SE’NS OFEGA MÉS

ACTUALITAT

Al darrer número, us informàvem de la progressiva pèrdua de pes d’Agricultura dins els pressupostos de la Generalitat. I, qui diu pressupostos, vol dir polítiques. Perdem oportunitats i competitivitat da-vant altres territoris, i això és el que hem denunciat

al President Puigdemont, a la Consellera Serret i als partits po-lítics. Curiosament, el que gestiona els quartos, el Vicepresident i Conseller d’Economia, no ha volgut reunir-se amb la nostra organització: tota una declaració d’intencions.

Doncs bé, ja tenim l’avantprojecte de pressupostos per a 2017 i de la Llei de mesures al Parlament, que s’hi haurà de pronunciar.

Pressupostos

Els diners adreçats a Agricultura són semblants als que el Go-vern presentà el 2016 i que van ser rebutjats. Es mantenen a la ratlla de l’1% del total, malgrat un petit augment molt inferior al d’altres àmbits.

Hi ha pocs canvis substancials en la destinació (sanitat animal o vegetal, estructures productives,...), tot i que la modificació en la metodologia per elaborar-los dificulta la comparació amb els de 2015 (ara contenen fons europeus que abans no hi eren). Els números es multipliquen per art de màgia però el resultat no, i una primera estimació confirma que la part adreçada a les explotacions continua essent molt baixa.

Segueixen dient que som un sector estratègic, però el retrat dels pressupostos és que som residuals i nodrits pels fons euro-peus. No només reivindiquem més fons pels ajuts que minven i exclouen, sinó pel conjunt de polítiques que tenen a veure amb el nostre sector.

Cal invertir el que cal però, si ens obliguen a repartir misèries, s’ha de blindar les línies d’incorporació de joves, inversió, zones amb limitacions naturals, agroambientals i producció ecològica, perquè aporten rendibilitat, competitivitat i futur a les explo-tacions. Nosaltres ja hem reclamat al DARP que s’hi destini el pressupost de la línia d’assessorament del PDR 2014-2020 (3,6 milions d’euros), que no es desenvoluparà. Estem parlant de pocs diners, que no resoldran les retallades, però considerem

Món Rural 5

que no només es tracta d’euros, estem parlant de no acceptar que el DARP menystingui els acords amb el sector.

Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic

Ens oposem frontalment a establir noves taxes o incremen-tar-les, perquè s’està ofegant les explotacions amb un augment continuat de la pressió impositiva, amb clara voluntat recapta-tòria.

Preveu, per exemple, que s’hagi de pagar fins a 200 € per trami-tar el pla de gestió de les dejeccions ramaderes o modificar-lo, adduint la càrrega administrativa. És inacceptable quan s’ha fet d’esquena a un sector que ja assumeix el cost de d’elaborar-los, quan fa anys que són obligatoris i, a més, quan s’han implantat mitjans telemàtics per facilitar la tramitació.

Tampoc no és justificable haver de pagar perquè ens expedei-xin el carnet d’aplicador de productes fitosanitaris (a banda del curs) ni l’augment no motivat d’entre el 15% i el 37% en taxes com la d’inscripció de vehicles agrícoles o la d’autoritzacions de plantació de vinya. Ben poc es fa per reduir la burocràcia!

L’increment es fa de manera unilateral, per “la porta del darre-re” i sense tenir en compte la manca de capacitat econòmica del sector, ja que no podem repercutir l’augment dels costos en el preu de venda del producte. Tot es va acumulant sobre les nostre espatlles, restant-nos competitivitat respecte d’altres territoris.

La Llei de mesures conté d’altres qüestions, com un procedi-ment sancionador per a la gestió de les dejeccions i la fertilitza-ció, o la inclusió de les ZEPA dins els Espais Naturals Protegits. Pel seu impacte, considerem que s’han de tramitar fora d’aques-ta Llei i donar l’oportunitat de fer-hi observacions i aportacions.

En resum, el Govern no dóna prou mitjans als productors i, alhora, estreny una mica més el nus al voltant del nostre coll. No sabem si el Govern té una política agrària però, si la té, cada cop sembla menys adequada pel manteniment de les petites i mitjanes empreses agràries.

6 revista informativa de JARC-COAG

En massa sectors les explotacions han estat molt de temps percebent preus per sota els costos de pro-ducció. Què fa el Departament perquè puguin viure dignament de la seva activitat (més enllà del Codi de Bones Pràctiques)?

Un dels primers objectius quan vam iniciar aquesta legis-latura va ser emprendre mesures per a reforçar aquells sectors que estaven patint més l’impacte de crisis de preus. Així, hem posat les bases per tenir més transparència en la formació de preus en tota la cadena de valor i sobretot perquè el sector productor sigui capaç d’estructurar-se més i millor per enfortir la seva posició davant els mercats, per-què considerem que són les millors polítiques per afavorir la rendibilitat i viabilitat de les explotacions. Hem fet que es declari d’interès estadístic el preus dels productes agraris a partir del 2017, per tal d’obtenir els preus dels diferents operadors d’ofici i publicar-los a través de l’Observatori de preus. Hem impulsat la circumscripció econòmica en el sector de la fruita i també s’està estu-diant per altres sectors. I estem fent actuacions de veritable transcendència a través de grups de treball específics per al sector de la llet i del conill, que ja estan enllestint els seus respectius plans d’acció i promoció, i que entre altres contemplen plataformes per poder defensar millor el seu producte. En aquest mateix sentit, s’està redactant una or-dre per a la competitivitat de les cooperatives amb la qual s’ajudarà a la creació de plataformes de comercialització per agrupar l’oferta.

Què considera que han de demanar els Estats euro-peus per reduir la competència deslleial que suposa pels seus productors l’entrada de productes impor-tats elaborats amb normes sanitàries i de seguretat més permissives? Considera que la política europea en aquesta matèria està perjudicant les explotacions professionals de la UE?

La Unió Europea té uns estàndards de producció que mol-tes vegades se situen per damunt dels de la resta de països i de les normes que estableix l’Organització Mundial de la Salut. Tenim un model de producció més exigent i això fa

que els nostres aliments siguin més segurs, més respectuosos amb la salut humana, el medi ambient, el benestar dels animals i de major qualitat. Aquestes característiques són les que hem d’expli-car bé quan presentem els nostres productes als consumidors per obtenir un major valor afegit.

D’altra banda, des del DARP treballem des de diferents plata-formes per intentar incidir perquè la UE sigui més restrictiva en l’entrada d’aquells productes alimentaris que no compleixen els mínims que hi ha establerts internacionalment, que vetlli perquè es reforcin els controls fronterers dels Estats i sancionant als que facilitin aquestes importacions.

Amb independència de l’escenari polític, quins creu que són els reptes del sector agrari català, quins objectius es plante-ja el Departament, quin és el seu full de ruta i quines eines establirà?

L’objectiu és definir unes polítiques que ens permetin enfortir el sector agroalimentari perquè sigui viable, competitiu i sostenible, des del punt de vista econòmic, social i ambiental. Només així asse-gurarem el relleu generacional que el sector i el medi rural neces-siten, i estarem en condicions de fer front als grans reptes del canvi climàtic, la globalització i la societat del coneixement.

Millorar l’estructuració del sector, la relació entre tots els actors de la cadena i la transparència dels mercats és fonamental per avançar. L’orientació dels ajuts a la competitivitat agrària del PDR i sobretot l’aportació d’innovació, transferència de coneixement i formació, mitjançant el Pla de Transferència Tecnològica, són igualment actua-cions destacades.

Un altre repte que abordem com a sector i com a país és la gestió eficient i integral de les dejeccions ramaderes. L’estratègia integral que estem impulsant té tres eixos bàsics: excel·lència en la fertilit-zació orgànica i en la gestió de les dejeccions i millorar el sistema de control. Per part del Departament d’Agricultura avançarem en tots els canvis normatius necessaris per aplicar eficaçment aquesta estratègia integral, que és necessària per garantir la sostenibilitat ambiental i la viabilitat econòmica i social de les 20.000 explota-cions ramaderes de Catalunya i de tota la població rural que hi ha al darrere.

ACTUALITAT

ENTREVISTA HBLE. CONSELLERA D’AGRICULTURA MERITXELL SERRET

Actualment, la Generalitat destina menys d’un 1% a Agri-cultura malgrat que una resolució parlamentària establís que el sector agroalimentari és estratègic pel nostre país. Com argumenta aquesta decisió el Govern? Quin criteri se-gueix el DARP per destinar directament només un 0,33% del total del pressupost de la Generalitat als productors agraris?

Respecte a aquest tema vull recordar d’on venim i en quin punt estem ara. Des de l’any 2010 el Departament d’Agricultura havia reduït el seu pressupost en un 47%. Davant d’aquesta situació, que hipoteca, i molt, la capacitat de donar suport al sector, aquest Go-vern ha fet una aposta decidida des del primer moment, no només per aturar la davallada del pressupost, sinó per invertir la tendència. En el projecte de pressupostos que tenim sobre la taula per al 2017, el pressupost del Departament d’Agricultura s’incrementa un 13,5% respecte de l’actual. Guanyem recursos per primera ve-gada en sis anys. I això vol dir que aquest Govern sí que aposta per fer unes polítiques agràries que donin resposta a les necessitats del sector. El pressupost del DARP per 2017, sense els fons europeus finalistes, és preveu de 304 milions d’euros, la qual cosa representa l’1,34% del pressupost global de despeses no finalistes de la Gene-ralitat de Catalunya.

A banda de cofinançar els ajuts europeus, quines línies de suport econòmic planteja el Departament d’Agricultura per a les explotacions professionals?

El Departament dóna suport al sector agrari a través de la subven-ció que aporta a les assegurances agràries, amb totes les línies que donen suport a la defensa sanitària, estratègia fonamental per la seva viabilitat, i el desenvolupament dels regadius. Alhora, hi ha tot el suport de les línies de finançament de l’ICF, de l’acompanyament en internacionalització i promoció de PRODECA, de l’orientació i transferència que es dóna al sector a través de les escoles agràries, l’INCAVI i l’IRTA, a més del de tota la xarxa d’oficines comarcals.

Històricament, els darrers anys del període del PDR es dene-guen molts ajuts adreçats a inversions, a la incorporació de joves, a la producció ecològica, a les zones amb limitacions naturals o les mesures agroambientals. En el segon any de l’actual període ja s’han aplicat retallades que s’arrossega-ran i tot fa preveure que s’incrementaran. Aquestes, no són línies estratègiques pel DARP? Han pensat a redistribuir el pressupost del DARP per atendre-les?

Les partides destinades a la incorporació de joves, que han de garantir el relleu generacional i els ajuts destinats a millorar la competitivitat del sector i la seva sostenibilitat són les prioritats d’aquesta Conselleria, en el marc d’una gestió eficient i respon-sable dels recursos per assegurar les convocatòries durant tot el període. L’import total dels ajuts de competitivitat corresponents a la convocatòria 2015 ha estat de 67,8 milions d’euros a 1.350 explotacions, dels que 22,2 milions han estat per la incorporació de 776 joves.

En relació als ajuts a la sostenibilitat agrària, vull remarcar que no s’ha retallat cap partida de les previstes en el PDR acordat i apro-vat en la passada legislatura. Hem gestionat el que ja era previst i ho hem fet de la manera més equitativa possible. I no només això, sinó que abans d’acabar l’any hem fet un esforç per destinar-hi més recursos per complementar fins al 100% els ajuts a la ramaderia ecològica del 2015 i el 100% dels ajuts a les Zones amb Limita-cions Naturals d’aquest any.

Davant l’evident manca de pressupost, plantegen establir limitacions perquè no puguin percebre ajuts les persones que no es dediquen professionalment a l’agricultura i la ramaderia o els grans grups d’inversió empresarials aliens al sector agrari amb objectius especulatius?

