TREBALL DE RECERCA: Les aigües residuals al Baix Penedès

Adri Benito Pellicer 2n de batxillerat A Curs 2010-2011

Tutor: Salvador Pujol Seminari de Fsica i Qumica Departament de Cincies Naturals

Institut Coster de la Torre, La Bisbal del Peneds.

Aquesta obra est subjecta a una llicncia de ReconeixementNoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons. Per veure una cpia daquesta llicncia, visiti http://creativecommons.org/licen ses/by-nc-nd/3.0/deed.ca.

[LES AIGES RESIDUALS AL BAIX PENEDS] Adri Benito Pellicer

ndexIntroducci .................................................................................................................................... 3 0. Presentaci ............................................................................................................................ 3 1. Les aiges residuals, un b preuat ........................................................................................ 4 1.1. La histria del desenvolupament dels sistemes de sanejament .................................... 5 1.2. Laccs a una aigua de qualitat ...................................................................................... 6 1.3. Els tipus daiges residuals ............................................................................................. 7 Conceptes ...................................................................................................................................... 8 2. Els sistemes de sanejament daiges .................................................................................... 8 2.1. Les EDAR ......................................................................................................................... 8 2.2. Sistemes naturals de depuraci ................................................................................... 14 2.3. Altres sistemes ............................................................................................................. 15 3. El cnon de laigua............................................................................................................... 16 Recerca ........................................................................................................................................ 18 4. La xarxa de sanejament a la comarca del Baix Peneds ..................................................... 18 Fitxes de les EDAR ............................................................................................................... 21 5. La finca de Santsuies ........................................................................................................... 57 6. Entrevistes i visites .............................................................................................................. 59 Experimentaci ........................................................................................................................... 60 7. La coagulaci i floculaci de colloides................................................................................ 60 Conclusions ................................................................................................................................. 63 Glossari ........................................................................................................................................ 67 Annexos ....................................................................................................................................... 69 Annex A ................................................................................................................................... 69 Annex B ................................................................................................................................... 70 Annex C ................................................................................................................................... 72 Annex D ................................................................................................................................... 74 Annex E.................................................................................................................................... 75 Bibliografia .................................................................................................................................. 76 Agraments .................................................................................................................................. 79

2


Introducci0. PresentaciEn el treball de recerca que he escollit parlar de la depuraci de les aiges residuals, concretament el sanejament a la comarca del Baix Peneds, des de que fem rajar una aixeta, fins al seu punt dabocament. s un recorregut complex que abasta diverses installacions, per exemple les estacions depuradores daiges residuals (dara endavant EDAR) o les xarxes de collectors daigua, construdes amb lobjectiu dorganitzar i retornar al medi ambient laigua usada amb la mxima qualitat possible, per evitar dafectar negativament la natura. La meva motivaci al triar el tema del treball va ser loportunitat en esbrinar on i com van a parar les aiges que fem servir i contaminem diriament, ja que penso que s un tema importantssim que afecta la nostra forma de viure. Daqu, va sorgir linterrogant que em proposava resoldre: Qu sen fa de laigua que fem servir per les diverses necessitats quotidianes a la comarca del Baix Peneds? Un dels factors que tamb va influir en la meva decisi va ser la proximitat a lhora de fer la recerca dins de la comarca i linters innat en observar el funcionament de la maquinria en directe, tot i que aquest no sigui el tema central del meu TREC. En quant als objectius que pretenia aconseguir en finalitzar el treball, els vaig dividir en tres parts: Primerament, pel que fa a la part terica, estudiaria el funcionament de les depuradores i analitzaria els avantatges i els inconvenients dels diferents sistemes de sanejament de les aiges residuals. En segon lloc, faria una recerca de les EDAR en funcionament, en construcci i les que estiguessin fora de servei en lmbit de la comarca. Per ltim, experimentaria amb la separaci de les partcules que es troben en suspensi a les aiges residuals mitjanant la coagulaci i la floculaci, mtode utilitzat en els decantadors de les EDAR.

El comentari sobre lassoliment daquests objectius, els problemes amb qu mhe topat i una valoraci personal del treball de recerca, el trobareu a les conclusions.

3


1. Les aiges residuals, un b preuatPotser us esteu preguntant a qu em refereixo quan llegiu el ttol de la introducci. Sens fa estrany parlar de les aiges negres i grises com si fossin dequivalent importncia a laigua de boca, la potable. Tirem la cadena del vter, ens rentem amb sabons, i llencem olis i productes de tota mena pels desaiges de casa, sense saber exactament on van a parar. Clar, com que ens en desempalleguem, no ens preocupa ms. Aix revela que encara no estem conscienciats del fet que laigua residual sigui aigua; aigua tan bonica com podria ser la dun llac cristall del Parc Nacional dAigestortes per exemple, sols amb una petita diferncia: porta contaminants. Ara b, que no ens preocupi aquesta malsonant paraula contaminaci, ja que al llarg dels anys shan desenvolupat tecnologies que en permeten la seva eliminaci en un elevat percentatge de laigua, i se seguir innovant en aquest mbit per aconseguir-ne leliminaci absoluta, perqu, encara que no ho sembli, ms del 99% daquestes aiges sn aigua Parc Nacional d'Aigestortes. natural, quedant el percentatge de contaminants redut a menys de l1%. Aquesta possibilitat fa que laigua residual, en especial en aquests temps en qu no abunda i no hi ha perspectives de qu ho faci, es converteixi en un tresor que no sha de desaprofitar. Aquesta nova mentalitat requereix un procs semblant al dacostumar-se a no malgastar laigua de beure, necessitant un cert temps per assimilar-la. El perqu daquesta mentalitat s molt senzilla i es basa en la gran quantitat de profits que sen pot treure de laigua residual. Des de regar les plantes dun jard, un hort o un camp, ja sigui agrcola o de golf, fins a reomplir piscines o crear projectes tan ambiciosos com llacs artificials per a parcs, amb un ecosistema mantingut per laigua una vegada sha depurat mitjanant un sistema natural, que ja en parlarem ms endavant. Algunes ciutats ja pateixen dificultats per a lobtenci daiges dels aqfers i han dinstallar dessalinitzadores, dun alt cost econmic, o portar-la de fora amb camions o vaixells. Per aquests motius, doncs, podrem dir que la reutilitzaci s el futur i aix s el que li dna aquest gran valor a les aiges residuals. Personalment, crec que si es desenvolupen i creen nous sistemes ms eficaos que els actuals, podrem gaudir duna aigua de qualitat per beure provinent de les residuals i si, a ms a ms, electricitat sobt amb fonts denergia renovables, tancarem un cicle en qu prcticament no contaminarem.

4

[LES AIGES RESIDUALS AL BAIX PENEDS] Adri Benito Pellicer 1.1. La histria del desenvolupament dels sistemes de sanejamentDurant el segle XVIII, es va produir una forta industrialitzaci, sobretot a Anglaterra, que va tenir com a conseqncia la massificaci incontrolada de la poblaci al voltant dels centres de producci, creant una situaci de pssimes condicions sanitries, que van donar lloc a diverses epidmies que sestenien per gran part del territori europeu, aleshores en condicions semblants. Aix va ser com es va establir una relaci entre la qualitat de les aiges i el desenvolupament de malalties, fet que va incentivar les autoritats de Gran Bretanya lany 1847 a crear un nou sistema de desguassos concebut com a clavegueram, el qual va ser proposat el 1842 per Sir Edwin Chadwick en un informe oficial sobre la situaci de les condicions sanitries de lilla. Ms tard, la Primera EDAR japonesa a Tokyo, construda el 1922. major part de les ciutats van adoptar-lo. No obstant aquesta iniciativa britnica, les ciutats del segle XIX van haver de fer front a un altre problema. I s que, amb la canalitzaci de les aiges residuals en escassos punts dabocament, es produa una major concentraci de la contaminaci, el que va afectar l'estat dels rius. Llavors, lany 1863, la Sewage Commission va establir que el sistema adequat per a l'evacuaci de l'aigua residual no era seu abocament als rius sin la seva aplicaci al terreny com a fertilitzant pel sl. Aix es va proposar el primer sistema de tractament, que complet lactual concepte de sanejament, basat en la recollida, el transport i la depuraci de les aiges residuals. Posteriorment, es desenvoluparen els primers sistemes de depuraci, primerament fixats a l'eliminaci de matries slides i, ms tardanament, amb lobjectiu de reduir la matria orgnica dissolta en laigua mitjanant els tractaments biolgics: els filtres percoladors lany 1897 i els fangs activats lany 1914. Diversos estudis en el camp dels processos biolgics i la innovaci i perfeccionament de nous mtodes de tractament durant els anys cinquanta i seixanta van collaborar en el creixement del sector, que sobretot es reflecteix en laugment de construccions dEDAR des dels anys setanta fins lactualitat.

En lmbit especfic del territori catal, la depuraci daiges residuals sarranj amb laparici del Pla de Sanejament del 1982, que seguia a la creaci de la Junta de Sanejament lany 1981. Abans, existien de forma allada i sense planificaci algunes poques depuradores. El Pla de Sanejament de Catalunya va patir al llarg dels anys diverses variacions i canvis de poltica. Inicialment, es va plantejar el seu finanament exclusivament amb els diners recaptats pel cnon. Aviat, aix es va revelar com a insuficient, i es va recrrer a lendeutament per tal de poder avanar el Pla. En els darrers anys sha accedit a fons aliens, com els FEDER de la Uni Europea, per a les grans depuradores de Barcelona i alguna altra.

5

[LES AIGES RESIDUALS AL BAIX PENEDS] Adri Benito Pellicer 1.2. Laccs a una aigua de qualitatTal com diu la Carta Europea de lAigua (annex A), no hi ha vida sense aigua. s aquest el motiu pel que tota la poblaci mundial haurem de tenir accs a una aigua de qualitat. s un dret hum. Per existeix algun acord internacional referent a la qualitat de laigua? La resposta s no. No existeixen acords ambientals vinculants de carcter mundial que obliguin als Estats a protegir els recursos hdrics de la contaminaci, ja que es tracta duna responsabilitat nacional dels governs. Aix no vol dir que un conjunt de territoris no puguin signar un acord, com s el cas dEuropa amb la Carta Europea de lAigua. La qualitat dels recursos hdrics es veu cada vegada ms amenaada per la contaminaci. La UNESCO estima que ms de 2.500 milions de persones al mn viuen sense un sistema adequat de sanejament. Cada dia, 2 milions de tones d'aiges residuals i altres efluents sn drenats cap a les aiges del mn. El problema s ms greu en els pasos en vies de desenvolupament, Riu Citarum, actualment amb els ndex de en qu ms del 90% de les deixalles sense contaminaci ms alts del planeta. processar i el 70% de les deixalles industrials sense tractar s'aboquen en aiges superficials. Avui dia, els pasos ms perjudicats en aquest context sn els del Tercer Mn: els subdesenvolupats o en vies de desenvolupament, que la gran majoria disposa daigua, per no duna qualitat que en garanteixi la salut dels seus consumidors. Un altre gran problema que es presenta en aquests pasos, s laccs restringit a laigua potable: noms qui estan disposats a pagar-la en podran tenir, o la presncia de guerrilles que la controlen i en dificulten lobtenci. Com podem veure en aquest mapa, prcticament la totalitat dels pasos del Primer i Segon Mn, disposen daigua. El continent afric s el ms afectat, aix com tamb alguns pasos asitics.

