STAR WARS PACK DE AGFA • I

I, I l'

l' . l ,.

, .

Bases de la promoción depositadas ante notario. Participar en el concurso implica la aceptación de las bases en su totalidad.Promoción válida hasta eI1M0/99. Formatos: 3 carretes de HDC Plus de 24+3 o 36 exp., o de CTPrecisa de 36 exp.

AGFA+

Barcelona

UICNEl Parc Zoològic de Barcelona és

membre de la UOlÓ Intemacional per a laConservació de la Natura

~.WWF

LU.D.Z.aTheWorldZoo

Orgamsation

Pamcpnats en programes europeusde reproducció d especies en captivitat

ZOO DE BARCELONA

PresidentJordi Portabella

GerentEsteve Tomàs

Director tècnicFerran Costa

Director administratiuJosep M. Deulofeu

Edi tada per:SPM Parc Zoològic de Barcelona, SA

Parc de la CIUtadella, sin08003 BARCELONA

Telèfon 93 225 67 80 - Fax 93 221 38 53

DirectorMiquel Sanllehy

Cap de RedaccióM. Josep Vrrgos

Consell de redaccióManel Aresté, Eulàha Bohigas,Rafael Cebnán, [ordi Fabregas,

Josep lluís Melero

FotografiaArxIU Zoo, J CR,

Diputacró de Barcelona

ProduccióJosep VIves

PublicitatNuna Rulduà616435772

Realització i coordinacióQuasar Servers d'Imatge, SL

FotomecànicaCatalunya Accès, SL

ImpressióGráficas Gómez Bo), SA

InscripcionsZOO CLUB

Parc de la CIutadella, sln08003 BARCELONATelèfon 93 221 08 88

Dipòsit legal:B-30671-98

El Parc Zoològic de Barcelonano es fa responsable de les opinions

exposades pels seus diversos collaboradors

Prohibida la reproducció total o parcial del connn-gur d'aquesta publrcactó amb finahrats comercials,SIgUI qum SigUI el mitjà o procés de reproducció,

sense aurontzaoó de l'editor

EDITORIAL

Benvolguts sòcies i socis,

Prop d'onze mil persones han

vingut expressament al Zoo a dipo-

sitar la seva papereta de votació

popular per decidir el nom de les

dues primeres nétes d'en Floquet de Neu. Batanga i Nimba han

estat els noms escollits. Aquesta participació massiva és un exem-

ple de fins a qui punt és estreta la relació entre la gent i el seu Parc

Zoològic. Mantenir aquesta relació i, si és possible, enfortir-la és

per a nosaltres un objectiu principal, i per això hi dediquem tot el

nostre esforç, que es tradueix en la construcció o reforma de les ins-

tal.lacions del parc, en la millora de l'atenció als nostres visitants o

en la participació en projectes de conservació i investigació.

Estem renovant instal.lacions que per si soles ja mereixerien tot

l'espai del meu comentari, però en aquest editorial voldria centrar-

me en un altre fet rellevant: la publicació de la primera guia del Parc

Zoològic. Es tracta d'una obra excel.lent, sense dubte entre les

millors del seu gènere, que serà de gran ajuda per al visitant, i que

constitueix una obra de consulta inestimable per a tots aquells que

necessiten informació acurada per raons d'estudi o per incrementar

el seu coneixement de les espècies. Aquesta guia s'ha editat en

català, castellà i anglès, amb la qual cosa fem possible que tots els

visitants d'arreu del món puguin conèixer millor el Parc Zoològic

de Barcelona i connectar-hi més fàcilment. Segur que aquest nou

llibre crearà forts vincles entre el nostre Zoo i l'ampli món d'insti-

tucions i organismes diversos que defensen el paper educatiu i con-

servacionista dels parcs zoològics moderns.

La guia dedica un apartat especial a la flora, a les plantes presents

al nostre recinte. Crec que podríem perfectament anomenar jardí

zoològic el nostre Zoo, ja que tenim més de seixanta espècies dife-

rents d'arbres, moltes de les quals només es troben al Parc

Zoològic, i més de dues-centes quaranta espècies d'arbust.

Acabaré, doncs, anunciant-vos per ben aviat la publicació de la guia

de la flora del nostre parc.

ESTEVE TOMÀS

GERENT

Zoo 1

Presentat el llibre LiterZoofura

10 NOVA GUIA DEL ZOO

DE BARCELONA

16 REPORTATGE

La desembocadura del riu Senegal

Departament d'Educació del Zoo

EI Zoo de L'Havanacompleix 60 anys

39 ELS NOSTRES ANIMALS

Bívia arborícola de les Salomó

Inventari de la coHecció botànica

2 z o o

Per primera vegada hannascut al Zoo cocodrilsdel Nil. El fet ha tingutlloc a l'hivernacle decocodrils remodelat l'anypassat, on, després de tresmesos d'incubació, dosnous exemplars van sortirde l'ou. Amb aquesta, jasón quatre les espècies decocodrils que es repro-dueixen a la nostra insti-tució.

Una altra espeCie queha aconseguit reproduir-se per primera vegada acasa nostra després dequatre mesos d'incubacióés el camaleó del Iemen,més gran que el camaleócomú de la penínsulaIbèrica. A hores d'ara,dues postes més n'estansent covades.

'. . NAIXEMENTS AL TERRARI . ".

Z O O 3

SABANA AFRICANALes zebres i els nyus són uns

dels habitants més emblemà-tics de la sabana africana. AIZoo, aquests grans herbívorscomparteixen una gran iris-tal-lació prop de la dama delParaigua. Aquesta insral-lacióera extensa, però una micamonòtona. Ara ja no.

Continuant el procés derenovació del nostre Zoo, en elsentit d'oferir al públic unaimatge de l'ambient natural enquè viuen els animals que estàcontemplant, el pati de leszebres i els nyus s'ha reformata fons.

A més d'altres millores, s'haaixecat un petit turó al centre,que amplia l'espai físic i psi-cològic dels animals, i s'hanplantat acàcies pròpies de l'hà-bitat representat.

LA VICKI SE'N VA A LISBOA

4 Z O O

La Vicki és una femella dedofí nascuda a l'Aquarama delZoo de Barcelona.

Com que afortunadamentcontinuen naixent dofins a lesnostres piscines, la Vicki haestat transferida al Dofinaridel Zoo de Lisboa. A canvi,una parella d'impales de caranegra, un interessant antílopafricà, arribarà a Barcelona lapropera tardor.

ELS PINGÜiNS ESTRENEN CASAEls pingüins de Hurnboldt han canviat

d'allotjament. Ara disposen de molt mésespai i d'una bassa més gran i fonda. És totun espectacle veure'ls nedar a gran velocitatesquivant els obstacles que formen lesroques que sobresurten.

Durant molts anys, aquesta havia estat lainstal-lació dels óssos polars, fins que l'anypassat va morir de vell e! mascle de la pare-lla després de viure gairebé trenta anys alnostre Zoo.

En quedar-se sola la femella, aquesta vaser transferida a un zoo francès que acaba-va d'inaugurar una instal.lació per a óssospolars nova de trinca per tal que convisquésamb els seus congèneres.

EL ZOO VERDEn e! darrer número de la nostra revista, l'article "Manglars de! nord de Brasil" apareixia sense firma. Tant e! text com les fotos corres-

ponen a Carles Martínez.Per altra banda, alguns peus de foto de l'article "Les palmeres" contenien errors.

Palmera datilera Washingtònia de ventall californianaDetall de washingtònia de ventallcaliforniana

Z o o 5

EI nostre zoo

6 z o o

Presentat el llibre

1S escriptorsal Zo.O deBarcelona

Sota l'esquelet de balena delZoo de Barcelona i a una temperatura

prou alta, gairebé estiuenca.Era el 5 de juny,

Dia Mundial del Medi Ambient,al migdia.

Una gran pancarta reproduïala coberta del llibre.

z o o 7

EI nostre zoo

Era dissabte i el parc regis-trava una gran entrada, comtots el caps de setmana. Lagent, encuriosida davant delspreparatius i els micròfons,proves de veu, cares conegu-des, càmeres de televisió ... Totera llest per presentar el llibreLlTERZOO TURA, una apostaper]' cxellència amb la qual elZoo tanca la temporada.

La gestació d'aquesta idea jaés prou coneguda: van ser con-vidats quinze escriptors de pres-tigi perquè, cadascun amb totalllibertat, poguessin escollir,investigar i desenvolupar eltema que consideressin mésatractiu entre les innombrablespossibilitats que ofereix un móntan viu, entranyable i enriqui-

ELS AUTORS:JOAN BARRil, PACO CANDEl, MÀRIUS CARO l, JOAN CORBEllA,

JOSEP MARIA ESPINÀS, RAMON FOLCH I CAMARASA, JOSEP MARIA HUERTAS,

MARIA JAÉN, MARIA DE LA PAU JAN ER, lluís PERMANYER, MARGARITA RIVIÈRE,

MARIA MERCÈ ROCA, ROBERT SALADRIGAS, CARLES SENTís i ISABEL-CLARA SIMÓ.

8 Z O O

dor com és el dels animals.La introducció del llibre és

obra del Doctor NOLASCACARIN.