Els ajuts de la PAC, tant els directes del primer pilar com els del PDR del segon pilar, tenen com a condició ser agricultor actiu o professional, per tant, ja s’apliquen limitacions a les persones i empreses que no es dediquen professionalment a l’agricultura. Des de la Conselleria considerem que els esforços de tots s’han de destinar principalment a aconseguir que el marge econòmic de les explotacions sigui suficient per a què els professionals no abandonin l’activitat. I això no es fa només amb els ajuts, sinó que es fa aconseguint que es doni el valor que correspon als productes alimentaris i que es redistribueixi de manera justa i transparent entre totes les baules en la cadena de valor. Per això estem esmerçant esforços a enfortir l’estructuració i or-ganització del sector productor i a la promoció i millora dels productes.

Quines millores es planteja el DARP en les diferents línies d’assegurances per incentivar la contractació?

Som dins l’esquema d’Agroseguro i estem contínuament fent aportacions per millorar les diferents línies. Aquest 2016 hem incrementat en 1,5M€ el pressupost previst inicialment amb l’objectiu de compensar la reducció de la subvenció d’ENESA i, entre altres mesures, compensar també l’increment de costos de les assegurances per a la recollida de cadàvers.Estem estudiant també la millora del sistema d’assegurances amb l’objectiu de protegir els ingressos de les explotacions da-vant de les inclemències meteorològiques o dels danys de fauna.

A banda de la nova Llei de Caça, quines altres mesu-res contemplen per resoldre el problema de la fauna salvatge? Com es preveu compensar els danys mentre no es soluciona?

El Govern acaba d’aprovar la Comissió Interdepartamental que permetrà actuar de forma coordinada en la prevenció de riscos i danys provocats per la fauna salvatge cinegètica. Forma part del Pla dissenyat pel DARP per prevenir i reduir els impactes negatius que provoca la superpoblació de determinades espè-cies en la pròpia biodiversitat natural del medi, en l’agricultura i la ramaderia, en sanitat animal i salut per a les persones i en accidents de trànsit.

El Pla d’actuació, que ja s’està implementant, contempla tres grans línies: millores del marc legal, amb l’elaboració del Decret de comercialització de la carn de caça i la nova Llei de Caça; coordinació de la participació d’administracions i agents, amb la creació de la Comissió interdepartamental, d’òrgans de coor-dinació a les zones de seguretat amb els ajuntaments i amb el desenvolupament de plans pilot a territoris i àmbits específics, com plans especials del senglar i de la vitivinicultura; i també actuacions de gestió i prevenció, amb la posada en marxa d’una unitat específica de danys al DARP, que treballa per la millora en simplificació de tràmits, en l’anàlisi d’afectacions i disseny i millora de línies de suport, com les assegurances, en la recerca i transferència de bones pràctiques o en la coordinació entre cossos, també amb l’ampliació del pla de vigilància sanitària de la fauna salvatge i la creació del banc de dades úniques de zoo-nosi i malalties produïdes per espècies cinegètiques.

Món Rural 7

8 revista informativa de JARC-COAG

ACTUALITAT

Aquests ajuts tenen per objecte subvencionar la realització d’inversions que generin activitat econòmica per a l’aplicació de les estratègies de desenvolupament local proposades pels GAL i aprovades pel DARP amb accions diri-

gides a fomentar la reactivació econòmica i la creació d’ocu-pació, a establir polítiques específiques per als joves del món rural, que fomentin el seu arrelament i el desenvolupament econòmic i social, a promoure accions dirigides a la mitigació i adaptació al canvi climàtic i la protecció dels recursos na-turals, a estimular la innovació i la transferència de coneixe-ments en el sector agroalimentari.

Termini de presentació de sol·licituds fins al 16 de gener de 2017

AJUTS PER A LA DIVERSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES ZONES RURALS DEL PROGRAMA LEADER

Persones beneficiàries i inversions a realitzar

Els beneficiaris de naturalesa privada poden ser perso-nes físiques, microempreses i pimes, cooperatives, as-sociacions o fundacions participades per ens públics en menys d’un 25% que realitzin inversions productives en empreses que transformin i/o comercialitzin productes agroalimentaris o bé empreses no agroalimentàries.

Totes elles han de realitzar inversions elegibles en l’àm-bit territorial Leader d’un mínim de 12.000 euros, sen-se IVA.

A la web del DARP podeu trobar la relació de munici-pis inclosos en la zona Leader.

Persones que no poden ser-ne beneficiàries

Les persones físiques o jurídiques que reuneixin els requisits i les condicions per participar en les convoca-tòries d’ajuts associats al Contracte global d’explotació.

Despeses no subvencionables ilimitacions (resum de les més rellevants)

• Projectes iniciats o projectes fragmentats o en fases que no puguin funcionar de manera independent.

• La compra de terrenys i d’immobles.

• Els equips i béns mobles de segona mà i despeses de simple reposició.

• Les despeses de llicències, patents i permisos.

• Estudis, memòries, projectes o altres despeses per a la legalitza-ció de l’activitat. (Els honoraris tècnics, inclosa la direcció d’obra, per a la redacció de projectes d’execució d’obra, seran elegibles amb un màxim del 8% de la inversió aprovada del capítol de despeses d’execució d’obra).

• L’adquisició de béns mobles amb vida útil inferior a cinc anys, els materials fungibles, elements decoratius i el parament de la llar. Tampoc el vestuari necessari per a la pràctica de l’activitat subvencionada.

• Qualsevol inversió relacionada amb apartaments turístics, habitatges d’ús turístic, terrenys d’acampada que no tinguin la consideració de càmping o similars.

• L’adquisició o l’adequació de vehicles (amb l’excepció dels casos en què l’adequació d’un vehicle tingui relació directa amb l’activitat subvencionada i sigui com a molt un 30% de la inversió aprovada i executada).

• Les inversions relacionades amb la instal·lació d’energies reno-vables, a excepció d’aquelles que suposin l’autoconsum.

• Les inversions relacionades amb la producció de productes agrícoles, ramaders, forestals i pesquers.

• Les despeses referents a l’adquisició de maquinària agrícola, d’animals o plantes.

• Les barriques, bótes, tines, palots, etc., excepte quan es tracti d’una creació d’empresa, i sigui complementari d’altres inversions, amb un màxim del 30% del total elegible.

• Despeses referents al disseny de marca, logos, etc.

• Inversions relacionades amb canvis d’il·luminació, tot i que comportin estalvi energètic.

món rural 9

ACTUALITAT

Els camins, les portades d’aigua, d’energia elèctrica o d’altres serveis i els programes informàtics han de ser complementaris d’una altra inversió, i seran subvencionables amb un màxim del 30% de la inversió aprovada executada.

El disseny i la programació de webs o apps seran subvencionables amb un màxim de 10.000 euros d’inversió per projecte. Aquestes han de ser adequades per a la venda en línia. Sols és subvencionable una pàgina web/app per beneficiari i durant les 5 darreres convocatòries. A més, ha de representar com a màxim un 30% de la inversió aprovada i executada total.

Tenim una trajectòria de més de 60 anys en el mercat de la maquinària agrícola sempre en constant evolució. Estem especialitzats en la fabricació de CISTERNES,TRANSBORDADORS, REMOLCS, BANYERES, PLATAFORMES, ESCAMPADORS aplicatsa les necessitats dels diferents mercats: agrícola, ramader, industrial i forestal.

TALLERS GILI 98, S.L.Crta, Balaguer-Agramunt km 7.325616 - MONTGAI (LLEIDA)

Telf. 973 430129 - www.giligroup.com

Tipus i quantia dels ajuts

Els ajuts consistiran en subvencions directament aplica-bles a les inversions realitzades sent l’import de l’ajut no superior al 40% de les despeses elegibles.

L’import de l’ajut no pot ser superior a 100.000 euros per persona beneficiària, per projecte i anualitat.

El total d’ajuts a atorgar no podrà excedir els 200.000 euros bruts durant l’exercici fiscal en curs i els dos exer-cicis fiscals anteriors per empreses que transformin i/o comercialitzin productes agroalimentaris inclosos i no inclosos en l’annex I del Tractat de Funcionament de la UE i les empreses no agroalimentàries.

Sol·licituds i documentació

Les sol·licituds s’han de presentar en el model oficial establer t a la seu del Grup d’Acció Local (GAL) Leader al qual per tany el municipi on s’hagin d’executar les inversions o les actuacions, i s’adreçaran al director general de Desenvolupament Rural.

En cas de no poder auxiliar totes les sol·licituds, cada grup GAL ha elaborat un criteri de puntuació dels expedients per prioritzar.

Normativa que ho regula

Resolució ARP/2600/2016, de 15 de novembre, per la qual es con-voquen aquests ajuts per al 2016 i Ordre ARP/302/2016, de 8 de novembre, per la qual s’aproven les bases.

REDUCCIÓ ESTRUCTURAL DELS MÒDULS DE L’IRPF PER

A LES EXPLOTACIONS RAMADERES INTEGRADES

A l’Ordre HFP/1823/2016 de 25 de novembre, publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) del passat 29 de novembre, el Ministeri d’Hisen-da ha previst una rebaixa estructural dels mòduls de l’IRPF (estimació objectiva) per als ramaders integrats amb efecte a partir de l’IRPF 2016. Aquesta Ordre estableix una tributació més justa i equitativa, ja que s’ha comprovat que els índexs de la ramaderia integrada no

s’adequaven als resultats de les granges.

- En el cas de les granges de cria, guarda i engreix d’aus es preveu que l’any vinent s’apliqui un índex del 0,37 davant del 0,42 actual. Això suposa un descens del 12 %.

- D’altra banda, per la resta de ramaderies integrades es preveu que l’any vinent s’apliqui un índex del 0,37 davant del 0,56 actual. Això suposa una disminució del 34 %.

Reiterar que aquesta rebaixa tindrà caràcter estructural, per tant, es mantindrà per als propers anys i s’aplicarà per primera vegada a l’IRPF 2016.

QUÈ PASSA AMB EL PREU DE L’AVELLANA?

10 revista informativa de JARC-COAG

El passat divendres 21 d’octubre, diversos companys de la sectorial de fruita seca de JARC-COAG, vam participar en una reunió bilateral a Reus entre la Unió Europea i Turquia sobre la situació del mercat de l’avellana.

Després d’escoltar a membres de la delegació turca, italiana, francesa i altres operadors d’aquest mercat, hi ha una pregunta clara: si aquest 2016 la collita mundial serà un 20 % més baixa que el 2015 i les existències d’enllaç de campanya han estat normals, perquè el preu en origen de l’avellana és més baix que ara fa un any?

Com sabeu, es venia d‘una campanya 2014/15 amb una collita curta que havia fet pujar els preus a nivells històrics. A Turquia, el principal productor mundial, la collita 2014 va ser de 450.000 tones closca, la 2015 de 646.000 tones i la 2016 s’estima en 468.000 tones.

A Catalunya les previsions del Departament d’Agricultura parlaven d’una producció semblant a la de la campanya anterior, al voltant de les 11.000 tones closca, però sembla que una vegada l’avellana està collida n’hi haurà menys que l’any passat.

A Turquia hi ha tretze ciutats que publiquen setmanalment el preu de venda dels agricultors als compradors locals en el mercat lliure.

Excepte la borsa de Giresun, que cotitza més alta, en la resta hi ha poques diferències.

Al gràfic elaborat per l’equip tècnic de JARC-COAG que s’exposa en aquest article, podem comparar les dades següents: preus per-cebuts pel productor turc a la Borsa de la ciutat de Çarsamba des de gener de 2014, preu mig mensual d’exportació de l’avellana en gra des de Turquia, preu mig d’exportació de l’avellana en gra des de Catalunya i cotització de l’avellana Negreta a la Llotja de Reus, que equivaldria al preu percebut pel productor català.

