SOCIALS. T-1 i T-2

Institut Cristòfol Despuig

T-1 El segle XVIII: LA CRISI DE L’ANTIC

RÈGIM

Al començament del segle XVIII, casi tota

Europa estava sota l’Antic Règim. En això definim les societats europees de

l’Edat Moderna, que havien superat l’etapa medieval i feudal. Tot basat en l’economia agrària senyorial, l’absolutisme monàrquic i la societat estamental.

1. L’Europa del segle XVIII

L’agricultura era el més important, en

l’economia. Era una agricultura de subsistència. Les collites era el que marcava l’economia

perquè es veia afectada de vegades per crisis de subsistència que eren en moments que casi no havia aliments i els preus pujaven.

La terra era a mans de la noblesa i el clero, els pagesos eren sotmesos a un règim senyorial.

1.1. Una agricultura senyorial

El rei tenia el poder absolut. El rei era qui

manava i no pagava cap dels impostos. Els governs d’aquells temps eren escassos i no tenien cap dret.

1.2. Una monarquia absoluta

El segle XVIII va haver-hi una relativa pau per tot el món.

Desprès de la Guerra dels Trenta Anys i el Tractat d’Utrech va donar pas a que no hi haguessin tantes guerres.

La població va créixer, a Europa van duplicar els seus habitants. Aquest creixement va ser provocat perquè ja no hi havia tantes epidèmies, i també per la introducció de nous productes com el blat de moro i la patata.

Va augmentar la producció per l’augment de la demana pel creixement de la població, això va fer que augmentés els preus i es va obtenir majors guanys.

Les monarquies van potenciar les manufactures i van protegir les companyies comercials.

Va augmentar també el comerç colonial, que era el comerç marítim amb els territoris extra europeus.

1.3. L’expansió econòmica

2. La societat estamental

Monarca absolut

Alt clero i noblesa de

cort

noblesa

Burgesia i baix clero

Classes populars urbanes i pagesos

priv

ilegi

ats

No

priv

ilegi

ats

Hi havia desigualtat civil entre privilegiats i no

privilegiats.

2.1. Una societat desigual

La noblesa i el clero eren els estaments

privilegiats. Tenien moltes terres i no pagaven impostos.

La noblesa vivia de les rendes de les terres. Gaudien de molts de privilegis com bancs reservats a l’església...

El clero vivia del seu patrimoni i pel delme.

2.2. Els privilegiats

Eren els que no tenien privilegis, que ocupava el

90% o 95% de la població. La burgesia eren els grans artesans, els

comerciants i els banquers. Tenien riquesa, però no tenien influència política per la marginació dels cercles de poder.

Les classes populars urbanes agrupaven treballadors manuals de les ciutats (soldats, obrers, petits artesans...)

Els pagesos. Condicions molt dures i obligats a treballar en terres de privilegiats.

2.3. Els no privilegiats

3. El pensament il·lustrat

Moviment de caràcter intel·lectual desenvolupat al

segle XVIII. Els creadors van ser dos pensadors anglesos, John

Locke i Isaac Newton. El primer va criticar l'absolutisme i amb el segon va néixer l’absolutisme.

La il·lustració defensava la fe absoluta en la raó Els il·lustrats creien que la humanitat, conduïda per la

seva intel·ligència, poda assolir el coneixement, que per a ells era la base de la felicitat.

Van defensar la tolerància.

3.1. Què és la il·lustració?

Grup de pensadors, principalment francesos:

Montesquieu, Voltaire, Diderot, Sousseau. En els seus escrits van defensar els principis

de llibertat i d’igualtat de tots els éssers humans.

3.2. Els filòsofs del segle de les llums

Es van negar al mercantilisme que defensava

els metalls preciosos com a base de la riquesa d’un país

I els fisiòcrates afirmaven que ho era l'agricultura.

El pensament econòmic

Defensaven el liberalisme Montesquieu va defensar la divisió de poders

(legislatiu, executiu i judicial). Rousseau va definir el contracte social i

l’elecció d’un vot per persona. Voltaire va defensar la necessitat d’un

pensament que limités el poder i del rei i d’un sistema fiscal.

El pensament poític

Dos pensadors il·lustrats Diderot i D’Alembert

van posar en marxa l’Enciclopèdia. Es tractava d’una gran obra que reunís tots els coneixements de l’època.

Va tenir un gran èxit per la difusió de les idees il·lustrades. I es va crear salons i acadèmies.

3.3. L’Enciclopèdia

4. La fallida de l’absolutisme

Als finals del segle XVII Holanda i Anglaterra van produir-se transformacions polítiques que van començar a limitar el poder de la monarquia absoluta. Les idees il·lustrades van donar lloc

a molts països a una sèrie d’experiències reformistes conegudes amb el nom del despotisme il·lustrat.

Creació de dues cambres del Parlament: Lords (nobles i clero)

i Comuns (burgesos, representants de la ciutat). Al segle XVII, els Stuart va voler governar i detenia a qui si

oposava. Es va produir una guerra civil entre els defensors del Parlament i els de la monarquia absoluta. Els 1649, Carles I, va ser ajusticiat i es va proclamar la república.

Oliver Cromwell impulsor principal del canvi. Desprès de la seva mort va tornar la monarquia.

Carles II nou rei d’Anglaterra va votar a favor de l’habeas corupus (text que garantia les llibertats individuals)

Al 1689 una segona revolució va posar fi a la monarquia absoluta dels Stuard i van oferir la corona a Guillem d’Orange que va jurar la Declaració de Drets.

4.1. Les revolucions angleses

Anglaterra va ser el primer país amb monarquia de poder limitat. La monarquia parlamentària britànica es va convertir en un exemple a seguir per als filòsofs francesos.

A Europa seguien exercint un poder absolut.

Frederic II de Prússia, Maria Teresa d’Àustria, Caterina de Rússia i el monarca espanyol Carles III, van intentar el progrés.

Els dèspotes il·lustrats defensaven els drets del poble, però no els tenien en compte per a que ells diguessin la seva opinió (TOT PEL POBLE PERÒ SENSE EL POBLE).

Això va der revolucions liberals al segle XIX.

4.2.El despotisme il·lustrat

5. La revolució americana

Tretze colònies angleses, establertes a la costa

est de l’Amèrica del nord , van protagonitzar el segle XVIII, la primera insurrecció colonial contra una metròpoli.

Els colons americans no estaven d’acord amb les taxes i els impostos, no amb la monopoli comercial de Gran Bretanya.

El de juliol del 1776, delegats de les tretze colònies, reunits a Filadèlfia, van redactar la Declaració d'Independència dels Estats Units d’Amèric.

5.1. Els Estats Units d’Amèrica

George Washington, va ser proclamat el

primer president dels EUA. Al 1787, es va redactat la primera Constitució. Per sobre dels estats hi havia el govern

federal.

5.2. Constitució dels Estats Units