La presentació corre a càrrec

LITERZOOTURAes pot adquirira les llibreries

i també alZoo de

Barcelona

La nova Guiadel Zoo és una

enciclopèdiaindispensable perals visitants queestimen de debò

els animals.La trobareu al

Zoo

de MARAVILLAS ROJO, pre-sidenta del Consell d'Adminis-tració del Zoo de Barcelona, i elpròleg és de l'alcalde de Bar-celona, JOAN CLOS.

La producció del llibre ésresponsabilitat d'Edicions LACAMPANA i la coordinació,de CASTELL6 ROVIRA IASSOCIATS.

Entre els quinze escriptorspodem reunir un palmarèsexcepcional de premis i guar-dons, una vitrina de luxe on espodrien exhibir segurament mésde cinquanta premis literaris,entre els quals destaquen setCiutat de Barcelona, sis PremisSant Jordi, tres Ramon Llull, ungrapat de Premis Nacionals i dela Crítica, una altra mitja dotze-na de Premi Víctor Català i unllarg seguit d'altres guardons deprestigi, com el JoanotMartorell, Guimerà, Carlemany,Prudenci Bertrana, Josep Pla iRovira i Virgili.• ~

JOAN CASTELLÓ ROVIRA

EL ZOO ENTRA AL MAPA LITERARI

Al voltant del micròfon hi havia reunits una bona part delsescriptors, i al davant, tot presidint el bareig acadèmic, l'alcaldede la ciutat, Joan Clos- una setmana abans de ser elegit permajoria absoluta-, la presidenta del Consell d'Administració itinent d'alcalde, Maravillas Roja, i el direcror gerent del Zoo,Esteve Tomàs. Els discursos van ser breus, però cofois. S'haviaentrat al mapa literari.

Maria de la Pau Janer, en nom de tots els escriptors, va agrairque el Zoo els obrís les portes. Potser els inrel.lecruals havienviscut d'espatlles al Zoo o a l'inrevés. Però les coses canvien. Araels Zoos són diferents, oberts a l'educació, la preservació d'espè-cies i la reproducció. Els animals viuen "com a casa seva". S'haneliminat barreres, reixes i distàncies. Els animals estan més aprop que mai. Tot això calia contar-ho, i qui millor que quinzeescriptors de talla. És a dir, animals de ploma.

La festa va ser aprofitada també per presentar la nova Guiadel Zoo, una brillant edició a tot color de 78 pàgines, amb fit-xes, fotos i dades de la pràctica totalitat dels animals i espèciesdel Zoo de Barcelona. Es tracta d'una petita enciclopèdia queens atrevirem a qualificar d'indispensable per a aquells visitantsque senten autèntic amor pel animals. La edició de la novaGuia ha estat coordinada per Miquel Sanllehy i es pot adquiriren català, castellà i anglès.

I I

Z O O 9

EI nostre zoo

z o o 11

EI nostre zooI

í"I Amb un format modern,atractiu i fàcil d'utilitzar,

)aquesta nova guia preténinformar els nostres visitantsde tot el que trobaran en elnostre Zoològic, però espe-cialment de tots els animalsque s'hi poden veure, seguintun recorregut que començaal centre del Zoo i que pro-posa un itinerari complet pertot el recinte.

Per facilitar la visita, elZoo ha estat dividit en treszones: la Zona Centre, iden-tificada en la guia pel colorvermell, i que va des de ]'en-

\.... trada fins al Terrari; la Zona,~Sud, de color blau, i que

abasta des del Terrari fins al'Aquarama, els elefants asià-tics i la Fauna Africana, i laZona Nord, de color groc,que comprèn tota la partdel Zoo que va des de ]'e-difici de Direcció fins al'extrem dels GransFelins, l'Ocellera deDoñana el ZooInfantil.De cada una de lesespècies que es van tro-bant en aquest reco-rregut hi ha una fitxaque en dóna moltainformació de mane-ra ràpida. Així, encada fitxa zoològicaapareix el nom del'animal i la sevaclassificació

tto·,

\ (\VI.I\rll'" ,I

\\1''' Ir\.\·'

.\r1l' ~\,\.Í \\ \.1( ,'f', liIN'

(\ 1 \ ' " ....\\ \ l') l \ :

t\" \{Of"n\

( n:J~,otfl\."t ¡fUU\otlt

, le > \"

I ¡:. ,r<'1p,n ~ fn

taxonòmica, unafotografia, unmapa de la sevadistribució, unseguit d'iconesque informendel seu hàbi-tat, alimen-tació, tipus

de reproducció iV / ...... tipus d'organització social, i- una sèrie de dades quet ;Iouen el P"'· Ib~,.

r1 _

temps de gestació o incuba-ció, nombre de cries o d'ous,longevitat i altres caracterís-tiques de cada animal. La I

interpretació de les abrevia-tures de totes aquestes dadesi icones es troben a la solapade la coberta de portada,juntament amb un mapa delZoo, en el qual es trobentambé senyalitzats tots elsserveis que s'ofereixen alsnostres visitants.

A més d'aquestes tresprincipals seccions en quèestà dividida la Guia, podreutrobar també tres apartatsconcrets que tenen un trac-tament especial : el quecorrespon a en Floquet deNeu, el nostre animal mésfamós i emblemàtic, en elqual, a més de la fitxa zoolò-gica de ]'animal, hi apareix lahistòria de la seva descobertai un quadre en què es mostratota la seva descendència; eldel Zoo Infantil, amb el Ilis-tat de tots els animalsdomèstics i també salvatgesque es troben en aquest sec-tor del Zoo, pensat per alsnostres visitants més petits; iel del Jardí del Zoo, que per-met apreciar la importànciaque té la magnífica vegetaciódel Zoo de Barcelona, ambexemplars d'arbres centena-ris que no es poden trobaren gaires jardins de la nostraciutat.

En definitiva, aquestanova guia us serà de moltautilitat per poder conèixermillor el nostre Zoo i sabermoltes més coses de l'àmpliai interessant col.lecció d'ani-mals que s'hi exhibeixen.Esperem que us agradi .• ~

RAFAEL CEBRIÁN

DEPARTAMENT

D'EDUCACIÓ

•Z O O 13

TARIFESD'APARCAMENT

1 hora 200 ptes.

Mig dia 500 ptes.(de 9:00 a 15:00 h)

Tot el dia 800 ptes.(de 9:00 a 21:00 h)

~Barcelona

Parc de la Ciutadella, s/n08003 BARCELONATel. 93 225 67 80

, '~', SOCIETAT MUNICIPAL~~ D'APARCAMENTS

~ I SERVEIS, S, A,

Gran Via de Carles III, 85 bis02028 BARCELONA 'Tel. 93 409 20 31

Horari d'atenció al públicde dilluns a divendres

de 8 a 15 h i de 16:30 a19:30h.

, t dI~.de BarcelonaAJuntamen ~y

ADOPCIONS D'ANIMALS

PARTICULARSFamília LAMUELA ANTONINO

1 GOSSET DE LES PRADERIES

ZAIDA AZNAREZ i AMOR1 PANTERA NEGRA

Família ORTÍZ GÓMEZ1 SURICATA

MARC BONET i SIMÓ1 DRAGÓ DE CUA PLANA

RAMON ESCOLÁ i TORÁ1 FALSA CORALL

Família ESCOLÁ i SIMÓ10RIL

EDGAR ESCOLÁ i SIMÓ1 LLANGARDAIX DE CUA ESPINOSA

ARANTXA CATALÁN i GÓMEZ1TITÍ EMPERADOR

JORDI i JAUME DAMIÀ i ROSAL1 CÉRVOL COMÚ

JOSEP IBAÑEZ i FARGAS1 CONILL

OLGA PAPIÓ i DE LOS AIRES1 LLÚDRIA

MARC AVENZA i LABRAÑA2 PINGÜINS

ANNA M. CRISTÓBAL i CRIBILLÉSJAWI

XA~ERSÁNCHEZiBLASCOILLOP

EMPRESES I ENTITATS COL.LABORADORES

CONTRATAS YOBRASEmpresa Constructora S A

DROMEDAR1

0==--Topvollès

E X P R E S S. S L.

INSTAL.LACIÓ

LLEÓ MARÍ

DE CALIFÒRNIA

GUEPARDS

LEMURS DE CUA

ANELLADA

INSTAL.LACIÓ

GACELAS DAMA

MOHOR • ~ FUJIFILMSERDESA, S.A.

LLEÓ D'ANGOLACAPIBARES

INDUSTRIAS TITAN, S.A.

TIGRE DE SUMATRA

PUBLISERVEIGRUPO @~"FEHNANDEZ'

t;--..."........

Serveis de Publicitat Exterior

PLACETA

DELS LLOROS

PANTERA DE

LES NEUS

CÒNDORS

DELS ANDES

~e CORAl SAS fia:Fu"",",,,,", EN ,aeo

CALlER BASI, S.A.LABORATORIOS

PORCS IBÈRICS TORTUGA GEGANT COCODRIL DEL NILDE LES

SEYCHELLES

Reportatge

La desetnbocaduradel riu Senegal

Les aus migratòries que deixen Europa travessant l'estret de Gibraltarper passar l'hivern al continent africà, han de creuar un extens territori desèrtic

on l'aigua dolça és pràcticament inexistent fins arribar al riu Senegal,que fa de frontera entre aquest país i Mauritània.

de veure lesno éS rar

t terrestres,, bàSicaf1'len I arbres

Tot ique son enfilades a sverf1'lelles

f1'Iones

És per protegIr aquestImportant enclau per a lafauna que l'any 1971 es vacrear e! Parc Nacional de!Djoudj, que ocupa una super-fície de 16.000 hectàrees i estàinfluït pe! règim de pluges isequeres que caracteritza laregió. Entre els mesos de julioli setembre es concentra lapràctica totalitat de les preci-pitacions i e! Parc es tornaintransitable per a qualsevolvehicle que no pugui navegar.A més, l'abundància d'aiguaque anega tota la zona fa queels animals es dispersin i esfacin difícils de localitzar. Ésper això que la millor èpocaper visitar aquesta importantreserva és entre els mesos de

novembre i juny.La importància de! Djoudj

per a la protecció de l'avifaunava fer que e! 1981 la UNES-CO l'inclogués a la llista delPatrimoni de la Humanitat ique hagi estat declarada pe!conveni de Ramsar com azona humida d'importànciainternacional per a les ausmigratòries.