Com es pot observar, amb la curta collita mundial de 2014 els preus es disparen i el productor turc arriba a percebre per damunt dels 12 euros per quilo de gra. En canvi, durant l’any 2015 el productor català rep per sota dels 7 euros per quilo de gra, beneficiant-se en poca mesura de la pujada del preu internacional. D’altra banda, si analitzem els preus d’exportació de l’avellana en gra des de Catalun-ya o des de Turquia les diferències són molt poques i les dues tenen una alta correlació. Per tant, es demostra que les cotitzacions de la Llotja de Reus no va permetre als productors catalans beneficiar-se dels bons preus internacionals durant el 2015, per tant, els beneficis es van quedar a la Indústria o a la resta d’intermediaris.La bona collita del 2015 va fer baixar els preus arreu, les cotitzacions

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000

1.000.000

2

4

6

8

10

12

14

16

Gene

r

Febr

er

Mar

ç

Abril

Mai

g

Juny

Julio

l

Agos

t

Sete

mbr

e

Octu

bre

Nove

mbr

e

Dese

mbr

e

Gene

r

Febr

er

Mar

ç

Abril

Mai

g

Juny

Julio

l

Agos

t

Sete

mbr

e

Octu

bre

Nove

mbr

e

Dese

mbr

e

Gene

r

Febr

er

Mar

ç

Abril

Mai

g

Juny

Julio

l

Agos

t

Sete

mbr

e

Octu

bre

Nove

mbr

e

2014 2015 2016

Figura 1. Comparació de preu percebut pel productor català i turc amb el preu d'exportació de l'avellana turca i catalana. 2014-2016 (€/kg gra)

Producció Mundial Preu mig d'exportació de l'avellana TurcaPreu Avellana Negreta a Llotja de Reus Preu net percebut pel productor turc a Borsa de ÇarşambaPreu mig exportació de l'avellana en gra des de Catalunya

Tones closca producció

Euros per quilo de gra

Font: Serveis tècnics de JARC a partir de dades de la Llotja de Reus, Agència Tributària, BCE, Borsa de Çarşamba, Associació Exportadors Turcs, MoFAL Turkey, INC

Nota: Considerat rendiment del 50 % per traspassar el Preu de Borsa de Çarşamba en quilos closca a quilos gra.

Amb un 20 % menys de collita, els preus són més baixos que fa un any

Cancelar Aceptar

Parte

Tratamiento �tosanitario

Parcela Mat. Prima

Mano de obra Maquinaria

15/10/15 10h00

1 2

23

Opération

Annuler Valider

31

Pulvérisation

13/10/2015

0 h. min.

Intervention réalisée

Saisir un commentaire

0

ENTRA EN UNA NUEVA ERA INFORMÁTICA CON

MULTIPLATAFORMAEN LOCAL O EN LA NUBE

Vademécum MAGRAMA Trazabilidad Cuaderno de explotación

Resultados intuitivos Cartografía integrada

ISAGRI S.L. C/ Espinosa, 8 - 410 - 46008 ValenciaTel: 902.170.570 - Fax: 902.170.569 - E-mail: isagri@isagri.es - www.isagri.es

Pb-G

eofo

lia-E

SP-1

016

Sisco EsquerdaCap Sectorial

Fruita Seca

FRUITA SECA

món rural 11

en origen dels productors turcs i catalans durant el 2016 s’equipa-raren, però a l’inici de la campanya 2016/17 les dels turcs repun-taren novament molt més que les d’aquí. Finalment, en poques setmanes els preus començaren a baixar incomprensiblement per a tothom, malgrat trobar-nos davant una collita mundial curta.

Els productors turcs han expressat el seu malestar, ja que no s’ex-pliquen com amb prop d’un 30% menys de collita els preu són similars als de l’any passat. Denuncien que s’ha falsejat el lliure mer-cat i que hi ha un monopoli dominat pel grup Ferrero i recolzat per dos o tres grans operadors més. Han creat una “plataforma de solidaritat per l’avellana” i utilitzen les xarxes socials per arribar fins al govern. Han demanat la destitució del cap de les llotges de preus de productes agrícoles del seu país i han demanat als partits polítics que preguin mesures urgents.

Cal recordar que el grup italià Ferrero és el primer comprador d’avellanes del món i que l’any 2014 va adquirir el grup Oltan, principal empresa compradora d’avellanes a Turquia. Amb aquesta compra es remorejà que Ferrero podria dominar els intercanvis del 45% de les avellanes turques. Respecte a les crítiques, el grup Ferrero s’ha defensat dient que les expectatives de pujades de preus eren equivocades, ja que hi havia més estocs d’avellana del que es deia i les vendes no han estat prou bones degut a la pujada de preus.

A Turquia cada dia hi ha notícies que parlen de l’avellana. Els partits polítics i el govern comencen a analitzar solucions per les pro-blemàtiques dels productors, plantejant tornar a obrir les compres a intervenció per garantir un preu mínim al pagès, com es feia fins el 2009. També s’analitza la possibilitat de donar ajudes per renovar plantacions, ja que de mitjana tenen estan força envellides amb rendiments per hectàrea baixos. Per fer viables aquestes mesures estan negociant partides pressupostàries de cara al 2017, i final-ment, s’ha obert una investigació per analitzar si les empreses del sector de l’avellana utilitzen pràctiques contràries a la competència.

Caldrà estar atents a les mesures endegades per Turquia, obser-vant com poden afectar als preus mundials, i per tant, als nostres productors, i també és molt important que a Catalunya establim com millorar la nostra estructura productiva i comercial.

El 17 de novembre va tenir lloc la reunió per acabar de definir el Reglament per a l’elaboració dels preus de l’ametlla i l’avellana de la Llotja de Reus. Després de diversos anys de reunions de la Taula de Seguiment dels Preus, a finals de l’any 2015 es va presentar al sec-tor una proposta de Reglament. Des de JARC-COAG vàrem fer-hi aportacions per aconseguir aplicar en la fixació de preus uns criteris i unes mitjanes ponderades sobre el preu realment pagat a l’agricultor durant la setmana anterior, que permetessin establir la situació real del mercat cada setmana. Aquestes observacions es van incloure al darrer esborrany del Reglament, però en el moment d’aprovar-se els transformadors es van negar a donar dades reals de les seves compres i es van decantar per un sistema de mitges de preus que reflectien la intenció de compra (no el preu real). Nosaltres varem mostrar el nostre desacord. Per tant, considerem que al nou sistema aprovat no hi ha cap mecanisme que controli que els preus que informa l’operador siguin els reals de compra.

Tot i així, indicar-vos que s’han aconseguit altres millores demanades per JARC-COAG, com la cotització de l’ametlla a partir de finals d’agost, la cotització de l’avellana en gra i de l’ametlla ecològica o que s’inclogui al Reglament la realització d’una reunió anual amb el sector per avaluar el funcionament de la Llotja.

Finalment, comunicar-vos que continuem treballant amb el DARP perquè l’any vinent s’obligui a les empreses intermediàries a informar respecte el volum i el preu realment pagat al productor.

PAS ENRERE A LA LLOTJA DE REUS

Cancelar Aceptar

Parte

Tratamiento �tosanitario

Parcela Mat. Prima

Mano de obra Maquinaria

15/10/15 10h00

1 2

23

Opération

Annuler Valider

31

Pulvérisation

13/10/2015

0 h. min.

Intervention réalisée

Saisir un commentaire

0

ENTRA EN UNA NUEVA ERA INFORMÁTICA CON

MULTIPLATAFORMAEN LOCAL O EN LA NUBE

Vademécum MAGRAMA Trazabilidad Cuaderno de explotación

Resultados intuitivos Cartografía integrada

ISAGRI S.L. C/ Espinosa, 8 - 410 - 46008 ValenciaTel: 902.170.570 - Fax: 902.170.569 - E-mail: isagri@isagri.es - www.isagri.es

Pb-G

eofo

lia-E

SP-1

016

El Departament d’Agricultura (DARP) ens va informar que no permetria la justificació de les mesures realitzades amb mitjans propis (feines realitzades pel mateix viticultor) dins dels Plans de reestructuració i reconversió de la vinya (PRRV 2016/2017). El Ministeri d’Agricultura, malgrat la

normativa europea no s’havia modificat, prèviament havia decidit eliminar l’opció de la justificació amb mitjans propis, deixant oberta la porta només al que anomenen compensacions en espècies, que fins ara no s’havia utilitzat.

Davant aquest canvi de criteri del Ministeri, el DARP va anunciar que totes les actuacions s’haurien de justificar mitjançant factures, malgrat la normativa estatal, com dèiem, preveu les contribucions en espècies en forma de provisió de treball que no hagi estat ob-jecte de cap pagament justificat amb factures.

Des de JARC-COAG vam considerar que la decisió del DARP suposava un perjudici i una discriminació pels viticultors que realit-zem les tasques directament a la nostra explotació i no recorrem a una empresa de serveis. Principalment, els agricultors professionals, que tenim més estructura per a poder realitzar aquestes tasques.

Després de les pressions realitzades des de la nostra organització, s’ha acabat acceptant la nostra proposta. Finalment, per aquesta campanya 2016-2017 s’habilitaran les compensacions en espècies per justificar les mesures realitzades amb mitjans propis. A la secto-rial de la vinya i el vi de JARC-COAG, valorem positivament aquest canvi d’actitud del Departament d’Agricultura, que permetrà esta-blir les hores de treball del titular d’explotació, fixant un preu final del mòdul per mitjans propis molt inferior als mòduls actuals per contractació externa.

Caldrà continuar treballant de cara al Pla de Suport al sector vi-tivinícola 2019/2023 per evitar perjudicis per als productors pro-fessionals.

12 revista informativa de JARC-COAG

EL DARP ACCEPTA LES COMPENSACIONS EN ESPÈCIES ALS PLANS DE REESTRUCTURACIÓ I DE RECONVERSIÓ

En una jornada sobre millores de les assegurances en el sector de la vinya, vam reclamar a Enesa que amb la modalitat de sequera es pugui protegir el 100% de la producció. A més, també vam sol·licitar que “l’import de les indemnitzacions que rebem els viticultors en cas de sinistre estigui adaptat al preu del mercat”. Així mateix, hem constatat que en el càlcul de l’assegurança per sinistre de sequera, els rendiments de de-terminades parcel·les no estan inclosos a la pòlissa principal.

RECLAMEN MILLORES EN L’ASSEGURANÇA PER SEQUERA

Isabel VidalCap Sectorial

Vinya

VINYA

REDUCCIÓ ESTRUCTURAL DEL MÒDUL DE L’IRPF PELS PRODUCTORS DE FRUITA DOLÇA

El passat 29 de novembre es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) l’ordre ministerial que re-gula el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF que estableix un índex de rendiment net per la fruita (no cítrics) del 0,37 (Ordre HFP/1823/2016, de 25

de Novembre).

Informar-vos que hem tornat a fer arribar una petició oficial al Ministeri d’Hisenda perquè rebaixi de forma estructural el mòdul de l’IRPF pels productors de frui-ta dolça fins al 0,15. Amb aquesta reducció, aplicada de forma general per als propers anys i iniciada a l’IRPF del 2016, considerem que l’índex de tributació s’ajustaria més als resultats actuals de les explotacions i es facilitaria la viabilitat de les mateixes Perjudici a un sector productiu important a Ca-talunya

Des de JARC-COAG celebrem que en la mateixa ordre ministerial s’hagi previst una rebaixa dels mòduls per als ramaders integrats, per aconseguir una tributació més jus-ta i equitativa. Aquest fet també ens ha servit d’argument davant el Ministeri d’Hisenda, perquè considerem que ac-tualment és imprescindible establir aquest tipus de mesu-res de supor t per a les explotacions de fruita, tal i com l’any 2013 es va fer per al sector de l’olivera.

El FEGA ha fet públic el balanç de les ajudes als programes operatius de les OP de fruita y hor talisses de l’anualitat 2014. En aquesta campanya, a l’Estat espanyol s’han pagat 184,3 milions d’euros entre 437 OPFH i, concretament, a Catalunya s’han distribuït 18,2 milions d’euros entre 59 OPFH.

