Unitat11

UNITAT DIDÀCTICA 11ELEMENTS DEL MÀRQUETING: COMUNICACIÓ I DISTRIBUCIÓ

OBJECTIUS Analitzar els mitjans de comunicació més adequats, en un sector

determinat, per a un producte, i escollir els més idonis tant des del punt de vista comercial com ètic, per a impulsar les vendes.

Definir el concepte de distribució i descriure els canals i les estratègies de distribució existents per a posar el producte a l’abast del consumidor en el lloc, moment i quantitat adequats.

Valorar la influència de les noves tecnologies de la informació i comunicació en les polítiques de màrqueting i quines són les estratègies que s’han d’adoptar per a la seva integració.

Conèixer quins són els nous tipus de negoci que es desenvolupen mitjançant internet i les possibilitats que ofereix a les empreses aquest canal de comunicació des d’un punt de vista comercial.

CompetènciesCompetències específiquesCompetència en gestió i organització Adquirir i desenvolupar capacitats de planificació, organització,

coordinació i control que permetin prendre decisions empresarials adients per tal d’arribar a un objectiu concret.

Competència en estratègia Desenvolupar la capacitat de predicció dels resultats de les estratègies

empresarials actuals i ser capaç de definir-ne les pròpies.Competència en emprenedoria Desenvolupar la capacitat per a generar noves idees (creativitat) i la

reflexió per a trobar noves solucions a problemes o mètodes més eficients per a problemes ja resolts.

CompetènciesCompetències generals Competència comunicativa Utilitzar la llengua oral i escrita per a expressar-se de

manera coherent i adequada en els diversos contextos de l’activitat sociocultural i acadèmica.

Comprendre discursos procedents de l’àmbit acadèmic, periodístic i científic relacionats amb la temàtica econòmica.

Comprendre informació escrita en una llengua estrangera (preferiblement l’anglès)

ESQUEMA1. La comunicació

1.1. Estratègies de comunicació.1.2. La publicitat.1.3. Els mitjans publicitaris.1.4. El marxandatge.

2. La distribució2.1. Canals de distribució.2.2. Estratègies de distribució.2.3. Franquícies i altres modalitats de comerç associat.

3. L’impacte de les noves tecnologies en el màrqueting.3.1. El màrqueting digital.

1. La comunicacióPer comprar un producte, el consumidor l’ha de

conèixer, per tal d’aconseguir-ho s’utilitza la comunicació comercial.

La comunicació comercial, és el procés pel qual el venedor trasllada informació al possible comprador, sobre un producte o empresa, amb l’objectiu d’assolir una resposta comercial.

1. La comunicació. 1.1.ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ.

La comunicació comercial, no és només una activitat sinó diverses i per les quals utilitzes diferents eines de comunicació com:

• Publicitat. • Relacions públiques. • Venda personal.• Marxandatge.• Fidelització. • Promoció de vendes.• Marketing viral• Marketing de guerrilla

La comunicació. 1.1.ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ.

Eines de comunicació: Publicitat: forma de comunciació pagada per l’empresa

que pretén informar el consumidor i motivar-lo de manera beneficiosa per a l’anunciant. Els mitjans que transmeten el missatge publicitari són: premsa i revistes, televisió, radio, cartells, i tanques publicitàries, articles promocionals, internet.

http://videoseconomia.blogspot.com/search/label/La%20funci%C3%B3n%20comercial%20de%20la%20empresa


Relacions públiques, activitats que pretenen actuar sobre la relació de l’empresa amb determinats grups de persones o entitats. Destinades a aconseguir que l’opinió pública sigui favorable que l’opinió pública, sigui favorable a l’empresa: finançament d’actes culturals o esportius, donacions a ONG...


Venda Personal, incideix sobre el client concret, s’hi relaciona directament, permet incrementar la seva confiança amb l’empresa, adaptar el producte a les seves necessitats i obtenir informació directa dels compradors.