Malgrat e!s esforços interna-cionals per preservar aquestaregió, una sèrie de problemesderivats de ]'economia de! paísamenacen e! Parc. Per unabanda, la construcció de pre-ses a les zones altes de! riu, pergenerar energia elèctrica iregar els conreus, fa perillar ladinàmica de pujades i baixa-

Reportatge

des de! cabal de! riu i dismi-nueix considerablement laconcentració de sediments queaquest arrossega, amb les alte-racions ecològiques que aixòcomporta. També hi ha fortespressions de!s agricultors de lazona per poder aprofitar lesterres que ara per ara estanprotegides i no poden utilitzar.De tota manera, la salinitat del

on un 40% se situa per sotadels límits de la pobresa i no téaccés als serveis bàsics, com aral'educació i la sanitat, podementendre la dificultat de cons-cienciar e!s habitants de lazona de la importància de pre-servar un enclau com aquest ique e! turisme, atret per lavarietat de fauna que alberga,pot significar una important

cies d'aus descrites, criden l'a-tenció, per l'espectacularitat il'abundància, els pelicanscom uns (Pelecanus onocrota-lus), amb unes 2.000 parellesnidificanrs, els flamencscomuns (Phoenicopterus ruber)i els flamencs nans(Phoeniconaias minor), quesumen unes 6.000 parelles.També hi trobem una àmplia

què neden amb el cos total-ment submergit i només ambel coll fora de l'aigua.

Molt comuns a tot el paíssón els voltors, que actuend'escombriaires i que podemveure passejar tranquil. lamentpe! mig de!s mercats, sobretote! més petit, l'aufrany encaput-xat (Necrosyrtes monachus). Notant abundants, però també

Els pescadors, venent elproducte de la pesca, a lamateixa platja.

sòl fa dubtar de la rendibilitatde l'explotació agrícola d'a-quests terrenys i l'ús de plagui-cides i adobs químics farienaugmen tar considerablementla contaminació de les aigües.

Si tenim en compte la precà-ria situació econòmica en quèviu, o sobreviu, una bona partde la població rural de Senegal,

18 Z O O

font d'ingressos. De totamanera, no és fàcil convèncerningú amb aquests arguments:els negocis que genera el turis-me estan en mans d'una mino-ria, en bona part d'origeneuropeu, i relega al paper d'es-pectadors a la major part de lapoblació.

Entre les més de 250 espè-

representació d'ardèids -agronsi martinets- anàtides i corbsmarins, tant el gros(Phalacrocorax carbo lucidus),com l'africà (Phalacrocoraxafticanus). També cal ressaltar

. les anhingues (Anhinga rufo),semblants als corbs marinsperò amb el coll i el bec mésllargs i fàcils d'identificar per-

fàcils de veure, són el voltor deBengala (Gyps bengalensis) i elvoltor de Ruppell (Gyps ruppe-llii), i finalment el més gran imés escàs de tots, el voltor ore-llut (Torgos tracheliotus), querep aquest nom pels plecscutanis que té a la part poste-rior de la cara.

Però no són només les aus

els habitants del Djoudj. Entreels mamífers, els més abun-dants són els facoquers(Phacoehoerus actlnopicus),semblants al porc senglar peròpràcricamem desproveïts depèl, amb uns enormes ullals iunes berrugues a banda ibanda de la cara que els donenun aspecte característic. Moltmés difícils de veure són les

aquatlcs de tarannà tranquil imoviments lents que s'alimen-ten de plantes aquàtiques i quesòn gairebé impossibles deveure, malgrat que podensuperar els 3 m de longitud iels 450 kg de pes, a les tèrbo-les aigües del riu Senegal.

Uns dels rèptils més fre-quents són els varans del Nil(Varanus niloticus), que poden

gaseles dorcas (Gazella dorcas)i les gaseles de front roja(Gazella rufifrons), que van serreintroduïdes a començamentde la dècada dels vuitanta des-prés que s'haguessin extingit acausa d'una cacera excessiva.També s'han reintroduïtmanatís africans (Tríeheehussenegalensís), uns mamífers

superar els 1,5 m de longitud,contant la cua, i que són fàcilsde veure a tot el país, fins i totdintre dels nuclis habitats.Malgrat la seva mida especta-cular, aquesta mena de llan-gardaixos són completamentinofensius. Molt més escassossón els cocodrils del Nil(Croeodylus niloticus), que

només es poden veure dintredel Parc I al sud de Senegal, alriu Càrnbia -sobrerot al seupas pel Parc Nacional deNiokolo Koba- i, potser, al riuCasamance. No cal dir queaquests rèptils, que arriben als5 m o 6 m de longitud i devegades pesen més de 500 kg,poden arribar a ser perillososper a l'home.

Barbaria - que deriva del motberber, amb el qual es coneixun dels grups ètnics que viuenal nord d'Àfrica.

Saint Louis està dividida entres blocs: una part continentalocupada per suburbis, una illallarga i estreta al centre del riuamb cases d'estil colonial que,tot i el mal estat de conserva-ció, mantenen un encant que

Un gran exemplar de tortuga africana d'esperons, prote-gint-se de la calor en un forat, a la reserva de Guembeul.

El lloc ideal per centralitzarles visites al Parc Nacional delDjoudj és la ciutat de SaintLouis. El riu Senegal, abans dedesembocar, corre 18 kmparal.lel a la costa, separat del'oceà Atlàntic per una barrade sorra de no gaire més de100 m d'amplada, conegudaamb el nom de llengua de

justifica una estada de dos otres dies i, finalment, el barride pescadors situat a la llenguade Barbaria. És força interes-sant passar una bona estona alvoltant de les cinc de la tarda ala platja, moment en què arri-ben els pescadors i organitzenla llotja allà mateix, envoltatsde centenars de grans piragües

z O O 19

Reportatge

pintades de colors llampants ide multitud d'ocells que apro-fiten les despulles del peix quesón llençades a l'aigua o a lasorra.

Una mica al sud de SaimLouis podem visitar la Reservade Fauna de Guembeul, unampli espai de sabana envoltatper una tanca de telametàl.lica, on es crien duesespècies per a la seva posteriorreintroducció: la gasela damamohor (Gazella dama mhorr) ila tortuga africana d'esperons(Geochelone sulcata), que, ambmés de 75 cm de longitud, és

Tres de les espècies de voltors més comuns de Senegal:el voltor de Bengala, l'aufrany encaputxat i el gran voltororellut.

una de les tortugues terrestresmés grans, només superada perles espècies de les illesd'Aldabra i Galápagos.

Aquest animal té la seva àreade distribució a tota la franjasubsahariana ocupada persabanes seques, des d'Etiòpia iSudan fins a Mauritània iSenegal.

Tant els ous com els nounatssón controlats en recintes perprotegir-los dels predadors,com ara varans, mangostes,xacals o aus rapinyaires.

La gasela dama mohor vaestar a punt de extingir-se afinals dels anys seixanta, peròl'any 1971 es va iniciar un pro-

20 Z O O

Grup de pelicans comuns a la llengua de Barbaria, ambl'oceà Atlàntic al fons.

Mascle adult de facoquer al Parc Nacional del Djoudj.

grama de reproducció en cap-tivitat al Parque de Rescate dela Fauna Sahariana, a Almeria,que depèn de CSIC (CentreSuperior d'InvestigacionsCientífiques), a partir d'unmascle i sis femelles provinentsd'una col.lecció particular.L'èxit d'aquest programa vapermetre enviar nombrososanimals a diferents zoològicsde tot el món, entre ells e! deBarcelona, per evitar que unaepidèmia afectés tota la pobla-ció captiva, i tirar endavant elsprogrames de reintroducció alsseus llocs d'origen. Demoment, ja s'han enviat ani-mals a la reserva de R'Mila, aMarroc, al Parc Nacional deBou-Hedma, a Tunísia i a la jaesmentada Reserva de Faunade Guembeul, a Senegal, onl'any 1984 va arribar un grupd'exemplars nascuts a Almeria.

A més de les espècies citades,també ens podem creuar ambalgun grup de mones vermelles(Erythrocebus patas), sobretot aprimera hora del matí, quanencara no fa massa calor.Evidentment, les tanques queenvolten la reserva no elsrepresenten cap barrera infran-quejable, ja que, encara quetenen costums bàsicamentterrestres, també s'enfilen ambagilitat. D'aquesta mona calressaltar que és e! primat mésràpid que existeix, ja que potarribar a correr a més de 50km/h.

