LA NÒMINA

LA NÒMINA

• La liquidació i el pagament del salari duen realitzar-se de manera documentada, és a dir, amb un rebut. La nòmina és el rebut individual i justificatiu del pagament del salari. El model ha d’ajustar-se a l’aprovat pel Ministeri de Treball i Immigració, tret que per conveni col·lectiu, o per acord amb els representants dels treballadors , s’estableix un altre model.

La nomina s’estructura en quatre parts ben diferenciades que seran objecte d’estudi en aquesta unitat:

• Encapçalament• Devengos • Deduccions • Determinació de las bases de cotització a la S.S i la base subjecta al

IRPF•

ENCAPÇALAMENT

• Per l’encapçalament del rebut del salari deuen figurar les dades de l’empresa i del treballador. Per part de l’empresa ha de figurar:

• Nom i raó social de la mateixa.• Domicili• CIF i codi de la compta a la S.S.• Per un altre cantó, s’haurà de fer constar els següents dades del treballador:• Nom i cognoms• Categoria o grup professional• Grup de cotització al que pertany.• NIF, nombre del llibre de matrícula• Nombre d’afiliació a la S.S.• Seguidament, s’haurà d’expressar el període de temps, es a dir, el total de

dies naturals corresponents al temps que se liquida (dies treballats i festius corresponents a aquest període )

PERIODE DE LIQUIDACIÓ

• Aquest apartat de la nòmina reflecteix el total de dies naturals que té el mes que es liquida. (28,30,31). En ell s’inclou no solament els dies que han treballat sinó també els festius corresponents en aquest període.

• En aquells casos que el treballador percep una remuneració mensual, el requadre de dies se complimenta amb trenta, independentment del mes en que es tracti. Si el treballador percep una retribució diària, en aquest requadre se haurà de col·locar els dies que tingui el mes que es tracti.

PERCEPCIONS SUBJECTES A COTITZACIÓ

• Es consideren devengos la suma total de les quantitats que percep el treballador pels diferents conceptes, independentment de que es considerin salari i que cotitzin o no a la SS.

• Les percepcions poden ser salarials o no salarials. Les percepcions salarials cotitzen a la S.S mentre que les percepcions no salarials, com a regla general, no cotitzen a la SS, però si que ho fan quan excedeixen d’uns límits establerts.

• L’estructura del salari hi ha que distingir entre el salari base i els complements salarials.

QUÈ ÉS EL SALARI BASE?

• És la retribució del treballador fixada per l' unitat de temps i d’obra. La seva quantia està establerta en els convenis col·lectius per a totes i cada una de les categories, grups professionals o nivells contributius.

QUÈ SÓN ELS COMPLEMENTS SALARIALS

• Quantitats que han de sumar-se base i que estan fixades en funció de les diverses circumstàncies. Hauran calcular-se conforme als criteris pactats en el contracte individual o en el conveni col·lectiu.

• Els complements salarials poden ser:• Personals• Del lloc de treball • Per la quantitat i qualitat de treball• De venciment superior al mes• En espècie

COMPLEMENTS PERSONALS

Es deriven de les condicions personals del treballador que no han estat valorades al ser fixat el salari base:

• Antiguitat: Plus per la vinculació laboral del treballador a l’empresa; la seva quantia en funció en un període de permanència ( bienni, trienni, quinquenni...)

• Idiomes, títols, etc:. És el complement que percep el treballador quan l’empresa es serveix, en la posta en pràctica del seu treball, del seu coneixement d’idiomes, o de la possessió d’un determinat títol que no hagi estat valorat al fixar el salari base.

COMPLEMENTS DEL LLOC DE TREBALL

• Del lloc de treball: De caràcter funcional, la percepció depèn exclusivament

de l’exercici de la activitat professional en el lloc assignat, o de la quantitat del treball desenvolupat. No tindran caràcter consolidable.

La contraprestació que remunera el complement és la peculiaritat inherents al lloc de treball: penositat, toxicitat, perillositat per raó de les característiques del lloc de treball o de la manera de realitzar la seva activitat professional, que comporta alguna cosa diferent del treball

COMPLEMENTS DEL LLOC DE TREBALL

• TORNS: Té per objecte compensar la major incomoditat del treball en torns rotatoris.

• Responsabilitat: Prima de responsabilitat i dedicació. No consolidable, per això, al deixar les funcions pròpies del càrrec, no es té dret a percebre el plus.

