7

URTXOVES APORTACIONS SOBRE

ELS DIPÒSITS QUATERNARIS DEL RIU

DE LA FEMOSA (SECTOR ARTESA DE

LLEIDA-PUIGVERD DE LLEIDA) I LES

SEVES INDÚSTRIES PALEOLÍTIQUESJosé Luís Peña Monné, Mario López Recio, Jorge Morín de Pablos, Virginia Rubio Fernández, Josep Gallart i Fernàndez,

Fernando Sánchez Hidalgo, Raquel Velázquez Rayón, Marta Escolà Martínez, Mª Laura Cantallops Perelló,Eudald Carbonell i Roura, Xosé Pedro Rodríguez Álvarez, Carlos Sancho Marcén, Carlos Fernández Calvo

N

8

NOVES APORTACIONS SOBRE ELS DIPÒSITS

QUATERNARIS DEL RIU DE LA FEMOSA

(SECTOR ARTESA DE LLEIDA-PUIGVERD DE

LLEIDA) I LES SEVES INDÚSTRIES PALEOLÍTIQUES

José LuísPeña Monné1

MarioLópez Recio2

JorgeMorín de Pablos2

VirginiaRubio Fernández3

JosepGallarti Fernàndez4

FernandoSánchez Hidalgo2

RaquelVelázquez Rayón2

MartaEscolà Martínez2

Mª LauraCantallops Perelló2

EudaldCarbonell i Roura5

Xosé PedroRodríguez Álvarez5

CarlosSancho Marcén6

CarlosFernández Calvo7

1 Departamento de Geografía y Ordenación del Territorio, Universidad de Zaragoza, 50009 Zaragoza.jlpena@posta.unizar.es2 Departamento de Arqueología y Recursos Culturales, Auditores de Energía y Medio Ambiente, S.A. Avda. Al-fonso XIII, 72, 28016 Madrid. jmorin@audema.com3 Departamento de Geografía, Universidad Autónoma de Madrid, 28049. Madrid4 Generalitat de Catalunya, Direcció General del Patrimoni Cultura, Àrea de Coneixement i Recerca. Serveis Te-rritorials de Cultura a Lleida.5 Àrea de Prehistòria, Universitat Rovira i Virgili, 43005 Tarragona6 Departamento de Ciencias de la Tierra, Universidad de Zaragoza, 50009 Zaragoza7 Departamento de Medio Natural, Auditores de Energía y Medio Ambiente, S.A. 28002 Madrid.

Abstract

Con motivo de la construcción de la línea de Alta Velocidad Madrid-Frontera francesa se hanrealizado trabajos de prospección y estudios sobre los depósitos cuaternarios del valle de laFemosa, el afluente del curso bajo del río Segre, en los que ya conocíamos la existencia demateriales paleolíticos superficiales. Se han realizado dataciones por termoluminescencia dela terraza de la Pena (nivel 6), obteniendo una edad alrededor de los 105.000 años B.P., y enla Gravera de lʼEugeni (nivel 3) con fechas de unos 40.000 años B.P. Estos niveles se co-rresponden, al mismo tiempo, con dos etapas diferenciadas por su material lítico: en las te-rrazas más altas (niveles 6 y 7), que comprenden el yacimiento del Clot de Ballester (Modo 2o Achelense) predominan las rocas corneanas y las cuarcitas del río Segre; por otra parte, enlos yacimientos situados sobre los niveles más bajos, como la Gravera de lʼEugeni, el Seca-net, etc. (Modo 3 o Musteriense) se ha utilizado principalmente el sílex del propio entorno dela Femosa.

With the building of the high speed train line from Madrid to the French frontier, exploration andstudies have been carried out into the Quaternary deposits in the valley of the Femosa, a tribu-tary of the lower course of the Segre river, in which the existence of superficial Palaeolithic ma-terials was already known. Thermo-luminescence dating was carried out in the Terrassa de laPena (level 6), obtaining an age of around 105,000 years ago and in the Gravera de lʼEugeni(level 3) with dates from about 40,000 years ago. These levels correspond, at the same time, totwo differentiated stages of there lithic material: in the upper terraces (levels 6 and 7), that makeup the Clot de Ballester site (Mode 2 or Acheulian) there is a predominance of cornian rocks andthe quartzites from the Segre river; on the other hand, in the sites situated over the lowest le-vels, such as the Gravera de l´Eugeni, el Secanet, etc (Mode 3 or Middle Palaeolithic) the mainstone used was flint from the area around the Femosa.

Paraules clau

Terrasses fluvials, termoluminescència, plistocè, Paleolític, Depressió de l'Ebre.

nombre important de jaciments arqueològicsde les valls d'aquests rius, i especialment deles seves ocupacions més remotes (GRUPDE RECERQUES ARQUEOLÒGIQUES LAFEMOSA 1976).