Per acabar la visita a la regió,valia pena llogar una piragua irecórrer l'últim tram de! riu,on tornarem a veure, a la llen-gua de Barbaria, una bonapart de les espècies d'aus que jahem vist al Parc Nacional delDjoudj .• ~

TEXTE I FOTOS:

JORDI FÀBREGAS

E e artamentd'Educaciódel ZOO

En aquest especiaL presentem d'una manera moLt compLeta Les diferents tasques i acti-

vitats que eL nostre Departament d'Educació porta a terme.

Els zooLògics són avui un testimoni viu de La riquesa zooLògica deL nostre pLaneta amb

poques possibiLitats d'ésser observada directament en eL propi medi. MoLtes de Les espè-

cies que s'hi aLLotgen són representants de pobLacions minvants en estat natural, fet

que converteix eLs zoos en centres d'especiaL interès, perquè són L'únic indret on es

poden estudiar i comparar diferents animaLs vius.

A Ladècada deLs anys seixanta comença a pLantejar-se seriosament La necessitat que eLs

zooLògics adoptin un paper fonamentaLment educatiu. Aquesta idea va madurant, i a La

dècada deLs setanta comença a prendre força amb L'aparició deLs departaments d'educa-

ció a La majoria de zooLògics de prestigi.

Aquests departaments tenen com a missió primordiaL trebaLLar perquè eLs miLions de per-

sones que anuaLment visiten eLs zoos, entenguin, apreciïn, respectin i estimin eLs ani-

maLs, La quaL cosa és de gran ajut a L'hora de preservar La vida saLvatge i natural.

ELnostre Departament d'Educació va ser crear L'any 1975, i eL seus professionaLs són els

intèrprets que han de fer arribar eL missatge deLs animaLs aL púbLic que els va a veure.

Les tasques organitzades peL Departament d'Educació deL nostre Zoo poden dividir-se en

dos grans bLocs: eL dirigit aL púbLic escoLar, dedicat primordiaLment a aspectes de L'educa-

ció formaL, i que peL seu voLum és actuaLment eL que més ens ocupa, i eL dirigit aL púbLic

generaL no organitzat, que peL seu caràcter d'educació no formaL és més difícil de dissen-

yar, ja que ha de motivar i interessar a persones que no persegueixen, aL menys com a fi

prioritari, L'aprenentatge sinó La possibilitat de passar una estona agradabLe.

departament d I educació~Barcelona

Activitats adreçadesa esco ars

conseqüències.La visita comença amb un recorregut pel recinte durant el quals'explica el concepte d'animal salvatge i els requeriments ques'han de complir per poder-los mantenir en bones condicions.Seguidament, es visita el vestíbul de les quadres de les girafeson s'hi ha habilitat una aula en què, a més de veure's els dor-mitoris de les girafes i dels suricates, s'hi ha instat-tat un serveide presa viva de mostra, amb llagostes, pollets de guatlles, rato-lins i cultiu hidropònic per mostrar la complexitat de l'alimenta-ció d'alguns animals salvatges en captivitat. De tots aquestsanimals se n'explica el cicle vital i en quina fase del seu desen-volupament són utilitzats per alimentar els diferents animals dela nostra colIecció, Els escolars observen l'eclosió d'ous de lesguatlles, les postes de les llagostes, l'alletament de les cries de

ratolí, i participen activament en aquests processos.A l'aula també hi ha una representació d'animals salvatges, comuns titís de pinzell, una cacatua de cresta groga i uns fartets(peixos autòctons) per exemplificar la problemàtica del tràficil- legal de fauna salvatge, la de tenir animals exòtics com ani-mals de companyia, així com la introducció d'espècies d'altrespaïsos.A més, també hi tenim hàmsters i conills-porquins en gàbiesd'observació: espècies especialment seleccionades per ser utilit-zades com a animals de companyia.En acabar el treball en aquesta aula, anem cap al Terrari, en elsegon pis del qual hem preparat una segona aula on treballemels amfibis i rèptils seguint la metodologia emprada en el vestí-bul de les girafes.

En una bateria d'instai-Iacions especialment preparades, elsalumnes observen salamandres, granotes, tortugues de terra id'aigua, cries de cocodril, serps, dragons, etc, alguns dels qualspoden manipular directament, i n'estudien les característiques iproblemàtica.Novament, tractem el problema del tràfic il- legal a través del'observació de productes fets amb animals protegits per la llei idemanem als alumnes que facin les seves pròpies propostes pera Laconservació dels animals salvatges i les anotin en un plafó.Durant el curs 1998-1999, el Mira i Toca ha començat a funcio-nar de manera regular, i ha aconseguit un èxit més que notable.Esperem que el proper curs, amb totes les modificacions aporta-des per educadors i ensenyants, encara en tindrà més .

• -TALLERSLa característica principal dels tallers és que la participació dels

departament d'educació~Barcelona

alumnes és molt activa i que bona part del treball esrealitza en aules especialment equipades on elsalumnes han de manipular diferents tipus de mate-rials.Com a exemple de taller parlarem dels animals degranja, que es fa en el recinte del Zoo Infantil.

Taller Animals de granja: Aquest programa s'adreçaals alumnes d'educació infantil (3-5 anys). L'entradaes fa pel Departament d'Educació del Zoo des d'on estrasllada els nens fins a la granja en el trenet delZoo. Durant el trajecte, els infants tenen l'oportuni-tat de veure diferents animals salvatges del Zoo, quepodran ser comparats posteriorment amb els animals

domèstics.En arribar al Zoo Infantil els portem a l'aula-taller dela granja, on els alumnes veuen en una maquetacom eren antigament les granges catalanes típiquesi com s'han transformat amb el pas del temps, iposem especial èmfasi en l'aprofitament que l'homefa de cadascun dels animals que van veient: el porc,la gallina, el conill, el xai i la vaca.Els alumnes aprenen les característiques dels dife-rents animals de granja utilitzant uns trencaclosquesgegants per treballar-ne les parts, i per descobrir l'úsque l'home en fa, donem diferents materials ques'obtenen d'aquestes espècies i que els alumnes hande col. lacar sota l'animal que els produeix.A més, els nens participen en l'alimentació dels ani-mals del Zoo Infantil i tenen l'oportunitat de tocar-los.

TALLER DE PONIS (A PAmR DE filia)1.300 ptes. per alumne

TALLER COMBI (A PARTIR DE FEBRER)

1.300 ptes. per alumne

TALLER DE ANIMALS DE GRANJA

7.000 ptes. grup + 550 ptes. per alumne

TALLER DE ANIMALS SALVATGES

7.000 ptes. grup + 450 ptes. per alumne

TALLER DELS VERTEBRATS

7.000 ptes. grup + 500 ptes. per alumne

TALLER DE LA BIODIVERSITAT

7.000 ptes. grup + 500 ptes. per alumne

TALLER DE LA NUTRICIÓ

7.000 ptes. grup + 500 ptes. per alumne

TALLER D'ALIMENTACIÓ I REPRODUCCIÓ

7.000 ptes. grup + 500 ptes. per alumne

TALLER D'INVERTEBRATS

7.000 ptes. grup + 500 ptes. per alumne

CURSOS DELS TREBALLS DE RECERCA

DE BATXILLERAT

5.000 ptes. per alumne

(URS DE CETACIS

25.000 ptes. socis i/o estudiants19.000 ptes.

FESTES D'ANIVERSARI FINS A FINAL D'ANY

2.400 ptes. per nen/a; socis, 2.100 ptes.

DISSABTES INFANTILS FINS A FINAL D'ANY

2.250 ptes. per nen/a; socis, 1.350 ptes.

Activitats adreçadesa esco ars

La més gran acceptació per part dels ensenyants i centres edu-catius dels corrents pedagògics actuals, que entenen l'escolacom un centre obert, fa que sigui més freqüent la sortida d'es-colars a diferents centres i institucions de caire cultural.El Parc Zoològic és una de les institucions que gaudeix des desempre de més popularitat entre les escoles, ja que permet lli-gar vessants estrictament formatius amb la visita a un centred'interès espontani i lúdic únic, on es pot observar en viu una

àmplia representació dels animals del nostre planeta.La rendibilitat cultural de la nostra col'lecció d'animals per alpúblic escolar és molt alta, com demostra l'alt nombre d'escolarsque ens visiten. Durant el curs 1998-1999, més de quaranta milalumnes han utilitzat els serveis del nostre Departament educa-tiu i molts d'altres (gairebé dos-cents mil) han visitat el nostrezoo amb el seus professors.El ventall d'activitats que oferim actualment a les escolescomprèn diferents tipus de programes:

.- JORNADES DE PORTES OBERTES PER A ENSENYANTSEn començar el curs escolar, enguany els dies 13 i 14 de setem-bre, el Departament d'Educació del Zoo obre les seves portes atots els ensenyants per mostrar-los en directe les diferents pro-postes educatives que els oferim durant el curs. Les Jornadesconsisteixen en una presentació a càrrec dels responsables delZoològic en què aquests expliquen les directrius que se segui-ran. Les propostes de les diferents activitats es fan per nivells:

educació infantil, ensenyament primari, ensenyament secundari ibatxillerat, i cada mestre tria la presentació que més li interessa.En acabar, es fa un recorregut pel recinte, durant el qual continuenles explicacions, i per acabar s'ofereix un petit refrigeri. Lesjorna-des es fan en dos dies per facilitar l'assistència dels ensenyants .

