Entrevista a Oriol GrauMonogràfic: Ciutadaniai immigració

Entrevista a Oriol GrauMonogràfic: Ciutadaniai immigració

Terc

erse

gona

Esplais Catalans

Revi

sta

d’ed

ucac

ió e

n el

lleu

renú

m. 1

1 –1r

qua

drim

estr

e de

200

4

EDITORIALNou govern

CRÒNICAEscola d’estiu de dirigents

L’ENTREVISTAEntrevista a Oriol Grau

MONOGRÀFICCiutadania i immigració

EL REPORTATGETancament de l’esplaila Baldufa de Manresa

I TU QUÈ EN PENSES?Les relacions sentimentalsentre els monitors, faciliteno dificulten la tasca educativa

L’EXPERIÈNCIALliga per la laïcitat

RECOMANACIONS

Número 11Primer quadrimestre de 2004

Consell de RedaccióMaria Aluja, José Ma. Navarro,Jesús Sanz, Joffre Villanueva,Pere Vila, Lali Surià, Marta Ribas

Coordinació del MonogràficHeike Tellman

EditaESPLAC, Esplais Catalans

Tercer SegonaAvinyó, 44, 2n - 08002BarcelonaA/e: esplac@esplac.orgwww.esplac.orgTel. 93 302 61 03Fax 93 302 00 89

ImprimeixEstudi 6

Disseny gràfic i maquetacióClic Traç, sccl

Fotografia portadaExtreta de Vallès, E., HistòriaGràfica de Catalunya sota elrègim franquista 1939/1975,Edicions 62

Assessorament lingüísticNúria Guasch

Revista quadrimestralPreu: 4Subscripció anual: 12

Associat a:

Dipòsit legalB.12.418-2000

Després dels resultats de lesdarreres eleccions autonòmiques,el país va passar un mes d’in-trigues, nervis, reunions i negocia-cions. Finalment el pacte per ungovern catalanista i d’esquerresva tirar endavant.

Esplac va encertar la travessa. Jun-tament amb la resta d’entitats delMoviment Laic i Progressista và-rem fer una manifest en què de-manàvem als partits d’esquerresque pactessin, per fer així possibleun canvi en el Govern de Catalun-ya. Les nostres conviccions i el nos-tre ideari són clars i no vam dub-tar en el moment de fer-lospúblics decantant-nos per una op-ció. La franquesa i claredat ambquè hem establert sempre lesnostres relacions institucionalsens donen la tranquil·litat neces-sària a l’hora de dir allò que pen-sem. Per nosaltres fer aquell ma-nifest no era una opció arriscada,era simplement una opció cohe-rent. No esperàvem, ni esperem,res a canvi.

Estem il·lusionats, és així. Desit-gem que les coses vagin bé. Desit-gem i somiem un país millor, ambmillores en aspectes tant fona-mentals com l’ensenyamentpúblic, l’accés a l’habitatge, lescondicions laborals o el dret a votde tots els ciutadans i ciutadanes.

Nou govern

edit

ori

al

A la pàgina web de la nova Con-selleria de Relacions Institucionalsi Participació se’ns convida a totala ciutadania a participar en elnou Govern fent sentir la nostraveu. Esperem que no siguinnomés paraules i que de debò esparli i s’escolti a les persones i ales associacions. Esperem tambédel nou Govern una gestió trans-parent fonamentada en criterisjustos.

La il·lusió no ens farà perdre lanostra característica actitud críti-ca i seguirem donant la nostraopinió sincera tant si és favorablecom si no ho és. Tant de bo quetot vagi bé. n

La c

ròn

ica

Tot va començar en una reunió delComitè Territorial, òrgan de governon participen gent de l’Equip deDirecció (ED) i els responsables delsdiferents sectors geogràfics. Laidea va sorgir del fet que moltsdels que actualment formem partdels Equips Generals dels Sectors(EGS) trobem una falta deformació en tasques de mésresponsabilitat. Davant aquestamancança es va proposar la idead’organitzar una escola pensada idissenyada pels dirigents del’entitat que donés resposta a lesdemandes dels actuals membresdels EGS. Per poder dur a termeaquesta idea ens vam reunir unrepresentant de cada sectorgeogràfic per poder començar adesenvolupar les idees. A lesreunions de preparació de l’Escola,hi van participar una representantde l’EGS de Barcelona, un de l’EGSdel Penedès-Garraf, una de l’EGSdel Barcelonès Nord i unarepresentat de l’ED.

Durant les primeres reunions lesidees que teníem eren moltes,però la realitat era una altra i dela idea d’organitzar una súperescola amb tres sessions decontinguts de c lasse, ambponents externs a l’entitat, ambuna organització pensada perunes 50 persones vam passar auna escola més senzilla per aunes 25 persones però sobretottenint en compte una sèrie de

principis que volíem mantenir.

Es van organitzar tres sessionsbàsiques: una dedicada a com

elaborar un discurs i saber parlaramb públic, l’altra dedicada alscentres, i finalment una dedicadaals grups i al seu lideratge. Com espot observar, els continguts bàsicsdels tres blocs estan pensats perdirigents de la nostra entitat quem o l t e s v e g a d e s h a n d erepresentar-nos a l’exterior o béque han de saber com fer-ho perpoder augmentar la participaciódels centres als sectors o comparticipar en un grup i sobretotcom poder dirigir un grup depersones.

La primera sessió va anar a càrrecde l’Oriol Güell, una personaexterna a l’entitat amb una gran

experiència en l’elaboració dediscursos que ens va explicaralgunes tècniques per poderafrontar els problemes quesorgeixen quan hem de parlaramb públic. L’Oriol ens va explicarcom hem de preparar un discurs icom hem de presentar-lo. Tambéens va mencionar com s’ha depresentar els ponents i com s’had’intervenir en una taula rodona.

La sessió va ser molt interessant icrec que tots nosaltres a partird’ara ja estem una mica méspreparats per poder afrontar-nosal públic.

A la segona part la Mar Llopis,presidenta d’Esplac, va fer-nos unasessió per poder preparar un bondiscurs sobre Esplac perquè tot ique ara ja teníem coneixementsper poder fer un discurs en públicens faltava una cosa moltimportant: el contingut del discursi qui millor per a aquesta sessióque la persona que més discursossobre Esplac ha de fer, la sevapresidenta!D’aquesta sessió ens van quedarmolts punts per tractar, peròdavant de l’interès de tots elsassistents no crec que la Martingui cap problema a fer-nos unaaltra sessió.

Després d’un bon dinar i d’unaestona de descans vam continuarles classes. Ara les sessions estaven

Els passats dies 13 i 14 de desembre un grup de dirigents d’Esplac ens vam trobar a la casa decolònies el Molí de la Riera amb l’objectiu de participar en la Primera Escola de Dirigents d’Esplac,la primera escola d’estiu que es realitza en ple hivern. L’objectiu era participar en una Escolapensada i organitzada per les persones que actualment estan dirigint l’entitat a tots els nivells(Equip de Direcció, Sectors Geogràfics, Comissions, etc).

Una escolapensada i dissenya-da pels dirigents del’entitat que doniresposta a lesdemandes delsactuals membresdels EGS

Escola d’estiu

dirigides a poder fomentar laparticipació dels centres a lesreunions de sector i a les activitatsque aquests organitzen i compoder intervenir en els centres encas que aquests ho necessitin. Laprimera part de la sessió la va dura terme en Joffre Villanueva,actual Secretari General del MLP.La sessió va ser molt constructiva iinteressant.

En Joffre ens va parlar delsdiferents grups que componenuna entitat i com podem millorarles tasques de cada un dels grups iels objectius més adequats per fercréixer l’entitat.

La segona part va anar a càrrecd’en Xavier Bretones, és ex-secretari general d’Esplac. EnXavier ens va fer discutir forçaestona sobre si era necessari queels EGS intervinguéssim sobre elscentres sense que ells ens hod e m a n é s s i m i a m b q u i n aautoritat ho podíem fer. Tambéens va fer reflexionar sobre laconfiança/autoritat que ha detenir un dirigent d’Esplac.

Però bé, després de tant pensar vaarribar el moment del descans.Després d’un meravellós sopar onno van faltar comentaris sobre lessessions que havíem tingut fins almoment va arribar el millormoment per poder dur a terme elsegon objectiu de l’escola: laconeixença de tots nosaltres. Lasessió va ser tranquil·la, feia moltde fred per fer un joc a fora, peròinteressant. Van sortir moltstemes de conversa i la nit al finales va anar allargant.

Dos moments del’Escola de Dirigents.

Es va crear un exce-l·lent clima de treball

L’escola va servir per crear vin-cles entre els diferents sec-tors, poder comentar proble-mes comuns, poder compartiridees, experiències...

L’endemà, amb cara d’adormits, caldir que uns més que uns altres,vam tornar a començar les classes.Ja només ens quedava una sessiósobre dinàmiques de grup i sobrelideratge. La sessió era a càrrecd’en Ramon Ribas i la Lali Surià,dos psicòlegs i treballadorsd’Entorn. La sessió va començard’una manera molt divertida ambuna dinàmica de grups que ens vafer despertar a tots. Posteriormentens van passar un test per podercomprovar qui de nosaltres teniamés característiques de lídertenint en compte la nostraorganització.

Fins aquí va donar de si la primeraescola d’estiu de dirigents d’Esplacque es fa a l’hivern. La valoracióque fem és força positiva, malgratvan assistir menys persones de lesque havíem previst inicialment, hiva haver una bona representaciódels dirigents actuals de la nostraentitat i que tots van sortir forçacontents de les classes. Ara tots jatenim en ment la pròxima escolade dirigents, a la qual esperem queassisteixin més dirigents de lanostra entitat.A més a més l’Escola va servir percrear vincles entre els diferentssectors, poder comentar proble-mes comuns, poder compartiridees, experiències...

Marta Rosell GiróMembre de l’EGS del Barcelonès Nordn

u de dirigents

“Realment en dos dies no donavatemps per a molt, però en el poc tempsque ha transcorregut l’escola penso queha estat ben aprofitat ja que hi haviatot tipus de classes ben estructurades:com s’ha de preparar un discurs perpoder fer una cosa que a alguns ensincomoda una mica, parlar en públic, oclasses de com es pot fomentar laparticipació dels centres o quina és lamanera adequada d’intervenir en uncentre, i la classe de dinàmiques degrups. Em va agradar molt l’experiènciaviscuda, perquè em va enriquir com apersona i també vaig tenir l’oportunitatde conèixer gent, i animo tothom queli pugui interessar que participi en lapropera escola de dirigents.”

Elías, Equip General Sector Barcelona

“L'Escola de Dirigents és un espai nonomés de formació per a les personesque estan al davant dels diferentsòrgans de la federació, sinó que tambéés un espai de coneixença, és a dir, unespai molt humà on aquelles personesque estan vinculades a Esplac sota unessigles (ED, EGS, ST, Comissió...) prenenrostre. Crec que això fa que millorin lesrelacions entre les persones que dirigimEsplac, per això l'escola és moltpositiva.”

Sergi, Equip General del Sector Penedès-Garraf

…alguns protagonistes

“(...) i el mateix fet d'organitzar unaescola d'estiu de dirigents ja ésprou significatiu el fet que, per nosaltres,un/a dirigent és algú amb capacitatsque es poden aprendre, i no pas unapersona amb capacitats innates oescollida en última instància perdesignació divina. A més d'aquesta,l'altra de les característiques a la qualassociem el lideratge no és pas altraque tenir iniciativa; i nosaltres,d'aquesta, en tenim molta i, si no, fesla prova: coneixes gaires escoles d'estiuque es facin a l'hivern?..."