Exemple: enciclopèdia catalana, els visitadors de cases, els visitadors mèdics.

La comunciació. 1.1.ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ.

Marxandatge, conjunt de tècniques que pretenen destacar l’article en el punt de venda, de manera que es diferencii dels de la competència, estigui a l’abast del consumidor i se’n faciliti la compar. Comprèn tant la situació del producte en el local, la seva localització en la prestatgeria, com l’ús d’elements audiovisuals.


Fidelització, accions que permeten conservar el client, perquè no canviï de mara o etabliment comercials. Encara que la millor fidelització consisteix a no defraudar, les expectatives del client es poden reforçar de diverses maneres. Vals descomptes, punts…

Promoció de vendes, conjunt d’activitats de curta durada, diferents de la venda personal i la publicitat, que tendeix a augmentar l’efectivitat de l’esforç comercial. Per exemple, la participació en concursos, l’oferta de mostres gratuïtes, regals.

La comunicació. 1.1.ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ

Marketing de guerrilla (ambient marketing o street marketing)

Definició: comunicació que consisteix en realitzar una acció puntual per tal d’atraure l’atenció dels consumidors o dels mitjans en un espai determinat.

Ambient marketing

Marketing de guerrilla

http://www.theorangemarket.com/2008/05/accin-de-street-marketing-de-calle-con.html

La comunicació. 1.1.ESTRATÈGIES DE COMUNICACIÓ

Marketing viralDefinició: transmetre quelcom a través de les TIC per tal de fer-

ne promoció. El terme publicitat viral es refereix a la idea que la gent se passarà i compartirà continguts divertits i interessants.

http://www.youtube.com/watch?v=1ydWlckzMpM YouTube - Funny Wedding-La bodaMarketing Viral » Blog esViral.comMarketing Viral en Carlos BlancoYouTube - LOS HAPPINESS-Amo a Laura pero esperaré hasta

el matrimonio

La comunicació. 1.2.LA PUBLICITAT.

La publicitat, és l’acció de transmetre un missatge utlitizant un mitjà de comunicació de masses (ràdio, premsa, televisió, internet…) pagat per una empresa amb l’intenció d’influir en el consumidor.

La publicitat ha d’incidir sobre el consumidor de manera efectiva. Per a fer-ho, el missatge publicitari ha de ser creïble, clar, reiteratiu, oportú i atractiu.

La comunicació. 1.2.LA PUBLICITAT.CARACTERÍSTIQUES DEL MISSATGE PUBLICITARI

Creïble, la publicitat té un component fonamental d’informació. Una falta de veracitat del missatge pot provocar en el consumidor que no es vegi motivat a comprar.


Claredat, el missatge ha de ser fàcil d’entendre per als segment del mercat al qual s’adreça.


Reiteració, la repetició del missatge publicitari n’augmenta l’efectivitat , ja que creix el seu poder de convicció i facilita que el consumidor el memoritzi.

Oportunitat, s’ha de concentrar en el segment de mercat al qual s’adreça, i en el moment i l’època més adequats. El millor moment per a iniciar una campanya de publicitat de motxiles escolar, per exemple, serà a principis de setembre i en mitjans de comunicació vistos per escolars: pogrames infantils i juvenils.

Atracció, ha de ser capaç de captar l’atenció del consumidor i persuadir-lo de la compra del producte.

La comuncicació. 1.2.LA PUBLICITAT. ELS ELEMENTS DE LA PUBLICITAT.

L’estratègia publicitària ha de tenir en comptes diversos elements: Missatge. Cal definir el missatge que es vol comunicar al

consumidor de manera precisa per tal de facilitar-li la comprensió a partir de l’ús d’un determinat vocabulari i unes imatges adequades. Un producte per a joves tindrà missatges amb vitalisme i un vocabulari adequat.

Forma. Ha de captar l’atenció del consumidor i desvetllar el desig de consumr el producte a partir de motivacions tècniques (qualitat…) o emocionals ( pertinença a un determinat col·lectiu, èxit social…). Si la marca és per joves, i d’un esport és pot donar la imatge d’un esportiste d’èlit que l’utilitza.