• - VISITES COMENTADESLes visites comentades, que es programen tots els dies feiners iels dissabtes al mati, es componen d'una introducció teòrica d'unamitja hora de durada, impartida per l'educador, i il-Iustrada ambdiapositives i altres materials, i un recorregut per lesinstal-lacions del Parc Zoològic durant el qual s'explica als esco-lars el que van veient, amb especial atenció al tema que hanescollit treballar. Durant el recorregut els nens també tenen l'o-portunitat de veure algunes instalIacións interiors, quadres,dormitoris, etc., no accessibles al públic en general.Oferim catorze temes diferents, relacionats amb els programesescolars i adequats als diferents nivells educatius i tipus degrup, però amb els nous corrents pedagògics de treball per pro-jectes, sovi nt els ensenyants ens sol- liciten altres temes quenosaltres els preparem a mida.La durada de les visites varia segons l'edat dels alumnes, peròper terme mig solen durar unes dues hores.

departament d'educació~Barcelona

Per tal d'assegurar una bona atenció als partici-pants, el nombre màxim d'alumnes admesos pergrup és de trenta però podem atendre més de vuitgrups simultàniament.Un cop finalitzada la visita amb l'educador, el gruppot quedar-se a passar la resta del dia en el recintedel Parc Zoològic fins a l'hora de tancar.Un aspecte a tenir en compte és l'època de l'any

una activitat adreçada a alumnes del segon itercer cicle de l'ensenyament primari (9-12anys) .El Mira i Toca s'ha pensat com a programaestrella, tant per la novetat que representacom pel tarannà innovador de la seva metodo-logia i contingut. En realitat, podríem definiraquest programa com una visita-taller, ja quecombina les dues modalitats d'activitat. Elsparticipants entren en contacte directe ambels animals, poden observar-los ijo manipu-lar-los i sentir-se, per tant, protagonistesd'excepció en el seu propi procés d'aprenen-tatge.Els objectius que es treballen en l'activitat sónconèixer les caracteñstiques generals dels verte-brats, la complexitat de mantenir-los en captivi-tat i un aspecte més conservacionista : conscien-ciar els nens que no s'han de tenir animals salvat-ges com a animals de companyia, perquè ja exis-teixen espècies seleccionades i pensades expres-sament per a aquest fi, i finalment introduir-losen la problemàtica del tràfic illeqal d'animals i les

en què es porta a terme la visita.És recomanable fer-ho durant elprimer trimestre (de setembre adesembre), perquè l'afluència depúblic al Zoo és menor i la visitaresulta pedagògicament més profi-tosa. En tots els casos la data il'hora de la visita s'han de concer-tar telefònicament amb el Depar-tament d'Educació, i com més aviates fa, més probabilitats es tenende poder fer-la en el dia i horadesitjats.El preu de les visites comentadesper al curs 1999-2000 és de 7.000ptes. per grup, de màxim 30 alum-nes, i 450 ptes. per alumne. Aquestpreu és desglossat per afavorir elsgrups amb pocs alumnes, cada diamés freqüents.Una de les últimes propostes devisita comentada que s'ha posat enmarxa és el programa Mira i Toca,

Activitats per__a_L__.-bLic en genera

.- (URSOS PER A LAREALITZACIÓ DEL TREBALL DE RECERCA DE BATXILLERATAmb la implantació de la LOGSE,els alumnes de batxillerathan de fer un treball de recerca durant el primer o, més fre-qüentment, el segon curs de batxillerat. Els animals del ParcZoològic són sovint escollits pels estudiants per portar aterme aquest treball. Per aquest motiu, hem preparat uncurs per guiar i donar suport als alumnes.El curs consisteix en tres sessions d'una tarda, en horariextraescolar, i un nombre variable de visites al Zoo, en elsdies i horaris desitjats, per fer les observacions que elsestudiants creguin necessàries.En la primera sessió s'explica què pot oferir el Zoològic alsalumnes i les directrius bàsiques per a la realització del tre-ball. Molts alumnes encara no tenen clar l'objectiu ni l'espè-cie/es amb què volen treballar i per aquest motiu els expli-quem com fixar-se l'objectiu i quines espècies els recoma-nem per fer el treball; també els donem unes nocions bàsi-ques sobre l'observació dels animals, així com una infor-mació bibliogràfica general, i sobre com s'elabora un pla detreball i un calendari; finalment, es fa una visita a les dife-rents dependències del Zoològic perquè acabin de fer-se una

idea de les moltes possibilitats que tenen.En la segona sessió, abans de la qual ja han d'haver deciditl'espècie/s amb què volen treballar, se'ls dóna una biblio-grafia específica i una informació estructurada dels temesescollits i se'ls assessora en les directrius concretes perpoder realitzar el treball d'observació amb èxit.A partir d'aquest moment, els alumnes ja comencen a fer el tre-ball pròpiament dit i poden sol- licitar més ajut si els cal.També els deixem consultar els treballs i els llibres de què dis-posem en el Departament.La tercera sessió la reservem per quan ja tenen el treballcomençat i els han sorgit dubtes importants. En aquesta oca-sió, són atesos pels tècnics o encarregats de les secccions ade-quades per tal que els alumnes els puguin fer les preguntes quedesitgin.En acabar el treball, en demanem una còpia als estudiants per-què passi a formar part del nostre fons bibliogràfic i pugui serconsultat pels nous alumnes que s'enfrontaran al mateix reptemés endavant.El proper curs de recerca de batxillerat es portarà a terme el 30de setembre, el 7 d'octubre i el 25 de novembre, i té un cost de5.000 ptes. per alumne.

deparcament d'educació~Barcelona

CASALS OE ZOOLOGIA

Són activitats ofertes a nois i noies de 5 a 14 anys,que es fan durant una setmana, de dilluns a diven-dres, en èpoques no lectives, de 9 h del matí a 4h de la tarda, per Nadal, Setmana Santa i a l'estiu,des que acaba el curs escolar, tot el juliol i la pri-mera quinzena de setembre.En els Casals de Zoologia s'estudien diverses carac-terístiques dels animals vertebrats de manera acti-va i participativa. Tots els casals inclouen el con-tacte directe amb alguns animals del Zoològic ixerrades amb els seus cuidadors.A més de rebre els continguts teòrics, els nens esrelacionen amb altres nens i nenes de la seva edati es procura que, a més d'aprendre diferents aspec-tes sobre els animals, tinguin una bona experièn-cia i passin uns dies agradables, ja que som moltconscients que els participants es troben de vacan-ces.

FESTES O'ANIVERSARI

Tenint en compte que els nens i nenes són unsgrans amants del animals, el Parc Zoològic esdevéun marc incomparable per celebrar festes d'aniver-sari. Per aquest motiu, el Departament d'Educacióofereix la possibilitat de celebrar una festa d'a ni-

versari diferent, que de ben segur els resultarà unaexperiència inoblidable.Actualment, les festes se celebren els dissabtes odiumenges al matí, de 10,30 h a 13 h. En arribarl'homenetjatjda, els seus pares i els seus convidatses dirigeixen tots de la mà d'un educador al bar LesÀguiles, que es troba situat davant dels bisonsamericans, on tenen preparat un esmorzar ambentrepans, refrescs i, per descomptat, un pastís d'a-niversari.Seguidament, el noija que fa anys escull els ani-mals que vol visitar, segons les seves preferènciespersonals. Comença així un itinerari que passa, al'hora de l'espectacle dels dofins, pel pavellócobert.Durant l'actuació dels dofins, els homenetjats, sóncridats per megafonia i baixen a la plataforma perrebre la felicitació dels dofins i, sempre que l'estatdels animals ho permet, també tenen l'oportunitatde tocar un dofí.En acabar l'espectacle, el grup continua la sevavisita i finalment es dirigeix a l'aula delDepartament on fan una festeta amb jocs (ade-quats a l'edat dels participants), globus i cara-mels, i s'espera que els pares vinguin a recollirels convidats.

Activitats per aLp .-bLic e ge eraL

DISSABTES IN FANTILS

Cada dissabte al matí des de les 10 h a les 13 hoferi m unes activitats anomenades dissabtesinfantils per a nois/es de 5 a 12 anys. Durantaquestes vetllades es tracta un tema, diferent cadadissabte, il.lustrat amb materials educatius. Es faun recorregut pel Zoo visitant els animals delrecinte que es treballen aquell dia i es porten aterme activitats complementàries.El proper mes de setembre reprenem aquesta acti-vitat amb els temes següents: el dia 4, els cerva-tons, el dia 11, els pingüins, el dia 18, foques i

dofins, i el dia 25, les cries del Zoo.

(URSOS

Els cursos són uns cicles de conferències monogrà-fiques, oberts a tota mena de públic interessat enla natura i la temàtica animal, complementadesamb classes pràctiques i, en alguns casos, sortidesal camp, tot sota la direcció de professors especia-litzats en el tema de cada curs, procedents de lesuniversitats catalanes i del mateix Parc Zoològic.A l'estiu oferim cursos intensius, de durada reduï-da, entre una setmana i deu dies, per a adoles-cents, de 14 a 16 anys, i per a adults.Durant el curs escolar organitzem cursos de divul-gació de la zoologia, amb un nombre de sessionsvariable segons el tema i que s'imparteixen a últi-ma hora de la tarda (de 19 h a 20,30 h) per tal d'a-favorir l'assistència d'aquelles persones que estu-dien i/o treballen.