• Nocturnitat: Compren les hores treballades durant el període comprès entre les deu de la nit i les sis de la matinada. Aquestes hores tindran una retribució específica, tret que el salari se hagi establert atenent a que sigui nocturn, o s’hagi acordat la compensació d’aquest treball per descans.

• Plus d’idioma: Es paga als treballadors que precisen posseir coneixements d’idiomes pel desenvolupament del seu lloc. En aquest cas, el plus d’idiomes adquireix la condició de complement del lloc de treball i té la consideració de plus consolidable.

• Plus de toxicitat: Per la percepció d’aquest complement és necessari que estigui previst en el conveni o en el contracte individual. El plus de toxicitat s’ha de calcular sobre el dies efectivament treballats, al tractar-se d’un plus que la seva percepció depèn de l’exercici de l’activitat. La seva quantia és l'establerta en conveni o amb acord empresarial.

COMPLEMENTS SALARIALS PER LA QUANTITAT O QUALITAT DE TREBALL

• Complement que el treballador percep per raó d’una millor qualitat o quantitat de treball.

• Incentius: En el cas que als treballadores se’ls exigeixi un rendiment superior al considerat com usual, poden reclamar un ingrés econòmic superior a l'establer pel salari a temps complert. Aquest serà incrementat, almenys en la proporció que es fixi en el conveni col·lectiu.

• Assistència i puntualitat: Remunera l’especial actuació del treballador en el compliment d’una obligació primària del contracte: l’assistència puntual al treball.

• Hores extraordinàries: Són las que el treballador realitza superant la duració màxima de la jornada ordinària de treball fixada d’acord amb l’article 35 del E.T.

• Comissions: Quantitats calculades sobre els negocis mediats pel treballador,operacions en les que ha intervingut per compte de l’empresari.

COMPLEMENTS PERIÒDICS SUPERIORS AL MES.

• Percepcions de caràcter periòdic, no esporàdiques, que la seva periodicitat supera el mes:• Pagues extraordinàries• Participació en beneficis.Encara que es paguin al final de mes, aquests complements són diaris.Pagues extraordinàries: El treballador té dret a dos gratificacions a l’any, una d’elles per Nadal

i l’altre en el mes que es fixi per conveni o per acord entre l’empresari i els representants legals dels treballadors. Igualment, es fixarà per conveni col·lectiu la quantia d’aquestes gratificacions. Les pagues extraordinàries es pagaran d’acord al temps treballat pel treballador a l’empresa durant el semestre o l’any anterior al seu cobrament.

Participació en beneficis: Es calcula aplicant el percentatge pactat sobre els guanys haguts en l’exercici. S’estableix per conveni col·lectiu o contracte individual. Si el treballador acaba el contracte, té dret a la part proporcional dels beneficis de l’any. Aquests beneficis tret pacte en contra, no tenen caràcter consolidable.

Altres gratificacions: Diferents a les anteriors, resultat de convenis entre les parts negociadores, o de concessió graciable de l’empresari.

EN ESPÈCIE

• Són aquelles remuneracions percebudes pel treballador en bens diferents dels diners. Es consideren retribucions en espècie entre d’altres les següents:

• L' utilització de la vivenda: per raó de càrrec o condició de l’empleat públic o privat.

• L' utilització o entrega de vehicles o automòbils.• Les prestacions en concepte de manutenció, hostalatge,

viatges de turisme i similars.• Els préstecs amb tipus d’interès inferiors al legal dels diners.

DE RESIDENCIA I PERCEPCIONES DE CARACTER ASSISTENCIAL I ACCION SOCIAL EMPRESARIAL.

DE RESIDENCIA: Remuneren la prestació del treball en un lloc determinat, sempre que el treballador fixi o tingui fixada allà la seva residencia.

PERCEPCIONS DE CARÀCTER ASSITENCIAL I ACCIÓ SOCIAL EMPRESARIAL.

No formen part del salari els següents conceptes:Serveis assistencials i de seguretat social complementaria:

formen part d’aquests serveis assistencials, les ajudes per fills en edat escolar, indemnitzacions per mort del treballador en favor dels seus familiars, naixements de fills...

Assistència social amb finalitat formativa, cultural o deportiva...Prestacions referents a economats, menjadors...