Raül, membre Equip de Direcció

Entrevista aOriol Grau

L’Oriol Grau ens va rebre un plujós migdia del mes de novembre a les escales de la Catedral

de Tarragona. De seguida ens va dur a la seu social de Trono Villegas, la seva companyia de

teatre. Es tracta d’un espai petit però acollidor. Hi ha un magatzem, un camerino i una petita

sala (la Sala Trono) amb capacitat per a unes 50 persones. Un cop fetes les presentacions,

iniciem l’entrevista. Com que sabíem que de petit havia estat a un agrupament escolta,

comencem preguntant-li sobre aquella experiència.

n Què recordes del teu pas per unAgrupament Escolta?Vaig començar amb els escoltesmolt jove, m’hi van apuntar als 7anys, perquè a casa som famílianombrosa: 7 germans. Suposo queens col·locaven de seguida perquèféssim coses. Hi vaig estar dels 7anys fins als 13 o 14; no vaig passarde llop perquè no vaig superar lesproves aquelles que feien.

I al Cau va ser on em va agafarl’afició al teatre. És on vaig començara fer teatre i, de sobte, cap als 12anys, vaig dir: jo vull ser actor. I a par-tir d’aquí el meu camí ha estat bas-tant unidireccional, tot el que he fetha estat amb relació al teatre: jo es-tudiava música, però només per alteatre, o estudiava disseny de moda,però basat en el figurisme teatral, ouna mica de dansa, però sempre decara al teatre... perquè és un mónque m’agrada, que em permet ex-pressar-me de la manera que vull iperquè, malgrat tot, segueix sent unmón bastant lliure i, sobretot, si tensla sort que jo tinc de tenir una com-panyia, una infraestructura i unagent amb la qual treballar...

n Quan eres nen i et preguntavenquè volies ser de gran, ja deies quevolies ser actor?Sí, actor o home de teatre. De fet enteatre he fet de tot, des de tècnic dellums, de so, sastre, dissenyador del’espai, de director, de dramaturg, detraductor i cantant d’orquestra du-rant 7 anys: des del 16 als 23 vaig can-tar en una orquestra que es deia laGramola.

n Vas estudiar teatre?Sí. Jo he començat tots els estudisdel món i no he acabat res. Vaig ferdos anys de teatre i no vaig acabar,vaig estudiar quatre anys de músicai no vaig acabar i un anys de dansa itampoc vaig acabar. Però jo crec queel que tinc està bé, que és millorque asseure’s a una aula i escoltaruna master class.

n Explica’ns coses que recordis dequan anaves al Cau. Creus que vaser una experiència que et va aju-dar en algun sentit?Sí. Home en aquella època a mi emcostava, perquè era jove, dissabte ala tarda just quan feien la pel·li ha-vies d’anar al cau... era dur! Però aravist amb perspectiva crec que em vaservir molt, primer per fer-me des-

cobrir quina seria la meva professió.Va ser al cau on vaig començar a ferteatre i on em van ensenyar a treba-llar en equip.

També pel fet d’estimar la natura,fèiem tasques de neteja de boscos,per exemple, i vaig adquirir una cer-ta consciència ecològica. També perla música, és on vaig aprendre a to-car la guitarra, sempre he pensatque la música és bàsica, que hauriade ser... no obligatòria, que és unaparaula horrible, però sí que serianecessari que tothom estudiésmúsica, perquè és una de les millorscoses que té l’ésser humà.

D’alguna manera en el Cau em vanformar, era l’escola que després heaprofitat en el futur. De l’escola con-

vencional he aprofitat poc, uns certsconeixements de matèries, però nola convivència, el respecte a l’altre,el fet de fer assemblees que t’obli-gava a retirar la teva idea perquè lade l’altre era millor...

n No vas voler ser monitor?Ho vaig ser una temporada, en unamena de grup catòlic, perquè estavamuntat per un caputxí, es deia lasala Miralle. Era una mena de Ludo-teca. I quan fèiem campaments hianava de cap i d’alguna maneramaleducava els nens. Però no m’hiveia, no em veia com a educador.

n Encara hi ha la imatge dels es-plais “xiruqueros” ancorats en elpassat?Sí, sí. Quan dius que havies sigut es-colta et miren de dalt a baix...

n Les coses han canviat?Ara no conec els agrupaments ni elsesplais, però suposo que sí.

n Quina ha estat la teva trajectòriaen el món del teatre?Per circumstàncies de la vida vaighaver de ser funcionari, a l’acabard’estudiar vaig treballar 6 anys defuncionari. Treballava al matí i a latarda feia teatre. De fet algunesobres que havia escrit de teatre, leshavia escrit des de l’oficina... pagavala Generalitat! De fet jo estava fentcultura pel país, no tinc cap remor-diment!

De sobte, un dia el Fermí Fernàndez,que era company meu de petit delcol·legi, que també havia estat es-

guatge però jo sempre deia que "lomeu" era el teatre. De fet estava aBarcelona però els caps de setmanaanava a Tarragona i seguia fent tea-tre.

I d’alguna manera ara he tornat aaquells orígens, el món de la televi-sió generalista com és TV3 l’hedeixat. Estem fent un programaaquí a Tarragona per a la televisiólocal, molt teatral de fet, i continuofent ràdio amb Rac 105: faig una co-l·laboració setmanal, però perquèés una quota que m’agrada mante-nir.

També em va sortir l’oportunitat decobrir una plaça per donar classesde comunicació no verbal i ara, amés a més, sóc professor universita-ri des de l’any passat. Està bé, per-què treballar amb gent de 19 i 20anys et fa tocar de peus a terra.Quan has estat treballant enaquest món tan salvatge de fer telei ràdio, que vius en una realitat queno és la de veritat, de sobte la gentjove que t’expliquen les seves in-quietuds i els seus problemes et fatocar de peus a terra.

n A la televisió hi ha pressions delínia ideològica-política?Sí. En aquest aspecte jo he tingutun coixí, que era el Terrat, i a mi nom’arribaven les pressions. Però séque a l’empresa sí que els arribaven.A mi no m’arribaven perquè tenienla delicadesa de no dir-m’ho i maim’han alterat els continguts delque volia dir. El que em feia por eral’autocensura, que jo me la pogués

D’alguna manera en el Cau em van formar,era l’escola que després he aprofitat en elfutur. De l’escola convencional he aprofitatpoc

colta i teníem trajectòries moltsemblants, em va dir que treballésamb ell a la ràdio, que estava ambun paio a la ràdio de Reus que esdeia Buenafuente. Jo desconeixiacompletament el món de la ràdio,no m’interessava, però li vaig fer casal Fermí. I sí, sí, vam començar aRàdio Reus en un programa que jaes deia El Terrat i, de sobte, va ser unmón que em va agradar, perquèdesperta molt la fantasia, l’oientdes de casa es pot imaginar el quesigui.

L’any 91 ens va sorgir l’oportunitatde fer el mateix programa a RàdioBarcelona i després ens van propo-sar treballar a la tele, primer de lamà d’Alfonso Arús, després de la màde Gest Músic amb el Sardà i des-prés el Buenafuente va anar amb elMikimoto i a partir d’aquí TV3 ja vadir: “Doncs a aquest grup els donemun programet per a ells sols i aveure com se’n surten”.

n Com valores la teva experiènciaal món de la televisió?A la televisió he fet de tot, m’haagradat potser més estar darrere deles càmeres, dirigir comèdies de si-tuació com Plats Bruts o MoncloaDigamé; era molt interessantconèixer tota la tècnica televisiva.Davant de les càmeres feia els per-sonatges i, últimament, ja estavacansat del Palomino. Era un perso-natge que m’aportava poc i vaigpreferir descansar un any.

El món de la televisió és divertit; ésinteressant aprendre un altre llen-

L’Oriol Grau va néixer a Barcelona l’any 1963 peròquan tenia 5 anys, a causa del treball del seu pare,la seva família es va traslladar a Tarragona. Ell diuque un és d’on ha fet l’EGB i, per tant, malgrat havernascut a Barcelona, se sent 100% tarragoní. La sevavida ha estat sempre relacionada amb el món delteatre. Hi ha fet pràcticament de tot i ho ha fet tanbé que s’ha guanyat el suport i el reconeixementtant del públic com de la crítica. És un dels promotorsdel “Col·lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas”,entitat tarragonina on coincideix amb altres actorscom el Fermí Fernàndez o la Rosa Andreu i amb laqual ha guanyat nombrosos premis. El seu èxit a latelevisió, no obstant, no li ha fet perdre el món devista. L’Oriol sap que el valor de l’artista es demostraen el “cara a cara”, amb la quotidiana proximitatamb el públic. Potser per això, malgrat la presènciaals “grans mitjans” com la televisió, no ha deixat maide fer teatre. Els que vam anar a l’entrevista cridatsper l’èxit del personatge ens vam trobar amb lasenzillesa i el carisma de la persona. Ens va agradarmolt el seu tarannà reflexiu i la cura i l’orgull ambquè ens va ensenyar els petits racons del “seu” teatre(del teatre de la companyia, vaja), una cura i un orgullque també trobem en el monitor que ens ensenyael local del seu esplai o parla dels seus infants. Defet, a l’Oriol la “fama” no li ha canviatsubstancialment la vida. Manté els seus principis iho demostra en les seves actituds quotidianes. Ensva agradar molt també la seva defensa delcompromís per l’activisme cultural i social delsartistes. Els artistes no poden viure al marge delsconflictes socials; ell n’és ben conscient i predica ambl’exemple. Per això col·labora amb l’associació“Tabana” promovent la cooperació amb infants deNicaragua. Va ser precisament arran d’una activitatd’aquesta associació que vam fer el primer contacteamb l’Oriol Grau, un contacte que ens ha permèsrealitzar aquesta entrevista.

aplicar, perquè crec que és la pitjorcensura.

Quan vaig ser director de Plats Bru-ts hi van haver problemes en temesde religió, havia trucat més d’unavegada el bisbat queixant-sed’alguns continguts. Per exemple:una teoria de l’Emma, en el capítolespecial de Nadal, era que Jesucristera un extraterrestre i això va por-tar una polèmica... A mi m’arribavaperquè en aquell moment n’era elresponsable. Amb el Palomino no,perquè el responsable era el Buena-fuente i s’ho menjava tot ell.

Però sí, hi ha una mena de pressiópolítica i després una d’aspecte reli-giós, de moral... no sé com dir-ho,però és una cosa que sorprèn.

n Al teatre també t’ho has trobat?No tant. A la tele no ets tan lliure,estàs més condicionat pels progra-madors, en canvi en el teatre no hiha amo, som un grup i fem el quevolem, no hi ha ningú que ens diguianeu per aquí o aneu per allà.

Per exemple, fa 23 anys que femaquí a Tarragona el Vall de Dames iVells, un vall parlat molt propi de laCatalunya Nova: Són una mena desainets que duren uns 20 minuts,que surten per Festa Major i sónmolt sarcàstics. Enguany ha sigutl’any que hem tingut més proble-m e s , s o b r e t o t p e r p a r t d el’arquebisbat; hi ha hagut pressionsperquè per exemple no publiqués-sim els versots a la pàgina web,també per part d’una regidora del

PP, de qui fèiem una broma, i que esva plantejar interposar-nos unaquerella criminal.