El poper curs que farem és el d'introducció al com-portament i entrenament de cetacis, que es realit-zarà durant el mes de setembre.

SORTIDES DE CAMP l EXCURSIONS

El Zoològic organitza excursions i sortides de campa indrets de singular interès per la seva fauna operquè acullen centres de recuperació i/o criad'espècies en perill.

ASSESORAMENT PEDAGÒGIC

El Departament d'Educació, a més, assessora mes-

tres, alumnes i estudiants de tots els nivells, tra-ductors i qualsevol persona interessada sobretemes zoològics i d'educació ambiental.RETOLACIÓ:

És també responsabilitat del Departamentd'Educació l'elaboració de la retolació del Zoològic,tant la que permet identificar i saber les caracte-rístiques més importants de cada espècie, comaquella que dóna informació sobre diferents aspec-tes dels animals de la nostra col.lecció. A més, laretolació és el vehicle que ens permet arribar a totel públic que ens visita.

departament d'educació~Barcelona

z 11 delaR billI~~~

Zoos del lI1Ión

30 z o o

El Zoo de l'Havana ja té 60anys. Han estat sis dècadesd'alts i baixos per a un parcque ha sobreviscut amb penesi treballs a les diferents situa-cions políticoeconòmiques perles quals ha transitat Cuba.Períodes com els darrers anysde la dictadura de Batista, enquè e! zoo va caure en unatrista situació d'abandona-ment; e! triomf de laRevolució e! 1959, que ésquan s'inicia la reconstrucció ila millora de les sevesinsral-Íacions, o l'anomenatperíode especial, que viu l'illacaribenya des de fa 9 anys, ique va tornar a castigar dura-ment e! zoològic, han marcatla vida d'aquest parc. Els res-ponsables de! zoo reconeixenque en tots aquests anys dedificultats, especialment en els

Z O O 31

Zoos del ... ón

32 z o o

més durs del període especial,es van tenir que buscar solu-cions alternatives i que enalgun moment fins i tot vanmorir alguns animals.Actualment, asseguren que,malgrat que moires vegadesl'aliment no està garantit ique en ocasions han de ferequilibris amb la dieta ajus-tant-la a les disponibilitatsque hi ha en el moment, l'ali-mentació està estabilitzada. Alzoo de l'Havana es mata uncavall diari per alimentar elsgrans carnívors, es crien cucs,rates, peixos, pollastres, is'han introduït algunes alguesamb un alt contingut proteic,a més de subministrar als ani-mals fruita i pinsos.

La directora del Zoo del'Havana, Elssie Pérez, mani-festa que en aquests darrersanys de restriccions i escasse-tat, potser no hauria estatprioritari mantenir un zoolò-gic, però que s'ha fet ambenormes esforços i això "haestat gairebé un miracle. Siestiguéssim en un altre país, .estaria tancat". L'últim estudiassenyala que la rehabilitacióque necessitaria aquest zoo

costaria uns 225.000 dòlars,uns 35 milions de pessetes.Amb tot, el vell zoo deL'Havana està molt arrelat alcor del poble i és molt estimatpels ciutadans d'aquella ciu-tat. Ubicat en una zona cèn-trica de la capital, el zoo ésvisitat anualment per unamitjana de 600.000 persones,la qual cosa el converteix en ellloc més freqüentat del'Havana. Més de la meitatd'aquests visitants són nens.

Precisament, un dels aspec-tes al qual els especialistes delzoo presten més atenció és elreferent al paper social quevol jugar aquest recinte dins laciutat. El zoo de l'Havanas'ha convertit així en un cen-tre recreatiu educacional i hacreat una àrea de treball edu-catiu que atén diàriament lesescales que el visiten. Un capal mes s'organitza també unagran festa infantil dedicada aun animal endèmic cubà delzoo, i ja sigui la festa de laiguana cubana o de la cotorra,els nens fan seus aquests ani-mals presentant-ne centenarsde dibuixos al-Iegòrics.

Uns quants lleons, una pan-

Z O O 33

Zoos del Rlón

tera negra, un jaguar, un ós,un rinoceront blanc, unhipopòtam, a més de nom-brosos ximpanzés i primats,aus de tota Llatinoamèrica, deNova Guinea, flamencs,zebres, dromedaris i una granvarietat de petits mamífersd'Amèrica Central i del Sud,entre d'altres, formen lanòmina d'animals que hi ha alvell zoo de l'Havana. A totsaquests s'afegeixen els queformen la fauna endèmicacubana, alguns en perill d'ex-tinció, i amb els quals el zoofa un treball específic. Un ésla famosa cotorra cubana(Amazona Leucocephala ). Lamajoria dels exemplars decotorra que hi ha al zoo hanestat decomissats a l'aeroporta gent que volia treure'ls delpaís i, tot i que és una espècieprotegida, són també moltsels cubans que en tenen una a

34 Z O O

casa seva com a mascota.D'altra banda, cal destacartambé la jutía conga(Capromys pilorides), un petitmamífer de l'ordre dels gransrosegadors, que viu bàsica-ment a la cubana illa de laJuventud i que té el seu hàbi-tat molt destruït. La gruacubana, una au que la santeriautilitza sovint per als seus

sacrificis perquè el seu cucleigs'associa a la mort, el cocodrilcubà, la iguana cubana o elcolom cormorat, més conegutcom colom-perdiu, són altresde les espècies que hi podemtrobar. Pel que fa a la resta degrans animals, com les girafeso els elefants, aquests es tro-ben en un altre zoològic quees va obrir posteriorment als

afores de la ciutat amb el con-cepte d'espai obert.

El zoo de l'Havana tambétreballa en la reproducció dedeterminats animals en con-dicions de cautiveri limitat,alguns dels quals es troben enperill d'extinció.

Especialment significatiu vaser el cas d'un còndor nascutal zoo de l'Havana i que va serdonat a Veneçuela perquèpogués ser reintroduït en elseu hàbitat natural als Andes.Altres espècies com elleopard,el rinoceront blanc, el caorí, elsximpanzés, els guacamais o lescacatues han aconseguit repro-duir-se en el mateix zoo. Sónpetits èxits d'un zoo que vanéixer l'octubre de 1939 i quetot just ha fet 60 anys.Felicitats! .~

TEXT I FOTOS

XAVIER SULÉ

Siguis on siguis, ens trobaràs sempremolt a prop teu.

BARCELONA CIUTAT

A-CAR, S.A.Sardenya 29S-237Tei 93247050208013 BARCELONAPI I Margall 42 44Tel 93 284 00 6708025 BARCELONA

AUTOMOCION 2000, S.A.Carrer D 38-40 Zona FrancaTel 93 336 35 7908040 BARCELONAAv de Caries III 16-22Tel 93 339 06 4108028 BARCELONAAvda Onze de Setembre 279Tel 93478210008820 EL PRAT DE LLOBREGAT

CATALANA D'AUTOMOCIÓSantander, 50 56Tel 93 498 700008020 BARCELONAAv Meridiana 299-311Tel 93 243 10 3008027 BARCELONA

DONNAY MOTOR, S.A.Drputacro 4345Tel 93 425 00 2208015 BARCELONA

AUTO ALMOGÀVERSAlmogavers, 163Tel 93 485 200508018 BARCELONA

BARCELONA PRovíNCIA

C.O.V.E.S.A.Sant Bru 172-180Tel 93 384 10 5108911 BADALONAPasseig llorenç Serra 37Tel 93466 37 7908922 STA COLOMA DE GRAMANET

JULlAMOTORSanta Eulalia 176-180Tel 93402 69 0708902 L HOSPITALET DE LLOBREGAT

AUTOMÓBILS SPORT·AUTO, S.A.Av de Barcelona, 34-36Tel 93 373 31 0608970 SANT JOAN DESP,

AUTOMÓVILES VILA, S.A.Rambla d Ibena 32-44Tel 93 726 39 0008205 SABADELLPasseig del Comerç, 116Tel 93 712 22 7508203 SABADELLVtlarrubras / Gran ViaTel 93 727 65 2008202 SABADELL

SEPAUTO MÓVIL, S.A.Ctra de Montcada 591Tel 93 7B5 23 0008227 TERRASSA

AUTOPARK VIC, S.A.Ctra Barcelona Putgcerda. 26Tel 93 BB3 24 1108500 VIC

AUTOMOCiÓ BAIX LLOBREGATAv de La Generalitat, 125Tel 93658 19 1208840 VILADECANSFrancesc Macla / Sta Creu de CalafellTel 93 654 59 6108830 SANT BOI DE LLOBREGAT

AUTOMOCiÓ SANT JUSTRambla de Modolell, s/nTel 93473 83 5308960 SANT JUST DESVERN

NiCOLÁS, S.A.Ctra de Tarragona, 135Tel 93 890 12 2508720 VILAFRANCA DEL PENEDES

AUTO VENDA VILANOVA, S.A.Ctra Barcelona N 246, Km 41Tel 93 893 26 6608800 VILANOVA I LA GELTRU

AUTOMÓBILS CALAFELL, S.L.Francesc Macla, 8Tel 93 821 11 5408600 BERGAPol Ind Sector Estacro. nau 12 FTel 972 14 08 6617520 PUIGCERDA