6

[LES AIGES RESIDUALS AL BAIX PENEDS] Adri Benito Pellicer 1.3. Els tipus daiges residualsLes aiges que van a parar a una estaci depuradora es poden classificar, depenent de la seva naturalesa o, ms ben dit, de la seva provinena segons ls que se nhagi fet, en quatre grans grups: Les residuals domstiques. Procedeixen de les residncies, installacions comercials i installacions pbliques. Es poden dividir en: Aiges negres. Aiges grises. Les residuals industrials. Provenen de les indstries i fbriques. Hi predominen residus industrials, com poden ser productes txics o consumidors doxigen, que requereixen unes investigacions i analtiques prpies en cada cas. Les pluvials. Sescorren per la superfcie fins a evacuar pel clavegueram. Poden transportar gasos txics de latmosfera i esdevenir pluja cida. Les incontrolades, com les fuites daigua a causa duna rebentada.

Aiges residuals, a lafluent de lEDAR Calafell. Adri Benito.

7


Conceptes2. Els sistemes de sanejament daigesCom diem anteriorment, les aiges, des del moment en qu van a parar als desaiges, porten contaminants: brutcia, productes qumics, restes de detergent, olis, greixos, restes orgniques, microorganismes. Per aix els cal passar per un sistema de sanejament que permeti eliminar-ne aquests contaminants, ja que si retornessin a la natura en aquestes condicions provocarien un desequilibri en el medi receptor. Tanmateix, la presncia de certes substncies, sobretot ds domstic i tan habituals com els detergents o els olis i greixos, afecten greument la salut del medi ambient, per aix el seu abocament a la xarxa est prohibit. Aquestes substncies estan recollides a lannex B. El sanejament de les aiges residuals est format per diversos elements: La xarxa de collectors, unes canonades encarregades de transportar laigua recollida dels desaiges a la planta depuradora, mitjanant la fora de la gravetat o la pressi realitzada per una estaci de bombament. Les estacions de bombament, uns recintes que a travs de bombes impulsen les aiges residuals per poder assolir un desnivell ms alt. Tenen unes reixes de desbast per tal de retenir els residus que puguin embossar la bomba. Lestaci depuradora daiges residuals o EDAR, una installaci destinada a la reducci de la contaminaci que contenen les aiges residuals abans que siguin abocades a un medi receptor. A part de les EDAR, tamb existeixen altres sistemes de sanejament, per a pobles que no poden Bomba daigua. Adri Benito. realitzar fortes inversions o per a zones rurals. Lemissari submar, un conducte que transporta les aiges depurades a un punt dabocament mar endins.

2.1. Les EDARUna vegada les aiges residuals arriben a lEDAR, necessiten superar diversos processos per a garantir la seva correcta integraci amb el medi receptor, sense perjudicar-lo. Per aix hi ha uns lmits establerts de la quantitat mxima de les substncies qumiques que pot dur, recollits a la taula III del Reglament de Domini Pblic Hidrulic (RD 849/1986) (annex C). El recorregut de laigua residual dins lEDAR es classifica en dos cicles: el de laigua i el de fangs. Cal destacar que, alguns dels elements segents, poden no ser-hi presents en algunes EDAR. 2.1.1. El cicle de laigua El procs de depuraci de laigua bruta que entra a la depuradora pot arribar a tenir fins a quatre tractaments:

8

[LES AIGES RESIDUALS AL BAIX PENEDS] Adri Benito Pellicer Pretractament: consisteix en eliminar els cossos voluminosos que transporta laigua, aix com extreuren les sorres i els greixos. Arqueta de sobreeiximent: la seva funci s la de permetre l'entrada d'un cabal d'aigua que la depuradora pugui tractar. Desbast: els slids de mida gran que arriben amb l'aigua entrant sn separats mitjanant un pou de gruixuts i els slids fins se separen mitjanant unes reixes de desbast duns 50mm la primera i 15mm la segent. Desarenament i desgreixatge: en un tanc, laigua es remou contnuament i sinjecta aire a pressi. Els greixos surten i es recullen a la superfcie. Les sorres cauen al fons i tamb es recullen. Tanc dhomogenetzaci: shi ret i barreja laigua que entra un cop ha passat pels processos anteriorment explicats, ja que les EDAR necessiten estabilitat en la composici qumica de lefluent, i regula el cabal daigua que ha de passar al segent procs.

Arqueta de sobreeiximent. Adri Benito.

Reixa de desbast. Adri Benito.

Desarenador-desgreixador. Adri Benito.

9

[LES AIGES RESIDUALS AL BAIX PENEDS] Adri Benito Pellicer Tractament primari: lobjectiu s reduir els materials en suspensi obtenint-ne fangs. Decantaci primria: als decantadors, laigua hi circula molt lentament. Amb lajuda dun coagulant i floculant, la matria orgnica i inorgnica que estan en suspensi cauen al fons i sedimenten, formant els fangs ms densos, anomenats fangs Utilitat del separador superior dun decantador primaris. Laigua ms neta surt a primari. Adri Benito. la superfcie. Tractament secundari: pretn reduir la matria orgnica dissolta en laigua. Reactor biolgic: en aquest tanc, viuen milions de microorganismes que utilitzen la matria orgnica dissolta per nodrir-se, alhora que leliminen de laigua. A linterior, es bomba aire perqu els microorganismes tinguin loxigen que necessiten Reactor biolgic. Adri Benito. per viure. Decantaci secundria: els microorganismes que viuen al reactor biolgic tendeixen a viure agrupats i a formar grumolls; en aquest decantador, no s gaire corrent que sutilitzin coagulants i floculants per afavorir-ne la formaci. Laigua circula tan lentament que aquests grumolls cauen al fons i formen fangs ms densos. Una part d'aquests fangs, anomenats fangs activats, es redirigeix cap al reactor biolgic per tal de mantenir la concentraci de microorganismes i una altra, anomenats fangs secundaris, es condueix cap a l'espessidor de fangs. Laigua ms neta surt a la superfcie i, o b s abocada al medi receptor, o b prossegueix el seu tractament en equips de depuraci anomenats terciaris.

Decantador secundari. Adri Benito.

10

[LES AIGES RESIDUALS AL BAIX PENEDS] Adri Benito Pellicer Tractament terciari: prepara laigua neta que surt de la decantaci secundria per a ser reutilitzada en zones verdes, en la neteja de carrers, per la recuperaci daqfers o aiguamolls, o per a usos agrcoles i industrials. Consta de varis processos per obtenir una ptima qualitat de laigua: Bombament delevaci: permet que laigua pugui recrrer les installacions del tractament terciari ja que aquest est construt a final de cota. Cambres de mescla, coagulaci i floculaci: en el cas que la terbolesa dentrada superi uns lmits, safegeixen sals dalumini o ferro i polielectrlits per tal de qu substncies no desitjades coagulin i floculin. Decantador lamellar: aqu els coguls i flculs de substncies sn retirats al passar laigua per les lamelles de panell dabella que formen linterior daquest decantador.

Lamelles de panell dabella. Adri Benito.

Filtres de sorra: laigua travessa un llit de sorra (semblant a la de platja, per molt ms fina) que reposa sobre una xarxa de petitssims forats, ret els slids en suspensi que puguin quedar desprs de la decantaci i sen va cap als canals dultraviolats. Una vegada un filtre se satura a causa de lacumulaci de slids, Filtre de sorra. Adri Benito. satura lentrada daigua i es fa un contrarrentat aplicant aigua neta per sota perqu semporti els slids i sen vagi per un canal cap a la capalera de la planta. Canals dultraviolats: es desinfecta laigua fent-la passar a travs duns equips de raigs ultraviolats amb 48 lmpades (quantitat variable) cadascun.

Aigua sent desinfectada per raigs ultraviolats. Adri Benito.

11

[LES AIGES RESIDUALS AL BAIX PENEDS] Adri Benito PellicerCambra de cloraci: al final dels canals dultraviolats, laigua sincorpora a un circuit on se li afegeix una petita dosi de clor que elimina qualsevol contaminant que pugui dur laigua. Aqu sacaba el tractament terciari i laigua es dirigeix cap a la cambra de sortida.Circuit de cloraci. Adri Benito.

Finalment, les aiges sanejades sn abocades, depenent de la proximitat, a un riu o torrent, o al mar a travs dun emissari submar. 2.1.2. El cicle dels fangs Els fangs, en el moment en qu sn expulsats del procs de depuraci de laigua, no tenen cap utilitat. s per aix que, una vegada hagin passat per un seguit dequips, podran ser reutilitzats. En primer lloc, els fangs provinents de la decantaci primria sn espessits en lespessidor de fangs primaris per gravetat, la funci del qual s la de reduir el volum daigua que porten els fangs mitjanant la decantaci i, conseqentment, la quantitat daquests. Parallelament, els fangs secundaris sn tractats en lespessidor de fangs secundaris, un equip que redueix el volum daigua mitjanant un espessidor rotatiu, que comprn una tela metllica per tal que laigua pugui drenar o un decantador com el darrer.Com a conseqncia de la resistncia de les llavors del tomquet, s tpic que dels fangs extrets en els processos i deixats en reps durant uns dies en surtin tomaqueres silvestres.

Espessidor de fangs primaris. Adri Benito.

Espessidor de fangs secundaris. Adri Benito.

El segent pas s la deshidrataci de fangs, que es fa a travs dels filtres de bandes, els filtres de premsa o la centrifugaci, els quals sn els principals sistemes.

12

[LES AIGES RESIDUALS AL BAIX PENEDS] Adri Benito PellicerUna vegada els fangs shan deshidratat, es barregen en un dipsit de fangs mixtes on sestabilitzen. Des dall simpulsen cap al digestor de fangs dassecatge trmic en una concentraci del 4-4,5 %, on se n'elimina la part fermentable transformant-la en aigua i gas met. Aquest s un procs que es pot fer aprofitant l'activitat biolgica dels mateixos microorganismes presents en els fangs, sense la presncia doxigen, s a dir, anaerbiament. El met que se Filtres de premsa. Adri Benito. nobt s emmagatzemat al gasmetre, on ser cremat en unes calderes per mantenir la temperatura del digestor a 35-37C i, en el cas que hi hagi sobreproducci, enviat a unes turbines per la producci delectricitat. Si el nivell del gasmetre supera el 95%, part del met s cremat a una torxa per reduir-ne la quantitat.

