Número Especial:25è Aniversari d’Esplais CatalansNúmero Especial:25è Aniversari d’Esplais Catalans

Terc

erse

gona

Esplais Catalans

Revi

sta

d’ed

ucac

ió e

n el

lleu

renú

m. 1

9 –2

n qu

adrim

estr

e de

200

7

L’EDITORIALCarta oberta als monitors imonitores d’Esplac de fa 25anys

LA CRÒNICAIn-Contro 2006

L’ENTREVISTAEntrevista a Josep Maria Ville-na i Lídia Marimon, membresfundadors d’Esplais Catalans.

EL MONOGRÀFIC25 anys fent Esplac

I TU QUÈ EN PENSES?Com t’imagines el futurd’Esplac?

REPORTATGECal preparar el projected’estiu?

L’EXPERIÈNCIAMindundi 2006. Reflexionssobre una experiència de ciu-tadania i participació

RECOMANACIONS

Número 19Segon quadrimestre 2007

Consell de RedaccióNúria Bolet, Eva Sanahuja iJoffre Villanueva

CoordinaEva Sanahuja

Coordina el MonogràficEva Sanahuja

EditaEsplac, Esplais Catalans

Tercer SegonaAvinyó, 44, 2n - 08002Barcelonaesplac@esplac.orgwww.esplac.orgTel. 93 302 61 03Fax 93 302 00 89

ImprimeixCevagraf, sccl

Disseny gràfic i maquetacióClic Traç, sccl

FotografiesArxiu fotogràfic d’Esplais Ca-talans, Centre d’Esplai DracMàgic, Sira Bernaus i LorenaLorenzo

Assessorament lingüísticOlalla Cegarra

Revista quadrimestralPreu: 4 €Subscripció anual: 12 €

Associat a:

Dipòsit legalB.12.418-2000L’opinió de la revista s’expressa nomésa l’Editorial. Els i les articulistes exposenposicions personals.

Generalitat de CatalunyaDepartament de la PresidènciaSecretaria General de Joventut

Amb la col·laboració de:

l’ed

ito

rial

Fa vint-i-cinc anys, exactament el 31 de gener de l’any 1982, vàreu reunir-vos aBadalona en Assemblea Constituent d’una nova entitat, Esplais Catalans (Esplac).Esplac naixia amb la voluntat d’unir els esforços dels esplais laics de Catalunya.

Avui han passat vint-i-cinc anys i Esplac és una Associació d’Esplais consolidada iamb una llarga trajectòria associativa. Ens agradaria explicar-vos com són elsesplais i l’Esplac d’avui en dia, però també se’ns acudeixen mil preguntes per fer-vos de la vostra època, sobre com éreu els monitors i les monitores i com eren elsesplais.

Hem intentat, des de les pàgines d’aquest Tercer Segona, respondre amb investigaciói entrevistes algunes d’aquestes preguntes, però us animem a contestar aquesta cartaoberta i que ens expliqueu el que vulgueu sobre els esplais i Esplac durant aquestsvint-i-cinc anys. Nosaltres intentarem fer-vos una fotografia del com, el qui, l’on i elquè d’Esplac i dels seus esplais avui.

Esplac, avui, és una entitat ambun centenar d’esplais associats.Aquests esplais es concentrenmajoritàriament a les comarquesde Barcelona i, alguns, a les co-marques de Tarragona i Girona.

Cada esplai és un món ben di-ferent. Esplac compta amb es-plais a grans ciutats, a les vilesque amb els anys s’han convertiten mitjanes ciutats i en els poblesmés petits. Tots fan esplai a laseva manera i a partir de les sevesrealitats; però tots ells tenen unobjectiu comú; l’educació delsinfants i dels joves a partir de lalaïcitat i el progrés.

Els monitors i monitores delsesplais d’Esplac som joves ambempenta, més noies que nois,que comprometem, majori-tàriament, cinc anys de la

Carta oberta alsmonitors i monitoresd’esplac de fa 25 anys

nostra vida al treball per la transformació d’un món que no ens agrada gaire.Ho fem de la millor manera que ho podem fer, acompanyant als infants en laseva educació i en el seu aprenentatge de ciutadania. Però també ho fem perreivindicar que els joves estem compromesos amb la societat i que ens interessapoder dir-hi la nostra.

Els Esplais d’Esplac, no restem impassibles vers tot el que passa en aquest món.Per això hem entomat el repte de treballar amb els infants i les famílies nouvin-gudes, perquè esdevinguin ciutadans i ciutadanes lliures i de ple dret. De fet,cada 20 de novembre celebrem la Declaració Universal dels Drets dels Infants ireivindiquem que no es respecta a tot arreu. Per tant, reclamem que els infantssiguin escoltats a l’hora de construir aquest món; un món en què els toca viurei ningú no els pregunta com els agradaria que fos.

I fem tot el que fem perquè enriquim el nostre entorn i perquè ens enriquimnosaltres. Perquè per educar, ens eduquem i educant, ens eduquen.

Ja veieu que no ens hem allargat gaire. De fet, un editorial no dóna més de si iesperem que us hàgiu endut una idea més o menys acurada dels esplais d’Esplacdels inicis del segle XXI. Ara ens agradaria conèixer com eren els vostres esplaisdel segle XX. Ens ho expliqueu?

I, per cert, felicitats a tothom qui ha participat, d’una manera o altra, en un esplaid’Esplac! Aquest aniversari no el celebraríem sense el treball de tots i totes.

■

la c

ròn

ica

IN-CONTRO2006

La finalitat de la Comissió de Ciutadania d’Esplac és la de promoure la participació de tota lapoblació a les entitats de lleure infantil i juvenil, i també identificar-se com a vehicle d’inclusióde la població de diversos orígens a la societat actual.

IN-CONTRO - Segons el Gran diccionari de lallengua catalana:

IN: Prefix, del llatí in, que indica negació oprivació d’allò significat pel mot amb el qualforma el compost. Ex: intangibilitat, insegur.

CONTRO (A): La part desfavorable d’una cosa;inconvenient.Oposició a algú o alguna cosa.Així, el joc de paraules... tota una bogeria...

IN-CONTRO: trobada---- estar dins de la contra --- en contra de les contres...

La Comissió de Ciutadania d’Esplac està formadaper monitors/es i educadors/es que treballem perl’educació en el lleure dels infants i joves d’avuidia, ciutadans que són els futurs actors de la nos-tra societat.

Si defensem que la realitat és canviant, que estemen una societat multicultural i que, volem enge-gar nous mecanismes per afrontar els nous reptesal voltant de la ciutadania, creiem també necessa-ri saber on som, quins són els nostres objectius,com ens definim, quin és el nostre discurs i què ésel que volem.

Des d’aquesta perspectiva la gran motivació queens uneix al projecte IN-CONTRO és la de trobarun espai d’intercanvi d’experiències, treballar dinsd’un mateix marc per trobar noves idees i alterna-tives, compartir i crear nous recursos per treballarla interculturalitat amb els infants i joves, i ambles famílies. I és per això que la finalitat de l’IN-CONTRO està directament relacionada amb les lí-nies de treball de la Comissió de Ciutadania. Tre-ballem per afavorir la convivència, i per això sem-pre estem cercant estratègies d’inclusió social.

L’IN-CONTRO és un projecte que es basa en la rea-lització de trobades internacionals, on es compar-teixen experiències amb entitats d’altres païsosde la Unió Europea, que treballen per la inclusiósocial des de l’educació en el lleure, i així, cercarentre tots estratègies.

És una metodologia de treball tan complexa comenriquidora. Un dels aspectes a valorar ésl’obertura de la ment (opening mind) que pots ad-quirir pel fet d’estar treballant, durant una estada

Totes les activitats van resultar realment interes-sants. A l’hora de posar-les en pràctica fora del’espai “In-Contro” es converteixen en eines moltútils per a treballar les relacions interculturals, es-sent conscients que la barrera més important a su-perar és la pròpia interiorització que tots tenimdels estereotips. Així mateix, la riquesa de veureels diferents punts de vista dels altres països i deles diferents persones fa que resulti més fàcil enfo-car el tema de les relacions inter/multiculturals,sempre partint de les igualtats entre els éssers hu-mans i no des de les diferències, com acostumema fer.

De forma personal, i sabent que els temes tractatssón delicats i coneguts, les activitats van ser fres-ques i sorprenents i a la vegada polèmiques, quanta les discussions generades als grups, afavorint-nel’aprofundiment general i les conclusions indivi-duals.

L’In-Contro és una experiència de treball i formacióinternacional que posa en comú i treballa, des delpunt de vista de diferents cultures i països, temesque afecten directament la convivència intercultu-ral que vivim avui dia.

És per tot això que valorem de forma molt positivael fet de participar en el Projecte IN-CONTRO. Tam-bé creiem que és imprescindible donar-li la conti-nuïtat que es mereix, per aprofundir en la feinaque hem estat fent fins ara. ENCARA ENS QUEDAMOLT PER TREBALLAR!

Moltes gràcies a tothom.

Sira Bernaus i Lorena LorenzoPlataforma Poble-Sec per Tothom(Projecte Esplai de la Infància)■

determinada amb unes 50 persones diverses i, evi-dentment, amb punts de vista totalment dife-rents. Fet que també comporta desenvolupar lacapacitat d’anàlisi i d’organització, així coml’empatia vers els altres.

Itàlia, Bulgària, Portugal, Anglaterra, França i Es-panya han estat els països que ens hem trobat perobservar i treballar les diferents postures davantdiverses problemàtiques que existeixen avui endia a l’hora de conviure, i així buscar estratègies inous camins per treballar cap a la millora en laconvivència i el coneixement mutu .

IN-CONTR-AN-DO-NOSHi van haver 5 trobades: a Fasano (Itàlia), a Barce-lona (Espanya), a Omnyanovo (Bulgària), a Milano(Itàlia) i el tancament, a Roma.

L’educació en valors és una de les línies més treba-llades, i el fet d’estar treballant aquest aspecte iviure envoltat de 6 cultures diferents alhora, ambvalors diversos, ha estat molt interessant i enriqui-dor.

Uns dels aspectes més treballats a les trobadeshan estat els estereotips i prejudicis dins les socie-tats actuals. I, tenint en compte la nostra predis-posició durant les trobades a no estereotipar, arespectar, etc., el treball desenvolupat marca la di-ferència entre treballar amb els estereotips desdels teus valors i al teu lloc on vius, i fer-ho con-juntament amb altres cultures i a altres llocs. Tre-ballar-ho des de dins, sentint i patint situacionsdeterminades, ha estat realment complex i és unatasca de llarga durada.

Entrevista aEntrevista aJosep Maria Villenai Lídia Marimon

Ara que Esplac celebra el seu 25è aniversari, volem saber-ho tot sobreel procés de gestació del que, el 31 de gener de 1982 a l’AssembleaConstituent de Badalona, es va anomenar Esplais Catalans.

Perquè era necessària una associació laica d’esplais? Els monitors imonitores de llavors tenien les mateixes inquietuds que els d’ara? Enquin context històric va néixer Esplac?

La Lídia i el Josep Maria ens responen a aquestes qüestions i moltesaltres en una entrevista que ens ofereix una visió en perspectiva de lahistòria de la nostra entitat.

El Josep Maria Villena i la

Lídia Marimon van ser

partícips de la fundació

d’Esplais Catalans i, encara

avui, desprès de més de 25 anys

participen activament en el

món de l’associacionisme

educatiu.

■ Com es formaven abans elsmonitors?L: Estant a l’esplai Sant Josep Oriol, capel 1972, nosaltres ja havíem fet cursosde monitors. Els primers cursos es vanfer a l’Escola de l’Esplai. Aquestaactivitat de monitor no estava reguladaper llei. Al nostre esplai s’iniciaval’exercici de monitor amb cursos depremonitors que organitzàvemnosaltres mateixos aprofitantl’experiència personal i el coneixementque havíem après als cursos demonitors.

■ Quin era el procés d’incorporacióde monitors als esplais?L: Al meu esplai i als que jo coneixia elsmonitors i monitores fèiem unadeclaració de principis (similar alcompromís escolta) davant del grup iexplicàvem perquè desitjàvem sermonitors, quina era la nostra idea sobrela responsabilitat del monitor i quèvolíem aportar al projecte. No hi entravaqualsevol... També fèiem algun cursd’aprenentatge com a premonitors.

