Temps de

bolets

la PalancaOCTUBRE-NOVEMBRE 2002 Núm. 247 Preu 2

PUBLICACIÓ D�ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Temps de

bolets

la Palanca

3

la P

ala

nca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D�ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA METEOROLOGIA

EDITORIALMassa joves per deixar-nos

NOTICIARIBreus

LA NOGUERABreus

ESPORTSEstrelles del bàsquet d’ArtesaBàsquet: Presentació del CENGEl CE Artesa de Segre inicia la temporadaX Trofeu Ciutat de Lleida 2002

ENTREVISTAEntrevista a Roberto de The Chanclettes

PARLEN LES ENTITATS10à aniversari d’El Bressol

REPORTATGENasra, una noia sahariana a Alentorn

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSLa potencialitat de l’hoteleria andorrana

TEMA DEL MESTemps de bolets

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSL’autoestima dels infants

CARTES A LA REDACCIÓLa festa de la vellesa. 1950

POESIALa FelicitatBBC*

IN MEMORIAMGràcies, MariaA reveure

A LA LLUM DEL RECORDLa mítica “Colla del pebre”

MÚSICA, MESTRE!L’Orfeó i la Coral Infantil a internet

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, Comissió de Govern i Informesd’Alcaldia

XAT JOVEPrejudicis

HUMORBarbaritats del nostre poble

PALANC-OCIEncreuat. Problema d’escacs. Sense perdre els orí-gens

IMATGES D’AHIRLa carretera d’Agramunt. 1954

Temps de bolets

Aquest ha estat un any en el quals’han pogut trobar molts bolets alsnostres boscos.

Foto: Miquel Regué i Gili

4

5

6

9

10

15

17

18

21

22

27

28

29

31

32

35

36

39

40

41

42

4

la P

ala

nca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES D’AGOST (pendent)

Municipi d’Alòs de BalaguerNaixements:dia 13: Gemma Bertran i Arias, filla de Xavier i de Dolors

MES DE SETEMBRE

Municipi d’Ar tesa de SegreNaixements:dia 16: Mariam El Aachouri, filla de Mohammed i de Khadijadia 18: Adrià Font i Guim, fill de Josep M. i de M. CarmeDefuncions:dia 11: Francesca Calderó i Capdevila (91 anys),

natural de Ventosesdia 16: Antònia Roig i Mora (62 anys),

natural d’Agramuntdia 28: Pilar Riart i Solé (92 anys),

natural de Baronia de RialbMatrimonis:dia 26: Josep Torredeflot i Batlle (d’Alentorn)

Calixta Rodríguez i Lajas (d’Alentorn)dia 28: Gemma Campabadal i Monfà (d’Artesa)

Luc Sarens (d’Antwepen - Bèlgica)

Municipi de Vilanova de MeiàDefuncions:dia 27: Josep Cuñer i Vilar (91 anys),

natural de LlimianaMatrimonis:dia 28: Albert Bartolomé i Regué (de Bellmunt d’Urgell)

Mireia Rosell i Pons (de Bellmunt d’Urgell)

Meteorologia

L�Agenda

Del 6 de novembre al 18 de desembre:Curset de jardineria, organitzat per als socis isòcies de la Cooperativa d’Artesa o de lesArtesenques Actives

10 de novembre:Fira de la Perdiu a Vilanova de Meià:- Gran exposició de perdius, guatlles i faisans- Mostra Canina Desfilcan 2002

SETEMBREDades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre (observa-tori de la Pça. de l’Ajuntament), de Vilanova de Meià (estaciódel Camp de Futbol) i de Foradada.

Municipi d’Ar tesa de Segre

Temperatura mitjana del mes: 18,3°Temperatura màxima: 28° (dies 8, 15, 19 i 20)Temperatura mínima: 4° (dies 26 i 27)Amplitud tèrmica màxima: 19° (dia 28: màx. 24° i mín. 5°)Amplitud tèrmica mínima: 8° (dia 17: màx. 27° i mín. 19°)Dies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 29 mm (dia 8)Total precipitacions: 61 mm

Municipi de Vilanova de Meià

Temperatura mitjana del mes: 19,1°Temperatura màxima: 31,3° (dia 20)Temperatura mínima: 0,6° (dia 4)Dies amb precipitacions: 9Precipitació màxima: 30 mm (dia 4)Total precipitacions: 82,8 mm

Municipi de Foradada

Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 28 mm (dia 5)Total precipitacions 80 mm

5

la P

ala

nca

Editorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Mota i PérezMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICCarme Barril i BrescóRamon Giribet i BonetaNúria Ribes i NovauMiquel Regué i Gili

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE750 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)27 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.arrakis.escorreu electrònic: lapalanc@teleline.es

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Massa joves per deixar-nosComençarem deixant clar que totes les morts són lamentables. Afe-girem, a més, que si normalment afirmem que les comparacions sónodioses, quan parlem d’aquest tema encara ho resulten més. No obs-tant, probablement estaríem majoritàriament d’acord que les mortsde joves en accidents de trànsit acostumen a ser especialment colpi-dores per al conjunt de la societat. Per una banda, pel simple fet detenir tota una vida pel davant; i en segon lloc, per tractar-se d’unamort violenta i sobtada. De ben segur que a tot arreu la situació en aquest sentit deu sermés o menys semblant, però la darrera mort d’un jove en aquestescircumstàncies a les nostres contrades ens ha tornat ha deixar cons-ternats. Novament ens han vingut al cap aquells noms de nois i noiesque durant els darrers anys ens han anat deixant pel mateix motiu.Més que d’anys, hauríem de parlar ja de dècades i ens podríem re-muntar uns 30 anys enrere per tal de realitzar la nefasta comprovacióque la llista a Artesa i Comarca és llarga i que la mitjana resultagairebé d’una mort per any. Cada vegada que es produeix un nou episodi d’aquests, la rutinaquotidiana dels nostres pobles es veu convulsionada d’una formatraumàtica i tothom reacciona de manera solidària i massiva davantla família del difunt o difunta. En el cas dels joves, siguin o no de lacolla, s’observa generalment una reacció curiosa, i és que durant unsdies es mostren molt afectats i reflexius. A poc a poc, però, tot vatornant afortunadament a la normalitat i el jovent recobra la sevanatural vitalitat. En aquest sentit, els adults són molt crítics amb ells; però s’obli-den que a la seva edat també a ells els bullia la sang i que també esvolien menjar el món en quatre dies, convençuts que res no els podiaafectar. De fet, el jovent és i ha estat sempre així. El que ha canviatsón les circumstàncies socials del moment. Per tant, haurem de procurar que l’educació en el si de les famíliessigui la millor possible, que l’ambient del poble sigui el més sa iadequat, que els nostres consells ben argumentats puguin influir-losen el seu comportament i... que hi hagi sort. No podem tancar-los acasa i amargar-los l’etapa més intensa de la vida, com tampoc po-dem evitar les circumstàncies fatals que coincideixen en aquests ac-cidents. Aquesta argumentació, però, no evita que tot aquest jovent que hapartit de manera tan tràgica i sobtada, hagi deixat un gran buit dinsles seves respectives famílies, que sempre els trobaran molt a faltarmalgrat el pas dels dies i dels anys; perquè no és veritat que el tempsho cura tot: simplement contribueix a suportar-ho. El conjunt de la nostra petita societat rural també sent per ells ielles una emotiva enyorança, més o menys amarga en funció de larelació personal que hi hagués hagut. Serveixi, doncs, el present edi-torial com a petit homenatge a aquest important nombre de joventque ja forma part de la nostra memòria col·lectiva.

Col·laboradors/es del mes: Felicià Espinal, Judit Orpinell, Arquersdel Montsec, Aida Guàrdia, Roser Betriu, Salvador Maluquer, DavidGalceran, IES Els Planells, M. Carme París, Sícoris, Noemí Farré,Janette Solsona, Rafa i Richard Córdoba, Jordi Alins, Ramon Monfà,Jordi Esteban

6

la P

ala

nca

Noticiari

Novetats a la Cooperativa d’Artesa

La Cooperativa d’Artesa ha iniciat les obres de construcció d’unmolí de pinso per animals de companyia (gats i gossos), ubicadaal Polígon Industrial El Pla, que ampliarà el negoci de l’empresa.D’altra banda, la secció de crèdit de l’entitat ha implantat el serveide consulta i gestió dels comptes bancaris a través d’Internet.L’adreça a la xarxa és www.coopartesa.com, la qual permet ferconsultes a tota hora i facilita les operacions bancàries als socisque no volen o no poden desplaçar-se fins a les oficines. En refe-rència a l’escorxador L’Agudana, adquirit per la Cooperativa arafa un any, cal dir que hi ha hagut canvis en la gerència. AlbertMorera ha estat substituït per Josep Pedrós. Els directius de laCooperativa també es van reunir amb membres del Partit Popularper tal de demanar ajudes al Govern central, destinades a la mo-dernització de l’escorxador de Cervera. L’Agudana sacrifica dià-riament 3000 porcs i té una plantilla que oscil·la entre els 240 i290 treballadors segons la temporada. Un dels objectius a curt ter-mini és augmentar les vendes a Europa, fins arribar al 60 % de laproducció. D’altra banda, també es va saber que un grup alimenta-ri holandès estava interessat en la compra total o parcial de l’es-corxador, operació que de moment no ha quallat.

Restauren una pedrera a ForadadaL’Ajuntament de Foradada ha iniciat aquest mes d’octubre les obresd’arranjament de la zona coneguda com la Pedrera, situada vora lacarretera que uneix els nuclis de Foradada i Rubió. Aquesta zonahavia estat utilitzada com a pedrera fa uns quaranta anys, i serviaper subministrar pedra calcària a les carreteres que es feien enaquells anys. El Consistori hi plantarà arbres (lledoners, roures iboixos) i habilitarà el lloc com a espai de lleure amb la col·locaciód’una font, bancs i taules. Aquesta actuació s’emmarca dins el pla“Municipi Ambiental Sostenible” que promou l’Ajuntament pre-sidit per Josep M. Guàrdia. Entre les obres realitzades dins el pla,cal destacar l’adequació de la zona humida de l’Espadella, la clau-sura d’abocadors incontrolats, la neteja de lleres i la remodelacióde l’enllumentat al nucli de Foradada, amb la col·locació delàmpades de vapor de sodi, que estalvien energia i redueixen lacontaminació lumínica.

Més municipis contaminats per purinsLa Generalitat de Catalunya estudia ampliar de 61 a 74 el nombrede municipis de Lleida considerats com a zona vulnerable (és a dir

amb les aigües subterrànies contaminades pernitrats procedents dels purins). Entre els que jasón zona vulnerable es troben els municipisd’Artesa i Foradada i entre els que s’incorporari-en a aquesta qualificació hi ha el de Cubells. Ladeclaració de zona vulnerable significa limitaci-ons a l’hora d’ampliar les explotacions ramade-res, ja que el reaprofitament dels purins com adobtopa amb les altes concetracions de nitrats alsaqüifers. Aquest problema es ve agreujant desde fa anys i l’Administració no troba solucionsque permetin compaginar el desenvolupament delsector i el respecte al medi ambient. Com a exem-ple, cal recordar que la construcció de la plantade tractament de purins projectada a Foradada estroba aturada per problemes de viabilitat.

Jornades Europees de Patrimoni a CubellsEl passat 13 d’octubre Cubells es va bolcar en lacelebració de les Jornades Europees de Patrimo-ni, encarades a promoure i difondre el patrimonicultural i arquitectònic de Catalunya. Per aquestdia es van programar diferents activitats que vantenir molt èxit, tant entre la població local comentre la forània. Una conferència audiovisual, unavisita al pou de gel i una altra a Santa Maria delCastell van ser les activitats celebrades.

Guàrdia deixa la Conselleria de Justícia

L’advocat i polític de Foradada Josep Guàrdia iCanela ha deixat el càrrec de Conseller de Justí-cia de la Generalitat de Catalunya. La causa és laremodelació del Govern, anunciada el passat 4

7

la P

ala

nca

Noticiari

de novembre pel Conseller en cap Artur Mas, el qual ha rejovenitl’Executiu amb nous membres. Guàrdia va ser nomenat el febrerde 2001 i serà substituït per Núria de Gispert. L’ex-conseller s’hacaracteritzat pel seu tarannà dialogant i per impulsar reformes enels processos judicials. La nota negativa de la seva gestió han es-tat les fugides d’alguns presos perillosos. A la foto, Guàrdia iCampabadal en l’última Fira del Meló.

Ferran Sánchez prepara una web sobre maquisL’historiador de Vilanova de Meià Ferran Sánchez i Agustí prepa-ra una pàgina web sobre els maquis, destinada als instituts i útilper a professors i universitaris. El Departament d’Ensenyamentde la Generalitat ha concedit un any d’excedència retribuïda aaquest professor per tal que la confeccioni. La pàgina web estaràdistribuïda en tres parts: corpus bibliogràfic de tots els llibres pu-blicats sobre el tema, filmografia sobre els maquis i argot usat peraquests lluitadors antifranquistes.

