LA SOCIETAT I L’INDIVIDU 

La societat és la nostra experiència amb la gent que ens envolta. És “una agrupació d’éssers humans que es relacionen entre si de manera permanent o inestable, conscientment o insconscientment, volgudament o forçadament, i que estableixen relacions de cooperació o d’antagonisme”

L’ésser humà és social per naturalesa.

Casos d’infants que s’han criat al marge de la societat humana. Nenes llop de l’Índia: la més petita va morir pocs mesos després de ser trobada i la més gran va sobreviure nou anys durant els quals no presentava cap dels trets que se solen associar a la manera d’actuar dels humans (caminava de quatre grapes, grunyia i tenia por dels humans). Després de ser cuidada i ensenyada va adquirir hàbits socials rudimentaris, va aprendre a pronunciar algunes paraules senzilles, a menjar aliments propis dels humans i a vestir-se.

La naturalesa social de l’ésser humà: teories clàssiques

Aristòtil: la societat és quelcom natural, anterior a qualsevol convenció, acord o pacte; la forma més bàsica de sociabilitat és la unitat domèstica, després el llogaret i per últim la polis (ciutat estat).

 Hobbes: tots els éssers humans són iguals. Els éssers humans són egocèntrics i ambiciosos.Les lleis de la naturalesa (l’instint de supervivència) mostren l’únic camí per defensar-se contra el perill que representen els altres.La societat és fruit d’un pacte (contracte social) en què l’ésser humà cedeix el poder a l’Estat.

 Rousseau: els individus es caracteritzen perquè són purs, lliures i sense vicis.

Teories modernes 

Comte: la societat és una realitat que ha de prevaler sobre l’individu. Un fenomen social només pot explicar-se amb relació al tot del qual forma part: la societat

 Marx: La societat no existeix com una entitat separada dels individus que la componen. Només hi ha individus que, amb el seu treball, modifiquen la naturalesa i la converteixen en objectes útils per satisfer les seves necessitats.

 Durkheim: la societat no és un aglomerat d’éssers vius, sinó un tot, les parts del qual són com els òrgans d’un organisme, Si els òrgans funcionen l’organisme també, per això l’existència de la societat dependrà de si els individus desenvolupen les funcions que tenen assignades.

CONTEXT CULTURAL Cap cultura no podrà existir sense societat i cap societat no podrà existir sense

cultura.  A nivell conductual cal considerar la moral, la llei i el costum que es

materialitzen a través dels valors, normes i actituds, per tant, de la conducta bona o dolenta. A nivell cognitiu trobem el coneixement i les creences. I a nivell material, trobem els objectes que les societats humanes han produït.

 Tota cultura es caracteritza per: Una configuració o un tot organitzat que integra els diversos elementsÉs apresaÉs una conducta compartida És una conducta transmesa per les generacions anteriorsÉs abstractaÉs un concepte que pot ser atribuïble a la societat global o a parts de la

societat

Cultura i integració cultural 

Hi ha cultures que tenen un nivell molt elevat d’integració, amb poques influències externes (amish o hutites) i d’altres, amb poca integració cultural, més obertes, tolerants i flexibles.

http://www.tv3.cat/videos/187494126/Els-amish-dels-Estats-Units#

Les cultures amb més difusió cultural transmeten trets com la moda (texans), les innovacions, ... En canvi, parlem d’aculturació quan ens referim a modificacions dels models culturals bàsics per invasió, colonització o migració

Diversitat cultural i integració social 

Cada comunitat té uns principis morals, unes creences religioses, unes lleis, una ideologia, una imatge del món, que té a veure amb les condicions històriques, geogràfiques, mediambientals o d’isolament respecte d’altres grups. Davant aquesta diversitat cultural hi ha dues actituds:

 Heterofòbia: consisteix a considerar la persona amb la qual s’entra en contacte com una font de perill o de contaminació; per aquest motiu es considera que el millor és sotmetre-la o rebutjar-laHeterofília: actitud que defensa el dret a la diferència cultural i que prefereix el diàleg i la relació pacífica amb aquells que són diferents

LA SOCIALITZACIÓ 

El procés de socialització 

L’ésser humà aprèn i interioritza els elements socioculturals del medi i els integra a l’estructura de la seva personalitat

 Agents de la socialització

 Són els actors que contribueixen a la transmissió dels models socials. La família s’encarrega de la socialització primària (clima afectiu adequat) 

Anunci TV:http://www.youtube.com/watch?v=er69WmCRgmw

L’escola, tot i prosseguir la socialització primària iniciada per la família, anticipa la socialització secundària, en la mesura que transmet normes i valors socials.

 La colla d’amics o grup d’iguals permet descobrir les regles de funcionament del grup, desenvolupar autonomia, ser crític i formular judicis objectius

Ritual iniciàtic adolescènciaDebutants a la pista - Televisió de Catalunya 

Els mitjans de comunicació anticipen conductes futures, generen opinió pública i formen hàbits de consum o creen estils de vida. Constitueixen un agent de socialització de gran magnitud. Darrerament sobretot, Internet (xarxes socials)

Etapes del procés socialitzador 

Socialització primària: té lloc durant la infantesa. Sol estar composat pels progenitors o adults que mantenen una relació intensa i continuada amb el nen.Què passa amb els animals?http://www.youtube.com/watch?v=hsA5Sec6dAI

Socialitzacions secundàries: situacions formals on no hi té perquè haver vincles afectius i pot ser anticipadora (jocs infantils com “jugar a pares”) i professional (sistema escolar i món laboral).

Resocialització:l’individu interioritza normes i valors diferents als que havia assumit abans

http://www.tv3.cat/videos/1532079/Un-dia-a-la-preso-de-Lledoners