Pressupost. És la inversió que destinarà a les activitats publicitàries l’empresa. Influirà en l’elecció del mitjà de comunicació i en la confecció de l’anunci.

Suport. S’ha de triar el suport publicitari, televisió, ràdio…

La comuncicació. 1.2.LA PUBLICITAT. LIMITACIONS DE LA PUBLICITAT.

Per tal de protegir els drets dels ciutadants, i de manera específica els consumidors, hi ha una sèrie de limitacions enla publicitat. Segons la llei general de publicitat no són legals les següents formes de publicitat: Publicitat que atempti contra la dignitat de la persona

o vulneri drets i valors reconeguts en la Constitució. Publicitat enganyosa, indueix a l’error generant idees o

expectatives que no es corresponen amb la realitat. Publicitat deslleial, provoca descrèdit directe o indirecte

d’una persona o empresa.

La comuncicació. 1.2.LA PUBLICITAT. ELS ELEMENTS DE LA PUBLICITAT.

Publicitat comparativa, és la publicitat que al·ludeix de manera explícita o implícita als béns i serveis que ofereix un compentidor sempre que els productes comparats no tinguin la mateixa finalitat o la comparació no s’efectuï de manera objectiva entre característiques essencials, reals, pertinents i verificables.

Publicitat subliminal, és la que mitjançant tècniques de producció d’estímuls d’intensitats pròximes al llindar dels sentits o anàlogues, pugui actuar sobre el públic sense es percebi de manera consient.

Publicitat prohibida, la de determinats articles com alcohol i tabac en llocs concrets.

Publicitat encoberta, és la que enganya sobre la naturalesa publicitària del missatge, de manera que el receptor de la publicitat no és conscient que es troba davant un missatge publicitari.

La comuncicació. 1.2.LA PUBLICITAT. ÈTICA DE LA PUBLICITAT.

L’empresa en la seva estratègia publicitària ha de tenir en compte el següent codi ètic: La societat té dret a la informació basada en la veritat, la llibertat, la justícia i la

solidaritat. Convé establir uns límits per tal de no ferir la dignitat humana ni danyar la comunitat. La publicitat ha d’evitar qualsevol manipulació de la veritat per qualsevol raó. Els anuncis han de fomentar una autèntica visió dels desenvolupament humà en totes

les seves dimensions. Les pràctiques violentes només es poden utilitzar per fomentar la seguretat, no per

encoratjar-la. La publicitat ha de respectar el dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge. La publicitat adreçada a nens no podrà explotar la seva ingenuïtat, inexperiència o

credulitat. La publicitat serà identificable tal com sigui la forma o mitjà. La publicitat no podrà denigrar altres empreses, activitats, productes o serveis. La publicitat no suggerirà circumstàncies de discriminació per raça, sexe, nacionalitat o

religió.

La comuncicació. 1.2.LA PUBLICITAT. COM S’ELABORA UN MISSATGE PUBLICITARI?.

Per confecconar un missatge publicitari cal seguir el procediment següent:

1. Definir d’una forma el més completa possible els objectius que es`planteja l’empresa, i la situació en què es troba.

Determinar el públic objectiu al qual es vol arribar tant en quantitat com en característiques.

Decidir quin és l’objectiu que es pretén: donar a conèixer una nova marca, canviar un hàbit o una percepció...

Definir el posicionament del producte. Conèixer debilitats i fortaleses de l’empresa, com les

amenaces i oportunitats.


2. Definir quines són les estratègies creatives que es podran dur a terme en l’elaboració dels missatge publicitari, de manera que pugui arribar al major nombre de persones i produeixi l’impacte més gran possible.

El missatge ha de ser original, que cridi l’atenció i permeti la diferenciació respecte la competència.

Veraç, no ha de tenir elements que faltin a la veritat o que indueixin a falses expectatives.