Les parcel·les del Polígon a la venda

En el Ple de l’Ajuntament d’Artesa del passat 11 d’octubre va seraprovada la venda de les parcel·les de propietat municipal del Po-lígon 2 del Sector Industrial El Pla. Concretament, es van aprovarels plecs de condicions econòmiques i administratives que han deregular aquesta venda i que estableixen dos tipus de concursospúblics, un de restringit per a les 9 parcel·les més petites (núms.33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40 i 41) i un altre d’obert per a les 14més grans (núms. 12, 13, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 28, 29, 30i 31). Com a referència del primer grup, on el m2 surt a 48 euros, laparcel·la més petita és de 559,72 m2 i parteix amb un preu de lici-tació de 26.866,56 euros, mentre que la més gran té 1.071,19 m2 is’oferta per 51.417,2 euros. Pel que fa al segon grup, on el preu ésde 36 euros per m2, la parcel·la més petita té 1.500 m2 (54.000euros) i la més gran 3.545,76 m2 (127.647,36 euros). Tota aquestainformació es troba a exposició pública al tauler d’anuncis muni-cipal i compta amb un període de 20 dies per a al·legacions i recla-macions una vegada hagi surtit publicada al BOP i al DOGC.

Empreses artesenques a ExpoavigaDues empreses artesenques participaran entre el 5 i el 8 de no-vembre a la Fira Expoaviga de Barcelona. La Fira és una de lesmés importants del sector agropequari a nivell europeu. Les em-preses locals són Calvet Baella, dedicada a la instal·lació de siste-

mes de calefacció i ventilació en granges i Tashia,dedicada al tractament d’aigües de consum.

Dinar dels nascuts l’any 36 a ArtesaProp d’unes 40 persones van trobar-se el passat26 d’octubre en un dinar celebrat a l’Hostal Mun-tanya d’Artesa. Totes elles tenien en comú el fetd’haver nascut l’any 1936, en què començà laGuerra Civil Espanyola. A més, eren nascudes aArtesa o bé actualment hi viuen. Després de tro-bar-se a la plaça de l’Ajuntament cap a dos quartsde dues, van anar a dinar. En acabar, es va proce-dir a una rifa i al lliurament de records als assis-tents, que es van mostrar molt satisfets de la ini-ciativa i amb ganes de tornar-hi un altre any.

La tragèdia dels accidents de trànsitDiversos accidents de circulació han acaparatl’atenció de la ciutadania durant l’últim mes. Així,el 29 de setembre, un jove d’Artesa sortia de lacarretera prop de Montclar i quedava ferit moltgreu, morint uns dies després. El 28 d’octubre,un altre accident amb tres vehicles implicats, cau-sava un mort i deu ferits (quatre dels quals sónd’Artesa) a la carretera C-14 prop de Ponts. El31 de novembre, un accident a la C-26 prop deCubells provocat per un xoc entre un vehicle deSevilla i un altre d’Andorra, causava dos morts itres ferits. I el dia 1 de novembre, un nou acci-dent a la carretera de Vilanova, prop d’Artesa,provocava dos ferits més, en caure un vehicle perun terraplè. En el que portem d’any 2002, a Lleidas’han mort 78 persones en accidents de circula-ció, i a Catalunya, la xifra arriba quasi a les 500víctimes mortals. Artesa i Comarca, importantcruïlla de comunicacions viàries, no s’escapend’aquesta tragèdia.

Projectes encarrilatsSegons informacions obtingudes de fonts ofici-als, la tramitació dels permisos de dos projectesimportants de les nostres contrades està ja a lafase final. Per una banda, la planta de tractamentde purins a Foradada, que disposa de l’autoritza-ció del Departament de Medi Ambient des d’oc-tubre de 2001, també disposa de l’aprovació delDepartament d’Urbanisme des del passat mes dejuliol, tot i que aquesta darrera autorització no ésencara executiva perquè manca documentacióque ha de facilitar l’Ajuntament de Foradada (calobtenir la llicència administrativa que autoritzila ubicació de la planta). Per altra banda, Urba-nisme també té a estudi per a ser aprovadaproperament la construcció en sol rústic d’un parceòlic al cim de la serra de Sant Mamet. El pro-jecte, però, està pendent de l’estudi d’impacte am-biental que duu a terme Medi Ambient.

9

la P

ala

nca

La Noguera

2 bolets gegantinsJa fa dies que ha començat l’època d’anar a collir bolets. Elsaficionats aprofiten els dies de festa per endinsar-se en elsboscos per tal de trobar llenegues, pebrassos, potes de rata,etc. En Joan Balcells Escolà, veí de Térmens, va trobar eldia 17 de setembre dos exemplars gegants de bolets de lavarietat terrerols, que pesaven 2 quilos i 1 quilo i mig (total-ment comestibles), quan anava a collir a la seva finca.

Nova biblioteca a BalaguerEl dissabte 28 de setembre va ser inauguradala nova Biblioteca Margarida de Montferrat al’antic edifici del Col·legi dels Escolapis deBalaguer, que n’és la seva seu. L’encarregatd’inaugurar-la va ser el Conseller de Cultura,Jordi Vilajoana, que va estar acompanyat pelcoordinador territorial de Cultura a Lleida,Francesc Vidal, i la cap de Servei de Bibliote-ques de la Direcció General del Patrimoni Cul-tural, Dolors Portús. La biblioteca ha assumitles funcions de biblioteca central comarcal icompta actualment amb un fons total de 28.689 elements,consistents en llibres, revistes, CD-Rom o vídeos.

Jornades Europees del PatrimoniEl 28 i 29 de setembre va tenir lloc l’11a edició de les Jorna-des Europees del Patrimoni. Les activitats d’aquest any vanser acollides per un total de 178 municipis de gairebé totesles comarques catalanes, entre elles la Noguera. Les pobla-cions participants de la nostra comarca foren les següents:Àger, que va organitzar una conferència sobre restauració acàrrec de Josep M. Xarrié, cap del Servei de Restauració deBéns Mobles de la Generalitat de Catalunya; Albesa, que varealitzar una jornada de portes obertes i visites guiades a lavil·la i els mosaics; Balaguer, on es va portar a terme unavisita guiada per diferents llocs històrics de la localitat; La

Baronia de Rialb també realitzà unes visites guiades per lesseves esglésies romàniques; Cubells va organitzar una con-ferència audiovisual sobre el seu patrimoni i una visita cul-tural medioambiental; Os de Balaguer, finalment, també vaportar a terme una visita guiada a la Cova dels Vilars.

Centre d’Observació del MontsecEl dia 3 d’octubre va tenir lloc a Àger l’acte de col·-

locació de la primera pedra del que seràel Centre d’Observació de l’Univers, queva ser presidit pel Conseller en Cap de laGeneral i tat , Sr. Ar tur Mas. Aquestainsta l · lac ió forma part del pro jecte“Montsec Sostenible” del Consorci delMontsec. Aquest ha estat concebut comun espai lúdic i de formació que compta-rà amb una instal·lació pionera a l’Estat.Es tracta de l’anomenat Ull del Montsec,un planetari digital multimèdia amb unacúpula mòbil que també permetrà l’obser-vació del cel a ull nu.

Alteracions cadastrals als Sots de VallfogonaEls grups ecologistes La Bassa Roja, Amics de la Natura il’Escurçó han denunciat greus irregularitats en les propie-tats de les finques de la zona dels Sots del Riu de Vallfogonade Balaguer. L’espai es troba amenaçat per un descobrimentd’aquestes tres entitats: els petits sots que des de temps im-memorials pertanyen a moltes de les famílies de la poblacióhan estat tornats a parcel·lar i al cadastre no figuren els nomsdels propietaris. Les organitzacions esmentades s’estan pre-parant per afrontar una batalla legal per aquest espai.

Nova edició de FirautoDurant els dies 19 i 20 d’octubre va tenir lloc l’11a. ediciód’aquesta Fira de vehicles de segona mà, situada al nou pa-velló de la Fira de Balaguer que va ser construït per a lapassada edició. La Fira va tancar les seves portes amb unbalanç de més de 8.000 visitants i amb una cinquantena devendes de vehicles de segona mà. Davant d’aquestes xifres,Antonieta Martínez va anunciar que es plantejaran la cele-bració d’una altra edició la propera primavera.

Anna M. Vilanova

ITINERARI23:00 h Sortida de Ponts23:10 h Artesa de Segre23:15 h Foradada23:20 h Cubells23:30 h Montgai23:35 h La Sentiu de Sió23:45 h Arribada a Balaguer

TORNADA04:00 h Sortida de Balaguer

TRANSPORT GRATUÏT

10

la P

ala

nca

Esports

Estrelles del bàsquet d’Artesana temporada esportiva ha co-mençat amb l’arribada de la tar-

dor i amb ella, noves lligues de bàs-quet en les quals hi participen desdels més petits fins als més veterans.Aquest any, Artesa de Segre regad’estrelles els equips de bàsquet dela província. El poliesportiu torna a omplir-se,cada cap de setmana, del caliu i el re-colzament que els artesencs ofereixenals equips del CENG; però, segurament,els seguidors més fidels s’hauran ado-nat de la manca d’alguns dels jugadors

que sobresortien dins del seu equip pelseu bon joc i les seves qualitats dinsd’aquest esport. Estem parlant d’en Marc Galceran,de la Gemma Galceran i de l’Anna Cla-ret, tres jugadors que començaren ju-gant en la categoria infantil i que hemvist créixer i formar-se any rera any.Tots tres gaudeixen de bones aptitudsen referència al bàsquet i aquest any hanvist com una nova porta dins d’aquestmón se’ls obria. Tres clubs de la pro-víncia els han ofert formar part dels seusequips donant-los l’oportunitat de ju-

gar en categories superiors i, sobretot,millorar el seu nivell, tant en la formade jugar com tàcticament. Els tres joves artesencs estan moltil·lusionats amb aquestes noves pers-pectives i asseguren intentar aprofitar igaudir al màxim aquesta temporada, toti que el fet d’haver hagut de deixar elquè ha estat el seu equip de tota la vidaels ha sabut molt de greu. Ànims i endavant, des d’aquí us ofe-rim tot el nostre recolzament i us desit-gem molta sort!

Judit Orpinell Diaz

U

Nom: Gemma Galceran i VilaPoblació: TàrregaEquip: Tàrrega “B”Colors de l’equip: blauEntrenadora: Natàlia AndreuCategoria: Copa CatalunyaNúm. dorsal: 9Posició: base

Temps setmanal d’entrenament:5 horesNombre d’equips a la lliga: 16Partits guanyats: 2Partits perduts: 2Classificació actual: novenesA casa juguen (lloc, dia i hora habitu-als): Club Natació, dissabte a les 20h

Nom: Anna Claret i ArenasPoblació: BalaguerEquip: CB Balaguer “A”Colors de l’equip: samarreta grana,pantaló blauEntrenador: Josep Maria San FeliuCategoria: 2a catalanaNúm. dorsal: 13Posició: ala

Temps setmanal d’entrenament:4 horesNombre d’equips a la lliga: 16Partits guanyats: 1Partits perduts: 3Classificació actual: desenesA casa juguen (lloc, dia i horahabituals): Pavelló municipald’esports, dissabte a les 18:30h

Nom: Marc Galceran i VilaPoblació: MollerussaEquip: CB MollerussaColors de l’equip: blauEntrenador: Sisco SolCategoria: Copa Catalunya Mas-culinaNúm. dorsal: 7Posició: Base

Temps setmanal d’entrenament:6 horesNombre d’equips dins la lliga: 16Partits guanyats: 2Partits perduts: 3Classificació actual: desensA casa juguen (lloc, dia i hora habi-tuals): Pavelló de Mollerussa, diu-menge a les 12h

11

la P

ala

nca

Esports

l passat 29 de setembre, coinci-dint amb el diumenge de Festa

Major d’Artesa, es va fer la presen-tació dels diferents equips del clubpresidit per Francesc Cases. Un total de 7 són els equips, que juntamb l’escola de bàsquet, aglutinen uns90 basquetbolistes. Són els següents(entre parèntesis, els entrenadors):

-Sènior masculí 2a Catalana, CENG PubTrèbol (Xavier Hervàs i Pere Solans).

-Sènior masculí provincial, CENGInstal·lacions Calvet (FrancescBernaus).

-Cadet masculí, CENG AutoescolesMiró (Marc Galceran).

-Mini bàsquet masculí CENG Coope-rativa d’Artesa (Marta Sànchez).

-Sènior-júnior femení CENG Submi-nistraments Jovell (Marc Galceran).

-Cadet femení, CENG Gimnàs Altis(Anna Macià i Anna Claret).

-Infantil femení, CENG Representaci-ons artístiques Màsters (GemmaGalceran).

-Escola de bàsquet (Marc Vilanova,Marc Saura i Gerard Cases).