Un 26% de les ajudes han estat destinades a mesures per millorar la comercialització: en aquesta par tida s’han donat ajudes per valor de 26,9 M€ en maquinària i instal·lacions, 7,7 M€ per envasos i palets, i tan sols 2,3 M€ per promo-ció comercial, entre d’altres. Per altra banda, un 34,5% s’ha destinat a la planificació de la producció: 20,9 M€ en hi-vernacles, 12,0 M€ en maquinària, 8,8 M€ en instal·lacions de regadiu i 6,1 M€ en plançons. En l’apar tat de prevenció i gestió de crisis, s’hi ha destinat un 10% del ajuts, dels qual 13,7 M€ a distribució gratuïta, 1,1 M€ a alimentació animal i 2,0 M€ a la retirada en verd i la no collita.

David BordaCap SectorialFruita Dolça

FRUITA DOLÇA

Hem reclamat que es baixi fins al 0,15 de forma permanent a partir de l’IRPF 2016

món rural 13

1.- Planificació de la producció

34,5%

3.- Millora de la comercialització

26%

2.- Manteniment o millora de la qualitat

15,4%

7.- Mediambient10,5%

6.- Prevenció i gestió de crisis

10%

8.- Altres mesures2,7%

5.- Formació i serveis d’assessorament

0,6%

4.- Investigació i producció experimental

0,2%

El FEGA ha fet públic el balanç de les ajudes als Programes Ope-ratius de les Organitzacions de Productors (OPFH) de fruita y hortalisses de l’anualitat 2014. En aquesta campanya, a l’Estat espanyol s’han pagat 184,3 milions d’euros distribuïts entre 437 OPFH. Pel que fa a Catalunya, s’hi han destinat 18,2 milions d’eu-ros repartits entre 59 OPFH.

De l’import total de l’Estat espanyol, un 26% de les ajudes s’han destinat a mesures per millorar la comercialització: 26,9 M€ per maquinària i instal·lacions, 7,7 M€ per envasos i palets i només 2,3 M€ per promoció comercial, entre d’altres. D’altra banda, un 34,5% de l’import total s’ha destinat a la planificació de la pro-ducció: 20,9 M€ per hivernacles, 12 M€ per maquinària, 8,8 M€ per instal·lacions de regadiu i 6,1 M€ per plançons. A l’apartat de prevenció i gestió de crisis s’hi han destinat un 10% dels fons, dels quals 13,7 M€ s’han adreçat a distribució gratuïta, 1,1 M€ a alimentació animal i 2 M€ a la retirada en verd i la no collita.

En acabat, després d’observar com es reparteixen milions sense esme, el balanç que en fem des de la sectorial de fruita dolça de JARC-COAG és que aquests fons no es destinen al que toca ni arriben al productor. No volem cap nova plantació subvenciona-da a través de Plans Operatius!

BALANÇ DE LES AJUDES ALS PROGRAMESOPERATIUS DE LES OPFH

EN QUIN PUNT ES TROBA EL REGLAMENT EUROPEU SOBRE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA?

14 revista informativa de JARC-COAG

ECOLÒGICAMerce SangüesaCap SectorialEcològica

Després dels dos darrers trílogos celebrats al setem-bre i a l’octubre d’enguany, destaquem els aspectes que es van acordant i aquells que les institucions continuen sense tancar.

Respecte al benestar dels animals, sembla que la decoloració es manté amb l’anestèsia i encara no hi ha acord sobre l’ancoratge. Quant a les mutilacions, la Comissió desitja seguir reduint l’àmbit d’aplicació i ha proposat un nou text per al seu examen.

Ara per ara, no hi ha acord sobre les excepcions a la utilització d’animals no ecològics, ja que la Comissió vol tenir la possibilitat d’eliminar progressivament aquesta excepció.

En els percentatges de pinsos procedents de l’explotació, sembla que continuaran definint-se regions amb un 30% pels monogàs-trics i un 60 o un 70% per als herbívors. Pel que fa a l’excepció per a la utilització de pinsos no ecològics, sembla que podria mantenir-se mentre la Comissió tingui la possibilitat d’elimi-nar-la gradualment.

Respecte a l’excepció per a les llavors convencionals i les tèc-niques de reproducció, no es va arribar a un acord. Sembla que la Comissió pretén poder eliminar gradualment aquesta excep-cionalitat considerant que les dades disponibles demostren que podria haver-hi suficients llavors orgàniques.

A continuació trobareu els aspectes més rellevants tractats durant la darrera reunió de la Taula sectorial de producció ecològica, celebrada al Departament d’Agricultura a mit-jans de novembre.

Un nou decret en projecte

El nou Decret de la Producció ecològica està en fase de tramitació, pre-veient que en el termini màxim de vuit mesos es faci l’audiència pública.

Programa de Foment de la Producció Agroalimentària Ecològica 2015-2020

Properament es durà a Govern. L’objectiu és seguir promocionant el des-envolupament de les produccions i el consum, i està estructurat en quatre àmbits de treball:

• Foment de la producció: El DARP vol continuar prioritzant la producció ecològica dins les línies ajut i vol treballar perquè en els espais naturals protegits tota la producció sigui ecològica, entre d’altres.

• Foment de la innovació a través de la dinamització i l’assessorament, les jornades incloses al Pla Anual de Transferència Tecnològica, els cursos i la recerca aplicada.

• Foment de la comercialització i del consum: a través d’activitats com la Setmana BIO, les trobades econetworking, els ajuts de mínimis per la distribució en origen i de qualitat, entre d’altres.

• Foment de la comunicació: web temàtica, xarxes socials, baròmetre i observatori.

Modificació del quadern de normes tècniques i crite-ris d’interpretació

L’objectiu és simplificar el quadern de normes tècniques, deri-vant determinats aspectes als criteris d’interpretació, que són més fàcilment modificables.

Promoció de la reconversió cap a la producció de llet ecològica

El grup de treball d’exper ts de la sectorial de la llet està tre-ballant en l’anàlisi del pas a ecològic, en la demanda dels làctics d’aquest tipus, en la prospecció d’explotacions interessades, establint les condicions requerides, en la determinació de les empreses compradores interessades, determinant el tipus de producte que requereixen i fent un anàlisi de les necessitats i del perfil dels consumidors.

Ajut Agricultura Ecològica

Per al 2017 el DARP està valorant si es convoca l’ajut per a nous beneficiaris. Lamentablement, malgrat les nostres reivin-dicacions, és molt probables que es mantingui la retallada del 20% de l’ajut.

Ajut Ramaderia Ecològica

En aquest cas, les peticions dels representants del sector han estat acceptades i finalment no es produirà la retallada ini-cialment anunciada del 20%, i per al 2017 es planteja obrir la convocatòria també per als nous sol·licitants.

TAULA SECTORIAL DE LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

món rural 15

Jaume BernisCap Sectorial

Porcí

PORCÍ

El 4 de novembre vàrem celebrar una reunió de la sectorial de porcí de JARC-COAG. Durant la trobada, s’exposaren les línies d’actuació de la nostra organització durant el darrer any i es va fer balanç de la situació del sector, que a continua-ció us resumim.

Producció de carn

Actualment es produeixen 113.034 milers de tones de carn de porc al món, que representen el 35,99% de la producció de carn mundial, situant el porcí al capdavant dels sectors ramaders. En els últims 25 anys, aquesta xifra s’ha incrementat un 68,97%, sent Àsia la més pro-lífica, seguida d’Europa. Si ho analitzem per països, la Xina ocupa la primera posició i Espanya es situa en quarta, mentre que a l’Estat es-panyol, Catalunya és el territori amb més producció, amb 1.576.915 tones anuals.

Cens

Àsia és el continent amb més porcs, concretament 589.903 milers, que representen el 60,36% del total de cabana mundial. Si ho ob-servem per països, a l’any 2014 Xina es situava en primera posició, mentre que Espanya es trobava en sisè lloc, amb 26 milions i mig de caps. A nivell europeu, a l’any 2015 Espanya per primer cop va supe-rar Alemanya, situant-se al capdavant, destacant Catalunya en primera posició pel que fa a Comunitats autònomes, amb 7.699.746 caps.

Comerç exterior

Catalunya i Espanya son excedentàries en carn de porc, amb un grau d’autoproveïment del 194% i del 152%, respectivament. L’any 2015, s’han augmentat les exportacions a Catalunya un 11% i un 19% a Es-panya respecte el 2014. L’exportació catalana representa el 66% del total de l’Estat, amb una reducció de pes relatiu de 3 punts respecte l’any 2014. D’altra banda, s’ha incrementat significativament l’expor-tació de carn congelada (13%), l’exportació de carn fresca (10%) i l’exportació de despulles (9%). En canvi, s’ha reduït la sortida d’ani-mals per a sacrifici (-34%). Aquestes xifres responen a la demanda específica de productes de mercats emergents com la Xina, Filipines, Taiwan o Sèrbia.

Cost de producció

El cost per produir un porc de 105 kg s’ha situat durant el 2015 a Cata-lunya en els 116,55€, amb una reducció del 2% respecte l’any anterior. Això s’explica pel cost de les matèries i factors primaris i pel bon ritme del rendiment tècnic.

Finalment, indicar que el marge econòmic s’ha situat en valors negatius propers als 2,31€ per porc engreixat. La causa principal ha estat el baix preu pagat en origen, situat de mitjana en 1,13€ per kg de pes viu, que suposa un 11% menys que el 2014. Aquest baix preu també es posa de manifest en les cotitzacions de la truja de rebuig, amb una mitjana durant l’any 2015 de 0,413 €/kg viu (-37,30% respecte l’any anterior).

El Departament d’Agricultura ha comunicat que a partir de l’1 de gener de 2017 les Oficines Comarcals no disposaran de nous talonaris per al moviment de garrins. A mesura que se us vagin esgotant la gestió s’haurà de fer a través del nou sistema de Gestió Telemàtica Ramadera (GTR). Als ramaders que treballeu en integració, us recomanem que us poseu en contacte amb l’empresa integradora per determinar qui gestionarà el GTR.

Per als ramaders no integrats els passos a seguir per començar a utilitzar el GTR són:

- Si ja esteu donats d’alta al SIR, el DARP ha traslladat les vostres dades al GTR i en el moment en que comenceu a usar-lo (amb un certificat digital o amb un usuari i una contrasenya), haureu de deixar d’usar el SIR.

Recordar-vos que el certificat digital el podeu obtenir a través d’una entitat certificadora i que l’usuari i la contrasenya per accedir al GTR l’heu de demanar a una Oficina Comarcal del DARP. Només us cal una opció (no les dues) per poder treballar amb el GTR.

- Si no esteu donats d’alta al SIR, heu de sol·licitar a l’Oficina Comarcal que us donin d’alta com a usuaris del GTR i se us informi respecte com funciona.

GESTIÓ TELEMÀTICA RAMADERA(GTR)

RADIOGRAFIA DEL SECTOR PORCÍ

16 revista informativa de JARC-COAG

En els darrers anys, el nombre d’explotacions, les places, el cens i el sacrifici de conills a Catalunya s’han reduït. Aques-tes dades, ja conegudes, van servir per constatar a la taula sectorial de cunicultura que Catalunya perd pes davant d’al-tres CCAA, com Andalusia, Castella La-Manxa i València, on

aquests registres van a l’alça.

A aquesta realitat, s’ha de sumar un retrocés en el consum i en el comerç exterior. Al final, com sempre, acaba afectant en el preu que rebem els ramaders. Durant el 2016, estem cobrant una mi-tjana per quilo dos cèntims per sota que fa sis anys. Quines solu-cions podem trobar davant d’aquesta problemàtica?

Pla de promoció del consum

Des del DARP, se’ns va informar que estan treballant en un pla estratègic de promoció del consum de la carn de conill. L’objectiu és augmentar-ne el consum perquè no es generin tants excedents i no sobri carn. De moment, se’ns va presentar el pla de comuni-cació, que preveu uns valors vinculats a la marca conill català, com que es tracta d’una carn produïda a Catalunya, saborosa, saludable i associada a la Dieta Mediterrània.

Com a productors de conill, ens preguntem: El DARP ha pagat l’estudi i el pla de comunicació, però qui finançarà les accions de promoció?Hi haurà una llotja de referència?

