EL SOL
Mriam Ponce, Sara Rey i Raquel Sez
NDEX1. Qu s el sol?
................................................ Diapositives 3 i 4
2. Estructura del sol ............................................
Diapositives 5 i 6 3. Evoluci del sol
................................................ Diapositiva 7 4 i
5. Taques solars i evoluci ...............................
Diapositives 8 i 9 6. Vent
solar............................................................
Diapositiva 10 7 i 8. Turmentes solars i conseqncies .........
.......Diapositives 11 i 12 9. Erupcions solars i perills
.................................... Diapositives 13 i 14 10. Les
aurores boreals
..........................................Diapositiva 15
1. QU S EL SOL?El Sol s la estrela ms propera a la Terra i el
major element del Sistema Solar. Les estreles sn els nics cossos
del Univers que emeten llum. El sol s tamb la nostra principal font
d'energia, que es manifesta en forma de llum i calor.Dades bsiques
Tamany: radi equatorial Perode de rotaci sobre el eix Massa
comparada amb la Terra Temperatura mitjana superficial Gravetat
superficial en la fotosfera El sol 695.000 km. de 25 a 36 das
332.830 6000 C 274 m/s2
Tots els cossos giren al seu voltant (asteroides, planetes,
cometes...)
El Sol conti ms del 99% de tota la matria del Sistema Solar.
Exerceix una forta atracci gravitatria sobre els planetes
L'energia del Sol, en forma de llum solar, sustenta a quasi
totes les formes de vida en la Terra a travs de la fotosntesi, i
determina el clima de la Terra i la meteorologia
-La visibilitat del sol al cel determina quan s de dia i quan s
de nit -s una estrela mitjana, per tot i aix, s l'nica que es pot
observar a simple vista - La combinaci de grandries i distncies del
Sol i la Lluna fan possible que aparentment es vegen amb la mateixa
mida i a permet una mplia gama d'eclipsis solars. - El Sol est
constitut per un 81% d'hidrogen, 18% d'Heli i el 1 % restant es
reparteix en altres elements.
2.ESTRUCTURA DEL SOL- Nucli: Ocupa uns 139 000 km del radi
solar, 1/5 del mateix, i en esta zona es on se verifiquen les
reaccions termonuclear que proporcionen tota la energia que emet el
Sol - Zona convectiva: Esta regi s'estn per damunt de la zona
radiant - Fotosfera: La fotosfera s la zona visible on s'emet llum
visible del Sol. La fotosfera es considera com la superfcie solar
i, vista a travs d'un telescopi, es presenten uns grnuls brillants
que es projecten sobre un fons ms fosc - Cromosfera: La cromosfera
s una capa exterior a la fotosfera visualment molt ms transparent.
La seua dimensi s d'aproximadament 10,000 km, i s impossible
observar-la sense filtres especials - Corona solar: La corona solar
est formada per les capes ms tnues de l'atmosfera superior
solar
3. EVOLUCI DEL SOL- Tot comena amb un nvol de gas i que es
concentra formant un nucli que collapsa, s a dir, els toms
d'hidrogen, que sn l'element ms senzill s'atrauen per la gravetat,
aquest nucli atrau tot el seu voltant i al moure's les partcules,
augmenta la temperatura, la massa tamb creix, i alhora l'atracci i
la temperatura augmenta ms. Al arribar a una certa temperatura
comena la fusi de l'hidrogen i es forma l'heli, aquest procs
continua de la mateixa forma produint el segent element, fins al
ferro. - Segons la massa d'aquesta nebulosa pot ser supergegant
roja o gegant roja. El sol ser una gegant roja i quan acabe de fer
el procs de combusti acabar com una nana blanca i ja no
proporcionar llum ni energia, i amb ell, s'acabar la vida.
4. TAQUES SOLARS-Una taca solar s una regi del Sol amb una
temperatura ms baixa que la seva contornada, i amb una intensa
activitat magntica. Una taca solar tpica consisteix en una regi
central fosca, anomenada "umbra", rodejada per una "penombra" ms
clara. -Una sola taca pot arribar a mesurar fins a 12.000
quilmetres, per un grup de taques pot aconseguir 120.000 quilmetres
d'extensi i incls algunes vegades ms.
PARTS DE LES TAQUES SOLARS: PENOMBRA I UMBRALa penombra est
constituda per una estructura de filaments clars i foscos que
s'estenen ms o menys radialment des de la umbra. Ambds (umbra i
penombra) pareix fosques per contrast amb la fotosfera, simplement
perqu estan ms fredes que la temperatura mitjana de la
fotosfera
5. EVOLUCI DE LES TAQUES SOLARS- Les taques solars apareixen,
creixen, canvien de dimensions i d'aspecte i desprs desapareixen
desprs d'haver existit desprs d'una o dos rotacions solars, s a dir
durant un o dos mesos, encara que la seva vida mitjana s
aproximadament dues setmanes. Solen aparixer per parelles. Primer
s'observa una formaci brillant, la fcula, desprs un porus, un
interstici entre la granulaci de la fotosfera que comena a
enfosquir-se.