Hem de destacar, també, la labor investigadoradel Centre de Recerques Paleo-Eco-Socialsdel Museu d'Història de Girona sobre el Pale-olític inferior i mitjà, a càrrec d'E. Carbonell iR. Mora (que usaren la metodologia d'anàlisitecnològica: Sistema Lògic Analític, S.L.A.),així com els estudis de J. Mª. Fullola (Univer-sitat de Barcelona) sobre el Paleolític superiori de J. L. Peña (Universidad de Zaragoza) so-bre la geomorfologia. De la mateixa maneracal apuntar l'estudi morfotècnic dels conjuntspaleolítics de la vall de la Femosa, que secentrà en els jaciments del Clot del Ballester,el Secanet, la Gravera de l'Eugeni, les Fonts,el Set, la Peixera d'Aspa, Minferri, etc (CAR-BONELL et al. 1983,1987; CARBONELL iMORA 1985 i 1986; CANAL i CARBONELL1989; MORA 1992; RODRÍGUEZ 1997; RO-DRÍGUEZ i LOZANO 1999).

2. Context geogràfic i geològic

El curs baix del riu de la Femosa està situaten el sector català o oriental de la depressióterciària de l'Ebre (fig. 1). En aquesta concacontinental s'hi acumularen materials detríticsi evaporítics en condicions endorreiques desde l'Eocè superior fins al Pliocè superior, mo-ment en el qual la conca es convertí en exo-rreica, iniciant-se així, un progressiu desallot-jament erosiu dels sediments terciaris cap alMediterrani. L'àrea de la Femosa es compon,concretament, de materials argilosos oligocè-nics, amb intercalacions de paleocanals d'ar-dèniques, més abundants cap el nord-est dePuigverd de Lleida (plataformes de la Pena) iel sud d'Artesa de Lleida. Aquests sedimentspertanyen a la part distal dels ventalls (allu-vial fans) procedents de la part més muntan-yosa de la conca, i constitueixen la FormacióUrgell (RIBA et al.,1983), a la qual s'atribueixuna edat Chattiana (BARNOLAS i ROBA-DOR 1998).

1. Introducció

La intervenció arqueològica que s'ha fet en elsjaciments paleolítics de la Pena (Torregrossa,el Pla d'Urgell), la Serreta (Puigverd de Lleida,Segrià), el Secanet (Artesa de Lleida-Puigverdde Lleida, Segrià) i la Gravera de l'Eugeni (Ar-tesa de Lleida, Segrià) forma part dels treballsde protecció del patrimoni arqueològic realit-zats per la Línia d'Alta Velocitat Madrid-Barce-lona-Frontera Francesa, tram Lleida-Martorell,subtram Artesa de Lleida.1

Els treballs de protecció del patrimoni arqueo-lògic es van estructurar en tres fases: la cam-panya de prospecció sistemàtica de coberturatotal de les zones afectades per les obres; lacampanya de sondejos en zones d'alta po-tencialitat arqueològica i, en darrer lloc, l'ex-cavació de l'àrea dels jaciments arqueològicsafectats directament per les obres (Minferri iGravera de l'Eugeni).2 Un cop realitzada laprospecció arqueològica es plantejà la neces-sitat de dur a terme una prospecció específi-ca dels jaciments paleolítics de la Pena, laSerreta, el Secanet i la Gravera de l'Eugeni, ies procedí a la recollida d'indústria lítica peraprofundir en l'estudi geomorfològic i en la da-tació dels nivells d'indústria.3 Una vegada fi-nalitzats els treballs de camp, es comença atreballar en el laboratori, amb la col·laboraciódel Departament d'Arqueologia de la Univer-sitat Rovira i Virgili, especialment dels profes-sors E. Carbonell i X.P. Rodríguez.4

La investigació arqueològica ha estat espe-cialment notable a la zona estudiada, no úni-cament en el camp dels treballs del períodepaleolític. Així, les vall del rius la Femosa, Seti Vall Major i bona part de les comarques delSegrià i les Garrigues han vist com es prote-gien els seus innombrables jaciments ar-queològics, gràcies a l'esforç que des delsanys 70 han realitzat els museus d'Artesa deLleida, Juneda i les Borges Blanques i estu-diosos de Granyena de les Garrigues, Maialsi la Granadella i sobretot el Grup de Recer-ques Arqueològiques de la Femosa, la qualcosa ha suposat que avui es conegui un

9

1 Els treballs arqueològics van ser finançats pel Gestor de Infraestructuras Ferroviarias (G.I.F.), promotor del pro-jecte de lʼobra civil. A més, el projecte va comptar amb la supervisió i lʼajuda dels Serveis Territorials de Culturade Lleida. Des dʼaquestes línies agraïm a Esteban Bermúdez de Corviam-Corsán, empresa adjudicatària del trami al Grup de Recerques Arqueològiques de La Femosa les facilitats rebudes per realitzar el nostre treball.2 La prospecció arqueològica va ser dirigida per Eva Solanes i Potrony, mentre que les campanyes de sondejos iexcavacions en extensió les realitzaren altres equips diferents. Dʼaquesta manera el jaciment de Minferri fou in-vestigat per lʼequip de la Universitat de Lleida, mentre que lʼhàbitat romà de la Gravera de lʼEugeni va ser treba-llat pel Departament d´ Arqueologia i Recursos Culturals d´Auditores de Energía y Medio ambiente S.A..3 Els treballs van ser dirigits per Mario López Recio i Jorge Morín de Pablos; lʼestudi geomorfològic fou realitzatper José Luís Peña Monné i Carlos Sancho Marcén, amb la col.laboració de Virginia Rubio Fernández. Finalment,Romualdo Seva va coordinar les datacions per termoluminescència.4 L´S.L.A. va ser la metodologia de treball utilitzada, ja que els anteriors estudis dels diferents conjunts lítics vanser tractats des dʼaquesta òptica investigadora. Dʼaquesta manera també les dades es posen en relació amb al-tres jaciments de Catalunya estudiats pel S.L.A.

