T-1 Llengua i literatura catalana

Classe 4tB

Literatura – la poesia medieval

La poesia trobadoresca (segles XII-XIII)• Els trobadors van ser els primers en cantar l’amor. Aquest amor

anomenat amor cortès, era tractat amb educació, refinament i espiritualitat.

• La dama, era l’objecte del vassallatge del trobador. Com la dona era casada, tenia que mantenir en secret la relació, per això els trobadors s’hi referien a ella per una paraula, el senhal, i no pel nom.

• Els lausengiers, que eren uns espies, podien avisar al gilós, que era el marit, del que passava.

• Els gèneres literaris trobadorescos tenien característiques formals. Entre les composicions més destacades, estan: la cançó, casi sempre dedicada a l’amor; el sirventès, destinat a l’atac personal; el pany per recordar un personatge mort; la pastorel·la, uns cants de festeigs amorosos entre pastores i cavallers; i l’alba dedicada a cantar el despertar dels amants, que s’havien de separar a l’arribar el nou dia. Altres gèneres són el debat poètic, la dansa, la balada, la cançó de croada, el somni, l’escondit, etc.

Els trobadors catalans • A banda del rei Alfons I el Cast, entre els trobadors

catalans cal esmentar Ramon Vidal de Besalú, trobador i joglar; Guillem de Cabestany, famós, sobretot, per la llegenda del cor menjat, que explicava com va passar la seva mort.

• Guillem de Cervera, conegut com a Cerverí de Girona, també era un trobador important

• Igual que Guillem de Berguedà, hereu del vescomtat de Berga, que va assassinar el vescomte Ramon Folc III de Cardona.

• Entre els poetes més destacats dels segles XIV i XV cal destacar Jaume Marc (1335?-1410) i Pere Marc (1338-1413), oncle i pare, respectivament, d’Ausiàs Marc, amb poemes bàsicament cavallerescs.

Els trobadors catalans (II)• Gilabert de Pròixita (mitjan segle XIV-1405), autor

de cançons amoroses que segueixen els passos més estrictes de l’amor cortès.

• Andreu Febrer (1375-1440), primer traductor en vers de la Divina Comèdia (1429), de Dante, i autor de poemes de forma italiana.

• Jordi de Sant Jordi (finals del segle XIV-1424?), autor conegut del poema “Desert d’amics...” i poeta català més importants abans d’Ausiàs Marc.

La poesia del segle d’or de les lletres catalanes

Ausiàs Marc• Ausiàs Marc (València, 1400-159) va ser un

cavaller i noble, que com altres escriptors del seu temps, va participar en algunes guerres d’Itàlia.

• L’obra conservada d’Ausiàs Marc, consta de 128 poemes organitzats en quatre apartats: Els cants d’amor; els cants morals; els cants de mort; i el cant espiritual.

• L’estil de Marc, és l’element més renovador de la seva poesia, juntament amb el tractament de la figura de la dama.

Joan Roís de Corella • L’obra de Joan Roís de Corella (Gandia, 1433/43-

1497), per la diversitat de termes i les tècniques utilitzades, exemplifica els canvis profunds que van produir en les nostres lletres del final del segle XV.

La carta

Hi ha diversos tipus de cartes:• La carta oficial o administrativa• La carta familiar i d’amistat• La carta de presentació o de sol·licitud de feina • La carta oberta

La carta formal

Capçalera (dades de l’emissor)

Capçalera (dades del receptor)

Salutació

Introducció

Desenvolupament

Conclusió

Comiat

Signatura

Nom (càrrec del redactor)

Data

P.D. / P.S.

Tractament en la carta formal • Si la carta a un organisme, el tractament ha de

ser de vós.• Es pot triar tractar de vós o de vostè

indistintament, però s’ha de mantenir el mateix tractament durant la carta.

• El tractament de vós demana els verbs en la 2a persona del plural i el tractament de vostè demana els verbs en la 3a persona del singular.

• Vós és útil per evitar dobles formes quan no es vol fer un ús sexista del llenguatge.

Formes de salutació • Honorable Senyor/a... (o el tractament

protocol·lari corresponent),• Distingit/ ida senyor/a, • Senyor/a, (fórmula més habitual),• Benvolgut/ uda (+ nom propi),

Fórmules de comiat• Amb la salutació més distingida, • Molt atentament, • Atentament, (fórmula més habitual)• Cordialment,• Molt cordialment,

Puntuació de la carta formal • Després de la salutació, usualment escrivim però

també hi podem posar-hi dos punts. • El text de la carta ha de començar en una altra

línia i en majúscula. • Les fórmules de comiat poden anar en una coma,

o en un punt, depenent si són frases incompletes, o completes.

• Quan posem la data, entre la ciutat i la data, s’ha de posar una coma.

La carta personal

Salutació

Cos

Comiat

Signatura

Data

Tractament en la carta personal• Si escrivim una carta a un familiar o a un amic, li

hem de donar el mateix tracte com si parléssim amb ell.

Puntuació de la carta personal • Desprès de la salutació escrivim coma o dos

punts.• En qualsevol cas el text de la carta ha de

començar en una altra línia i sempre en majúscula.

• Quan escrius el comiat, s’ha de tancar amb una coma o un punt segons si la frase és incompleta o completa.

• Al escriure la carta, entre la ciutat i la data, va una coma, i mai porta un punt i final.

Aspectes de presentació de la carta personal• La data es pot escriure abans de la salutació cap

al marge dret, o baix de la signatura al marge esquerre.

• La data no conté preposició ni abans de la localitat ni abans del dia.

Gramàtica. La modalitat oracional

La modalitat oracional• Segons l’actitud del parlant respecte a l’acte de

comunicació, és poden distingir tres modalitats oracionals bàsiques: la declarativa, la interrogativa, i la imperativa.

• En la declarativa, l’emissor dóna informació al receptor.

• En la interrogativa, l’emissor demana informació.• En la imperativa, l’emissor vol influir en la

conducta del receptor.

Oracions declaratives• Les oracions declaratives serveixen per donar

informació i són neutres. • En les declaratives hi ha una important riquesa de

matisos.

Oracions interrogatives• L’oració interrogativa pregunta alguna cosa al

destinatari i n’espera una resposta.• Interrogatives totals: pregunten el contingut de

tot l’enunciat i esperen un sí o no com a resposta.• Interrogatives parcials: comencen per un mot

interrogatiu.• Interrogatives confirmatòries: l’emissor dona com

a probable una possible resposta. • Interrogatives retòriques. Declaracions

encobertes, no pretenen aconseguir cap resposta.• Interrogatives eco. Refereixen a una informació

que s’acaba de donar abans del discurs.

Oracions imperatives• Les oracions imperatives expressen ordes que

l’emissor adreça al receptor, però també poden expressar exhortacions, consells...

Oracions exclamatives• Les oracions exclamatives poden ser oracions

declaratives, interrogatives o imperatives que queden marcades per una determinada, que pot indicar sorpresa.

Fonètica/ortografia. So i grafia

So i grafia• En el llenguatge humà cal distingir entre la

cadena escrita, entre els sons i les grafies.

(OBSERVAR EXERCISIS)!