Les negociacions per constituir una llotja de referència continuen enrocades. El problema continua sent, segons ens va explicar el DARP, la manca de voluntat política perquè Moncun s’estableixi a Catalunya. Des d’Agricultura ens vam comentar que només falta decidir el lloc físic i la data d’activació.

Per altra banda, està previst que a principis del 2017 es posi en marxa l’Observatori de Preus, on un dels sectors més priorita-ris serà el del conill. De moment, començarà a funcionar amb una mostra representativa d’escorxadors i mantenint l’anonimat.

Aquests, una vegada seleccionats, hauran de donar obligatòriament les dades dels preus que ens paguen als productors.

La importància de l’evolució tecnològica

El DARP també ens va informar sobre els assajos que està fent l’IRTA en l`àmbit del racionament alimentari, de forma que es pu-gui millorar la productivitat de les explotacions. Així mateix, també s’està assajant amb mitjans de control alimentari automatitzat en gàbies compartides per esbrinar la vinculació entre l’alimentació, la salut i la microbiota intestinal. En aquest sentit, se’ns va insistir en la importància de l’evolució tecnològica, ja que cada euro invertit ens suposa un retorn econòmic pels cunicultors.

El passat 3 de desembre es va publicar la modificació de l’extensió de norma de la interprofessional Intercun. Aquesta ens afecta els productors i els escorxadors i es va publicar el 2014.

La modificació:

• Iguala a 0,004 €/kg de conill viu l’aportació dels productors i els escorxadors i comercialitzadors. Abans, aquests últims havien de pagar només 0,002 euros i els ramaders, 0,01.

• Incrementa la quota mínima per campanya pels escorxadors i els comercialitzadors.

Les aportacions seran vàlides fins al 30 de juny del 2017, data en què finalitza l’extensió de norma aprovada el 2014 i establerta per a tres campanyes.

Des de la nostra organització, estem molt satisfets per aquesta mesura, ja que es tracta d’una reivindicació molt lluitada. Finalment, s’ha reconegut la manca d’equitat en el finançament de la Inter-professional.

ELS CUNICULTORS CATALANS PERDEM PES

Rosa CentellasCap Sectorial

Conill

CONILL

MODIFICADA L’EXTENSIÓ DE NORMA D’INTERCUN

El Departament d’Agricultura ha posat en marxa a principis de desembre un escorxador de proximitat a la comarca del Lluçanès. Aquesta iniciativa, que integra una instal·lació de pe-tita capacitat en l’explotació, obre la via a què com a rama-ders puguem incrementar la valoració directa de la carn que

produïm. En la darrera taula sectorial del sector oví celebrada al De-partament d’Agricultura, també se’ns va informar que s’estan adoptant solucions a petita escala per al compliment de la normativa. Paral·le-lament, a Madrid s’està treballant en la fórmula per la comercialització de petites quantitats i en la flexibilització de les normes aplicables als petits escorxadors.

Des de la nostra organització considerem que aquest projecte ha d’anar acompanyat d’accions de promoció per potenciar la venda de proximitat. De moment, la proposta d’un etiquetatge distintiu per la carn que produïm es troba encallada.

Mantenim oposició a la vacunació contra la llengua blava

A la mateixa taula sectorial, el DARP va comunicar que encara manca un 11% del cens català d’oví i cabrum per vacunar contra la llengua blava. En el nostre cas, continuem oposant-nos a l’obligatorietat de la mesura i al procediment sancionador. De moment, el DARP no té clar si l’any 2017 seguirà aquest requeriment, ja que està pendent de les actuacions que porti a terme el Ministeri i la UE.

En l’àmbit de les assegurances, els productors vam exposar la nostra indignació perquè en un any de sequera greu, aquestes no hagin res-post a les nostres necessitats i les indemnitzacions siguin tan baixes. A més, en alguns indrets, els ramaders han de fer front a un augment de l’assegurança de retirada de cadàvers d’un 50%.

PAS ENDAVANT PER VALORAR LA PRODUCCIÓ RAMADERA

món rural 17

Josep de RosCap Sectorial

Oví

OVÍ

COMERCIAL ALECA-GIMENELLS, S.L

Camí de la Ica s/n · 25112 · Gimenells i El Pla de la Font

973 050 262comercialalecasl@gmail.com · www.comercialaleca.com

Continua baixada del consum

Les estadístiques oficials assenyalen que el nombre d’explotacions d’oví i de cabrum ha augmentat, però a la vegada ha disminuït el cens. Tot i que l’exportació s’ha incrementat, la demanda interna tendeix a la baixa. Així, el 2015 cada llar consumí una mitjana de 2,1 kg de carn per persona, mentre que el 2014 era de 3,6. Sense cobrir la demanda interna, és possible que ens dediquem a l’ex-portació?

Des de la Conselleria, també se’ns va comentar que ja s’ha iniciat un estudi copro-parasitològic, en detectar un augment general de la problemàtica. La idea és que aquest pla es pugui integrar amb les mesures de sanejament.

Les cotitzacions de la carn de pollastre i dels ous que es-tableix la llotja de Bellpuig i que recull el Departament d’Agricultura es troben molt allunyades dels preus reals que percebem els ramaders. Així ho vam destacar a la da rrera reunió de la Taula sectorial de l’aviram celebrada al

DARP. En aquesta, vam exposar que la tendència de baixos preus en origen en la carn i en els ous fa que ens trobem de nou en una situació en la qual produïm per sota costos.

A la reunió, també vam mostrar els nostres dubtes sobre el funcio-nament de la llotja, ja que malgrat que està contemplada per fixar tendència, el preu acaba anant per lliure. En algunes ocasions, si baixa considerablement, la mateixa llotja el deixa sense cotització.

Els ramaders vam reivindicar el paper de la producció local en els punts de venda de les grans superfícies. Malgrat que el DARP va assegurar que el consumidor vol aquest tipus de productes de proximitat, considerem que no estem rebent el suport suficient per desenvolupar aquest canal de comercialització. Així, no podem emprar el segell de venda de proximitat si la comercialització no es fa de manera directa o amb un únic intermediari. De totes ma-neres, vam insistir que la qüestió principal segueix sent el preu que rebem, que provoca que cobrem per sota els costos de producció.

DADES OFICIALS IRREALS EN UN SECTOR SOTA MÍNIMS

18 revista informativa de JARC-COAG

Josep EscodaCap Sectorial

Aviram

AVIRAM

Pla control benestar animal

En l’àmbit del Pla de control de benestar en el sacrifici d’animals allo-tjats en contenidors, Agricultura ens va anunciar que es treballarà des dels escorxadors cap a les explotacions en tres àmbits: pododerma-titis, la taxa de mortalitat en el transport i les lesions al pit. En les dues primeres, els controls seran obligatoris, mentre que en la darrere seran optatius.

En el cas de la pododermatitis, amb la informació que s’obtingui de l’explotació i quan es detecti alguna anomalia, es farà un requeriment de millora. Si hi ha reiteració, es parlaria amb la integradora. La idea d’aquests controls és solucionar la problemàtica més que sancionar.

Baixa contractació de les assegurances

La contractació d’assegurances en les modalitats de posta i carn conti-nua sent molt baixa perquè aquestes són molt complexes i no s’ade-qüen a les necessitats dels ramaders. Així, a la reunió es va alertar que els dos paquets bàsics: mortalitat alta (incendis) i el de la grip, salmo-nel·la i New Castle no incentiven la contractació. Per això, des de la nostra organització vam demanar que es plantegi una pòlissa en bloc per a la integradora que prevegi les altes i baixes a les explotacions.

A principis del mes de desembre, el Ministeri d’Agricultura va informar que França ha comunicat un focus de IAAP H5N8 a Toulouse en una explotació de 5.000 ànecs, dels quals n’han mort 2.000.

Amb aquesta situació, es considera que ens trobem davant un alt risc d’en-trada de la IA a l’Estat espanyol, per la qual cosa el Ministeri ordena que als municipis inclo-sos dins les zones d’especial risc (que es detallen a l’annex II de l’Ordre APA/2442/2006), no es poden aplicar les autoritzacions de les excepcions establertes a l’Ordre ARM/3301/2008 a les mesures de bioseguretat que s’estableixen a l’article 5.1 de l’Ordre 2442/2006.

La mesura implica que en aquests municipis:

• Queda prohibida la utilització d’ocells de les ordres Anseriformes i Charadriiformes com a reclams.• Queda prohibida la cria d’ànecs i oques conjuntament amb altres aus de corral.• Queda prohibida la cria d’aus de corral a l’aire lliure.• Queda prohibit donar aigua a les aus de corral procedents de dipòsits d’aigua en els quals puguin tenir accés les aus salvatges.•Els dipòsits d’aigua situats a l’exterior requerits per motius de benestar animal per deter-minades aus de corral quedaran suficientment protegits contra les aus salvatges aquàtiques.

DETECTEN UN FOCUS DE GRIP AVIÀRIA A FRANÇA

món rural 19

TREBALLAR PER A VALORITZAR LES NOSTRES MELS

Joan Mª LlorensCap Sectorial

Apicultura

APICULTURA

Al darrer número, informàvem de la participació de JARC-COAG al grup operatiu MELCAT i de la jorna-da tècnica de 16 de setembre sobre caracterització i valorització de les mels catalanes.

Es va posar de manifest que en sabem poc, de les nostres mels, i necessitem coneixement, tant pel que fa a caracterització, per di-ferenciar-nos, com a propietats, per fer una publicitat correcta dels beneficis de la mel.

La valorització també passa per arribar a les persones, i vaig poder exposar iniciatives viscudes en primera persona. La mel a taula, Muntanyes de Prades dolces com la mel i La Ruta de la Mel són exemples de com crear sinèrgies: receptaris, patrimoni apícola o rutes singulars poden aportar al sector i a les nostres poblacions reconeixement, valor i riquesa.

La necessitat de caracteritzar deriva també de la creixent impor-tació des de dubtosos orígens. Des de 1999, hi ha hagut 361 no-tificacions a la xarxa europea d’Alertes de seguretat en aliments i pinsos (RASFF) en la categoria mel i gelea reial. La importació de mels té, evidentment, una vessant econòmica, ja que els preus d’importació són molt més baixos que els nostres.

Els controls oficials incideixen en aspectes com l’adulteració, la mala manipulació o conservació, l’alteració microbiològica, o l’eti-quetatge, perquè la qualitat, legalment, es circumscriu al compli-ment de les normes. S’exposà que el percentatge d’incompliments detectats als Estats Membres de la UE a partir del pla de control

coordinat (juny–novembre 2015) és baix, però amb moltes mos-tres sospitoses (no es pot concloure l’incompliment). Per tant, s’ha de treballar en procediments concloents de control i adequar els mètodes analítics oficials a les tècniques disponibles.

Un altre punt és protegir la qualitat diferenciada i, en la situació ac-tual a Catalunya, l’impuls d’una DOP, d’una IGP o l’ús de la Marca Q no serien adequats. D’altra banda, sembla factible la creació d’una marca col·lectiva, que permet distingir en el mercat els productes o serveis dels membres de l’associació titular de la marca.

L’experiència la va posar el cas de Miel de Tenerife. El 1993 el sec-tor dóna suport a la Casa de la Miel, volent definir la qualitat del què denominaven miel del país i amb l’objectiu d’identificar origen, garantir i avaluar la qualitat, evitar el frau i estimular pràctiques correctes. Ha estat un camí d’aprenentatge llarg fent petits passos (caracterització, laboratori, panell de tast o valoració de tipicitat), i han passat de crear i usar una marca privada a la recent DOP. El paper de l’Administració ha estat clau en liderar el procés envers les explotacions, les mels i els consumidors, tenint present que la insularitat i una flora particular hi han ajudat. Finalment, i com a exemple de tota aquesta tasca, s’obliga a un estricte etiquetatge, alhora que s’ofereix al consumidor una aplicació amb tota la traça-bilitat de la mel que té a les mans.