A lesquerra: gasmetre. Al centre: dipsit de fangs mixtes. A la dreta: digestor de fangs. Adri Benito.

A part de lassecatge trmic, hi ha un altre sistema de posttractament de fangs: el compostatge. Depenent de la convenincia sen pot realitzar un o laltre, o els dos en cas que es vulgui maximitzar laprofitament dels fangs. En acabat, semmagatzemen en un dipsit, on seran aprofitats com a compost per usos agrcoles o de jardineria o, fins i tot, en el camp de la construcci.

13

[LES AIGES RESIDUALS AL BAIX PENEDS] Adri Benito Pellicer 2.2. Sistemes naturals de depuraci1Sota aquesta denominaci sengloben els processos deliminaci de les substncies contaminants presents en les aiges residuals que es produeixen per mitjans naturals, sense emprar cap tipus dadditiu qumic. 2.2.1. El filtre verd Tamb anomenat depuraci a travs de la vegetaci, consisteix en la depuraci daiges residuals a travs de llacunes on hi viuen plantes aqutiques que, alimentant-se de la matria orgnica que contenen les aiges i del CO2, desprenen oxigen del qual els microorganismes de laigua en fan s per degradar la matria orgnica, i aix es forma un cicle. s un procs semblant al dun reactor biolgic, amb la diferncia que laportaci doxigen es fa de manera natural. A ms a ms, la vegetaci de la llacuna t la capacitat de retenir sals, metalls pesants i nutrients, de caracterstiques molt txiques. Existeixen moltes variacions daquest sistema, per la ms destacada s la dinfiltraci al terreny a travs de canals, que comprn vries fileres de rases fetes al terra, per on shi fan circular les aiges residuals. Grcies als pollancres o canys plantats en parallel a banda i banda de cada rasa, es redueix part de la matria orgnica mesclada amb laigua. Laltra part s eliminada pels microorganismes que contenen i, de mica en Filtre verd. Adri Benito. mica, les aiges es filtren en el subsl. Un cop un canal s ple, se nactiva un altre i aquest es deixa reposar fins que sassequi i es pugui retirar la brutcia que ha quedat a la superfcie. Els filtres verds es caracteritzen per quedar integrats en lentorn i per lavantatge econmic que comporten, ja que els costos se simplifiquen nicament a la construcci i al poc manteniment que requereixen. 2.2.2. Els aiguamolls artificials Sn sistemes de depuraci senzills que no requereixen energia externa per funcionar. Generalment, sn estanys de poca profunditat, de menys dun metre, on shi ubiquen les plantes aqutiques encarregades dels processos naturals de depuraci. Aquestes installacions disposen de canalitzacions i sistemes dallament del sl per no contaminar els ecosistemes adjacents i sistemes de control de lafluent i lefluent. La seva superfcie necessria es calcula en base a la quantitat dhabitants de la poblaci que produeix les deixalles, segons la segent relaci: 1 persona = mn. 5m2, per tant, s necessria molta extensi de terra per sanejar a tot un poble, per aix est ms implantat a nivell de finca vivint-hi unes 10 persones com a mxim. Els avantatges, comparant-los amb una EDAR es troben a lannex D. Aquest sistema el veurem ms mpliament al punt 5.Els exemples de cada sistema sn els que he cregut oport esmentar, per existeixen infinitat de variacions afegint o traient processos, amb diferents tipus de vegetaci o, fins i tot, incloent animals aqutics.1

14

[LES AIGES RESIDUALS AL BAIX PENEDS] Adri Benito Pellicer 2.3. Altres sistemes2.3.1. Les fosses sptiques Les fosses sptiques sn un bon sistema per a cases sense connexi a la xarxa de clavegueram o masies allades dun nucli urb, ja que permeten fer un tractament prou complet a laigua sense requerir manteniment ni costos elevats de construcci, noms el seu buidatge cada 1 o 2 anys. El seu sistema de funcionament s senzill: les aiges residuals sn condudes al primer dipsit de la fossa sptica. All, disminueix la seva velocitat, permetent que els materials sedimentables decantin i es dipositin al Vista superior dels dipsits. Joan Cano. fons, on inicien un procs de digesti anaerbica usant els microorganismes presents en aquests materials. Laigua ms neta passa a un segon dipsit, on shi dur a terme el mateix procs. Tan sols les matries minerals no sn descompostes, el que comporta buidar els dipsits. Seguidament, laigua surt del segon dipsit i s abocada en un pou duns 3 metres perforat al terra, on laigua es filtra per la paret. Per a assolir els parmetres de depuraci exigits per Pou de la fossa sptica. Joan Cano. ladministraci, cal aplicar desprs del segon dipsit un filtre biolgic, que consta dun farciment plstic filtrant, el qual afavoreix la formaci de colnies de microorganismes aerbics, que absorbeixen la matria orgnica dissolta a laigua. Les aiges fecals es reparteixen sobre la superfcie del farciment plstic i el travessen forma de fines gotes que es recullen a la part inferior. 2.3.2. Les basses de decantaci El seu funcionament s molt bsic i similar a les fosses sptiques. Noms requereixen un manteniment mnim. Consta de dos basses, en la primera arriben les aiges residuals i hi reposen durant un cert temps, reduint aix la DBO i decantant els materials sedimentables. Desprs passen a una segona bassa, on tamb hi reposen durant un cert temps per assolir una qualitat ms bona. Lefluent saboca a la riera ms propera.

Bassa de decantaci. Adri Benito.

15


3. El cnon de laiguaEl cnon de laigua s un impost de finalitat ecolgica que saplica al territori de Catalunya. Es calcula basant-se en el consum daigua i la contaminaci que el seu abocament pot produir.

El cnon de l'aigua va entrar en vigor l'1 d'abril del 2000, i est regulat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el text refs de la legislaci en matria d'aiges de Catalunya. A travs del cnon els usuaris de l'aigua contribueixen als costos dels serveis del cicle de l'aigua, que comprenen:

Les despeses d'inversi i d'explotaci dels sistemes de sanejament (collectors i estacions depuradores), dels embassaments i de la resta d'infraestructures de producci i transport de l'aigua. La prevenci en origen de la contaminaci, i la implantaci i manteniment dels cabals ecolgics. La recuperaci dels aqfers contaminats, les obres d'installaci d'infraestructures d'abastament en alta a municipis, i les installacions de reutilitzaci d'aigua. Les despeses que genera la planificaci hidrolgica, la tasca d'inspecci, i les tasques de control del bon estat de les aiges litorals i continentals per a s de bany.

El cnon t un fort component ecolgic, i per aix grava l's real o potencial de l'aigua i la contaminaci que, un cop utilitzada, es pugui produir.

Actualment, hi ha quatre classificacions dels usos pels quals s aplicat el cnon de laigua. Sn els domstics, els agrcoles, els ramaders i els industrials. El clcul de limport daquest cnon sobt de la frmula: () = ( 3) (/ 3)

En qu la base imposable s constituda pel volum daigua consumit i el tipus de gravamen resulta de la suma dun tipus de gravamen general corresponent a ls, i, en el cas ds industrial, dun tipus de gravamen especfic, corresponent a la contaminaci. La composici mitjana de la factura daigua dun habitatge ve establerta en diversos parmetres, dels quals el cnon de laigua s el segon ms costs. Sn: El subministrament, que inclou: El consum directe daigua que hem fet (normalment hi ha un consum mnim i, si aquest s superat, un preu en funci del consum que en fem). La conservaci de comptadors i connexions (preu fix que no depn del consum).

16

[LES AIGES RESIDUALS AL BAIX PENEDS] Adri Benito Pellicer El cnon de laigua (hi ha un preu fixat per a un consum mnim i, si aquest s superat, un preu en funci del consum que en fem). Labocament al clavegueram (preu variable que depn del volum). LIVA (aquest s del 8% pel consum i pel cnon de laigua i del 18% per la conservaci de comptadors i connexions).

En molts casos, a ms, a la factura de laigua hi podem trobar altres conceptes que no tenen relaci directa amb el cicle de laigua, com pot ser la taxa de gesti de residus del municipi.

Composici mitjana de la factura de laigua.

Pel que fa al pagament daquest impost, afecta als usuaris de laigua, tant domstics com industrials, i tant si la reben duna entitat subministradora, com si la capten per mitjans propis. Noms nestan exclosos els usuaris agrcoles, excepte en el cas que es detecti contaminaci per adobs, pesticides o matria orgnica.

17


Recerca4. La xarxa de sanejament a la comarca del Baix PenedsAvui dia, a Catalunya disposem de 389 EDAR de les que se nencarrega lACA. Es modernitzen constantment i sen construeixen de noves, ms eficients i amb ms capacitat. Aquest mapa mostra la localitzaci de les que estan en funcionament i tamb les que sestan construint o tenen un projecte ja definit.

Agncia Catalana de lAigua. Desembre de 2010.

Al Baix Peneds, comarca de Catalunya, a la franja del litoral del Peneds, lany 2009 shi va registrar una poblaci de 98.861 habitants, repartida entre els catorze municipis que integren la comarca: Albinyana, lArbo, Banyeres del Peneds, Bellvei, la Bisbal del Peneds, Bonastre, Calafell, Cunit, Lloren del Peneds, Maslloren, el Montmell, Sant Jaume dels Domenys, Santa Oliva i el Vendrell, dels quals aquest darrer ns la capital.

18

[LES AIGES RESIDUALS AL BAIX PENEDS] Adri Benito PellicerLa majoria de la superfcie comarcal es caracteritza per lentorn erm i lagricultura de sec, degut a les poques precipitacions anuals, cosa que s un impediment a lhora daconseguir una aigua de qualitat i en abundncia. Tamb es concentra una alta densitat de poblaci i una forta activitat turstica a la zona costanera, que requereix grans quantitats daigua potable. En conseqncia, els aqfers corren el risc dassecar-se, ja que no hi ha cap riu a la comarca (noms rieres) i tota laigua consumida sha dextreure daquests. Per aix cal que tinguem una bona xarxa de sanejament que pugui compensar aquesta extracci i pugui recuperar els aqfers. El mapa que trobareu a lannex E mostra les 9 EDAR, els collectors, les estacions de bombeig i els emissaris submarins competncia de lAgncia Catalana de lAigua al Baix Peneds. Veureu que falten lEDAR de lEsplai del Peneds i els filtres verds de Maslloren i Masarbons. Aix es deu a qu aquests sistemes estan gestionats i sn propietat dels seus corresponents ajuntaments.

