ESO i Batxillerat

MATÈRIA: TECNOLOGIA

Examen extraordinari de setembre

Els alumnes que hagin de presentar-se a l’examen extraordinari s’hauran de preparar els temes treballats durant el curs:

Electricitat

Reconeixement de la funció dels elements d'un circuit elèctric i de la seva simbologia: generadors, conductors, receptors i aparells de comandament.

Caracterització del corrent elèctric altern i continu. Identificació dels efectes del corrent elèctric: llum, calor, moviment, magnetisme.

Anàlisis dels principals processos de generació d'electricitat a partir de diferents fonts d'energia. Valoració de la utilització d'energies renovables per a la generació d'electricitat. Reconeixement experimental de motors elèctrics.

Mesura de les magnituds elèctriques bàsiques en un circuit: tensió elèctrica, intensitat i resistència.

Introducció a l’estudi de màquines

Reconeixement de màquines simples que intervenen en una màquina o aparell a través de la seva observació.

Realització d’esquemes a través de la seva observació.

Càlcul de forces i paràmetres dimensionals en màquines simples. Descripció de les principals màquines motrius i les seves aplicacions. Materials : metalls i plàstics

Estudi de les propietats generals.

Classificació.

Treball a la industria.

Obtenció i reciclatge.

EXAMEN EXTRAORDINARI I TREBALL D’ESTIU

Departament de Ciències de la Naturalesa i Tecnologia

Curs i Etapa: 2n Any acadèmic: 2011-2012

ESO i Batxillerat

L’examen constarà de 10 preguntes que inclouran qüestions teòriques i pràctiques. Aquest examen tindrà una estructura semblant a la dels

controls i exàmens d’avaluació fets durant el curs.

Treball d’estiu

Cal fer tots els exercicis següents:

ELECTRICITAT 1. Defineix les principals magnituds elèctriques amb la seva unitat. 2. Què escalfarà més ràpid la teva habitació, una estufa de 1000 W o una de 1500

W? 3. Calcula la potència d’una làmpada que connectada a una pila de 4,5 V

consumeix 0,2 A? 4. Calcula la intensitat del corrent un circuit que alimenta un motor de 1,1 kW, si té

una tensió de 220 V.

5. Una làmpada de 125 V es pot connectar a un circuit de 220 V? I a un circuit de 60 V? Raona les teves respostes.

6. Calcula la intensitat que circularà per un receptor que té una resistència de 9 Ω si

el connectem a una tensió de 4,5 V.

7. Calcula la resistència d’un receptor que és travessar per un corrent de 5 A quan està connectat a 220 V.

8. Calcula la tensió a què està connectada una làmpada que té una resistència de 625 Ω i consumeix 0,2 A.

9. Dibuixa l’esquema de quatre làmpades en sèrie en un circuit alimentat per un generador de 20v. Què passarà si es fon una làmpada qualsevol? Per què? Té aplicació pràctica aquest circuit?

10. Disposem d’un endoll, del qual sabem que la tensió al seus terminals és de 220 V, i de dues làmpades de 110 V. Com les connectarem perquè puguin funcionar amb l’endoll? Per què? Dibuixa l’esquema corresponent.

11. Dibuixa un circuit amb quatre làmpades en paral·lel alimentades per un generador de 4,5 V. Què passarà si es fon una làmpada qualsevol? Per què? Té aplicació pràctica aquest circuit?

12. Disposem de sis piles de 1,5 V per alimentar una bombeta i les connectem: a) En sèrie. b) En paral·lel. c) En sèrie- paral·lel, amb tres branques de dues piles cadascuna. Dibuixa l’esquema de cada circuit i indica, en cada cas, de quina tensió ha de ser la bombeta perquè funcioni correctament.

ESO i Batxillerat

13. Per a què s’utilitza el voltímetre? Com es connecta en el circuit elèctric? 14. En el circuit de la figura volem saber la tensió que hi ha als borns de cada

làmpada i la que ens proporciona el generador. Dibuixa com connectaries el voltímetre en cada cas.

15. Per a què s’utilitza l’amperímetre? Com el connecta en el circuit elèctric?

16. En el circuit de la figura, dibuixa com connectaries l’amperímetre per saber les

intensitats que consumeixen cadascuna de les làmpades i la que subministra el generador.

17. Esmenta quatre aparells utilitzats a casa teva que es fonamentin en l’efecte Joule. Indica la potència i la intensitat que consumeixen.

18. En què consisteix el fenomen de la incandescència?

19. Què pot produir un curtcircuit?

20. Amb quins dispositius es protegeixen els circuits i les instal·lacions contra els curtcircuits?

21. Completa la següent taula sabent que cada columna correspon a un receptor:

Estufa Torradora Batedora Lot

I (A) 11 5 2

V (V) 220 125

R (Ω) 20

P (W) 1000 2

22. Dibuixa l’esquema d’un circuit elèctric que accioni un motor de 6V, quan està alimentat per: a) 4 piles d’1,5 V. b) 2 piles de 6 V. c) 8 piles d’1,5 V.

ESO i Batxillerat

23. En els circuits de la figura següent, determina en quins es fondrà el fusible i en quins no:

MÀQUINES SIMPLES 1. Calcula el treball realitzat i la potència desenvolupada pel motor d’una grua en

aixecar un cos que té un pes de 2000 N des de terra fins a una alçada de 20 m en un temps de 10 segons.