Hi ha molts actors que han co-mençat fent teatre en obres de ca-ràcter popular religiós, jo no, jo vaigcomençar amb Dames i Vells. L’altredia vam fer una reunió amb la Ge-neralitat per recuperar el teatre po-pular del país i jo els deia: “És queno em puc sentir identificat ambvosaltres, perquè el vostre té uncomponent religiós que d’algunamanera està perpetuant una ideaque a mi no em sembla gens bé. Se-guir fent Pastorets o la Passió i de-fensar-ho perquè és el teatre tradi-cional català... doncs no!”. Hi ha unaltre tipus de teatre, per exemple, eldels valls parlats, desconegut com-pletament perquè durant molt detemps ha interessat que fos desco-negut.

n També estàs col·laborant amborganitzacions de cooperació inter-nacional?Sí. Participo directament amb Taba-na, que és una associació Tarragoni-na-Barcelonina dedicada als nens inenes de Nicaragua. He fet de Palo-mino per Tabana perquè crec que ésun personatge que té un cert poderde convocatòria i em permet donarun missatge que m’interessa a tra-vés d’ell. Està bé aprofitar-se d’unpersonatge mediàtic per una bonacausa.

Jo sempre he pensat que l’artista téu n a c e r t a o b l i g a c i ó d ecomprometre’s, ja que estem en

Jo sempre he pensat que l’artistaté una certa obligació decomprometre’s, ja que estem enuna situació privilegiada

una situació privilegiada, perquèsom uns observadors de la realitat id’alguna manera tenim l’obligaciód’assenyalar les coses perquè els es-pectadors les vegin. No passa sovinti és bastant deplorable que no passi.Jo sóc molt crític amb els intel·lec-tuals d’aquest país, que d’algunamanera s’han venut, són com-plaents amb el poder i n’hi ha moltpocs que el qüestionin, i els pocsque ho fan es moren, com en Váz-quez Montalbán o en Terenci Moix.Vaig estar molt content quan els ac-tors van ser els primers a dir no a laguerra, aquest és el nostre paper.

n Sembla ser com si en els darrersanys s’hagués donat una nova revi-falla, encapçalada per joves, de des-pertar l’esperit crític, a partir delmoviment antiglobalització, perexemple...Per la meva experiència dels darrersanys, en el món universitari, si hi hauna mani, com més grossa millor, ila gent s’hi apunta, però no crec quehi hagi una reflexió real, no crec quela gent hi vagi amb el propòsit de ti-rar endavant la seva lluita particu-lar o col·lectiva.

n Però les coses de vegades es co-mencen fent així, bastant perquèsí…El problema és que l’entorn no ésfavorable perquè tu mantinguis elsteus principis. Un alumne meum’explicava que per poder estudiarhavia vingut a viure a Tarragona ihavia demanat una hipoteca per 30anys. Aquest xaval ja està lligat, nopodrà defensar sempre la seva ideo-

logia perquè tindrà uns condicio-nants econòmics que el faran anarper la via que toca. L’entorn està fetperquè et sigui difícil ser fidel alsteus principis. Això és terrible, ésmolt difícil sortir d’una estructuraque et fa seguir el camí, si ho fasgairebé et converteixes en un mar-ginat.

n El teatre també a de tenir aques-ta vessant més reivindicativa o lagent hi ha d’anar a desconnectar?A la gent cada vegada li costa mésanar al teatre, perquè hi ha aquestamandra de pensar.

Nosaltres tenim aquí una petita sa-la, de 50 persones, i fem teatre dosdivendres de cada mes. És autoges-tionada, és a dir, no rebem subven-ció i menys de l’ajuntament de Ta-rragona que el governa CiU i PP. Nola omplim i Tarragona té 110.000habitants i, a més, posem preus po-pulars. Algunes de les respostessón: “Uf! És que al teatre has depensar molt”. És molt preocupant.

Si estudies la cartellera de Barcelo-na veus que la majoria d’obres sónmolt pobres de contingut. Només hiha 3 obres de 20 que siguin críti-ques amb el govern del PP. Tota laresta és allò frívol per distreure elpersonal, que està bé que hi hagiaquest tipus de teatre, però és quehi ha molt poc teatre crític i, si no elfas amb un component atractiud’humor, per exemple, la gent és re-ticent d’anar-hi. Tot i que l’humor ésun recurs que a mi m’ha agradatsempre.

n Però segurament l’humor és re-comanable en la crítica perquè sinóés difícil fer-la sense suavitzar-la...Però a vegades tinc els meus dubtesde si realment influeix en la gent elque dius amb humor. Per exemple,el Palomino, a vegades, havia parlatde les eleccions, de que es vigilésamb el que es votava...i desprésveus els resultats electorals i etplanteges si ha servit massa el quehas fet.

Quan faig teatre la intenció últimaés canviar el món, però tinc certsdubtes de que aquest sigui el boncamí. Una de les raons per lesquals el Palomino ha necessitat undescans és aquesta. Que la gentcontinua votant les dretes!!!. Peròés que el feixisme d’ara és méssubtil i refinat que el d’abans; és elmateix, però aleshores era més ba-rroer.

n Què ens prepares pel futur?Doncs no ho sé. M’agrada bastantviure al dia. I reconec que poderpensar això és ser un afortunat ique aquesta fortuna me la donatuna certa popularitat. M’arribenofertes i puc triar. M’han ofert diri-gir un programa de ràdio, quem’atrau bastant, televisió suposoque no en faré i seguiré fent teatre,continuarem amb aquesta sala aTarragona i m’agradaria fer d’actoren alguna obra.

n I amb 60 anys com t’imagines?Doncs seguint fent el mateix.Aquest ofici té l’avantatge que tupots ser un iaio que no et bellugues

però tens un paper. No et jubiles, éscom el Papa que segueix fent tea-tre!

n Ens dóna la sensació que les no-ves generacions d’infants i joves noes senten massa atrets pel llen-guatge teatral.No, no massa.

n Els que s’estan familiaritzantamb el llenguatge televisiu no sé sipoden estar una hora i mitja asse-guts a una butaca, potser algunacosa haurà de canviar en el llen-guatge teatral...Però encara que hi ha escoles i mes-tres que els porten al teatre. Elpúblic infantil és difícil, per aixòt’ho has de “currar” més i, de fet,aquí es veu la feina de l’actor.Però no sé si el llenguatge ha decanviar massa, des dels grecs queen essència continua sent el ma-teix.

n Què diries, com a reflexió final,als monitors que llegeixen aquestarevista i que amb la seva feina in-tenten aportar el seu granet de so-rra per fer un món millor?Si l’objectiu és canviar el món, hemde començar per nosaltres ma-teixos, per ser solidaris i compro-mesos a casa nostra, en el nostreentorn més proper.

Pere Vila, Txus Sanz i Jordi GarciaEquip de Redacción

Si l’objectiu és canviar elmón, hem de començar pernosaltres mateixos, per sersolidaris i compromesos acasa nostra, en el nostreentorn més proper

L’Oriol Grau ensva rebre al localde la Companyiade Teatre Neces-sari Trono Ville-gas

El m

on

og

ràfi

c

Esplais Catalans

Ciutadaniai Immigració

1Presentació

2Ciutadania i immigració

3L’Experiència del Kasperle

4Entrevista

a Luis Miguel Narbona

5La veu dels col·lectius

d’immigrants

6Quines són les teves

actituds...

El m

on

og

ràfi

c

Pres

enta

ció

1

Un dels pilars de la gestió política dela immigració és la definició del pro-jecte, del contracte social, ques’estableix entre els ciutadans. L’èxitd’una política migratòria rau, en granpart, en la capacitat d’universalitzaraquest contracte, de fer-lo extensiua totes les persones que compar-teixen el territori i això no és possiblesi el projecte no parteix d’un principide solidaritat humana, un principi defraternitat ciutadana exempt de con-sideracions culturals, espirituals obiològiques. Podria ser una respostaa la segona pregunta?

Ciutadania i immigració, un nuspossible, un nus necessari. Quana l’estiu de 1997 tenia lloc el campinternacional (i, francament, intercul-tural) Apropant cultures: joves di-buixant el futur1, ben pocs dels que hiparticipàvem érem conscients queencaràvem un repte tan apassionantcom a priori complex: decidir nosaltresmateixos, i més enllà de la diferència,com volíem que fos el futur. Al capda-vall, tot plegat va ser més fàcil del quehauríem previst perquè, en últimainstància i durant els dies que va durarl’encontre, tots i totes vam ser ciuta-dans de la il·lusòria repúblicad’Hortsavinyà.

Aquesta ciutadania, dipositària de laconfiança de tots i totes i establertasobre la universalitat d’uns mecanis-mes “jurídics”, ens va permetre con-viure uns dies, però al final no ensesperàvem fórmules màgiques perseguir treballant, només noves pre-guntes sobre el que havíem viscut:

• Per què érem capaços, de maneraintuïtiva, d’establir els canals i re-lacions que garantien la convivèn-cia?

• Per què els vincles que ens acos-taven prescindien dels elementsnacionals o culturals?

• Per què els conflictes i les tensionses resolien sense recórrer a des-qualificacions, judicis de valor oapriorismes?

La confluència d’aquestes preguntesi d’altres moltes experiències ens obli-ga, a finals del 2001, a reflexionar enveu alta i a posar sobre la taula elsneguits i les propostes que comencena bastir el nucli argumental del treballsobre immigració i convivència a Es-plac.

Parteixo, com Rousseau, del conven-ciment que la intuïció desproveïda deprejudicis ens acosta a l’altre ambmés curiositat que malfiança, la nos-tra complexa identitat ens ajuda areconèixer la complexitat de l’altrei així trobar els components que ensacosten. Això és la base de la igualtati una possible resposta a la primerapregunta.

“Conviure i compartiramb la diversitatsón vies privilegiadesper créixer i enriquir-se com a persones”

© M

áxim

o G

onzá

lez

El m

on

og

ràfi

c

Finalment, crec que la tercera pregun-ta té una resposta més enllà de labona fe i el sentit comú. Cal considerarel conflicte com a inherent a tota co-munitat perquè la maduresa d’un sis-tema democràtic es valora sobre elvolum de conflicte que és capaç decontenir i de reconduir al marc comúde convivència.2 El que no és tan fàcilés arribar a acords pragmàtics i pa-cífics quan aquest conflicte neix dela ignorància, de la por o de l’es-tupidesa, perquè aquest trident con-forma la davantera del racisme.3 Elracisme, en tant que patologia auto-

ritària i messiànica, es porta molt ma-lament amb la llibertat, però un res-pecte exquisit per aquest darrer prin-cipi garanteix una gestió pacífica idemocràtica de les tensions i els con-flictes en el si de la comunitat i aques-ta és la nostra aposta.

Al llarg d’aquest monogràfic trobaremaltres pistes però en cap cas gransrespostes, ja que després de fer-himoltes voltes, trobem que el mateixprocés n’és la resposta. L’únic que hemde fer és estimular la reflexió conjun-ta, disposar les condicions per fer-ho

1 Organitzat per l’Escola Lliure el Sol, aquest seminari va aplegar un centenar de joves procedents d’una vintena de països d’Àfrica,Amèrica Llatina i Europa.

2 Vegeu Joan Subirats, “Cultura, ciutadania, identitat”, a El País, desembre 2002.3 Encara que simplista és una explicació útil, és de Tahar Ben Jelloun, Papá, ¿qué es el racismo?, Alfaguara, 2002 (existeix edició en català).

i recollir-ne les conclusions. És urgenti necessari perquè parlar de migracio-ns no és només parlar de personesque van i vénen, és reflexionar sobreel que som cadascú de nosaltres. Ésparlar de l’essència mateixa de la so-cietat que volem.