En definitiva, la jornada posa de manifest que potser sabem on vo-lem anar, però que cal treballar en el com i, sobretot, que no és un procés immediat. És un camí d’assaig i error en què haurem d’anar assolint petites fites. Entre tots.

Com sabeu, des de COAG hem promogut accions davant els parlaments autonòmics per instar el Go-vern espanyol a canviar la norma sobre etiquetatge de les mels. El dia escollit fou el 19 d’octubre, i nosaltres adreçàrem la petició a la Mesa del Parla-

ment de Catalunya, comunicant-la als Grups parlamentaris.

La iniciativa ha estat ben rebuda, i la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya està tramitant una proposta de resolu-ció, actualment en fase d’esmenes. Pel que fa a d’altres territoris, Andalusia, Aragó, Extremadura i La Rioja ja han aprovat d’instar la modificació.

Esperem que el Ministeri, ara sí, sigui receptiu a una petició his-tòrica del sector.

IDENTIFICAR L’ORIGEN

28 revista informativa de JARC-COAG24 revista informativa de JARC-COAG

La millor cobertura al millor preu. Posa’t en contacte amb les nostres oficines i comprova-ho!

ASSEGURANCESAGRÀRIES

Deixa’t aconsellar per professionals, de com pots reduir la factura elèctrica de la teva empresaTotalment Gratuït, amb la col·laboració de JARC Lleida

Gestoria energètica i enginyeria

Sisco Ariza Cabreiro 619841787 · sisco@saconsultoria.es · C/ Boque, 30 Telf 973 490511 · 25001 · Lleida · www.saconsultoria.es

Malauradament, la collita 2016 no ha permès que els pro-ductors de fruita es recuperin de la crisi de preus dels darrers anys. Enguany, a les baixes cotitzacions cal sumar la falta de producció en algunes varietats i zones a causa de les gelades primerenques i del mal quallat.

D’altra banda, si l’any passat us informàvem que s’havia augmentat la subvenció d’Enesa a la línia d’assegurances, enguany hem de lamen-tar un fortíssima retallada que farà que el cost al productor augmenti fins un 30% respecte l’any anterior. Evidentment, hem fet arribar una petició formal a Enesa perquè rectifiqui i hem demanat màxim esforç al Departament d’Agricultura per compensar el sotrac.

A banda d’aquesta negativa notícia, les principals novetats de l’asse-gurança de fruita són les següents:

• Es limita el rendiment en algunes parcel·les, establint-ne un d’unita-ri que pot afectar a sinistres primerencs anteriors al quallat del fruit. La producció assegurada quedarà limitada per aquest rendiment.

• Es revisa el preu a l’alça d’algunes varietats de poma (Fuji i resta de bicolors), pruna (Pluot), préssec i nectarina, posteriors al 10 de setembre.

• Les varietats Williams i Max Red Barlett només es permetrà asse-gurar-les si la producció s’adreça a indústria.

• Recordar que l’any passat es va introduir la modalitat de pagament fraccionat de la pòlissa per aquelles que tenien un cost superior a 1.000€. Aquest tipus de pagament es gestiona mitjançant un aval de Saeca senzill de tramitar per pòlisses amb un cost de fins 25.000€. Indicar que l’aval té una subvenció addicional d’un 1%, per la qual cosa no representa un cost per l’assegurat. Com ja sabeu, des de JARC-COAG hem denunciat la retallada de

la subvenció d’Enesa (Entidad Estatal de Seguros Agrarios) en les pòlisses, especialment pel que respecta al sector de la fruita, molt castigat els últims anys per uns preus en origen molt baixos i sense ajuts de la PAC. Considerem que l’increment de l’assegurança serà molt negatiu, ja que pot suposar que algun productor no pugui pa-gar-la, havent d’assumir un risc molt alt i havent d’afrontar una difícil situació en cas de sinistre.

A mode d’exemple, us mostrem la comparativa del cost de dues pòlisses, indicant el diferencial entre el preu de l’any 2016 i el del 2017, tenint en compte que no es modifiquin les condicions actuals.

Producció Valor assegurat

Cost 2016

Cost 2017

Increment cost

258.700Kg 105.130 € 7.258 € 10.240 € +29%

428.100Kg 224.067 € 13.529 € 18.830 € +28%

La decisió d’Enesa, per tant, suposarà un increment mig del cost per al productor d’entre el 25% i el 30% i l’incompliment del com-promís del Ministeri d’Agricultura de potenciar la contractació de les assegurances.

La nostra organització continua defensant que l’assegurança és una eina imprescindible per la viabilitat de les explotacions fruiteres, per tant, el nostre objectiu serà evitar que deixeu de contractar-la. Tots tenim per davant una situació complexa, en la qual els de JARC-COAG us garantim un bon assessorament per tal de que pugueu valorar les diferents opcions d’assegurança. Més que mai, ara és important assessorar-vos bé i amb antelació, per poder prendre una bona decisió.

EN CONTRA DE LA RETALLADA DE LA SUBVENCIÓ D’ENESA

A mitjans de novembre, membres de JARC-COAG ens van reunir amb representants del Servei Territorial del DARP a la Catalunya Central, dels Agents Rural, dels caçadors i d’altres organitzacions agràries, per tractar la situació del senglar en aquesta zona.

El director territorial del DARP a la zona va explicar que s’està treballant en un pla interdepartamental per millorar la gestió de la fauna salvatge. Com aquest encara no és efectiu, s’ha establert un pla pilot per la part nord oriental d’Osona, en la qual s’ha detectat un major augment dels senglars, que es basa en tres punts:

- Concentrar l’activitat del caçadors entre els mesos de febrer i març, perquè és quan es dóna el pic de senglar femella prenyada, sobre el que es vol actuar preferentment.

- Neteja de marges i zones propícies a l’establiment d’aquests ani-mals.

- Afavorir que els productors agraris tanquin perimetralment les seves explotacions.

Els Agents Rurals van indicar que per poder iniciar el procediment administratius de caça excepcional ells han de fer inspeccions

prèvies. D’altra banda, indicaren que miraran d’intercedir amb els ajuntaments per poder tancar determinats camins, per poder fer batudes amb totes les garanties de seguretat.

Els representants de la Federació Catalana de Caça exposaren que el cost que els suposa assumir la tasca de control de poblacions és molt elevat.

Demanen a l’Administració ajuda i més recursos econòmics, i que la caça no sigui l’única mesura d’actuació. Exposaren l’efectivitat dels aguaits nocturns i proposaren actuar sobre els senglars novells. Finalment, es queixaren de la manca de neteja de marges i rieres, i de la doble pressió que reben, per part de l’Administració i els pagesos, i d’altra banda d’un sector de la societat que no veu amb bons ulls la seva tasca.

Finalment, indicar que la nostra organització fa anys que de-mana que s’actuï de forma global en el control de poblacions, perquè és un problema social que afecta molt negativament a l’activitat agrària, i la caça només és una via parcial de solució. Novament, hem demanat que les pèrdues econòmiques pels danys i el sobrecost de les actuacions de protecció no les hau-ríem d’assumir els productors.

ACTIVITATS BARCELONA

Durant el darrer trimestre hem organitzat un curs i una jornada tècnica a Gurb per assessorar els ramaders en l’optimització de l’ús de biocides.

Com sabeu, la utilització de biocides pel manteniment de la higiene veterinària és molt important dins les bones pràctiques ramaderes, es a dir, les actuacions establer-tes en la producció primària i en el transport d’animals, orientades a assegurar la seva innocuïtat.

Davant aquest fet, portem temps aprofundint en aques-ta temàtica, tan de forma teòrica com pràctica, realitzant activitats de desinfecció i ús de la maquinària d’aplicació a peu d’explotació.

24 revista informativa de JARC-COAG

LA PROBLEMÀTICA DEL SENGLAR A LA CATALUNYA CENTRAL

L’OPTIMITZACIÓ DE L’ÚS DE BIOCIDES

món rural 25

Durant els mesos d’octubre i novembre les companyes de l’oficina de Vilafranca del Penedès han organitzat un curs de viti-cultura ecològica, que novament ha tingut molt bona acollida.

Els assistents han valorat especialment les jornades de camp o visites a diverses explotacions ecològiques amb celler.Aquest curs ha estat homologat pel Departament d’Agricultura i permet acreditar la formació als productors que sol•li

citen l’ajut d’agricultura ecològica.

ACTIVITATS BARCELONA

CURS DE VITICULTURA ECOLÒGICA A VILAFRANCA DEL PENEDÈS

A mitjans de novembre, la nostra entitat va organitzar una jornada tècnica sobre l’assegurança al sector de la vinya al Centre Àgora de Vilafranca del Penedès.

Els assistents varen rebre informació sobre les diferents línies de cobertura per a vinya, aprofundint en una comparativa de costos de les diferents modalitats, gràcies a l’expertesa del senyor Francesc X. Joana, director territorial de Catalunya d’Agroseguro i d’en

Jaume Salla, tècnic de JARC-COAG especialista en aquesta temàtica.

Finalment, l’Isabel Vidal, cap sectorial de la vinya de la nostra entitat, juntament amb el president de JARC-COAG a Barcelona, Joan Esteve, vàren exposar les línies de treball per la millora de l’assegurança promogudes per la nostra organització. Aquestes, actualment es centren especialment amb la cobertura per sequera, tal com podeu llegir a l’article de la sectorial de la vinya d’aquesta mateixa edició (pàgina 12).

MILLORES EN L’ASSEGURANÇA DE LA VINYA

Atorgar coneixements als viticultors perquè pugueu saber quines són les línies d’assegurances de la vinya que més us convenen. Aquest va ser l’objectiu de la jornada que vam organitzar el passat 23 de novembre a Batea. La tècnica de la nostra organització, Laura Solé, va indicar

les diferents línies existents en l’àmbit de les assegurances de vinya i va realitzar una comparativa de costos i modalitats. La trobada va servir per difondre la importància de l’assegurança com una eina més per gestionar de forma eficient una explotació agrària.

L’ASSEGURANÇA COM A EINA DE GESTIÓ DE L’EMPRESA AGRÀRIA

ACTIVITATS TARRAGONA

Aquesta mateixa activitat es celebrà el 22 de novembre a l’Espluga de Francolí, comptant en aquest cas amb la presència d’en Jaume Salla, tècnic especialista en assegurances de la nostra entitat. En la mateixa, l’Isabel Vidal, cap sectorial de la vinya i el vi de JARC-COAG i el vicepresident de la nostra organització a Tarragona, en Francesc Xavier Vela, aprofitaren per exposar les nostres deman-des de millora en relació a les línies d’assegurances en vinya, espe-cialment centrades en la cobertura per la sequera (veure detall a la pàgina 12).

Des de principis del mes de novembre, la nos-tra oficina a Reus ha canviat d’adreça. Per tal d’oferir-vos un millor servei en un espai més ampli i més accessible, us atendrem en l’Avin-guda Onze de Setembre, 2, baixos 1a, prop de l’estació de tren i del Centre Comercial la Fira. Si us cal posar-vos en contacte amb nosaltres també podeu trucar al nou número de telèfon 977 590 578.

Nova oficina a Reus per oferir-vos un servei millor

26 revista informativa de JARC-COAG

ACTIVITATS TARRAGONA

món rural 27

Des de l’oficina de JARC-COAG a Reus, vam organitzar durant el mes de novembre un curs d’aplicació de fitosanitaris nivell bàsic a la Cooperativa de la Selva del Camp. Aquests cursos permeten obte-nir el carnet de manipulador i aplicador de productes fitosanitaris. Des de la nostra organització, considerem que oferir una formació continuada resulta indispensable perquè us adapteu de forma àgil als canvis normatius o a les innovacions requerides pel sector.

CURS DE FITOSANITARISA LA SELVA DEL CAMP

En el marc de la 185a Fira Agrícola de Ramadera i Industrial de Móra la Nova, el passat 21 d’octubre, vam organitzar una jornada sobre les successions i les donacions a l’explotació agrària. Els assistents van poder conèixer amb detall els beneficis fiscals de les Explotacions Agràries Prioritàries (EAP) aplicats a l’impost sobre les successions i donacions, al de transmissions patrimonials i als actes jurídics documentats. La sessió la va realitzar la Dolors Peiró, advocada de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) i col·laboradora de la nostra entitat.