■ Com va sorgir la idea de crearuna associació laica d’esplais?L: Teníem uns 20 anys a l’inici de lademocràcia i cercàvem alternatives alfet religiós mentre anàvem descobrintla laïcitat. I va ser així que va néixer,entre alguns de nosaltres, el sentimentque l’associacionisme d’arrel catòlica

no era el nostre lloc. En el meu cas noestava d’acord a educar els nens i nenesper integrar-los al sistema establert,sinó que pensava que l’esplai era el llocadient on havíem d’ensenyar a serpersones lliures, capaces de creure quepodien transformar la societat imillorar-la. Nosaltres érem joves i mésrebels i crèiem que era un moment detransició i de canvi que calia aprofitar.

J.M.: El 1977 el Servei de Colònies deVacances va revisar els seus estatuts iel seu ideari i, seguint els criteris del’època, també el paper d’aixopluc quehavia fet l’església en els movimentssocials en temps de la dictadura. Es vademanar als esplais que ratifiquessinla seva confessionalitat o es busquessinalternatives. Alguns esplais van arribara acords amb la parròquia, alguns pocsvan aconseguir algun espai en uncentre cívic o cultural i d’altres es vanquedar sense local i sense coberturajurídica. No hi havia alternativa laica enel lleure a excepció de l’escoltisme.

L: La cosa va començar a la tardor del1979, quan vam fer un curs intensiu dedirectors de l’Escola de l’Esplai a Calafell.Bé, ja sabeu què passa en els cursosintensius, la gent es troba i fa pinya...En aquell curs ens van enviar un “profe”de sociologia perquè ens expliqués elsmoviments associatius juvenils delmoment. Casualment va resultar ser el

Josep Maria Villena. Nosaltres,encuriosits, vam passar-nos un dia i migfent-li preguntes! “Ah... doncsl’escoltisme té una branca laica?” “I comus ho veu fer?”. I així va sortir un embrióde gent que tenia necessitat de canvi.

■ I com vau aconseguir aquestcanvi? Com va sorgir finalmentEsplais Catalans?L: Bé, nosaltres teníem uns esplais aldarrere immersos en la dinàmica delServei de Colònies de Vacances i novolíem en cap moment fer untrencament, és més, mai no hem tingutaquesta voluntat. Aleshores, arran de lahistòria del curs de directors ens vamcomençar a trobar uns quants monitorsi vam anar indagant les possibilitats queteníem de crear una alternativa per alsnostres esplais. Tot aquest debat elmantenien els responsables de centresi alguns monitors encara no en sabienres. Havíem de decidir quinsresponsables de centres ens vèiemsuficientment agosarats per crear unnucli i constituir alguna associació laica.A més, havíem de definir què enteníemnosaltres mateixos com a “laic” i aixòsignificava també una decisió queafectava les nostres creences i la nostraidentitat personal. Al cap d’uns mesosvam voler conèixer l’opinió que limereixia la idea, al Director General deJoventut, el qual ens va reconèixer lanecessitat de crear aquest nou espai de

Josep Maria VillenaEl meu inici associatiu va ser a l’escoltisme, a l’agrupament Canigó-Torras i Bages, del qualvaig ser cap durant uns quants anys. L’any 1974 diferents entitats escoltes laiques constituïmEscoltes Catalans, entitat de la qual sóc responsable del 1977 fins al 1980. És el període dela transició, de l’inici de la democràcia en què se celebra el 1r Congrés de Cultura Catalana.El moviment associatiu està immers en una sèrie de reivindicacions com l’objecció deconsciència, la majoria d’edat als divuit anys, llibertat, amnistia i estatut d’autonomia...i de noves experiències associatives. En aquest moment d‘estructuració associativaparticipo en la creació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i del Consellde la Joventut de Barcelona (CJB). Cap als anys 80 neixen també diverses entitats de lesquals formo part com a cofundador, com són Esplac, La Brúixola, Escola Traç i Joventut iSocietat, on editem la revista “Papers de Joventut” i més tard “Entrejovenes”. El 1985, anyInternacional de la Joventut, es gesta una nova entitat que el 1987 es constitueix com al’Associació Diomira, de la qual sóc president actualment. Després vaig ser president dela Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge durant uns quants anys. Pel que fa a laformació acadèmica vaig estudiar psicologia i des de sempre m’he dedicat professionalmento des del moviment associatiu a la comunicació.

lleure i ens va adreçar a en Josep MariaVillena com a coneixedor del tema iassegurar així el suport de la Generalitaten cas que es crees la nova entitat.

J.M.: A les reunions de la Taula de Jovesde Catalunya, (l’espai unitari, previ alConsell Nacional de Joventut deCatalunya) ja ens formulàvem laqüestió: “a Catalunya hi ha escoltismeconfessional i laic, i d’altra banda, nomésesplais confessionals. Aquí fa falta laquarta opció”. Inicio trobades ambdirigents d’esplais que comparteixenla mateixa inquietud i Escoltes Catalansaccepta i veu de bon grat aquesta tascad’establir contactes per a la constituciód’una nova entitat que ompli aquestbuit. Paral·lelament a les mevesresponsabilitats escoltes, dono suporta la creació del que serà més tard“Esplais Catalans”. Escoltes Catalanscedeix una habitació de la seva seu delcarrer Cervantes per a fer-hi reunions.

L: Això va ser un acte de cooperacióassociativa: Escoltes Catalans confiavenen nosaltres. D’acord que teníem alJosep Maria que ens feia d’intermediari,però vull dir que, a vegades, quan unaentitat veu que en vol néixer una altra,hi ha un recel d’espai associatiu. Encanvi, en aquell moment hi haviaaquest tarannà de dir, “el que hemd’aconseguir és ajudar a consolidaraquesta branca laica del lleure”.

J.M.: Aleshores entrem en el períodedel 1980 i 1981. Un any llarguíssim pelfet que volem ser molt democràtics,molt assemblearis, molt participatiusamb un xic d’ingenuïtat pròpia delperíode de transició..., i finalment femuna reunió preassemblearia a la sala“Newman” de la Plaça St. Felip Neri, onel Club Sant Felip Neri organitzavamolts actes reivindicatius. Els quelideràvem la iniciativa ja sabíem que latiraríem endavant, però convoquem aaltres dirigents d’esplais per a fer-los-en partícips: alguns són independentsi d’altres procedents del SCV. I és aquíon s’assabenten de la nostra propostai alguns s’hi enganxen.

L: Sí, però hem de recordar que abansd’aquesta preassemblea alguns esplaisja es van desentendre del projecte acausa de l’ideari. Després de lapreassemblea, amb els esplais restants,vam arribar a l’acord de crear unaassociació d’esplais laica i ens vam posara treballar en el projecte. Ara bé... noteníem ni un duro!

J.M.: La segona fase va ser lad’aconseguir els recursos necessaris.

L: Havíem de constituir un secretariatque es reunís de forma periòdica i quepreparés l’assemblea constituent.

■ Com van reaccionar els vostresesplais un cop constituït Esplac comuna associació educativa laica?Estaven engrescats o es van mostrarreticents?L: Algunes de les persones que vamfundar Esplac no ho vam poder fer ambels nostres esplais doncs, com en el meucas, els esplais estaven formats perfamílies fortament arrelades a les sevesparròquies. Alguns d’aquests esplaisamb els anys han acabat entrant aEsplac.

Personalment, després de coordinarl’assemblea constituent vaig deixar elmeu esplai i vaig estar dos cursos forad’Esplac, on vaig retornar per entrar al’equip de govern.

■ I per on vau començar a treballar?Pel projecte pedagògic, l’ideari...?J.M.: Volíem que el naixement de lanova ent itat est igués moltfonamentat, amb un ideari clar isustentat en tres o quatre eixosvertebrals: laic, independent, país imedi ambient. El més polèmic va serel de la laïcitat; en aquell període noera fàcil trobar referents laics: autors,llibres o articles als diaris queajudessin a crear un estat d’opiniócol·lectiu sobre aquest tema. Erentemes tabú. La redacció de l’idearid’Esplac va significar mesos dedebats per arribar a un consens i

Lídia MarimonLa meva vida associativa comença a l’esplai Sant Josep Oriol al’esquerra de l’Eixample de Barcelona, però la meva primeraexperiència com a monitora va ser en un esplai del Barri del Besòs.Posteriorment vaig retornar a l’esplai Sant Josep Oriol, anomenatClub Oriols, com a monitora. Aquest esplai era conegut a la ciutatcom a innovador i renovador pedagògic i tenia uns 150 nens i nenesamb un equip de 18 monitors. Essent responsable general del centrevaig ser, també, responsable de zona del Servei de Colònies i Vacances.Sóc membre fundadora d’Esplac i vaig formar part de diferentsequips de govern fins l’any 1989. Des d’aleshores la meva vidaassociativa es desenvolupa a l’Associació Diomira, on sóc membrede la Junta i de la Taula de Comunicació.

reafirmar-nos en la nostra opció laicaenfront a altres tesis pluralistes.

L: També havíem de decidir si optàvemper ser un moviment, una associació ouna federació... Nosaltres volíem ser unmoviment educatiu i no una federació!

■ Per què no una federació?J.M.: No volíem que la nova entitat fostan sols el resultat d’una suma de grupsd’esplai, sinó que havíem de ser unmoviment educatiu, actiu, creatiu i ambprojecció de futur.

■ I redactant l’ideari, per què usvau decidir pel terme laïcitat i nopel de laïcisme?J.M.: L’objectiu principal d’Esplac eral’educació dels infants i adolescents enuna època de la seva vida moltmanipulable; volíem educar-los en lallibertat, ser respectuosos amb els seusvalors i les seves creences personals i aser independents respecte de qualsevolinstitució o partit polític.

L: D’alguna manera l’entitat naixia ambla voluntat de donar molta llibertatpersonal als infants, però alhora educar-los per aquesta llibertat i sensedogmatismes. Per això volíemdiferenciar explícitament el laïcisme ila laïcitat.

■ Quina estructura tenia Esplac?J.M.: En els inicis hi havia un president,un vicepresident i un responsablepedagògic, i un secretariat format perun secretari general, un tresorer i unresponsable de centres que feien lafeina més tècnica. No hi havia ningúremunerat!

■ Cap a on van ser els primerscreixements?

L: Cap el 1984 em van demanar quetornés a Esplac, perquè necessitavena l g ú q u e n o t i n g u é s c a presponsabilitat directa amb capesplai i així tingués més temps perdedicar a l’entitat. Vaig entrar al’equip com a responsable de centresi de l’expansió d’Esplac. Caliacoordinar els esplais per aconseguirque fessin reunions sectorials, quecomencessin a veure la necessitatde coordinar-se entre ells i no nomésde venir un cop l’any a l’assemblea.Ialeshores ens dedicàrem a trucar agent i anar amb el cotxe a fer visitesals esplais, sovint a la nit .Consideràvem que estar presents ales comarques era molt important,no volíem res de centralismes! Elscentres d’esplai de Badalona i SantaColoma de Gramenet ja erenmembres constituents de l’entitat,després van entrar els esplais deVilanova i la Geltrú, Vilafranca delPenedès, alguns del Maresme (aMataró hi havia un nucli moltimportant d’esplais en aquellmoment), i del Vallès...

■ Quins referents internacionalshi havia?J.M.: Al principi el nostre referent vanser els Francs et Franches Camarades(Francàs).

L: Sí, estàvem molt contents d’haverestablert contacte amb ells perquèsempre havíem mirat cap a França entemes ideològics, pedagògics...

J.M.: I amb Francàs es va aconseguirfer dues activitats d’intercanvi

internacionals importants: una trobadaa Montpeller i una trobada a Catalunyaa la casa de colònies El Xalió, prop deBanyoles.

L: A través de Francàs vam conèixertambé a Archiragazzi, d’Itàlia. A partird’aquí ens vam començar a plantejarfer una entitat europea juntament ambItàlia i França, el resultat va ser la FIEEA(Fédération Internationale pour lesÉchanges d'Enfants et d'Adolescents).A Francàs també van entrar Marroc,Tunísia i Egipte. I un cop constituïda laFIEEA vam fer una trobada general dela nova entitat a la primavera del 1987a Barcelona, a les “Llars Mundet”.El 1986 vam organitzar a Madrid elPrimer Encuentro Estatal de TiempoLibre i vam convidar-hi altres entitatslaiques.