Alfonso B. BoladoEquip de dirección

2 Ciutadania

Arran de la manifestació d’unes ne-cessitats detectades entre algunsmonitors i monitores i en alguns cen-tres d’esplai, Esplac va iniciar aquestprojecte educatiu que persegueixreflectir la diversitat cultural de lanostra societat en els centres d’esplaii vol promoure la participació de lapoblació immigrada en els nostrescentres com a vehicle d’inclusió so-cial.

Des de l’estiu 2002 existeix un espaieducatiu sobre immigració i convi-vència composat inicialment per cincesplais de Barcelona i el Vallès, i re-centment, per tres esplais del Ven-drell.

Fins avui s’han realitzat les següentsaccions:

n Realitzar activitats conjuntes en-tre els esplais i algunes associa-cions d’immigrants.

n Donar a conèixer el concepte delleure i laïcitat a la població immi-grant a través de reunions infor-matives o jornades específiques.

n Sessions de formació per als mo-nitors i monitores dels centresd’esplai.

n Activitats conjuntes amb altresmoviments del lleure que treba-llen la interculturalitat.

n Formar part de les coordinadoresi plataformes del barri que treba-llin per la convivència veïnal.

n Participació en sessions de for-mació d’altres entitats.

Fins ara hem aconseguit que partdels monitors i monitores tinguin

més formació i informació sobre larealitat dels immigrants, la societatd’acollida i la política d’immigració.També s’ha començat a crear, en elsi de la comissió d’immigració, undiscurs més clar, amb arguments fo-namentats, sobre la nova ciutadaniaque estem vivint. I, com a resultatmés important, hem aconseguit queun bon nombre d’esplais estigui proumotivat per seguir endavant amb eltreball començat fa més d’un any imig. Però un projecte d’aquestes ca-racterístiques desperta també moltsdubtes. Ens preguntem sovint si ésel camí correcte crear una comissióespecífica i un projecte especial perparlar i actuar a favor de la integració.No es contradiuen la forma i el con-tingut? No és millor treballar des d’unprincipi partint de la transversalitat

i immigració... per un espai de treball educatiu sobre immigració i convivència

Edificis alts, avingudes plenes degom a gom, homes amb corbata pertot arreu, nens que no tenen ni unminut per fer volar la seva imagina-ció, carrers plens de cotxes on no espot jugar a futbol... Ningú em parla,ningú m’escolta, ningú m’entén...

“Ai, un moro; ai un negre, ai un xino...Segur que em robaran, que fan aquí?Que tornin al seu país! Millor emcanvio de vorera...”

No! Volem canviar aquesta visió delsinfants. Per això a l’Esplai Kasperleva voler entrar al Projecte de Ciuta-dania i Immigració d’Esplac. Des defa una mica més d’un any intentemque els ulls dels infants vegin algunacosa més i l’esplai, creiem, és unabona eina per aconseguir-ho. Mal-grat que sobre el paper queda moltmaco, aquesta tasca ens està resul-tant molt difícil.

Per una banda resulta complicat ferentendre als col·lectius immigrants,i també als autòctons, la importànciade l’educació en el lleure. A més amés, el fet de viure físicament en unlloc però tenir les arrels a milers de

quilòmetres fa crear una sensació denostàlgia que complica la integració.

D’altra banda, els prejudicis del paísd’acollida juguen en contra de la in-tegració mútua de les diferents cul-tures. Així doncs, cal una consciencia-ció de que el problema no només ésd’ells, sinó de tots.

A l’Esplai Kasperle estem intentanttreballar tots aquests aspectes mit-jançant jocs i dinàmiques entre elsnens i nenes i, també, l’equip de mo-nis; així com mirem d’aproximar-nosa les associacions d’immigrants delbarri. I sobretot, crear un espai ontots siguem respectats.

Tot i això creiem que és una feinamolt important i maca; i malgrat queencara ens queda molt per fer, estemsatisfets de la feina feta. Creiem quehem aconseguit integrar dins l’idearide l’esplai uns valors que ajuden a laconvivència entre gent de diferentscultures. Pensem també, que hemaconseguit treballar amb els infantsalguns dels prejudicis que se solentenir. Tant en la feina de cada dia comel contacte amb les associacionsd’immigrants, els monis creiem quehem après molt, i el que ens queda...

Equip de monitorsde l’Esplai Kasperlen

del tema? Hem de preparar els nos-tres infants abans de la convivènciadirecta amb els nens i nenes immi-grants? Com no caure en el folkloris-me quan fem activitats interculturalsamb els més petits? S’ha de traduirla informació i difusió dels nostrescentres? Si això és el cas, a quinesllengües?

Altres problemes que ens han sorgitsón la gran desinformació sobre

l’actual situació dels immigrants aEspanya i Catalunya, la por a equivo-car-se amb les accions del projecte,la manca de relació amb col·lectiusi associacions d’immigrants, la inse-guretat en el moment d’apropar-s’hi,les reaccions dels pares i mares (devegades contràries a la implementa-ció del projecte a l’esplai)...

Ja que les motivacions, els problemesi els dubtes sobre el projecte són di-

ferents en cada equip de monitors,hem demanat a un dels esplais dela comissió que ens escrigui uneslínies sobre la seva experiència ambel projecte.

Comissió d’immigración

3 L’experiència de l’esplai

KASPERLE

El m

on

og

ràfi

c

n Quins són els mètodes a seguir permillorar la convivència entre la po-blació autòctona i la immigrada?Jo crec que la millor manera de trac-tar el tema de la immigració és desdel punt de vista de la ciutadania. Lagent veu la immigració com un feno-men estrany, excepcional. Però estracta de veure la immigració comun fet normal.L’única excepcionalitat és la del queacaba d’arribar, però aquesta és una

excepcionalitat molt temporal. Hi hagent que passa un gran període deprecarietat, sobretot amb la lleid’estrangeria que tenim. Tenim unanormativa que el que fa és posarmoltes traves als immigrants en laseva opció com a ciutadà. Per exem-ple, a Viladecans hi ha gent que fa 6o 7 anys que hi resideix i hi treballai que encara no té la regularitat, per-sones que fins i tot tenen fills nascutsa Catalunya.

Luis MiguelNarbona

4Entrevista a

“Hem de tractarla immigració desdel punt de vista dela ciutadania”

Llicenciat en Antropologia i asses-sor de l’alcaldia en temes de convi-vència i ciutadania a l’Ajuntamentde Viladecans.

El m

on

og

ràfi

c

n I, suposo que és molt importanttreballar amb aquests nens, fillsd’immigrants.Hi ha un fet bàsic: l’any 2002 el 17%dels nens nascuts a Catalunya teniencom a mínim un pare estranger. Ideixem a part els nens que han arri-bat de molt petits, que fan pujaraquest percentatge, perquè podransol·licitar la nacionalitat. Aquestsnens al 2020 tindran 18 anys. Depènde la política que haguem fet de co-hesió social que aquests nens se sen-tin catalans. Si continuem parlantde la immigració com fins ara, si con-tinuem amb aquesta llei d’estran-geria, aquests nens, de grans, seranpersones ressentides amb la societati no se sentiran ciutadans d’aquestpaís.

n Les administracions locals i la delGovern central van a la par en políti-ques d’immigració?No. Les mesures d’inserció i socialit-zació es deixen en mans de l’Admi-nistració local, fet que em sembla bé,però els recursos no acompanyenaquestes mesures i, a més, s’oblidaun fet fonamental: no es pot parlard’integració si la gent no té possibi-litat de regularitzar els seus papers.Per exemple, fa poc he viscut el casd’una noia jove, de 22 anys, que parlael castellà basant bé, entén el català,té un nivell de formació bo, però noté cap possibilitat de trobar feinaperquè no te permís de treball i elseu permís de residència va lligat alpermís del seu marit, del qual estàen tràmits de divorci. Aquesta noiava venir a l’Ajuntament de Viladecansmolt desesperada i les eines que te-nim des de l’Administració local perajudar aquesta veïna, que està inte-grada i vol continuar vivint a la ciutat,són molt poques.

n Quins projectes o iniciatives fanfalta per millorar aquesta situació?Fan falta moltíssimes coses. Hi hados eixos fonamentals, en el temade la immigració, en què la Generali-tat pot incidir: l’educació i la sanitat.I en cap dels dos eixos s’han establert

mesures mínimament correctoresdels problemes que anaven sorgint.Els reforços en el sistema educatiusón ínfims i no arriben a tots els cen-tres. Estem introduint nens als cen-tres amb un desconeixement totaldels idiomes vehiculars de l’escola,entren en el sistema educatiu sensecap tipus de suport, passen anys al’escola per poder aprendre l’idiomavehicular i així el rendiment acadè-mic dels nens i nenes immigrats ésmolt baix.En temes de sanitat, el mateix. Lesdemandes sanitàries han augmentatmoltíssim i no han augmentat de lamateixa manera els serveis, i nonomés els serveis estrictament sani-taris, sinó els complementaris com,per exemple, un intèrpret entrel’immigrant i el metge.

n Per tant, proposes que es treballiamb col·lectius professionals con-crets. Si no ho tinc mal entès, vastreballar amb policies.Sí. Fa anys que treballo amb l’Escolade Policia de Catalunya fent cursosde sensibilització i informació al co-l·lectiu de policies. I n’estic molt sa-tisfet perquè crec que han donatmolt bons resultats.Una de les coses que treballem mésés la no-excepcionalitat del fenomenmigratori actual. La història del mónés intercanvi i moviment, no existeixmodernitat ni civilització sense mo-viment de persones.

n S’observen canvis d’actitud desprésde rebre el curs?Radicalment. Els policies no són uncol·lectiu especial. Si la resta de lapoblació té formats uns estereotipssobre la immigració, els policies tam-bé els tenen. Però amb una diferèn-cia: en el cas de la policia aquestsestereotips es poden agreujar, perquèper qüestió professional tenen con-tacte amb un determinat col·lectiu,no coneixen tots els marroquinsd’una població, coneixen tots els ma-rroquins delinqüents d’una població.Els mateixos policies valoren el cursamb una qualificació alta.

S’ha de tenir en compte que de lamigració es parla molt, però s’hi re-flexiona molt poc, es donen per bonesmoltes de les coses que s’escolten. Ésfonamental crear un espai de reflexióamb dades contrastades.

n Amb quins altres col·lectius treba-lles?El primer que vaig fer al començar lameva feina a Viladecans va ser treba-l lar amb els funcionaris del’Ajuntament. Això ho vaig fer tambéa Ca N’Anglada, on em vaig adonarque gran part dels prejudicis quem’explicaven els veïns del barri, tam-bé me’ls explicaven a Serveis Socials,és a dir, molts dels estereotips queem trobava al carrer es reafirmavenen la mateixa Administració. Vaigveure clar que era fonamental treba-llar, sobretot, amb els funcionaris del’Ajuntament, amb qualsevol funcio-nari, des dels serveis d’Informaciófins a l’Alcaldia.També vaig treballar amb les comu-nitats de veïns, perquè de conflictes,n’hi havien! El problema sorgeixquan el conflicte es generalitza is’oblida la resta de població immi-grant que no és conflictiva. Hi haviaproblemes tan elementals com queun immigrant que vivia en un blocde pisos no netejava l’escala, alesho-res te n’adonaves que a aquella per-sona ningú no li havia dit que nete-gés l’escala. Una mesura molt eficaçva ser penjar papers per l’escala, enàrab i en francès, perquè tothom sa-bés que havia de netejar.

n Des de l’Ajuntament traduïu infor-macions en altres idiomes?Sí. L’Administració pública ha d’ajudarel ciutadà; des del moment que par-les de ciutadans i no d’immigrantset trobes amb un problema bàsic:que has d’arribar a aquest ciutadà.Si tenim un servei fonamental queels immigrants no utilitzen perquèno entenen l’idioma, per què notraduir-lo? Els municipis turístics notenen cap problema a traduir al’anglès qualsevol de les activitatsque fan.

