Upload
victor-jordan
View
214
Download
0
Embed Size (px)
DESCRIPTION
unitat 3 metodologia
Citation preview
UNITAT 3
DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS”
Seguint la línia de les metodologies globals,
proposem tres estratègies didàctiques per a
treballar els continguts de l’entrenament. En
aquesta sessió treballarem l’estratègia
didàctica “partits”. L’objectiu és conèixer els
elements que permeten construir jocs
segons l’estratègia didàctica de “partits”.
No obstant, hem d’entrenar amb situacions
de menys complexitat que el partit (Casáis,
Domínguez i Lago, 2009; Espar i Gerona,
2004; Tamarit, 2008) i adequades al nivell
dels nens, que facin aparèixer de forma
preferencial el contingut que volem entrenar
(Casáis, Domínguez i Lago, 2009; Espar i
Gerona, 2004). Per tant, es poden modificar
Abans de citar els seus elements importants,
hem de fer notar que ens hem d’intentar
d’allunyar del partit real el menys possible,
per tal de respectar la especificitat del joc
(Casáis, Domínguez i Lago, 2009; Castellano,
2005; Parlebas, 2001; Tamarit, 2008). Per
exemple, si en un exercici introduïm una
norma (que modifica lleugerament el joc) i
sorgeix la situació d'aprenentatge que
busquem, no en posarem cap més, ja que
ens allunyaríem encara més de la realitat.
alguns paràmetres, sempre i quan aquests no
ens allunyin en excés de la lògica interna del
joc (Castellano, 2005; Parlebas, 2001).
Entrenar qualsevol contingut només amb
partits reals no ens interessa perquè no
apareix cap contingut o situació de manera
preferencial. Hem d'allunyar-nos mica en
mica de la realitat del joc fins que quedin
garantides les condicions d'aprenentatge que
planteja l'activitat.
2
UNITAT 3
DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS”Veiem doncs, com podem construir aquests
“partits”. En primer lloc, hi ha una sèrie
d’elements que no varien, sigui quina sigui
l’estratègia didàctica:
a- Les dimensions de l’espai han de ser les
reals per a cada categoria (Tamarit, 2008). En
cas de disposar de menys espai, utilitzarem el
més gran possible. Per exemple, si un equip
aleví juga a la competició futbol 7, l'espai
superioritat numèrica (Castellano, 2005). Per
exemple, en un joc de 3 jugadors contra 3
jugadors més 2 comodins d'atac, l'equip
atacant té 2 jugadors més que el defensor.
Aquest fet ajudarà a l'aparició de
determinats continguts, com ara
recolzaments o passades.
d- No ha d’haver més de 2 comodins, i el
nombre màxim de jugadors per equip haaleví juga a la competició futbol 7, l'espai
ideal de treball per fer un “partit” de 4 contra
4, seria aproximadament (depèn del
contingut o l'activitat) la meitat del camp de
futbol 7.
b- El nombre mínim de jugadors de camp –
sense comptar el porter – és de 3 per equip
(Garganta, 2000; Queiroz, 1983). A un equip
format per 2 jugadors li falten elements
bàsics de les relacions entre companys que
es donen al futbol, que amb 3 jugadors ja
poden estar presents.
c- Pot haver comodins d’atac o defensa, per
tal de buscar la igualtat, inferioritat o
d’estar dins del nombre de jugadors que
permet la categoria. Per exemple, si en una
categoria determinada el màxim de jugadors
per equip és de 7, i fem un 6 contra 6, només
podrà haver un comodí perquè aquest
completa un equip fins al seu màxim. En
canvi, si fem un 4 contra 4, sí que poden
haver 2 comodins.
Veiem ara quins són els elements propis de la
forma didàctica “partits”:
a- Ha d’haver 1 porteria a cada extrem del
camp, i centrades. És a dir, l’espai ha de ser3
UNITAT 3
DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS”polaritzat (Castellano, 2005). Els nens han
d'atacar una porteria, i defensar una altra.
b- Ha d’haver 1 porter a cada equip. Jugar
sense porter fa que el joc sigui molt diferent,
i per tant, perdi especificitat
innecessàriament.
c- Hi ha un nombre màxim de jugadors per
equip, que depèn de la categoria: per a pre-
benjamí i benjamí el màxim és porter més 4;
l'entrenador fixa un temps de duració
determinat a la tasca, els 2 equips poden
prendre's la pilota entre ells, sense que
aquest fet condicioni el temps de la tasca
estipulat per l'entrenador.
e- Un equip puntua fent gol a la porteria
contraria. No hi ha cap altre tipus de
puntuació, per no perdre especificitat
innecessàriament. No puntua doncs, fer-seper a aleví el màxim és porter més 6; i per a
infantil és porter més 8. Aquesta elecció de
nombre de jugadors està realitzada en funció
de les capacitats condicionals i cognitives de
cada edat, i seguint la línia de països com
Holanda, Alemanya, Suècia i Anglaterra,
entre d'altres, on existeixen les modalitats de
competició de futbol 3, 5, 7 i 9.
d- El joc s’ha de desenvolupar de forma
contínua, és a dir, la possessió de la pilota
pot passar d’un equip a un altre, sense que
condicioni el temps de durada de la tasca.