Segons el mitjà (premsa, tv..) l’estructura del missatge pot variar però podem distingir:

Missatge producte: es centra en mostar el producte i els atribut que es volen resaltar.

Missatge univers: es defineix un context en què el producte adquireix valor `perquè s’associa amb experiències, sensacions i elements simbólics.

Missatge resultat: en aquest cas, el missatge publicitari se centra a mostrar els efectes del producte en l’ordre funcional o emocial.

Normalment les agències són les encarregades de fer els anuncis.

La comuncicació. 1.3.ELS MITJANS PUBLICITARIS.

D’entre els diversos mitjans que transmeten el missatge publicitari i podem distingir-ne els següents: Mitjans escrits: premsa i revistes, la premsa general permet accedir a un ampli grup

de consumidors, mentre que la camarcal i local pot centrar-se en una zona determinada. Si parlem de revistes especialitzades ens dirigim a segments concrets de consumidors.

Televisió, és el mitjà que permet la difusió més àmplia. Per segmentar es pot triar el moment d’emissió del missatge.

Ràdio, Té caractarístiques semblants a la televisió en abast i segmentació. Cartells i tanques publicitàries, hi ha diferents tipus de suports: anuncis lluminosos,

tanques… En general, no permeten que el missatge sigui llar, i sovint consisteixen en la marca i el logotip de l’empresa, així com un eslògan curt.

Articles promocionals, en aquest cas la publicitat es centra en el consumidor: bolígrafs, carpetes, samarretes.

Internet, la forma de publicitatmés habitual en aquest mitjà són els bàners, petits anuncis que apareixen en pàgines molt visitades, i que a més faciliten un enllaç directe amb la pàgina web de l’empresa.

Correu, consisteix a fer arribar al consumidor correus amb catàlegs, anuncis de campanyes de promoció. Té l’inconvenient de d’una certa saturació del consumidor, que comporta que moltes vegades no presti atenció.

La comuncicació. 1.3.ELS MITJANS PUBLICITARIS

Product Placement

Definició: introduir un producte en una sèrie, programa de televisió, pel.lícula de cinema, sense que alteri el mateix.

YouTube - #95 - 'Spider-Man' - Product Placement Top 100

YouTube - #79 - 'Superman II' - Product Placement Top 100

La comuncicació. 1.4.EL MARXANDATGE.

Marxandatge, és el conjunt de tècniques que pretenen destacar l’article en el punt de venda, de manera que es diferencii dels de la competènica, estigui a l’abast del consumidor i afavoreixi la compra. El marxandatge té en compte aspectes com: Úbicació del producte en el local. Localització en la prestatgeria. Ús de la música o elements audiovisuals.

La comuncicació. 1.4.EL MARXANDATGE.

Úbicació del producte en el local. Els passadissos centrals són els més transitats, la qual cosa afavoreix la venda

dels productes que hi estiguin situats. Hi ha certa tendència en els consumidors per la qual, quan entren en una botiga,

comencen la visita dirigint-se al fons, a la dreta. Això pot ser utilitzat per situar determinats productes.

A prop de la caixa és un lloc que durant l’espera la gent es fixa en els productes que estan a prop.

Localització en la prestatgeria. Els articles situats a l’altura del ulls seran els primers en els quals es fixarà el

consumidor. Els productes pensas per als infants s’han de situar a una altura adequada a la

seva edat. Ús de música o elements audiovisuals.

Col·locar cartells dins de la botiga que destaquin un producte determinat. Ambientar amb determinat tipus de música.

2.La distribució. La distribució és la variable del màrqueting que

relaciona la producció amb el consum i té com a objecte posar a disposició de l’usuari la quantitat de producte necessària, en el lloc adequat i en el temps just, pera cobrir-ne les necessitats. Les feines pròpies de la distribució: Recollida de les comandes per part dels clients. Transport dels productes fins al punt en què es

vendrà. Venda al client.