Bàsquet: presentació del CENG-Cooperativa d’Artesa

EL’equip de bàsquet sè-nior masculí del CENGArtesa ha iniciat ambforça la seva segonatemporada a la 2a Ca-talana, situant-se alsprimers llocs de la clas-sificació. L’equip entrenat perXavier Hervàs ha gua-nyat 4 dels 7 partits queha disputat, perdentdos encontres per lamínima diferència. Alajornada setena, estan encinquena posició. Elsbasquetbolistes locals han trencat ambla tònica de mals resultats de la passa-da campanya, i la seu treball i experi-ència fan preveure que assoliran, coma mínim, la permanència (recordem quela temporada anterior van perdre la ca-tegoria al play-off de descens, recupe-rant-la posteriorment als despatxos). D’altra banda, cal destacar que elbase Marc Galceran, després de dipu-tar els primers cinc partits amb elCENG, ha fitxat ara pel CB Mollerussa,que juga dues categories més quel’Artesa. El fitxatge ha estat un premi ala seva brillant trajectòria en el CENG.Va a Mollerussa de la mà de Sisco Sol,anterior tècnic dels artesencs.

El CENG-Trèbol comença amb bon peu

Resultats (fins jornada 7)S. Joan Despí 49 – CENG Artesa 56CENG Artesa 84 – Collblanc 77Martorell 71 – CENG Artesa 61CENG Artesa 73 – Almeda Cornellà 67CENG Artesa 80 – Ripollet 84CENG Artesa 69 – AESE Hospitalet 70Canovelles 67 – CENG Artesa 79

Text i fotos: Miquel Regué i Gili

Esports

12

la P

ala

nca

El CE Artesa de Segre inicia la temporada

equip de futbol CE Artesa ha ini-ciat la temporada a la 1a Regio-

nal practicant un bon futbol, però elsresultats, fins al moment, no hanacompanyat. L’equip, composat íntegrament perjugadors formats a casa nostra, ha des-pertat la il·lusió entre els aficionatsartesencs, però els futbolistes entrenatsper Jaume Caballer s’han deixat esca-par bastants punts als últims minuts delsseus partits. Tot i així, s’auguren mi-llors resultats quan l’equip estigui méscompenetrat i agafi la confiança neces-sària. A destacar la joventut de la ma-joria dels seus components, negativaquant a falta d’experiència però positi-va quant a empenta i projecció de fu-tur. Enguany, la categoria està moltcompetida, amb equips tan potents comel Guissona i el Tremp (que han baixatde 1a Catalana), l’històric Mollerussao el sòlid líder la Pobla de Segur.

L’ Resultats (fins jornada 8)Artesa 3 – Organyà 2(Gols Artesa: Ricard Martínez, David Galceran, Enric Miranda)

Castellserà 4 – Artesa 1(Carles Galceran)

Artesa 0 – Cervera 1

Benavent 4 – Artesa 1(Xavi Ribera)

Bordeta 2 – Artesa 1(Ricard Martínez)

Artesa 2 – Cervià 0(Ricard Martínez, Josep Brescó)

Pobla 2 – Artesa 1(Xavi Ribera)

Artesa 0 – Alfarràs 1

El futbolista d’Alentorn Josep Brescó i Solé (1973) ha fitxat recentment pel CEArtesa de Segre. Brescó es va formar a les categories inferiors del club, peròcuriosament no havia jugat mai amb el primer equip. I és que Brescó ha estat undavanter que ha desenvolupat la seva trajectòria en diferents equips de la provín-cia, sempre en categories superiors a la de l’Artesa. Es tracta d’un davanter cen-tre ràpid que combina bé la força amb la tècnica i que va bé de cap. Brescóretorna ara a casa nostra per incorporar-se al nou projecte del club. El davanter vaarribar a jugar amb el Balaguer a la 3a divisió durant dues temporades, en laprimera de les quals va estar a punt d’assolir els play-off d’ascens a 2a B.L’alentorní va passar de l’infantil de l’Artesa al juvenil de la UE Lleida, l’any1988, on va estar tres anys. Posteriorment va estar al Lleida amateur tres tempo-rades més (Preferent), una al Tremp (1a Catalana), dues al Balaguer (3a), tres alTremp (dos anys a 1a Catalana i una a Preferent) i la última 2001-2002 a Guissona(Preferent). En aquests anys, ha coincidit al Tremp i al Balaguer amb l’entrena-dor Joan Carles Oliva, qui l’ha avalat en molts dels seus projectes futbolístics.Brescó és una garantia de gol, tal i com ho demostra la seva mitjana de 12 a 15gols per temporada.

Josep Brescó fitxa per l’Artesa

13

la P

ala

nca

Esports

X Trofeu Ciutat de Lleida 2002l X Trofeu Ciutat de Lleida 2002, que es va celebrarels dies 28 i 29 de setembre a Pardinyes, és una com-

petició, la tradició de la qual es remunta al 1992, ques’organitza cada any per la Festa Major de Lleida i quecada vegada té més rellevància, com s’ha pogut compro-var aquest any amb la participació de l’equip de la Se-lecció Espanyola de tir amb arc.

El dissabte dia 28 van començar a tirar les modalitats derecorbat olímpic i arc mecànic en les distancies de 90 i 70metres amb una línia de tir de 33 participants.

El diumenge dia 29 s’hi van afegir les modalitats d’arcestàndard, long-bow i recobat instintiu, així com també elsinfantils, a les distàncies de 50 i 30 metres, amb una partici-pació total de 64 arquers.

Trofeu Ciutat de Lleida. En la categoria long-bow: 1r, PacoClaret; 2n, Ramon Solé; 3r, Òscar Bernadó (de Tremp). Enla de recorbat instintiu: Domènec Aldavó Capdevila fou 2n;Domènec Aldavó Andreu, 4t; Francisco Rubianes (deBaldomar),5è; i Josep Vila, 6è.

Clubdam yahoo.es

E

15

la P

ala

nca

Entrevista

Entrevista a Roberto de The Chanclettes

Què és el que més t’agradad’Alentorn? Que s’hi està molt tran-quil i que és molt bonic.

Creus que l’any que ve us podremtenir a tot el grup per la Festa Ma-jor? Sí, m’agradaria molt venir per laFesta Major. Ja buscarem el dia que ens

vagi millor i parlaré amb el directorperquè us ajusti el preu. Nota curiosa: Fa col·lecció de nines“Nancy”. Si algú en té alguna i li voldonar, que es posi en contacte amb mi.Gràcies. Ell els estarà molt agraït!!!

Aida Guàrdia i Serentill

E s diu Roberto G. Alonso (nomartístic), té 31 anys i va néixer a

Ponferrada (Lleó), encara que nin-gú ho diria perquè parla molt bé elcatalà. Als 9 anys va venir a viure aBarcelona, on treballa amb el grup “TheChanclettes”. Dels tres membres delgrup és l’encarregat de la coreografia iel vestuari. Té una casa a Alentorn i ésveí meu; per això li faig aquesta entre-vista.

Des de quan tens la casa a Alentorn?La meva mare la va comprar fa 12 anys(la seva mare és vídua i ell té dos ger-mans més).

Des de quan fas teatre? Vaig comen-çar estudiant dansa als 12 anys. Al 1992vaig començar a treballar al teatre men-tre estava estudiant a l’Institut del Tea-tre. La primera feina va ser als jocsparaolímpics de Barcelona.

Quan vàreu formar el grup “TheChanclettes”? El grup es va formar fa7 anys, i jo hi treballo des de fa 2 anysi mig.

Vas ésser entrevistat per la JúliaOtero al programa “La Columna” ipel Ramon Pellicer al programa “En-tre línies”. Me’n deixo algun altre?També em va entrevistar en JordiGonzález en els seus programes“Abierto al anochecer” i “Vitamina N”.

També es van fer revistes. Heu pen-sat d’escriure un llibre? Estaria béescriure un llibre amb les anècdotes queens han passat a la televisió i amb totallò que ens diu la gent.

Com es diuen els teus companys? Onresideixen? Josep M. Portabella, queés el director, i Josep Coll. Ells dos sónde Barcelona.

Actualment on actueu? Vam estrenarun espectacle que es diu R.G.B. alVillarroel Teatre. Ara estem de gira pertota Catalunya i després pensem anarper tota Espanya.

17

la P

ala

nca

Parlen les Entitats

10è aniversari d’El Bressolquest curs 2002-2003, la Llar d’Infants Municipal“El Bressol” fa 10 anys que va obrir les serves por-

tes. Per aquest motiu, s’aniran celebrant algunes activi-tats commemoratives. Efectivament, després de bastants anys de funcionament“no oficial” de la “guarderia” de les Escoles Velles, fa deuanys que l’Ajuntament d’Artesa va decidir normalitzar lasituació; és a dir, aconseguir el reconeixement oficial delDepartament d’Ensenyament i, com a conseqüència, obte-nir-ne també subvencions. Passat aquell intens estiu, gensexempt de dificultats, a primers de setembre de 1992 s’acon-seguia posar en marxa el nou projecte. Cal destacar que elsuport dels pares i mares va ser fonamental, els quals poste-riorment es van constituir en associació legalitzada i vanproposar el nom actual de la Llar d’Infants Municipal: ElBressol. Durant aquests 10 anys, les millores han estat constants(mobiliari, serveis, calefacció...) i fins i tot s’ha canviat d’ubi-cació, dins el mateix edifici, per tal que es pogués ampliarles intal·lacions. La darrera d’aquestes millores s’ha produïtaquest estiu passat i ha consistit en la substitució de les anti-gues finestres de fusta per unes altres de PVC amb doblevidre. Aquests progressos, tot i que finançats per fons muni-cipals, han estat fruit de totes les parts implicades, però so-bretot dels pares i mares que sempre han estat reivindicatiusi han col·laborat en allò que han pogut. Tornant a la celebració d’aquest aniversari, explicaremque a finals d’aquest estiu passat van reunir-se les personesque han format part de les diferents Associacions de Pares iMares durant els deu anys. Entre tots es va confeccionar unprograma d’actes per a celebrar-ho i es va repartir la feinaen grups. Un d’aquests grups va ser l’encarregat d’organitzarel primer acte, que va tenir lloc el passat diumenge 6 d’octubrei va consistir en una trobada a Cal Petit d’Argentera. Van assistir-hi moltes de les persones que durant aquests10 anys han estat relacionades amb la Llar d’Infants: nens inenes, mares i pares, el senyor alcalde, els regidors d’ense-nyament, mestres... Al matí es va fer una gimcana, amb la participació degrans i petits, tot recordant els moments més típics de laLlar d’Infants. Després va arribar l’hora del dinar, primerpels petits i després pels grans. Hi va haver jocs pels petits isobretaula pels grans, durant la qual l’Alcalde d’Artesa i laDirectora de la Llar d’Infants van dirigir unes paraules d’agra-ïment als assistents. Per acabar, aquells que encara no esta-ven cansats van poder bellugar-se una mica més en el ballque es va muntar sota la carpa. També cal dir que durant eldia es van jugar diferents partits de futbol, alguns dels qualsvan ser molt disputats. Després de l’èxit d’aquesta primera activitat, molts ja es-peren amb ànsia la següent. Us en mantindrem informats.

Text: Roser Betriu i Ramon GiribetFotos: Salvador Maluquer

AA

18

la P

ala

nca

Reportatge

Nasra, una noia sahariana a Alentornn estiu més, l’Associació d’Amicsdel Poble Saharaui ha fet possi-

ble que nens i nenes d’aquest país, elSàhara, puguin passar uns dies deconvivència amb famílies catalanesque decideixen acollir-los i que elsajuden a oblidar-se per uns dies deles constants guerres i la mísera for-ma de vida que porten al seu país. Van arribar al mes de juliol i van tor-nar al seu país el passat mes de setem-bre. S’han estat a les nostres comarquesi a la Noguera foren allotjats amb fa-mílies de Balaguer, Bellcaire,Vallfogona, Camarassa... i també aAlentorn. Des del passat 10 de juliol, la gentd’Alentorn també conviu amb una noiasahariana gràcies a la “col·laboració”,tot cal dir-ho, d’una família d’aquestalocalitat del municipi d’Artesa deSegre, que va decidir acollir-la. Duranttres mesos, s’han dedicat completamenta ella com si fos un membre més de lafamília, perquè no li manqués de res ifer que la seva estada en aquesta loca-litat i la convivència amb els seus ha-bitants fos el millor possible. La família Armengol-Solsona és laresponsable que aquesta noia pugui, peruns mesos, gaudir d’uns privilegis queper a nosaltres no ho són tant. I és queella, amb dotze anys, ens ha fet enten-dre que... tenir un treball, tenir una bonasalut econòmica, disposar d’un cotxe ide telèfon mòbil són uns luxes quemolts dels habitants del seu país, elSàhara, mai podran tenir ni somiar. L’adaptació de la Nasra a Alentorn,gràcies al seu caràcter extrovertit i elsseus coneixements del castellà (espa-nyol), va ser molt ràpida i de seguidase la podia veure jugant amb la Sònia,la Meri, la Núria (les benjamines delpoble), entre altres; ajudant als mem-bres de la comissió de festes per la FestaMajor; gastant-li bromes al Pepe, elcafeter; o tocant el timbal amb el Jordide cal Perecolls. L’estada de la Nasra entre nosaltreses perllongarà uns mesos més i totspodrem gaudir de la seva simpatia i sen-zillesa tant Alentorn com a Artesa, jaque el passat dilluns 16 de setembre va

començar les classes a l’Institut “ElsPlanells” d’Artesa. Segur que la sevaadaptació amb els nous companys seràtan ràpida i brillant que de seguida seràuna més del grup.