Aquest tipus de jornada també es celebrà a Santa Bàrbara el passat 17 de novembre, amb l’objectiu de fer la màxima difusió possible d’una informació que pot beneficiar a molts professionals del sector agrari.

ELS BENEFICIS FISCALS DE LES EAP

En les darreres jornades tècniques que hem celebrat a Ce-llers (Pallars Jussà) i Puigcerdà (Cerdanya) hem explicat a més d’un centenar de ramaders quines són les demandes de millora fetes per la nostra organització en relació a les assegurances.

Què ha de fer el DARP?

Li hem sol·licitat un nou repartiment dels ajuts vinculats a les pòlisses d’assegurances de recollida de cadàvers per tal que es prioritzi a les Explotacions Agràries Prioritàries (EAP) i als Agricultors Professio-nals (AP).

Malgrat que la nova proposta plantejada pel Departament incre-menta la subvenció mínima per cap de bestiar des dels 3.000 fins als 4.000 € i es limita la pujada de la prima de l’assegurança al 10%, donant resposta a les nostres demandes, considerem imprescindible que el sistema d’assegurances ofereixi condicions més avantatjoses pels ramaders professionals.

Així mateix, davant de la dificultat que suposa la gestió dels animals morts dins de les explotacions ramaderes i els costos que els hi suposa, també hem demanat que augmenti la quantia de l’ajut per cap de bestiar a les EAP i als AP.

Quina és la petició a Agroseguro?

Agroseguro ha d’establir un preu diferenciat per les explotacions que disposin d’un contenidor refrigerat per emmagatzemar els ca-

28 revista informativa de JARC-COAG

ACTIVITATS LLEIDA

ELS RAMADERS PROFESSIONALS HAN DE PAGAR UNA ASSEGURANÇA DE RECOLLIDA DE CADÀVERS MENOR

dàvers dels animals. Malgrat aconseguir que hagi augmentat la bo-nificació un 20% pels ramaders que en tenen, hem reclamat tarifes separades pels dos casos.

I les empreses gestores?

Pels mateixos motius indicats abans, hem demanat al DARP que pressioni a les empreses gestores perquè implantin aquest preu diferenciat per als ramaders amb aquest tipus de contenidors.

Per garantir un correcte assessorament en relació a les assegu-rances, en ambdues jornades, es van indicar les novetats, realitzant una comparativa de costos de les diferents línies i informant sobre l’aplicació del dret agrari en l’assegurança.

Com en altres ocasions, també vàrem fer un balanç de l’aplicació del Programa de Desenvolupament Rural (PDR 214-2020), do-nant informació sobre els pagaments. Tractant-se d’altra banda en l’acte celebrat a la Cerdanya, els avantatges fiscals de ser pagès pel que respecta a la transmissió de béns, les donacions en vida i els testaments, entre d’altres.

Finalment, volem agrair la participació del cap del Servei d’Estudis i Produccions Ramaderes d’Enesa, José Manuel Gómez; del gerent de Finques Estañol, Joan Estañol; del nostre representant de mun-tanya, en Josep Bombardó, del president de JARC-COAG a Lleida, Joan Carles Massot i de l’equip tècnic de la nostra organització. I com no, posar en valor el suport rebut per part del Consell Co-marcal de la Cerdanya, de CaixaBank i de la Diputació de Lleida.

ACTIVITATS JOVES

Davant l’envelliment progressiu del món rural, des de JARC-COAG fa anys que estem apostant per incenti-var i facilitar la incorporació dels joves al sector agrari. Ho fem a través de la sol·licitud de suport econòmic per afavorir l’inici de l’activitat, amb l’assessorament o

amb l’organització de jornades tècniques adreçades a ells. Amb el su-port de la Direcció General de Joventut del Departament de Benes-tar i Família, enguany hem realitzat diverses jornades, en les quals els informem de diversos aspectes tècnics i empresarials que els hi po-den ser molt necessaris, tant per iniciar l’activitat, com per mantenir-la.

Durant tot l’any, hem organitzat jornades arreu del territori, de les quals us farem un petit resum.

Lleida

Durant els mesos de gener, març i novembre, l’antiga Cambra Agrària de Lleida va acollir tres jornades sobre els ajuts i inversions existents pels joves que es vulguin incorporar a l’activitat agrària. A les sessions, es van tractar les línies destacades en el moment d’iniciar un projecte empresarial, com el suport per a fer inversions o la diversificació de l’activitat. Així mateix, es va repassar la tributació d’aquests ajuts i com donar-se d’alta a l’activitat agrària.

Mollerussa

A Mollerussa també vam celebrar una jornada durant el mes de desembre sobre com invertir en el talent dels joves en el món rural. En aquesta, es van presentar els ajuts per a la primera instal·lació dels joves agricultors. A més, es van comentar com funciona l’alta a Hisen-da i a la Seguretat Social dels joves emprenedors. La sessió va acabar amb una visita a l’explotació Panadés Agrícola del Poal.

Girona

La jornada de la Joventut, celebrada el passat mes de novembre a Girona, va servir per fer un seguiment de les incorporacions fetes des de l’any 2010. Allà, els joves van poder compartir les seves experièn-cies, comentant les diferències entre incorporar-se a una explotació ja creada i una nova. Molts dels joves van explicar les seves vivències amb el canal de comercialització de la venda directa, el que va facilitar l’intercanvi de clients.

SEGUIM TREBALLANT PER FACILITAR LA INCORPORACIÓ DELS JOVES

món rural 29

Des de JARC-COAG, vam aprofitar la jornada per fer difusió de l’acord transfronterer que hem signat amb la Cambra d’Agricultura del Rosselló per intercanviar experiències de producció i de comer-cialització.

Reus

‘Joves i Agricultura al segle XXI al camp de Tarragona’. Aquest va ser el títol de la jornada que vam organitzar el passat 21 de desembre a Reus. En aquest context, diferents agricultors van explicar les se-ves experiències vitals i professionals. Així, vam poder comptar amb un productor fa més de 20 anys, un de fa 5 anys, un altre pendent d’incorporar i un que té interès a fer-ho durant el 2017. En acabar la jornada, es va desenvolupar una taula rodona.

Corbera d’Ebre

El pas de secà a regadiu és un dels canvis més importants en la ges-tió d’una explotació i que acostumen a fer els més joves. Per aquest motiu, el passat 15 de desembre vam organitzar una jornada de camp a Corbera d’Ebre, en la qual a banda dels aspectes econòmics, vam abordar com s’ha de gestionar aquest procés per treure el màxim profit de la possibilitat de disposar de reg de suport en els diferents conreus.

Amb el Suport de:

30 revista informativa de JARC-COAG

GIRONA

La Junta de JARC-COAG a Girona ha aconseguit que Es-querra Republicana de Catalunya elevés al Congrés dels Diputats una proposta per revisar a la baixa la valoració cadastral de les construccions agràries en sòl rústic. En una reunió mantinguda entre el president de la nos-

tra entitat a Girona, Joaquim Suñer, i els senadors republicans per Girona Jordi Martí i Quim Ayats, es va tornar a posar de manifest que la regularització cadastral impulsada pel Govern de l’Estat, en la qual s’equiparen les edificacions en sòl rústic amb les dels valors industrials, resulta injusta i està poc ajustada a la realitat.

La nostra petició ja va ser recollida fa uns mesos pels dos se-nadors, que van demanar a la Cambra Alta una ponència que analitzés els usos agrícoles vinculats als rendiments de les explo-tacions. Després del rebuig d’aquesta, els dirigents polítics han portat la reivindicació al Congrés.

Aquesta regulació cadastral excessiva està perjudicant els pagesos i ramaders catalans perquè atorga al patrimoni un valor massa elevat que repercuteix en el pagament d’impostos. Ja fa més d’un any, la nostra entitat va sol·licitar a la Direcció General del Cadastre, òr-gan depenent del Ministeri d’Hisenda, que revisÉs a la baixa aquesta valoració.

Mesures per reduir l’impacte de l’IBI

La Llei General Tributària permet als ajuntaments aplicar la bonifica-ció potestativa del 95% de la quota de l’IBI a les construccions agríco-les en sòl rústic. Aquesta és la demanda que estem fent als consistoris, i paral·lelament, els recordem que, en el cas que no vulguin utilitzar la bonificació potestativa poden aplicar el coeficient mínim (entre el 0,3 i el 0,9) sobre els béns immobles en sòl rústic. L’objectiu és aconse-guir el menor impacte possible de l’IBI i que les valoracions cadastrals siguin ajustades a la realitat.

HEM PORTAT AL CONGRÉS LA REDUCCIÓ DE LA VALORACIÓ CADASTRAL DE LES CONSTRUCCIONS AGRÀRIES EN SÒL RÚSTIC

Durant els dies 18,19 i 20 de novembre els companys de JARC-COAG a Girona participaren en la Fira de Sant Martirià de Banyoles. Enguany s’ha celebrat la 33. edició, acollint des de fa set la mostra de races autòctones.

La Fira de Sant Martirià té lloc al costat de l’Estany de Banyoles, al Parc de la Draga. Per a qui també li agradi el món del cavall aquesta és una bona fira, ja que el diumenge al matí es fan exhibicions de disciplines hípiques i demostracions de races autòctones. Així

doncs, podem aprofitar el dia observant també els millors exemplars cavalls de tir, híbrid i ase català. A més a més, es realitza un concurs morfolò-gic de cavalls. Des de JARC-COAG recolzem la difusió del coneixement de les races pròpies, i per aquest motiu, hem tornat ha col·laborar en l’organització d’un tast. No hi ha millor manera de convèncer sobre l’excel·lència que donant-la a provar.

PROMOCIÓ DE RACES AUTÒCTONES A LA FIRA DE SANT MARTIRIÀ

GIRONA

món rural 31

El dia 1 de desembre vàrem organitzar a Girona una jornada tècnica per difondre els conceptes bàsics necessaris per introduir-se en l’agricultura i la ramaderia biodinàmica.

Basada en la concepció de les granges i les explotacions com a organismes complexos, la biodinàmica desenvolupa un sistema en el qual s’interrelacionen plantes, sòls i animals. A més, utilitza un mètode de sembra vinculat al calendari dels astres. Els assistents

varen poder aprofundir en aquests aspectes i analitzar les possibilitats comercials que generen els productes amb aquesta valorització.

Aquesta activitat va comptar amb el suport del Departament d’Agricultura, la Diputació de Girona i la Casa de Perpinyà, amb la qual s’ha establert un conveni per crear sinergies d’intercanvi de coneixement i comercial entre productors d’ambdós territoris.

L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA BIODINÀMICA: BASES I MERCATS

HEM PORTAT AL CONGRÉS LA REDUCCIÓ DE LA VALORACIÓ CADASTRAL DE LES CONSTRUCCIONS AGRÀRIES EN SÒL RÚSTIC

Des de l’oficina de JARC-COAG a Girona, es va or-ganitzar un curs d’aplicació de productes fitosanitaris de nivell bàsic que permet obtenir el carnet necessa-ri per realitzar aquestes activitats. En aquesta ocasió, la formació es va fer a la Cooperativa de Castelló d’Empúries del 8 de novembre al 15 de desembre. Per la nostra organització és també molt important poder-vos oferir informació i formació adequada a les vostres necessitats i de qualitat, sense que us hagueu de desplaçar gaire.

FORMACIÓ PER MANIPULAR I APLICAR PRODUCTES FITOSANITARIS

VIATGE EUA

32 revista informativa de JARC-COAG

El passat 6 d’octubre, un grup de 25 socis i simpatitzants de JARC-COAG estàvem a la terminal 1 de l’aeroport del Prat a les sis del matí per començar un viatge de deu dies pels Estats Units. Tots volíem conèixer de primera mà com és l’agricultura i la ramaderia de la primera potència agrícola

del món.