■ Quin futur imaginàveu per al’associacionisme educatiu?J.M.: Al llarg d’aquests 20 anys, desprésde la constitució del Consell Nacionalde Joventut de Catalunya, no s’hancomplert les expectatives d’afiliacióprevistes pel conjunt dels movimentseducatius. Crèiem que la nova situaciódemocràtica afavoriria que en elssegüents anys el nombre de nois i noiesassociats creixeria considerablement.Això no s’ha produït ni tampoc s’haaconseguit una millora notable delsequipaments dels grups de base: moltsesplais i agrupaments no tenen unequipament en condicions i moltsestan en situació de precarietat...

L: Sembla que la millora en el benestarde les famílies que s’ha produït en elsdarrers anys hagi fet que s’oblidiaquesta consciència social que teníemi empenyia a dur a terme tots aquests

L’objectiu principal d’Esplac era l’educació dels infantsi adolescents (…); volíem educar-los en la llibertat, serrespectuosos amb els seus valors i les seves creencespersonals i a ser independents respecte de qualsevolinstitució o partit polític.

projectes de millora social. Tampocs’han fet polítiques decidides perincentivar les associacions d’educacióen el lleure.

■ I per a Esplac?J.M.: Comparat amb el conjuntd’associacions, a Esplac les coses hananat millor. Haver arribat a 100 esplaisés un creixement significatiu per seraquesta una de les entitats de lleuremés joves.

L: El més important per a nosaltres ésque Esplac ha acabat tenint laimportància dins el teixit associatiuque nosaltres prevèiem. Si nohaguéssim tingut tan clar que Esplachavia de ser una entitat perdurable ique amb el temps aniria adquirint pesi presència en el país, penso que nohaguéssim passat tant de tempsgestant-lo: definint i pensant quèvolíem que fos Esplac.

J.M.: També valorem molt que Esplaccom a entitat de lleure educativa haestat fidel als principis i valors que lavan inspirar: catalanitat, laïcitat,igualtat, sostenibilitat...

■ Com veieu el sector associatiujuvenil actualment? Quins creieuque són els seus reptes actuals?J.M.: Pel que fa als infants iadolescents, que són el nucli mésimportant del lleure educatiu, desde l’aprovació de la Convenció delsDrets dels Infants el 1989 no existeixa Catalunya un moviment socialsuficientment estructurat quedefensi els drets dels seus infants iadolescents integralment. Encaraavui no hi ha polítiques nacionalsd’infància. Els vincles infant-famíliai infant-educació han obviat la

consideració dels nois i de les noiescom a ciutadans de ple dret.Darrerament l’esforç del teixitassociatiu, la voluntat del govern iles polítiques d’algunes entitatslocals són més esperançadors. Calavançar en aquest sentit doncs s’estàperdent un temps valuós per a lacohesió social.

L: Quant a joventut, als anys 80 esva fer una embranzida forta enl’àmbit local, als 90 ens hem adormituna mica sobre els llorers i ara enstrobem que hem caigut al paranyque crèiem que un cop solucionatun determinat tema no tornarien elsp ro b l e m e s . A ra m at e i x l e sproblemàtiques potser vénen ambun altre embolcall però en el fonstornen a sorgir problemes que als80 pensàvem haver superat. Als 80parlàvem d’inserció laboral i no dejoves molt ben preparats però sensefeina com ara... El dret a l’habitatgei l’emancipació no es manifestavenamb la cruesa de l’actualitat peròtambé es vivia en condicionsprecàries i els joves tampoc podienmarxar de casa fàcilment; els temesde salut potser no eren tant de salutmental com ara, però sí que eren dedrogues, d’embarassos no desitjats,etc. Són temes que segurament ussonen i que avui us heu de tornar aplantejar. La diferència podria serque abans els joves creavenassociacions per canalitzar les sevesinquietuds i resoldre els seusproblemes, i potser avui no tenentan clar que aquestes associacionssiguin les adients per a fer-ho.

■ Com us imagineu Esplac d’aquía 25 anys?L: Tornen a venir temps durs per a les

entitats...J.M.: L’individualisme, l’egoisme, lacompetitivitat, les interferènciespolítiques, la sensibilitat social, nojuguen a favor...

L: Per tirar endavant, els dirigents de lesentitats hauran de posar-hi el coll. SiEsplac continua independent d’altresestructures i aquestes no condicionenla vida dels esplais, penso que Esplacpot superar aquesta crisi que passenara les entitats educatives. El resultatpotser no serà el que veiem ara, però síen potencia els valors i segur que seguiràendavant com a moviment educatiu.Hi ha moments de la vida que tothomet vol fer dubtar de tu mateix,t’insisteixen a canviar però, al final, elque ensenya la vida és que si tu etsconseqüent i fidel amb els teus principis,al cap dels anys pots anar amb el capben alt i reclamar el que et pertoca.

■ Què diríeu que és essencial perquèEsplac perduri 25 anys més?L: Doncs jo diria que els esplaisnecessiten tenir més suport de l’entitat.Els monitors i monitores d’avuinecessiten també més suport i mésformació. Cada cop que algun monitor/aha despuntat l’hem estirat cap al’estructura de l’entitat, i potser no enshem preocupat suficientment per labase i no ens hem adonat que la raód’existir del moviment són precisamentels esplais. Són les entitats les que hand’anar detectant les problemàtiquesque tenen els esplais (amb la integració,el nombre de nens i nenes afiliats, laresposta de les famílies...) per anar-losdonant les alternatives adequades almoment. El risc és que els movimentses quedin sense base. Hem de sercapaços de reinventar moltíssim senserenunciar a la nostra essència.

Els monitors i monitores d’avui necessiten també més suporti més formació. (…) Són les entitats les que han d’anar detectantles problemàtiques que tenen els esplais per anar-los donantles alternatives adequades al moment.

Un políticJ.M.: Mandela.L: Gandhi.L’últim llibre que has llegitJ.M.: Fins que et trobi, de John Irving.L: Los retos de la interculturalidad en el Mediterráneo, deQuaderns de la Mediterrània.Una cançóJ.M.: A Margalida!, de Joan Isaac.L: Alguna de Kat Stevens.Un fet històricJ.M.: Les revolucions juvenils, el maig del 68, Tiananmen el89, Mèxic...L: L’arribada de la democràcia a Espanya.A les teves estones lliures...J.M.: La muntanya, llegir.L: Si no en tinc d’estones lliures!A què jugaves quan eres petit?J.M.: Érem molts germans i jugàvem fàcilment a casa...L: Amb els meus germans, amb els mobles de casa, a l’esplai.Et sorprèn...J.M.: La mala voluntat de la gent.L: Que tan malament com va tot, tot vagi tan bé. Que l’ésserhumà tingui aquesta capacitat de sobreviure cada dia quanjo ho veig tot tan complicat.Et molesta...J.M.: La falta de diligència.L: L’engany. Se’m pot dir tot, però que sigui veritat. Penso quela mentida és innecessària.Un tema pendentJ.M.: Els drets dels infants.L: Disposar de més temps per a mi.On seràs demà a la mateixa hora? (22:00)J.M.: (A la Lídia) Quina reunió toca demà? En una reuniósegurament...L: Si no tinc cap acte seré a casa meva, perquè hi sóc tan pocque tinc moltes ganes de ser-hi.Què t’ha passat pel cap quan has tornat a entrar aEsplac avui?J.M.: Doncs participar en un projecte important adreçat ainfants i adolescents.L: Jo m’he emocionat molt perquè fa molts anys que no estica Esplac, perquè ha estat la primera vegada que he entrata aquesta seu i m’han vingut moltes coses al cap...Un desig que demanaries tot bufant les espelmes delpastís del 25è aniversari d’Esplac.J.M. i L: Que faci 25 anys més com a mínim.

■ Què els diríeu avui als monitorsi monitores dels esplais?J.M.: Els diria que creguin en l’home ila dona i en la llibertat com un granvalor per créixer en coneixement ihumanitat, sent creatius ambimaginació i sense por.

L: I que no tinguin por d’educar perquè,a vegades, quan un monitor o monitoras’adona de la transcendència de la sevafeina s’espanta. I és per això quenecessita formar-se molt.

■ Quin paper han de tenir els esplaisen la integració de la novaciutadania?És un tema complicat d’afrontar imoltes vegades ens trobem que elsmonitors i monitores no saben tractaradequadament els nens i nenes quevénen de fora. Són nens que vénen decultures molt diferents i que tenen untarannà i un comportament moltdiferent del que els monitors estanhabituats a veure i que contrasta ambles vivències que han tingut en els seuspropis esplais. I és normal que elsmonitors s’espantin de la feina querepresenta no tan sols educar en ellleure, sinó aconseguir que les famíliesentenguin la tasca educativa de l’esplai.El futur de l’esplai no es pot entendresense aquests nens i nenes.

Montse PiñolEva SanahujaJoffre Villanueva■

el m

on

og

ràfi

c

Esplais Catalans

125 anys d’història

225 raons per

a congressuar-nos

3Programa d’actes del 25è

aniversari d’esplais catalans

4Moltes felicitats Esplac!

AntecedentsTot i que Esplac es constitueix el 1982,la història dels esplais laics ve de bas-tant més lluny. Als temps de laRepública ja es feien colònies d’estiuper a infants, de caràcter públic i po-pular. Una experiència vinculada a lagran renovació pedagògica que desde l’Escola Moderna d’en Ferrer i Guàr-dia i la Institución Libre de Enseñanzavan constituir les escoles laiquespúbliques de la Generalitat i laRepública espanyola.

Aquest gran salt educatiu situa lesnostres escoles al capdavant dels co-rrents pedagògics occidentals. Valorscom la igualtat de gèneres, el racio-nalisme i el progrés social es concre-taven en una escola laica, que voliaformar i preparar una ciutadania lliurei cooperativa.

No és estrany que entre la guerra i ladictadura la gran majoria dels mes-tres fossin empresonats, assassinatso fugissin a l’exili. Anomenar a algúlliurepensador era una acusació quecomportava presó o mort.

Cap als anys 50 apareixen els primersgrups d’esplai. Sota el paraigües d’unaassociació de veïns, una parròquia o

el m

on

og

ràfi

c

125

AN

YS D

’HIS

TÒRI

Aalgunes altres entitats culturalsneixen els esplais que esdevenenl’origen del que ara som. Uns van op-tar per dependre de l’església catòlicai seguir el seu ideari. D’altres erenlaics. Aquesta laïcitat, emperò, estavaafeblida, ja que en plena dictadura lamemòria històrica s’havia perdut. Noquedava quasi ningú de tots els mo-viments socials republicans, que re-sultaren prohibits i que van veureconfiscats tots els seus béns. Erentemps difícils per a idearis de llibertatcom el nostre.

Els inicisLes primeres iniciatives dels esplaislaics per a treballar conjuntament esvan començar a concretar en coordi-nadores locals de grups d’esplai a ini-cis de la dècada dels setanta i l’any1982 apareix Esplac.

La iniciativa de fundar Esplac la vaprendre un grup de pioners dels es-plais de Badalona i Barcelona. Unavintena d’esplais celebren l’AssembleaConstituent a Badalona. La primeradirecció la formen en Pau Gallego iMateu com a president, la Mercè An-drés i Daina com a administradora,en Vicenç Casanovas i Vilanua de for-mació, en Quim Català i Garriga derelacions exteriors, en Jordi Giralt iTorrent de relació amb centres i enJoan Segura i Vallès com a secretarigeneral.

Aquesta primera generació de funda-dors i fundadores va passar el relleua un equip més jove. No sempre elsrelleus són fàcils, en aquest cas es

Un recorregut per lahistòria d’EsplaisCatalans

“Sota el paraigües d’una associa-ció de veïns, una parròquia o al-gunes altres entitats culturalsneixen els esplais que esdevenenl’origen del que ara som”

el m

on

og

ràfi

c

donaren algunes tensions. Però caliareconèixer que havien fet una grantasca: constituir l’associació, compraruna seu al Carrer Princesa, concreta-ment al número 6, tercer segona -d’aquí ve el nom de la revista-, donarcobertura legal a molts esplais queno en tenien, aconseguir recursoseconòmics i organitzar la cooperaciói el debat pedagògic entre els centres.Els anys continuen passant i tot i viureen democràcia, declarar-se una entitatlaica no resultava fàcil. Fou una etapade dura resistència.