4. PERCEPCIONS EXCLUIDES DE COTITZACIÓ

• No tenen la consideració legal de salari i no cotitzen al règim general de la SS, encara que hauran de ser reflectits a la nòmina, les quantitats rebudes pels treballadors en els següents conceptes: Indemnitzacions, per trasllats, suspensions o acomiadaments.

• INDEMNITZACIONS : menyscapte de diners, desgast d’eines, roba de treball, dietes de viatge, despeses de locomoció, plus de distancia, plus de transport.

• INDEMNITZACIONS PER TRASLLATS, SUSPENSIONS O ACOMIADAMENTS:En qualsevol d’aquests casos el treballador té dret a una indemnització i no es considera salari motiu pel que no cotitza a la S.S.

INDEMNIZACIONS A EFECTES DE COTITZACIÓ

PLUS DE DISTANCIA O DE TRANSPORT

Cotitzen les quanties que superin el 20% del IPREM ,indicador públic de renta a efectes múltiples s’ha actualitza a començament d’any, es de 6390,13 per dotze pagues el 20% és 1278 pel 2011 i de 7455,14 amb pagues el 20% es de 1491,02 pel 2011 anual, sense incloure les pagues extres.

DIETES

Estan eximides de cotització les següents quanties:Fent nit: Espanya: 53,34Estanyer: 91’35Sense fer nit:Espanya: 26’67Estanyer: 48´08

DESPESES DE LOCOMOCIÓ I QUILOMETRATGEEstan eximides de cotització:L’import justificat de transport públic.0´19 euros per quilòmetre més despeses de peatge i aparcament justificats.

ROBA DE TREBALL, DESGATS D’EINES... Cotitzen les quanties que superin el 20% del IPREM mensual sense incloure pagues extres.

PRESTACIONS A LA SEGURETAT SOCIAL

• Es tracta de quantitats que, mitjançant l’empresari, l’Institut Nacional de la Seguretat Social abona al treballador per una sèrie de conceptes com, per exemple, incapacitat temporal.

DEDUCCIONS

• L’empresari està obligat a efectuar les deduccions al treballador per raó de les retribucions satisfetes, o en concepte de retencions a compte del impost sobre la renta de les persones físiques (IRPF), bé per cotitzacions a la S.S.

• L’empresari haurà d’efectuar les deduccions corresponents en la nòmina o rebut de salaris. Aquestes deduccions es faran sobre el total que s’ha de liquidar de la nòmina.

DESCOMPTES PER COTITZACIONS A LA SEGURETAT SOCIAL

• Hem comentat que en la nòmina es practicarà la deducció per la quota obrera a la Seguretat Social. Els treballadors estan compresos en el règim general de la S.S, estan obligats a cotitzar a la S.S.

• L’import a cotitzar és el resultat d’aplicar uns percentatges, que cada any s’estableixen per cada contingència, a la base de cotització corresponen. Al resultat se li diu quota a ingressar.

BASES DE CONTINGENCIES COMUNS 2011

• http://www.seg-social.es/Internet_1/Trabajadores/CotizacionRecaudaci10777/Basesytiposdecotiza36537/index.htm

COM ES DETERMINEN LES BASES DE COTITZACIÓ

• Podem distingir les següents bases de cotització : bases de contingències comuns, bases de contingències per la prestació de l’atur i la formació professional i les bases de cotització per hores extres.

• Bases de contingències comuns: Les quotes aportades per atendre les contingències de malaltia, accidentes no laborals i pensions de jubilació...

• Les bases de cotització per contingències comuns estaran formades per tots els conceptes salarials subjectes a cotització més la part proporcional de les pagues extraordinàries.

• Bases de contingències per la prestació de l’atur i la formació professional: Les quotes aportades serviran per atendre les contingències de l’atur i la formació professional.

• Bases mínimes i màximes: Un cop calculades les bases de cotització s’ha de verificar on es troben les màximes i les mínimes del seu grup de cotització.

• Bases de cotització addicional per hores extres: Aquest concepte estarà format per l’import de les hores extraordinàries.