han cobert gran part d'aquest sector, seguintun dispositiu especial dirigit pel nivell de basegeneral del riu Segre, la qual cosa ha suposatun predomini de les morfologies planes, es-glaonades a diferents alçades.

3. L'evolució quaternària

En aquest sector de la depressió de l'Ebre, elriu Segre presenta un sistema de terrassesforça desenvolupat, que va ser estudiat pri-merament per SOLÉ i FONT (1929) i SOLÉ(1946). Posteriorment s'han dut a terme re-cerques que inclouen àrees més àmplies delSegre-Noguera Ribagorçana (PEÑA 1974;1983), del Pla d'Urgell (CALVET 1980) i delCinca (SANCHO 1991), a més de síntesis ge-nerals (PEÑA 1988 i 1989; PEÑA i SANCHO1988). Així es que es poden diferenciar tot unseguit de nivells de terrasses amb relació a laseva alçada sobre el llit actual d'aquests rius(Taula 1).

Aquest sistema es pot completar amb les da-des dels rius Cinca i Noguera Ribagorçana,on hi ha, a més dels nivells citats del Segre,altres nivells més elevats, com és el cas delCinca amb una totalitat d'11 terrasses. Ambtot això tenim una idea de la gran activitatdinàmica d'agradació i incisió generada du-

A causa del predomini dels materials argilo-sos, la xarxa fluvial quaternària va generaruna forta excavació de l'àrea del Segrià-Plad'Urgell, que provocà un relleu deprimit (150-380 m) en relació amb altres relleus margi-nals, més elevats (450-1000 m) i formats permaterials calcaris oligocènics que envoltenl'àmbit de la depressió de l'Ebre pel nord-est(Serralada d'Almenara), sud i est (costes deSegarra i Garrigues). Els dipòsits quaternaris

10

Fig. 1.Mapa de situació

Terrasses Cinca Noguera SegreRibagorçana

1 2-3 1,5-8 1,5-22 10 10 103 20 20 18-204 45 35-40 35-405 60 50-65 606 85-90 90-100 85-907 100-1058 115-120 115-1209 150 15010 19011 200

Taula 1.Correlació de nivellsde terrasses dels riusCinca, Segre iNoguera Ribagorçana(PEÑA i SANCHO 1988)

quests rius sigui de tipus calcari i amb còdolssemirodats a causa de la seva escassa llar-gària. (30-40 Km). Els pendents són molt acu-sats a la zona de la capçalera, però es vanequilibrant cap a l'oest, en apropar-se al nivellde base del Segre.

En tots els rius del Pla d'Urgell, i en particular enel riu la Femosa, la morfologia dels sedimentsquaternaris es presenta complicada a causadels abundants nivells i la forta compartimenta-ció espacial. Podem diferenciar dues etapes enel seu funcionament (PEÑA 1988 i 1989):

rant el Plistocè i l'Holocè en aquest sector dela depressió.

El riu la Femosa, de la mateixa manera queels altres rius que drenen el Pla d'Urgell: elCorb, d'Ondara i el Set, té la seva capçaleraen els reversos calcaris de les citades costesde Segarra-Garrigues, les quals marquen lalínia divisòria entre la conca de l'Ebre i lesconques catalanes del Mediterrani, originantaixí una xarxa subparalel·la que cobreixaquest ample espai. Aquest dispositiu fa quela composició dels sediments quaternaris d'a-

11

Fig. 2.Evolució de la xarxa

fluvial del Pla d'Urgell.A. Etapa de ventalls

al·luvials.B. Etapa de terrasses

encaixades.

existia una gran superfície al·luvial que ocu-pava tot el marge esquerre del Segre.

• Nivell del Pla de Santa Maria-Margalef (T5).També es conserva extensament al nord dePuigverd de Lleida (actualment d'uns 10 kmd'amplària) amb pendent baix (6,5/mil).Aquest con al·luvial enllaçaria amb la terras-sa 5 del riu Segre (60 m) a la Vilanoveta. Toti així les restes més importants de la zonaestudiada són els relleus de Sant Jordi-LesObagues, a l'est de Puigverd, i el serrat deConcabella, com també alguns glacis si-tuats cap al sud.

b) etapa de terrasses fluvials. A partir del ni-vell 5 el riu adopta una disposició directa capal Segre, encaixant-se definitivament en elsventalls anteriors i organitzant-se l'actual sis-tema al·luvial. A la taula 2 i a la figura 3 es de-tallen les terrasses diferenciades.

a) etapa antiga de cons al·luvials. El riu enarribar al curs baix formava un extens ventallque s'uniria així mateix amb els ventalls delstres rius més propers, configurant-se així unagran esplanada de sediments que enllaçariaa la seva part distal amb el llit al·luvial del Se-gre. Les terrasses més antigues i de posiciómés elevada de la Femosa es corresponenamb aquesta etapa.

