TEMA 1: IMATGE I COMUNICACIÓ VISUAL 1.1. COMUNICACIÓ I LLENGUATGE.

La comunicació és el procés pel qual dos éssers vius es transmeten idees sentiments o vivències. Quan aquesta comunicació es realitza a través d'uns signes ordenats segons un codi i unes regles parlem de llenguatge.

• Tipus de llenguatges:

L'home utilitza per a comunicar diferents llenguatges:

- Llenguatges orals o auditius: Mitjançant sons articulats o no articulats, emesos amb la veu. - Llenguatges gestuals: mitjançant moviments del cos. - Llenguatges gràfics: Constituïts per textos escrits o imatges. • Els llenguatges gràfics :

Hi ha diferents llenguatges gràfics que utilitzen les imatges com a base per comunicar-se: el cinema, la fotografia, el dibuix... Els llenguatges constituïts a base d'imatges són un eficaç mitjà de comunicació utilitzat per l'home des de l'antiguitat, per això, en aquest curs, anem a aprofundir en l'estudi de les imatges i la forma de comunicar-nos amb elles. Mitjançant les imatges i els llenguatges gràfics podem expressar tant conceptes abstractes i sentiments ( alegria, tristor, por, amor...) com conceptes concrets. Podem descriure un objecte, o un paisatge, expressar un ordre o fer un advertiment. És a dir, les imatges ens permeten expressar-nos de manera subjectiva o de manera objectiva. L’art és un exemple d’utilització de les imatges de manera subjectiva, mentre que el dibuix tècnic i la senyalètica són exemples d’utilització de les imatges de manera objectiva. 1.2. LES IMATGES.

• Imatge i Icona

Podem definir IMATGE com "la representació d'alguna cosa real o imaginari plasmat sobre un suport". Quan una imatge representa una cosa real de manera reconeixible, diem que és un ICONA.

Una imatge pot ser bidimensional (plana), o tridimensional (amb volum).

• Significat i significant

Tota imatge té un significat i un significant. El significat és aquella idea que ens vol transmetre la imatge, ("casa", "arbre", "pau" "llibertat "...) i el significant és el traçat (línies o colors amb una determinada forma).

• Lectura d'una imatge. Connotació i denotació

La "lectura" d'una imatge es pot fer a dos nivells diferents: connotatiu i denotatiu.Una lectura denotativa és aquella en la qual s'observen i descriuen els elements que constitueixen una imatge, la seva situació la seva forma, ... És una lectura objectiva de la imatge.Una lectura connotativa és aquella en què s'analitzen els sentiments o sensacions que transmet la imatge i les seves causes. És una lectura subjectiva de la imatge. 1.3. LA PERCEPCIÓ DE LES IMATGES:

La percepció de les imatges és un acte molt complex en què intervenen molts factors tant fisiològics com a soci-cuturals. Estudiar els mecanismes pels quals arribem a percebre una imatge, una forma, un color, ens ajuda a saber tant expressar millor amb aquests elements com a saber interpretar el missatge que altres ens han volgut transmetre.

• Condicionants fisiològics

Les imatges es perceben a través dels sentits, (vista i tacte). Les formes, els colors, les llums, estimulen els nostres òrgans visuals i per un complex procés fisiològic es crea en el nostre cervell la sensació, idea o concepte transmès per aquesta imatge.

En dependre la percepció dels òrgans visuals o tàctils, qualsevol variació, anomalia o diferència en les condicions físiques del subjecte o de l'ambient influiran en la percepció de la imatge, (així doncs, una mateixa imatge no sigui percebuda igual per un cec que per un vident, o no serà igualment percebuda en veure de lluny que de prop, o amb molta llum o amb poca)

De la mateixa manera, els òrgans visuals i el cervell mateix poden patir "enganys" perceptius (que solen tenir causes fisiològiques) produint sensacions que podríem anomenar "falses". (Per exemple els "trompe-l'oeil" o "artificis".) • Condicionants socioculturals:

La forma de percebre una mateixa imatge pot ser diferent per a dues persones segons quines siguin les seves condicions culturals. El nivell d'intel ligència, la cultura, els hàbits, la quantitat d'experiència, l'edat, la societat en què viu ... influeixen de manera molt diversa en la forma de percebre (i, per tant, d'interpretar) una imatge.

Una mateixa imatge pot trucar més o menys l'atenció, passar més o menys desapercebuda, segons en què medi social es trobi, segons quins siguin els hàbits o costums d'aquesta societat. Una mateixa imatge serà percebuda de manera diferent (i per tant interpretada de manera diferent) per un nen que per un adult.

Cal, doncs, conèixer aquests aspectes per poder comunicar mitjançant les imatges i aconseguir transmetre correctament les sensacions, idees i sentiments que volem transmetre amb elles. 1.4. IMATGES AMBÍGÜES I IMATGES IMPOSIBLES Quan una imatge es pot interpretar de varies maneres diferents diem que és una imatge ambigua. Ja hem dit que, de vegades, el nostre cervell pot patir enganys perceptius. Hi ha artistes i dibuixants que ha jugat amb aquets “enganys” creant imatges que poden tenir doble significat. Moltes vegades juguen amb la relació entre la figura i fons o entre les diferents parts de l’objecte. (Segons com es mira representa una cosa, i segons com una altra.

També existeixen el que anomenem imatges impossibles, que presenten “errades” de dibuix, (moltes vegades imperceptibles) que fan que a la realitat aquests objectes representats siguin impossibles d’existir. Tenim un exemple de tot això en el gran dibuixant M. C. Escher .