6. VENT SOLAREl vent solar s un flux de partcules que sorgeixen
de la atmosfera d'una estrella. En este cas del sol. La composici
del vent solar en el nostre sistema solar s idntica a la de la
corona del Sol: un 75% de hidrogen i un 25% de heli, amb algunes
traces d'impureses. Les partcules es troben completament ionitzades
formant un plasma molt poc dens. Ats que el vent solar s plasma,
estn amb si el camp magntic solar. A una distncia de 160 milions de
quilmetres la rotaci solar agrana al vent solar en forma d'espiral,
arrossegant les seves lnies de camp magntic
Explosions inusualment energtiques de vent solar causades per
taques solars i altres fenmens atmosfrics del Sol, es denominen
"tempestats solars"
7. TEMPESTES SOLARS- Qu s una tempesta solar? Les tempestes
geomagntiques es produeixen quan un flux gran de radiaci emesa pel
Sol arriba al camp magntic de l'atmosfera de la Terra. La
pertorbaci succeeix quan es produeixen ejeccions de massa de la
corona solar. Quan fortes rfegues de vent solar arriben a la Terra,
les ones de radiaci xoquen amb la magnetosfera, alterant la
intesitat i la direcci del camp magntic terrestre. La tempesta
geomagntica s una ona de xoc de vent solar que arriba entre 24 i 36
hores desprs del fet que l'ha produt. Aix tan sols succeeix si
l'ona de xoc viatja cap a la Terra. La pressi del vent solar sobre
la magnetosfera augmentar o disminuir en funci de l'activitat
solar. La pressi del vent solar modifica els corrents elctrics en
la ionosfera. Les tempestes magntiques duren de 24 a 48 hores,
encara que poden perllongar-se diversos dies.
8.CONSEQENCIES DE LES TURMENTES SOLARSL'estudi i l'observaci de
l'activitat solar s important a l'hora de predir certes
pertorbacions que poden tenir conseqncies negatives greus sobre les
telecomunicacions, les xarxes elctriques i els satllits
artificials. Elctriques:Les tempestes geomagntiques molt intenses
poden causar danys en les xarxes elctriques, sobretot en latituds
altes, ja que poden provocar fortes descrregues que poden produir
curtcircuits, avaries en els circuits elctrics i xarxes de
distribuci energtiques. Telecomunicacions:Les radiacions d'una
tempesta geomagntica afecta els equipaments electrnics dels
satllits artificials perjudicant les comunicacions. Els sistemes
miniaturitzats sn vulnerables i poden desprogramar el programari
dels ordinadors de bord, produint un mal funcionament que afecta a
una gran quantitat d'instruments que depenen d'aquests satllits com
xarxes de televisi, sistemes de navegaci, GPS, telfon, telgrafs,
entre d'altres.
La radiaci:La radiaci produda durant aquestes tempestes pot
afectar negativament als ssers vius si no estan ben protegits.
L'atmosfera terrestre fa d'escut davant d'aquestes radiacions, per
poden ser molt perilloses per als astronautes.
9. ERUPCIONS SOLARS- Una erupci solar s una violenta explosi en
la fotosfera del Sol amb una energia immensa. - Les erupcions
solars tenen lloc en la corona solar i la cromosfera, calfant
plasma i accelerant els electrons, protons i ions ms pesats -
Produxen radiaci electromagntica - La majoria de les erupcions
succexen al voltant de taques solars, on emergixen intensos camps
magntics de la superfcie del Sol cap a la corona
PERILLS DE LES ERUPCIONS SOLARS- Produxen fluxos de partcules
molt energtiques en el vent solar i la magnetosfera terrestre que
poden presentar perills per radiaci per a naus espacials i
astronautes. La presncia d'estes partcules energtiques en la
magnetosfera contribuxen a l'aurora boreal i a l'aurora austral.
-Les erupcions solars alliberen una cascada enorme de partcules
d'alta energia coneguda com a tempestat de protons. Els protons
poden travessar el cos hum, provocant dany bioqumic
Erupci solar del 20 de gener de 2005
10. LES AURORES BOREALSLes aurores boreals sn altra conseqncia
de les turmentes solars. Quan les partcules elctricament carregades
ejectades durant les erupcions solars arriben a la Terra, xoquen
amb els toms d'oxigen i hidrogen de l'atmosfera produint una
radiaci en la banda visible. Aquesta radiaci s atreta pel camp
magntic terrestre en les seves regions ms febles, els pols. Com a
conseqncia, el cel queda illuminat per feixos de llum de diferents
colors que s'anomenen aurores.
FINVideo de tormenta solar al 2012-2013
http://www.youtube.com/watch?v=ZbyQGu4qbFM Video del soroll d'una
tormenta solar
http://www.cuatro.com/cuarto-milenio/suena-tormenta-solar_2_1384980015.html