• Nivell del Clot de Ballester (T7). Constitueixel nivell més alt de la Femosa i està situat alsud d'Artesa de Lleida. No és correlaciona-ble amb les terrasses del Segre, ja que su-pera altitudinalment almenys en 20 m el ni-vell 6 del Segre. Forma la divisòria amb laconca del Set i es caracteritza per un grandesenvolupament de les crostes calcàries iper presentar depressions interiors, com ésel mateix Clot del Ballester.

• Nivell d'Arbeca-Puig Gros-Miralcamp (T6).Es conserva en forma de petites platafor-mes allargades, l'alçada de les quals es re-laciona amb la terrassa 6 del riu Segre (80-90 m al nivell residual d'Alcoletge). Quedenretalls aïllats al nord de Puigverd de Lleida(la Pena), al sud d'Artesa de Lleida i segu-rament en un dels serrats de Moradilla. Grà-cies al fet que els podem relacionar amb elsnivells de Tàrrega (riu d'Ondara) i d'Alfés(riu Set) deduïm que en aquests moments

12

Taula 2.Sistema de terrassesencaixades del riula Femosa.

Fig. 3.Mapa geomorfològicde la vall de la Femosaa la zona de Puigverd-Artesa de Lleida.

T5 40-50 mT4 22-25 mT3 15-18 mT2 8-10 mT1b 2-4 mT1a 0,5 m

13

Fig. 5.Mapa de situació dels

jaciments paleolíticsde la vall de la Femosa(segons CARBONELL

et alii 1993).

Fig. 4.Talls dels nivells de

la Gravera de l'Eugeni(T6) i de la Pena (T3)i situació dels punts

amb datacions perluminescència.

nes prehistòriques trobades en determinatsnivells. També cal ressaltar la presència decòdols d'argila "armats" bons indicadors delrègim torrencial de la Femosa durant la for-mació d'aquest nivell.

En aquestes terrasses no apareixen forma-cions de carbonats i tan sols podem apreciarembolcalls de graves en el nivell de 40-50 m.Tot i així, sí que podem suposar una majorpresència de carbonat en els nivells més alts,i fins i tot en el nivell superior s'arriba a formaruna potent crosta, semblant a les descritesper GUTIÉRREZ et al. (1985) en altres puntsd'aquest sector del Pla d'Urgell.

4. Geomorfologia i arqueologia dels jaci-ments paleolítics de la Femosa

Com ja hem esmentat, el conjunt de jaci-ments localitzats estan situats sobre diferentsnivells de la terrassa del riu. Aquesta disposi-ció ens ha servit per plantejar-nos la hipòtesi

Les característiques del dipòsit mantenenuna certa unitat homogènia en els diferentsnivells d'aquest riu, que així mateix són sem-blants als altres cursos fluvials del Pla d'Ur-gell. Normalment es componen de graves decalcàries micrítiques de color gris, de gruixentre 2 i 3 cm, ben estratificades, amb estruc-tures fluvials, canals entrellaçats, estratifica-ció encreuada, etc, la qual cosa fa palesa unaxarxa de tipus braided o trenat, característicapròpia dels rius torrencials i que encara que-da més marcada en els nivells antics. L'ori-gen i el dispositiu sedimentari de les bretxescalcàries és un tema que ha estat tractat perGALLART i CALVET (1979) i GALLART et al.(1984). S'intercalen diferents nivells de so-rres de diferents granulometries, arribant aformar eventualment amplis canals entre lesgraves. També és possible trobar-hi gravesmés rodades amb litologies diferents, comés el cas de quarsites i calcàries cristal·lines,així com fragments i còdols semirodats, se-gurament font de provisió per a la talla d'ei-

14

Fig. 6.Diversitat de BN2G.Clot del Ballester(dibuix d'AntoniLlussà a CARBONELLet alii 1993).

Fig. 7.BN1GE(bifacial centrípet).Clot del Ballester(dibuix d'Antoni Llussàa CARBONELL et alii1993)

Fig. 8.Matriu morfogenèticadel Clot del Ballester(segons RODRÍGUEZ1997).

forma allargada i penjat a uns 70 m sobrel'actual Femosa, al nord de la localitat dePuigverd de Lleida. Aquest nivell pertany al'antic sistema de ventalls quaternaris de laFemosa, que en el moment de la seva for-mació portava una direcció del flux ben dife-

d'una relació entre els nivells quaternaris i elmaterial arqueològic que s'ha localitzat.

Els jaciments de la Pena i del Clot de Balles-ter es troben ubicats sobre els materials sedi-mentaris de les terrasses més altes (fig. 3).D'altra banda els jaciments de la Gravera del'Eugeni, el Secanet i la Serreta (sector alt)s'ubiquen sobre nivells més baixos (T3 i T4), iel jaciment de la Serreta (sector baix) sobre elnivell T1b.