COMERCIAL VILA·VILA, S.A.Av Prat de la Riba s/nTel 93849 09 0008400 GRANOLLERS

DABSA, S.LCtra N-II Km 553 1Tel 93 803 05 4608700 IGUALADA

AUTOBAGES, S.A.Ctra Santpedor 141Tel 93874439808240 MANRESA

AUTOMAR, S.A.Av Comte de Llobregat 2Tel 93 775 12 5808760 MARTORELL

AUTO MATARÓ, S.A.Av del Maresme 93-99Tel 93757995408302 MATARO

BRUNO MOLLET, S.A.Av dels Rabassaires 3238Tel 93579650008100 MOLLET DEL VALLES

GIRONA

GARATGE CENTRAL, S.A.Carrer Nou s/n (Zona Rally Sud)Tel 972 50 06 6717600 FIGUERESCtra Les Tries, 9698Tel 972 26 01 9117800 OLOT

GEVISA, S.L.Ctra Nacional 11, 29 31Tel 97247601717458 FORNELLS DE LA SELVA

AUTOMÓBILS GELI, S.L.Ctra de Palamos Km 37 2Tel 972 30 18 2817253 MONT RAS (PALAFRUGELL)

LAMOLLA AUTOMOCiÓ S.A.Av de la Estecro. 50Pohgon IndustrialTel 972 35 32 7517300 8LANES

TARRAGONA

REUS CAR, S.A.Cambrils s/nTel 977 75 15 0043205 REUS

TARRACO CENTER, S.A.Ctra de vafcncra. Km 248,8Tel 977 54 35 4443006 TARRAGONAet-a Pla de Santa Mana, s/nTel 977 61 31 6143800 VALLSCtra Tarragona, s/nTel 977 66 67 8043700 EL VENDRELL

MOTOREBRE, S.A.Av Sant Jaume, s/nTel 977 70 144043870 AMPOSTAPlaza Corona de AragónTel 977 50 298843500 TORTOSA

LLEIDA

SERVEI MOTOR, S.L.Av Garrigues 68Tel 973 20 10 6225001 LLEIDA

LAMSAUTO, S.A.Passeig de Ronda, 47Tel 973 27 52 1125006 LLEI DA

TAESA, S.L.Av de Barcelona, 12Tel 973 3115 5025300 TARREGACtra Tàrrega. Km 1,5Tel 97344575425680 BALAGUER

XARXA FORD DE CATALUNYA

SAN"L"LE~"í'R,A!1<10N

N2QQQQQQ

EL ZOO CLUB ÉS UNA ASSOCIACIÓ QUE TÉ LA FINALITATDE PROMOURE EL ZOO DE BARCELONA I DIVULGAR

LES MÚLTIPLESACTMTATS QUE PORTA A TERME ADREÇADES ALSAMANTS DE LA NATURA I DELS ANIMALS, SIGUIN NENS PETITS,

PERSONES GRANS O FAMÍLIES.POSSIBILITATS D'ESBARJO, DIVERSIÓ I CULTURA

EN EL TEMPS LLIURE.

INDIVIDUAL O FAMILIARET POTS FER SOCI DEL ZOO CLUB EN DUES MODALITATS.

TOTS ELS AVANTATGES DEL SOCI

11 Visitar el PARC ZOOLÒGIC DE BARCELONA tants dies i tantes vegades com desitgis.

11 Rebre gratuïtament aquesta revista.

11 Participar en cursos monogràfics, tallers zoològics, visites comentades, sortides al camp

i a la muntanya, i casals de zoologia.

11 Els menuts entre 6 i 10 anys poden gaudir dels "DISSABTES INFANTILS",

amb activitats i jocs d'allò més divertits i entretinguts.

11 Beneficiar-se de descomptes especials en botigues i d'ofertes que fa el Zoo

11 Formar part dels ''Al'' (AMICS DEL ZOO) com a col-laborador altruista en diverses

activitats i serveis del Zoo.

Benvingut al

Barcelona

Doblegueu I engaxeusobre la solapa Inferior

Preusd'Inscripció

Quota d'lnCJrés(una sola veqada)

2.000 ptes.

Quota de soci anual

FAMILIAR

7.500 ptes.

INDIVIDUAL

3.750 ptes.

Talleu per la líniade punts

IINDIVIDUAL

Nom i cognoms............................................... DNI .Nom i cognoms DNI .Domicili ········. Telèfon: .Codi postal Població .

FILLS (només menors d'edat i en proposta FAMILIAR)

•••••••• Nom i cognoms .• Data naixement DNI (si en té) .

•• Nom i cognoms ················ ..······• Data naixement DNI (si en té) .~.-• Nom i cognoms ..: Data naixement DNI (si en té) ..

•••••: Signatura

••

Si teniu més fills, indiqueu-ne les dades en un full a part)

Codi compte dient (CCC)

W1J W1J W WilllWJEntitat Oficina Control Núm. de compte

'3:rlll....CI.&~.;:,UIGIIII.t~.Nom i cognoms NÚM. SOCI PROPONEN1

& • (No oblideu el meu xec de regal. Gràcies)

~.- DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

•• A l'atenció delI de la• BANC I CAIXA: ······ ..·· ..·····

••••I .els presenti el Zoo de Barcelona

•• Barcelona I I 19 .

: Codi compte dient (CCC)

• W1J W1J W WilllWJ~ Entitat Oficina Control Núm. de compte

SOCI PROPONENT PER AMISTAT

Distingits senyors: els agrairé que fins a nou avís carreguin al meucompte corrent els rebuts que a nom de:

Signatura

Remitent .

-----------------iiïl--------------------------------------------------------------1Resposta ccmercïal _

Auronrzaoó núm. 16071 _(BOC 95 de 3111 0197)

'-------------' ----------------1----------------------------------------------------------------------------------1I

FRANQUEIG ADESTINACIÓ

NONECESSSITA

SEGELL

PARC ZOOLÒGICDE BARCELONA

Apartat F.D. núm. 88808008 Barcelona

Talleu per la línia de punts.

Fes-tesoci del

Barcelona

I col.laboraen la

defensalla

protecciódeia

natura

La recomanaciód'un nou sociper amistat

dóna dret a rebreun xec regal,

que es pot canviaral Zoo

Els nostres ani~als

z o o 39

Els nostres aniD1als

40 Z o o

Són sens dubte les condicionsde la seva evolució, en unambient insular, les que hancreat aquestes peculiaritats queavui tant ens criden l'atenció.

I.:arxipèlag de Salomó és la llarde la bívia arborícola. Aquestarxipèlag, ubicat al Pacífic Sud,molt a prop de l'Equador, gau-deix d'un clima tropical ambuna molt marcada influènciamarina, on les temperaturesvarien molt poc al llarg de l'any.Encara que comprèn unes 900illes, arol. Ions i esculls, només ales illes grans, amb més diversi-tat, trobem aquest escíncidgegant.

Les illes Salomó van ésserhabitades pels humas fa uns20.000 anys i, al llarg d'aquestperíode, aquets rèptils han estatcaçats en abundància, encaraque, en els darrers anys, coinci-dint amb la desforestació massi-va i l'abús del seu comerç, la sevasupervivència, igual que la de totl'ecosistema illenc, es troba engreu perill (podem calcular queel 90% de la selva tropical onhabita la bívia ja ha desapare-gut).

Podem considerar aquestaespècie un gegant entre els escín-cids, ja que pot assolir unmàxim de 80 cm dels quals mésde la meitat pertanyen a la cua.Aquesta té un poder prènsil quepermet a la bívia desplaçar-seper les capçades dels arbres ambseguretat, mitjançant movi-ments pausats i lents que recor-den els dels camaleons o elsperesosos.

Lhàbitat de la bívia arborícolaés l'humit i dens bosc primari deles terres baixes, on té hàbits cre-pusculars excepte a l'estacióhumida, durant la qual acostu-ma a mostrar una gran activitatnocturna. Durant el dia s'amagaen els buits dels arbres, on sovintcomparteix refugi amb altres

Z o o 41

Els nostres ani~als

especIes animals, com són elsmamífers marsupials Phafagerorientalis o amb diferenrs tipusde lloros.

La seva alimentació és moltespecialirzada, ja que és princi-palment fol-lívor (menjador defulles) i en el seu medi naturalmenja preferentment fulles dePiper i Epipremnum pznnata.Aquesta alimentació és unacaracterística més que la disnn-geix d'altres espècies de la sevafamília quasi rotalmenr carnívo-res. Sembla que li agrada viureen grups o clans que constariend'algunes femelles amb cries i unsol mascle. Aquest presentariaun comportament territorialmolt marcat i s'enfrontaria vio-lentament a qualsevol altre mas-cle que volgués penetrar en elterritori comunal. Es creu queles colònies de la bívia arboríco-la de les Salomó marquen elsseus límits amb senyals olfactiuspropIS.

Sembla que presenten uncomportament social complexforça excepcional entre els rèp-tils, amb gran varietat d'interac-cions entre els individus, i delqual els detalls romanen desco-neguts en gran part. Seriennecessàries més investigacionstant en grups d'animals captiuscom en treballs de camp en elseu medi natural per aclarir unaconducta tan peculiar.