La consolidacióLa segona generació de dirigentsl’encapçalaven persones com la CarmeDonaire, en Miquel Àngel Manzano,en Pepus Vilageliu i l’Esteve Federico.Es recorden especialment l’activitatper a adolescents a Zuaza i les TrobadesGenerals de Fontmartina. Les activitatsinternacionals van prendre importàn-cia ben aviat, tant els intercanvis, esta-des i camps de treball com la relacióamb les federacions internacionalsd’entitats semblants a la nostra. Esplacés membre de la FIEEA i de la IFM-SEI.La federació creix en centres i activitatsi es fan importants apostes estratègi-ques. Es crea el servei d’animació es-plash per realitzar activitats professio-nals i serveis a centres.

L’ideariAmb en Pep Àngel Solana, en CarlesFernández, en Lluís Amat i en XaviBretones s’obre una nova etapa. Escrea el primer Sector Geogràfic al Va-llès i s’inicia la descentralització queseguiria amb el Maresme i el Penedès.Esplash i la cooperativa Arec de Bada-lona funden Entorn sccl.

El 1992, amb la creació de l’Escola Lliu-re El Sol, la Fundació Ferrer i Guàrdiai Esplais Catalans elaboren un idearicomú, basat en els plantejaments dela laïcitat i el progrés. L’ideari és resul-tat d’uns seminaris realitzats ambpersonalitats del món de la cultura,la política i l’educació, i d’un treballde definició ideològica d’ambduesentitats. El procés de legalització del’Escola Lliure El Sol va ser bloquejatdurant anys des de la Generalitat. Lespràctiques discriminatòries dels po-ders públics continuaven, però no po-dien frenar el creixement dels nostressomnis. La cooperació amb la Funda-ció Ferrer i Guàrdia porta a la creaciódel Moviment Laic i Progressista. Unaxarxa associativa plural i diversa quecomparteix un ideari des dels seusprojectes concrets. Això ens ha donatuna força que, acompanyada per laserietat i coherència que sempre se’nsha reconegut, ens permet seguircreixent en centres i socis i començar

Presència externaDes dels seus inicis Esplac aposta peltreball en xarxa i el foment dels Con-sells de Joventut tant locals com na-cionals. Participa en la configuraciód’aquest consell i una referènciad’aquesta insistència la tenim en elfet que durant els anys 2001-2004vam dirigir des del capdavant el Con-sell Nacional de la Joventut de Cata-lunya i el Consell de la Joventut deBarcelona amb en Raimon Goberna ien Joffre Villanueva.

S’aposta també per una reedició dela revista Tercer Segona, una primeraembranzida el 1999 i una altra dedefinitiva el 2003 amb un format iestructura adaptada als monitors imonitores actius dels esplais i, peraltra banda, per a donar a conèixer elprojecte d’Esplac fora de l’entitat.

Permanència del debat pedagògicHi ha una estratègia contínua perquèl’Escola El Sol sigui l’escola dels esplaisi del MLP. Una escola amb possibilitat

el m

on

og

ràfi

c

a ocupar un paper destacat en el pa-norama associatiu del país. El 1994Esplac compra l’actual seu central aAvinyó 44.

Reinventar l’esplaiEl 1995 es reformen els estatuts.S’incorpora el president a l’equip dedirecció i el secretari general passa aser professional i cap de la SecretariaTècnica. Es produeix un nou relleu: enPere Vila ocupa la presidència, en XaviBretones la secretaria general, la LaliSurià l’àmbit pedagògic i en Dani Are-llano l’administració. Durant sis anyscentren els esforços en dues direccio-ns. En l’aspecte pedagògic celebremel Primer Congrés, un profund debatsobre mètode educatiu i model decentre que ens ajuda a posar al diaels nostres projectes. En l’aspecte or-ganitzatiu es continua l’enfortimentdels sectors geogràfics i dels canalsde participació i debat intern.

Els dirigentsI és ja en el relleu de l’any 2000 quanes defineix una nova estructura orga-nitzativa basada en la participació iel creixement de l’entitat (amb la in-corporació de la Mar Llopis, l’AlfonsoB. Bolado i l’Aida Mestres, el Txus Sanz,l’Òscar Garrigós, en Raul López i l’IsmaSerrano a l’Equip de Direcció). Es creael Comitè Territorial com a òrgan dedecisió on són presents el màximsresponsables dels Sectors Geogràficsjuntament amb els responsables del’Àrea Territorial de l’Equip de Direcció.A mitja execució de les Líniesd’actuació sorgeix la necessitat decrear un nou espai de treball, de re-flexió i de decisió i, en aquesta ma-teixa línia, neix la Trobada de Diri-gents.

el m

on

og

ràfi

c

ActualmentEsplac és, avui, una Federació amb uncentenar d’esplais situats en 8 sectorsgeogràfics.

El 2006 una nova fornada de dirigentsen pren el relleu. L’Arcadi Corominas,la Neus Bayò, la Núria Bolet, la ConchiHurtado, el Sergi Contreras, el MarcEnrich, l’Anna Valls, l’Anna Jimenez iel Sergi Garcia formen part de l’Equipde Direcció dels darrers anys i inicienels projectes de celebració del SegonCongrés d’Esplac i la celebració del25è Aniversari.

D’ençà de la creació dels Sectors Geo-gràfics s’han mantingut fins avui elsdirigents responsables dels EquipsGenerals de Sector, que realitzen unatasca d’altaveu dels Esplais al ComitèTerritorial i coordinen l’organitzacióde moltes de les activitats d’Esplac:Drets dels Infants, Trobades d’Infantsi de Monitors i Monitores dels sectors.Les Comissions de Treball han estat isón, també, motor de l’activitatd’Esplac; el Projecte Bòsnia, la Comis-sió de Ciutadania (artífex de l’Edicióde la Segona publicació de l’Esmolet),la Comissió Internacional (artífex del’Edició de la Quarta publicació del’Esmolet), la Comissió de Comunica-ció (la Com.com) i la ComissióEconòmica.

Aquesta és, a grans trets i en general,la història del nostre projecte. Moltessón les persones que hi han participat,han crescut i han fet créixer una en-titat que ja té 25 anys i que ha deseguir caminant molts anys més. Fe-licitats a totes i tots!

Pere VilaMontse Piñol

■

“El 1994 Esplaccompra l’actual seucentral a Avinyó 44”

de donar resposta a les necessitatsde cada un dels esplais.

El 2003 se celebra la Primera Escolade Formació de Dirigents i el març de2004 es presenta el Primer númerode la col·lecció l’Esmolet.

La necessitat de coordinar la formaciódels equips de monitors i monitoresd’Esplac porta a la creació de la Co-missió de Referents Pedagògics ambels responsables de l’Àrea Pedagògicade l’Equip de Direcció i els ReferentsPedagògics dels Sectors Geogràfics.

Una visió estratègicaParal·lelament a la reestructuracióorganitzativa, l’Equip de Direcció ambtots els dirigents de l’entitat, es defi-neix una nova forma de treball i esconfigura el primer Pla EstratègicTriennal 2003-2006.

El 2002 també hi ha un relleu a laSecretaria General amb la incorpora-ció de la Montse Piñol.

En deu anys, gairebé, es triplica l’equiptècnic i s’aposta per un equip de pro-fessionals que doni suport a cada unade les àrees de treball, properes a lesdemandes i necessitats dels esplais.

25 Raons per a cel

mo

no

grà

fic

de forma simbòlica, però també em-píricament, volem aportar 25 raonsper a congressuar-nos, que cadascútriï o incorpori les que més li agradin.

Conchi Hurtado■

25 anys és un quart de segle. Infinitatde coses han succeït al llarg de totaquest temps tant al nostre país comal món: primeres passes de la demo-cràcia a casa nostra des de la SegonaRepública, incorporació de la dona almón laboral i en definitiva a la vidapública, caiguda del Comunisme aEuropa, la Wii, Gran Hermano i deri-vats, les guerres d’Iraq, Bòsnia i moltsaltres conflictes oblidats, múltiplesformes de terror, l’Emule, les pasteresi els cayucos, Prestige&CO, Marbelles,tsunamis, ADSL, l’ESO, els SMS, elsTuppersex, la SIDA, IKEA, l’Euro, el ma-trimoni a l’abast de tothom. Moltscanvis, moltes històries: algunes mésdramàtiques, d’altres més indignants,i també d’altres valentes i esperança-dores. Durant tot aquest temps lanostra societat ha anat vivint -i enaltres casos patint-, canvis constantsamb tantes conseqüències com ma-neres hi ha de veure el món.

Però també durant tot aquest temps,els esplais laics i progressistes hemesdevingut escoles de ciutadania, onaprenem a participar i a conviured’acord amb els valors de la laïcitat,

el progrés i el país, i contribuïm a latransformació de la societat. És la nos-tra manera d’entendre la vida, desd’una òptica optimista i compromesa,entenent l’educació popular com amotor del canvi social, cosa que enscaracteritza i ens dóna força.

I en aquest procés revolucionari, elsmonitors i monitores són els agentsque lideren la transformació social,per aquest motiu és necessari dispo-sar d’eines que facilitin i orientinaquest procés, aquesta utopia real,que dia rere dia treballem a l’esplai.Fent bandera del lema de l’Escola Lliu-re el Sol: Per educar, ens eduquem, calque ens formem pel sentit de la res-ponsabilitat, però també pel plaerd’aprendre i de compartir experièn-cies amb altres persones.

El II Congrés d’Esplac vol ser un espaique permeti la reflexió, el debat, iesdevingui un aprenentatge per atotes i tots.

Donat que enguany el número 25 téun significat especial per a nosaltres,

congressuar-nos

el m

on

og

ràfi

c

• Per enfortir el projecte dels esplais laics i progressistes davant els canvis constants de la nostrasocietat, des del nostre tarannà i basant-nos en el nostre ideari.

• Per potenciar el paper protagonista dels infants en els esplais i per tant la seva participació enla societat com a ciutadania del present i no del futur.

• Perquè els continguts proposats per al II Congrés s’adiuen amb les necessitats i inquietuds delsesplais -recollides al Pla Triennal 06-08 de l’entitat-, com ara la relació amb les famílies, ambl’escola, les TIC. I també amb temes com el relleu generacional i conèixer millor els orígens del’esplai com a moviment de transformació social.

• Perquè la formació permanent és bàsica per a les persones, però encara és més necessària perals monitors i monitores, ja que liderem les escoles de ciutadania que som els esplais.

• Perquè el dia a dia se’ns menja amb facilitat, així doncs, no sempre tenim l’oportunitat d’aturar-nos a reflexionar sobre allò que fem, allò que voldríem fer i allò que creiem que hauríem de fer.

• Perquè el II Congrés vol oferir espais de reflexió de la nostra pràctica educativa.• Per acostar el projecte educatiu d’Esplac als esplais.• Perquè els continguts del projecte educatiu d’Esplac daten de 10 anys enrere i la societat ha

canviat força. Si volem transformar-la, hem de conèixer-la: analitzar-la i analitzar-hi el nostrepaper.

• Perquè els projectes educatius han de ser documents vius i oberts, que siguin revisatsperiòdicament i adaptats a les noves realitats i necessitats de cada moment.

• Per revisar el projecte educatiu d’Esplac.• Perquè els esplais són els qui duen a terme la transformació social. Per tant, cal que participin

de la renovació del projecte educatiu d’Esplac.• Per fomentar el sentiment de pertinença a un projecte comú: els esplais laics i progressistes.• Per poder conèixer altres monitors i monitores, més enllà del nostre sector geogràfic.• Per poder-nos retrobar amb aquells i aquelles que ja coneixem.• Per passar-nos-ho bé.• Per facilitar la coneixença de les diferents realitats que viuen els esplais: rurals, urbans, grans,

petits.• Per conèixer-nos millor a nosaltres mateixos, a partir de la reflexió, el debat i el treball en equip.• Perquè el pensament és individual però la síntesi és col·lectiva, així doncs cal compartir les

diferents visions per definir el posicionament dels esplais laics i progressistes a l’entorn.• Per oferir espais de treball i de convivència per als equips de monitors i monitores i als i les

dirigents d’Esplac.• Per oferir eines als equips de monitors i monitores per al dia a dia als esplais.• Per conèixer millor els nostres orígens i així tenir més eines a l’hora de decidir cap a on podem

anar.• Per conèixer experiències d’altres agents socioeducatius i així tenir més recursos i arguments

per a la reflexió, el debat i l’acció.• Perquè és una manera fantàstica de celebrar el nostre 25è aniversari.• Perquè serà un moment històric i no hi pot faltar ningú!• Per celebrar-ne molts més!!!