Podem assenyalar que les troballes arqueo-lògiques més antigues són els materials líticsde la Pena, gràcies a l'estudi de la seva cro-nologia i de la seva tipologia, diferent delsmaterials d'altres jaciments que pertanyen alPaleolític mitjà-superior. Resulta difícil con-textualitzar específicament les restes, ja quees tracta de troballes bàsicament superficials,amb senyals de rodament, exceptuant-ne algunmaterial de la Serreta que podria relacionar-se amb la part alta del nivell T3. L'observacióal camp de nombrosos perfils en determina-des graveres (Gravera de l'Eugeni, la Pena,etc) no ha proporcionat cap informació novaal respecte.

a) Jaciments localitzatssobre els nivells T6-T7

• Un primer enclavament arqueològic es trobaubicat sobre la terrassa 7 de la Femosa en elClot de Ballester, descobert al 1979 pelGrup de Recerques Arqueològiques de la LaFemosa. El conjunt lític acheulià (Mode 2)està format per 124 peces i es caracteritzaper una aportació de matèria prima al·lòctonadel riu Segre, així com per l'explotació dife-rencial de la matèria prima (quarsites 68.5%,roques cornianes 24.2% i sílex 2.4%). Laquarsita és emprada per la producció d'os-ques i la roca corniana per configurar gransinstruments sobre còdols. Cal destacar lapresència: de BN1G, entre les quals sobre-surten unifacials uniangulars (pics), l'abun-dància de BP (38.7%), alguns bifaços de granformat sobre BP, còdols treballats i una ex-plotació bifacial centrípeta, en alguns casosde tipus preferencial de les BN1G, que repre-senten el 30% del conjunt (CARBONELL etal. 1993; RODRÍGUEZ 1997; RODRÍGUEZ iLOZANO 1999). Mentre que els autors aca-bats de citar proposen per al jaciment unacronologia cap a finals del Pleistocè Mitjà, an-teriorment ja s'havia acceptat que el conjuntquedava adscrit a l'Acheulià inferior, per lapresència de BN1G unifacials no centrípetes(CARBONELL i MORA 1985 i 1986; MORA iCARBONELL 1988).

• El principal jaciment, denominat la Pena,està situat sobre la terrassa 6, nivell antic en

15

Foto 1.Vista general del nivell

de terrassa 6de la Pena.

Foto 2.Nivells de sorres

inferiors de la Penaon es van prendreles mostres per a

datacions amb TL.

Foto 3.Detall de la crosta

nodular dels nivellssuperiors de la Pena.

rent a la de l'actual riu (fig. 2). Podem ob-servar en una petita gravera un tall de qua-si 4 m d'espessor, amb una base arenosaque es va fent més compacte cap al sostre,i que presenta un canal intercalat de graves.Just en aquest nivell de sorra s'han presdues mostres per a la datació amb termolu-minescència. La resta de l'acumulació detrí-tica està formada per canals de graves quea més alçada es compacten per l'existènciad'una crosta de carbonats de tipus nodular.

No s'han visualitzat materials lítics a l'inte-rior del perfil citat ni tampoc en altres méspropers, fet que de totes maneres hauriaestat complicat a causa de les bretxes i em-bolcalls carbonàtics dels nivells més alts. Ala superfície de la terrassa del jaciment dela Pena hi trobem algunes peces lítiquesdel Mode 2 o acheulià. Es tracta d'una sèriemínima de BP realitzada a partir de matè-ries primeres al·lòctones procedents del riuSegre (principalment roques cornianes) quevan ser recollides pel Grup de Recerques

16

Fig. 10.BN1GE i BN2Gdel jaciment de laGravera de l'Eugeni.

Foto 4.Vista general del tallde la Gravera del'Eugeni (nivell 3de la Femosa)

Foto 5.Detall de la Graverade l'Eugeni amb elspunts de datació TL.

Després de l'observació detallada dels perfilsde la Gravera de l'Eugeni, sense aportar in-ternament material arqueològic, es pot confir-mar que és una indústria de caràcter superfi-cial. El tecnocomplex del Plistocè superior escompon d'un reduït nombre de peces fabri-cades amb sílex i es caracteritza pel predomi-ni de BN1G; també cal destacar la presènciade BN2G, com serien rascadores, osques re-tocades i puntes, alguns còdols treballats, imodels d'explotació centrípeta a les BN1G(GRUP DE RECERQUES ARQUEOLÒGI-QUES LA FEMOSA 1976; CARBONELL etal. 1987; CANAL i CARBONELL 1989). Exis-teixen altres enclavaments que es poden re-lacionar cronoculturalment amb aquest jaci-ment, com serien el Secanet, la Serreta,Minferri, Vinyar Nou, el Set i les Fonts.