Fent referncia a la metodologia que he fet servir per desenvolupar la recerca del treball, la podria dividir en certs passos que he seguit: En primer lloc, he localitzat els sistemes de depuraci en un mapa, via Google Earth o mitjanant el mapa cartogrfic de lInstitut Cartogrfic de Catalunya. Prviament, alguns sistemes ja en tenia la situaci aproximada, facilitada per algun crrec dels corresponents ajuntaments o pel conseller delegat de medi ambient del Consell Comarcal del Baix Peneds; daltres, noms en sabia la zona on podien estar.

Localitzaci a travs de Google Earth.

Seguidament, he contactat, a travs del telfon o el correu electrnic, amb les persones que tenen accs al sistema de depuraci daiges residuals, ja siguin tcnics, personal de manteniment, i amb els crrecs dels ajuntaments implicats en la poltica daiges de cada

19

[LES AIGES RESIDUALS AL BAIX PENEDS] Adri Benito Pellicermunicipi. Hem concretat un dia de visita per recollir informaci en un qestionari i, si s el cas, visitar la EDAR de la que sencarrega lajuntament. En acabat, a la data acordada, mhe desplaat fins a tal lloc per entrevistar a la persona, totes elles amb molt bon tracte. I, pel que fa a les EDAR, he rebut una explicaci durant el procs de visita a la planta, seguint el recorregut de laigua des de que s impulsada a la cota necessria perqu pugui completar el traat, fins a la sortida del recinte, que mha perms fotografiar detalladament tots els processos a qu se sotmet laigua residual.

Totes les parts duna EDAR que es troben tancades dins duna nau disposen dun sistema dalarma que alerta del perill dinhalaci de gasos perillosos. A linterior i exterior del local hi ha installades unes senyals lluminoses que no shan de perdre de vista, per si sactiva lalarma. s llavors quan sonaria una senyal acstica. Aquest sistema dna tres tipus dalertes. Mentre la llum verda estigui encesa, es permet laccs al local i sha destar atent per si sona lalarma. Si sencn la llum groga i sona lalarma, sha de sortir immediatament del local i deixar-lo ventilar. En el cas que ho faci la llum vermella i soni lalarma, shaur de fer servir lequip de respiraci autnom.

Senyals lluminosos.

Instruccions sobre el funcionament del sistema dalarma.

Per veure clarament tots els sistemes de sanejament de les aiges residuals al Baix Peneds, amb dades, imatges i la localitzaci, he elaborat unes fitxes a partir de les informacions extretes de les entrevistes que vaig realitzar anteriorment, adjuntes a les pgines segents.

20

EDAR LARBO

Adri Benito.

01/09/2010

Tractament primari i secundariEl seu emplaament s al costat de la Cristalleria. En el reactor biolgic daquesta EDAR sha de prendre mesures contra loxidaci del ferro produda per laigua.

21

EDAR LARBOLA GORNALDADES GENERALS

Estat Ubicaci Abocament Any de construcci Costos de construcci Gesti Empresa explotadora Nombre de treballadors Qualificaci dels treballadors Nombre dhabitants sanejats Cabal diari Capacitat utilitzada Control sanitari de laigua Qualitat de lefluent Posttractament dels fangs Tractament dels residus Reformes realitzades Nous projectes Poblacions assistides

Activa. Cam de l'Arbo a Santa Oliva. Coordenades: 4115'28.32"N 135'5.18"E. Torrent de la Pallisseta. 1995 Desconeguts. Consell Comarcal del Baix Peneds. Sorea. 4 A temps parcial: 1 cap de planta, 1 oficial i 2 operaris. 5.063 persones de mitjana. 1.200 m3 a lestiu i a lhivern, amb puntes de fins a 1.600 m3 a lestiu. Regularment al 126%. Analtiques internes: Sorea. Inspeccions de lACA1: EMATSA2. Bona. Planta de compostatge. Abocador. - Ampliaci de la lnia de fangs. - Millores en el pretractament. Ampliaci. LARBO i CASTELLET I LA GORNAL.

Les inspeccions de lACA es realitzen ms o menys cada dues setmanes. Empresa especialitzada en el tractament daiges contractada per lACA mitjanant un sorteig, que es realitza cada un cert temps.2

1

22

ALTRES DADES INTERESSANTS

El tractament primari cont un element poc com: un camell o classificador de sorres. El reactor t una turbina superficial com a sistema daireig de laigua. A conseqncia dels esquitxos produts per la turbina del reactor biolgic, hi ha installades unes pantalles de fibra de vidre, ja que si sutilitzs el ferro, soxidaria rpidament. T dues entrades daigua. Una per lArbo, i una altra que prov de La Gornal.

Classificador de sorres. Adri Benito.

LOCALITZACI SOBRE EL MAPA

Institut Cartogrfic de Catalunya.

23

EDAR BELLVEI

Adri Benito.

01/09/2010

Tractament primari i secundaris lEDAR amb ms baixa capacitat del Baix Peneds. Se situa prop de lentrada a Bellvei i t sols una bassa, que fa la funci de decantador secundari i de reactor biolgic mitjanant una separaci.24

EDAR BELLVEIBELLVEIDADES GENERALS


Activa. Cam del Vendrell a Bellvei. Coordenades: 4114'29.13"N 134'4.98"E. Torrent de la Pallisseta. 1994 Desconeguts. Consell Comarcal del Baix Peneds. Sorea. 4 A temps parcial: 1 cap de planta, 1 oficial i 2 operaris. 1.840 persones de mitjana. 175 m3 a lestiu. 250 m3 a lhivern. 44% a lestiu. 62,5% a lhivern. Analtiques internes: Sorea. Inspeccions de lACA1: EMATSA2. Bona. Planta de compostatge. Abocador. - Substituci del sistema de desbast. Cap. BELLVEI.


1

25


La bassa fa la funci de decantaci secundari i de rector biolgic alhora. Per tal de no barrejar les aiges, t uns separadors. Al ser la de capacitat ms reduda, s lEDAR amb majors possibilitats a ser desmantellada prximament.

Decantador-reactor. Adri Benito.



26

EDAR CALAFELL

Adri Benito.

06/09/2010

Tractament primari, secundari i terciari1Est situada als afores de Calafell. Disposa dels tractaments primari i secundari. El terciari est acoblat al recinte i pertany al camp de golf La Graiera.

El tractament terciari pertany i s gestionat pel Golf La Graiera. Una part de les aiges de lefluent sn destinades al golf, on sels fa el tractament terciari.

1

27

EDAR CALAFELLCALAFELLDADES GENERALS


Activa. Cam vell de Calafell a Bellvei. Coordenades: 4112'47.60"N 134'33.09"E. Mar Mediterrani (a travs dun emissari submar situat a 1.500m de la costa). 1997 Desconeguts. Ajuntament de Calafell. Sorea. 5 1 cap de planta, 3 oficials i 2 operaris. 90.000 persones a lestiu. 40.000 persones a lhivern. 9.500 m3 a lestiu. 7.700 m3 a lhivern. 112,5% a lestiu. 50% a lhivern. Analtiques internes: Sorea. Inspeccions de lACA2: EMATSA3. Bona. La utilitzada pel golf, excellent. Planta de compostatge. Abocador. No se nha realitzat dimportants. Ampliaci a una segona lnia. CALAFELL (nuclis inclosos) i LA BARONIA DE MAR [Bellvei].


2

28


Les gasolineres i els tnels de rentat han de tenir permisos de connexi per abocar les seves aiges a lEDAR i han de disposar duns sistemes de pretractament. Per controlar qu aboquen sels fa una anlisi cada 3 mesos. Existeix una concessi de laigua depurada per a reg de camps agrcoles i pels jardins del poble, per en aquest darrer cas no sutilitza. El tractament terciari daquesta planta aconsegueix una excellentssima qualitat de laigua. Entre daltres, es deu a ls dun procs anomenat osmosi inversa, que consisteix en filtrar laigua a pressi a travs duna membrana capa daturar qualsevol partcula en suspensi que pugui quedar a laigua.

MEMBRANA DOMOSI INVERSA

Adri Benito.

Adri Benito.



29

EDAR CUNITCUBELLES

Adri Benito.

01/09/2010

Tractament primari i secundariEst situada al terme municipal de Cubelles, per la gestiona el Consell Comarcal del Baix Peneds. La caracteritza el sistema de desodoritzaci degut a la proximitat amb zones habitades.

30

EDAR CUNIT-CUBELLESCUBELLESDADES GENERALS

Estat Ubicaci Abocament Any de construcci Costos de construcci Gesti Empresa explotadora Nombre de treballadors Qualificaci dels treballadors Nombre dhabitants sanejats Cabal diari Capacitat utilitzada Control sanitari de laigua Qualitat de lefluent Posttractament dels fangs Tractament dels residus Reformes realitzades

Nous projectes Poblacions assistides

Activa. Avinguda del Garraf. Coordenades: 4111'54.66"N 138'48.03"E. Mar Mediterrani (a travs dun emissari submar). 1996 Desconeguts. Consell Comarcal del Baix Peneds. Sorea. 8. 1 cap de planta, 1 oficial i 6 operaris. 23.875 persones de mitjana (12.279 al Baix Peneds). 8.000 m3 a lestiu. 5.000 m3 a lhivern. 50% a lestiu. 31% a lhivern. Analtiques internes: Sorea. Inspeccions de lACA1: EMATSA2. Bona. Planta de compostatge. Abocador. - Cobriment de les installacions del tractament primari. - Ampliacions i millores en els sistemes de desodoritzaci. No hi ha projectes a curt termini. CUBELLES (nuclis inclosos), CUNIT (nuclis inclosos), STA. MARIA DE CUBELLES [Vilanova i La Geltr] i ELS ROSERS [Castellet i La Gornal].


1

31


Tot ledifici del tractament primari t uns sistemes de desodoritzaci, ja que es desprenen gasos i olors fortes. Hi ha un sistema dalarma que avisa del perill quan hi ha una concentraci massa elevada dalgun gas txic, com podria ser el lcid sulfhdric. El buidatge de la sitja es fa a primera hora del mat i tamb inclou una desodoritzaci. LEDAR t dues lnies de Sistema de desodoritzaci. Adri Benito. tractament, el que li permet aturar temporalment un element duna per arreglar-lo mentre laltre est en funcionament. A lhivern, els decantadors primaris estan aturats perqu per la quantitat daigua de lafluent no sn necessaris.



32

EDAR LESPLAI

Adri Benito.

06/08/2010

Tractament primari, secundari i terciariAquesta planta, de recent construcci i soterrada, est situada a la Bisbal del Peneds, a la urbanitzaci lEsplai.

33

EDAR LESPLAIURB. LESPLAI DEL PENEDS (LA BISBAL DEL PENEDS)DADES GENERALS


Activa. Carrer Isidre Nonell. Coordenades: 4115'48.55"N 127'53.25"E. Torrent de la Seguera. 2010 550.000 (provinents del Fons Estatal dInversi Local). Ajuntament de La Bisbal del Peneds. Ajuntament de La Bisbal del Peneds. 2 1 cap de planta i 1 operari. 346 persones de mitjana. 40-50 m3. 3%. Ajuntament de La Bisbal del Peneds. Molt bona. Planta de compostatge. Abocador. Cap. Cap. LESPLAI DEL PENEDS [LA BISBAL DEL PENEDS].