1

2

3

4

5

678

9

1011

1213141516

1718

19

2021

22

232425

el m

on

og

ràfi

c

SOPAR DE RETROBADA23 de març de 2007

Sopar de retrobada de tots aquells i aquelles que han passatpels diferents equips de direcció i per la secretaria tècnicad’Esplac al llarg de la història de l’entitat. Serà una nit per xerrari recordar totes aquelles reunions, assemblees, trobades i anèc-dotes viscudes al llarg d’aquests vint-i-cinc anys fent Esplac.

ROMERIA LAICA AL MATAGALLSData per determinar

Estada de cap de setmana a Mas Pujolar (Viladrau) queculminarà el diumenge amb la pujada al Matagalls. Perrecuperar forces enllestirem la jornada amb una bona pae-llada. No marxeu sense tastar la nostra especialitat: “paellasolar”, com el seu nom indica, cuita amb l’escalfor de lesnostres cuines solars.

PARTY-CIPA28 de setembre de 2007

Festa i concerts oberts a tots els monitors, monitores, diri-gents, socis i sòcies d’Esplac. Serà una nit per ballar, cantari passar-s’ho bé amb els companys i companyes de tots elsesplais d’Esplac. No teniu excusa per no venir!

PLANTADA D’ESPLACARBRES20 d’octubre de 2007

Tots els esplais d’Esplac plantaran simultàniament al seupoble o barri un arbre al parc, jardí o muntanya que escullin.Esplac proporcionarà els arbres a tots els esplais juntamentamb les instruccions per a la plantada i una placa comme-morativa de l’acte.

GRAN FESTA D’ANIVERSARIDELS 25 ANYS D’ESPLAIS CATALANS25 de novembre de 2007

Nens i nenes, monitors i monitores, dirigents, pares i mares,socis i sòcies, companys i companyes del món associatiu,esteu convidats a aquest gran acte ple de sorpreses. Serà unmatí atapeït d’emocions, de records i d’espectacles en quètots els assistents podran posar el seu granet de sorra. L’actees realitzarà en un lloc simbòlic de la ciutat de Barcelona.

Trobareu tota la informació, inscripcions, fotografies, descàrregues i molt més sobre el 25è Aniversari d’Esplac a:

www.esplac.org/25anys

Actes del 25è Aniversari

el m

on

og

ràfi

c

Alerta que vénen!

Primer van ser les Trobades Generals. A Fontmartina vaser arribar, plantar la tenda enmig d'un aiguat, canviar-nos de roba i tornar cap a casa. La pluja, una constant ales Trobades Generals. Després va ser Zuaza, l'any 89, onels grups de grans dels esplais (250 adolescents junts!)vam passar deu dies lliures i feliços, intensos, en una illadel País Basc. Després ja van ser les reunions del Sector,els cursos de l'Escola, la Comissió Internacional, la SecretariaTècnica, l'Equip de Direcció... I sempre la mateixa pregunta.Què ho fa, que a la ribera oest del Mediterrani, els jovesdediquin el seu temps lliure a educar infants? És el menjar?És el clima? Són els astres? Una estructura mental diferent?Quin clima cultural ens ha portat aquí? Per què caiem tanbé si som tan perillosos? Els pares ja saben el que fanaquesta gent amb la seva descendència?

I a partir d'aquí, altres qüestions. Si un ambient culturalens ha portat fins aquí, com volem que sigui la cultura?Tenim capacitat per canviar-la? A les portes del seu SegonCongrés, m'agradaria que aquest fos un interrogant per-manent de tothom que hi participi. Per polsar els ventsde canvi, olorar i palpar la realitat social, conèixer elsnostres orígens per decidir cap a on volem avançar. Peracumular coneixement, si cal mirant-nos el melic, interro-gant-nos sobre el perquè de tot plegat. D'aquestesqüestions m'agradaria que s'ocupés el Segon Congrés.Dins i fora, pedagogia i organització, passat i futur, tòpicsi preguntes, reptes i oportunitats, canvis i continuïtats,debat i decisions, voler i poder, llegir i escriure, escoltar iparlar.

Érem vint i escaig, més sols que la una i sortint de la foscor.Ara som cent, acompanyats i en un món embogit. Quètoca ara? Parlem-ne.

Joffre VillanuevaSecretari General de l’MLP

■

Recollim tot seguit els records, les propostes, les ideesi els desigs que els companys i companyes del MovimentLaic i Progressista i d’altres entitats d’educació en ellleure han enviat per felicitar el 25è Aniversari d’Esplais Catalans. Moltes gràcies a tots i totes!

FELI

CITA

TS E

SPLA

C!

En quins aspectes podria millorar Esplac per adaptar-se millor al panoramasocial actual?

Tinc certes idees,

D'entrada, el nom:Els noms dels esplais necessiten un canvi, esplai club de fans de Chenoa,Ronaldinho Super Star, uns exemples que podeu copiar (a Casals de Joves deCatalunya fem bandera del Copyleft i tot el món que l'envolta, ho sabíeu?).

La música, mp3 de la vella xiruca? No, gràcies:Podríeu canviar el repertori del cançoner. Ave Maria, La camisa negra sónbones opcions. Podríeu aconseguir arxius MIDI de les cançons, us compreuuns altaveus portàtils i així us estalvieu aquella andròmina que sempre etdeixes quan baixes del tren... Com se diu: guitarra, això, guitarra!

Associar-se amb el poder (ei, amics antisistema que planeu per aquestaorganització, aquesta us agradarà):Parleu amb algun gimnàs i genereu la següent estratègia de màrqueting “tucansa’t, que nosaltres te'l cansarem”, i presentant el carnet del gimnàs de lamare, la matrícula de l'esplai et surt gratis, nen. Amb això podríeu demanarsubvenció al CAP del vostre barri/poble, les mares tindran menys riscos de patirmalalties si fan exercici al gimnàs. No volíeu més infants, en tindreu a dojo.

Monitors, quins personatges:Els monitors amb ullerotes de sol italianes, el monitor “poli malo” amb les del“risto mejide”. També he pensat que podríeu fer un videojoc “MONITOR KILL”,els dolents són els monitors i els has de posar crema d'afaitar al seu llit mentredormen. No volíeu més infants, en tindreu a dojo.

Manifestacions, com més absurda millor:Us proposo una mani, però no sé si hi deu haver algun forat en l'atapeïdaagenda del país (si no, la fem a Kuala Lumpur que potser té més ressò). LEMA:“Renfe, torna'ns les guitarres!”. Segur que deuen ser a Salamanca...

Benvinguts al fantàstic món actual, on les bogeries cobren sentit... Un finalobert no està escrit, però jo trio una entitat més atrevida, més boja, méspicardiosa.

Vint-i-cinc anys són una barbaritat. Felicitats, els projectes comuns no estanben vistos últimament, heu tingut sort i/o sou bons... I la sort només la té quila busca.

Lluis FerrerEx-president de Casals de Joves

■

el m

on

og

ràfi

c

el m

on

og

ràfi

c

Sempre a punt, esplac!

Escoltes i "esplaieros" sempre ha semblat que havien d'estar enfrontats, de tenir-se mania i deparlar malament els uns dels altres. Jo mateix, quan era més jovenet, tenia una visió forçaesbiaixada dels esplais. Vaig tenir la sort, però, de conèixer el món de l'esplai de la mà d'un membreprou conegut. Ara ja fa més de 10 anys les entitats de l'Eixample ens vam organitzar per muntaruna coordinadora. Allà vaig conèixer un noi que va ser el meu primer contacte amb Esplac. Desprésde les primeres trobades, de seguida vam veure que moltes coses ens unien per treballarconjuntament per millorar la situació del món del lleure en el nostre districte.

Des d'aleshores ha plogut molt, aquell noi, en Joffre Villanueva, va ser membre de l’Equip deDirecció d'Esplac, i més tard va continuar amb la seva implicació en les entitats juvenils de laciutat dins del CJB. Però durant tot aquest temps hem compartit espais, il·lusions, projectes ipropostes, amb Esplac i amb altres entitats, i és quan te n'adones que als plantejaments diferentsde l'educació en el lleure hi ha més feina per fer plegats que no pas coses per discutir.

És per això que des de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya volem felicitar-vos pelsvostres 25 anys. Felicitar-vos, perquè la nostra tasca no és fàcil i haver-la fet durant 25 anysconsecutius és motiu de festa. Felicitar-vos pel que els escoltes diem "estar sempre a punt". Apunt per fer feina amb els vostres nens i nenes, nois i noies. I a punt per treballar amb altresentitats per enfortir l'associacionisme català, per treballar en xarxa. Per això, felicitats, per sobrede tot, per estar sempre a punt, i que duri com a mínim 25 anys més!

Jordi PardoCoordinador Pedagògic

Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya■

Esplac (se) m'ha fet gran

Gairebé podria dir que Esplac m’ha permès continuar ambels somnis de la meva joventut. Amb Esplac he raciona-litzat els meus ideals i els he allargat mes enllà del quela societat em marcava.

Jo vaig conèixer Esplac després d’haver estat, durant 11 anys, nen en un esplai parroquial, L'Eixam.I sobretot, conec Esplac per haver revolucionat com a monitor aquest mateix esplai per fer-loaconfessional, i cercar altres models de lleure educatiu en la meva tasca com a coordinador del’esplai i responsable de lleure del Consell de la Joventut de Rubí. Vam reunir-nos amb Movibaixi Esplac, representats per la Montse Montull i el Pepus, tots dos encara en actiu a l'MLP.

Després, gairebé immediatament, va venir Zuaza. El curs de dires amb el Miquel Esparrach, queja aleshores era gran per fer de monitor. La comissió de formació impulsora de L'Escola Lliure ElSol. La creació d'Esplac-Vallès amb en Pere Vila i en Jordi Serrano, dient que als esplais manquenreferents adults. Treballar com a alliberat del sector i al mateix temps a un Esplash!, reconvertitdesprés en ENTORN. Comprar amb la Fundació Ferrer i Guàrdia el local del carrer Molí 21. I tot aixòfins a crear l'esplai Unicorn de Viladecans i tornar a començar a fer de monitor perquè, en el fons,mai no he deixat de ser-ho.

I una cosa rere l'altra m'ha dut a estar present en el 25è aniversari d'Esplac, sense poder dissociar-lo del 15è de l'Escola, del 35è de L'Eixam, de 34 anys de la meva vida vinculats a l'esplai.

I el Miquel encara té corda!

I jo segueixo apostant per multiplicar els Miquels, Pepus, Montses, Ramons, Peres i Jordis quesegueixin desafiant la societat per ser mes lliures.

Ramon RibasPresident de l’Escola Lliure El Sol

■

el m

on

og

ràfi

c

Junts per l’educació en el lleure

Esplais Catalans esteu de festa. Feu25 anys. Primer de tot, felicitar-vos enaquesta efemèride que ja diu moltde vosaltres, perquè suposa una acciócontinuada de molts anys perl’educació en el lleure.

Com a presidenta de la FederacióCatalana de l’Esplai he tingut l’ocasióde treballar braç a braç amb vosaltres,en el marc de les reunions del Consell

Nacional de la Joventut de Catalunya i amb les entitats que formen part delConsell de la Joventut de Barcelona.

A les nostres reunions i trobades he vist que sou un exemple de compromísamb l’ideari de transformació social, educació en valors, activisme social iparticipació, que defineixen els vostres objectius.

Amics i amigues, el vostre aniversari coincideix amb un moment en què lacomuna lluita pel reconeixement i la sensibilització envers l’educació en ellleure, s’ha vist reflectida en el nou Estatut de Catalunya, quan diu que elspoders públics hauran de facilitar i promoure l’accés dels infants i els jovesa les activitats de l’educació en el lleure.

Malgrat això, tots plegats sabem que ens falta molt camí per recórrer perquèaquest reconeixement es tradueixi en polítiques efectives de suport a l’educacióen el lleure. Sens dubte, ens queda molta feina per fer junts i moltes trobadesi objectius per compartir.

Amics i amigues d’Esplac, moltes felicitats a tots i cadascun dels qui en formeupart per la vostra implicació en l’educació en el lleure. Felicitats a tots elscentres d’esplai, felicitats a tots els monitors i monitores, felicitats Esplac!

