Prop de 20.000 estudiants,a les Jornadesde Portes Obertes

Prop de 20.000 estudiants,a les Jornadesde Portes Obertes

l’autònoma 232

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA FEBRER DE 2010

L’ONU BUSCA EXPERTSENTRE LA UAB

Més de mil estudiants vanprendre contacte amb unadelegació de l’ONU i vanlliurar el seus currículumsen una trobada que es va fera la UAB. La iniciativa del’ONU busca nous profes-sionals entre els estudiantsde l’Autònoma. PÀG. 13

NOU SISTEMA DE VISIÓPER COMPUTADOR

Un consorci europeu,coordinat pel Centre de Visióper Computador (CVC) dela Universitat Autònoma deBarcelona, ha desenvolupatHermes, un sistemaque permet analitzarel comportament humài emetre alertes. PÀG. 9

L’Autònoma, pionera en el món universitari amb aquestes jornades, ja fa setze anys que les organitza. PÀG. 2, 3 i 4

ESCULTURA ENRACONS DEL CAMPUS

El campus de la UAB «amaga»un grapat d’esculturesadquirides o cedides al llargdels seus quaranta anysd’existència. Situadesen vestíbuls, exteriors i mili un racons del campus,conformen tot un patrimoniper descobrir. PÀG. 15

PARETO

02

CAMPUS

Els dies 9, 10 i 11 de febrer van tenir llocles Jornades de Portes Obertes a la UAB,adreçades als estudiants de primer isegon de batxillerat i de cicles formatiusde grau superior. La UAB va ser pionera aCatalunya en l’organització d’aquestesjornades, que enguany han arribat a lasetzena edició.

Les Jornades, com cada any, es van cele-brar en tres torns: dos de matí i un detarda, en els quals hi va haver mésde dues-centes conferències sobre lesdiverses titulacions que imparteix la UAB.

Els alumnes visitants van venir nonomés de poblacions de Catalunya sinótambé d’altres indrets, com ara Andorra,les Balears, el País Valencià i Múrcia.

TRES DIES DE JORNADESDurant aquests tres dies de febrer, milersd’estudiants de centres de secundària

Les Portes Obertes arriben a la setzena edicióProp de 20.000 estudiants vénen al campus per conèixer la UAB

Els alumnesprocedeixen de 350 centresd’ensenyament desecundària de tot Catalunya

Es van organitzar més de 200xerrades informatives sobre elsestudis de la UAB, impartides

per 130 professors

Com a novetat de l’edició d’enguany,destaquen els graus de nova creació deNanociència i Nanotecnologia –estudisúnics en el mapa universitari espanyol–,Ciència i Tecnologia dels Aliments,Comptabilitat i Finances, Empresa iTecnologia, Gestió d’Empreses, Engi-nyeria de Sistemes de Telecomunicació iEnginyeria Electrònica de Telecomuni-cació.

Els professors de secundària, per la sevabanda, van assistir a sengles recepcionsque van tenir lloc a la sala d’actes delRectorat. Allà, les vicerectores de Rela-cions Institucionals, María José Recoder,i de Política Acadèmica, MontserratFarell, van explicar «l’aposta docent» de la

van visitar el campus. L’objectiu de lesJornades era oferir als futurs universita-ris la possibilitat d’entrar en contactedirecte amb el campus i d’informar-sesobre les característiques dels estudisque més els agradaria cursar.

Per aquest motiu, es van organitzarxerrades sobre totes les titulacions queimparteix. Amb aquestes xerrades, acàrrec de cent trenta professors de laUAB, es pretén resoldre tots els dubtesque poden tenir els futurs estudiantsuniversitaris i decidir sobre el seu futurdisposant de tota la informació possible.

UAB per al curs vinent, amb una ofertaíntegrament adaptada a l’espai europeud’educació superior (EEES), i van mostrarun vídeo sobre el Campus d’Excel·lènciaInternacional de la UAB.

El professor Jaume Moncasi, coordina-dor de la UAB per a les Relacions ambl’Ensenyament Secundari, va respondrea les desenes de qüestions formuladespels professors relacionades amb el noumodel de Proves d’Accés a la Universitat,que s’aplicarà ja aquest any.

Després de la conferència, se’ls va ofe-rir un recorregut guiat en autocar pelcampus.

Pel que fa als futurs estudiants univer-sitaris, les conferències a les facultats i

La plaça Cívica del campus, on es va instal·lar una carpa informativa, va ser el centre neuràlgic de les Jornades.

03

Tot un pla d’activitats d’orientació universitària

Les Jornades de Portes Obertes són el tret de sortida de totun seguit d’activitats d’orientació universitària que organitzala Universitat Autònoma de Barcelona per tal d’informar i atraureels milers d’alumnes de secundària que any rere any han dedecidir per quina universitat i per quins estudis es decanten.Es tracta de tot un pla d’orientació i captació d’estudiants en quèla UAB és referència entre totes les universitats espanyolesper la seva dilatada experiència i els seus èxits en aquest àmbit.Aquesta estratègia fa que les accions s’agrupin en dos apartats:

L’AUTÒNOMA ET VISITA

VISITES DE PROFESSORS DE LA UAB ALS CENTRESDE SECUNDÀRIA I ALS AJUNTAMENTSAdreçades als estudiants de centres de secundària i ajuntamentsde tot Catalunya. L’objectiu és presentar tota l’oferta d’estudisi de serveis de la Universitat i donar informació i orientacióper a l’elecció d’estudis. Es fan entre els mesos de febrer i maigde 2010.

VISITES DEL BUS DE LA UAB ALS CENTRES DE SECUNDÀRIAI ALS AJUNTAMENTSAdreçades a estudiants de centres de secundària i ajuntamentsde tot Catalunya. L’objectiu és apropar l’oferta d’estudis i serveisde la UAB als estudiants de secundària i als ciutadans de totCatalunya.

PRESÈNCIA AL SALÓ DE L’ENSENYAMENT I A ALTRES FIRESLa UAB és present al Saló de l’Ensenyament i altres fires educativesde Catalunya i de tot el món per donar a conèixer la seva oferta.

VISITA L’AUTÒNOMA

JORNADES DE PORTES OBERTES

VISITES AL CAMPUS PER A ESTUDIANTS DE SECUNDÀRIAAdreçades a estudiants de tercer i quart d’ESO, de primeri de segon de batxillerat i de cicles formatius de grau superior.L’objectiu és entrar en contacte directe amb la realitat de la UABa través de visites generals i específiques al campus de Bellaterra,en un autobús, per tal de conèixer els estudis, els serveis iles instal·lacions. Es pot fer una visita general a les facultatsi als serveis, o bé es poden fer visites específiques a les facultats.

DIA DE LA FAMÍLIA, DISSABTE 24 D’ABRIL DE 2010Adreçat a famílies d’estudiants de segon de batxillerat i de ciclesformatius de grau superior.S’organitzen amb l’objectiu de donar a conèixer el campus,els estudis i els serveis a les famílies dels futurs estudiants.

ALTRES ACCIONS ESPECÍFIQUESA més a més, la UAB organitza altres activitats més específiquesi temàtiques, com ara els Dissabtes de les Matemàtiques, elsDissabtes de la Física, el Camí de la Ciència, REVIR, Escolab o elCamí de la Ciència, totes elles per impulsar els estudis científics,o el Camí d’Enginyeries, per impulsar els estudis tecnològics.També es fan accions per facilitar la transició de la secundàriaa la universitat, com el Programa Argó o el Programa Ítaca. Es fael Concurs de Simulació de Judicis per promoure el coneixementdels estudis de dret entre els alumnes de secundària, o el concursliterari «Mots passants», que impulsa els estudis humanístics.

El professor Jaume Moncasi i la vicerectora Montserrat Farell, en la recepció als professors de secundària.

A la dreta, l’Autobús UAB, que viatja per tot Catalunya per donar a conèixer la Universitat, i a l’esquerra, una instantània del Dia de la Família, de l’any passat.

centres docents a què van assistir es vancomplementar amb altres visites i activi-tats arreu del campus.

Així, van poder fer visites guiades a lesinstal·lacions de la Vila Universitària i alsseus apartaments.

A més, van poder participar en el con-curs de vídeo i de fotografia «CampusUAB».