2.La distribució.2.1CANALS DE DISTRIBUCIÓ.

Un canal de distribució, està format pel conjunt d’intermediaris que hi ha entre productor i consumidor, i que faciliten la circulació del producte. Els casos en que l’empresa ven directamet el seu producte al

consumidor són minoritaris, en la majoria de casos hi ha intermediaris, que poden ser de dos tipus:

Majoristes. Minoristes.

Podem trobar dos tipus de canal segons els intermediaris que intervenen: Canal curt. Hi intervenen pocs intermediaris.empresa-minorista-consumidor. Canal llarg. Hi intervenen més intermediarisempresa-majorista-minorista-client.


Canal curt:

El fabricant elabora el producte i el ven al minorista.

El minorista (detallista) compra la producció al fabricant i la ven directament al consumidor. És el cas dels comerços, des de la petita botiga fins l’hipermercat.

El consumidor és el qui compra finalment el producte per consumir-lo.


Canal llarg.El fabricant elabora el producte i el ven al majorista.El majorista compra quantitats importants de productes

al fabricant i no ven al consumidor final sinó a altres intermediaris, ja siguin majoristes o minoristes.

El minorista (detallista) compra la producció al majorista i la ven directament al consumidor. És el cas dels comerços, des de la petita botiga fins l’hipermercat.

El consumidor és el qui compra finalment el producte per consumir-lo.

2.La distribució.2.2. ESTRATÈGIES DE DISTRIBUCIÓ

Els fabricants per tal que els seus productes arribin al client poden seguir dos tipus d’estratègia respecte a la distribució: Pull (aspirar): consisteix a dur terme una intensa

campanya de promoció del producte de manera que siguin els mateixos consumidors el qui demanin el producte als distribuïdors i aquests al fabricant. Ex: fer una publicitat intensa, promocions….

Push (empènyer): en aquest cas , l’empresa duu a terme una promoció, per exemple en descomptes o serveis, perquè sigui el distribuïdor el que adquireixi el producte i, per tant, estigui interessat a promocionar-lo entre els consumidors.

2.La distribució.2.3. FRANQUÍCIES I ALTRES MODALITATS DE COMERÇ ASSOCIAT.

Actualment hi ha noves formes de distribució del producte que estan tenint un gran èxit: el comerç associat i la venda per internet.

Comerç associat: Centres comercials. Baricentro, Maremàgnum… Mercats municipals. Mercat de la Boqueria,

Mercat municipal de Girona, Mercat de Cuba. Franquícies.


Franquícies. Consisteix en la cessió per part d’una empresa ( el franquiciador) a

empesaris independents (els franquiciats) del dret a utilitzar una sèrie d’elements immaterials, com una marca, un determinat tipus de decoració, un procés de producció, un tipus de local…D’aquesta manera, el franquiciat pot disposar de l’exclusiva, en una determinada zona, de l’explotació d’un producte que ha tingut èxit en altres llocs, pot beneficiar-se de campanyes publicitàries que duu a terme el franquiciador…

Les dues parts fixen les condicions de la franquícia en un contracte, en el qual s’estipulen aspectes com: Quantitat que cal pagar pel dret a explotar la franquícia. Percentatge sobre beneficis que es pagarà al franquiciador. Obligació del franquiciador de proporcionar assistència tècnica i comercial. Assegurar l’exclusiva d’explotació d’un territori determinat.Exemples: Bocatta, McDonalds, Benetton, ….

El sector de la franquícia representa el 10% del comerç detallista a Catalunya i ocupa més de 50.000 persones.


Tipus de franquícies

Franquícia de producció: es aquella en la qual la persona franquiciadora és qui fabrica els articles comercialitzats en l'establiment franquiciat i a més és propietària de la franquícia. Exemple: "Mango" i "Canada House"

Franquícia de serveis: consisteix en l'explotació d'un determinat servei, la fórmula del qual és propietat de la persona franquiciadora, i és aquesta qui després la transmet al seus franquiciats i franquiciades. Exemple: assessoraments, ensenyament, hostaleria, etc.