El m

on

og

ràfi

c

n Pots destacar alguna experiència que hagis viscut a l’Ajuntament deViladecans?Sí, la creació d’una Taula de Civisme i Convivència en el municipi. Enformen part les associacions de veïns, les ampes, l’Associació Musulmanade la ciutat, l’Associació de Gitanos i representants de tots els grupspolítics de la ciutat. La Taula es reuneix periòdicament per tractar elstemes de convivència.

n Ha aconseguit resoldre problemes?Sí, per exemple, nosaltres teníem un conflicte amb una mesquita, quanse’n començava a parlar les converses eren molt tenses, però ara estan

totalment normalitzades i tenim al municipi una eina permanent de negociació i informació per abordar elsproblemes de convivència que puguin sorgir en el futur.

n Què pot aportar l’educació en el lleure per millorar els problemes de la immigració?Tot. L’educació en el temps lliure compleix unes funcions fonamentals, la cohesió social dins una pròpia comunitat.La canalització del temps lliure en activitats de relació, d’intercanvi, d’aprenentatge, és fonamental per cohesionaruna zona determinada, ja sigui un barri, una ciutat o un país.

La veu dels col·lectius5d’immigrants

Un dels objectius del projecte Ciutadania i Immigració és conèixer de prop els col·lectius d’immigrants i fer activitatsconjuntes entre els nostres esplais i les seves associacions. A dues d’aquestes els hem demanat la seva col·laboracióamb el monogràfic perquè es presentessin i ens expressessin la seva opinió sobre els dos temes que ens interessen:la convivència i l’associacionisme.

Associació Sociocultural Ibn BatutaL’any 1994 neix IBN BATUTA, associa-ció destinada a donar ajuda humana,social i cultural als immigrants resi-dents a Catalunya, principalment alcol·lectiu magrebí, així com a la rea-lització de tot un treball exterior desensibilització, donant a conèixer elsaspectes més rellevats d’ambduescultures per tal de facilitar la com-prensió, creant un clima de convivèn-cia i respecte.

“No hi ha dubteque una de les princi-pals vies de participa-ció dels immigrantsen la societat civilés l’associacionisme”

El m

on

og

ràfi

c

Els usuaris d’ASCIB compten amb un important recolza-ment, per part dels treballadors i voluntaris. Dins els dife-rents àmbits on actuen, destaca el servei d’assessoramentjurídico-legal, servei d’inserció sòcio-laboral amb bossa detreball, gestió de contractació i recolzament al’autoocupació mitjançant microcrèdits. També comptenamb un servei de mediació i traducció de textos delscastellà/català al àrab i viceversa, classes d’alfabetitzaciói de llengua catalana i castellana.

El jove pot gaudir de tallers i cursos d’informàtica, aixícom classes d’àrab per a nens i joves de segona generaciói autòctons. Destaca la formació del grup teatral Al-Muhajir. Gràcies a la col·laboració de nens i joves s’hanportat a terme diverses representacions en diferentsciutats de Catalunya.

L’Espai Dona ofereix un servei personalitzat per a donesimmigrants en temes relacionats amb la informació iorientació social, cursos de formació, classes de castellài alfabetització, bossa de treball, així com un serveid’acompanyament, traducció i mediació.

L’associació compta amb una publicació trimestral, larevista Attawassul, que serveix de via per a donar aconèixer les activitats que es realitzen, l’opinió de lespersones que formen part de l’entitat i de qualsevol altrepersona que tingui una experiència o opinió que vulguidonar a conèixer.

El passat mes de desembre IBN BATUTA va portar a termeper segona vegada La Caravana Solidària, amb la quales va fer arribar material escolar a un barri de Tànger, alnord del Marroc.

Les associacions representen la via per a conèixer pro-blemàtiques i aspiracions d’una comunitat que encarano disposa d’altres medis de participació. Des d’IBNBATUTA, també, som conscients de que som el millorvehicle per a establir un diàleg entre el col·lectiu immi-grant magrebí i la societat catalana, tenint com a doblefinalitat l’ajuda a la integració atenent les necessitatsdels nouvinguts, així com l’afirmació i manteniment dela identitat.

Asociación Socio-Cultural IBN-BATUTAC/. Sant Pau, 82 Baixos08001 BarcelonaTelf./Fax: 93 32930 54www.ascib.net

Associació AEJGE(Associació d’Estudiants i Joves de Guinea Equatorial)

En escriure’t aquestes paraules, con-fesso que em fa una mica de por jaque no estic segur que el que et pu-gui dir estigui en la línia del teu po-sicionament davant el fenomen dela immigració. Tanmateix, procuraréparlar-te amb el cor i el tarannà dequi vol construir ponts de convivèn-cia i de comprensió social.

Ja saps que en els darrers anys escompten per milers els immigrantsque han arribat, desesperats, a lesportes d’Europa a través de les costesdel Sud peninsular espanyol i moltsmoren pel camí. Però no és aquestal’única via per la qual entren a Espan-

ya els immigrants. Molts d’ells arri-ben a través dels aeroports interna-cionals del país, amb un visat expeditper les respectives delegacions diplo-màtiques. Per alguns nacionalsaquestes morts són escàndol, la carade la injustícia internacional.

Per entendre aquesta realitat socialhem de saber que el fenomen de laimmigració no és nou per a la socie-tat internacional ni per a Catalunya.Probablement, hem d’admetre queel perfil de l’immigrant ha canviatperò que els moviments migratorissempre han existit i, en darrer terme,tenen les mateixes causes: LA RECER-

CA D’UNA OPORTUNITAT QUE LI ÉSNEGADA A L’IMMIGRANT EN EL SEULLOC D’ORIGEN.

Es tracta d’una conseqüència del des-ajust socioeconòmic entre païsosdesenvolupats i països empobrits.Has de saber que la immigració capa Europa no és fortuïta. La nostrasocietat catalana, a través de les em-preses multinacionals i la bonançaeconòmica a tota Europa, s’ha con-vertit en una atracció de gent de laqual ni tu ni jo som responsables.D’altra banda el nostre estat del be-nestar, que allarga l’esperança devida, i la baixa taxa de natalitat de

Carta d’un immigrant a un policia

El m

on

og

ràfi

c

marginació i exclusió. És cert que hiha uns quants immigrants que difi-culten la bona convivència, peròaquests no representen la gran mas-sa d’immigrants. El comportamentdels qui actuen de forma incívica nojustifica la criminalització de tot elcol·lectiu, ni mantenir un discurs ins-titucional que genera divisió entreels D’AQUÍ i els DE FORA.

Com a agent social et considero unprofessional al servei dels ciutadans.Un professional que garanteix la paui la cohesió social de manera quebusca estratègies per rebaixar la con-flictivitat social, preveu els delictesi no encén focus de tensió. Ets unprofessional per a tots els qui aquíresideixen. Pels legals i pels qui estanen situació irregular, perquè inde-pendentment del que diguin elsmeus papers sóc humà, sóc una per-sona, un ciutadà, potser amb alguneslimitacions administratives, però sóctambé digne de ser protegit, defen-sat i tractat amb respecte, al mateixtemps que m’ensenyes quines sónles meves obligacions en aquestasocietat que m’acull.

Reconec que la nova realitat exigeixassumir amb freqüència diversos rolsi circumstàncies sense tenir tot so-vint prou temps per actuar amb me-ditació. Potser estàs desbordat pelrepte de com abordar aquesta socie-tat diversa, però si assumeixes queel qui tens davant és abans que im-migrant una PERSONA amb unahistòria, possiblement els resultatsseran diferents. Has de saber que nohi ha dues històries iguals en la im-migració perquè cadascú té la sevapersonalitat, identitat i cultura queva adquirir al seu país. Això ens porta

a la conclusió que estereotipar i ge-neralitzar pot dificultar la teva tascacom a professional.

Quan vegis una persona negra pelscarrers de la teva ciutat no t’impres-sionis pel que veus, no pensis quepel fet de ser diferent dels altres ésun perill; fes senzillament el que fa-ries amb qualsevol dels altres ciuta-dans, no el tractis amb prejudicis.

Aquesta reflexió, un punt utòpica, ésun pas més cap a la integració delsimmigrants. Una integració que éspossible gràcies a l’existència de di-ferents entitats formades pels ma-teixos immigrants per a l’atenció iorientació d’immigrants de maneravoluntària i altruista. Els immigrantssón bons coneixedors de les sevespròpies necessitats i de les solucionsoportunes. Orienten els seus conciu-tadans i promouen els llaços inter-culturals.

Emigrar és també un drama perso-nal. Trenques amb tot el que eresfins aleshores i vius la forta tensióde no poder ser present en momentsdecisius familiars: la mort dels pares,el casament de germans, el creixe-ment dels fills... Això també es tra-dueix en moltes ocasions en un estatde mal humor per a l’immigrat que,augmentat amb l’assetjament i lapersecució policial, pot endurir com-portaments i fer perillar la integraciódels nous ciutadans.

Recorda que, per a molts, la teva solapresència genera respecte. Et dema-no per un moment que demostrisaixò que busco i no trobo: seguretati valoració. No m’identifiquis com unperill sinó com algú com tu, perquèper mi tu també ets diferent.Tracta’m com qualsevol altre ciutadài no em neguis tu també la llibertatde viure i l’ambició de créixer.

Alfonso Salomón RipeuFormador: “Policia i Multiculturalitat”Associació d’Estudiants i Jovesde Guinea Equatorial

l’Europa desenvolupada, fan neces-sària una mà d’obra que realitzi elstreballs durs mal pagats ja que sónfeines que no assumeixen els treba-lladors del propi país; els immigrantsajuden a suportar el futur de les pen-sions i tot l’estat del benestar ja quela majoria són joves, sans i forts.Aquests col·laboren al fet que moltssectors econòmics dels nostre paíscontinuïn actius. D’aquesta maneranacionals i immigrants ens necessi-tem mútuament, i estic convençutque els immigrants d’avui seran elscatalans de demà.

Cal recordar que l’home ha sobrevis-cut perquè ha après a immigrar i aadaptar-se a noves formes de vida.L’immigrant és conscient d’aquestaexigència quan empren el camí dela immigració. Però cal donar-li elsmitjans i l’oportunitat mitjançantnormes de convivència i valors so-cials adequats. L’experiència m’haensenyat que la immigració de persi no és un problema. El problemasorgeix de la gestió dels fluxos mi-gratoris, les lleis que la regulen, elsmecanismes d’integració dels nousciutadans. Aquesta gestió de cap ma-nera pot sustentar-se sobre els con-trols estrictament policials, sinó so-bre pilars d’educació, economiaequilibrada, sanitat eficaç i seguretatciutadana.