34


Laigua depurada pot ser reutilitzada pel reg o per la neteja de la via pblica. Les basses i mecanismes estan soterrats. Aix, seviten les males olors.


Detalls del projecte. Adri Benito.


35

EDAR LA JONCOSA

Adri Benito.

09/10/2010

En dessConstruda cap als anys 80, aquesta EDAR, situada a la poblaci de La Joncosa del Montmell (coordenades: 4118'45.41"N 127'5.75"E), porta uns 15 anys dabandonament a causa dels costos que comportava. Actualment, els seus 81 habitants aboquen les aiges residuals al Torrent del Pi de les Tres Soques. Hi ha la possibilitat de rehabilitar-la.

36

EDAR LA JONCOSALA JONCOSA DEL MONTMELLNOTABLE ABANDONAMENT

Adri Benito.



37

EDAR LLOREN DEL PENEDS

Adri Benito.

01/09/2010

Tractament primari i secundariLEDAR de Lloren, pertany al terme municipal de Banyeres. s la segona amb menys capacitat de la comarca.

38

EDAR LLOREN DEL PENEDSBANYERES DEL PENEDSDADES GENERALS


Activa. Cam de la Font de Ferro. Coordenades: 4116'46.91"N 133'38.24"E. Rasa de la Teuleria. Anys 80. Desconeguts. Consell Comarcal del Baix Peneds. Sorea. 4 A temps parcial: 1 cap de planta, 1 oficial i 2 operaris. 2.085 persones. 280 m3 a lestiu. 350 m3 a lhivern. 47% a lestiu. 58% a lhivern. Analtiques internes: Sorea. Inspeccions de lACA1: EMATSA2. Bona. Planta de compostatge. Abocador. - 2002: Ampliaci general. - 2010: Dotaci de deshidrataci de fangs. Cap. LLOREN DEL PENEDS.


1

39


Al tractament primari hi ha un element anomenat classificador de sorres. El reactor t una turbina superficial com a sistema daireig de laigua.

Turbina superficial. Adri Benito.



40

EDAR RIERA DE LA BISBAL

Adri Benito.

17/08/2010

Tractament primari, secundari i terciariSituada al terme municipal de Santa Oliva, s lEDAR ms gran de la comarca. En recull la major part de les aiges residuals mitjanant una gran xarxa de collectors i estacions de bombament.

41

EDAR RIERA DE LA BISBALSANTA OLIVADADES GENERALS

Estat Ubicaci Abocament Any de construcci Costos de construcci

Gesti Empresa explotadora Nombre de treballadors Qualificaci dels treballadors Nombre dhabitants sanejats Cabal diari Capacitat utilitzada Control sanitari de laigua Qualitat de lefluent Posttractament dels fangs Tractament dels residus Reformes realitzades Nous projectes Poblacions assistides

Activa. Cam de Cal Sereno. Coordenades: 4115'19.69"N 132'7.71"E. Torrent del Lluc. 1999 6.000.000 (sense incloure-hi la construcci de les estacions de bombeig ni lampliaci al tractament terciari). Consell Comarcal del Baix Peneds. OMS-Sacede. 8. 1 cap de planta, 2 oficials i 5 operaris. 84.000 persones a lestiu. 32.000 persones a lhivern. 21.000 m3 a lestiu. 13.000 m3 a lhivern. < 100% a lestiu. < 75% a lhivern. Analtiques internes: OMS-Sacede. Inspeccions de lACA1: EMATSA2. Molt bona. Planta de compostatge. Abocador. 2008: ampliaci al tractament terciari. Ampliaci a una tercera lnia. ALBINYANA (nuclis inclosos), BANYERES DEL PENEDS (nuclis inclosos), LA BISBAL DEL PENEDS (incls EL PRIORAT DE LA BISBAL), SANTA OLIVA (nuclis inclosos) i EL VENDRELL (nuclis inclosos).


1

42


Abans de la reforma, laigua depurada sabocava al mar mitjanant un emissari submar, per com que no era suficientment gran, amb lampliaci es va deixar dutilitzar. La reutilitzaci de laigua s permesa als segents usos: reg doliveres i fruiters de mida arbust, neteja de lEDAR i preparaci delectrlits. Lestaci pot admetre les aiges pluvials tret que siguin pluges torrencials. LEDAR t dues lnies de tractament, el que li permet aturar temporalment un element duna per arreglar-lo mentre laltre est en Desarenador-desgreixador temporalment aturat per ser reparat. Adri Benito. funcionament.



43

EDAR SANT JAUME DELS DOMENYS

Adri Benito.

01/09/2010

Tractament primari i secundariEst situada al costat del Barranc de Cornudella. Disposa dun sistema tecnolgic exclusiu pel manteniment.

44

EDAR ST. JAUME DELS DOMENYSCORNUDELLADADES GENERALS


Activa. Cam del cementiri. Coordenades: 4117'33.00"N 134'9.00"E. Barranc de Cornudella. Anys 80. Desconeguts. Consell Comarcal del Baix Peneds. Sorea. 4 A temps parcial: 1 cap de planta, 1 oficial i 2 operaris. 2.136 persones. 200 m3 a lestiu. 250 m3 a lhivern. 25% a lestiu. 31% a lhivern. Analtiques internes: Sorea. Inspeccions de lACA1: EMATSA2. Bona. Planta de compostatge. Abocador. Dotaci dun sistema de deshidrataci de fangs. Cap. SANT JAUME DELS DOMENYS (nuclis inclosos, exceptuant LA TORREGASSA, EL PAPIOLET i EL PAPAGAI).


1

45


El camp de golf Sant Jaume Pitch and Putt agafa part de l'aigua depurada. La planta disposa dun sistema de telecontrol des dinternet. Si hi ha una fallada senvia un avs a loperari de gurdia.

Sitja demmagatzematge de fangs. Adri Benito.



46

FILTRE VERD DE MASLLOREN

Adri Benito.

19/07/2010

Tractament primari i secundariAquest sistema constitut per pollancres est situat prop del poble (coordenades: 411616.00N 12422.60E). Va ser construt cap als anys 80, i quan s necessari, samplia fcilment. Avui dia saneja a unes 463 persones de Maslloren i la gesti la porta lAjuntament de Maslloren.

47

FILTRE VERDMASLLORENDETALL DUN CANAL BUIT

Adri Benito.



48

FILTRE VERD DE MASARBONS

Adri Benito.

19/07/2010

Tractament primari i secundariLa situaci del filtre verd s sota el tur on semplaa el poble (coordenades: 411535.60N 12625.60E). Va ser construt cap als anys 80 i, actualment, saneja a 18 habitants del poble de Masarbons, quantitat que pot augmentar a lestiu. La gesti la duu lAjuntament de Maslloren. Observacions: hi ha granotes a lltima etapa del recorregut de laigua.49

FILTRE VERDMASARBONS (MASLLOREN)EVOLUCI DE LAIGUA RESIDUAL

Adri Benito.



50

BASSA DE DECANTACI DEL PAPIOLET

Adri Benito.

17/08/2010

Tractament primari i secundariEst situada al cam de Cal Prosset, entre el Papiolet i Cal Prosset (coordenades: 41 16' 44.59''N 1 31' 44.75''E). El seu punt dabocament s el Torrent de Sant Marc. Recull les aiges del nucli del Papiolet i saneja aproximadament 112 persones. s gestionada per lAjuntament de Sant Jaume dels Domenys.

51

BASSA DE DECANTACIEL PAPIOLET (SANT JAUME DELS DOMENYS)PUNT DABOCAMENT

Adri Benito.



52

BASSA DE DECANTACI DE LA TORREGASSA

Adri Benito.

09/10/2010

Tractament primari i secundariEst situada als afores del poble (coordenades 41 17' 18.25'' N, 1 31' 41.54'' E), de manera que les olors no molestin. El seu punt dabocament s el Torrent de Cal Figueres. Recull les aiges dels nuclis de la Torregassa i de la urbanitzaci El Papagai, sanejant un nombre aproximat de 444 persones. s gestionada per lAjuntament de Sant Jaume dels Domenys.53

BASSA DE DECANTACILA TORREGASSA (SANT JAUME DELS DOMENYS)DETALL DEL PAS DE LA PRIMERA A LA SEGONA BASSA

Adri Benito.



54

BONASTRE

Adri Benito.

08/07/2010

Sense tractamentActualment, Bonastre no disposa de cap sistema de tractament de les aiges residuals, que saboquen al Torrent de l'Aguilera (coordenades: 41 12' 20,98" N 1 26' 26,78" E). LACA t previst installar-hi, daqu un termini indefinit, una depuradora per sanejar laigua corresponent als 657 habitants.

55

SENSE TRACTAMENTBONASTREPUNT DABOCAMENT

Hi podem observar el color blanquins dels detergents, i restes dolis i greixos.

Adri Benito.



56


5. La finca de SantsuiesAquesta s la segona part de la recerca realitzada, que he considerat interessant perqu recull una srie dinformacions sobre un sistema poc habitual de sanejament de les aiges domstiques. Es tracta dun aiguamoll artificial que permet, fent s dels recursos que ens proporciona la natura, depurar les aiges de casa i, a ms, beneficiar-nos-en reutilitzant-la per regar un hort o el jard. El procediment dut a terme en aquests aiguamolls consisteix en establir sistemes amb plantes despcies flotants, submergides o arrelades, i s el segent: Primerament, les aiges de lefluent finca de Santsuies. Adri Benito. arriben a la fossa sptica, la funci de la qual s reduir la DBO de laigua residual fins a un 80% i separar-ne els residus slids. Com ms dies es mantingui laigua a la fossa sptica, ms reducci de la DBO saconseguir. Normalment shi est uns 5 dies.Canyissar. Penltima fase de laiguamoll artificial de la

Croquis per a la construcci de la fossa sptica.

57

[LES AIGES RESIDUALS AL BAIX PENEDS] Adri Benito PellicerUna vegada laigua surt de la fossa, passa a un estany anomenat llit de canys, ple de grava al fons, que funciona com a filtre i com a allant per evitar les males olors, juntament amb una gran plantaci de plantes arrelades a la terra de la part superficial, normalment joncs i canys, que segueixen amb el procs de depuraci de laigua, absorbint els nutrients i contaminants de laigua, que utilitzen pel seu creixement i, ms endavant, sn eliminats amb el canvi de tija.

Croquis per a la construcci del llit de canys.