En la categoria de vídeo, l’objectiu ésfer una peça que expliqui com han viscutel procés d’orientació universitària, com

04 CAMPUS

han escollit els estudis, etc. El premi perals alumnes és un ordinador portàtil, iper al centre de secundària, tres mileuros com a col·laboració a la realitzaciód’un viatge amb finalitat cultural.

En la categoria de fotografia, elsalumnes de secundària poden partici-par amb una instantània que facireferència a algun indret del campus. Elpremi per a les dues millors fotografiesés un Ipod.

REVISTA I GRUP AL FACEBOOKUna altra novetat de l’edició d’enguanyha estat la remodelació de la revistaPortes Obertes, que la Universitat editacada any amb motiu d’aquestes jorna-

A l’esquerra, una sessió a la Facultat d’Economia i Empresa. A la dreta, la xerrada sobre nanociència i nanotecnologia.

Els futurs alumnes van arribar de diferents indrets de Catalunya i també de fora.

Els alumnes que van venirno només procedien

de Catalunya sinó tambéd’Andorra, les Balears,el País Valencià i Múrcia

MÉS INFORMACIÓ: www.uab.cat/relacions-institucionals

PLA DIRECTORS’aprova la proposta del Pla Director dela UAB 2010-2012 i s’encarrega a l’Equipde Govern que lideri el seguiment i l’exe-cució de les actuacions contingudes.

REGLAMENT DE LA FACULTATDE CIÈNCIES DE LA COMUNICACIÓEs ratifica el Reglament de la Facultat deCiències de la Comunicació.

GESTIÓ DE L’EDIFICI EUREKAEs modifica puntualment l’acord delConsell de Govern de 7 de juny de 2007

per tal que permeti l’assumpció per partde la UAB de la gestió i manteniment del’edifici Eureka.

PROGRAMACIÓ DE CÀTEDRESS’aprova el Programa de Promoció deCàtedres amb els corresponents indica-dors per a l’avaluació de trajectòriesintensificades (recerca, transferència,docència i assistència). S’encarrega alvicerector de Personal Acadèmic que faciuna diagnosi sobre la implementació delPrograma de Promoció de Càtedres ique, d’acord amb les seves conclusions,

presenti una proposta sobre la seva con-tinuïtat en una propera sessió delConsell de Govern convocada per a l’any2011.

MÀSTERS I DIPLOMATURESEs creen nous títols de màsters i diplo-matures de postgrau propis.

FÒRUM PER A L’AVALUACIÓS’aprova la participació de la UAB com asoci promotor de l’Associació Fòrumper a l’Avaluació de la Gestió Ètica-Forètica.

ACORDS DEL CONSELL DE GOVERN DEL DIA 28 DE GENER DE 2010

des, per tal d’informar i orientar elsalumnes de secundària. Enguany, sen’ha canviat el disseny i el tipus de paperen què s’imprimeixen els deu mil exem-plars d’aquesta publicació –editada con-juntament entre la UAB i l’empresaMedigrup, especialitzada en publica-cions universitàries.

A més, la Universitat va obrir per pri-mera vegada un grup al Facebook –unade les xarxes socials més destacades–sobre les Jornades, on els futurs alumnespodien fer comentaris i plantejar qües-tions relacionades amb aquestes.

CAMPUS 05

Premi per a la FundacióInstitut Català de Farmacologia

El professor Jaume Medina,Premi Ciutat de Palma 2009

La professora Carme Riera,Escriptora de l’Any 2010

PREMIS

La Fundació Institut Català de Farmacologia(FICF), que dirigeix Joan-Ramon Laporte,catedràtic del Departament de Farmacologia,Terapèutica i Toxicologia, ha rebut el Premi a laInstitució Sanitària de l’Any per part dePremios EDIMSA 2009, que promou EditoresMédicos, SA.Aquests premis són dels més prestigiosos delsector sanitari a Espanya. Aquest guardó coin-cideix amb la celebració dels vint-i-cinc anysdel FICF i és un reconeixement a la tasca con-tinuada de docència, informació independent irecerca sobre selecció, ús i efectes adversosdels medicaments.

Jaume Medina Casanovas, professor delDepartament de Ciències de l’Antiguitat i del’Edat Mitjana (Àrea de Filologia Llatina), haestat guardonat amb un dels Premis Ciutat dePalma 2009, concretament el Premi de CríticaLiterària. El guardó li ha estat concedit per l’o-bra El crepuscle de la poesia, en la qual recu-pera algunes traduccions de Rilke al català. Noés la primera vegada que aquest filòleg aconse-gueix un premi per la seva tasca; anteriormenthavia rebut el Premi Jaume Bofill i el 1983, elPremi de Literatura Catalana de la Generalitat,en la modalitat de traducció per Elogi de lafollia.

Carme Riera Guilera, professora del Depar-tament de Filologia Espanyola, ha estat nome-nada pel govern de les illes Balears Escriptorade l’Any 2010. La professora promourà la lectu-ra arreu de les Balears i iniciarà un programad’activitats per al proper trimestre amb la con-ferència «Qui sóc i per què escric?» i una expo-sició de les principals traduccions de Riera.Les activitats esta encaminades a convidar elsciutadans a llegir i a reivindicar els autorsbalears. El recorregut i la promoció de CarmeRiera continuarà per Lisboa, Praga i París, i esclourà amb unes jornades internacionalssobre l’escriptora.

El Programa Universitat-Empresa de la Facultatd’Economia i Empresaorganitza la Jornada

El 21 de gener passat, alguns delsponents que van participar en el procésde negociació del Pla d’Estabilització(PE) de l’economia espanyola de 1959van participar en una jornada organitza-da pel Programa Universitat-Empresade la Facultat d’Economia i Empresa dela UAB, amb l’objectiu de donar a conèi-xer, de primera mà, la intrahistòria delPla d’Estabilització, les seves dificultats iels seus efectes per a l’economia espa-nyola des d’un doble vessant intern iextern.

La jornada es va iniciar amb un home-natge a l’economista Joan Sardà Dexeusen el centenari del seu naixement (1910-1995). Sardà Dexeus va impulsar la crea-ció de la Facultat d’Economia i Empresade la UAB i és considerat el principal ins-pirador del Pla d’Estabilització de l’eco-nomia espanyola. La glossa del doctor

Sardà va anar a càrrec d’Antoni Serra iRamoneda, catedràtic emèrit de la UAB.

Joaquim Muns, catedràtic emèrit de laUB, va llegir la ponència que ManuelVarela Parache, catedràtic de laUniversitat Complutense de Madrid iuns dels artífex del Pla, no va poderimpartir per problemes de salut. Munsva parlar sobre els objectius, l’estratègia iels resultats del PE. Els economistes UgoSacchetti i Leo van Houtven, represen-tants del Fons Monetari Internacional enla negociació del PE, van exposar la visióque tenia l’FMI de l’economia espanyolade l’època.

Finalment, l’historiador i catedràtic dela Universitat de Barcelona, Jordi NadalOller, va oferir la visió de l’historiadorsobre aquell moment històric.

Al llarg de la jornada va quedar clar queel Pla d’Estabilització va establir lesbases per a un creixement sostenible del’economia espanyola i la seva progressi-va integració a Europa, i que es va seguiruna estratègia econòmica innovadoraque va salvar el país, dins d’un ordrepolític tancat i caduc.

Mig segle del Pla d’Estabilització BREUS

Joan Clavera, nou degà de laFacultat d’Economia i Empresa

El catedràtic del Departament d’EconomiaAplicada, Joan Clavera Monjonell,va ser elegit en sessió extraordinària dela Junta de Facultat, el 28 de gener passat,nou degà de la Facultat d’Economia iEmpresa. El doctor Clavera imparteix classesd’Economia Internacional i d’IntegracióEconòmica. Anteriorment havia estat degàde la Facultat de Ciències Econòmiquesi Empresarials, director de l’InstitutUniversitari d’Estudis Europeus i directordel Departament d’Economia Aplicada. Estàespecialitzat en economia europea i tambéha fet recerca sobre les portes internacionalsde Barcelona (port i aeroport). El seu darrerllibre, Andorra i Europa: el canvi necessari,en coautoria amb Blanca Vilà, tracta de lesvies d’adaptació d’Andorra a la Unió Europea.

CAMPUS06

La professora de Dret del Treball i de laSeguretat Social, Carolina Gala Durán, haestat nomenada recentment directora del’Observatori per a la Igualtat de la UAB.Entre els àmbits de recerca de la doctoraGala destaquen estudis sobre conciliacióde la vida personal, laboral i familiar,violència de gènere, assetjament laboral,discriminació salarial, protecció de lamaternitat, responsabilitat social empre-sarial i polítiques d’igualtat, centres espe-cials d’ocupació i reinserció laboral de lespersones amb discapacitat.