ENLACE PARA VER EL REGIMEN ESPECIAL DE LOS TRABAJADORES AUTÒNOMOS

• http://www.seg-social.es/Internet_1/Trabajadores/CotizacionRecaudaci10777/Regimenes/RegimenEspecialTrab10724/TrabAutInfoGen2k9/DebeCoti2k9Cuant/index.htm

RETENCIÓ A COMPTE DEL IMPOTS SOBRE LA RENDA

• L’empresari dedueix del salari del treballador una quantitat mensual que posteriorment ingressarà en Hisenda. Aquesta quantitat li servirà com entrega a compte de la liquidació final que es farà quan presenti la declaració del IRPF.

• La retenció es fixa tenint en comte tota la retribució bruta íntegra, es a dir, la suma del salari més les pagues extres a nivell anual una vegada deduïda les quantitats que marca la llei, entre d’altres.

Les cotitzacions a la Seguretat Social, a les mutualitats generals obligatòries dels funcionaris i drets passius. L’import del mínim de personal i per descendent.

EXEMPLES

• L’Elisa és una administrativa que treballa a l’empresa des de l’any 1998. El conveni col·lectiu estableix en l’article 36 que els treballadors han de cobrar un complement personal del 10% sobre el salari base per cada trienni de servei a l’empresa.

• Si el salari base per a una auxiliar és de 700 euros, calcula l’import del complement que cobrarà l’Elisa a la nòmina del mes de gener de 2008.

ACTIVITATS

• Què significa que un complement salarial és consolidable? Posa’n un exemple que permeti justificar la resposta.

•

ACTIVITATS

• La Inmaculada és una treballadora del laboratori FRM, SA, i, segons el conveni col·lectiu aplicable a aquesta empresa, té dret a percebre tres gratificacions extraordinàries, una a l’estiu, l’altra al Nadal i la tercera, de repartiment de beneficis, el mes d’abril.

• a) És possible que un conveni estableixi aquestes condicions?• B) El conveni pot estipular una sola paga? Justifica la teva

resposta i consulta l’Estatut dels treballadors.

ACTIVITATS: CÀLCUL DEL SALARI EN ESPECIE

• Recorda que es consideren percepcions en espècie la utilització, el consum o l’obtenció per a fins particulars dels béns, els drets o els serveis que es donen als treballadors de manera gratuïta o a un preu inferior al mercat. El salari en espècie no pot superar un 30% de les percepcions salarials del treballador.

• Cas pràctic:• L’empresa Dulde, SL està adscrita al conveni col·lectiu del sector de

l’hoteleria aplicable a Catalunya. L’article 38 dle conveni estableix un complement salarial en espècie de 36,37 euros mensuals. Segons la norma, tenen dret a aquest complement els treballadors que prestin els seus servies en centres de treball on s’elaboren menjars (restaurants, serveis d’àpats, etc). Si un treballador a la nòmina del mes d’octubre percep 750 euros de salari base, 150 euros de complements salarials

• i 127 de dietes, és correcte que li paguin 36,37euros com a percepció en espècie?

DEDUCCIONS: BASES DE COTITZACIÓ, TIPUS I QUOTES.CONTINGÈNCIES COMUNES.

• La base de les contingències comunes és la suma de les percepcions salarials: salari base, complements salarials, salari en espècie i la prorrata de pagues extraordinàries. No s’han d’incloure en aquesta base les percepcions rebudes en concepte d’hores extraordinàries. Aquesta deducció és perquè el treballador pugui gaudir de la baixa quan li correspongui.

• Com podem calcular la prorrata de les pagues extraordinàries?• Per poder-lo calcular se sumen les dos pagues i es divideixen per dotze

mesos o be per 365 dies, depenent del tipus de retribució que rebi el treballador.

TIPUS DE COTITZACIÓ EN CONTINGÈNCIES COMUNES

CONTINGÈNCIES EMPRESA TREBALLADOR TOTAL.

COMUNES 23,60% 4,70% 28,30 %

CAS PRÀCTIC CONTINGÈNCIES COMUNES

• Un treballador del sector de metall i categoria professional de llicenciat cobra segon conveni els conceptes següents:

• Sou base: 1100 euros.• Plus per conveni: 210 euros.• Perillositat: 125 euros.• Torns: 138 euros.• Hores extraordinàries:108 euros.• Dietes justificades per factura: 75 euros.• Calcula la base de contingències comunes.

COTITZACIÓ PER CONTINGÈNCIES PROFESSIONALS: ATUR I FP

• La cotització per atur genera dies de cotització que permeten al treballador gaudir de la prestació de l’atur si es queda sense feina.