Finalment, laigua desemboca a la llacuna destabilitzaci, on shi produeix la major extracci de nutrients i oxigenaci a travs del fitoplncton, el zooplncton, les algues, vries plantes i altres microorganismes. Al final daquest procs laigua podr ser reutilitzada, per exemple, en el reg dun hort o, un altre dels usos ms importants, en reomplir les cisternes dels vters.A la llacuna destabilitzaci hi abunden les plantes aqutiques.

58


6. Entrevistes i visitesPer poder aconseguir informaci de les depuradores del Baix Peneds i dels altres sistemes de sanejament que tenen algunes poblacions, he demanat cita i entrevistat a les persones encarregades de vetllar pel funcionament del sanejament de les aiges residuals. La segent llista mostra les visites que he realitzat ordenades cronolgicament. Finals de juny: contacte amb en Llus Inglada (conseller delegat de medi ambient del Consell Comarcal del Baix Peneds) qui mha perms posar en contacte amb la Mnica i la Nria del Peral. 08/07/2010: Entrevista a Ernest Mercader (agutzil de lAjuntament de Bonastre) i visita al punt dabocament a la riera. 19/07/2010: Entrevista a Joan M Palau (agutzil de lAjuntament de Maslloren) i visita als sistemes naturals de Maslloren i Masarbons. 21/07/2010: Entrevista a Imma Costa (alcaldessa de lAjuntament del Montmell). 30/07/2010: Entrevista a Josep Sicart (regidor de medi ambient de lAjuntament de Lloren del Peneds). 06/08/2010: Entrevista a Josep M Puigibet (alcalde de lAjuntament de la Bisbal del Peneds). 15/08/2010: Entrevista i visita a la finca de Santsuies. 17/08/2010: Entrevista a Mnica (cap de planta de EDAR Riera de la Bisbal) i visita a EDAR Riera de la Bisbal. Presa de fotos de la bassa de decantaci del Papiolet. 01/09/2010: Entrevista a Nria del Peral (tcnica de medi ambient del Consell Comarcal del Baix Peneds). 02/09/2010: Visita a EDAR lArbo, EDAR Bellvei, EDAR Cunit-Cubelles, EDAR Lloren del Peneds i EDAR Sant Jaume dels Domenys. 06/09/2010: Entrevista a Pilar Cervantes (tcnica de medi ambient de lAjuntament de Calafell) i visita a EDAR Calafell. 09/10/2010: Presa de fotos de la EDAR lEsplai, de lEDAR en dess de la Joncosa del Montmell i de la bassa de decantaci de la Torregassa.

59


ExperimentaciCom he explicat anteriorment, als decantadors primari i lamellar de la lnia daiges duna EDAR, se li afegeixen dues substncies qumiques que fan possible la decantaci de matria en suspensi amb un major grau defectivitat. Lexperiment que podreu veure a continuaci es fonamenta en com aconsegueixen qumicament aquestes dues substncies formar els grumolls necessaris perqu tinguin les caracterstiques adequades per decantar.

7. La coagulaci i floculaci de colloidesUna caracterstica perfectament visible en les aiges residuals s la terbolesa que tenen. Aix es deu, en part, a lexistncia de matria collodal en laigua. Aquesta matria s formada per partcules de grandria mesoscpica que es troben disperses en laigua, envoltades per un nvol electrnic que les mant separades per la repulsi que es produeix a causa de la igualtat en la crrega dun nvol electrnic duna partcula a la duna altra. Per dur a terme la separaci dels colloides amb xit, shan defectuar dues fases: La primera, consisteix en la coagulaci. Les partcules collodals no se separen per acci de la gravetat a causa de la seva petita grandria i tenen la particularitat de mantenir-se les unes a les altres en equilibri per efecte de la crrega elctrica de la que disposen. Per iniciar el procs de separaci, sutilitzen sals de ferro i alumini com a coagulants, de crrega oposada a la de les partcules collodals, que neutralitzen la crrega dels seus nvols electrnics, produint-ne la desestabilitzaci i laglutinaci, que dna lloc a partcules de mida superior anomenades coguls i altera lacidesa (pH) i la conductivitat de laigua (S/m).

La segona, s una floculaci. Fent s dun polielectrlit, les partcules collodals desestabilitzades comencen a contactar les unes amb les altres i sestableixen ponts qumics entre elles, de forma que saglutinen i formen petites masses anomenades flculs, amb una densitat de pes ms gran que la de laigua i duna mida i velocitat de decantaci superiors a la dels coguls. Lacidesa i la conductivitat de laigua no salteren en aquesta fase.

60


Una vegada explicats els efectes que tindr cada producte que afegim a laigua, procedeixo a narrar la part experimental del treball de recerca. Les matries primeres necessries per separar colloides sn: coagulant, floculant i aigua de depuradora2 presa del decantador secundari. Els utensilis indispensables seran: vasos de precipitats, un comptagotes i una vareta de vidre.

Material necessari. Adri Benito.

Acci del coagulant. Adri Benito.

Un cop reunits aquests materials, omplim un vas de precipitats amb aigua de depuradora i hi afegim una gota de coagulant. Ho remenem amb la vareta de vidre i, tot seguit, observarem com apareixen grumolls duna mida apreciable per la nostra vista. Ja hem completat la fase de la coagulaci. Llavors, si tirem una gota de floculant i ho tornem a remenar, observarem que els grumolls es fan ms grossos, cosa que els permetr decantar ms rpidament i s en el que consisteix la segona fase, la floculaci.

2

Es pot usar qualsevol altre lquid que contingui colloides.

61

[LES AIGES RESIDUALS AL BAIX PENEDS] Adri Benito PellicerAl cap duns instants, la matria collodal ha decantat i podem veure com a la part superior hi resta laigua amb un ndex de terbolesa (NTU) perceptiblement inferior a linicial.

Acci del floculant. Adri Benito.

Resultat final de la separaci. Adri Benito.

62


ConclusionsRecordant la pregunta formulada a la presentaci del treball: Qu sen fa de laigua que fem servir per les diverses necessitats quotidianes?, la respondr amb cinc paraules: contaminar, canalitzar, depurar, reutilitzar i retornar. Laigua residual la contaminem netejant-nos i cuinant, la canalitzem des dels desaiges fins al sistema de tractament, la depurem per eliminar-ne les substncies contaminants, la reutilitzem, sempre i quan sigui possible, en el reg, en la neteja dels carrers o en un altre s til i, finalment, la retornem al medi natural per minimitzar limpacte ambiental del seu consum hum.

Personalment, la realitzaci daquest treball de recerca la podria descriure com a costosa en quant al temps invertit a la recerca comarcal i a la dificultat de trobar informaci til i vera per escriure la part conceptual, per alhora reeixida, perqu he complert els objectius que vaig marcar per assolir al principi del treball.

En quant als objectius que pretenia aconseguir en finalitzar el treball, els vaig dividir en tres parts:

Primerament, pel que fa a la part terica, estudiaria el funcionament de les depuradores i analitzaria els avantatges i els inconvenients dels diferents sistemes de sanejament de les aiges residuals. En segon lloc, faria una recerca de les EDAR en funcionament, en construcci i les que estiguessin fora de servei en lmbit de la comarca. Per ltim, experimentaria amb la separaci de les partcules que es troben en suspensi a les aiges residuals mitjanant la coagulaci i la floculaci, mtode utilitzat en els decantadors de les EDAR.

Analitzant pas per pas aquests objectius, els he acomplert tots. Pel que fa al primer, crec que he explicat el funcionament de cada sistema de forma ampliada i he pogut exposar els avantatges i inconvenients ms generals de cada sistema, com els econmics. El segon, ha donat lloc a les fitxes de cada sistema de tractament daiges residuals del Baix Peneds. En lltim, lexperiment lhe dut a terme correctament, de manera que he pogut observar detalladament aquest mtode de separaci de partcules en suspensi.

Pel que fa al que podrem dir treball de camp, he trobat que s la part ms feixuga del TREC ja que, per una banda, esbrinar quins sistemes de depuraci hi ha a la comarca i on estan situats s fonamental i, per laltra, per la complicaci de contactar amb els responsables daquest tema als ajuntaments i demanar perms per realitzar la recerca dinformaci i visita a la depuradora amb lencarregat del sanejament daiges residuals, tamb he detectat que el tema de la depuraci no el porten tan b com ells voldrien, a causa de les constants

63

[LES AIGES RESIDUALS AL BAIX PENEDS] Adri Benito Pellicerrenovacions que sha de fer en les EDAR i el fort cost econmic que aix comporta, tot i aix he rebut un bon tracte per part dels responsables i professionals de les depuradores. Tot i aix, aquesta part tamb ha resultat ser la ms divertida i amena, per les visites a les EDAR i als altres sistemes, perqu tot all que has estat buscant a fonts escrites, ho pots veure en persona. Per treure les conclusions finals de la recerca, he elaborat el grfic segent, que mostra el nombre dhabitants sanejats i el seu corresponent percentatge global per cada sistema de tractament que tenim a la comarca del Baix Peneds, a partir de les dades extretes de les fitxes anteriorment publicades, agafant com a habitants sanejats els del perode de lhivern, que serien aproximadament la quantitat de poblaci de la comarca.

Tal com podem veure-hi, quasi tota la poblaci de la comarca t un sistema de tractament daiges, representant-ne aix el 99,2%. Daquest elevat percentatge, la gran majoria dhabitants disposen del sanejament adequat amb una EDAR connectada a la seva vivenda. Una altra quantitat que no pot ser menyspreada s la xifra de persones que disposen duna fossa sptica, un mtode no tan efica en quant a protecci medi ambiental. Aix, ens queda el baix percentatge dels sistemes de la bassa de decantaci i el filtre verd, sent aquest ltim el menys utilitzat avui dia. Sols un 0,8% del percentatge total est sense tractament, que correspondrien a les poblacions de Bonastre i la Joncosa del Montmell. Comparant les installacions de les poblacions de la comarca, en podem treure una conclusi clara: la costa s significat dordre i control, mentre que a la muntanya cal impulsar i millorar el sanejament. Les poblacions de costa reben les majors inversions per la construcci de depuradores ms innovadores, amb gran capacitat dabsorci daiges. Les poblacions de linterior compleixen amb la normativa, tot i que les depuradores shan quedat petites i arcaiques. Els casos ms extrems serien les poblacions de muntanya on, malgrat la bona voluntat dels Ajuntaments, no disposen de suficients recursos humans ni econmics per

64

[LES AIGES RESIDUALS AL BAIX PENEDS] Adri Benito Pellicerpoder-ho tenir en millors condicions, i aix provoca que hi hagi zones, que estan totalment descontrolades i abandonades en el tema del sanejament; la majoria durbanitzacions de muntanya, on les cases estan molt dispersades, no tenen xarxes de clavegueram i han dutilitzar fosses sptiques, amb la possible contaminaci del sl que suposen si nhi ha en excs.