Carolina Galán, nova directorade l’Observatori per a la Igualtat

La nova responsableés professorade Dret del Treballi de la Seguretat Social

La UAB i l’agència Eurojust han establertun conveni de col·laboració que té perobjectiu permetre que estudiants de laUniversitat Autònoma de Barcelonafacin estades a la seu d’Eurojust, a l’Haia,per tal de formar-se i col·laborar ambl’activitat de l’entitat. L’acord va ser sig-nat, el 22 de gener, per la rectora de laUAB, Ana Ripoll, i pel representantespanyol a Eurojust, Juan Antonio GarcíaJabaloy.

A l’acte de signatura del conveni, vanassistir-hi, per part de la UAB, a més de la

Estudiants de la UAB faran pràctiques a Eurojust

rectora, el degà de la Facultat de Dret,Josep Maria de Dios; la secretària generalde la UAB, Isabel Pont; la directora delCentre de Documentació Europea,Blanca Vilà; la vicedegana d’Estudiants icoordinadora de Mobilitat de la Facultatde Dret, Esther Zapater; la síndica de laFacultat de Dret, Montserrat Pi; i elcatedràtic de Dret Internacional Privat,Gregorio Garzón.

Eurojust és l’agència de la UnióEuropea per a la cooperació judicialinternacional en matèries penals. Té per

És autora de diverses monografies i dediverses publicacions en llibres conjuntsi revistes especialitzades. Ha dirigit pro-jectes d’investigació sobre els temesesmentats i ha format part de projectesde recerca d’àmbit europeu sobre lesvies d’inserció de les persones amb dis-capacitat.

L’acte de signatura del conveni amb representants d’Eurojust, l’agència de la Unió Europea per a la cooperació judicial.

objectiu fomentar i millorar la coordina-ció entre les autoritats competents delsEstats de la UE respecte de les investiga-cions i les actuacions judicials relaciona-des amb formes greus de delinqüènciaorganitzada i transfronterera (terrorisme,tràfic d’èssers humans, narcotràfic, frau iblanqueig de diners, etc.). L’acord signatpermetrà als estudiants fer pràctiquestutelades a la Representació Espanyolad’Eurojust per tal de conèixer el funcio-nament de l’agència. Els estudiants assis-tiran a sessions informatives d’Eurojust,participaran en la coordinació de casos,elaboraran informes, faran estudis derecera sobre matèries centrades en dretpenal transnacional i donaran suport ales tasques administratives i de registre.

Aquestes estades s’oferiran als alum-nes del Màster Oficial d’IntegracióEuropea i del Màster Oficial de Crimi-nologia i Execució Penal, tots dos de laUAB. Les pràctiques duraran entre tres isis mesos. Les persones que realitzinl’estada a Eurojust hauran de signar unacord de confidencialitat, ja que tindranaccés a informació rellevant sobre dife-rents investigacions i actuacions judi-cials internacionals.

BREUS

Remodelacióde l’Equip de Govern

La rectora de la UAB, Ana Ripoll, ha aprovatdiversos canvis en la composició i funcionsdel seu Equip de Govern. Montserrat FarellFerrer, fins ara vicerectora d’Estudis de Grau,és la nova vicerectora de Política Acadèmica;Carles Jaime Cardiel, fins ara vicerectord’Estudis de Postgrau, és el nou vicerectorde Projectes Estratègics i de Planificació;el Vicerectorat d’Economia, ocupat per MagdaSolà Tey, passa a ser Vicerectorat d’Economiai d’Organització. Jordi Marquet Cortés,fins ara vicerector de Projectes Estratègics-Parc de Recerca, ha estat nomenatcomissionat de la rectora per al Parcde Recerca de la UAB. L’Equip de Governés el consell de direcció que assisteixla rectora en el desenvolupamentde les seves competències i està format pelsvicerectors, el secretari general i el gerent.

CAMPUS 07

El dimecres 13 de gener va tenir lloc aBarcelona la presentació de les guiesd’educació ambiental Hotels més soste-nibles i Congressos més sostenibles,aquesta darrera elaborada per laUniversitat Autònoma de Barcelona grà-cies a la seva col·laboració ambl’Ajuntament de Barcelona des de fa gai-rebé deu anys.

Aquesta guia d’educació ambientalpretén oferir informació, consells ieines pràctiques que siguin d’utilitatper als actors implicats en l’organitza-ció de congressos. La guia també inclouun recull de bones pràctiques ambien-tals que ja s’han realitzat en altres con-gressos organitzats tant a la ciutat com

Es presenta la guia Congressosmés sostenibles, elaborada per la UAB

arreu d’Europa. La publicació de lesdues noves guies s’emmarca dins d’unprograma d’actuació municipal quepretén impulsar polítiques locals ambsostenibilitat tot reduint l’impacteambiental i estenent la cultura de lasostenibilitat. A la presentació, hi vaintervenir l’Oficina de Medi Ambient dela UAB, que presentarà la guia Con-gressos més sostenibles.

Ambdues guies, que formen part de lacol·lecció «Guies d’Educació Ambiental»i estan editades per l’Àrea de MediAmbient de l’Ajuntament de Barcelona,estan emmarcades en el CompromísCiutadà per la Sostenibilitat de l’Agenda21 Barcelona.

Lluís Maria de Puig, president del’Assemblea del Consell d’Europa, va visi-tar la UAB, el 18 de gener passat, per ofi-cialitzar el lliurament de nous materials ala Biblioteca de Comunicació i Hemero-teca General. Es tracta d’un conjunt dellibres i d’informes, editats pel Conselld’Europa, que tracten sobre les normati-ves de comunicació i els drets humans,temes que treballa el Consell.

Eugeni Giral, director del Departamentde Periodisme i de Ciències de la Comu-nicació, va presentar Puig tot destacantels lligams d’amistat que l’uneixen a laUAB, on va estudiar i va exercir la docèn-cia abans d’endegar la seva trajectòriapolítica, que l’ha portat a ser diputat alParlament de Catalunya, senador i,durant més de vint anys, membre de ladelegació espanyola al Consell d’Europa.

Per la seva banda, Puig va destacar laimportància que atorga el Consell d’Eu-ropa a aquesta iniciativa i va manifestarque és un motiu «d’alegria» l’interès mos-trat per la UAB per la feina feta a la insti-tució europea. Segons va explicar, elConsell d’Europa, l’òrgan continentalmés antic i més extens, genera una quan-titat «enorme» de documentació, de laqual ha destacat el producte de més dedues-centes convencions internacionals

Un moment de l’oficialització del lliurament.

i uns quaranta mil tractats. Els treballsdel Consell són, segons Puig, «estudismolt treballats» amb un alt nivell d’espe-cialització.

La vicerectora de Relacions Institu-cionals, María José Recoder, va agrair, ennom de la Universitat, la cessió «d’unsdocuments que ens seran molt útils». Vacomentar que, entre els materials cedits,hi ha nombrosos documents en braille iuna seixantena de pòsters del Conselld’Europa. També va subratllar queaquesta documentació estarà dipositadaen una de les millors bibliotequesd’Europa en l’àmbit de la comunicació.La vicerectora va destacar especialmentel paper que ha dut a terme el CentreDocumental de Comunicació (CEDOC)en aquesta operació.

BREUS

L’ACUP col·labora amb cincuniversitats africanes

Ana Ripoll, en una comissióper al Campus d’Excel·lència

El Servei de Llengües de la UAB va participara la XXVIII edició de la fira internacionalExpolangues, que va tenir lloc a Parísdel 3 al 6 de febrer. Expolangues és una firaque té per objectiu promoure l’aprenentatgede les llengües, defensar el plurilingüismei encoratjar els intercanvis internacionals.Enguany, el català va ser la llengua convidadad’honor. L’Institut Ramon Llull va coordinarel programa d’activitats relacionades amb lallengua catalana. La UAB va intervenir en lataula rodona organitzada per la Unió Llatinadedicada a la metodologia d’intercomprensióen l’aprenentatge de llengües. El Serveide Llengües hi va presentar el material decomunicació eficaç universitària Argumenta,que promou la qualitat en els usoslingüístics universitaris i fomenta actitudsfavorables al multilingüisme al campus.