Franquícia comercial: és aquella en la qual la persona franquiciadora cedeix als seus franquiciats i franquiciades els elements necessaris per permetre la venda de productes o la prestació de serveis al consumidor final.


Franquícia industrial: quan la persona franquiciadora cedeix a la persona franquiciada el dret de fabricació, la tecnologia, la comercialització dels productes, la marca, els procediments administratius, la gestió i les tècniques de venda.

Franquícia de distribució: és aquella que té com a objectiu la distribució d'un producte o productes tant si són fabricats per la persona franquiciadora com si aquest actua com a central de compres. Exemple: "Dia" i "Repsol".

Franquícia de córner: es dóna quan l'activitat es desenvolupa en un espai específic i diferenciat dins d'una superfície més gran.


Podem veure exemples de franquícies en: http://www.franquicias.es/sectores-espana/

3. L’Impacte de les noves tecnologies en el màrqueting.Les empreses han s’assumir la importància dels mercats electrònics. El comerç electrònic, és qualsevol activitat que involucri empreses que

interactuen i fan negocis per mitjans electrònics, bé amb clients, bé entre elles, bé amb l’Administració. Podem parlar de diferents tipus de mercat: B2B entre empreses. Una empresa pot fer consultes en una web d’una altra, es

poden fer comandes i els pagaments es poden fer correctament. B2C entre empreses i consumidors. Un consumidor consulta, tria i fa la compra. B2A entre empreses i les administracions públiques. Pagament impostos via

internet. C2A entre consumidors i administracions públiques. Pagament impostos via

internet. C2C entre consumidors. Subhastes per productes. P2P intercanvi no comercial. Intercanvi d’arxius de música. B2E empresa i treballador. Mitjançant correu envia calendari laboral. C2B consumidors a empreses. Grups de consumidors que negocien preus amb

empreses.

3.1. El màrqueting digital. El desenvolupament d’internet ha fet que les empreses

puguin aplicar estratègies de màrqueting en aquest mitjà, tant en producte, en preu, en comunicació i en distribució. Producte, les noves tecnologies han provocat, d’entre altres, els

següents efectes: Participació del client, a través del web, el consumidor pot participar

en la definició del producte propi. Exemple, Corbacho, director de cinema demana la intervenció del públic per fer el guió de la seva pròxima pel·lícula.

Augment del valor del producte, l’empresa pot facilitar noves eines per l’ús d’equips multimedia…etc.

Aparició de nous productes, aquest mitjà ha permès l’aparició de bancs, majoristes de venda d’entrades d’espectacles, viatges….Productes que treballen sobre internet com els buscadors.

Redefinició de productes existents, realitzar operacions que abans no es podien fer i ara internet si ho permet, cursos a distància….

3.1. El màrqueting digital.Preu. Preu, les noves tecnologies han provocat, d’entre

altres, els següents efectes: nous sistemes de fixació de preus ( subhasta) o s’han traslladat a Internet els sistemes existents (preus amb descomptes). L’ús d’internet permet comparar preus d’una forma més directa i dóna més elastícitat a la demanda, abaratir costos d’aquí que els preus per internet siguin inferiors normalment.

3.1. El màrqueting digital. Preu. Formes de fixació de preus poden ser:

Preus mitjançant subhasta, una empresa o usuari subhasta l’article en una pàgina especialitzada. El producte es ven al millor postor. Exemple, ebay.

SubastasBonanova.com Preu directe, l’empresa comunica directament el preu al client a través

de la pàgina web. Exemple, El Corte Inglés. Preu indirecte, algunes empreses faciliten als usuaris productes a preu

zero, o a un preu molt inferior al cost de producció , ja que el repercuteixen a una tercera empresa. És el cas d’alguns diaris digitals o de servidors que permeten que els seus usuaris creïnla seva pàgina web, i que es financen través dels ingressos derivats de la publicitat. Exemple, diaris digitals com Vilaweb.cat, servidors com Myspace.