Fent referncia als problemes que han ocorregut durant la realitzaci daquest treball de recerca, magradaria puntualitzar-ne diversos. Dels primers amb qu em vaig topar va ser la complicaci de trobar informaci sobre el tema que vaig escollir. La inexistncia de llibres a les biblioteques que parlessin de les depuradores i, generalitzant, de tots els sistemes de tractament de les aiges residuals, em va dur a haver de cercar tota la informaci de la part conceptual del treball a Internet, amb els seus conseqents riscos: poca credibilitat dalgunes informacions i fonts, disgregaci de la informaci qualificable de completa en diverses webs, mala estructuraci de les informacions, etc. Un problema ms que vaig trobar va ser el propsit de, una vegada comenat el treball, afegir la comparaci de la situaci actual tecnolgica, qualitativa i quantitativa de les EDAR de Catalunya amb la dun altre pas que, suposadament, podrien ser ms avanades tecnolgicament, com Alemanya o el Regne Unit, pas dorigen del sanejament de les aiges residuals. Degut a la poca informaci que vaig poder trobar i amb la dificultat afegida dels diferents idiomes, va quedar en intent. Una altra de les problemtiques va ser la desestimaci de lexperiment que tenia inicialment en ment. Tractava del procs biolgic que es produeix en un reactor biolgic duna EDAR i pretenia analitzar la quantitat de DBO de laigua residual en un perode de 5 dies. Per per motius de no disposar dels recursos necessaris per dur-lo a terme i de lalt cost econmic que suposava adquirir-los, va ser substitut.

Com a propostes que faig, que derivin a altres possibles treballs de recerca per anys posteriors, nhe pensat unes quantes, que crec que sn suficientment mplies. La primera proposta tractaria del funcionament de les estacions de bombament, installaci que no he pogut analitzar, i de veure com sn els mecanismes duna bomba hidrulica, construint-ne una maqueta funcional. La segona proposta seria fer un estudi sobre limpacte mediambiental que causen les EDAR, com per exemple observar lentorn de lefluent duna depuradora i el dun rierol o un estany i comparar-ne les plantes que es desenvolupen en ambds ecosistemes, els animalons que hi viuen i les olors que originen. La darrera proposta que magradaria fer, s la dinvestigar quines aplicacions tenen les aiges residuals, una vegada han estat depurades, en els diferents camps implicats en el desenvolupament de la societat, com poden ser el de la indstria, de lurbanisme o el de lagricultura, amb laprofitament de les aiges com a font de refrigeraci, de neteja urbana i reg de jardins o dalimentaci de camps de regadiu.

65

[LES AIGES RESIDUALS AL BAIX PENEDS] Adri Benito PellicerFinalment, la sensaci que mha quedat desprs de cercar pels diferents medis, recopilar tota la informaci trobada, estimar la seva utilitat, investigar qu tenim i com funciona la xarxa de sanejament de la comarca, contactar i entrevistar a vries persones de professions diverses per relacionades amb el mn del sanejament de les aiges residuals, visitar i fotografiar totes les EDAR existents al Baix Peneds, com tamb els sistemes alternatius de depuraci, tenir reunions amb el tutor per avaluar la evoluci del treball i, en acabat, redactar de forma entenedora tota aquesta pila de coses, s de plena satisfacci. I s que un, quan veu que no sap per on comenar i, mitjanant un ndex predefinit (que tamb ser modificat degut a certs problemes o incoherncies o intencions dafegir contingut que en un primer moment no en tenia constncia de la seva existncia i he cregut necessari aportar-ho al treball), una important quantitat de temps, dedicaci i organitzaci i un bon tutor que ajudi a guiar-li els continguts i a implicar-se en el que calgui, aconsegueix canviar la mentalitat veient com aquella primera idea en qu fer un treball de recerca semblava de mxima dificultat, es va difuminant i que, en realitat, tot s qesti de la prpia voluntat i motivaci per assolir aquest repte.

Ja per acabar i com a ltima valoraci, dir que mhe endut una grata experincia amb lelaboraci daquest treball de recerca. Crec que s una bona aproximaci a lesfor que cal dedicar al mn professional per assegurar la millora mediambiental.

66


Glossari ACA: sigles corresponents a Agncia Catalana de lAigua. s lempresa pblica de la Generalitat de Catalunya adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge, fundada el 1998 com a Administraci hidrulica de Catalunya, encarregada de la poltica del Govern en matria d'aiges i que es fonamenta en els principis de la Directiva marc de l'aigua. Afluent: s laportaci daigua a una EDAR (o altre sistema de tractament daiges residuals), s a dir, laigua entrant. Aiges grises: aiges procedents dels usos domstics abans de barrejar-se amb les aiges fecals, que provenen del rentat de la roba, de la neteja de la casa, del bany, o dels residus de la cuina. Aiges negres o fecals: aiges residuals procedents dels serveis sanitaris, la contaminaci de les quals s, bsicament, de tipus microbiolgic i s'origina per la presncia d'excrements. Tenen un alt contingut en nitrats i nitrits. Assecatge trmic: en aquestes plantes es redueix laigua continguda en els fangs per evaporaci mitjanant laportaci de calor. Aix, saconsegueix disminuir la massa i el volum del fang, i obtenir un producte apte per a la seva aplicaci al sl. Lenergia trmica necessria pot provenir de calderes o dels gasos calents sobrants de la combusti en un procs duna altra planta associada, el que sanomena cogeneraci. Centrifugaci: en aquest procs el fang sintrodueix en un tambor que gira a gran velocitat, laigua selimina per lacci de la fora centrfuga. Coagulaci: procs pel qual, mitjanant un coagulant, una substncia en suspensi en un lquid se separa formant-ne una de gelatinosa i insoluble. Compostatge: a les plantes de compostatge es porta a terme la descomposici biolgica, anaerbica i termfila de la matria orgnica continguda en els fangs sota condicions controlades. Aquest procs redueix la massa i el volum de fang i sobt un compost apte per la seva aplicaci al sl. DBO: sigles que corresponen a Demanda Bioqumica dOxigen. Quantitat d'oxigen dissolt consumit sota condicions preestablertes per l'oxidaci microbiolgica de la matria orgnica biodegradable present en l'aigua. S'expressa en mg d'oxigen per litre. L'assaig ms usual s el que quantifica la demanda bioqumica d'oxigen a cinc dies (DBO5): es tracta d'un assaig normalitzat emprat per a avaluar la matria orgnica continguda en unes aiges residuals, a 20 C, en la foscor i durant cinc dies. Densitat de pes: massa d'una substncia per unitat de volum. DQO: quantitat d'oxigen dissolt que consumeixen unes aiges residuals durant l'oxidaci qumica de les substncies que transporten. EDAR: sigles que corresponen a Estaci Depuradora dAiges Residuals. s una installaci destinada a la purificaci de les aiges residuals, urbanes o industrials, abans que siguin abocades a un medi receptor. Efluent: s laigua provinent duna EDAR (o altre sistema de tractament daiges residuals), s a dir, laigua sortint.

67

[LES AIGES RESIDUALS AL BAIX PENEDS] Adri Benito Pellicer Fang activat: fang que cont microorganismes aerobis actius, utilitzat per a accelerar la depuraci biolgica de les aiges residuals. Filtre de bandes: sistema de deshidrataci de fangs constitut per dues cintes transportadores de caracterstiques filtrants collocades l'una damunt de l'altra i acoblades a cilindres de rotaci contrria, per entre les quals es fa passar la suspensi de fangs. Filtre de premsa: en aquesta installaci el fang collocat en una bossa (fabricada en teixit filtrant) es sotmet a pressi lateral i s comprimeix provocant el drenatge i leliminaci de laigua a travs del teixit filtrant. Filtre percolador: filtre constitut per un cos cilndric vertical que cont un material inert (generalment pedra o plstic) i pors, per on es fa circular l'aire i l'aigua, que s'utilitza normalment per a realitzar el tractament secundari d'unes aiges residuals. Fitoplncton: plncton constitut per organismes vegetals. Floculaci: procs qumic que, mitjanant un floculant, aglutina les substncies presents en laigua. MES: sigles que corresponen a Matries En Suspensi. Conjunt de partcules slides de petites dimensions que es troben disperses en un fluid. Mesoscpica: branca de la fsica que estudia els fenmens que es produeixen a nivell dels nanmetres, s a dir, entre els rgims microscpic i macroscpic. Metall pesant: cadascun dels metalls que tenen un pes atmic relativament alt i una densitat aproximada de 5 g/cm3. Els metalls pesants poden contaminar l'aigua, l'aire o el sl. Acostumen a ser molt txics, persistents i bioacumulables. Nutrients: paraula emprada per referir-nos als elements qumics contaminants nitrogen, fsfor i sofre. pH: Grau d'acidesa o basicitat del material compostable o del compost, determinat sobre l'extracte aqus d'una mostra. Plncton: conjunt d'organismes que viuen suspesos en el si de les aiges marines o dolces i no presenten capacitat natatria suficient per ser independents de l'acci dels corrents marins. Polielectrlit: producte qumic floculant. Raig ultraviolat: a causa dels seus efectes destructors de les molcules orgniques s aplicat a laigua amb lobjectiu deliminar-les. Sal dalumini/ferro: producte qumic coagulant. Zooplncton: conjunt d'organismes animals que constitueixen el plncton.

68


AnnexosAnnex ACARTA EUROPEA DE L'AIGUA - Consell dEuropa Estrasburg 1968. Primer.- No hi ha vida sense aigua; l'aigua s un b precis indispensable a tota activitat humana. Segon.- Les fonts d'aigua dola no sn inesgotables; s indispensable preservar-les, controlar-les i si pot ser, augmentar-les. Tercer.- Alterar la qualitat de l'aigua s perjudicar la vida de l'home i la dels sser que en depenen. Quart.- La qualitat de l'aigua ha de ser l'adequada a les exigncies de la salut pblica i a les previstes necessitats d'utilitzaci. Cinqu.- L'aigua usada ha de tornar a l'ambient natural sense comprometre l's posterior, sigui pblic o privat. Sis.- Mantenir una vida vegetal apropiada, preferentment forestal, s essencial per a la conservaci dels recursos d'aigua. Set.- Hem de fer un inventari dels recursos d'aigua. Vuit.- S'han de fer els corresponents plans per les autoritats. Nov.- La custdia de l'aigua implica un esfor important, de recerca cientfica, de formaci d' especialistes i d' informaci pblica. Des.- L' aigua s un patrimoni com, el valor de la qual, tots hem de conixer i reconixer. Tothom ha d' economitzar-la i usar-la amb cura. Onz.- Les fronteres poltiques o administratives no han de constrnyer la gesti dels recursos d' aigua, que tenen la conca com a marc natural. Dotz.- L' aigua no t fronteres; s un recurs com que necessita una cooperaci internacional.