La UAB participa a la firainternacional Expolangues

L’Associació Catalana d’UniversitatsPúbliques (ACUP) ha establert un programade col·laboració per tal de reforçarles capacitats institucionals de cincuniversitats de Senegal, Moçambic,Camerun,Madagascar i Guinea Equatorial.El Programa de desenvolupament institucionali de formació en gestió universitària (DIGU)vol fomentar l’intercanvi d’experiències i laformació i el desenvolupament professionalde directius i gestors universitaris africans.L’acord es va concretar al llarg d’un seminarique es va desenvolupar del 18 al 20 de genera la Universitat Cheikh Anta Diop de Dakar(Senegal).

El Consell d’Universitats ha creatuna comissió que elaborarà millores per ala convocatòria del Campus d’Excel·lènciaInternacional 2010. La rectora de la UAB,Ana Ripoll, formarà part d’aquesta comissió.Ripoll serà un dels tres representantsdel Consell d’Universitats, juntamentamb el president de la CRUE i rectorde la Universitat de Cantàbria, FedericoGutiérrez-Solana; i el rector de la UniversitatCarlos III de Madrid, Daniel Peña. A més,en formaran part tres representants de lescomunitats autònomes i tres representantsde l’administració general de l’Estat.

El Consell d’Europacedeix documentació a la UAB

CAMPUS08

www.uab.cat/biblioteques

El web del Servei de Biblioteques ha viscut una renovació completa dela seva estructura i del seu disseny per tal de fer que la informació siguimés clara i accessible. El web està estructurat en sis apartats princi-pals: biblioteques, recursos, serveis, gestions en línia, blocs temàtics ifons i equipaments. Els continguts, a més, han estat adaptats per tald’atendre les necessitats específiques dels estudiants i del personaldocent i investigador. Cadascun d’aquests col·lectius troba al web unmenú desplegable amb els serveis a què poden accedir.Una altra nove-tat destacada és el nou espai on es reprodueixen vídeos institucionals ies poden llegir notícies relacionades amb les activitats del Servei deBiblioteques. El web, a més, inclou les eines habituals de cerca en líniade volums, consulta d’horaris, premsa digital, etc.

EL WEB

El diputat Llamazares, en un delsdinars a Casa Convalescència

La Fundació Josep Laporte va organitzarun acte, el mes passat, que va girar al vol-tant del Pacte per la Sanitat, dins elsDinars a Casa Convalescència, en què vaparticipar el diputat Gaspar Llamazares.Llamazares va voler exposar, d’unabanda, que el sistema sanitari estatal noestà en crisi, però que això no pot serexcusa per justificar l’immobilisme i laseva manca de modernització i, d’altrabanda, que la crisi econòmica no pot serun argument per contaminar-lo, sinó perconsolidar-lo. Respecte a la crisi econò-mica i les possibles solucions, Gaspar

Llamazares advoca per la recuperacióde la política pública en economia i la del’economia democràtica, ja que conside-ra que cal tornar a l’estat social a Es-panya i a Europa, la qual cosa implicareprendre la transparència i la participa-ció democràtica.

Després de parlar de la modalitat delsistema de salut –és favorable al modelsocial europeu i, dins d’aquest, és méspartidari del nòrdic que del mediterra-ni–, va abordar el tema del Pacte per laSanitat i va destacar que no es pot limitara ser un acord entre comunitats autòno-mes i Estat, i que tampoc no n’hi ha prouque aquest estigui basat en una apostapel mínim comú: cal aspirar a resultatsmés ambiciosos. Segons Llamazares, elPacte per la Sanitat s’ha de constituir alvoltant de tres elements: l’acord políticparlamentari, el pas fonamental d’una

El diputat va postularsobre la modalitatdel sistema de salut i sobreel Pacte per la Sanitat

Des de l’1 de novembre passat, el professorXavier Domènech Antúnez, del Departamentde Química (Àrea de Química Física),és delegat de la rectora per a la Sostenibilitat.Pel que fa al personal docent i investigador,darrerament s’han produït els canvisque es descriuen a continuació.El 21 d’octubre passat, Paz Martínez Ramírez,professora del Departament de BiologiaCel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia (Àread’Immunologia), va ser nomenada directoradel Servei de Cultius d’Anticossos i Citometria.La professora de la Facultat de Ciènciesde la Comunicació Matilde Delgado Reina és,des del 15 de desembre passat, directora delDepartament de Comunicació Audiovisuali de Publicitat I. Des del 16 de novembre,el professor del Departament de Bioquímicai de Biologia Molecular José Aguilera Ávilaés director de l’Institut de Neurociències.I, finalment, des de l’1 de gener, el professorRicard Marcos Dauder és director delDepartament de Genètica i de Microbiologia.En l’àmbit del personal d’administraciói serveis, s’ha atorgat aquest gener la plaçad’Administradora de Centre, amb destinacióa l’Administració de Centre de Ciènciesi de Biociències, a Anna Masip Argilaga.

NOMENAMENTS

estructura d’experts a una estructura par-ticipada pels ciutadans, els pacients i elsseus representants, i una major autono-mia dels professionals.

Els Dinars a Casa Convalescència, ciclede debats al voltant de l’actualitat sanità-ria, són impulsats per la Fundació JosepLaporte amb la UAB i Pfizer.

09

RECERCA

HERMESha estatdesenvolupat per un consorcieuropeu coordinat pel CentredeVisió per Computador

Un consorci europeu coordinat pelCentre de Visió per Computador (CVC)ha desenvolupat HERMES, un sistemacognitiu computacional integrat percàmeres de vídeo i programari capaç dereconèixer i de preveure el comporta-ment humà, així com de descriure’l enllenguatge natural. En la seva realitzacióhan participat investigadors de cinc delsgrups de recerca més reconegutsd’Europa en aquesta àrea, provinentsd’Alemanya, Dinamarca, Suïssa i Espa-nya, i d’una empresa especialitzada entecnologies de la informació i la comuni-cació.

HERMES (Human Expressive Represen-tations of Motion and their Evalutation inSequences) es basa en l’anàlisi del com-portament humà a partir de seqüènciesde vídeo capturades amb tres nivells d’en-focament: el de l’individu, com un objec-te relativament allunyat; el del seu cos,amb una proximitat mitjana que permet

El sistema utilitza càmeres estàtiques i càmeres actives.

analitzar les seves postures; i el del rostre,que permet estudiar amb detall les sevesexpressions facials. El sistema utilitzacàmeres estàtiques per abastar l’escenacompleta, i càmeres actives d’alta resolu-ció que permeten fer un seguiment i unamajor aproximació als individus demanera automàtica. La informació ob-tinguda, processada per algorismes devisió per computador i d’intel·ligènciaartificial, permet al sistema aprendre ireconèixer patrons de moviment.

HERMES aporta dues novetats impor-tants en el camp de la visió per computa-dor. La primera és la descripció delsmoviments captats per les càmeres en

llenguatge natural, a través de frases sen-zilles i precises que van apareixent a lapantalla de l’ordinador en temps real,juntament amb el número de fotogramaen què es produeix l’acció. El sistema potutilitzar també un avatar parlant i des-criure la informació en diferents idio-mes. La segona és la possibilitat d’analit-zar i de descobrir potencials comporta-ments inusuals –a partir dels movimentsapresos– i d’alertar-nos-en.

ALTRES ÀMBITS D’APLICACIÓEncara en fase experimental, HERMESpot tenir aplicació en àmbits molt diver-sos: la vigilància intel·ligent, la prevenciód’accidents i de delictes, l’esport, el màr-queting o la psicologia.

HERMES ha estat coordinat per JuanJosé Villanueva, professor emèrit delDepartament de Ciències de la Compu-tació de la UAB i, des de fa un any,exdirector del CVC, del qual va serdirector durant els últims catorze anys.El sistema, que ha rebut diversos premiscientífics en els millors congressosespecialitzats, ha estat desenvolupatdins del 6è Programa Marc de Recercade la Unió Europea, amb un pressupostde 2.100.000 euros.