Conversem amb la Nasra

LP. És el primer any que ets acollidaper una família? Sí. Com ha anatl’experiència? Bé, m’ho estic passantmolt bé i m’està agradant molt la vidad’aquí.

LP. Com t’ha acollit el pobled’Alentorn? Bé, m’ha agradat la gent,com juguen amb mi, com m’han trac-tat, tots hem fan bromes (uns més quealtres)... T’agradaria tornar el pro-per any? Sí, però ja no puc tornar aAlentorn si no és amb passaport, per-què amb la meva edat (12 anys), elsnens i nenes ja no poden sortir delSàhara amb el sistema d’acollida.

LP. Com t’esperaves que fos la tevanova casa, els teus nous amics; haanat tot com tu havies somiat? Quanvaig saber que vindria a Espanya, pen-sava que aniria a una casa enmig delcamp. Abans de sortir del Sàhara, jasabia que seria acollida per una famíliaamb una papa, una mama i dues ger-manes; però pensava que viuria en unapoblació més gran, com ara Balaguer.

Tenia moltes ganes de venir i veure laforma de vida a Espanya, perquè voliatenir germanes (al Sàhara només tincgermans, 5 en total) i m’agrada moltjugar, estar i parlar amb elles...

LP. Com ha anat el primer dia declasse, amb nova escola, nous com-panys, nous professors...? No sé comexplicar-ho. Jo diria que malament per-què no coneixia a ningú, l’idioma (ca-talà) és també diferent al castellà i nopodia parlar amb ningú al comença-ment. Però ara, uns dies després, moltmillor; ja que començo a conèixer elsprofessors i els nous companys, iaquests fan l’esforç de dirigir-se a mien castellà (espanyol) perquè els puguientendre.

LP. Segur que en algun moment hassentit enyorança cap a la teva famí-lia, els teus amics... Quin ha estat elpitjor moment? M’hagués agradat te-nir la meva mare per les nits, o quanem va fer molt mal el cap o l’orella, elsprimers dies. Però quan m’hagués agra-dat més que ella hagués estat al meucostat, va ser quan vaig anar al metge iaquest em va dir que m’havia de que-dar i operar-me de les dues orelles.

Aprofitant que la colla d’Alentorn vafer una sortida a la Vall de Boí, la ger-mana petita de la família acollidora,

U

19

la P

ala

nca

Reportatge

l’Anna Armengol, va voler compartiramb la Nasra aquesta experiència. Jun-tes van passar, amb el joventd’Alentorn, tres dies de tranquil·litatabsoluta, van fer rutes a peu, van podergaudir del fantàstic paisatge que ofe-reix aquesta vall i, entre moltes altrescoses, dormir en un hotel, la qual cosaella no havia fet mai.

LP. Va agradar-te l’excursió que vasfer a la muntanya amb els amicsd’Alentorn? Sí, molt. Quines van serles coses que més et van sorprendre?Veure les grans muntanyes, l’aigua quebaixava de les més altes, els pobles tanacollidors, també l’hotel on ens vamallotjar perquè ningú havia de fer-se elllit al matí...

LP. Com definiries la família que tanbé t’ha acollit aquests mesos? Lameva família catalana m’ha agradatmolt, les dues germanes són moltchulas, els pares m’estimen molt iTeddy, el gos, és molt juganer i entre-maliat. M’agraden molt com són i comem tracten. Les grans estones que enspassem parlant fa que la meva estadasigui millor cada dia. M’estan ense-nyant a parlar el català, em comprenmoltes xuxes i em porten a molts llocs ia moltes festes.

LP. Quines altres coses t’han agra-dat? Anar a la piscina, amb bicicleta,uns dies que vam anar a la platja, les

cançons de les festes majors (Aserejé,Que la detengan, Ave María, Que elritmo no pare...).

Conversem amb la família

La família Armengol-Solsona ha fetpossible que aquesta noia s’oblidés du-rant uns mesos dels problemes que hiha al seu país i pogués fer el que ha defer una noia de la seva edat (12 anys):jugar i divertir-se. La Palanca ha vol-gut transmetre com han viscut l’acolli-ment de la Nasra.

LP. Com va sorgir la idea de l’acolli-ment d’una noia sahariana? La veri-tat és que era una idea que ens agrada-va molt a tots quatre i feia anys que acasa en parlàvem, però mai no l’haví-em tirat endavant. Aquest any ha estatdiferent. Vam anar a buscar informacióa l’associació que realitza el projecte,vam parlar amb persones que havienviscut aquesta experiència... i així vamdecidir acollir un infant saharià.

LP. Com us esperàveu que fos el noio la noia que anàveu a acollir? Noens esperàvem res de res, simplementdesitjàvem fer per ell o ella tot el queestava a les nostres mans i compartirtot el que som i el que tenim.

LP. Teníeu alguna informació o fo-tografia d’ella abans que arribés aCatalunya? No sabíem res: si seria

un nen o una nena,si tindria 8 anys osi en tindria més...Això no ens preo-cupava gens, peròsí que ens tenia in-trigats; primer, per-què teníem moltesganes de conèixer-lo/a; i també per-què, en el momentde l’arribada, ve-nen amb la robaque porten i resmés. Això va pro-vocar que tingués-sim un interroganten el moment d’ha-ver o no de com-prar-l i roba per

quan arribés.

LP. Com heu superat els problemesde l’idioma, l’alimentació, una cul-tura i religió diferents...? Cap proble-ma. Pel que fa a l’idioma, pensem quen’hi ha un que és per a tothom igual:els gestos. Gràcies a això nosaltres enshem pogut entendre amb ella des delprimer dia, ja que només sabia parlarel saharià i una mica, molt poc, l’espa-nyol. Pel que fa referència a la resta decoses com la cultura, l’alimentació... totés qüestió de respecte i entendre quetots som diferents.

LP. Expliqueu-nos com és la Nasra?La Nasra és una noia molt especial,molt afectuosa, sincera, juganera, ale-gre... Què en podem dir?... És ella, ésla Nasra.

LP. Us heu sentit recolzats pel pobled’Alentorn en l’acolliment de laNasra? Sí, moltíssim; però no per no-saltres sinó per ella. En quins aspec-tes? En tots, especialment pel que fa ala forma de rebre-la, acceptar-la i so-bretot estimar-la.

LP. Hem sabut que la noia té unproblema a l’oïda i per fer el trac-tament de recuperació la seva es-tada és perllongarà durant unsmesos més. Com vau rebre la notí-cia? Vam tenir claríssim que la nos-tra missió no s’acabava en un estiu,sinó que era continuar una tasca queja havíem començat. Us altera aixòels vostres plans en la vida quoti-diana? Sí, una mica; però com queés una decisió que hem pres, ensadaptem a les circumstàncies sensecap tipus de problema. A més, ho femamb ganes i il·lusió; ja que la finali-tat és que es pugui curar i tornar ambla seva família, que és el que ella vol.

LP. Tornaríeu a repetir l’experiènciaen anys propers? Sí.

David Galceran i Raïchs

21

la P

ala

nca

Des del País dels Pirineus

La potencialitat de l’hoteleria andorranaa primera neu ja ha fet acte depresència damunt els cims més

enlairats de les muntanyes pirinen-ques, com una mena d’avançada delrègim de fortes precipitacions sòlidescaracterístiques dels hiverns andor-rans De tot això s’infereix que, a no tar-dar i tant bell punt tombi una grossanevada, la temporada blanca connecta-rà la llum verda al País dels Pirineus; ifins als volts de la Pasqua Florida del’any vinent, si les cosesroden dins els paràmetresde la normalitat, els capsde setmana d’aquestesvalls esdevindran forta-ment marcats per la pre-sència de la legió esquia-dora que acudeix als nostres comple-xes hivernals, com les mosques a la mel. A conseqüència de la posta en ser-vei del túnel d’Envalira, cal dir que elsesquiadors que desitgin practicar el re-ferit esport en les magnífiques pistes delPas de la Casa, cara a l’aiguavés fran-cès, podran simplificar molt el darrertram del corresponent viatge, tot i ob-viant la pujada a la dita collada (2.407metres), per quins paratges el dimonivolta desfermat en el decurs de l’hivern. El túnel en qüestió, amb una longi-tud ratllant els 3.000 metres, ha estatconstruït amb tots els avenços de la tèc-

nica moderna, i sens cap mena de dub-te podem asseverar que la dita perfora-ció comporta una molt positiva aporta-ció a la xarxa viària del nostre petit país,condicionada per l’especial configura-ció de la seva orografia, a guanyar cadametre dels seus vials mitjançant la di-alèctica de la dinamita o amb la cons-trucció de gegantins murs de contenció. La vasta teranyina blanca composadaper les estacions d’esquí andorranes, fi-nalitzats els constants treballs de mante-

niment i modernització característic decada anyada, ja està allò que es diu a puntde caramel, disposada a aixecar el telóde la temporada blanca, en el mateixmoment en que la Sra. Neu tombi rum-bosa i abundant per tals paratges. Mentrestant, el pols del país conti-nua batent dins la tradicional tònica denormalitat sense cap notícia de calibrepesat que impacti fortament en la cons-ciència col·lectiva de la nostra gent,malgrat certes reticències contra la novallei d’immigració, molt especialmentper part del sector hoteler, quins porta-veus han manifestat, fins i tot, estar dis-

posats a declarar-seen vaga si es fa casomís dels seus greu-ges. Consideren elsrepresentants del ditgremi que és exces-siu el temps d’espe-ra per a que els nouvinguts al mercat la-

boral andorrà puguin començar a tre-ballar, i que el lapse de temps empraten les obligades revisions mèdiqueshauria d’ésser reduït al màxim, ambl’afany que els nous assalariats pogues-sin, tot seguit, iniciar la prestació delsseus serveis, doncs la manca de perso-nal significa, en moltes ocasions, unaimportant rèmora pel referit sector. Malgrat que, de moment, l’executiuha manifestat que no vol baixar de ca-vall del ruc i que no pensa retocar la

tendra llei d’immigraciócomentada, per la nos-tra part creiem i esperemque, a fi de comptes, estrobarà una solucióeclèctica i que la sang noarribarà als Valires.

I ja que parlem de l’hoteleria andor-rana, i com una demostració de la sevaimportància i potencialitat, volem dei-xar l’oportuna constància que, actual-ment, el nombre d’hotels existents acasa nostra és de 265 (amb 12.527 cam-bres), amb l’afegitó d’altres 4.000 llitsprevistos per a un futur immediat, i ambel complement sectorial de 132 restau-rants per a tots els gustos i per a totesles butxaques. I com a traca final, ens resta indicarque en el decurs dels dies 25, 26 i 27del present mes d’octubre es materia-litzarà l’esdeveniment anual significatper la secular Fira d’Andorra la Vella,ubicada en els amplis i verds espais delParc Central de la capital d’aquestesValls. Una mostra multisectorial, rama-dera i d’àmbit internacional, amb un ex-traordinari poder de convocatòria i ambuna constant gràfica ascendent. Per la resta, sens novetat a les Vallsd’Andorra.

Sícoris

La vasta teranyina blanca composada perles estacions d’esquí andorranes ja està allòque es diu a punt de caramel

L

22

la P

ala

nca

Tema del Mes

Temps de boletsquest ha estat un any debolets. Les pluges de l’es-

tiu i la bonança climatològi-ca de principis de tardor, hancontribuït al fet que els nos-tres boscos hagin produïtgran quantitat de bolets. Elsboletaires han emplenat lescistelles com feia anys que nopassava.

Què són els bolets?El bolet és l’aparell reproduc-tor del fong, o sigui, el que laflor és a l’arbre. Els fongs són organis-mes vius d’aparell vegetatiu poc visi-ble, amb característiques molt particu-lars, unicel·lulars o pluricel·lulars. Elsfongs són sapròfits (que s’alimenten derestes orgàniques en descomposició) oparàsits (que s’alimenten de substànci-es produïdes o ingerides per organismesvius). Inicialment els fongs van ser con-siderats una planta, però en l’àmbit ci-entífic, actualment, ja configuren el cin-què regne dels éssers vius. Els fongsestan constituïts per hifes que formenun miceli, no tenen clorofil·la i es re-produeixen mitjançant espores. El bo-let tècnicament és l’aparell esporífer,carnós o suberós dels fongs, que nor-malment estan colgats sota terra o inte-grats en l’escorça dels arbres. Curiosa-ment, l’aparell reproductor (el bolet) ésmolt més gran que el mateix organisme(el fong). El bolet consta d’un barret (píleus)que sota porta l’himeni (estructura la-minar, porosa o agullosa que produeixles espores); el barret és sostingut per

AA

un peu o cama amb forma generalmentcilíndrica. Els bolets de consistència desuro (suberosos) o de cuir (coriacis) so-len ser bolets de soca normalment nocomestibles. Els bolets carnosos sónhumícoles (amb base al terra) i algunssón comestibles i altres tòxics (indiges-tos, al·lucinògens o purgants). Bé que els bolets representen la partvisible dels fongs i són d’existènciacurta, l’aparell vegetatiu és el miceli,que és subterrani i pot viure molttemps. Cada any, quan les condicionssón apropiades, el miceli emet carpò-fors (elements que més tard servirande base al bolet). Això explica l’exis-tència de llocs on apareixen els matei-xos bolets (rovelloneres, llenegueres...)i també l’aparició dels anomenats erolso carreretes. Ateses les condicions devida dels fongs (sovint viuen associatsa les arrels de diversos arbres, és el ques’anomena micorrizes) és normal quemolts bolets es facin al voltant de certsarbres (rovellons i pinetells als pins,carlets a les alzines, tòfones a les alzi-

nes i als roures...). Per totesaquestes coses és important quequan la gent busca bolets, nodanyi el miceli fent servir ras-clets o remenant la terra i el so-tabosc.