• El Secanet, jaciment ubicat a l'aire lliure, eslocalitza a la terrassa mitja de la Femosa. Laseva indústria està formada bàsicament perosques, còdols treballats i elements bifa-cials. Per a la producció d'eines de petit for-mat, el sílex és la matèria primera que s'em-pra mentre que la quarsita, el quars i la rocacorniana són la base per a la producció decòdols treballats i bifaços. Destaquen lesBP1G (80%), essent els principals útils(BN2G) les rascadores, els perforadors i lespuntes, a més de la presència de la tècnicalevallois. El model d'explotació de les BN1Ges caracteritza per l'associació de tres tècni-ques, la centrípeta, la direccional i l'híbrida omodel intermedi (MORA, 1992). Podem dir

Arqueològiques de la La Femosa durant ladècada dels anys 70 (CARBONELl i MORA1985).

• S'ha localitzat un altre jaciment, a la vall dela Femosa amb una cadena operativaacheuliana o "Mode 2", és el que es coneixamb el nom dels Secots, enclavament quecompta amb un repertori lític reduït, del qualdestaquen els còdols treballats i les pecesunifacials.

b) Jaciments localitzats sobre els nivellsT4 i T3

• Els materials que provenen de la Graverade l'Eugeni es localitzaren sobre la terras-sa 3, en una zona d'explotació de graves,que ha permès l'observació d'abundantsperfils amb un gruix de 2,25-2,5 m. Sobre labase d'argiles oligocenes, es van superpo-sant nivells de graves i sorres que mante-nen un dispositiu sedimentari amb estratifi-cació creuada, superfícies erosives i canalsfluvials encaixats. Hem de remarcar la pre-sència de còdols semirodats de sílex. Tro-bem, al costat de graves anguloses de vo-res arrodonides, còdols més rodats,principalment de calcària micrítica i de quar-sites, la qual cosa fa suposar que part delmaterial havia format part d'altres dipòsits jarodats, tal vegada d'algun conglomerat ter-ciari de la seva conca. En els nivells de so-rra s'agafaren dues mostres per a la sevadatació per termoluminescència.

17

Fig. 9.BN2G del jaciment

del Secanet.

ba adscrit a l'Acheulià (CARBONELL iMORA 1985 i 1986; CARBONELL et al.1992). De totes maneres també podríem es-tar davant d' un jaciment mosterià a l'airelliure que presentaria un tecnocomplex líticamb abundància de BP1G, BP1G fragmen-tats i escassos BN1G de configuració. El sílexopac, d'origen al·lòcton, és la matèria primatallada per a la confecció de les diferentspeces. Els útils identificats com a BN1G deconfiguració són discos i bifaços. Igualment,cal remarcar la falta de còdols treballats,tant unifacials com bifacials. Dins de lesBN2G hi predominen les rascadores, peròtrobem una presència minoritària de perfo-radors, puntes, burins, denticulats i becs. Elconjunt lític podria correspondre a un moste-rià de tradició acheuliana (CARBONELL etal. 1987) a causa d'un acceptable índex le-vallois, presència d'elements bifacials i ab-sència de rascadores transversals.

• Finalment parlarem del jaciment de lesFonts, considerat com un dels enclava-ments del Paleolític mitjà a l'aire lliure méssignificatius de la vall de la Femosa. En elconjunt lític hi predominen les BP1G o as-cles o fragments d'ascles, en canvi és escàsel nombre de còdols treballats. El sílex és lamatèria primera utilitzada per a confeccionarles estelles, i són de cornubianita, quarsita iquars. Les BN configurades com a còdolstreballats, la gran majoria són unifacials, tot ique podem trobar-hi algun exemplar bifacial.Entre les BN2G hi predominen les rascado-res, algunes puntes mosterianes, burins iperforadors. És important, també, destacarl'elevat percentatge de la tècnica levallois,existent entre les BP1G, a més del predomi-ni de talons llisos (majoritàriament corticals)i la presència de talons tallats a facetes. Elsmodels d'explotació de BN1G es conformena partir d'una associació de tres tècniques, lacentrípeta, la direccional i l'híbrida. (MORA1992). Les característiques morfotècniquesque presenta el conjunt (predomini de rae-dores, gran proporció de puntes i la presèn-cia de la tècnica levallois) fan que situem eljaciment al mode mosterià charentià de tipusFerrassie (CARBONELL et al., 1987), tot ique part del seu material (macroutillatge) espot adscriure al Paleolític inferior (CARBO-NELL i MORA 1986).

5. Cronologia de les acumulacionsquaternàries

Tot i que actualment tenim un bon coneixe-ment de les acumulacions quaternàries de laconca de l'abret pel que fa a la sistemàtica denivells i cartografia, poca és la informació quetenim de la seva cronologia. No hi ha dadespaleontològiques importants que ens perme-

que hi ha dues interpretacions cronocultu-rals acceptades: o bé es tracta d'un mateixconjunt de mosterià o de tradició acheulianao bé comprèn dos conjunts diferenciats, unacheulià superior (que compta amb la pre-sència d'osques, còdols treballats i bifaços)i un altre mosterià de tipus Ferrassie (ambabundància de rascadores, algunes espes-ses i amb presència de retocs escalerifor-mes) (CARBONELL et al. 1987).