Vídeo divulgatiu sobre la integraciód’immigrants a petites ciutats espanyolesEl Grup de Recerca en Migracions delDepartament de Geografia ha elaboratIberiana, un documental fruit del projec-te d’I + D «Inmigración extranjera, senti-do de lugar e identidad territorial encinco pequeñas ciudades de España»,finançat pel Ministeri de Ciència iInnovació. Aquest document audiovisualde divulgació científica i cultural s’apro-xima al procés d’elaboració d’una recer-ca en ciències socials i presenta dinàmi-ques geogràfiques recents en territoris

amb influències tant urbanes comrurals.Iberiana es basa en una investigació

realitzada pel GRM entre 2006 i 2009 cen-trada a analitzar el procés d’integració dediversos immigrants en cinc poblacionsubicades en diverses províncies espanyo-les: Pego (Alacant), Navalmoral de laMata (Càceres), Roses (Girona), Aya-monte (Huelva) i Bembibre (Lleó).Durant 38 minuts i a través d’entrevistesamb persones procedents de diversos

països (França, el Marroc, Cap Verd,Colòmbia i l’Iran), el documental il·lustracinc casos d’integració amb èxit enaquestes poblacions espanyoles, i dónaveu als immigrants que viuen en àmbitsconsiderats perifèrics respecte d’altresindrets amb un volum d’immigració mésgran, com poden ser les grans ciutats.Iberiana està adreçat a estudiants,

docents i investigadors de ciènciessocials, així com al públic general inte-ressat en les dinàmiques de la immigra-ció i de la integració a Espanya.

El vídeo es pot veure a l’adreça web:http://geografia.uab.es/migracions/cat/index.htm.

Nou sistema de visió per computadorPermet analitzar el comportament humà i emetre alertes

10 RECERCA

GRUP DE RECERCA

La seva recerca bàsicas’orienta en processamentdigital del senyal i teoriade la comunicació

Des de la seva creació, el grup ha parti-cipat en setze projectes o convenis d’in-vestigació, tant estatals com europeus ointernacionals, entre els quals desta-quen tres projectes CENIT del Centreper al Desenvolupament TecnològicIndustrial (CDTI), dos projectes euro-peus amb l’Agència Europea de l’Espai iun projecte amb la Universitat deCalifòrnia a Irvine. El grup és, a més,membre de la plataforma tecnològicaeuropea eMobility, així com de la plata-forma espanyola equivalent: eMov, i dela plataforma d’Internet del Futuro(es.Internet). Aquesta trajectòria l’ha fet

El grup el dirigeix el doctor Gonzalo Seco i el conformen professors provinents de diferents centres de recerca i universitats.

comunicacions mòbils 4G (de quartageneració), i ha demostrat que la tecnolo-gia WiMAX possibilita la coberturad’Internet de banda ampla a zones ruralso de difícil accés.

Les tasques del grup es focalitzen enl’actualitat en l’estudi de les xarxes desensors, una de les tecnologies emer-gents amb més futur. Aquestes xarxesestan formades per centenars o milersde sensors o nodes que s’han de comuni-car entre si i fer certes operacions con-juntament. Les seves aplicacions noparen de créixer i van des de la monito-rització del medi ambient i l’agriculturafins a la gestió de processos industrials,passant pel seguiment de senyals vitalsdel cos humà.

En aquest àmbit, el SPCOMNAV hadesenvolupat un mecanisme que està enprocés de ser patentat, que permettransmetre els senyals d’informació a lamàxima potència i arribar a destinacionsmés llunyanes, com poden ser avionsque sobrevolen la zona on s’han desple-gat els sensors.

El grup investiga també el camp delsalgorismes de posicionament cooperatiude les xarxes de sensors i dissenya tècni-ques per minimitzar el consum energètici al mateix temps augmentar la precisiódel seu posicionament. Els investigadorshan desplegat al laboratori del grup unaxarxa experimental que els permet posaren pràctica els algorismes que desenvo-lupen.

Es pot obtenir més informació sobre elgrup SPCOMNAV al web següent: http://spcomnav.uab.cat.

El grup treballa en la millora del sistema euro-peu de navegació per satèl·lit Galileo, que com-plementarà el sistema nord-americà GPS.Galileo estarà format per una constel·lació desatèl·lits i per una xarxa d’estacions terrenesencarregades del control de la constel·lació. Larecerca consisteix a fer les estacions terrenesmés resistents als errors causats per les refle-xions dels objectes que es troben al seu voltant.La millor estratègia per contrarestar aquestserrors es basa a usar agrupacions d’antenesals receptors d’aquestes estacions. El grup ésun dels grups pioners en l’estudi d’aquest tipusde tècniques i és un referent a escala interna-cional. Per això, des del juliol del 2009 participaen el projecte ADIBEAM (Adaptive DigitalBeamforming Techniques for GNSS Receivers),finançat per l’ESA, en col·laboració amb lesempreses Indra Espacio i TTI, i amb el centre derecerca alemany DLR. El projecte desenvolupauna plataforma experimental de programarirepresentativa d’una futura estació de referèn-cia Galileo que utilitzi agrupacions d’antenes.

Sistema de navegació europeu

Grup de Recerca en Processament del Senyalper a Comunicacions i Navegació

Des de la seva creació, el grupha participat en setze projectes

o convenis d’investigacióestatals i internacionals

El Grup de Recerca en Processament delSenyal per a Comunicacions i Navegació(SPCOMNAV, sigla corresponent al nomen anglès), el van crear l’any 2007 inves-tigadors provinents de diferents centresde recerca i universitats. El dirigeix eldoctor Gonzalo Seco, qui es va incorpo-rar a la UAB procedent del Centre deRecerca i Tecnologia Espacial (ESTEC) del’Agència Europea de l’Espai (ESA). Elsaltres professors del grup són els doctorsJosé López Vicario i Antoni Morell, queprovenien del Centre Tecnològic de lesTelecomunicacions de Catalunya, i eldoctor José A. López Salcedo, que va arri-bar de la Universitat Politècnica deCatalunya. A més, el grup està dotat ambuna plaça de personal investigador enformació, assignada a Albert Bel. Hi par-ticipen sis investigadors més en forma-ció contractats amb recursos del grupobtinguts de projectes de recerca.

valedor de la menció de Grup deRecerca Emergent amb finançamentde la Generalitat de Catalunya i de laconcessió, el febrer de 2009, d’unaCàtedra de Transferència de Tecnologia iConeixement del Parc UAB - Santander.

La seva activitat s’orienta, d’una banda,a la recerca bàsica en processament digi-tal de senyal i teoria de la comunicació i,de l’altra, a la recerca aplicada al sistemesde posicionament i de comunicacionssense fils. En el primer àmbit, treballaactualment en la millora de les pròximesversions del sistema de navegació euro-peu Galileo. En sistemes de comunicació,el grup ha treballat en els sistemes de

11RECERCA

L’Escola de Culturade Pau ha desenvolupataquesta eina per analitzaruna trentena de conflictes

L’Escola de Cultura de Pau (ECP) de laUAB ha creat la Base de Dades deConflictes i Construcció de Pau, una eina,disponible a Internet, per conèixer i ana-litzar la trentena de conflictes que esmantenen actius al món.

El sistema ofereix informació sobre elsorígens, l’evolució i la situació actual decada conflicte i incorpora una innovado-ra anàlisi de cadascun d’ells des de laperspectiva de gènere: s’explica el dife-rent impacte que tenen els conflictes enels homes i en les dones i quin és el paperde les dones en els processos i les inicia-tives de pau.

PÚBLIC INTERNACIONALAquesta nova base de dades, disponibleen castellà i en anglès, esdevé una impor-tant eina de consulta enfocada a unpúblic internacional. Està destinada a lacomunitat acadèmica i investigadora, aanalistes, diplomàtics, estudiants, perio-distes, polítics, membres de movimentssocials, funcionaris d’agències de coope-ració, etc.

El projecte, que té el suport del Minis-teri d’Afers Estrangers de Noruega, haestat desenvolupat pel Programa deConflictes i Construcció de Pau de l’ECP.A la nova base de dades hi apareix infor-mació sobre una trentena de conflictes

actius a totes les regions del món. Encadascun s’inclou informació sobre elsseus orígens i la seva evolució, sobreels principals actors involucrats, sobre eltipus de conflictivitat i sobre la sevaintensitat, a més d’un quadre amb infor-mació bàsica sobre el país en el qual télloc el conflicte.

És previst que en el futur també inclo-gui informació de prop de setanta situa-cions de tensió i una cinquantena deprocessos de pau al món.

A més, conté fitxes de gènere associa-des a cada conflicte amb la intenció dedestacar la diferent repercussió que elsconflictes tenen sobre dones i homes i elpaper que elles compleixen en les inicia-tives de construcció de pau i de rebuig dela violència.