L’interès pels boletsL’interès de la majoria de lespersones pels bolets és el culi-nari i, per extensió, l’econòmic(a part dels micòlegs, interes-sats en el bolet com a organis-me d’estudi; la micologia és

la part de la ciència botànica que estu-dia els fongs ). La valoració del’interès gastronòmic delsbolets varia segons elspaïsos i les comar-ques. Així hi hazones on els bo-lets són descone-guts o menyspre-ats pels seus ha-bitants. Catalunyai el País Basc en-capçalen l’aficiómicològica al continent euro-peu (a la resta de l’Estat espanyolels bolets generalment no els cullen nise’ls mengen). Altres nacions on hi haafició a la micologia són Hongria,França, Itàlia i els països eslaus. Larecol·lecció dels bolets és una aficióarrelada al món rural, dèria per a mol-ta gent i excusa perfecta per anar albosc i passar una jornada vivint la na-tura. La persona versada a menjar bo-lets s’anomena micòfoga i l’afició aaquests és la micofília.

23

la P

ala

nca

Tema del Mes

On i quan es troben?Els bolets es troben als boscos. De-penent de la classe, es troben alsboscos de pins (rovellons, lleneganegra i blanca, cama-groc, fredo-lic...) o d’alzines i roures (llenegavermella, pebràs, palomí, tòfona...).Normalment comencen a sortir a fi-nals del mes d’agost i durant el se-tembre, i segons les condicions cli-matològiques, poden sortir-ne finsal novembre o desembre. La pluja iles temperatures suaus són la clauque es facin bolets, i és importantque no bufi el vent per garantir la pro-ducció. La seva conservació va en fun-ció d’aquestes variables i de la lluna enquè hagin sortit. Si els anem a buscarquan el clima és càlid, ho hem de fer

en zones d’ombradiu. I quan jafa fred, hem de buscar les

zones assolellades.

El ritual delboletaireEl boletairees lleva bende matí per

ser al bosc aprimera hora. La

furgoneta o el tot-ter-reny són els millors mitjans

per moure’s pels camins que duenal bosc. Les xiruques i l’impermea-ble són peces bàsiques i el ganivet ola navalla és l’eina utilitzada per ta-llar el bolet de soca-rel (no s’han d’ar-rencar, s’han de tallar per evitar fer

malbé el miceli). La cistella és el testi-moni clau per dir si ha estat bon o maldia (és important anar amb cistella albosc, ja que així s’afavoreix que lesespores vagin caient al terra). A mig

matí un bon entrepà de pernil i un bontrago de vi i, a continuar buscant. Elsbons boletaires es coneixen el bosc comsi de casa seva es tractés, i les zones oplatges on cada any no fallen els bo-lets, són el seu secret més ben guardat.I cap al migdia, inicien el retorn cap acasa.

La preparació dels boletsEn arribar a casa, toca netejar els bo-lets de terra, fulles i branquillons. Se-gons les varietats, es couen directamenta la brasa i es mengen, es bullen i esconserven amb sal, s’assequen, es fre-geixen o es bullen i es congelen o esguarden en pots al bany maria, es con-fiten amb oli, sal i vinagre, etc. La sevautilització gastronòmica és diversa i va-riada. Des dels rovellons amb carn a labrasa al fricandó de vedella amb llene-gues, passant pels peus de porc ambcama-grocs, les truites de fredolics... Elvalor nutritiu no és molt important(quasi el 90% és aigua i la resta vitami-nes A, B i D, hidrats de carboni, prote-ïnes, minerals i un testimonial 1%de greixos), però el sabor i la vis-tositat que els bolets donen als plats

compensen aquestes mancances.

Les xifresSi hi ha bon any, a Catalunya se n’ar-riben a collir un milió de quilos pertemporada. El consum multiplicaaquestes xifres, provocant la impor-tació de milions de quilos que vé-nen de França o de l’Est d’Europa.Centenars d’habitants del Pirineu ca-talà, complementen els seus ingres-sos amb la recol·lecció de bolets a lamuntanya i la seva posterior vendaal detall o als majoristes. El preu del

rovelló oscil·la entre els sis i els dotzeeuros el quilo segons la temporada.

Les classes de boletsCentenars de classes de bolets podentrobar-se als nostres boscos. Entre elscomestibles és troben el rovelló, el pi-netell, el pebràs, el palomí, el moixer-nó, el camagroc, la mocosa o lleneganegra, vermella o blanca, el fredolic, elpeu de rata, la llingüina, la terna dolça,el rossinyol, el cep, el cama-sec o car-reretes, etc. i entre els verinosos hi hala farinera borda o amanita phalloides(el seu consum és mortal) i el lletrerol(en cas de dubte no s’ha d’agafar elbolet, així com tampoc s’han d’arran-car ni trencar). Quant als bolets que espoden cultivar hi ha la gírgola (sobre eltronc tallat) i el xampinyó (sobre pallade cereals o fem de cavall). Els boletsde bosc que hem citat anteriroment noes poden cultivar de moment, tot i queels micòlegs estudien des de fa anys elsistema que ho faci viable.

Aquí teniu una breu ressenya de lesclasses de bolets més significatives ihabituals de les nostres contrades:

24

la P

ala

nca

Tema del Mes

Rovelló (Lactarius sanglifuus): és elbolet per excel·lència, el més apreciatpels buscadors. Barret gran, de 6 a 15cm de diàmetre, amb tons ataronjats isovint amb taques verdes, com si estéslleugerament florit. Té bandes concèn-triques de color més fosc i va agafantforma d’embut a mesura que creix. Là-mines fines de to rogenc que deixenanar un suc violaci. La cama és curta.Sovint amagat entre fullaraca, és fa enboscos de pins.

Pinetell o rovelló d’obaga (Lactariusdeliciosus): és juntament amb el rove-lló, el bolet més conegut i preciat (de

vegades, la gent els confon). Color ta-ronja amb bandes concèntriques mésfosques, pot assolir el 15 cm de diàme-tre i va agafant forma d’embut amb eltemps. Carn compacta, olor agradablei gust tirant a amargant. Les làminesdeixen anar un suc carabassós. Apareixa finals d’estiu. No confondre amb ellletrerol, el qual és tòxic i indigest.

Fredolic (Tricholoma terreum): és undels bolets que aguanta fins ben entrat

l’hivern. El barretté un diàmetrepetit (1 o 2 cm),amb un petit ma-melló de colorgris damunt iamb fibres negro-ses. La seva carnés delicada i qua-si no fa olor. For-ma erols i grupsnombrosos enboscos de pins.Sol estar amagat

entre la pinassa podrida.

Peu de rata (Ramaria botrytis): el seuaspecte recorda al corall i no es troba

amb abundàn-cia. Pot arribarals 20 cm. d’al-çada, 16 de di-àmetre i té untronc robust ,del qual en sur-ten ramificaci-ons. El seu co-lor és blanc, iamb els dies es

va fent grogós fins arribar a tonalitatsrosades.De carn blanca i compacta. Esfa en boscos ombrívols, de faig, roureo alzina.

Palomí (Russula cyanoxantha): boletabundant que pot presentar-se sota di-versos tons, com gris, verdós, lila ogroc. Barret mitjà-gran (de 4 a 10 cmde diàmetre). Al principi el barret ésglobós, però després es torna convex.Làmines greixoses al tacte, blanques,fràgils i ben definides. Fa olor avella-nat. La cama és blanca i dura i pot arri-bar al 10 cm d’alçada. Es troba princi-palment en boscos de roures i alzines,però també es pot trobar en boscos depins. És un bolet primerenc, que es fa al’agost i si el temps acompanya, abansi tot.

Pebràs (Russula delica): diàmetre gran(de 4 a 15 cm) i de color blanc o bruocraci clar. Barret convex, amb làmi-nes grans i ben definides. Peu robust i

curt. Són un xic picants. Principalmentes fa en boscos d’alzineres i roures.

Llenega o mocosa negra(Hygorophorus limacinus): barret decolor fosc i mucós, amb un diàmetremitjà-petit (2-5 cm) amb el peu de

tamany mitjà. El barret sol ser convex.Es fa en boscos de pins i es tardà. Esmolt apreciat a casa nostra. Deu el seunom a la viscositat de la seva superfí-cie (llenegar vol dir relliscar i mocosaderiva de moc).Llenega o mocosa blanca (Hygoro-phorus eburneus): barret de color blanc,menys mucosa que la negra, de tamanysimilar i menys gustosa. Es fa en bos-cos de pi.Llenega o mocosa vermella, carlet(Hygorophorus russula): barret de co-lor rogenc i sense mucositat, arrodonit,carnós, de tamany mitjà i amb troncgran. Es fa en boscos d’alzines i roures.

La tòfona: aquest és un bolet atípic, jaque es fa en petites quantitats i s’ama-ga sota terra, en boscos d’alzina i rou-

res. Desprèn un fort aroma, que són ca-paços d’olorar els gossos i els porcs.És molt apreciat i el preus que es pa-guen són altíssims (fins a 200 euros/kg). N’hi ha vàries espècies, però laprincipal és la tòfona negra. Les midesvan del tamany d’una nou a una taron-ja. Es posa en petites quantitats a patès,salses, etc. El seu gust és exquisit. Esnecessiten permisos per buscar-les imolts ajuntaments tenen vedats i ensubhasten l’explotació.

Text i fotos: Miquel Regué i GiliBibliografia: Història Natural dels Pa-ïsos Catalans, GEC i Guia del Boletai-re Descobrir Catalunya.

25

la P

ala

nca

Tema del Mes

Els nostres boscos i els seus bolets

1. Salgar (boscos de roure i alzina): pebràs i palomí2. Montmagastre i Montargull (boscos de pi): rovelló, mocosa negra i fredolic3. Tòrrec i Folquer (pi): rovelló, mocosa negra i fredolic4. Comiols: mocosa vermella (alzines i roures) i rovelló, mocosa negra i blanca (pi)5. Bonrepòs (pi): rovelló i mocosa negra6. Hostal Roig: rovelló, mocosa negra i fredolic (pi), mocosa vermella, peus de rata (alzina i roure)7. Alòs i Sant Mamet (bosc de roure i alzina): mocosa vermella, pebràs i tòfona8. Santa Maria i Vilanova: mocosa vermella (roure i alzina), rovelló (pi)