• Per la seva banda, a la Serreta s'hi han re-cuperat un centenar de peces, gran partd'elles fabricades amb sílex. És notòria l'a-bundància de BP1G o d'osques, a més de lapresència d'útils o de BN2G com poden serosques retocades, gratadors o perforadors,que es poden atribuir a la indústria moste-riana (CANAL i CARBONELL, 1989).

• El jaciment de Minferri ens presenta un con-junt lític format per un centenar de peces desílex, bàsicament BP1G, algunes BN2G (ras-cadores, perforadors i puntes), i també peralgun bifaç sobre BN (CARBONELL et al.1987).

• En el cas del Vinyar Nou, parlem d'un en-clavament paleolític que s'ha considerat unazona de taller de sílex mosteriana, per lapresència de puntes, rascadores, nuclis,etc., que es trobaven distribuïts de maneraaïllada (SOLANES 2001), tot i que pensemque aquesta funcionalitat no està suficient-ment contrastada.

• El Set és un jaciment que inicialment es tro-

18

Foto 6.Nivells de gravescalcàries de laterrassa del Plade Santa MariaMargalef (T5).

perfície. Concretament, es prengueren duesmostres a la Pena i dues més a la Gravera del'Eugeni per efectuar datacions amb termolu-minescència a la Unitat d'Arqueometria de laUniversitat d'Alacant; els resultats queden re-flectits a la taula 3.

La terrassa T3 de la Gravera de l'Eugeni es-taria en 38-40 mil anys B.P., és a dir dins delestadi isotòpic 3, equivalent al final del WürmII de la terminologia alpina. La seva relació to-pogràfica amb les terrasses del Segre enten-dria aquestes dades al mateixos nivells delsistema quaternari del riu principal. Les edatspel nivell 6 de la Pena se situarien entorn als105-106 mil anys B.P., la qual cosa implicariasituar aquest nivell a l'estadi isotòpic 5 c-d(Marine Isotopic Stages, SHACKLETON iOPOYKE 1973; BOND et al. 1993), és a direntre el final del l'Eemiense o interglaciarRiss-Würm i el Riss recent, si utilitzem la des-viació standard màxima de les dades.

A nivell regional, podem posar en relacióaquestes edats amb les datacions efectuadesen les terrasses fluvials i fluvioglacials i mo-rrenes terminals de la vall del Cinca, ja quepertanyen al mateix sistema fluvial que el Se-gre (PEÑA i SANCHO 1988). El mateix potfer-se, encara que la seva conca queda moltmés llunyana, amb les datacions fetes recent-ment a la vall del Gàllego (PEÑA et al. 2004;SANCHO et al. 2003). Algunes dades as-senyalades pels autors (LEWIS et al. 2000;SANCHO et al. 2002 i 2004) es corresponencronològicament amb les obtingudes a la Fe-mosa. Així, la terrassa T3 del Cinca, equiva-lent a la T3 del Segre, ha estat datada perOSL (Optically Stimulated Luminiscence) en41 ±8 ky B.P., és a dir, una edat semblant a ladata TL obtinguda per a la T3 de la Graverade l'Eugeni. Per altra banda, al riu Gállego,una de les morrenes frontals (Fase Senegüé)ha estat datada en 35 ± 3 y 36 ± 2 ky B.P. i elmateix la terrassa de Murillo de Gállego en39.8 ± 5 Ky B.P. La perfecta relació cronològi-ca observada entre aquestes terrasses i elsdipòsits d'origen glacial dels rius Cinca i Gá-llego ha permès establir que almenys entreels 35 i 41 mil anys es registra un períodefred, que podem situar dins el MIS 3 i d'unamanera més precisa en el Heinrich event H4.

tin avançar sobre l'edat dels sediments: con-cretament, BATALLER (1937) va trobar a Mi-ralcamp, al Pla d'Urgell, tres premolars deBos primigenius i un d'Equus Caballus, delsquals no podem treure conclusions cronològi-ques. Tampoc les troballes d'Elephas meridio-nalis publicades per ZUIDAM et al. (1975) enuna terrassa del riu Ebre o les del riu Gállego,al costat de Saragossa, han aportat suficientinformació per definir un context cronològicprecís en el conjunt de la conca de l'Ebre.S'han realitzat aproximacions a les edats deles terrasses de l'Ebre per la seva correlacióamb els nivells marins (BOMER 1978), tot ique la falta de connexió directa dels sistemesde terrassa interiors amb l'àmbit litoral medi-terrani no ens permet trobar bons resultats.

Segurament han estat més vàlids els treballsrelatius a la relació entre terrasses fluviogla-cials i morrenes terminals dels glaciars de lescapçaleres dels afluents pirenaics del riuEbre. Concretament, a la Cerdanya, a l'altaconca del Segre, diferents autors han diferen-ciat dues etapes glacials, Riss i Würm, queenllacen amb les terrasses mitjanes i baixes,respectivament, del riu Segre (SOLÉ i FONT1929; SOLÉ 1946). La mateixa organitzaciócronològica estableix PEÑA (1983) per a lesterrasses del conjunt del Segre-Noguera Ri-bagorçana, assenyalant edats anteriors alRiss per a la terrassa 5 i de diferents estadisdel Würm pel que fa a les terrasses inferiors.PEÑA (1988) ha intentat una nova ordenaciódel sistema de terrasses del Segre, la Nogue-ra Ribagorçana i afluents del Pla d'Urgell, re-collint la informació arqueològica que existeixa la part oriental de la depressió de l'Ebre:d'una banda els jaciments de la Femosa, queja hem descrit, i d'altra els del riu Set, com labauma de la Peixera d'Alfés (GARCÍA-AR-GÜELLES i FULLOLA 2002) i del riu Farfanya(MORA et al. 1986) sense arribar a més pre-cisions de la cronologia quaternària.