Creen una important base dedades en línia sobre conflictes

BREUS

Diferenciació sexual

La biomassa sobrant en la producció de fibresde lli i la que genera la Brassica carinata,planta de flors grogues emparentada ambles que inunden els camps a la primavera,es poden emprar per produir bioetanol.Així ho indiquen els dos estudis realitzatsper investigadors de la Universitat Autònomade Barcelona, de la Universitat de Santiagode Compostel·la i de la Universitat de Leiden,que ha publicat recentment la revistaRenewable and Sustainable Energy Reviews.

Florsqueproduirancombustible

Investigadors de la UAB han descobert queen l’embrió mascle es genera una hormonaque produeix la degeneració dels conductesde Müller (l’hormona antimülleriana AMH),sense l’acció repressora de la qual aquestsconductes portarien a la generació de lestrompes i la matriu. Qualsevol error en elsprocessos que involucren tant l’hormona comel seu receptor pot donar lloc a un singularfenomen d’hermafroditisme. Els investigadorsde la UAB del Departament de Químicai de l’Institut de Biomedicina i Biotecnologiahan elaborat una modelització tridimensionaldel receptor de l’hormona.

El Consell de Recerca Europeu (ERC) ha fetpúblic el nom dels 236 investigadors querebran una Advanced Grant amb què premiala seva trajectòria d’excel·lència i lideratgeinternacional. Dels deu investigadors becatsa Espanya, sis realitzen la seva recerca aCatalunya. Entre ells hi ha Josep Baselga,professor del Departament de Medicinade la UAB i cap del Servei d’Oncologia del’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron–a la imatge–, i Mokhtar Chmeissani, físicde l’Institut de Física d’Altes Energies,centre del Parc de Recerca UAB. Baselgaés actualment cap del Servei d’Oncologia del’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron i laseva recerca està centrada en la investigacióclínica i transnacional del càncer de mama.Chmeissani desenvolupa la seva activitaten l’àmbit de la física aplicada a la medicinai actualment treballa en el desenvolupamentd’una nova generació d’escàners que serande més utilitat en la recerca del cànceri de la malaltia d’Alzheimer. L’ERC ha atorgatles beques a 236 líders en recerca a Europa.

Ajudes europees per a JosepBaselga i Mokhtar Chmeissani

La base de dades ha estat elaborada apartir del seguiment i l’anàlisi de la con-juntura internacional, sobre la base dela informació facilitada per més d’uncentenar de fonts, com ara NacionsUnides, organismes internacionals,centres de recerca, ONG i mitjans decomunicació internacionals i locals, amés de les mateixes anàlisis realitzadespels investigadors de l’ECP durant elsseus viatges.

S’hi inclou informaciósobre els orígens i l’evolució

dels conflictes, sobreels principals actors involucrats

i sobre la seva intensitat

12 RECERCA

La UAB investigarà l’impacte ambiental de les motocicletes

El president de la Federació Catalanade Motociclisme de Muntanya, ÀngelViladoms, i la rectora de la UAB, AnaRipoll, han signat un conveni de col-laboració pel qual l’Institut de Ciència iTecnologia Ambientals (ICTA) de laUAB desenvoluparà una recerca quedonarà lloc, al cap de sis mesos, a unaproposta de mesures per a la minimit-zació de l’impacte del motociclisme aCatalunya.

Els investigadors de la UAB, dirigits perMartí Boada, professor del Departament

Detectenun baix nivell enalfabetització digital

Una recerca publicada a Proceedings ofthe National Academy of Sciences, en quèha participat Mauro Santos, investigadordel Departament de Genètica i de Micro-biologia de la UAB, rebutja la teoriasegons la qual l’origen de la vida es va ori-ginar com un sistema de molècules auto-catalític capaç d’experimentar evoluciódarwiniana sense necessitat de la replica-ció d’ARN o d’ADN.

Estudis previs havien demostrat queun conjunt de components químicsemmagatzema informació sobre la sevacomposició que pot ser duplicada i trans-mesa als seus descendents, formant elque s’ha anomenat «genomes compos-tos». Aquests treballs indicaven quel’herència no requeria informació per seremmagatzemada a l’ARN o a les molècu-les d’ADN. Els «genomes compostos»aparentment complien les condicionsrequerides per ser considerats unitatsd’evolució, la qual cosa suggeria una viades de les dinàmiques predarwinianescap a una mínima protocèl·lula.

En aquesta recerca, els investigadorshan mostrat, tanmateix, que aquests sis-temes són incapaços de sofrir una evolu-ció darwiniana. Per primera vegada, han

Noves descobertes sobrela teoria de l’origen de la vida

Es tracta d’una recercaen què ha participatl’investigador de la UABMauro Santos

fet una anàlisi rigorosa sobre la suposadaevolució d’aquestes xarxes moleculars,usant una combinació de simulacionsnumèriques i analítiques i aproxima-cions a l’anàlisi de xarxes. El seu estudimostra que aquestes xarxes químiquesno es poden considerar unitats evoluti-ves perquè perden propietats essencialsper evolucionar quan assoleixen unamida crítica i una major complexitat.

Els científics conclouen que aquestalimitació fonamental indueix a ser cau-telosos pel que fa a les teories que situenprimer el metabolisme en l’origen de lavida, en relació amb les que situen pri-mer la genètica, tot i que els antics siste-mes metabòlics podrien haver propor-cionat un hàbitat estable per a l’evolucióposterior de polímers primitius coml’ARN.

de Geografia i investigador de l’ICTA,analitzaran i avaluaran diferents aspec-tes de l’impacte ambiental del motoci-clisme de muntanya a Catalunya: elsoroll, l’erosió, les emissions de CO2, lapercepció social, els efectes en la flora ien la fauna i l’afectació de partícules ensuspensió sobre la biodiversitat. LaFederació Catalana de Motociclismedemostra un gran interès per dur a termeuna auditoria sobre els possibles efectesde la pràctica esportiva del motociclismeen l’entorn per tal d’establir d’una

manera mesurable quins són els impac-tes reals d’aquesta pràctica. En sis mesos,els investigadors prepararan una propos-ta per a la minimització d’aquests impac-tes i faran una anàlisi comparativa de lesmotos convencionals amb les motoselèctriques. A l’acte també van partici-par-hi Louis Lemkow, director de l’ICTA,els investigadors de la UAB Martí Boada iCarlos Barriocanal, i Jaume Miró, res-ponsable de Medi Ambient de laFederació Catalana de Motociclisme deMuntanya.

El Gabinet de Comunicació i Educaciódel Departament de Periodisme i deCiències de la Comunicació ha participaten un estudi encarregat per la ComissióEuropea que situa Espanya en el lloccatorzè en nivells d’alfabetització me-diàtica. Segons l’estudi, els espanyols esmouen amb dificultat en l’univers de lestecnologies de la comunicació i no tro-ben un context adient que afavoreixi elseu sentit crític i la seva participació acti-va en la vida política. D’entre vint-i-setpaïsos analitzats, Espanya es troba amolta distància dels més avançats.

El nivell d’alfabetització mediàticamesura la capacitat dels ciutadans perutilitzar les tecnologies i els mitjans decomunicació i informació (TIC), aixícom també la seva capacitat críticadavant dels continguts mediàtics. Aquestindicador presta una atenció especial alsentit crític dels ciutadans davant delsmissatges persuasius de la publicitat i dela informació comercial, i també a laseva habilitat per accedir a un ús profitósi segur d’Internet (especialment pel quefa als més joves). L’estudi, titulatAssessment Criteria for Media LiteracyLevels, ha estat dirigit pel professor de laUAB José Manuel Pérez Tornero i desen-volupat juntament amb l’EuropeanAssociation Viewers Interest (EAV), laUniversitat de Tampere (Finlàndia), elMinisteri d’Educació Nacional de Françai la Universitat Catòlica de Lovaina(Bèlgica).

13

COMUNITAT

Una delegació de l’ONUes desplaça fins a la UABper oferir-hi una sessióinformativa i recollir CV

Més de mil alumnes van prendre contac-te amb una delegació de l’ONU, a qui vanlliurar els seus currículums, en una troba-da que va tenir lloc el 28 de gener al’Hotel Sehrs Campus. La sessió va seruna iniciativa de Nacions Unides ambl’objectiu de contractar nous professio-nals entre els estudiants de la UAB.