No hem d’oblidar que l’immigrantés per sobre de tot una persona i quecom a tal té necessitats. És el mateixsistema del nostre país el que genera

“Fins a la segonameitat del segle xxla immigracióespanyola es dirigiafonamentalmental sud d’Amèrica,on s’instal·larenentre 8 i 10 milionsd’espanyols”

El m

on

og

ràfi

c

6 Quines són les tevesactituds?

El m

on

og

ràfi

c

Pensa, reflexiona i respònLa realitat és a vegades diferent del que pensem i del que podem percebreselectivament. Diferents persones poden interpretar el que perceben de distintesmaneres: tot el món és diferent, però també tenim molt en comú.

verdader o falsINTENTA RESOLDRE AQUEST QUADRE VERDADER FALSLes dones són més atractives que els homesUn pobre és pobre perquè és mandrósLes persones grosses són simpàtiquesTots els xinesos mengen arròsTots els drogoaddictes robenEls nens que juguen amb nines són marietesLes nenes no saben jugar bé a futbol

Arribem a la conclusió que les afirmacions a vegades són vertaderes i a vegadesfalses, que és possible mantenir opinions diferents; el que és vertader per auna persona pot no ser-ho per a una altra.

prejudicisAFIRMACIONS D’ACORD EN DESACORDEls madrilenys són uns “xulos”Els catalans són gasiusEls gitanos moltes vegades arriben a ser lladresTots els nord-americans són molt patriòticsLes dones no saben conduir gaire béEls magrebins ens roben els llocs de treballTots els llatinoamericans saben ballar bé

Si has estat d’acord en alguna de les afirmacions anteriors és que tens prejudicis, pensa una altra vegada les tevesrespostes i intenta fonamentar-les.Si has estat en desacord amb totes, pensa en arguments per defensar la teva opinió.

El prejudici és una opinió o idea d’alguna cosa sense conèixer-la realment. Quan la penses dues vegades resultaser falsa. Normalment els prejudicis es formen a partir de generalitzacions i opinions i poden tenir un caràcternegatiu o positiu.

fet o opinió

Malauradament és molt habitual convertir les opinions en fets, i això sol ser la base d’actituds intolerants.

Jo crec això, jo crec allò... Això són opinions. Els fets sempre són vertaders, peròles opinions no tenen per què ser-ho; cadascú pot tenir una opinió diferent. Etposem a prova per veure si pots distingir entre els següents comentaris:

FET OPINIÓEl vermell és un colorCoca-cola: no hi ha res millor6 x 6 = 36Les professores són més simpàtiques queels professorsEl rock és la millor músicaTots els matins surt el solLes persones blanques són més intel·ligents queles negresEls bolivians estan més adaptats a l’alturaque nosaltresLa gent emigra per diferents causes: econòmiques,socials...

Generalitzar és dir que una afirmació és vàlida per a tot un grup, i normalment les generalitzacions són incorrectes,perquè: si alguna cosa serveix per a un grup, no té per què servir per a una persona individual. Si alguna cosa serveixper a una persona individual, no té per què servir per a un grup. Les afirmacions que es fan no són sempre vertaderes.

El m

on

og

ràfi

c

generalitzacionsAlguna d’aquestes afirmacions et semblen correctes? SÍ NOA la classe hi ha un jove amb el cap pelat. Aquest ésskinhead. Els joves que porten el cap pelat són skinheads.Patxi és del País Basc. Patxi és violent. Els bascos són gentviolenta.El meu veí és drogoaddicte. El meu veí té la SIDA. Totsels drogoaddictes tenen la SIDA.Una persona (orígen magrebí) va cometre un delicte. Totsels magrebins són lladres.El fill de la meva amiga té síndrome de Down. Aquest nena vegades és una mica agressiu. Tots els nens/es ambsíndrome de Down són agressius.Una persona (orígen català) va maltractar la seva dona.Els homes catalans són molt agressius i maltractenles seves dones.

Durant el curs 1999-2000 ens vam dedicar aconèixer el barri, organitzar-nos com a grup demonitors, tenir un primer contacte amb els in-fants i adolescents que vivien al barri a travésd’activitats de lleure puntuals i conèixer la dinà-mica de l’Associació de Veïns, ja que teníem moltclar que havíem de treballar conjuntament. L’estiudel 2000 vam iniciar l’esplai amb un casal d’estiudurant la primera quinzena de juliol.

El setembre de 2000 vam iniciar l’Esplai la Baldu-fa, i fins al 2002 anàvem funcionant amb les difi-cultats que m’imagino que tenim tots i totes al’esplai: pujades i baixades de monitors i d’infants,burocràcia, moments de més empenta i d’altresde més baixos...

L’Esplai La Baldufa va reobrir les seves portes l’any99. Un grup de joves que teníem ganes de partici-par i introduir-nos en el món del lleure vam decidirtornar a reiniciar les activitats de la Baldufa. quefeia un parell d’anys que havia tancat per mancade monitors i també d’infants.

Alguns del monitors teníem contacte amb asso-ciacions de veïns de la ciutat i ens vam assabentarque al barri de les Escodines on estava ubicat laBaldufa volien reobrir l’esplai i buscaven volunta-ris. Alguns teníem experiència en el treball ambinfants i adolescents en el marc del lleure i altresno tenien l’experiència, però tots i totes ens vamagafar a la iniciativa amb molta il·lusió i ganes detreballar.

Molts esplais d'arreu de Catalunya hem hagut de tancar les portes dels nostres

centres per manca de monitors, per manca d'infants, d'infraestructura… Els motius

poden ser diversos, pot ser per un fet o per diversos factors que es desencadenen.

El fet és que aquests centres deixen d'oferir un servei al territori, al barri i els

infants perden un espai de lleure i alhora educatiu. Segurament, molts infants

continuen amb altres activitats de lleure, però també hem de ser conscients que

cada vegada el sector del lleure s'està professionalitzant més, jo no crec que això

sigui negatiu, també crec que és necessària aquesta professionalització, però

també crec que és molt important l'intercanvi i la relació entre monitor/a d'esplai

i infant en què tots dos són allà de manera voluntària.

el r

epo

rtat

ge

La Baldufa

El tancamentde l’esplai

de Manresa

Podríem dir que el curs del2002-2003 ja vam començarl’Esplai veient que seguramentseria el darrer any de l’esplai.Com qualsevol cosa que s’inicia,no arriba al seu final per un solaspecte sinó que normalments’aglutinen diferents motiusque fan que es desencadeni unaroda que moltes vegades és difí-cil de fer aturar i tornar a iniciarel procés.

El barri de les Escodines, on estàubicada la Baldufa, és un barrique forma part del nucli anticde Manresa. És un barri caracte-ritzat per una segregació terri-torial, és a dir, una part del barride les Escodines és una partmolt antiga de la ciutat, ambels habitatges amb condicionsprecàries, i una part molt obli-dada per les administracionsdurant molts anys, fet que haprovocat que els ciutadans queviuen en aquesta part del barrisiguin estrangers que arriben ala ciutat amb situacions moltprecàries, famílies autòctonesamb problemàtiques socio-econòmiques, i minories ètni-ques. En aquesta part del barriel percentatge d’infants i ado-lescents no és molt elevat i gran

part d’aquests infants presentenproblemàtiques sociofamiliarsimportants.

L’altra part del barri de les Esco-dines és un barri caracteritzatper unes edificacions molt no-ves on viuen famílies que po-dríem anomenar de “classemitjana”. Les famílies que viuenen aquesta part del barri més“nou” no tenen un sentiment debarri, i el percentatge d’infantsés més elevat però també es tro-ben amb una oferta de lleuremés àmplia.

Aquesta segregació territorial,en un principi, va ser un repteper a l’equip de monitors, però,tal com expliquem més avall, enrealitat va ser una font conflicti-va en la dinàmica de l’esplai.

Part delsmonitors vam

començar atreballar algunsdissabtes, fet queva influir tant en

l’organitzaciódel centre com

en la motivació

Maneresdiferents detreballar va

provocar undistanciament i

una manca desuport de

l’Associació deVeïns

El tancament de l’Esplai la Baldufa es va produir per diversos fac-tors:

• La falta de monitors i de motivació: el darrer any de funcionamentuna gran part dels monitors vam començar a treballar alguns dissa-btes al mes, això va provocar que l’equip de monitors funcionés bas-tant inconstant, fet que va influir tant en l’organització del centrecom en la motivació dels monitors que formàvem l’equip. A més amés teníem un grup d’edat que eren adolescents però consi-deràvem que encara eren massa joves per fer de pre-monitors, itampoc no vam trobar joves externs al centre que volguessin impli-car-se i participar en l’esplai.

• La disminució dels infants: en el darrer any vàrem tenir una dava-llada d’infants que participaven a l’esplai, suposem que en part hiva influir la manca d’organització i coordinació de l’equip de moni-tors, i alhora aquesta davallada d’infants va fer augmentar la des-motivació dels monitors.

• La segregació territorial: tal com he comentat anteriorment, el ba-rri està dividit per dues parts ben diferenciades. Aquestes diferèn-cies tant a nivell econòmic com social i familiar creen unes desigual-tats de les quals els infants no queden al marge. Durant uns cursosteníem infants de les dues parts del barri; això com a equip de mo-nitors ho trobàvem molt enriquidor i intentàvem treballar-ho veientel conflicte amb connotacions positives i com a facilitador de canvi,però hem de ser conscients que una entitat de lleure és un dels ele-ments que en el conjunt influeixen en el procés socialitzador del’infant, hi ha la família, l'escola, el barri… I si aquestes desigualtatsno es treballen a nivell global, és molt difícil abarcar-ho a nivell d'uncentre d'esplai. El darrer any de l'esplai vàrem començar a tenir pro-blemes amb algunes famílies, ja que no acceptaven que alguns in-fants participessin en les activitats de l'esplai, perquè al barri esta-ven etiquetats de "conflictius". En aquest punt nosaltres vam volerque ens donés suport l'Associació de Veïns, ja que jurídicament de-peníem d'ells, però no vam trobar aquest suport. Vam intentar tre-ballar-ho amb les famílies afectades, però aquestes van decidir des-apuntar els seus fills i filles del centre. Hem de dir que sí que hi hahagut pares que en tot això ens han fet costat i ens han ajudat enles decisions de continuar treballant amb els infants de la part mésantiga del barri.

• Des d'un principi com a equip de monitors vam decidir treballarconjuntament amb l'Associació de Veïns ja que crèiem que havíemde seguir tots unes línies conjuntes per treballar per la millora inte-gral del barri, però a poc a poc van començar a sortir maneres dife-rents de treballar i de realitzar les coses. Això va provocar un distan-ciament i una manca de suport de l'Associació de Veïns envers elcentre d'esplai. Aquesta manca de suport també era un posar travesen la dinàmica de l'esplai, a nivell d'activitats, a nivell de local… Vamarribar a plantejar-nos de constituir-nos com a entitat amb persona-litat pròpia, però l'equip de monitors no estava prou reforçat i tam-poc no vèiem clara la continuïtat de l'esplai per iniciar un procésd'aquestes característiques. Alhora, també pensàvem que era con-tradictori estar en un barri i estar en contra de l'Associació de Veïns.

No crec que cap d’aquests as-pectes que he esmentat esti-guin aïllats els uns dels altres,sinó que crec que els diferentsmotius estan relacionats i va serl'acumulació dels diferents as-pectes que ens van fer arribar ala decisió de tancar l’esplai.

No m’agradaria que després dellegir-ho us quedéssiu amb unasensació només negativa, crecque el temps que vam funcionarcom a esplai va ser una expe-riència molt enriquidora a nivellindividual de tots els monitors imonitores que han passat pelcentre i dels infants que hi vanparticipar, i també va ser una ex-

El temps que vam fun-

cionar com a esplai va

ser una experiència

molt enriquidora a ni-

vell individual de tots

el monitors i monito-

res.

periència enriquidora a nivellgrupal. Fins i tot crec que el da-rrer any d'esplai tot i que vaanat de cap a caiguda va ser totun procés en què tots els moni-tors vam poder aprendre moltels uns i dels altres.