Quan prepares un viatge d’aquestes dimensions els objectius inicials sempre són molt ambiciosos. Es tracta de veure i viure el lloc on vas, aprofitant tots els moments del dia per poder enriquir-te amb el màxim nombre de coses en el mínim temps possible. És realment difícil que tot encaixi, però penso que aquest cop tot va sortir de primera.

Per aconseguir que les coses surtin bé s’han de preparar tot a cons-ciència, i aquí cal reconèixer el mèrit principal a la Raquel Escuder, ja que sota les premisses marcades per les sectorials de boví de llet i de carn, de porcí, de cereals i de farratges va aconseguir que poguéssim fer una radiografia bastant precisa de com són i com funcionen les explotacions agrícoles i ramaderes americanes.

En aquest tipus de viatges també és important que hi hagi un equi-libri entre les visites tècniques i el lleure. No estàvem de vacances, però vàrem disposar de prou temps de lleure per a captar l’essència del que estàvem veient. A més, tinguérem de cara altres aspectes que fan que el viatge no sigui bo, sigui espectacular. Vàrem gaudir de molt bon temps i la guia i el xofer van contribuir a que tot sortís rodó i en cap moment ens pesessin els 3.000 km recorreguts al llarg de quatre Estats (Illinois, Wisconsin, Iowa i Missouri). Finalment, destacar que l’actitud del grup va ser perfecta, permetent-nos gaudir i apren-dre alhora.

Ara, farem una pinzellada dels aspectes productius, comparar-ho amb la realitat de Catalunya, per acabar-vos de fer venir ganes de participar en el proper tour.

Com són les explotacions americanes?

Dimensió: Tot és molt gran, però molt. La dimensió mitjana de les explotacions del Estats que vàrem recórrer és de 600 ha., malgrat que les que nosaltres vàrem visitar tenien entre 2.000 i 6.000 ha de conreus i pastures. Tot i això, les explotacions estaven molt endreça-des, netes i ben cuidades.

Diversificació: Totes les explotacions visitades combinaven agricul-tura i ramaderia, potenciant la complementarietat d’ambdues activi-tats.

Agricultura intensiva: El conreu principal és el blat de moro i hi ha diversos de complementaris, com la soja i l’alfals. També tenen algun industrial, com la menta, però molt minoritari. Aquests cultius s’empraven sempre per a l’alimentació de la ramaderia de la pròpia explotació, venent només els excedents.

Cal destacar l’alt grau de mecanització, amb maquinaria d’alt rendi-ment. L’aigua és gratuïta i està a lliure disposició. De tota manera, cal remarcar que estàvem en una zona amb alta pluviometria on predo-mina el conreu de panís de secà amb rendiments mitjans de 10 Tn/ha, tot i que es començaven a veure sistemes de reg de suport (pivots).

Ramaderia intensiva: Tant en vaques i vedells, com en porcs, les explotacions són similars a les que tenim aquí, malgrat que les dimen-sions per al boví són en general superiors i en porcí un poc més reduïdes.

UNA EXPERIÈNCIA ENRIQUIDORA

món rural 33

Alimentació animal: S’aprofiten els ensitjats, tant de panís com d’al-fals per als rumiants, complementats amb grà sec xafat o pastone de la pròpia explotació.

Indústria complementària potent: Cada Estat disposa d’una o dues plantes d’etanol a base de panís per absorbir els excedents de pro-ducció. Nosaltres vàrem poder visitar la més gran del país, que durant els mesos més forts de la campanya, coincidint en quan vàrem anar, rep uns 600 camions diaris i transforma 100 Mtn a l’any.

Important grau de cooperació entre explotacions: Estableixen acords per compartir maquinària, per produir i per comprar insums de forma conjunta.

Nivell tecnològic molt superior: El primer dia vàrem anar a la Uni-versitat de Wisconsin, visitant la finca experimental de 1.000 ha., amb una granja de 500 vaques de llet, vedells d’engreix i porcs. En aquest indret es fan tot tipus d’assajos i estudis, generant molta informació i intercanvi amb els agricultors i ramaders de la zona.

L’especialista en farratges ens va explicar que fa més de trenta anys que estudien diferents manejos i que cada any proven unes 100 varietats no-ves d’alfals. Mentre que el del panís ens indicà que el seu camp de proves avalua unes 400 varietats noves cada any.

Destacar també que vàrem veure el funcionament d’una granja de trans-ferència d’embrions de boví de llet, on es seleccionaven embrions de les vaques amb una major productivitat làctia per a inseminar altres animals.Resumint, però intentant no caure en una excessiva simplicitat, indicar

que a nivell agrícola no podem competir amb els conreus extensius ameri-cans, bàsicament per un tema de dimensió. En canvi, a nivell ramader estem a un nivell semblant en boví de carn i de llet, però més avançats en porcí. Les nostres explotacions ramaderes estan bastant més tecnificades que les americanes, ja que ells utilitzen molta mà d’obra de baixa qualificació.

Anècdotes...

• Ens treien de les mans l’ampolla d’oli d’oliva arbequina de les Garrigues que regalàvem als representants de les explotacions visitades. Està clar que els americans també es van enriquir amb la nostra presència!

• Hi ha algú del nostre grup que encara busca una cuba de purí. No en vàrem veure cap! De pinso en vàrem veure dos.• Només vàrem trobar una rotonda en tot el trajecte, igual que a casa nostra.

• El segon dia de ruta vam trobar una corba tancada i van fer una “celebra-ció” . Tot és recte i ample, però si no tens cotxe ja pots descartar quedar-te en una zona rural.

• Els habitants de la zona rural eren simpàtics i agradables, s’interessaven pel que anàvem a visitar i responien cordialment a qualsevol pregunta que féssim.

• Les seves cases tenien un jardí amb gespa ben verda, sana i perfecta-ment tallada.

34 revista informativa de JARC-COAG

‘BIG DATA’ PER INCREMENTAR LA PRODUCTIVITAT DE LES EXPLOTACIONS AGRÀRIES

COAG

La transformació digital i el ‘big data’ permetran incrementar la productivitat de les explotacions agràries en un 1% anual durant els pròxims 30 anys. Així es va constatar en el panel d’experts que va resumir la primera edició de la taula de debat “Agridata i l’agricultura del futur : la nova

revolució verda”, que van organitzar COAG i la companyia tec-nològica Bynse el passat 29 de novembre a Madrid.

En l’anàlisi presentada, es va subratllar que aquest augment de la rendibilitat vindrà motivat per una reducció de l’ús de fitosanitaris del 25% (s’aplicaran amb una major localització i de forma pres-criptiva, no preventiva), i un descens de l’aigua i energia utilitzada en regadiu, d’entre el 10 i el 30%. El director executiu de Bynse,

Gonzalo Martín, i el director tècnic de COAG, José Luís Miguel, van coincidir a assenyalar que s’aconseguirà el repte d’augmentar la producció entre un 50-70%, complint amb la demanda espe-rada d’alguns cultius (que pujarà de mitjana un 20% d’aquí al 2030), i amb un increment mínim a la terra agrícola usable (que actualment és el 12% de la superfície global i que arribarà al 15%, barrera crítica des del punt de vista de la biodiversitat i medi ambient)”.

Entre els ponents de la jornada, van participar representants al màxim nivell de les principals tecnològiques a escala mundial (In-tel, Google, IBM, Telefónica, etc.) de la indústria auxiliar, el sector productor i l’administració comunitària i de l’Estat espanyol.

La reunió del plenari de COAG, celebrada el passat mes de novembre, va ratificar la continuïtat de Jaume Bernis i David Borda com a responsables sectorials estatals del porcí i la fruita dolça i va nomenar Robert Jaimejuan com a cap del sector dels farratges. Amb aquesta elecció, les reivindicacions

i els interessos dels pagesos i ramaders catalans estaran més repre-sentats en l’àmbit estatal i comunitari gràcies a la nostra organització.

Robert Jaimejuan, productor de farratges d’Alcarràs, ha sigut desig-nat per primera vegada responsable sectorial estatal dels farratges de COAG. Nascut el 1974, va ser president de la nostra organització a Lleida entre els anys 2007 i 2013. Llicenciat en Ciències Empresa-rials, té una explotació amb vedells i porcs d’engreix. També disposa de fruiters i conreus extensius (alfals i cereals). Actualment, exerceix com a Cap Sectorial dels farratges de JARC.

Jaume Bernis, ramader d’Alcarràs, continuarà sent responsable secto-rial del porcí de COAG, càrrec que ocupa des de l’any 2009. A més, Bernis forma part de la Comissió Executiva de COAG des del maig

d’enguany. Nascut el 1963, és productor porcí en una explotació de 1.100 mares a Torres de Segre. També disposa de 50 hectàrees de conreus herbacis i cereals. El 2008, va ser escollit Cap Sectorial del porcí de JARC. Des de fa sis anys, moment en què la nostra organització es va integrar a COAG, ha defensat els interessos dels productors de porcí espanyols i europeus a les reunions amb el Ministeri d’Agricultura (Mapama) i el COPA-COGECA a Brussel·les.

David Borda, fructicultor de Castellserà, seguirà sent responsable sectorial estatal de la fruita dolça de COAG, lloc que ocupa des de l’any 2012. Nascut el 1967, té una explotació de fruita de 20 hectàrees de peres i pomes, que comercialitza directament. Des del 2010, és Cap Sectorial de la fruita dolça de JARC. A més, des de fa 3 anys és membre del Grup d’Experts de Llavor i del Grup d’Ex-perts de Pinyol del Comitè Mixt Espanya-Itàlia-França de fruites i hortalisses. En planta ornamental, disposa de 20 hectàrees de vivers especialitzats en producte d’alta qualitat i 2 d’arbres grans, destinats bàsicament a l’exportació. En planta ornamental, també és Cap Sectorial de la nostra organització.

MÉS PRESÈNCIA DE JARC A COAG

35 ANYS TREBALLANT JUNTSBÉ MEREIXEN UN 35% DE DESCOMPTE.

PROFESIONALES COMO TÚ

FIAT DUCATO, EL LÍDER DEL SEU SEGMENT, COMPLEIX 35 ANYS TREBALLANT AMB TU DIA A DIA, COLZE AMB COLZE. I HO VOLEM CELEBRAR AMB UN35% DE DESCOMPTE EN UNITATS LIMITADES DE LA GAMMA FIAT PROFESSIONAL. AFANYA´T, NO ES VEUEN ANIVERSARIS AIXÍ CADA DIA.

Gamma FIAT PROFESSIONAL: Consum mixt entre 4,1 i 8,6 (l/100km). Emissions de CO2 entre 107 i 234 (g/km). Descompte Recomanat del 35% sobre el Preu de Venda al Públic per a 500 unitats en estoc. Oferta vàlida fins al 31 de diciembre de 2016 o fi d’unitats. No acumulable a altres ofertes o descomptes especials.

LLEIDA CARPol. Camí dels Frares Parcela 67 - Tel. 973 282 160 - Lleida.Ctra. NII, km 509 (Nau 6) - Tel. 973 501 210 - Tàrregawww.lleidacar.es

Per a socis de JARCdescompte addicional del 2%

GROWING

THE WORLD

PROMOSALONS ESPAÑA marketing@promosalons.es93.217.85.96

EXPOSIMA70, avenue du Général de Gaulle - 92058 Paris La Défense cedexTél. : +33 (0)1 76 77 11 11 - Fax : +33 (0)1 53 30 95 09E-mail : sima@comexposium.com

• Solicite su pase gratuito con el código INTPVJ6MSSÍGANOS EN

SALÓN MUNDIAL DE PROVEEDORES DE AGRICULTURA Y GANADERÍA

26 FEB. > 02 MARZO 2017 Paris Nord Villepinte - Francia

PABELLÓN 6S E R A G R I C U LTO R E N 1 0 A Ñ O S

INNOVATION FIRSTBY

PREPARE SU VISITA EN simaonline.com