2. Una persona va en bicicleta i recorre un trajecte de 20 km. Si la força que ha hagut de vèncer durant el desplaçament ha esta de 150 N, quin és el treball realitzat?

3. Una màquina aixeca un pes de 750 N a un metre d’alçada en un temps d’un

segon. Quina potència ha desenvolupat en CV i en kW?

4. Calcula la llargada del braç de palanca del carretó perquè amb un esforç de 200 N es pugui aixecar una càrrega de 800 N, situada a 0,5 m de l’eix de la roda.

5. Completa els requadres buits dels esquemes de palanques següents:

6. Analitza l’aparell següent i digues les palanques que hi veus i de quin gènere són.

ESO i Batxillerat

7. Calcula el valor de la distància assenyalada amb el signe d’interrogació de la romana, perquè hi hagi equilibri.

8. Per què l’avantatge mecànic de les palanques de tercer gènere sempre és

inferior a la unitat?

9. A quin tipus de palanca pertanyen els aparells dibuixats a continuació? Justifica les respostes.

10. Quantes palanques hi ha al sistema de la figura? A quin gènere pertany cadascuna? Quin valor ha de tenir la força F per contrarestar la càrrega de 600 N? Quin és l’avantatge mecànic del sistema?

11. Cal muntar un dispositiu per tal de poder aixecar pesos de 1200 N des de la vorera fins a dalt d’un edifici. Dissenya un sistema de politges que et permeti solucionar el problema partint del fet que la teva força muscular és de 200 N.

12. Calcula la força necessària per poder aixecar un pes de 5000 N amb un polispast de tres politges mòbils. Calcula també la longitud de corda que caldrà estirar per cada metre que pugi el pes.

ESO i Batxillerat

13. Per entrar una màquina de 12000 N de pes en un taller s’ha construït un pendent de 12 m de llarg que salva un desnivell de 2 m. Quina força caldrà fer per remuntar la màquina pel pendent?

14. En el sistema mecànic representat a la figura de sota, determina el valor de la força F a partir del qual es podrà elevar la càrrega de 300 N, i l’avantatge mecànic del sistema, si el pes de la barra i de la politja són negligibles.

15. Determina el valor de R per tal que la càrrega de 4000 N pugui començar a remuntar el pla inclinat. Considera negligible el pes de la politja.

16. En la representació de la figura, determina el valor de la càrrega R que es podrà elevar a partir de la força F= 80 N, si les politges pesen 20 N cadascuna. Quants metres de corda caldrà estirar per elevar la càrrega 2 m?

17.

18. Per construir un aparell elevador s’ha fet servir una rosca de 4 mm de pas. Quina força caldrà fer per aixecar un pes de 50000 N si utilitzem una clau de 450 mm de llargada?

19. El gat de cotxe, anomenat també cric, és un aparell per aixecar càrregues feixugues a altures curtes. Normalment, s’utilitza per aixecar un el cotxe quan s’ha de canviar la roda. Si considerem que la força mitjana d’una persona adulta és d’uns 200 N i volem aixecar la meitat del pes d’un cotxe de 10000N amb una maneta de 20 cm de radi, com a màxim, dissenya un cric amb una rosca que compleixi aquestes condicions. Quin avantatge mecànic tindrà?

ESO i Batxillerat

METALLS I PLÀSTICS

1. Quins són els metalls fèrrics més importants?

2. Classifica els productes següents en metalls purs i aliatges: llautó, zinc, alumini,

estany, bronze i crom.

3. Què tenen en comú el llautó i el bronze?

4. Indica quina és la propietat més important que tenen en comú l’alumini i el titani.

5. Si diem que un metall és platejat i lluent, que condueix molt bé la calor, no s’oxida, és molt mal·leable i lleuger, de quin material estem parlant?

6. Si diem que un metall és vermellós, que condueix molt bé l’electricitat, no s’oxida

i és molt dúctil, de quin metall estem parlant?

7. Quina és la tècnica industrial de treball amb metalls que requereix fondre’ls prèviament?

8. Amb quina tècnica industrial creus que han esta obtinguts els objectes següents:

9. Quines conseqüències tenen en el medi ambient el conjunt d’activitats lligades a l’extracció i l’obtenció dels metalls?

10. Quins són els processos que cal seguir per obtenir objectes de plàstic a partir del petroli?

11. Com més pesant és un vehicle de transport, més energia consumeix en els seus

desplaçaments. Com relaciones aquest fet amb l’augment de l’ús de peces de plàstics en els vehicles d’avui dia?

12. Quines són les propietats més comunes dels plàstics?

13. Quina diferència hi ha entre els polímers termoplàstics i els termostables? Posa

algun exemple de cada tipus.

14. Indica quins materials i quina tècnica industrial s’han utilitzat per a la fabricació

ESO i Batxillerat

dels objectes següents:

15. Quin tipus de plàstic (termoplàstic, termostable o elastòmer) creus que és més

adequat per utilitzar les tècniques de treball de l’exercici anterior? Per què?

16. Són fàcilment reciclaves tots els plàstics? Justifica’n la resposta

Aquest treball d’estiu és obligatori per a tots els alumnes que no han

aprovat la matèria al juny i que, per tant, han de presentar-se a l’examen

extraordinari. La manera com es faci aquesta feina pot ser determinant per aprovar o no la matèria al setembre. Cal lliurar el treball complet

el mateix dia de l’examen.