Arantxa PonsMonitora Esplai la Baldufan

i tu

qu

è en

pen

ses?

Falta Amor

Fa temps, en el nostre esplai hi havia un monitor que tot fent broma ens recordavaconstantment que falta amor. I tot i fer-ho amb gràcia, no se n’enreia, sinó que mirava defer-nos comprendre a tot l’equip i als mateixos nanos, que vivim plens de complexos, tabúsi manies, i que al cap i a la fi el més important és saber que, malgrat els nostres defectes,som humans. I com a tals, hem de saber estimar-nos els uns als altres així com a un mateixi tot allò que ens envolta. Perquè... és que potser no hi ha res més bonic que estimar i serestimat?

Sí que és cert que en ocasions una relació pot esdevenir un conflicte i que això puguiperjudicar el bon funcionament de l’esplai. Ara bé, és degut al fet d’estimar o més aviat ano saber estimar? Qui no es coneix ni s’estima a un mateix, mai podrà arribar a saber estimarde debò.

Tots sabem que sense estimar no sabríem el que és odiar, però l’odi vers la persona que hasestimat esdevé quan la rancúnia pot sobre nosaltres, fet que mostra la immaduresa d’unmateix. És per això que a l’esplai és on hem de mirar d’aprendre a fruir de l’amor, superanttotes aquelles pors interiors que poden arribar a fer mal a aquelles persones que ens hemestimat, que estimem o que podríem estimar. Un dels valors bàsics, i potser el més important,és sens dubte el de l’amor. I si no som capaços de transmetre’l ens hauríem de plantejar sirealment som feliços amb el que fem i amb el que som.

Estima’t, estima i seràs feliç!

Dídac Navarro / Guiu CastellsComissió AmorC.E. Sagrada Família, C.E. Esplai Xiroc, C.E. Esplai El Carrer (Premià), C.E. Jump (Cornellà).

Els nostres millors amics

els hem fet probablement

a partir de compartir

punts de vista, il·lusions

i projectes. Els esplais són,

per tant, espais

privilegiats per fer bons

amics. En aquest sentit,

és freqüent que dins

l’equip de monitors

es donin relacions

sentimentals intenses.

Tanmateix, a vegades

aquest fet provoca

tensions dins els equips.

Les relacionssentimentalsentre els monitors,faciliten o dificultenla tasca educativa?

Al principi tot són flors i violes, no?Però que passa quan les relacionses trenquen? Si, amb sort, pertanyenal col·lectiu d’aquelles persones queprefereixen mantenir l’amistat persobre de tot, el seu entorn no esveurà afectat. Però i si no? I si tot elque queda són llampecs i trons imales paraules?

Jo he viscut una d’aquestess ituacions durant la mevaparticipació al projecte Bòsnia: duespersones, una de Catalunya i una deBòsnia, que en un dels viatges de lacomissió “s’enrotllen”. Després, quana l’estiu la de Bòsnia arriba aCatalunya, es troba amb que l’altrapart no desitja continuar amb larelació. El mal rotllo és evident, i mésquan les dues persones sónmonitors que s’ha de relacionar totsels dies. Tot el projecte va patir lesconseqüències.

És per això que crec que, tot i sernormal, sent persones com som, quesorgeixin relacions, és millor evitar-les sobretot quan es participa enprojectes comuns ( ja siguin esplais,intercanvis, casals), ja que unasimple baralla o un malentès podentirar a terra tot allò que amb tantd’esforç es va construir.

Laura Martín PriegoEquip Gral. Sector Vallès

Les relacions de qualsevol tipus entre les personesque formen part d'una institució tendeixen a afectarla vida d'aquesta, i l'esplai i les relacions sentimentalsno en són una excepció. Aquestes relacions poden

afectar de manera positiva (la parella pot funcionar molt bé com aequip de treball, per exemple), però també poden afectarnegativament, quan es produeix un tancament d'aquestes duespersones en relació amb els altres membres de l' equip, quan undels membres de la parella no és objectiu en determinades situacionsque impliquen l'altre, etc. També poden ser un problema quan laparella viu un mal moment o quan es produeix un trencamentd'aquesta, ja que es poden generar situacions de tensió dintre del'equip de monitors.

Ester Matarin, C.E. L' Eixam

i tu

qu

è en

pen

ses?

Sobre l’endogàmia a l’esplai:

Tots nosaltres creixem, aprenem i som fruitd’unes relacions humanes, instint natural i bàsicde tots els animals. A l’esplai creixem, aprenemi eduquem a través d’aquestes relacions.

Les relacions personals a l’esplai acostumen a ser intenses, i sovintpoden sorgir parelletes entre l’equip de monitors. Aquest tipus derelacions poden afectar molt la parella en el seu estat d’ànim i,indirectament, les persones que els envolten; així doncs, ho vulguemo no, afecten, d’una manera o altra, el treball que realitzem dia a diaa l’esplai.

Quan la relació passa per un mal moment els problemes de la parellapoden influir en el grup de treball, ja que no és gens fàcil o no sabemseparar la relació personal del treball.

Així doncs l’endogàmia a l’esplai genera inconvenients que sovintacaben dificultant el treball.

Alba i Tito, C.E. Xiroc

Les relacions sentimentalsentre els monitors,faciliten o dificulten la tasca educativa?

Un espai de treball educatiu sobreimmigració i convivència.

Un espacio de trabajo educativosobre inmigración y convivencia.

A space of educational reflection onimmigration and living together.

Pour un espace éducatif surl’immigration et la convivialité

Esplais Catalans

és membre de:

l’estiutots fem

Són recorreguts a peu o en bicicleta que esfan seguint un itinerari, de manera que cadadia es dorm en un indret diferent (fent bivaco muntant un campament). La durada idistància del recorregut depenen de lacapacitat dels participants (3-10 dies). Lasensació d’aventura i d’allunyament del queens és familiar i rutinari són molt enriquidors.

RUTASSon recorridos a pie o en bicicleta que se hacensiguiendo un itinerario, de manera que cada díase duerme en un sitio diferente (al raso omontando campamento). La duración y distanciadel recorrido dependen de la capacidad de losparticipantes (3-10 días). La sensación deaventura y el alejamiento de lo que nos esfamiliar y rutinario son muy enriquecedores.

HIKING TOURSThese are hikes on foot or by bike along a trail sothat the participants sleep in a different placeevery night (under the sky or arranging a camp).The duration and the distance of the trail dependon the ability of the group (3 to 10 days). Thesensation of adventure and the distance from allthat is familiar and routine makes it very enriching.

RANDONNÉESCe sont des parcours à pied ou en vélo qui sontfaits selon un itinéraire, de manière à ce quechaque jour il soit possible de dormir dans un lieudifférent (en bivouac ou en tentes de camping)La durée et la distance de la randonnée dépendentde la capacités des participants (3-10 jours).L’expérience de l’aventure et l’absence del’entourage familial et quotidien sont trèsenrichissants.

La principal característica dels casals és laseva vinculació al medi urbà, ja sigui en unaciutat o en un poble. L’horari habitual és dematí i/o tarda i opcionalment s’hi pot incloureel dinar. La seva durada oscil·la entre 2 i 4setmanes. S’hi fan activitats diverses: tallers,jocs, excursions, piscina, visites culturals…

CASALES DE VERANOLa principal característica de los campamentoses su vinculación con el medio urbano, sea enuna ciudad o en un pueblo. El horario habituales de mañana y/o tarde y opcionalmente seincluye también la comida.Su duración es entre 2 y 4 semanas.Se hacen actividades como talleres, juegos,excursiones, piscina, visitas culturales,…

DAY CAMPS IN TOWNIts main characteristic is the direct relation withthe urban surroundings, in town as well as invillages. The usual timetable is during the morningand/or afternoon, and occasionally there is a lunchoption. The duration is between 2 and 4 weeks.There are various activities: workshops, games,excursions, swimming pool, cultural visits,…

CENTRES DE LOISIRS D’ÉTÉLa principale caractéristique des centres de loisirsest ce rapport au milieu urbain, que ce soit enville ou dans un village. Les horaires habituellessont le matin et/ou l’après-midi; exceptionnellement il est possible d’inclure le dîner. La périoded’ouverture des centres de loisirs d’été varie entre2 et 4 semaines. Les activités sont diverses: ateliers,jeux, excursions, visites culturelles…

COLÒNIES

RUTES

CAMPAMENTS

La durada és de 3 a 15 dies i es realitzen enuna casa de colònies ja preparada i habilitadaper aquesta funció (amb menjador, cuina,dormitoris, lavabos i sales per fer-hi activitats).El contacte continu amb els companysfomenta l’educació en valors de convivènciai companyerisme. S’hi fan activitats diverses:grans activitats, jocs a l’aire lliure, excursions,piscina,…

COLONIASSu duración es de 3 a 15 días y se realizan enuna casa de colonias, especialmente preparadapara esta función (con comedor, cocina,dormitorio, lavabos y salas para haceractividades). El contacto continuo con loscompañeros fomenta la educación en valoresde convivencia y compañerismo. Se hacenactividades diversas: grandes actividades, juegosal aire libre, excursiones, piscina,…

SUMMER CAMPS IN THE COUNTRYSIDEThey last between 3 and 15 days and they areheld in a country house specially prepared andequipped for this function (with dining rooms,kitchens, bedrooms, bath rooms and living roomsfor activities). The continuous contact among theparticipants facilitates the education in such valuesas living together in harmony and companionship.There are various activities: workshops, outdoorgames, excursions, swimming pool,…

COLONIESLeur durée est de 3 à 15 jours et elles ont lieu dansun centre de vacances, déjà préparé et habilitépour ce type de fonction (avec salle-à-manger,cuisine, dortoirs, toilettes et salles d’activités). Encontact direct avec le milieu naturel, on développel’apprentissage de valeurs et d’attitudes de bonneentente et camaraderie. Plusieurs activités y sontrealisées: grands jeux, activités de plein air, petitesrandonnées, piscine…

CASALS D’ESTIU

La principal característica dels campamentsés el contacte directe amb el medi natural.El temps de durada és de 3 a 15 dies.L’allotjament en tendes de campanya i elmuntatge de tota la infrastructura delcampament faciliten l’educació en valors comla solidaritat i la cooperació. S’hi fan activitatscom tallers de medi ambient, jocs, descobertesde l’entorn,…

ACAMPADASSu principal característica es el contacto directocon el medio natural. La duración es de 3 a 15días. El alojamiento en tiendas de campaña y elmontaje de toda la infraestructura delcampamento facilitan la educación en valorescomo la solidaridad y la cooperación. Se hacenactividades como talleres de medioambiente,juegos, conocimiento del entorno,…

TENT CAMPIts main characteristic is the direct contact withnature. A tent camp lasts between 3 and 15 days.The lodging in tents and the arrangement of theinfrastructure of the camp help to educate in suchvalues as solidarity and cooperation. The activitiesare ecology workshops, outdoor games, discoverytours,…

CAMPEMENTSLa principale caractéristique des campements c’estle contact direct avec le milieu naturel. La durée peut osciller entre 3 et 15 jours et le logement sefait en tentes de camping. La construction de touteles infraestructures du campement facilitent l’apprentisage des valeurs comme la solidarité, larigueur et la coopération. On peut y réaliser desactivitées comme des ateliers pour conaître lanature, des jeux, des découvertes del’environnement…

l’estiutots fem

laïcitatLliga per la

Les darreres actuacions en matèria d’ensenyament del Govern central

han generat una forta contestació de tota la comunitat educativa. La

LOU i la Ley de Calidad han estat rebutjades per estudiants, pares i

mestres, però el que semblava impossible s’ha fet realitat. Tornarà a

ser obligatòria l’assignatura de religió. Constatem el que ens temíem,

el PP vol tornar enrere en la història. Davant d’aquest fet, però també

a la vista de l’actitud de l’Església catòlica, s’ha creat la Lliga per la

Laïcitat. Es va constituir a la seu de l’MLP.

l’ex

per

ièn

cia

Representantsde les entitats

impulsoresde la Llig

per la Laïcitat.Al fons,

un retratde Francesc

Ferrer i Guàrdia

que es torna a fer present de lamà d’un govern de dretes en con-nivència amb l’Església catòlica.