Preu mixt, en algunes ocasions s’ofereix una part gratuïtament, i part únicament per als seus subscriptors. Exemple, pàgina web de diaris digitals.

3.1. El màrqueting digital.Comunicació.Hi ha noves formes de donar a conèixer el producte

pròpies d’internet, podem destacar: Empreses especialitzades en situar la publicitat en

pàgines web, consultades pels clients potencials de l’empresa. http://www.iberinform.es/?xtor=SEC-11-GOO-[InformacionEmpresa]-[Anuncio_2]-S-

[informacion%20de%20empresas]&xts=343856&gclid=CMOAwaSqy5oCFUiT3wodSHkO2Q

Aparició de nous formats de comunicació, i augment de la quantitat i qualitat d’aquesta informació. Les pàgines web ofereixen un gran volum d ‘informació sobre l’activitat de l’empresa,els productes que elabora, el procés productiu i comercial.

3.1. El màrqueting digital. Comunicació.Es desenvolupen nous

formats publicitaris, entre els quals hi ha els següents: Butlletins de notícies,

s’envien a llistes de persones que prèviament s’ha registrat en la pàgina web de l’empresa.

3.1. El màrqueting digital.Comunicació

Finestres emergents (pop-ups), són finestres que s’obren en entrar a algun lloc web i que contenen informació publicitària. En general solen resultar molestes, i per això els navegadors d’internet acostumen a tenir l’opció de desactivar-ne.

Bàners, es tracta de tires publicitàries inserides en pàgines web, per exemple en diaris i revistes digitals, que a més permeten accedir a la pàgina web de l’empresa amb un clic.

3.1. El màrqueting digital. Comunicació. Per últim una altra forma de donar a conèixer

el producte és: Marxandatge, estem parlant del domini o la

configuració i distribució dels espais en la pàgina web de manera que motivi al consumidor i faciliti la compra. http://www.eroski.es/es

http://www.elcorteingles.es/supermercado/sm/catalog.jsp?_requestid=1137035

3.1. El màrqueting digital.Distribució. Internet ha propiciat l’aparició de noves formes de

distribució i n’ha complementat a variat moltes. Els canvis més importants són els següents: Activitats i empreses que únicament utilitzen

internet per a la seva distribució, no disposen de punts de venda oberts al públic.

Algunes activitats d’intermediació tendeixen a desaparèixer, ja que l’empresa pot arribar amb més facilitat. Exemple, això és especialment notable en les agències de viatges.

3.1. El màrqueting digital.Distribució.

Apareixen intermediaris especialitzats a internet, que desenvolupen la tecnologia i els recursos més adequats perquè l’empresa distribueixi els seus productes amb més eficiència. Duen a terme tasques de selecció de client, per exempl, o s’encarreguen de la venda o la distribució física.

3.1. El màrqueting digital.AVANTATGES I INCONVENIENTS DEL COMERÇ ELECTRÒNIC.

Avantatges. Crear noves oportuntitats de negoci, ja que permet la presència en

tot el món a través del seu web les 24 hores del dia. Redueix costos de comercialització: impressió i distribució de

catàlegs…, que poden estar disponibles a la seva pàgina. Permet la interacció amb el consumidor a través del correu

electrònic. Inconvenients.

Problemes relacionats amb els mitjans de pagament: molts consumidors són reticents a subministrar informació bancària per a pagar a través de xarxa.

Seguretat, hi pot haver problemes per garantir que les parts compleixin amb els termes del contracte pel fet que es troben, moltes vegades, en països diferents amb marcs legals diversos.

ÚLTIMES TENDÈNCIES DEL MÀRQUETING. Màrqueting de proximitat. compra d’ espais

publicitaris als propis comerços on es ven la marca, als voltants, així com els patrocini complert de l’aplicació mobil que es descarrega en la zona.

Documents

Unitat11