Merche GarcíaPresidenta de la Federació Catalana de l’Esplai

■

el m

on

og

ràfi

c

Feliços 25 anys de lleure, esforçats 25 anys de compromís per la terra

El 1994, la Fundació Terra cercava un espai social que fes de transmissió de les idees de l'ecologismepràctic que impulsà la seva creació. La Fundació Ferrer i Guàrdia ens va convèncer que la FederacióCatalana d'Esplais Catalans era la plataforma social idònia tant pel tipus de públic: els joves, compel nombre de membres. El 1996, malgrat que encara no havíem pogut instal·lar-nos a Avinyó,44 (això fou el 1998, tot i que estàvem a tocar, al carrer Lledó) vàrem preparar un llibre titulat"Ecologia para entidades juveniles" (el 2007 es publica actualitzat en català). Tanmateix, més enllàde les publicacions, el missatge necessari d'un estil de vida compromès amb l'entorn no ha acabatmai de fer forat al si del moviment. Malauradament, ara el futur o serà auster i frugal o no serà.

ncara som a temps que els joves entenguin que el caos climàtic és el pitjor enemic que els assetja.Tots els temes que ara semblen prioritaris: immigració, país, cultura, educació sexual, drogues,tenen com a rerafons una determinada situació  ètica i econòmica que ha propiciat l'atzucacambiental en el qual estem immersos. Esplac necessita fer del discurs ambiental un eix transversali prioritari. Si els joves no canvien i impulsen el canvi, ningú no ho farà. A l'escola cada vegada hiha més consciència, però en l'educació en el lleure encara es pensa en els temes del segle XX. Sino actuem ja, el proper 25è aniversari serà envoltat de sofriment global. Per això penso que ésara o mai que hem d'apostar per la simplicitat radical. La Fundació Terra sempre serà al costatdels joves. Continuarem apostant amb enginy per noves propostes, com ara l'Agenda 21 + (delsvalors), la campanya "Jo sóc la solució contra el canvi climàtic", etc. La qüestió és si els joves estarandel costat de la Terra.

Jordi MirallesPresident de la Fundació Terra

■

La nostra relació amb Esplac la vàrem iniciar mitjançant l’Observatori Pedagògic d’Acció Escoltade Catalunya, ara fa uns 5 anys, per conèixer el projecte pedagògic de l’entitat i el funcionamentdels esplais. Amb el recull de tota la informació volíem fer una anàlisi de l’entorn educatiu queens permetés dissenyar el nostre Programa Educatiu, agafant els elements més innovadors deles altres entitats del territori. Des d’aquest moment, i amb la nostra entrada al MLP, el treballamb Esplac ha estat de col·laboració en activitats puntuals ofertes per l’administració, d’acostamenten la formació dels nostres dirigents i de disseny d’estratègies conjuntes que afavoreixin elcreixement i l’expansió dels nostres projectes educatius i de l’ideari que ens acull.

Amb el temps anem trencant el tòpic que dues entitatsque treballen amb el mateix públic són competència l’unade l’altra. El treball conjunt entre esplais i agrupamentsque comparteixen territori és una petita mostra de comla diferent metodologia entre l’esplai i l’escoltisme és ala vegada enriquidora, i que ambdues poden conviureperfectament, tot i que és cert que cal seguir trencantaltres tòpics. Esplac té el potencial que dóna el funcio-nament de 25 anys d’història, per tant vol dir que laincidència del projecte que porteu a terme va donant elsseus fruits, però mirar enfora pot ajudar a mantenir viuel projecte i adaptar-lo a les noves necessitats.

Olga JorgePresidenta d’Acció Escolta de Catalunya

■

el m

on

og

ràfi

c

i tu

qu

è en

pen

ses? I tu què en penses

del futur d’Esplac?Un camí per recórrer

Infants jugant a fet i amagar... converses perdudes en l’aire de muntanya...rialles com una música constant, acompanyades d’aquella guitarra quesona i unes quantes veus cantant, sí, efectivament desafinant.... també,aquell xiquet que plora per alguna discussió... la quitxalla excursionista,que s’introdueix pel bosc a la recerca de nous paisatges, de noves sensacionsi la construcció d’una cabana, que de ben segur els ocuparà totes lescolònies... activitats preparades que cohesionen l’esplai... el bon rotllo i ladiversió sense fi que recorre tota la colònia, dels més petits als més grans...aquest esplai, el nostre esplai!

Avui, ens han preguntat què en pensem del futur d’Esplac i ens hanproposat de fer un article i aquí estem. Així doncs, parlem del futur, parlemdel que volem: Volem progrés.

I entenem per progressar, avançar al mateix ritme que els esplais, innovanti buscant solucions eficients per a resoldre els problemes en què enstrobem, com per exemple, la falta de locals i de finançament, una proble-màtica que recau amb molta força sobre els esplais catalans.

Creiem que l’ímpetu dels monitors/es i els seus ajudants/es hauria de sersecundat amb més força per l’organització, per així evitar l’estancamentd’idees, i aconseguir dia rere dia un esplai amb més presència davant lasocietat, un esplai innovador, un esplai en plenes facultats per poder oferirun bon ensenyament en el lleure.

Pensem que per la situació en què es troben els esplais en general i elnostre en concret, pel conjunt de totes les persones que el formen (l’equipde monitors/es, els nens i nenes i els pares i mares), i pel potencial humàque tenim i que té l’organització, s’hauria de pressionar més al’administració pública per la discriminació que ens fa, i així equilibrar labalança entre els esplais religiosos i els laics, ja que estem sotmesos alseu oblit i això s’ha de canviar!

No voldríem pas que els nostres esplais per por d’ésser esbojarrats estornessin ensopits, no?

Grup de jovesEsplai l’Olivera rodona■

I demà, què?

Jo sóc una persona amb dots endevinatòries força pocdesenvolupades. I a falta d’una bola de vidre d’altaresolució, se’m fa difícil predir el futur d’una entitattan complexa com Esplac. Realment, em fa tanta porpreveure un futur massa dolç i autocomplaent, queno ens ajudaria a avançar, com una predicció apocalíp-tica, que no ens la mereixem.

Un cop exposades les meves limitacions i pors sobreaquest tema, crec que el futur d’Esplac no és un puntal mapa, ni un resultat que puguem nomenar, enume-rar, pesar o mesurar. El nostre futur, com els futurs detotes i tots, és utòpic. És allò que volem ser, allà onvolem arribar. El futur és el camí que fem cada dia.Així, demà és futur, però avui també és futur.

Demanant disculpes per aquestes floritures patilleresi pedants, continuo i concreto.El futur d’Esplac serà tan afortunat i reeixit com afor-tunades i reeixides siguin les experiències que moni-tores, monitors, nens, nenes, mares i pares visquin diarere dia en els centres d’esplai.

Podem celebrar assemblees per posar-nos d’acord,podem dissenyar línies d’actuació per organitzar lanostra feina, podem elaborar sofisticades estructuresde participació, podem educar-nos per educar... peròtot plegat tan sols han de ser eines que facilitin irespectin el camí que els esplais fan cap al seu propifutur.

Esplac no pot permetre’s, ni avui ni demà, semblar unguàrdia urbà que posa tanques i senyals de trànsit.Esplac té un futur pròsper quan treballa amb els esplaiscom un bon company de viatge. Un company queajuda en els moments difícils, un company que no fala gara-gara sinó que és sincer i realista, un companyprovocador i que suggereix camins nous.

Joan Canton■

Esplac un referent actual i del futur

Des de fa 25 anys Esplac és un referent per a moltsesplais, és una organització propera a aquests i fins itot als més petits. A través dels equips de sectors geo-gràfics, de la gent que treballa al carrer Avinyó número44, 2n pis i de totes i cada una de les persones quen’han format part ha estat una entitat de referènciaper a molts esplais.

Penso que és una organització important i ho seguiràsent en un futur, seguirà sent el referent de moltsesplais i un punt d’unió entre ells. Actualment, ja for-mem part d’Esplac molts esplais de diferents sectorsde Catalunya, però segurament que en un futurs’ampliaran els sectors i se’n crearan de nous arreu delterritori.

Crec que Esplac també ha crescut molt pel que fa a lesrelacions internacionals, els projectes que es duen aterme amb esplais i monitors d’Esplac, juntament ambesplais i entitats juvenils d’altres països, són realitatsque no només fan créixer les persones sinó que fancréixer l’organització i les persones que hi participen.

Però el que crec que fa que Esplac sigui important i quefarà que segueixi sent-ho, són totes i cada una de lespersones que el formen, des de l’equip directiu, passantpels monitors, fins i tot els nens i nenes de cada esplaihi tenen un lloc, i s’hi tenen en compte.En resum, penso que Esplac és una organització onparticipen un col·lectiu d’entitats amb lliure pensament,un lloc que tenim per compartir, per trobar-nos, perunir esforços per millorar el món on vivim. Per tant, elfutur d’Esplac crec que passa per seguir vetllant per totaixò i per un creixement com el que ha anat experi-mentant fins ara.

Gemma IsantaMonitora de l’esplai Bolet de Mediona■I t

u qu

è en

pen

ses d

el fu

tur d

’Esp

lac?

El r

epo

rtat

ge

CAL PREPARAR

EL PROJECTE D’ESTIU?Fer el projecte d’estiu no és tanta feinacom es pensa, ja que l’únic que fem estranscriure tots els acords als qualsarribem a les reunions de l’equip demonitors. Oi que cal que ens reunimper pensar els objectius que volem tre-ballar? Oi que cal que pensem en lesactivitats que realitzarem? Oi que calque ens repartim les tasques que calfer? Bé doncs, tots aquests punts for-men part del projecte d’estiu.

En definitiva: cal reunir-nos per organi-tzar la preparació, realització i avaluacióde l’activitat i tot això forma part delprojecte d’estiu.

Per poder fer el projecte ens cal organi-tzació i planificació per evitar haver decórrer a l’últim moment i que una solapersona (normalment el responsable)s’encarregui de la feina de redacció.

Per poder preparar un bona activitatd’estiu cal començar a pensar-hi uns 8o 9 mesos abans. En aquesta primerareunió cal pensar l’activitat que volemfer a l’estiu (colònies, campaments oruta); en quines dates la farem, teninten compte la disponibilitat dels moni-tors que vindran; possibles llocs on vo-lem anar; calendaritzar les reunions depreparació, i començar a distribuir-nostasques entre l’equip de monitors.

Després comença la tasca de buscar ellloc on realitzarem l’activitat, tenint encompte les característiques mínimesque volem que tingui la casa de colònieso el terrenys d’acampada (bona comu-nicació, piscina, nombre mínim de pla-ces...). Cal que anem a visitar els possi-bles llocs i veure quines possibilitatsens ofereix cadascun. En definitiva, uns7 mesos abans cal decidir el terreny o

La resposta a aquesta pregunta sembla molt clara, oi? Doncsencara ens trobem amb grups de monitors que no ho tenen tanclar

Hem de tenir present que és important preparar el projected’estiu per diverses raons:

Al projecte d’estiu especifiquem els nostres objectiusi el centre d’interès que volem treballar amb l’activitat:és el recull pedagògic de l’activitat, que reflecteix quisom i com volem treballar.

És el recull de totes les dades que cal tenir en compteper poder realitzar l’activitat (lloc, participants, infra-estructura...).

És un document indispensable si tenim una inspeccióde la Secretaria General de Joventut.

la casa de colònies on farem la nostraactivitat. En cas de fer una ruta cal tenirclar el recorregut que farem i els possi-bles llocs on dormirem.

Aquest ja és un punt important delnostre projecte (el punt 2 del guió delprojecte d’activitats d’estiu), ja podemcomençar a transcriure les característi-ques del lloc escollit i els criteris quehem seguit per escollir-lo.

Una vegada escollit el lloc cal començara pensar en alguns aspectes pedagògicsde l’activitat. En aquesta reunió, uns 5mesos abans de començar l’activitat,cal pensar les edats dels participants aqui anirà dirigida la nostra activitat,quina edat mínima i màxima agafarem.Després cal començar a plantejar-nosels objectius generals de l’activitat, elsobjectius específics que treballarà cadagrup d’edat i el centre d’interès queseguirem com a fil conductor de totesles activitats.