La Lliga ha estat impulsada perla Fundació Ferrer i Guàrdia (i dela seva mà s’hi ha implicat totl’MLP) i com a entitats fundado-res hi són presents els sindicatsUGT, CCOO, USTEC-STES, i CGT,l’ONG de desnvolupament Co-operacció, la Federació d’Asso-ciacions de Pares d’Alumnes deCatalunya, la Federació de Movi-ments de Renovació Pedagògica,Ateus de Catalunya i dues lògiesmaçòniques, el Gran Orient deCatalunya i la Gran Lògia de Ca-talunya i Balears. També l’MLP, ésclar.

L’acte va ser breu, oficiavad’amfitrió en Joan Francesc Pont,president de la Ferrer i Guàrdia.Després de la seva benvingudava intervenir en Vicenç Molinaper donar a conèixer al públicassistent (nombrós, molt nom-brós) què era la Lliga i el contin-gut del Manifest que se signava,i al seu darrere vam intervenirrepresentants de cadascuna deles entitats. De veritat que lesintervencions van valer la pena,potser destacaria la d’un maçóque celebrava la unió un cop mésde les forces de la cultura i el tre-ball en defensa de la llibertat depensament. Per cloure l’acte esva fer l’estrena d’una peça musi-cal per a guitarra dedicada a la

El passat 13 d’octubre, aniversaride l’afusellament de Ferrer iGuàrdia, es va donar cita a la seude l’MLP la societat civil laica. Elmotiu, donar impuls a la Lligaper la Laïcitat, un “contuberni”de forces socials compromesesamb la defensa de la llibertat depensament i en contra de lapresència de la religió en l’espaipúblic. El fet desencadenant hae s t a t l a i m p o s i c i ó d el’assignatura de la religió a lesescoles, un temor que molts imoltes consideraven passat, però

El fetdesencadenantha estat laimposicióde l’assignaturade religióa les escoles

Les sis organitzacions que vertebren aquest movi-ment són:

· Cooperativa Entorn, SCCL· Escola Lliure el Sol· Fundació Terra· Associació de Casals i Grups de Joves

de Catalunya (ACJ)· Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia· Esplais Catalans

Encara que mantenim la nostra pròpia indepen-dència, entre nosaltres existeix un nexe d'unió. Ensuneix l'ideari del moviment, basat en uns mateixosvalors: l’humanisme i la llibertat, sobre els qualsfonamentem la laïcitat i el progrés, els dos termesque utilitzem com a bandera.

El moviment laic i progressista està compromèsper impulsar el canvi social, i lluita a favor del lliurepensament, la tolerància, la diversitat, els dretshumans i la ciutadania. Aquest compromís implicauna presa de posició pública, que vol ser crítica itransformadora de la societat.

memòria de Ferrer i Guàrdia.Quan plegàvem, el Josep MariaÀlvarez, de la UGT, deia “ens hanfet saltar, s’han posat tan burrosque han fet que ens organitzem”.

A la Lliga, s’hi han adherit tambéaltres col·lectius com aral’Associació de Joves Estudiantsde Catalunya o entitats de treba-lladors d’origen estranger (pa-quistanesos, filipins... que veuenla que els cau a sobre). En aquestsmoments ja ha començat a coor-dinar estratègies per promourela insubmissió de mestres, paresi a l u m n e s a l s c e n t r e sd’ensenyament, així com per sen-sibilitzar la societat sobrel’agressió que suposa al nostresistema de drets i llibertats quedes del Ggovern central es vulguiimposar una determinada mane-ra d’entendre el món a tota lasocietat. I el que és més greu, queaixò es vulgui fer des del que hade ser el primer mecanisme degarantia de la lliure consciència,l’escola pública.

Joffre VillanuevaEquip de redacción

Si voleu, us podeu adherir al ma-nifest a través de la web de laFundació Ferrer i Guàrdia<www.laic.org>. Ho podeu fer in-dividualment o com a entitat, jaen són una bona colla.

Joan Francesc Pont, president de laFundació Ferrer i Guàrdia, en un

moment de la seva intervenció

La sala Pi i Margall, als baixos dela nostra seu social, es va quedar

petita per acollir a totes lespersones que van assistir a l’acte

WebTítol: Educación para la acción crítica<www.edpac.org>

L’associació Educación para la Ac-ción Crítica es va crear fa un anyamb l’objectiu de promoure el pen-sament i l’acció crítica, estimularestils de vida fonamentats en mo-dels de consum responsables,ecològics i sostenibles i impulsarla transformació social a partir dela introducció de petits canvis enla vida quotidiana. A la seva webus podeu informar de les activitatsque duen a terme (moltes d’ellespensades per dur a terme amb in-fants i joves), us podeu baixar ma-terials i podeu consultar i proposaridees pràctiques per estimularl’acció crítica (en camps tan diver-sos com la informació, el consum,la llar, la mobilitat, el treball, la saluto el lleure). Tot plegat molt recoma-nable. [Txus Sanz]

Títol: Cultures del Món<www.unescocat.org/cultmon>

Cultures del Món és una federacióinternacional d’organitzacions nogovernamentals, creada l’any 1998,per a la promoció de les identitatsculturals i de la diversitat culturalen el món contemporani. A la sevaweb es defensa la idea que totesles cultures són iguals en dignitati que cada una d’elles és patrimonide la humanitat. De fet, mitjançantla web tindreu accés a multitud dedossiers sobre estils de vida desen-volupats en el marc de diferentscultures. La base de dades es trobaen constant revisió i ampliació. Enpodeu extreure informació i algu-nes bones idees per treballar la in-terculturalitat des de l’esplai.[Txus Sanz]

Títol: Guia de recursos de educaciónen el desarrollo <www.congde.org/guia>

Aquesta és una iniciativa de la Coor-dinadora espanyola de ONGD (queagrupa 103 organitzacions i 16 coor-dinadores autonòmiques) ambl’objectiu de facilitar informació i re-cursos per promoure l’educació en eldesenvolupament. A la guia podeutrobar informació sobre materials,experiències i organitzacions organit-zats al voltant de grans temes comara globalització, salut, comerç just,consum responsable, interculturalitat,medi ambient, gènere, drets humans,migracions, educació per la pau, in-fància o voluntariat. La quantitatd’informació i recursos que hi podemtrobar fan d’aquesta guia una einamolt útil per als monitors i monitoresque pensin dur a terme activitats re-lacionades amb l’educació pel desen-volupament. [Txus Sanz]

MúsicaÀlbum: Louise Attaque (1997)Autor: Louise Attaque

Els Louise Attaque van ser lasorpresa de final dels 90 alpanorama musical francès.Aquest grup d’amics de París

(Gaëtan Roussel, Robin Feix i Alexandre Margraff) vancomençar a tocar junts des de l’escola amb el nom deCaravage, però no va ser fins 4 anys després de la formaciódel seu primer grup que amb la incorporació del violinistaArnaud Samuel el grup pren el nom de Louise Attaque enhomenatge a un dels seus grups preferits, els americansViolent femmes (Louise per femmes i Attaque per Violent).Seguint la seva curiosa i esbojarrada història, el grup contactaamb Gordon Gano, líder dels seus admirats Violent femmesperquè els produeixi el seu disc de debut, i per sorpresa delsLouise, Gordon Gano viatja a Europa amb un altre membredels Violent femmes, Warren Bruleigh, i entre tots dosprodueixen aquest magnífic disc d’estranya definició.

Els Louise Attaque no fan pop, no fan rock, no fan folk, nofan mestissatge, no fan cançó francesa, però tot això i algunacosa més es pot trobar al seu primer treball. Les cançons deldisc transmetent una energia desbordada amb un ritmeque a cops esdevé frenètic, amb una secció rítmica quesembla incansable i amb el violí distorsoniat de l’ArnaudSamuel corrent amunt i avall dels temes transmetent unaenergia que en la majoria dels casos es transforma en follia.Si a tota aquesta energia s’hi afegeixen les intel·ligents lletresdel seu cantant i guitarrista Gaëtan Roussel, ens trobemamb un disc molt complet i quasi bé imprescindible, delqual personalment destacaria com a perla, sense desmerèixerla resta, la cançó “Lea”, un joc de paraules de tres minutsnarrat amb una senzillesa i sensibilitat impressionants.Després d’aquest disc els Louise Attaque van trigar tres anysa editar el seu segon i últim treball, “Comme on a dit”, en lamateixa línia que l’anterior, però amb unes cançons moltmés treballades, que fan perdre una mica la frescor deldebut. Amb dos milions de discos venuts entre els seus dostreballs, els “Louise” van decidir escindir-se en dos projectesdiferents: Gaëtan Roussel i Arnaud Samuel lideren el grup“Tarmac” i Robin Feix i Alexandre Margraff estan al capdavantdels “Ali Dragon”; els primers en una línia semblant als“Louise Attaque” i els segons, apropant-se al hip-hop, lamúsica elctrònica i el Dub. [Isma Gómez]

Esplais Catalans, l’Escola Lliure El Sol, la

cooperativa Entorn, La Fundació Francesc

Ferrer i Guàrdia, la Fundació Terra i l’Associació

de Casals de Joves de Catalunya formen el

Moviment Laic i Progressista. En el terreny de

l’acció política i social, el Moviment Laic i

Progressista reivindica la salvaguarda de la

dignitat humana i l’autodeterminació de les

persones contra qualsevol limitació o pressió

injusta. El Moviment Laic i Progressista està

compromès en un impuls de canvi de la societat

a favor del lliure pensament, la tolerèancia, la

diferència, els drets humans i la ciutadania.

La Fundació Ferrer i Guàrdia,amb quinze anys d’experièn-cia, treballa per la recuperacióde la tradició lliurepensadora ila difusió de la pedagogia del’Escola Moderna.

L’Escola Lliure El Sol és l’einade formació per convertir els jo-ves en ciutadans lliures. Realit-za cursos diversos de formaciód’educadors i dirigents asso-ciatius per més de 1.000 alum-nes cada any.

Esplais Catalans, Esplac, ésl’associació d’educació en ellleure infantil i juvenil que agrupa112 centres d’esplai d’arreu deCatalunya. Treballa per la reno-vació profunda dels centresd’esplai fins a convertir-los en unautèntic Espai dels infants.

L’Associació de Casals iGrups de Joves de Catalunyapromociona, fomenta i coordinainiciatives i projectes juvenilsbasats en l’autogestió i la de-mocràcia participativa dels jo-ves. Té 31 grups i casals asso-ciats que agrupen 2.600 socis i5.000 usuaris.

ENTORN, sccl és la cooopera-tiva de serveis socioeducatiusque gestiona des de l’economiasocial projectes i equipaments.Actualment desenvolupa mésde 150 serveis en 50 poblacionsper a més de 50.000 usuaris.

La Fundació Terra és un ins-trument social per estendre elmissatge que totes les perso-nes podem i hem de fer petitescoses per contribuir a salva-guardar el medi ambient.