1

2

3

4

56

8

7

27

la P

ala

nca

La Pàgina de l�IES Els Planells

L’autoestima dels infantsontinuant amb la presentació detreballs de recerca fets pels nos-

tres alumnes, aquest mes volem pre-sentar-vos un treball que, per bé queno està centralitzat a la nostra co-marca, sí que ens afecta a tots nosal-tres com a ciutadans i membres de lanostra societat. El tema d’aquest treball, realitzat perl’alumna Sílvia Vilella i Viñals i tutorat perla professora na Maria Herreros, tracta del’infant i la seva autoestima i duu per títol“El paper de l’adult en la construcció del’autoestima de l’infant”. Us presentem totseguit un resum fet per l’alumna. El treball de recerca, realitzat durantels cursos 2000/02 en l’àmbit de la mo-dalitat de Ciències Socials, i que portaper títol El paper de l’adult en la cons-trucció de l’autoestima de l’infant, s’hacentrat en l’estudi de la capacitat que téun individu d’establir la pròpia identitati d’atribuir-li un valor. S’ha vist complertgràcies a la participació i col·laboraciódels Centres d’Educació Infantil i Primà-ria (CEIP) de la comarca de la Noguera. La infantesa és un període molt im-portant per a la persona, ja que comen-ça a formar la seva personalitat, acti-tuds, pensaments, etc. que tindran re-llevància en etapes posteriors. Perquèel correcte desenvolupament sigui pos-sible, hi ha un factor determinant:l’autoestima. En aquest concepte, no

només hi influeix la pròpia persona,sinó també les persones que l’envoltai, en especial, les més significatives.Per aquest motiu, l’objectiu que s’haproposat assolir amb aquest estudi ésanalitzar com influeixen, enl’autoestima, els adults més propers al’infant. Concretament, el punt d’enfo-cament, han estat els centres educatius,ja que la funció dels educadorsadquireix gran importància en laformació de l’infant. Cada centredisposa del seu programa quecomprèn diversos aspectes i ob-jectius a assolir, entre els quals estroba el tractament, en major o me-nor grau, de l’autoestima. Aquestsduen a terme objectius d’àmbit pedagò-gic de diferents maneres, sigui actuant apartir de casos detectats de nens/es quetenen nivells molt baixos d’autoestima,o bé, de manera preventiva, de tal mane-ra que s’aconsegueixi motivar l’infant al’aula, desenvolupant activitats que ell/aconeix bé, reconèixer-li el progrés o allòen què ha destacat, etc.La raó per la qual s’ha analitzatl’autoestima del nen és, d’una banda,perquè és un element essencial per aldesenvolupament d’aquest com a perso-na capaç de viure i adaptar-se al mónsocial al qual pertany; i d’altra banda,perquè pugui enfrontar-se amb èxit a lesadversitats de la vida i, al mateix temps,

saber aprofitar lescoses positives d’ellai viure-la amb inten-sitat i profunditat. Aquest estudi hapretès assolir unasèrie d’objectius,entre els quals caldestacar els se-güents: comprovarsi el Projecte Educa-tiu de Centre (PEC)dels col·legis pre-senten com un delsseus aspectes a teniren compte el correc-te i el bon desenvo-lupament de l’auto-estima dels alum-nes; recollir infor-

mació sobre els mètodes que segueixenpel tractament de l’autoestima (si actu-en com a prevenció o en casos detec-tats); comprovar que els centres rebensuficient informació sobre aquest tema;conèixer el programa de treball delscentres, és a dir, el procediment que se-gueixen per l’actuació en casos d’unnivell baix d’autoestima; conèixer la

relació que els col·legis mantenen ambels pares/tutors legals dels alumnes enrelació a aquest aspecte, independent-ment del grau d’autoestima dels seus fills,ja sigui de manera global (reunions depares, etc.) o específica (entrevistes in-dividuals); etc. Pel que fa als resultats obtinguts,quasi no es pot afirmar que els centreseducatius de la Noguera contemplenl’autoestima, però els que sí la treba-llen, tan sols es limiten a dirigir els in-fants que presenten nivells baixosd’autoestima a l’especialista més adi-ent, de manera que, majoritàriament, noactuen preventivament. A més, la ma-joria de CEIPs no tenen cap projecteespecífic per a desenvolupar aquestvalor humà en l’infant, o bé, el tenen,però no específic de l’autoestima. Mitjançant les dades aportades pelsdiversos autors (en la part teòrica), es vacomprovar que els educadors del nen/atenen tanta importància com els seus pa-res, no només en el desenvolupamentd’un aspecte tan concret de la psicologiahumana com és l’autoestima, sinó tam-bé en la vida en general. En realitat, laforça del personal docent es fa palesa enquè, a part de proporcionar uns coneixe-ments teòrics a l’infant, fan possible unaformació i un desenvolupament com apersona, ja que aquest s’enriqueix mit-jançant el contacte i l’establiment de re-lacions entre el grup d’iguals i altres per-sones, especialment amb els mestres.

IES Els Planells

En l’autoestima d’un infant hiinflueixen, entre altres factors,les persones més significativesque l’envolten diàriament

C

28

la P

ala

nca

Cartes a la Redacció

La Festa de la Vellesa. 1950Jo els diria als senyors de l’Ajuntamentd’Artesa de Segre si no estan més béaquestes escales que hi ha a la fotogra-fia que no les que hi ha ara, amb aquestmur que hi ha al mig, que fa més nosaque servei. Caldria fer unes escales benfetes. ¿No han fet unes escales al cos-tat dels bombers on no hi passarà tantagent com hi passa en aquestes? Que es pugui passar pel bell mig deles escales tal i com passava aquestacomitiva de gent gran acompanyats dejovent del poble, l’any 1950, amb motiude la Festa de la Vellesa. Anaven cap al’església per celebrar la Santa Missa i,des d’allí, cap al cine Coliseum per feruna gran festa, on ara hi ha la fusteria decal Giribet. Després s’anava cap a la fondade La Palma per a fer un bon dinar, on actu-alment hi trobem la botiga de Cal Mateu. Abans sí que es feien unes festesmaques a Artesa de Segre. Ara s’hanperdut totes perquè fins i tot la Pasquas’ha perdut; ja que abans feien un en-

velat els tres dies i dimarts s’anava alPla, cosa que ara no es fa, i a aquestpas no anirem ni a Salgar. Fem la FestaMajor i encara gràcies, perquè ja seria

una vergonya. I jo em pregunto, qui deutenir la culpa de tot això? Un artesenc de soca-rel.

Ramon Camats i Solé

29

la P

ala

nca

Poesia

La Felicitat

Jo sóc la Felicitat,això que costa tant de creure com de cercar.Però jo existeixo de veritat;ets tu que no em saps trobar.

Jo sóc a tot arreu,al camp o a la ciutat,quan estàs bo o malalt,entre la gent i el soroll,i també en la soledat.

I és que jo sóc dintre teu.Sempre t’acompanyotant en l’alegria com en la tristesa;ets tu que no tens tempsi no m’escoltes quan et parlo.

Sempre vas buscant a foraamb presses i atabalada;per això no em trobes maii estàs sola i decebuda.

Per què no t’atures un instanti escoltes el teu cor bategant?Dintre teu em sentiràs,doncs jo sóc la Felicitat.

Valora tot el que tens,riquesa o pobresa.No deixis mai de somniar,però toca d’una vegada de peus a terrai viu sempre la realitat.

Gaudeix de totes les coses,siguin grans o petites,i de les que no t’agradin també.

Ara ja ho saps,jo sóc a dintre teu per semprei tinc ganes de sentir-te,que ja has après a ser feliç.

M. Carme París

BBC*

El Sisco de cal Guàrdia s’ha recuperat d’una llargamalaltia. Per celebrar-ho, juntament amb el seu 75èaniversari i amb la inauguració de la nova serradora, eldia 26 d’octubre va organitzar una festa amb més de 400convidats, que va ser un èxit total. Moltes felicitats!

31

la P

ala

nca

In Memoriam

Gràcies, MariaA primers d’aquest mes d’octubre, des-prés d’un fatal accident domèstic al seupoble de Montfalcó, ens va deixar laMaria Solé i Janer. Per a aquells que hem compartit tan-tes vivències amb el seu germà, Mn.Ramon, era simplement la Maria. El seunom, dins la nostra cultura cristiana, liesqueia perfectament; ja que podríemdir que en ella trobàvem la bondat i lasenzillesa personificades. Es tractavad’una d’aquelles persones que fan pocsoroll i que tothom acaba estimant detot cor. Per això, la seva pèrdua tambéens ha corprès profundament. Tots aquells i aquelles que vam co-incidir durant tants anys a l’Agrupa-ment Escolta i Guia Mare de Déu delPla amb el Ramon, també ho vam feramb la Maria. Quan ens reuníem a casa

seva, ella sempre estava a punt per siens feia falta alguna cosa (un cafè, unesgaletes...). Quan el mossèn no hi era,ella s’encarregava de transmetre-li elsmissatges. Quan preparàvem algunasorpresa que el Ramon no havia de sa-ber, ella era la nostra còmplice. Per unaaltra banda, durant alguns anys tambéva venir als camps d’estiu a fer de cui-nera. En definitiva, la Maria compliaperfectament amb aquell lema dels es-coltes que diu “sempre a punt”. Serveixi, doncs, aquest breu escritper a deixar constància de l’agraïmentmés sincer a la Maria, la germana deMn. Ramon, que també va fer de ger-mana gran per a molts de nosaltres.

Ramon Giribet i Boneta

El curs passat (2001-02) vam tenir lasort de començar els assajos amb unnou cantaire a la corda dels baixos, enDavid, que amb la seva simpatia i ga-nes de fer, ens va aportar molta empentai il·lusió. Tot i fer poc temps que estavaamb nosaltres, sempre s’oferia i parti-cipava amb entusiasme amb totes lesactivitats que dúiem a terme. Per Nadalva estrenar-se en el Concert. Després,a l’abril, va cantar a l’Auditori EnricGranados de Lleida, concert que espe-rava amb molta il·lusió. Al maig el seuprimer Aplec de Corals a Andorra i aljuny finalitzava el primer any amb elconcert de fi de curs. Aquest setembre va començar nova-ment amb més empenta i ganes quemai. Fins i tot ens va proposar cantar a

les noces d’argent de la Maria; qui enshavia de dir que aquell dia seria l’últimque cantaria amb nosaltres... Ara al llocdels baixos hi ha un buit i això ensomple d’impotència i dolor i l’únic quehem pogut fer, és acomiadar-te tal i comsabem: cantant.

David, per tot aquest temps plegats,moltes gràcies.

Amb els nostres cants et recordaremsempre.

A reveure

Nota d’agraïmentLa família Freixes-Samarra agraeix a tothom el suport que ens ha donat aquests dies tan difícils que estem passant,després de l’accident i la mort del nostre fill David. Volem fer especial esment als metges, personal sanitari i bombersque el van assistir el dia de l’accident.

Moltes gràcies a tothom.

32

la P

ala

nca

A la Llum del Record

La mítica “Colla del pebre”òbit recent del bon amic AntoniPuigpinós i Ramon, conegut per

la nostra gent amb l’apel·latiu del“Tonet del Julià”, com a membre detal casa pairal de la nostra ciutat, ocom a “Pubill del Cobatxo”, arrel delseu maridatge amb l’esmentada pu-billa artesenca, ha estat la gènesid’aquest reviscolament en la remem-brança. Es tracta d’una vella estampa d’aque-lla Artesa de Segre feliç, alegre i confi-ada dels anys que precediren el grancataclisme significat per l’alçament delgeneral Franco i els seus acòlits, con-tra el legítim govern de la II RepúblicaEspanyola. Dins la cambra màgica dela ment hem tornat a reviure i a recor-dar aquelles sepioses imatges de la dè-cada dels trenta del passat segle, quanArtesa de Segre era una vila activa iemprenedora en tot l’ample sentit de laparaula, amb una fàbrica de filaturesque era un bé de Déu, dues fassines,tres farmàcies i quatre metges... I enmig d’aquesta mena de garbuixmemorístic, la imatge de la mítica “Co-lla del pebre” sorgeix forta i potent comuna clara i evident mostra d’aquellafadrinalla agosarada que, empesa peruna mena de “fureur de vivre” –comdirien els francesos–, havia fet de lagresca i la barrila, de bona llei, la sevadivisa i el seu distintiu.

Aquell dimoni punyeterEl glossaire, que en aquell temps comp-tava ja amb 10 anys sobre les seves es-patlles, era un marrec entremaliat comla pell de Barrabàs que, com la matei-xa pudor, entrava a tot arreu; per quinmotiu, i malgrat la seva tendra edat, foutestimoni visual del fet carnavalístic queva comportar el bateig de tot un estolde fadrins artesencs amb la qualifica-ció de la “Colla del pebre”. Artesa de Segre celebrava en tal èpo-ca uns Carnavals com la mosta, ambl’arribada del Rei Carnestoltes, ambdisfresses a dojo banderejant pels seuscarrers –escombra o ventall a la mà iabillats amb els dominós llogats a calJosepet–, comparses per donar i pervendre, amb una “plega” que feia tre-molar la terra i un gran concurs de dis-fresses a la sala “La lluna”, ubicada onavui es troba el Cafè del Poble. La rau-xa i l’alegria estaven a l’ordre del dia ide la nit durant els tres diescarnestoltaires. El dimarts de Carnestoltes de 1932,amb motiu de tal esdeveniment, la salaen qüestió es trobava plena a ras i cara-mull i, entre els nombrosos disfressatsque havien acudit al conjur del concursesmentat, hi voltava un cony dedimoniot amb un rellotge pintat al culdels pantalons i tocant, a més i andà,un vell acordió de botons. La cosa sem-

blava normal però no ho era, car unavegada més l’aparença amagava la re-alitat: el Llucifer al·ludit portava a l’in-terior de l’acordió en qüestió un parellde quilos de pebre en gra, comprat a cala Carme del Cunes, i amb uns grossosforats per sota del referit instrument... A cada manxada, el pebre s’esteniasilenciosament per terra i... anar tocant,anar saltant i anar estenent pebre... Alcap d’una estona, quan s’anava a fallarel concurs de disfresses, va sentir-se elprimer esternut i, de cop i volta, comper eixarm, la sala de ball va convertir-se en un immens esternut... Es van obrir portes i finestres, es vaevacuar tota la gentada, es va regar lasala a tort i a dret amb litres i litres ilitres de colònia; però no hi va haverres a pelar... i la gran festa se’n va anara fer punyetes.