L’ONU ha detectat un nombre reduït detreballadors espanyols en els seus pro-grames i projectes. Per aquest motiu, una

La sessió va ser un èxit de convocatòria i s’hi va fer palès l’interès mostrat pels alumnes per treballar a l’ONU.

Els estudiants assistents van lliurar els seus currículums a la delegació de les Nacions Unides. Prèviament, es van fer tres tallers sobre aquest organisme internacional.

tariat, l’UNDP (United NationsDevelopment Program), la UNFPA(United Nations Population Fund) i laUNICEF (United Nations Children’sFund).

La sessió es va desenvolupar quasiíntegrament en anglès i va constar dedues parts. A la primera, els membres dela delegació van explicar els programesdesenvolupats i els perfils professionalsque busquen en cadascuna de lesestructures de l’ONU que representa-ven; i a la segona, es van fer tres tallersper explicar com es pot optar a unaplaça a l’ONU, com preparar-se per auna entrevista i com desenvolupar lacarrera professional a la institució. Laconvocatòria va ser un gran èxit d’as-sistència.

L’ONU busca professionals a l’AutònomaMés de mil estudiants s’interessen per treballar en aquest organisme

A la inauguració de la jornada, vanassistir-hi la vicerectora d’Estudis deGrau, Montserrat Farell, i la vicerectorade Relacions Internacionals, MercèUnzeta, qui va expressar que, per a laUAB, és «un motiu d’orgull» la bona res-posta que ha tingut aquesta iniciativaper part dels estudiants.

Per la seva banda, l’ambaixador enMissió Especial del Ministeri d’AfersExteriors i Cooperació, Fernando Morán,va animar els assistents a entrar a l’ONUi va afirmar que és «una prioritat per algovern augmentar la presència d’espa-nyols» a la institució. I la cap de la dele-gació, Martha Helena López, va destacarque es tracta del primer cop que tantesagències de l’ONU es presenten juntesen un acte d’aquest tipus.

delegació de l’organització ha fet unagira per diverses universitats espanyolesper tal de donar a conèixer els seus pro-grames i projectes i oferir l’oportunitatd’incorporar-se a l’organització als estu-diants, especialment de postgrau.

La delegació aplegava representantsde quatre organismes de l’ONU: el secre-

És la primera vegadaque tantes agències de l’ONU

es presenten juntesen un acte d’aquest tipus

COMUNITAT14

Els estudiants podenoptar a programes coml’Erasmus, Sicue-Sènecao Fullbright, entre d’altres

Acaben els exàmens, s’estrena un nousemestre i ja és hora de començar a pen-sar si la idea de marxar fora a estudiardurant el curs vinent resulta atractiva. Ésper això que a les facultats de la UABs’organitzen reunions informatives perals estudiants que estiguin pensant aparticipar en els diversos programesd’intercanvi que ofereix la UAB, durantel curs 2010-2011. En aquestes reunions,els alumnes reben tota la informaciónecessària i poden resoldre tots els dub-tes que se’ls plantegen davant del repted’anar a estudiar a l’estranger durantuna temporada.

El programes Erasmus i Sicue-Sènecasón, principalment, els més conegutsentre la comunitat universitària. Gràciesal Programa Erasmus, els estudiants dela UAB poden sol·licitar l’estada en una

S’obre la convocatòria per accedirals programesdemobilitat

Una exposició sobre la teoria de catàstrofes

Durant els mesos de desembre i gener, la sala d’exposicions de la Biblioteca deComunicació i Hemeroteca General ha acollit una exposició de l’artista catalàSalvador Juanpere. «Teoria de catàstrofes»mostrava el nom dels elements de la taulaperiòdica a la paret i reflexions de l’autor escrites al sòl. Amb aquesta exposició,Juanpere continua en la seva línia de treball: un art amb una forta significació mate-rial i minimalista, amb ressonàncies entre el pensament de la ciència i la poètica.

altra universitat europea per un mínimde tres mesos a un màxim d’un cursacadèmic. La sol·licitud, que es pot fer através del portal http://sia.uab.cat, estaràdisponible des del 15 de febrer fins al 5de març, ambdós inclosos. El programaSicue-Séneca facilita als estudiantsmatriculats a la UAB l’oportunitat depoder cursar un semestre o un cursacadèmic en una altra universitat del’Estat espanyol. El termini per presentarles sol·licituds via electrònica finalitza el20 de febrer.

També hi ha altres programes d’inter-canvis, com el programa Fullbright, quedóna l’oportunitat als estudiants espa-nyols de demanar una beca i fer un inter-canvi amb alguna universitat dels EstatsUnits amb l’objectiu d’estudiar, investi-gar o ensenyar. La sol·licitud es potenviar des del web del ProgramaFullbright (http://www.fullbright.es) finsal 6 d’abril. Amb aquests programes d’in-tercanvi, i d’altres, resulta fàcil optar auna plaça per estudiar fora durant unsmesos. Això sí, s’ha de començar arumiar amb temps i saber els terminis.

BREUS

Beques d’estudi convocadespel Ministeri de Cultura xinès

La Universitat Autònoma de Barcelona acull,del 8 de febrer al 4 de març, l’exposició«Mirades sobre la Setmana Tràgica»,al vestíbul del teatre de l’Edifici d’Estudiants,a la plaça Cívica. Aquesta mostra reculluna cinquantena de fotografies inèditessobre la Setmana Tràgica, amb les qualses pretén recordar el tràgic juliol de 1909.Aquella data històrica va ser un tempsde guerra per a les classes populars mentreels burgesos es quedaven a casa, un tempsd’una Església impiadosa, de lluita obrerai crema d’edificis populars.

Exposició fotogràficasobre la Setmana Tràgica

El Ministeri d’Educació de la RepúblicaPopular de la Xina convoca un concurs anualper a l’any acadèmic 2010-2011, amb motiude la concessió de quinze beques totals i tresbeques parcials per a ciutadans espanyolsque estiguin en possessió d’un títol de llicen-ciat o superior, o bé estiguin cursant estudisuniversitaris. Les persones interessades hande presentar la sol·licitud i la documentacióper correu postal a l’Ambaixada de laRepública Popular de la Xina a Madrid. Elsterminis de presentació de les sol·licituds debeca són a partir de l’endemà de la publica-ció de la convocatòria i fins al 15 d’abril de2010. Al juliol es comunicarà la concessió deles beques a la pàgina web de l’Ambaixada.

La UAB vol expressar la seva solidaritatamb Haití després del terratrèmoldel 12 de gener. Per aquest motiu, la UABs’ha plantejat fer una aportació mitjançantel fons d’emergències vinculat a la FundacióAutònoma Solidària. A més, la Universitatha obert un compte corrent a La Caixa(2100-0424-30-0200232352) perquè totesles persones de la comunitat universitàriapuguin fer donacions i ampliar la quantitataportada per la institució. La UAB també haobert un centre de cost específic (GG241135)perquè s’hi puguin fer aportacionsdes de departaments, facultats, etc.Amb aquestes actuacions, la UAB segueixles recomanacions del protocol d’actuacióde les universitats en cas d’emergències.

La Universitat se solidaritzaamb la catàstrofe d’Haití

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

LES ESCULTURES

DISCURSOS DE GALILEO GALILEI. RESIS-TENCIA DE LOS CUERPOS A LA FRACTURA.Lourdes Figueiras (adaptació). Madrid:Equipo Sirius, 2009.

Els Discorsi de Galileu és una de les obresclàssiques de la història de la física. Van serescrits en italià perquè poguessin ser llegitsper tothom. Galileu hi explica la física queva desenvolupar en un format de diàlegsentre tres persones: l’expert Salviati i elsprofans Sagredo i Simplicius, que discutiranamb el primer. L’obra és plena d’exemplesi experiments mentals que desafien el lectora realitzar-los amb la seva imaginació.Aquesta edició recull les dues primeresjornades dels discursos, amb una adaptaciódel text, il·lustrats amb un disseny de còmic.

NUNCASABRÁSAQUÉHUELEBAGDAD.MartaTafalla. Bellaterra: Servei de Publicacions dela UAB, 2010. Col·lecció Gabriel Ferrater.

