SÒCRATES Mètode Socrátic

L’individu que vol cònixer la veritat amb l’ajuda del llenguatge i d’un guiant.

L’ironia

És al camí per l’assoliment de la veritat com a resultat del diàleg.

Utilitza la pregunta em que és l’eina per trobar la la manera senzilla els conceptes universals.

Els primer pas és conversar amb els ciutadants per assolir el coneixemet de la veritat.

DIÀLEG Dos preguntes

Maièutica

El primer moment és mostrava ignoarant davnt de les qüestions, donant el protagoniste al ciutadà. El que feià era que el ciutadà s’explicava. Sócrates feia preguntes i el ciutadà s’ha anava contadient, fins que tribava el camí.

En segon lloc, mostrav ingenuïtat i va guinat amb pregintes als ciutadans fins la veritat. No és tracte de dir si és cert o fals, sinó d’ajudar a trobar els conèixaments que la sev ament, la seva ànima té. És tracte de poder relacionar el que ja un ja sap i anant del desconeixament al saber.

ÈTICA

L’home a partir d’un exercici de recerca del bé, areté, la ciutat havia de ser un col·lectiu, la justicia. No és tant de la natura sinó més de la seva societat. L’ànima és la concsiència i la personalitat intel·lectual i moral. L’us de laraò té com a finalitat l’ordre moral, cal arrivar a la veritat i l’acció correcte. L’home camina cap al bé, i quan catuem malament ho fa per desconeixament la veritat.

Sòctates ensenya el coneixament i l’amor al bé, per mitjà del diàleg.

Sócrates va ser molt important seguir les lleis de l’estat, fins i tot quan eren injustes, com a prova de la veritat de la seva actitud filosófica i de la seva coherencia.

Intel·lectualisme moral: No hi ha persones dolentes sinó ignarants. Docta ingnorància: Reconeixer que sóm ignorants. En que no podran a pendre coses. Dialètica socrática: El siàleg és al camí. Universalisme ètic