Així nasqué la llegendària “Co-lla del pebre”L’autor de tal acte dimonial fou el nos-tre germà, el “Bepeta gran” de la sagadels Bepetes, grans carnavalistes des detemps ancestrals. Tota la seva colla, arrel de tal fet, foubatejada i coneguda amb la denomina-ció de LA COLLA DEL PEBRE, queforen el terror –dit sigui en sentit meta-fòric– de totes les festes i festetes de lanostra ciutat i de la seva comarca fins

L’

33

la P

ala

nca

Nota d’agraïmentLa família Puigpinós-Monsonís, Cal Cobatxo, agraeix profundamenta tots els nostres familiars, amics i a tota la gent que ens va donar suporti mostres d’estimació per la defunció del nostre estimat “padrí Ton”.Agraïm i destaquem especialment la feina feta pels metges, infermeresi resta de personal del CAP d’Artesa.

A la Llum del Record

que la maleïda guerra va ensangonar lanostra terra. La colla esmentada, si la memòriano ens és infidel, direm que estava in-tegrada _a títol enunciatiu, no pas con-cloent– pel seu capitost, el Bepeta gran;el Tonet del Julià; el Ventureta del Xeu;el Sebastià, mosso del Pere Blanc; elVenanci del Riera; el Pere delCapellanet, de la fàbrica; el Jaumet delPauleta; el Quildo del Torretes; el Joan,

Carnestoltes, 1932. Alguns membres de la “Colla del pebre” i alguns de la “Colla del Tacanyis” posaren per a la posteritat amb motiu de celebrar la tradicional“plega” del dimarts de Carnaval: 1) Ramon del Xeró, 2) Bep de Mas de n’Escales, 3) Pere del Capellanet, 4) Bepeta gran, 5) Quildo del Torretes, 6) Platero gran,7) Macià del Sucat, 8) Jaumet del Pauleta, 9) Bep Xicot, 10) Venanci del Riera, 11) Joan de ca la Pastora, 12) Joan de Tudela, mosso de cal Freixes.

mosso del Freixes; el Rossó, de Seró;el Llorenç de ca l’Oliva, i possiblementalgun altre que sentim no recordar.

El vent de la vidaEl vent de la vida tot s’ho emporta, iamb el decés del Tonet del Julià desa-pareix pràcticament de l’escena terre-nal la referida i mítica “Colla del pe-bre”, car tan sols queda el seu portaes-tendard, el reiterat Bepeta gran, a qui

desitgem llarga vida. I volem cloure aquesta passejada pelscamins del record amb l’expressió delnostre condol a la família del finat, quefou al llarg de la seva existència unhome polit –per no dir elegant–, libe-ral, amant de la gresca i bona persona.

Sícoris

35

la P

ala

nca

L’Orfeó i la Coral Infantil a Internetnguany, l’Orfeó Artesenc arriba al 30 anysd’existència d’ençà la seva fundació el 1972

i estan previstos diversos actes durant tot el cursper celebrar aquesta fita juntament amb la co-ral infantil Brots d’Il·lusió, que celebra 27 anys. Després de figurar durant un temps en una pàgi-na web on s’hi podia trobar informació sobre el 25èaniversari celebrat el 1997, l’Orfeó Artesenc ha creatla seva pròpia pàgina web, operativa des del junyd’aquest any: www.telefonica.net/web/orfeoartesenc. El Nadal de 1971, un grup d’amics afeccionatsal cant (Ramon Solé, Àngel Guiu, Jaume Ribes,Agustí Brescó i Joan Giribet) van començar agestar la idea de crear un orfeó, i el 10 d’abril de1972 es van començar els assajos a casa de Mn.Ramon Solé sota la batuta de Mn. Agustí Brescó.El dia de Nadal d’aquell mateix any es va realit-zar, a Artesa de Segre, el primer concert com aOrfeó Artesenc. Tres anys més tard, en el sí del’Orfeó es va crear una coral infantil, tot formantjoves generacions el cant coral. Uns anys més tard,el 1981, es va organitzar una festa per batejar lacoral infantil com a coral infantil Brots d’Il·lusió.Darrerament, el 1999, l’Orfeó Artesenc, la coralinfantil Brots d’Il·lusió i l’Aula Municipal de Mú-sica van sumar esforços i la situació del cant corala casa nostra, va tenir una nova i important em-penta endavant, comptant actualment uns 80 can-taires a la coral infantil, 35 a l’Orfeó Artesenc imés de 100 alumnes a l’Aula Municipal de Música. Es realitzaran conjuntament els concerts deNadal i de Fi de Curs. Per la seva banda, els petitsde la Coral Infantil participaran al 30è JuguemCantant, que enguany es realitzarà el 31 de maigde 2003 a l’Auditori Municipal Enric Granadosde Lleida. Els mitjans i grans realitzaran un in-tercanvi amb els respectius grups de l’Orfeó Llei-datà durant el segon i tercer trimestre del curs.L’Orfeó Artesenc realitzarà un intercanvi ambl’Orfeó Andorrà, participarà a la II PrimaveraCoral i organitzarà el XXIV Aplec de Corals dela Zona Nord de Terres de Lleida a Artesa deSegre el proper 27 d’abril de 2003, aplegant uns300 cantaires de nou corals d’aquestes contrades. A part de totes aquestes activitats s’ha creat unapàgina web, que es presenta en aquest article. Lapàgina web conté tota la informació que fa refe-rència a aquesta associació artesenca: fundadors,presidents, directors, cantaires, història, enllaçosweb relacionats amb l’entitat, un apartat ambmaterial gràfic (partitures, vídeos, CD...) i un apar-tat específic dedicat a la coral infantil.

Sergi Valls i Jové

E

Música, Mestre!

Informació Municipal d�Artesa

Mes de setembreSESSIONS DEL PLE

Ple extraordinari: 23-09-2002Absències: Per CiU, Sra. Segú i Sr. Sabartés.

Aprovació per unanimitat del’acta de la sessió ordinària del 9d’agost de 2002.

Proposta de modificació núm. 4del Pressupost Municipal 2002, que sesuplementa amb 99.196,34 euros, pro-cedents del superàvit del 2001 i de ma-jors ingressos. Aprovada d’acord ambla següent votació:A favor: 7 vots (5 ERC i 2 CiU)En contra: 1 vot (PSC)Abstencions: 1 vot (PP)

Aprovació per unanimitat del’augment de sou del professorat del’Escola Municipal de Música en un 4%amb efectes des de l’1 de setembre2002, atès que en els dos últims exerci-cis no s’ha actualitzat.

Aprovació per unanimitat de lamodificació de l’article 5 de l’ordenançafiscal núm. 28, reguladora de la prestaciódel servei d’Escola Municipal de Música,que implica la modificació de taxes.

Proposta d’aprovació de l’avençdel Pla d’Ordenació Urbanística Mu-nicipal, que obre un període d’informa-ció pública. El projecte ha estat redac-tat per M. Àngels Espar Arquitecte SLi modificarà les Normes Subsidiàries dePlanejament Urbanístic (aprovades 27-06-1990). Aprovada d’acord amb lasegüent votació:A favor: 5 vots (ERC)En contra: 2 vots (1 PSC i 1 PP)Abstencions: 2 vots (CIU)

Aprovació definitiva per unani-mitat del projecte de “Reparcel·lació dela UA-5 Roca del Cudós”, redactat perl’arquitecta municipal Sra. Espar (apro-vació inicial: 14-06-02).

Aprovació per unanimitat de lessegüents certificacions d’obra, signadesper l’arquitecte municipal Sra. Espar

a favor de l’empresa Sorigué SA:a) Certificació núm. 7, per import de26.914,88 euros, de l’obra “Urbanitza-ció del C/ Roca del Cudós a Artesa”.b) Certificació núm. 1 extraordinària, perimport de 8.007,93 euros, de l’obra “Urba-nització del C/ Roca del Cudós a Artesa”.

c) Certificació núm. 15, per import de1.795,15 euros, de l’obra “Urbanitza-ció Polígon 1. Culs de sac. Sector in-dustrial El Pla”.

Aprovació per unanimitat de lescertificacions d’obra núm. 1 i núm. 2,per import de 15.178,88 i de 7.658,61euros respectivament i signades perl’arquitecte Sr. Mallol a favor de l’em-presa Excavacions Jumela SCP, del’obra “Urbanització de zona d’equipa-ments a Alentorn”.

Aprovació per unanimitat de lacertificació d’obra núm. 6, per importde 81.876,08 euros, de l’obra “Urba-nització trams finals dels carrers Mon-ges, Escoles i Jesús Santacreud’Artesa”, signada per l’arquitecta mu-nicipal Sra. Espar a favor de l’empresaCarrers i Obres SA.

Aprovació per unanimitat de lacertificació núm. 2, per un import de437,03 euros, de l’obra “Pintat dels re-vestiments de l’IES Els Planellsd’Artesa”, signada per l’arquitecte Sr.Guimet a favor del Sr. Jordi Badia i Clua.

COMISSIONS DE GOVERN(dels dies 23 i 30 de setembre)

Endegar els tràmits necessaris

per a l’execució de les següents obres,incloses al PERC 2002 (electrificaciórural) del municipi d’Artesa segonsconfirmació de la Direcció Gral.d’Energia i Mines del Departamentd’Indústria, Comerç i Turisme de laGeneralitat:a) Masia Llargues, a Montmagastre,subvenció de 19.000 euros.b) Àrea de picnic La Palanca, a Vernet,subvenció de 4.500 euros.c) Masia ca n’Alberto, a la Vedrenya,subvenció de 7.000 euros.

Atorgar una subvenció de 400euros a l’Associació Cultural la Rou-reda per al desenvolupament de les ac-tivitats ordinàries que efectua.

Atorgar una subvenció de 210euros al Club de Tir Antona per al des-envolupament de les seves activitats,així com 2 trofeus per a l’organització delconcurs de Tir al Plat de la Festa Major.

Aplicar la deducció del 10% enla taxa per la prestació del servei de Llard’Infants Municipal, en concepte defamília nombrosa i de conformitat ambel previst a l’ordenança fiscal regula-dora d’aquesta taxa, a les famílies queho han sol·licitat.

Comunicar als responsables delrefugi d’animals de Foradada la notifi-cació escrita que hi ha dos gossos aban-donats pels carrers d’Artesa per a queels recullin.

Autoritzar l’ús de la Sala d’Ac-tes de l’Ajuntament el dia 4 d’octubrea les 21h per part de la Comunitat deRegants de les hortes d’Artesa,Montsonís, Vilves, Collfred i El Tos-sal, per a la realització d’una assembleaordinària.

Proposar a l’Alcaldia l’aprova-ció de la relació de factures, majors de120,20 euros, per un total de 89.547,53euros.

Proposar a l’Alcaldia la conces-sió de les següents llicències d’obres:

36

la P

ala

nca

37

la P

ala

nca

Informació Municipal d�Artesa

- Al Sr. Benvingut Bergonyó i Pérez,per pavimentar garatge, canviar sòcolde la façana i pintar-la a Av. MariaAnzizu 62.- A la Sra. Rosa Jovell i Sala, per pin-tar façana de l’edifici situat a Cra. dePonts 30.- Al Sr. Jaume Codina i Mitjaneta, perpintar façana posterior i construir unatanca al terreny posterior de l’edificisituat a Cra. de Baldomar 4.- Al Sr. Joan Maluquer i Trepat, percanviar mobles de la cuina de l’habi-tatge situat al C/ Prat de la Riba 32.- Al Sr. Francesc Badia i Roure, percanviar porta metàl·lica enrotllable del’edifici situat a Cra. d’Agramunt 11.- A París Córdoba Construccions, percanviar la uralita del garatge i la portade l’habitatge situat al C/ Prat de la Riba14, propietat del Sr. Antonio Cabildo.- A París Campabadal SCP, per fer ar-ribar la llum a l’explotació ramaderasituada al polígon 25, parcel·la 103.- Al Sr. Joan Ortiz i Molina, per arran-jar la claveguera de l’edifici situat alC/ Castell de Seró.- Al Sr. Antoni Español i Sabaté, perarranjar els sotabalcons i la cornisa del’edifici situat al C/ Balmes 33.- Al Sr. Pere Borrell i Riart, per reparari ampliar panteó familiar del Sr. JoanBorrell Riudebàs al Cementiri Munici-pal d’Artesa.- A la Sra. Dolors Puigpinós i Capell,per adequació d’un local (enrajolar,abaixar sostre i canviar porta d’entra-da) a Cra. de Tremp 3.- Al Sr. Jaume Estrada i Puigpinós, perrehabilitació d’un edifici d’habitatge

unifamiliar, a la Plaça Major 16.- Al Sr. Josep Riart i Camats, per cons-trucció d’una explotació porcina d’en-greix a la parcel·la 71, polígon 21.- Al Sr. Jaume Blasi i Ingla, per ampli-ació d’una explotació avícola de pro-ducció a la parcel·la 5, polígon 317.

Proposar a l’Alcaldia la conces-sió de les següents llicències de gual:

- Al Sr. Joan Armengol i Huguet, a C/Monges 75.- A la Comunitat de Propietaris de laCra. d’Agramunt 94.