També cal tenir en compte aspectesmés estructurals, com les dates de rea-lització de les inscripcions, ja que potservolem fer una primera inscripció per alsinfants de l’esplai i després obrir datesper als infants que vénen de fora. Ah! Ija podem preveure el dia de la reunióamb els pares. Penseu que cal prepararbé aquesta reunió, ja que per algunspares serà el primer contacte amb vo-saltres i amb l’esplai. En aquest punt ja

podeu començar a omplir algunssubapartats del Punt 3 del projecte -Organització i metodologiapedagògica- on especifiquem els parti-cipants de l’activitat, com els organitza-rem i la relació que mantindrem ambles famílies. També ja es pot començara omplir el Punt 4 sobre el Plantejamenteducatiu, donat que ja tindrem els ob-jectius generals i específics decidits.

A la pròxima reunió cal començar apensar en les activitats del dia a dia, enl’horari que seguirem i en com organit-zarem l’equip de monitors. El primerpunt que cal tenir en compte és si rea-litzarem activitats per grups d’edat obé farem totes les activitats conjuntes.En cas de fer activitats per grups d’edat,en aquesta reunió cal pensar en lesactivats conjuntes que realitzarem, lessortides o excursions, com ens reparti-rem les sales...

Cal també pensar en la difusió que fa-rem. Caldrà demanar a Esplac els cartellsde la campanya “Tots fem l’estiu” i pen-sar si volem fer altres elements de difu-sió per fer campanya econòmica i aba-ratir el preu de l’activitat.

Després d’aquesta reunió ja podem om-plir més punts del projecte, coml’explicació de l’equip de monitors,l’organització que seguirem, la descrip-

BREU GUIÓ DEL PROJECTE DE L’ACTIVITAT D’ESTIU

Presentació de l’entitat.Qui sou?

Presentació de l’activitat.Què fareu?

Organització i metodologia pedagògica.Com fareu el que voleu fer?

El plantejament educatiu.Què voleu aconseguir?

Programa d’activitats.

Infraestructura.

La gestió econòmica.

Seguiment i valoració.

Per qualsevol dubte sobre el Projecte d’Estiu del teuesplai pots enviar les teves preguntes a:programes@esplac.org

ció dels aspectes quotidians, la difusió de l’activitat i ladescripció de les activitats conjuntes.

Seguidament, uns quatre mesos abans de l’activitat, calpensar en les activitats que realitzarem per als diferentsgrups d’edat, el material que necessitarem, la infrastructurai el plantejament general amb la temporalització de tot elque farem. En aquest punt no cal que les reunions siguinper tot l’equip de monitors, sinó que ara les reunions espoden fer per grups d’edat, sempre tenint en compte elsobjectius generals i el centre d’interès de l’activitat.

Després caldrà escriure totes les activitats que heu pensatper incloure-les al projecte i acabar d’omplir els punts restants,com ara el de la Gestió econòmica. És important que coordi-nem aquest aspecte entre tots i que, si es fan activitats pergrups d’edat, cada grup tingui un pressupost per saber elsdiners que poden destinar a material.

Finalment, uns dos mesos abans només caldrà fer un parellde reunions per quadrar totes les activitats, veure com vanles inscripcions i, si cal, reorganitzar grups, fer un repàs generalde tots els punts i per fi ja tindrem el projecte d’estiu preparatper començar l’activitat.

Ah! També caldrà llegir més d’una vegada el projecte queen resulti per comprovar que tot el que s’hi diu sigui coherent,ja que segurament cada apartat l’haurà escrit una personadiferent. Si estem segurs que es pot donar per acabat, ja espot presentar a Esplac!

Marta Rosell■

l’ex

per

ièn

cia

Són tres quarts de deu del vespre, elmenjador de la casa de colònies de Cas-tellnou del Bages acull en aquells últimsdies calorosos de juliol 80 nens i nenesd’un esplai. Bullici, germanor, alegria ialgun crit es deixen notar a l’ambient:són les colònies. De sobte, dos nens delgrup de grans (d’entre 11 i 13 anys)s’aixequen. Un adult dels 20 presentsa les colònies (entre monitors i cuiners)demana silenci i dóna la paraula a totsdos joves. Aquests, gens acostumatsfins a aquelles colònies a xerrar davantde tanta gent, expliquen el que s’haacordat a la Junta de Barris de Mindundi2006. És un moment màgic, era el que

MINDUNDI 2006Reflexions sobre una experiènciade ciutadania i de participació

Aquest article és fruit de deu dies de colònies de l’Esplai Drac Màgic de Vilanovai la Geltrú, membre d’Esplais Catalans (Esplac) i del Moviment Laic i Progressista(MLP). Enguany, la nostra experiència amb 80 infants d’entre 6 i 14 anys ha estattan satisfactòria a tots els nivells que hem tingut la necessitat de plasmar-laen paper. Segurament hi ha moltes coses millorables, però també pensem quese’n poden treure moltes de bones, les quals poden servir per enriquir projectesd’altres entitats o centres escolars.

buscàvem: els nens i nenes decideixenentre tots i totes les activitats que esr e a l i t z a ra n l ’e n d e m à , co ms’organitzaran, qui farà cada cosa, etc.En definitiva, la casa de colònies deCastellnou era Mindundi, la ciutat del’associacionisme i la participació. Però,per entendre la màgia d’aquest mo-ment, cal retrocedir uns mesos...

Fins a aquell moment, la dinàmica deles colònies del nostre esplai, i segura-ment de molts esplais, s’articulava apartir de les tesis de DeCroly i els Centresd’Interès: es tria un tema a partir delqual giren totes les activitats d’aquelles

Mindundi ja era una realitat: unpoble actiu i compromès, amb unavida social i cultural pròpia, quefuncionava gràcies a associacions,barris i juntes, però sobretotgràcies als seus habitants

colònies. La idea és bona, però haviaarribat un punt en el qual els vicis quehavíem adquirit eren massa grans.Triéssim el tema que triéssim (llibres,colors, cine, mitologia grega, etc.), elfuncionament sempre era el mateix:cada un dels deu dies que duren lescolònies girava al voltant d’un valor (diade la pau, dia de l’ecologisme, dia del’amor, etc.) i cada any es realitzavenactivitats semblants. Durant la prepa-ració de les darreres colònies vam arri-bar a la conclusió que aquesta dinàmi-ca ens lligava de cap i de peus. Haviaarribat el moment de canviar.

Era el moment que les activitats esposessin al servei del Centre d’Interès,i no pas al revés. De manera ques’abolien els dies de l’amor, la pau, etc.,per donar pas a dies amb una majorllibertat de moviments, ja que volíemque cada dia fos el resultat de les ideesi de les accions dels infants.

Per començar, calia triar un centred’interès que ens permetés tot això.No va caldre discutir gaire, vam decidircontinuar amb el projecte iniciat durantel curs: LA CIUTAT. Aquest és l’entornmés proper que tenim, el primer quehem de conèixer, el que hem de fernostre, el que s’han de fer seu el nens,nenes i joves del Drac Màgic. La ciutatno pot ser només un lloc on viure iesquivar cotxes, ha de ser un espai departicipació que no només es redueixials adults (o a certs adults) com finsara. Com diria Tonucci, és l’hora quecomencem a dissenyar les polítiques

de ciutat pensant en els infants, perquèsi les fem pensant en ells, tothom ensortirà guanyant.

Ara calia saber com estructurar la dinà-mica del dia a dia. Calia decidir quinsserien els nostres objectius per cadafranja d’edat, quin paper hi jugarien elsinfants, quin els monitors, i quin elscuiners, perquè en una ciutat tothomté un paper i una possible forma departicipació en la seva gestió. Però com?Com podem implicar un nen de 7 anysen la gestió d’unes colònies que afecten120 persones? Volíem escoltar tot allòque els nens i nenes tenien ganes defer; fora i dins de l’esplai.

Cal assenyalar, que les colònies del nos-tre esplai estan composades per uns90 nens i nenes distribuïts en tres grupsd’edat: Piules (de 6 i 7 anys), Espurnes(de 8 a 10 anys) i Trons (d’11 a 13 anys).També hi intervenen un total de 14monitors repartits pels diferents grups,i 5 cuiners (tots i totes voluntaris).

La comissió encarregada de l’articulaciódel Centre d’Interès va arribar a la con-clusió que el tema de la Ciutat en quèens centraríem seria la participació.Pensàvem que aquesta participació,seria més forta com més gent hi parti-cipés, ja que aquest és el principi del’associacionisme. Així doncs, volíemfomentar l’associacionisme com unamanera de participar de la ciutat i

d’aportar idees (no només queixes compassa sovint en l’àmbit real).

Calia doncs, un àmbit de participacióper als infants que fos coherent i extra-polable a la idea de ciutat que volíemconstruir. Els barris. Aquesta idea ensva semblar la més adequada en unmoment en què els moviments veïnalsestan perdent força respecte de lesentitats ludicofestives de la nostra ciu-tat. A més a més, el barri és una cosaque tots els infants coneixen, és el seuentorn més immediat.

La següent pregunta era: com fem elsbarris? Com distribuïm els nens i nenesen els diferents barris? Sovint es tendeixa separar els infants en grups d’igualnombre i es procura separar els nensconflictius de manera que quedingrups igualitaris. El problema d’això ésque aquests integrants no tenen sen-timent de pertinença al grup. Aixídoncs, i mitjançant unes trucades diesabans de marxar de colònies, vam do-nar a escollir a cada nen o nena una deles següents pastes: macarrons, espa-guetis, raviolis i canelons. La condicióbàsica d’aquest procediment era queels grups que sortissin d’aquella eleccióserien inamovibles, fos quin fos el re-sultat. Aquest resultat ens va donardos grups molt grans, macarrons i es-paguetis, i dos de petits, raviolis i cane-

lons. Era un reflex perfecte de la realitatassociativa de la ciutat, algunes entitatstenen un nombre més elevat d’afiliatsque d’altres, però això no és directa-ment proporcional a la qualitat o quan-titat de les idees o actes que tiren en-davant les diferent societats o entitats.

Un cop fets els barris, ens calia tambéun òrgan de govern que s’encarreguésde gestionar i coordinar totes les pro-postes dels barris. Calia una Junta deBarris (composada pels presidents es-collits de cada barri, un monitor i uncuiner) en què es veiessin representatstots els barris i sectors de les colònies(infants, monitors i cuiners). El procedi-ment a seguir pels barris a l’horad’organitzar un acte havia de ser: xe-rrada del propi barri i presa de decisióde l’acte en qüestió, proposta i anuncide l’acte a la Junta de Barris, aprovacióde l’acte per part de la Junta, i finalmentla realització de l’acte.

La Junta, igual que els barris, es reuniriacada dia, amb la diferència que els ba-rris es reunirien a l’hora d’esmorzar,mentre que la Junta ho faria abans desopar.

El més important de tota aquesta ex-periència, i el que més por ens feia, eraque s’havia de deixar clar que cadaBarri podia triar què fer en cada mo-ment, sempre que aquesta opció fosaprovada per la Junta. Els infants po-dien triar, podien organitzar-se, reunir-se i decidir. Tot i això, seguíem tementque un cop els donéssim aquesta lli-bertat, no sabrien gestionar-la. Però hohavíem de provar.

Malgrat tot, els monitors i monitorestambé érem conscients que els infantsno traurien idees per cada dia, de ma-nera que cada grup d’edat havia deportar activitats preparades pels mo-ments en què els barris no proposessinres. No calia forçar la màquina.

Així doncs, havíem trobat una maneranova d’encarar les nostres colònies, unamanera més perquè els infants fossinactius i decisius en les activitats del’esplai, que aprenguessin a ser presentsen la participació del dia a dia i així, enel futur, participar a la societat i a lanostra ciutat: Vilanova. Quedava el mésdifícil, la posada en pràctica.

Un dels factors clau per a la posada enpràctica era l’escenari. La casa de colòniesde Castellnou del Bages ja ens oferiauna estructura de poble, era un entornperfecte per desenvolupar el projecteque infants i monitors teníem entremans, el de repoblar una ciutat. Pocsdies abans de marxar tots els nens inenes participants de les colònies havienrebut una carta dels Pobladors de laTerra, on se’ls explicava que havien estatescollits per donar forma i vida a unpoble. També es donava una tasca con-creta per a cada grup d’edat, ja que elsprimers dies no estàvem tots junts: elsTrons, el grup dels grans, que marxavencinc dies de campaments, s’havien depreparar més a fons per fer de la futuraciutat un espai de participació i per aju-dar i dinamitzar les reunions i activitatsde barri. Les Espurnes, el grup dels mit-jans, tenien la missió d’anar a conèixeri fer bones relacions amb els poblesveïns. I les Piules, els més petits, tenienla tasca més senzilla però més impor-tant: la de convertir l’antic poble de Cas-

tellnou del Bages en un escenari en quèens sentíssim identificats i còmodes:crear un espai que tingués la forma dela ciutat que volíem construir, posarnoms als carrers i a les places, senyalsde trànsit, crear una biblioteca, un cine-ma, un teatre, etc.