(Castellano, 2005). Per exemple, quan
innecessàriament. No puntua doncs, fer-se
un determinat nombre de passades, o doble
pel fet de fer gol després d'aconseguir fer
una determinada acció.
Per últim, proposem 6 passos per a dissenyar
jocs, i orientar-los cap al contingut que volem
treballar:
1. Escollir el contingut i la consigna que es vol
treballar (Hernández i Romagosa, 2008; Sans
i Frattarola, 1996; Vilà, 2007). Per exemple,
escollir el contingut de la conducció i la
consigna a millorar; “canviar la direcció
4
UNITAT 3
DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS”de la pilota per dificultar l'acció dels
adversaris” (Vilà, 2007).
2. Escollir l’estratègia didàctica (Hernández i
Romagosa, 2008; Sans i Frattarola, 1996).
Aquestes seran: partits, conservacions i
onades.
3. Escollir el nombre de participants (Casáis,
Domínguez i Lago, 2009; Sans i Frattarola,
1996)
d'un contingut o un altre. Per exemple, un
espai molt ample pot permetre entrenar
l'amplitud, i un espai molt allargat pot
afavorir l'aparició de conduccions.
-Dividir l’espai en subespais de joc, i posar
una normativa dins d’aquests (Casáis,
Domínguez i Lago, 2009; Castellano, 2005).
Per exemple, si creem una zona on posem la
norma de fer només un contacte,1996)
- Posar porter o no (si la forma didàctica ho
permet).
- Posar comodins o no (Espar i Gerona,
2004), i utilitzar 2 com a màxim, sense
sobrepassar el nombre total de jugadors
determinats per a cada categoria.
4. Pensar sobre l'espai en que es
desenvoluparà la situació.
- Determinar la forma de l’espai (Casáis,
Domínguez i Lago, 2009; Castellano, 2005;
Sans i Frattarola, 1996). Aquest pot ser més
allargat o més ample, per estimular l'aparició
norma de fer només un contacte,
estimularem que apareguin molts
recolzaments, ja que el jugador que tingui la
pilota necessitarà tenir-los ràpidament.
5. Determinar les zones de finalització.
(Casáis, Domínguez i Lago, 2009). Aquestes
són les diferents formes de puntuar que es
poden escollir, segons l'estratègia didàctica.
- Fer gol a porteria. Aquesta forma de
puntuació es pot utilitzar només als “partits”
i “onades”.
- Arribar a un espai. Aquesta forma de
puntuació es pot utilitzar només a les
5
UNITAT 3
DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS”“conservacions” i “onades”. A les
“conservacions”, després de puntuar s'ha de
seguir amb la possessió de la pilota.
-Passar per un espai. Aquesta forma de
puntuació es pot utilitzar només a les
“conservacions”. Després de puntuar s'ha de
seguir amb la possessió de la pilota.
6. Posar normes en el joc. (Casáis,
Domínguez i Lago, 2009). Per exemple, si en
entrenamiento para el fútbol: propuesta de
diseño. I Congreso virtual de investigación en
la actividad física y el deporte, Vitoria-
Gasteiz.
Espar, F. i Gerona, T. (2004).Diseño de tareas
en el entrenamiento. Master profesional en
alto rendimiento en deportes colectivos,
Mastercede, INEF Barcelona.Domínguez i Lago, 2009). Per exemple, si en
un joc de 3 contra 3 posem la normativa de
defensa nominal, és molt probable que es
donin moltes situacions d'1 contra 1, i
podrem treballar l'acuit o el regat.
Referències
Casàis, L.; Domínguez, E.; Lago, ,C.; et al.
(2009). Fútbol Base: El entrenamiento en la
categorías de formación (vol. I). Pontevedra:
Mcsports.
Castellano, J. (2005). Contenidos de
Garganta, J. (ed.) (2000). Horizontes e órbitas
no treino dos jogos desportivos. Porto
(Portugal): FCDEF.
Hernández-Ligero, D. I Romagosa, C. (2008).
Apnts iniciació esportiva: futbol. CAFE,
Universitat de Vic.
Queiroz, C. M. (1983). Para una teoria do
ensino/treino do futebol. Ludens.
6
UNITAT 3
DISSENY DE L’ESTRATÈGIA DIDÀCTICA “PARTITS”
Tamarit, X. (2008). ¿Qué es la periodización
táctica?. Pontevedra: Mcsports.
Vilà, J. (2007). La formación en la iniciación al
futbol. Curso de formación en C.F. Cardedeu.
Parlebas, P. (2001). Juegos, deporte y
sociedad. Léxico de praxologiasociedad. Léxico de praxologia
motriz.Barcelona: Paidotribo.
Sans, A i Frattarola, C. (1996). Entrenamiento
en el fútbol base (2a ed.). Barcelona:
Paidotribo.
7