Proposar a l’Alcaldia la resolucióde les següents llicències ambientals,condicionades a l’acreditació de l’ade-quació de la llicència mitjançant certifi-cat del tècnic director del projecte:- Al Sr. Josep Riart i Camats per a ac-tivitat d’una explotació porcina d’en-greix al polígon 21, parcel·la 71.- Al Sr. Jaume Blasi i Ingla per a l’exer-cici de l’activitat d’una explotació aví-cola d’engreix de pollastres existent alpolígon 5, parcel·la 317.

Proposar a l’Alcaldia la conces-sió de les següents llicències d’obertu-ra d’establiment:- A la Sra. Montse Canes i Camats, perun establiment destinat a lloguer depel·lícules de vídeo, DVDs i videojocsa Cra. d’Agramunt 5.- A Art-quitectura SCP, per un establi-ment destinat a al comerç al menor detota classe de mobles i complements,excepte de cuina i oficina, a Cra.d’Agramunt 113.- A la Sra. Dolors Puigpinós i Capell,per un establiment destinat a l’ense-nyament de llengües estrangeres aCra. de Tremp 3.

INFORMES DE L’ALCALDIA

El Sr. Jordi Comelles i Mas hafet arribar a l’Ajuntament un escritfent constar la seva oposició al pos-sible projecte de PEIN a Clua (Plad’Espais d’Interès Natural).

L’Alcaldia demanarà visita alDirector Gral. de DesenvolupamentRural del DARP per insistir sobre lanecessitat de la realització de la 2a fasede l’obra “Camí de Baldomar a Clua”.

El Sr. Mateu Feixat i Feixat hainterposat un recurs contenciós admi-nistratiu contra l’Ajuntament perl’aprovació definitiva de l’estudi dedetall “Alineació C/ Vescomted’Àger, tram 1”.

Ramon Giribet i Boneta

Cursets de catalàper a adults

Nivells A, B i C

¿Quieresaprendercatalán?

Organitza: Ajuntament d’Artesa de SegreAmb el suport del Consorci per la Normalització Lingüística

Preinscripció i informació:Ajuntament d’Artesa de Segre

De 9 a 14hTel. 973 40 00 13

Termini d’inscripció:7 de novembre

Información y preinscripción:Ajuntament d’Artesa de Segre

De 9 a 14hTel 973 40 00 13

Plazo de inscripción:7 de noviembre

39

la P

ala

nca

Xat Jove

Prejudicisom a 23 d’octubre, en un dia d’aquells que el solllueix amb tota la seva força, però, per molt que s’es-

forci, l’ambient es manté frescot, sobretot després d’unparell de dies amb pluja intensa. La Bea i la Diana que-den, com cada tarda, per anar al gimnàs. Necessiten des-fogar-se després d’una dura jornada i amb una sessiód’steps ho aconsegueixen.

Bea: Ai, mare meva senyor!! No puc més!!! Això dels stepsés complicadíssim!!!!Diana: Ja hi som, sempre protestant! Vols callar una micaque no em deixes sentir el que diu el moni?Bea: I doncs? Com el vols entendre si utilitzen aquest voca-bulari? Mira que fa dies que vinc al gimnàs, però encara nom’ha quedat clar el nom dels passos: una base, un mambo...Ah, i no t’ho perdis: un borratxo!Diana: Va, exagerada. No siguis tan madallera!! Que tam-poc és tan difícil!!!!Bea: Buf, per fi s’ha acabat! Em passes la tovallola?Diana: Però si no has suat res!! T’has passat tota la santahora queixant-te!!Bea: Bé, és igual. Anem?

Al cap d’una estona...Bea: Ha de ser complicat, no, això d’ensenyar aquests pas-sos a tanta gent a l’hora?Diana: Ja tens raó, ja! Ensenyar és una tasca difícil. És unrepte que sempre m’he proposat. Per això estic decidida aestudiar magisteri!!Bea: Però, què dius? Que estàs boja? Quina bestiesa mésgrossa que acabes de dir!!Diana: Ei, tranqui, eh?Bea: Però, tu no gires del tot rodó!!!! Què diran els teuscompanys si dius que estudies magisteri? No veus com bai-xaria la teva categoria? Que no tens orgull?Diana: Què carai m’estàs dient, ara? Tu sí que no gires deltot rodó!!!!

Bea: Que no veus que només estudien per ser mestres aquellsque no poden entrar en cap més carrera? Que no ho saps quemagisteri és una carrera molt fàcil, que només serveix pertenir una tauleta i una butaca a la sala de profes? Els mestresd’avui en dia no foten res de res!!! Fan tres mesos de festa iencara protesten perquè tenen molta feina!!! Jo de tu m’hopensaria!!Diana: Escolta maca, com es nota que no saps de què vaaquest món de l’ensenyament!!! Primera, tu mateixa ho hasdit que ensenyar és súper difícil!! Per això cal una bona for-mació en tots els aspectes. Amb els nens ho has de tenir toten compte: que aprenguin i que siguin persones.Bea: Sí, ja. I tant que ho aprenen, escrivint redaccions sobrequè els han portat els reis i explicant on han anat de vacan-ces i que la neu els agrada molt!Diana: Mira, xata! T’estàs passant! Quan estiguis una micamés calmadeta i diguis les coses pensant, en tornarem a par-lar. Ara, me’n vaig que m’esperen!

Nosaltres

TallerAmics de l’Art

Agrupació d’Artistes que vulguin participar en el coneixement de

la Pintura, l’Escultura, el Còmic, etc.

Sota la direcció del pintor A.Borrell

Per a més informació:Ajuntament d’Artesa de SegreDe 9 a 14h

Termini d’inscripció:15 de novembre

S

Trobada dels nascuts el 1952

Si per casualitat aquest any celebreu mig segle, veniu ala trobada que organitzarem el dia 6 de desembre i queconsistirà en:- 11:30h, reunió a la plaça de l’Ajuntament.- 12h, missa a l’església parroquial d’Artesa.- A continuació, un bon dinar.

El preu és de 35 euros i cal fer-lo efectiu al següentnúmero de compte:

Trobada nascuts any 522100-0252-98-0100145070

La data límit és el dia 30 de novembre.

40

la P

ala

nca

Humor

41

la P

ala

nca

Palanc-oci

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12 13 14

12

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Horitzontals1. Plural, asil infantil a temps parcial. Prestatge urbà onviuen les persones afortunades.- 2. Acció d’unir. Contraride sumarà. Vocal que té forma de recipient.- 3. Qualitatdistintiva. Cosa donada a canvi de res.- 4. Al revés, accióde girar. El mascle de l’oca. Al revés, xicot de Fraga.- 5.Cinc-cents. Part del poema dramàtic que segueix a la prò-tasi i que precedeix a la catàstrofe. Vocal prima. Deïtat egíp-cia.- 6. Donar forma lleugerament arquejada. Al revés,manera d’ésser, tarannà.- 7. Tou. Esglesiola aïllada. El braçd’un ocell.- 8. Interjecció que demana la confirmació del’oïdor. Consonants diferents que poden sonar igual. El tresvist en un mirall. Ciutadà de l’estat europeu més extens.Preposició llatina.- 9. Contrari de resta. Ho destrossa tot.Al revés, metall usat pels joiers.- 10. Plural, conjunt delsossos del cap. Vocals tancades. Al revés, si és de mascle escompta per parells i si és de femella, per dotzenes. Conso-nant vibrant.- 11. La cua d’un infinitiu. Plural, ossos depersona o d’animals morts.- 12. Distribuirà la sopa. Ali-ment demanat al parenostre.

Verticals1. Vigilant del bosc. Lletra que pot representar dues vocals.- 2. Recobreixi d’oli. Fas donació.- 3. Al revés, sentiment dejoia. Les vores d’un quadre o la moneda dels alemanys.- 4. Mesquí. Al revés, interjecció usada per animar a fer pujar unacosa. Contracció que s’anteposa al nom d’una casa. Vocal tancada de timbre greu.- 5. Cinc-cents. Plural, capell que no espot usar per anar de gala. El nom de la desena lletra dels alfabets fenici i hebraic.- 6. Emetre sons poc elegants després demenjar satisfactòriament. Al revés, nom de lletra cargolada.- 7. Bossa que es posa al cap per retenir els cabells. Lloc ons’endrecen les armes. Tipus de societat mercantil.- 8. Al revés, afirmació. Al revés, condició. Vocal tancada. Unitat mone-tària de l’Aràbia Saudita.- 9. Pronom de segona persona. Titani. Cop físic o psicològic.-10. Nom de dona. Al revés, trans-pirar. Terminació d’infinitiu.- 11. Terreny que té característiques pròpies. Lloc on es paga per suar.- 12. Compensa un deute.Símbol del metall que peta amb l’aigua. Al revés, una de les qualitats del so.- 13. Vocal tancada. Treure arrels. Serveipúblic.- 14. Masculí, que sulfata. Vocal oberta.

Sense perdre els orígens per Jordi Esteban

La cambra de banyUs heu fixat en algun moment com anomenem els diversos serveisd’una cambra de bany? És un bon exemple de globalització lin-güística. Bidet ve del francès i sembla que significa “cavaller”, suposoque a causa de la postura amb què ens col·loquem per rentar-nos-hi. Water closed és clarament anglès i indica un lloc clos, tancat,amb aigua disponible, per a l’acompliment de les nostres necessi-tats fisiològiques. Dutxa és una paraula italiana que significa “con-ducció d’aigua” (recordeu el Duce, “conductor” del poble?). El motlavabo és el primer d’un salm llatí incorporat a la litúrgia de lamissa, quan l’oficiant es renta la punta dels dits. I banyera és unaparaula catalana que ens ve de l’antigor, del “balneum” dels ro-mans. Tota una assemblea d’idiomes per a unes funcions ben comunesde la nostra humil humanitat...

Escacs

Juguen les negres

SOLUCIONSEncreuat: HORITZONTALS: 1. Guarderies. Pis.- 2. Unió. Restarà. U.- 3. Atribut. Regal.- 4. riG. Oc. ítagarF.- 5. D. Epitasi. I. Ra.- 6. Al lunar. roneT.- 7. Bla.Ermita. Ala.- 8. Oi. CS. E. Rus. Ad.- 9. Suma. Arrasa. rO.- 10. Cranis. IU. uO. R.- 11. Er. Ossaments.- 12. Escudellarà. Pa.VERTICALS: A partir de les horitzontals.Problema d’escacs: 1- ..., Dxg2+; 2-Dxg2, Txe2; 3- Dxc6, bxc6 i es guanya

la Palancawww.lapalanca.arrakis.es

973 40 11 58 (contestador automàtic)

lapalanca@arrakis.es

42

la P

ala

nca

Imatges d�Ahir

La Carretera d’Agramunt. 1954

questa foto ens mostra una instan-tània de la vida quotidiana d’un

dia feiner. Ens han informat que erade l’any 1954. Com es pot veure, el trànsit de vehi-cles no era massa abundant. Tan sols unmodel típic de l’època, a primera vista, iun cotxe amb la roda de recanvi al cos-tat, que podria ser de Cal Gasset d’Anya.L’altre vehicle motoritzat és una Vespa,moto que en aquells anys va quedar im-mortalitzada gràcies a la pel·lícula“Vacaciones en Roma”. La resta del tràn-sit són dues bicicletes i un carretó pel migde la carretera. Cal observar que s’apar-cava a banda i banda i no es molestava elpas dels camions.

A l’esquerra es veuen els rètols del fornde pa de Cal Pauet i del Campabadal Sas-tre, després la Pista de Ball i de Patins, moltabans de ser el Cinema Catalunya. El co-bert de Ca l’Olaguer (Escolà), el Casino de laMaria del Cadiraire, la botiga de queviuresde Cal Petit, amb el tendal, i el Banc Central. A la dreta, un bocí de la sabateria delMiquel Xarpell, l’estanc del Leon, la bo-tiga de l’Àngel del Camió, Cal Badia, laferreteria, la llibreria del mestre Sr.Infante, l’antiga Banca Arnús (just enaquest indret, en aquells anys, als estiuses feia el ball al mig de la carretera), la“Pasteleria La Monserratina”, que teniala parada de gelats al carrer, les barberiesde Cal Viu i Cal Mianes, a tocar tocar, el

Sastre Argullós, Cal Xeu, l’Administra-ció de l’Alsina Graells, que regentava laPaquita de l’Esparter, i la botiga de gor-res del Brunet. En aquells anys, juntament amb el Jocde la Pilota i la Plaça del Ball, eren elstres centres comercials més importantsd’Artesa; però els mercats no tenien resa veure amb els que es fan avui en dia, niper l’oferta de les botigues ni per l’assis-tència de públic. Al nostre poble, com tants altres, vivi-en plàcidament el pas dels dies. El rellot-ge i el sentit de la pressa no estava tandesenvolupat com avui, però la gent pot-ser vivia més feliç.

Bartomeu Jové i Serra

RÀDIO 91.2 FM91.2 FM ARTESA

AA

La Foto

Aquesta tardor ha estat una de les més productives dels últims anys pel que fa a bolets. A la imatge espoden observar pinetells i rovellons del bosc de l’Hostal Roig (Foto: Miquel Regué)