L’autora, poeta i professora de lingüísticai crítica literària a la Universitat Autònomade Barcelona, acompanya la protagonista del’obra, que pateix anòsmia congènita,en un viatge particular a la cerca d’un mónd’olors que és incapaç de percebre;però la seva aventura la conduirà al llocmés perillós que mai hauria pogut imaginar,i canviarà la seva vida i la de tots els quel’envolten per sempre.

No obstant ser una universitat relativa-ment jove (1968), la UAB ha reunit unpatrimoni artístic, en el decurs dels seusquaranta anys d’existència, considerable-ment notable. Des del primer logotip, unescut identificatiu de la UAB, dissenyatper l’artista Josep Maria Subirachs, fins al’escultura de Perejaume, un seguit d’o-bres de rellevant importància han anatassentant-se al campus. Un recorregut apeu pels diferents espais del campus desegur que despertarà un seguit d’emo-cions estètiques. En aquest article us deta-llem tot aquest patrimoni que amaga elcampus pel que fa a l’obra escultòricasituada als exteriors del campus.

Tot un conjunt d’obresescultòriques, al campus

Enclavament de Bellaterra: el cargol es va clavar a la terra,de manera que actualment només se’n veu la cabota.

Piano Track, a l’exterior de l’Edifici del Rectorat.

Poema, situada a la Facultat de Veterinària.

COLUMNES D’Andreu Alfaro, de l’any 1999, ubicades a l’entrada del campus.POEMA De Ricard Vaccaro, de metacrilat, en laqual hi ha escrit un poema amb lletres negres.ORELLES DE CONILL Del 1989, cedida per l’es-cultor Jordi Colomer. És de ferro i fusta i lacomponen dues peces. És a la sala de reunionsdel Consell Social (Edifici del Rectorat).ARS LONGA VITA BREVIS Miquel Navarro vabatejar així aquesta obra abstracta de ferrorogenc amb forma cilíndrica. És del 1988 i estàsituada a la gespa de Ciències Socials.DEU ANYS Cèsar Roca va fer aquesta esculturade ferro i fusta l’any 1995 i va ser donada ambmotiu del desè aniversari del SAF. Està situadaa l’entrada de l’Edifici SAF 2.SIGNAL HORNE Del 1992 i executada perMiquel Valsquín, Rosario Plate i Chris Haffner.Està situada a l’exterior de l’entrada nord de laFacultat de Filosofia i Lletres.PIANO TRACK De Jordi Benito, feta en fosa ipedra tallada l’any 1990. Està ubicada a l’entra-da de l’Edifici del Rectorat.VISIÓ De Sergi Aguilar. Es va executar l’any1988 i va ser una donació amb motiu de la cele-bració del vintè aniversari de la UAB. És al ves-tíbul de l’Edifici del Rectorat.FAÇANA L’escultor Ángel Orensanz és l’autord’aquesta obra, constituïda per un mosaic depedra adossat a la façana principal de l’edificidel Rectorat, format per peces de colors terraamb entrants i sortints.SENSE TÍTOL D’autor desconegut, és feta enpedra policromada. Està situada als afores del’edifici del Rectorat.LIVE BAC! Agapit Borràs és l’autor d’aquestaobra del 2004, situada a l’exterior de la Facultatde Ciències Polítiques i de Sociologia.ESCULTURES MONOLÍTIQUES De XavierCorberó, de l’any 2004, situades a la RamblaNord (Facultat de Traducció i d’Interpretació).Són dues escultures monolítiques realitzadesen basalt. Cedides pel Macba.SOLAR I De Pablo Palazuelo, del 1994, situadaa la plaça Cívica. És de ferro polit de formesgeomètriques. Cedida pel Macba.BARCELONA DISCOVERY D’Anthony Caro, exe-cutada el 1987 i cedida pel Macba. És de ferroforjat. Està situada a la Rambla Nord.L’ENCLAVAMENT DE BELLATERRA De Pere-jaume, de l’any 2007, adquirida per la FUAB. Ésun cargol de bronze amb rosca de bis i cabotad’estrella. És a la Facultat de Dret.SENSE TÍTOL Del 1995, de pedra i bronze, de laqual és autor Jai Rius. Representa la formad’un peu alat. L’obra es va instal·lar en recorddels estudiants que van morir en un accidentde trànsit.

L’AUTÒNOMA ha parlatamb aquest estudiant,premi extraordinaride Batxillerat

L’ENTREVISTA16

Com s’aconsegueix el premi extraordinaride Batxillerat?És molt senzill: estudiant i estudiant finsque t’ho saps tot bé. No tinc cap mètoded’estudi, simplement t’has d’assegurarque la matèria te la saps bé.

Has deixat de sortir amb els amics?,t’hi has dedicat dia i nit, a estudiar?No, no ha calgut. Si t’organitzes semprepots tenir una estona per estudiar i unaaltra per dedicar-te a les coses que t’a-graden. Òbviament, hi ha coses quenecessiten temps perquè et quedin alcap. Si vols tenir un coneixement bastantexacte de la matèria, has de revisar eltema diverses vegades. No m’agradamemoritzar amb punts i comes, preferei-xo captar les idees i després processar-

David Tena Cucala

l’autònoma

L’AUTÒNOMA Publicació de la UAB

EDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: María Jesús Delgado,Rebeca Escolano, Miguel Ángel Linares,Octavi López, Jordi Mora, Sònia Perelló,Victòria Salvador, Lucas Santos,Conxa Valls

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Antonio Zamora,Pierre Caufapé, Jordi Pareto

Febrer de 2010. Núm. 232Les opinions expressades per les personesentrevistades reflecteixen únicament lesseves idees. Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts d’aquestarevista sense l’autorització escrita del’editor. L’AUTÒNOMA es pot imprimir enformat Acrobat via Internet a:www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMADE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.catg.premsa@uab.cat

les i expressar-les com jo les he entès, ala meva manera.

Per què vas escollir estudiar Físicai Matemàtiques alhora?Des que era petit sempre m’ha agradatl’espai i l’univers. Quan som nens, totsvolem ser policies, bombers o astronau-tes. Jo volia ser astronauta! Després, amesura que et fas gran, els gustos vancanviant, però a mi l’espai continua agra-dant-me i la ciència en general m’agradamolt. M’entretenia fent matemàtiques,m’agradava la física i, en saber que a laUniversitat Autònoma de Barcelona espot fer la doble titulació, em vaig decidir.

Quin canvi has observat en passarde l’institut a la universitat?He notat molt la distància amb els pro-fessors. No pots pretendre que el profes-sor sàpiga el nom de tots els alumnesque hi ha a classe i sàpiga una mica detots ells. El tracte és molt menys perso-nalitzat. Ara, simplement, som nombresen una llista. No és el mateix estar en unaclasse amb trenta alumnes que passar a

una classe on n’hi poden haver seixanta.Però segur que m’hi acostumaré.

A què has destinat l’import del premi?La major part de l’import és per pagar-me els estudis i l’apartament a la VilaUniversitària. També m’han concedituna beca de l’Estat. Després d’aquestspagaments, si queda alguna cosa es potfer un viatge.

Quin és el teu viatge més desitjat?M’agradaria anar a Austràlia a passar-hiun estiu. Si tot va bé, aquest estiu m’a-gradaria passar-hi un mes.

Al seu moment, algun professor etva influir a l’hora de triar els estudis?He tingut molt bons professors de física ide matemàtiques, però encara que nohagués tingut bons professors hauria fetla mateixa elecció.

Com veus el teu futur professional?Vull dedicar-me a la recerca. No sé aquin camp, però sí que m’agradaria feralguna cosa relacionada amb la física.

«El més importantés estudiar el que t’agrada» És el guanyador del Premi Extraordinari

de Batxillerat nacional i autonòmic.La seva nota mitjana ha estat un 9,5.És de Benicarló, té dinou anys i és un noimolt eixerit i senzill que de petit volia serastronauta. Té una germana més petita iels seus pares treballen d’administratiusen una empresa privada. Anima altresalumnes a fer aquestes proves perquè notenen gaire dificultat, són com una menade selectivitat. Actualment, estudiaFísica i Matemàtiques alhora i viu a laVila Universitària amb un altre company.No té un mètode especial d’estudi,només dedicar-hi una mica de temps,saber organitzar el temps i, sobretot,estar segur que fas el que t’agrada.Surt sovint amb els amics, li agradala música, toca el piano i el trombó i undels seus somnis és viatjar a Austràlia.En el seu punt de mira hi ha el RegneUnit, on hi vol anar com a Erasmus.

ZAMORA