• La cotització per formació professional permet subvencionar els cursos de formació que s’imparteixen per als treballadors actius o en situació d’atur

• Aquestes aportacions es calculen aplicant un percentatge a la base de cotització per contingències professionals.

• Conceptes que s’han de tenir en compte en el càlcul de les cotitzacions per atur i formació professional: hores extres, salari en espècie, complements salarials, prorrata de les pagues extres, salari base.

CÀLCUL DE LA BASE DE COTINGÈNCIES PROFESSIONALS.

• FÒRMULA DE LA BASE DE CONTINGÈNCIES PROFESSIONALS. (BCP)• BCP= percepcions salarials+prorrata de pagues extres+hores

extraordinàries.

• Considera el cas següent:• Sou base: 1100 euros, plus conveni: 210 euros, perillositat: 125, torns: 138

euros, hores extres: 108 euros, dietes justificades per factura:75 euros. • 1.Calcula la base de contingències comunes.

LÍMITS MÀXIMS I MÍNIMS DE BCC MARCATS PER LLEI

• BASE MÀXIMA: atur, FP, AT/MP: 3074,10 euros.• BASE MÍNIMA: atur, FP;AT/MP : 700 euros.

TIPUS DE COTITZACIÓ

ATUR EMPRESA TREBALLADOR TOTAL

Contracte indefinit 5,75% 1,55% 7,30%

Contracte per durada determinada: temps complert

6,70%

1,60% 8,30%

Contracte de durada determinada: temps parcial.

7,70% 1,60% 9,30%

FORMACIÓ PROFESSIONAL : COTITZACIÓ

• FORMACIÓ PROFESSIONAL EMPRESA TREBALLADOR TOTALTIPUS 0,60% 0,10% 0,70%

COTITZACIÓ PER CONTINGÈNCIES D’ACCIDENTS DE TREBALL (AT)O MALALTIES PROFESSIONALS

• L’obligació de cotitzar per AT/MP correspon exclusivament a les empreses i es calcula aplicant un percentatge establert a la disposició addicional 4a de la llei 42/2006, de 28 de desembre, de pressupost general de l’Estat. En aquesta llei s’estipulen els diferents percentatges que han de pagar les professions segons el grau de perillositat o possibilitat que el treballador pugui tenir un accident.

COTITZACIÓ PER HORES EXTRAORDINÀRIES

• El treballador que un mes realitza hores extraordinàries també ha de cotitzar per aquestes hores. A la nòmina, tota persona que fa hores fora de la jornada habitual de treball té una deducció del total facturat que és ingressat pel treballador a la Seguretat Social.

• Per calcular la quota que cal pagar per aquest concepte, hem d’aplicar a la base d’hores extraordinàries (és a dir, els diners que us paguen bruts pel total de les hores realitzades en aquest mes);

RETENCIONS PER HORES EXTRAORDINÀRIES

HORES EXTRAORDINÀRIES EMPRESA TREBALLADOR TOTAL

Per força major 12% 2% 14%

Resta: estructurals i no estructurals

23,60% 4,70% 28,30%

RETENCIÓ A COMPTE DE L’IRPF

Per calcular la base de retenció de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) s’han de tenir en compte el total de percepcions del treballador i sobre aquestes percepcions cal aplicar el tipus % que correspongui segons les taules de retenció anual elaborades per l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (http//:www.aeat.es )

CAS PRÀCTIC

• Al mes de març en Pedro que treballa a l’empresa Dolça SL, ha hagut de fer 13 hores extraordinàries a causa d’unes pluges torrencials que han afectat l’empresa.

• El Marc, un amic seu que treballa a Trexsa ha hagut de fer cinc hores extraordinàries per motius d’excés de treball.

• En tots dos casos, el conveni aplicable del sector estipula el preu de qualsevol hora realitzada fora de la jornada habitual de treball en 15 euros.

• a)Calcula les quotes que caldrà pagar a la Seguretat Social en el cas de Pedro.

• B) I en el cas de Marc?

Base Continguts comuns (BCC)

• Salari base + salari en especie + prorrata pagues extra + Complements salarials

• PPExtra = Dues o més pagues/ 12 mesos o Dues o més pagues/365 = Diari

• 4,70% - Retenció al treballador

Base Contingències Professionals

• Salari base + complements salarials + PPExtra + Salari en especies + hores extres

• Base mínima 3074,10• Base màxima 700,00