69


Annex BLlista completa dabocaments prohibits, recollits a lannex I del Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual saprova el Reglament dels serveis pblics de sanejament. Substncies prohibides: a) Matries slides o viscoses en quantitats, o grandries tals que, per si soles o per integraci amb unes altres, produeixin obstruccions o sediments que impedeixin el correcte funcionament del sistema o dificultin els treballs de la seva conservaci o manteniment. b) Dissolvents o lquids orgnics immiscibles en aigua, aix com els combustibles i els lquids inflamables. c) Olis i greixos flotants. d) Substncies slides potencialment perilloses. e) Gasos o vapors combustibles inflamables, explosius o txics o procedents de motors d'explosi. f) Matries que, per raons de la seva naturalesa, propietats i quantitats, per si mateixes o per integraci amb unes altres, originin o puguin originar: 1. Qualsevol tipus de molstia pblica. 2. La formaci de barreges inflamables o explosives amb l'aire. 3. La creaci d'atmosferes molestes, insalubres, txiques o perilloses que impedeixin o dificultin el treball del personal encarregat de la inspecci, neteja, manteniment o funcionament del sistema pblic de sanejament. g) Matries que, per si mateixes o a conseqncia de processos o reaccions que tinguin lloc dintre de la xarxa, tinguin o adquireixin qualsevol propietat corrosiva capa de fer mal o deteriorar els materials del sistema pblic de sanejament o perjudicar al personal encarregat de la neteja i conservaci. h) Residus de naturalesa radioactiva. i) Residus industrials o comercials que, per les seves concentracions o caracterstiques txiques o perilloses requereixin un tractament especfic i/o control peridic dels seus efectes nocius potencials. j) Els que per s mateixos o a conseqncia de transformacions qumiques o biolgiques que es puguin produir a la xarxa de sanejament donin lloc a concentracions de gasos nocius en l'atmosfera de la xarxa de clavegueram superiors als lmits segents: 1. 2. 3. 4. 5. Dixid de carboni: 15.000 parts per mili. Dixid de sofre: 5 parts per mili. Monxid de carboni: 25 parts per mili. Clor: 1 part per mili. Sulfhdric: 10 parts per mili.

70

[LES AIGES RESIDUALS AL BAIX PENEDS] Adri Benito Pellicer6. Cianhdric: 4,5 parts per mili. k) Residus sanitaris definits en el Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gesti dels residus sanitaris. l) Residus procedents de sistemes de pretractament, de tractament d'aiges residuals, siguin quines siguin les seves caracterstiques. m) Residus d'origen pecuari.

71


Annex CTaules dels parmetres caracterstics que s'han de considerar, com a mnim, en l'estima del tractament de l'abocament. Reial Decret 849/1986 pel qual s'aprova el RDPH de la Llei d'Aiges. Parmetres pH MES (mg/l) Slids sedimentables (ml/l) Slids gruixuts DBO5 (mg/l) DQO (mg/l) Temperatura (C) Color Alumini (mg/l) Arsnic (mg/l) Bari (mg/l) Bor (mg/l) Cadmi (mg/l) Crom III (mg/l) Crom VI (mg/l) Ferro (mg/l) Mangans (mg/l) Nquel (mg/l) Mercuri (mg/l) Plom (mg/l) Seleni (mg/l) Estany (mg/l) Coure (mg/l) Zinc (mg/l) Txics metllics (mg/l) Cianurs (mg/l) Clorurs (mg/l) Sulfurs (mg/l) Sulfits (mg/l) Sulfats (mg/l) Fluorurs (mg/l) Fsfor Total (mg/l) Fsfor Total (mg/l) Amonac (mg/l) Nitrogen ntric (mg/l) Olis i greixos (mg/l) Fenols (mg/l) Aldehids (mg/l) Detergents (mg/l) Pesticides (mg/l) Nota A B C D E F G H H H H H H H H H H H H H H H H J Valors lmit Taula 1 Taula 2 Taula 3 Comprs entre 5,5 i 9,5. 300 150 80 2 1 0,5 Absents 300 60 40 500 200 160 3 3 3 Inapreciable en dissoluci 1/40 1/30 1/20 2 1 0,5 1 0,5 0,5 20 20 20 10 5 2 0,5 0,2 0,2 4 3 2 0,5 0,2 0,2 10 3 2 10 3 2 10 3 2 0,1 0,05 0,05 0,5 0,2 0,2 0,1 0,03 0,03 10 10 10 10 0,5 0,2 20 10 3 3 3 3 1 0,5 0,5 2000 2000 2000 2 1 1 2 1 1 2000 2000 2000 12 8 6 20 20 10 0,5 0,5 0,5 50 50 15 20 12 10 40 25 20 1 0,5 0,5 2 1 1 6 3 2 0,05 0,05 0,05

K K L L M N P

72


General.-Quan el cabal abocat sigui superior a la desena part del cabal mnim circulant pel llit receptor, les xifres de la taula 1 podran reduir-se el necessari, en cada cas concret, per adequar la qualitat de les aiges als usos reals o previsibles del corrent a la zona afectada per l'abocament. Si un determinat parmetre tingus definits els seus objectius de qualitat en el medi receptor, s'admetr que en les condicions de les autoritzacions d'abocament pugui superar el lmit fixat en la taula 1 per tal parmetre, sempre que la diluci normal de l'efluent permeti el compliment d'aquests objectius de qualitat. (A) La dispersi de l'efluent a 50 metres del punt d'abocament ha de conduir a un pH comprs entre 6,5 i 8,5. (B) No travessen una membrana filtrant de 0,45 micres. (C) Mesures en con Imhoff en dues hores. (D) Per afluents industrials, amb oxidabilitat molt diferent a un efluent domstic tipus, la concentraci lmit es refereix al 70 per 100 de la D.B.O. total. (E) Determinaci l'bicromatat potssic. (F) En rius, l'increment de temperatura mitjana d'una secci fluvial desprs de la zona de dispersi no superar els 3 C. En llacs o embassaments, la temperatura de l'abocament no superar els 30 C. (G) L'apreciaci del color s'estima sobre 10 centmetres de mostra diluda. (H) El lmit es refereix a l'element dissolt, com i o en forma complexa. (J) La suma de les fraccions concentraci real / lmit exigit relativa als elements txics (arsnic, cadmi, crom VI, nquel, mercuri, plom, seleni, coure i zinc) no superar el valor 3. (K) Si l'abocament es produeix a llacs o embassaments, el lmit es redueix a 0,5, en previsi de brots eutrfics. (L) En llacs o embassaments el nitrogen total no ha de superar 10 mg/l, expressat en nitrogen. (M) Expressat en C (6) O (14) H (6). (N) Expressat en lauril-sulfat. (P) Si es tracta exclusivament de pesticides fosforats pot admetres un mxim de 0,1 mg/l.

73


Annex DTaula comparativa dels avantatges dun sistema daiguamolls artificials vers el sistema de tractament convencional: una EDAR. Sistemes de llacunatge millorats (aiguamolls) Resistent a xocs de crrega (com pluges fortes). No s essencial. Baix. Molt baix. Baix: extraccions en intervals de 10 o ms anys. De 5 a 10 m2/persona Proveeix dun ric hbitat humit per la fauna salvatge. Plaent estticament. Bona. Sistemes de tractament convencional (EDAR) Susceptible a xocs de crrega. Normalment s essencial. De moderat a alt. De baix a moderat. Alt: requeriment dextraccions regulars. De 0.2 a 2 m2/persona Pobres beneficis. Normalment s necessari allunyar-lo de la vista pblica. Bona, si disposa dels tractaments primari i secundari. Molt bona, si se li afegeix el terciari.

Resilincia Requeriment denergia suplementria Requeriments de manteniment Cost de les operacions Extracci de fangs Requeriment de terreny Valors afegits mediambientals Impacte visual Qualitat de lefluent

74


Annex EMapa de la xarxa de sanejament del Baix Peneds a crrec de lACA.

75


BibliografiaAgua limpia para un mundo sano [En lnia] / aut. UN-WATER. - 2010. http://www.unwater.org/worldwaterday/downloads/WWD2010_LOWRES_BROCHURE_ES.pdf. Aigua: s i abocament [En lnia] / aut. Cambra de Comer de Sabadell. http://www.cambrasabadell.org/Att/Files/doc691_1_1_17112005095339.pdf. Aiges residuals [En lnia] / aut. UPC. - http://bibliotecnica.upc.es/eambit/info/documents/GAD/Eupm/aiguares.htm. Captol 5. Aiges residuals [En lnia] / aut. UPC. http://www.euetii.upc.es/continguts/APUNTS/ENGINYERIA/2A/QU%C3%8DMICA%20INDUSTRIAL% 201/TEORIA/Cap%C3%ADtol%205%20aig%C3%BCes%20residuals.pdf. Carta europea de l'aigua [En lnia]. - 1968. http://www.xtec.es/centres/a8032750/mediambient/Aigua/carta_aigua.pdf. Com funciona una estaci depuradora de aiges residuals [En lnia] / aut. IES Arnau Cadell. - Mar / 2010. - http://blocs.xtec.cat/pedra/files/2010/03/depuradora.pdf. Components de les depuradores [En lnia] / aut. TADIPOL, S.L.. http://www.tadipol.com/catala/depuracio/depuracio.htm. DECRET 130/2003, de 13 de maig [En lnia] / aut. UPF. - Maig / 2003. http://www.upf.edu/sintesi/2003/dmg130.htm. Depuraci daiges a travs de la vegetaci [En lnia] / aut. Agenda de la Construcci Sostenible.. http://csostenible.net/temes-clau/aigua/sistemes-de-depuracio-daigua/depuracio-daigues-atraves-de-la-vegetacio/. Depuraci de l'aigua [En lnia] / aut. Viquipdia. http://ca.wikipedia.org/wiki/Depuraci_de_l'aigua. Depuradora interactiva [En lnia] / aut. URV. http://www.quimica.urv.es/~w3siiq/DALUMNES/99/siiq6/depuradora.html. Depuradores [En lnia] / aut. EDUALTER. http://www.edualter.org/material/aigua/depuradores.htm. Depuradores en servei [En lnia] / aut. Agncia Catalana de l'Aigua. - http://acaweb.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P1225554461208201540084. Da Mundial del Agua 2007. Afrontar la escasez de agua [En lnia] / aut. UN-WATER. - 2007. http://www.unwater.org/wwd07/downloads/documents/wwd07brochure_es.pdf. El bosc dels fartets o la histria d'una depuradora ecolgica [En lnia] / aut. Martnez Alba Anguera. - http://www.recercat.net/bitstream/2072/47987/1/PJ_20090032902.pdf.

76

[LES AIGES RESIDUALS AL BAIX PENEDS] Adri Benito PellicerEl cnon de l'aigua aplicable als usos de carcter industrial [En lnia] / aut. Agncia Catalana de l'Aigua. - http://acaweb.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&

Documents

TREBALL DE RECERCA: Les aigües residuals al Baix Penedès