També en l'aspecte reproduc-tor presenten característiquesinsòlites: són ovovivípars i gene-ralment tenen una sola cria(dues en rares ocasions) desprésde set mesos de gestació. El nou-nat és de mida gran i pot mesu-rar fins a 27 cm. Alguns autorsdetallen com les femelles esmengen les membranes queenvolten el nounat, el qualroman sota la tutela de la colò-nia durant dos anys: de nou unaconducta sorprenent en un rèp-

42 Z O O

til, que sens dubte mereix mésprofundes investigacions.Actualment, la bívia arborícolade les Salomó està inclosa enl'apèndix Il del CITES i fins fapoc temps era importat en gransnombres, cosa que juntamentamb la seva baixa taxa de repro-ducció i la degradació imparabledel seu medi natural, fa témerpel futur de l'espècie.

Per totes aquestes raons, vamcreure adient establir una colò-nia de cria en captivitat en elnostre Zoo. Actualment tenimtres exemplars: dos mascles ano-menats Kumba i Malu i unafemella, Buka. Durant moltsanys els dos mascles van conviu-re perfectament sense quepoguéssim advertir cap tipusd'agressió entre ells, però, desque a mitjan 1998 vam adquirirBuka i la vam introduir en lainstal.lació, de seguida vamobservar un fort comportamentagressiu que no arribà a causarcap mal als animals ja queimmediatament els vam separar.

La parella acabada d'establirentre Kumba i Buka va conviu-re de bon començament perfec-tament, mentre que Malu

romangué en una reserva a l'es-pera de trobar-li una nova feme-lla. Els darrers mesos de 1998vam observar un canvi de com-portament en la parella, quesemblava gaudir la seva com-panyia més sovint, i es perse-guien i comunicaven amb conti-nus contactes amb la llengua.Posteriorment, acabaren desobte aquestes pautes amoroses iBuka canvià molt aparentmentla seva conducta. Passava llar-gues estones quieta rebentdirectament l'escalfor del terraradiant, i menjava amb moltamés abundància del que haviafet mai fins aleshores. Encaraque no havíem vist cap còpula,tot aquest procés ens feia pensarque Buka podia estar prenyada,per la qual cosa vam fer una pri-mera radiografia, que no fougens concluent, per l'escàsdesenvolupament que presenta-va l'embrió en aquells moments.

Al llarg dels mesos següents,Buka va engreixar-se progressi-vament. Una segona radiografiadel mes de maig ens confirmà elque ja sospitàvem: el Zoo deBarcelona tindria per primeravegada una cria de bívia gegant

de les Salomó.Efectivament, el l O de juny va

néixer la desitjada cria de bíviaarborícola, la qual era manteni-da per la seva mare en un buit dela decoració de resina de la ins-tal.lació. D'aquesta manera vapassar una setmana en la quallacria, protegida en un primermoment per la mare i despréstambé pel pare, gairebé no esdeixava veure pel personal delterrari. Al llarg d'aquest període,vam apreciar un augment de l'a-gressivitat dels progenitors, quereaccionaven obrint la boca deforma amenaçadora a la mínimaproximitat dels seus cuidadors.Una setmana més tard, semblàque la cria adquiria més inde-pendència i abandonà de sobtela lleixa-niu on havia nascut perbeure l'aigua amb què polvo-ritzàvem la insral-lació. Méstard, un cop desperta la sevaànsia exploratòria, la cria, sotal'atenta mirada dels seus pares,escorcollava' repetidament totsels racons de la instal-lació .• ~

MANEL ARESTÉ

Conservador del Terrari

EI Zoo verd

44 z o o

El conjunt vegetal del Zooforma un jardí molt ric, ambgran diversitat d'espècies iarbres exemplars, que són difí-cils de trobar a la resta de laciutat. La seva funció nonomés és decorativa, ja que al'interior de les insrallacionsd'animals hi juguen un papermolt beneficiós per a l'animal:en recreen els hàbitats natu-rals, se n'utilitzen branques,fulles i troncs com a part detècniques d'entreteniment, ifins i tot, en alguns casos,poden ser part de les dietes ali-mentàries.Per tot això, el Zoo deBarcelona va creure necessarifer un inventari exhaustiu dela col-lecció botànica, a fi detenir un millor control de laseva gestió i poder fer-ne unús més profitós. Aquest pro-jecte ha rebut l'ajuda deBarcelona Activa, que ha pro-porcionat per al projecte duespersones durant cinc mesos.

L'inventari

L'inventari consta de dosapartats diferents. La primerapart tracta d'identificar totesles espècies presents al Zoomitjançant una fitxa biològicaper a cada espècie. La segonapart la constitueixen els plà-nols de vegetació, on estàdibuixada cada planta o grupde plantes, i s'hi registren lescaracterístiques individuals.

La fitxa de l'espècie consta dediferents entrades on es deta-llen les dades biològiques i demanteniment de la planta:nom científic, noms comunsen diferents idiomes, família,origen geogràfic, hàbitat natu-ral, necessitats de jardineria,

Z O O 45

EI Zoo verd

ARBRAT DEL ZOO

Els vegetals més impressio-nants que omplen el nostrejardí son els arbres.En total n'hi ha 1.191, de90 espècies diferents. Elsmés nombrosos són els 336plataners, les 131 sophores,les 98 tipoanes i les 75 fal-ses acàcies. També sónimportants, pel seu nom-bre, les 228 iuques, els 60margallons i les 97 palme-res datileres.

46 Z O O

ARBUSTS DEL ZOO

La massa arbustiva del Zoono és tan aparent, peròcompta amb més espècies.Són 237 espècies diferentsque cobreixen 4.200 m2.En destaquen l'heura (980m2), el bambú (778 m2),els acants (228 m2), elspitospors (200 m2), elsaloes (85 m2) i les ab elies(70 m2).

època de floració i observa-cions diverses. També hi heminclòs algunes característiquescom la toxicitat, els símpto-mes en cas d'ingestió, els ele-ments nutritius i el llistat d'a-nimals del Zoo que habitual-ment en mengen. Aquestesobservacions ens poden sermolt útils quan vulguem sabersi una planta és comestible perals animals o no.

Per a la realització d'aquestapart d'identificació d'espèciesi recerca de característiques,s'ha consultat abundantbibliografia, s'han obtingutdades que tenia l'InstitutMunicipal de Parcs i Jardins,s'ha demanat col.laboració al'Institut Botànic i s'han fetmoltes consultes a travesd'Internet.

La segona part de l'inventariha estat molt més llarga i cos-tosa de fer, ja que es tracta detenir cada arbre, cada arbust icada parterre dibuixat, nume-rat i controlat, de manera quees puguin fer plànols ambcada planta al seu lloc.Per fer aquest estudi, es va par-tir d'un plànol del Zoo a esca-

Z O O 47

EI Zoo verd

la 1:330, dividit en fullsDINA-l on anàvem dibuixantles masses arbòries i arbustives,així com tots els parterres i elshàbitats dels animals.Seguidament, vam fer unafitxa per a cada planta o grupde plantes de la mateixa espè-cie, i s'hi van anotar les caràc-terístiques individuals, coml'alçària, la funció que fa en el

48 Z O O

parc, l'estat fitosanitari, la datade plantació, la ubicació dinsdel Zoo i les feines realitzades.Tota aquesta informació s'haprocessat en una base de dadesfeta amb Microsoft Acces, cosaque ens permet relacionar totesles dades recollides i facilitamolt la feina de recerca i actua-lització de dades.L'inventari és un primer pas de

~ Edtt'Jrl Y!I" v-tar forll'\jlllJ &e;lth'!t" tprllmilrllM ~ t*,·IiI.~:' ., '. "' .. 1111 .... 11 """'tI:llI·1l)

¡........ "I

l_dPft'~,."",,~dllpalIenS~ __ el~_(Jugoill'W:NlejlllO.IM_ [&~4JII1Xl'ea;0III0MIt_ EIII'*'O/ÓO'I~kilÑN~lWIO_cortlI..,....,.__ o

..........la feina que volem per feraconseguir conèixer i valorarcada dia una mica més el patri-moni vegetal del Zoo. La vege-tació es pot fer servir com unaeina educativa i, per això, elZoo està desenvolupant unprojecte on s'inclou la rotula-ció d'arbres exemplars, la con-fecció d'itineraris botànics i lapublicació d'una guia sobre la

vegetació del Zoo, per tal queels nostres visitants puguinfruir d'una visita encara mésprofitosa .• !J

JOSÉ LUIS SAINZ

NÚRIA IGLESIAS

Barcelona Activa

EULÀLIA BOHIGAS

ResponsabLe de Jardineria delZoo de Barcelona

Pocas veces la mente y el corazónestán de acuerdo.

(1fillAuól

Descubra el nuevo Audi A4 en Barna Wagen,su concesionario oficial Audi.

Es difícil encontrar una ocasión en que mente y corazónestén de acuerdo. Ésta es una de ellas: Audi A4. Unaberlina que seduce por su elegancia y estilo deportivo.Un automóvil donde encontrará toda la tecnologíaexclusiva Audi: 5 válvulas por cilindro o el TDI V6 de125 CV a 193 CV en versiones gasolina y de 110 CV a 150 CV

en versiones TDI. Y con toda la seguridad que propor-cionan los 4 airbags de serie, ABS de quinta generación,EDS y EBV así como el programa de estabilidad ESP.Todo ello para que se sienta realmente córnodo y prote-gido. Le invitamos a que lo descubra por sí mismo enBarna Wagen, su concesionario oficial Audi.

Barna Wagen, S.A.París, 208 esq. BalmesTel. 932 380 304 - 08008 Barcelona

Paseo Valle Hebrán, 101Tel. 932 123 366 - 08035 Barcelona