La idea i totes aquestes activitats prèvieshavien engrescat els infants, i això es vanotar quan, el tercer dia de colònies, ensvam reunir tots a la casa, en un gransopar a la fresca, digne dels millors finalsde les històries d’Astèrix i Obèlix. Peròno era el final de res sinó un gran principi.Vam rebre la visita dels Pobladors queens havien enviat la carta, ens van pre-sentar els barris i ens van explicar el noufuncionament de les colònies: les troba-des per barris a l’hora d’esmorzar, laJunta, la llibertat que tindrien per pro-posar i decidir activitats, la bústia onpodien fer comentaris i suggeriments,les bústies individuals per enviar-se mis-satges personals... I entre tots vam votarel nom del nostre projecte a partir deles propostes que cada grup d’edat haviafet. Mindundi va ser el nom escollit. Deseguida tots els nens i nenes es vanposar a cridar “Mindundi, Mindundi!”, ien aquest moment ens vam adonarque el projecte començava amb bonpeu i nosaltres havíem de seguir enaquesta línia.

Mindundi es va despertar al matísegüent amb un grapat d’idees sobrela taula. A l’hora d’esmorzar cada barriva escollir els seus representants i aquellmateix vespre es va reunir la Junta deBarris, on es van exposar totes les ideesque havien sortit al matí. Cada Juntaera un pas més, els nens participaven,organitzaven i decidien, i als monitorsens queia la baba.

El segon dia que es reunia el barri, cadarepresentant va explicar el que s’haviadit a la Junta, perquè el barri decidís dequines activitats s’encarregaria. Les ga-nes de participar dels infants van fer

que a la segona reunió de la Junta s’anésconfigurant un calendari d’activitats perals pròxims dies: una nit de bivac, untaller de pintures corporals, un cinemaa la fresca, unes olimpíades esportives,un concert... totes elles activitats propo-sades, organitzades i coordinades pelsinfants, fos des d’un barri, des de la Juntao des d’un petit grup de nens i nenesvoluntaris.

Dia a dia es van anar alternant les acti-vitats proposades pels barris amb lesque proposàvem els monitors, mésorientades a cada grup d’edat concret,i així es va anar formant un teixit asso-ciatiu en què tothom tenia el seu espaide participació, de relació i de tempslliure.

Temps lliure que els monitors ameni-tzàvem cada dia a l’hora del Cor de laciutat, amb “El Cor de Mindundi”, unatelenovel·la amb una història d’amistat,amor, humor, passió, enganys... realitza-da i protagonitzada per nosaltres ma-teixos. Als nens els va agradar molt i ensfeien propostes per tal de millorar ocanviar el guió al seu gust.

Les activitats que van organitzar elsnens, en major o menor mesura, vanestar ben coordinades i van funcionarbé, salvant alguns problemes d’horarisi temporalització.

El fet de fer un projecte nou va portarque, en molts moments que s’haviende decidir coses, hi haguessin desavinen-ces o mals entesos, i que el funciona-ment quotidià, els horaris, es veiessinafectats. Tot i així, parlant-ne vam sercapaços d’anar-ho superant.

Es notava que els infants gaudien de lescolònies, ja que se’n sentien partícips i

no mers consumidors. Les colònies erenseves i per primer cop n’érem conscientsnens i monitors que aquell era un boncamí a seguir en el qual entre tots deci-díem el que fèiem en llibertat, però sem-pre des del respecte als altres. Mindundija era una realitat, un poble actiu i com-promès, amb vida social i cultural pròpia,que funcionava gràcies a associacions,barris i juntes, però sobretot gràcies alsseus habitants. Només faltava una cosaque tot poble de veritat ha de tenir: unabona Festa Major.

La proposta va sortir del grup de moni-tors i de seguida va engrescar els nens,i de nou van ser ells qui, a través delsbarris, van confeccionar el programa dela Festa. Una colla castellera que va in-novar amb una nova modalitat: els cas-tells aquàtics. A la tarda vam fer un co-rreaigua i un cercavila. Un dels momentsmés grans que tots els monitors recor-dem va ser la imatge d’un infant “delsfolloneros”, conegut per tothom, fentde Llucifer i fent sonar el satrot ambmitja cara de malícia infantil i sobretotamb cara de felicitat per ser un granprotagonista de la diada.

El cercavila va culminar amb l’entradade tots els balls a la plaça. Moment enquè a tots i cadascun dels monitors se’nsva posar la pell de gallina i se’ns va di-buixar un gran somriure de satisfacciói felicitat a la cara .

Tot plegat va ser la traca final d’unescolònies que han marcat un nou plan-tejament dins l’esplai Drac Màgic, unplantejament més enfocat “des delsnens” que “per als nens” i que ens haengrescat a continuar treballant enaquest projecte des del nostre entornreal, la ciutat de Vilanova i la Geltrú.Perquè Mindundi, la ciutat de la partici-pació, també es pot construir a Vilanova,i Vilanova pot ser Mindundi.

Esplai Drac Màgic■

Era el moment que les activitatses posessin al servei del Centred’Interès, i no pas al revès

GÈNERE i COEDUCACIÓ:activitats per una bona pràctica educativa

L’Observatori de Gènere és un instrument del quals’ha dotat el Moviment Laic i Progressista per ela-borar un discurs propi sobre igualtat de gènere,per formar els dirigents en aquesta qüestió, perfer un seguiment de l’equitat de gènere dins elmoviment i per generar recursos que siguin d’uti-litat a les entitats que configuren el moviment.

L’Observatori està format per un grup de personesde les diferents entitats de l’mlp que tenen unespecial interès per aquesta temàtica i està oberta totes aquelles persones que estiguin interessadesen participar-hi.

En l’actualitat, l’Observatori de Gènere està elabo-rant un document de recomanacions per les enti-tats sobre com treballar el tema de gènere en eldia a dia de les nostres entitats i comptem ambun llarg llistat de projectes a encetar. Si voleuformar part de l’Observatori de Gènere o posar-vos en contacte us podeu adreçar a ideari@laic.org.

El Moviment Laic i Progressista està format per:

Esplais CatalansAcció Escolta de CatalunyaAssociació de Casals i Grups de Joves de CatalunyaFundació TerraFundació Francesc Ferrer i GuàrdiaCooperativa EntornEscola Lliure El SolCooperaccióEspai Laic

Quina joguina els agrada més?Objectiu:Conèixer la manca d’identitat de gènerede les joguines

Desenvolupament:S’entrega el mateix dibuix a cada parti-cipant i se’ls demana que encerclin d’uncolor les joguines que voldria la Carla iamb un color diferent han d’encerclaraquelles que voldria el Daniel. Un copfets els cercles han d’escollir aquella quemés els agradi i pintar-la (annex 1). Posaren comú les joguines de la Carla i elDaniel i comentar que és igual per quipoden ser.4-6 anys

M i G, taller de bicicletesObjectius:Adonar-se dels estereotips basats ambels rols sexualsComprendre els sentiments de les per-sones que experimenten prejudicis idiscriminacions basades en el seu sexeAprendre a argumentar una idea

Desenvolupament:Llegir la fitxa (annex 2), respondre indivi-dualment les respostes i petit debat grupal.A partir de les reflexions aportades, explicar-los que han passat un parell de mesos idesprés de molts esforços i de lluita contral’oposició d’algunes persones la Maria i laGemma han obert el taller de bicicletes.Dividir el grup en parelles perquè facin unjoc de rol senzill; cada persona s’haurà deconvertir en el paper que li toqui interpretar(annex 3) Els donem un petit moment depreparació i comença la simulació; al capde poc temps (5-10 minuts) cal que escanviïn els papers durant el mateix temps.Un cop feta la simulació, respondre cadaparella les preguntes plantejades (annex4) i fem una segona posada en comú sobreel que ha succeït.10-13 anys

Contes modificatsObjectius:Desenvolupar la creativitatAdonar-se que tant nens com nenespoden ser protagonistes d’un conte

Desenvolupament:Els expliquem un conte on el protagonistasigui un nen i un altre on la protagonistasigui una nena. Hauran de fusionar lesdues històries tenint en compte que elsdos personatges han de ser protagonistesde la mateixa. Primer hauran de definirels dos personatges (nen i nena); en acabatpensar la nova història refosa i quin papertindrà cada personatge. Preparar una re-presentació del nou conte, mitjançantmímica, teatre, ombres xineses...7-9 anys

Anàlisi publicitat

Objectius:Interessar-se per situacions socialsdiscriminatòriesModificar comportaments que inci-deixen en la discriminació de dones ihomes

Desenvolupament:Ens caldrà portar diaris i revistes de tottipus. En un primer moment retallaremnotícies i/o anuncis que presentin situa-cions discriminatòries per raons de sexe.Prepararem un gran mural dividit endiferents temes: casa, feina, estudis,llenguatge, política, etc... Llavors ensrepartirem en grups en funció dels te-mes escollits i cada subgrup haurà depensar quines fórmules o possibles ac-cions podríem fer perquè es modifiquila condició de discriminació plantejada.Posada en comú de les propostes delsdiferents grups, escollir-ne una i prepa-rar-la per així donar a conèixer el nostreposicionament davant del fet o actituddiscriminatòria.14-17 anys

Instruïu-vos i sereu lliures,

associeu-vos i sereu forts,

estimeu-vos i sereu feliços Nota: els annexos per desenvolupar les activitats els podeu demanar a ideari@laic.org

Moviment Laic i ProgressistaObservatori de Gènere

LlibresInternacionalisme!Guia per a ments inquietesBarcelona - Esplais Catalans, 2007.Col·lecció: L’Esmolet número 4

Internacionalitzem-nos! Guia per a ments inquietes

Com podem dur a terme un projecte internacional des del nostre esplai?De quins recursos disposem? Quin serà l’efecte sobre els infants, els jovesi l’equip de monitors i monitores? Què volem dir quan parlemd’internacionalitzar les nostres accions educatives? Quina és la trajectòriainternacional d’Esplac al llarg de la seva història? Quina relació tél’internacionalisme amb el nostre Projecte Educatiu?

Aquestes, i moltes d’altres, són les preguntes que sorgeixen quan ensplantegem internacionalitzar les nostres accions i reflexions. En el mónen què vivim no podem treballar en un projecte de transformació sociali educativa, si no partim d’una visió internacionalista de la realitat. Ésaquesta visió la que ens ajudarà a entendre millor el nostre contextquotidià i ens permetrà transformar-lo, tot desenvolupant una consciènciade responsabilitat mundial compartida.

Aquest document té l’objectiu de reflexionar sobre el significat del’internacionalisme i el seu estret lligam amb el nostre projecte d’esplailaic i progressista. Però no només hem volgut reflexionar i debatre sobrel’internacionalisme, sinó que us volem oferir un seguit d’eines educatives,organitzatives i informatives, pràctiques per a ajudar-vos a internaciona-litzar l’esplai i dur a terme accions internacionals concretes. Us presentem,doncs, un recull d’instruments i de bones pràctiques que són fruit deltreball i experiència de la nostra entitat, i de molts dels seus membres,en l’àmbit internacional.

Internacionalitzem-nos! continua la col·lecció iniciada a Esplac fa unsanys, i aprofundeix en les bases contingudes en el Projecte Educatiud’Esplais Catalans. Amb aquest seguit de textos volem seguir avançanten la línia d’establir un discurs pedagògic i metodològic, adreçat a millorarla feina que es fa des dels esplais, amb la finalitat sempre present detransformació i desenvolupament social.

Confessions d'un kumba ressentit

Lectura obligatòria a partir d'ara a Esplac. Perquè parla de nosaltres, ambnoms i cognoms. Perquè està argumentat i documentat. Està fet ambmala llet, evidentment. Fent alguna trampa, també. Però el resultat és unllibre que ens descobreix i ens explica més del que sembla. Una sacsejadanecessària a les portes del Segon Congrés.

LlibresConfessions d’un kumba ressentitOriol MallóBarcelona - L’esfera dels llibres, 2006.Col·lecció: Biblioteca d’Actualitat