Com ja s'ha assenyalat, s'han recollit mostresen els nivells més representatius de la ubicaciódels jaciments arqueològics, o sia les terras-ses 6 i 3 de la Femosa per intentar aconseguirprecisions cronològiques sobre les acumula-cions quaternàries i, per extensió, sobre lesindústries lítiques localitzades a la seva su-

19

Dosi eq. Dosi AnualMostra ED+I (Gy) (mGy/a) Anys B.P Localització

ARQA.2822 237.66 6.32 39.995 ±4.840 Gravera de l'Eugeni 1ARQA.2826 639.91 16.51 38.971 ± 3.780 Gravera de l'Eugeni 2ARQA.2825 765.55 7.28 105.719 ± 4.840 la Pena 1ARQA.2828 744.55 7.02 106.071 ± 12.185 la Pena 2

Taula 3.Resultats de les

mesures determoluminescència

dels nivells 6 i 3de la Femosa.

(Sant Julià de Ramis) es va reconstruir unaseqüència de quatre terrasses fluvials que espoden assimilar a la seqüència de Puig d' enRoca (GIRALT et al. 1995). D'aquesta mane-ra la terrassa T2 es correspon a la T2 de Puigd'en Roca, a la mateixa manera la T3 de CanGarriga es troba interpolada entre la T2 i la T3de Puig d'en Roca, i la T4 de Can Garriga escorrespon amb la T3 de Puig d'en Roca. A lazona de Can Garriga, sobre la T2 i la T3 s'handocumentat seqüències travertíniques quehan possibilitat obtenir datacions radiomètri-ques, mentre que per sobre de la T3 s'han tro-bat datacions de nivells arqueològics de CanGarriga, situats entre 110 i 87.7 ka per les sè-ries de l' urani. Finalment de Pedra Dreta estenen datacions entre 88 i 92 ka en dipòsitssituats per sobre de la T2 (RODRÍGUEZ et al.1995).També l' arqueologia de Can Garriga ide Pedra Dreta pot enquadrar-se en un mo-ment de transició entre els Modes 2 i 3.

A la comarca del Pallars Jussà, concretamenten el jaciment de Nerets (Talarn) s'ha localit-zat indústria lítica a la superfície i en el con-text estratigràfic. La quarsita fou la matèriaprimera més utilitzada, amb diferència, segui-da per la corniana i el marès (RODRÍGUEZ1997; RODRÍGUEZ i ROSSELL 1993; ROS-SELL i RODRÍGUEZ 1991). La quarsita es vafer servir tant en els processos de producció,com per la configuració d'instruments, de bi-faços (4 sobre 1009 objectes) i d'escletxes(8). La corniana, en canvi, no s'utilitzà per alsprocessos d'explotació perquè és de pitjorqualitat. Entre els esclats retocats (BN2GC)en destaquem les rascadores i els denticu-lats, i la presència significativa d'osques. Pelque fa a les estratègies de producció, domi-nen els nuclis amb predeterminació de lamorfologia final dels productes. Aquest con-junt lític té característiques semblants al Clotdel Ballester, pel que fa a la gestió de matè-ries primeres i als sistemes d' explotació i deconfiguració. La cova de l'Estret de Tragó (Osde Balaguer, la Noguera) conserva una se-qüència estratigràfica de nivells arqueològicsque se situarien, per termoluminescència en-tre els 110 i els 60 ka (CASTAÑEDA i MORA1999), i una indústria lítica que mantindriafaccions pròpies del Mode 3.

7. Conclusions

L'estudi geomorfològic fa palès que la vall dela Femosa ha tingut una llarga i complexaevolució durant el quaternari, i els seus testi-monis més evidents són les terrasses fluvials.S'hi han diferenciat 7 nivells i el llit actual, quepràcticament coincideixen amb els nivells di-ferenciats a la vall del riu Segre, el seucol·lector principal, encara que el nivell 7 delClot del Ballester quedaria més alt que qualse-

La terrassa 4 del Cinca s'ha datat amb OSLen 64 ± 4 ky B.P. (edat mitja ponderada) i tam-bé correspon amb una etapa freda (Heinrichevent H6), ja que té enllaç cronològic amb lamorrena de Salinas de Sin (SANCHO et al.2003). La terrassa 5 d'aquest mateix riu regis-tra una edat de 97 ± 16 ky B.P. molt properacronològicament al nivell 6 de la Pena, en elriu de la Femosa, que es correspon amb l'es-tadi isotòpic 5 c-d, com ja hem indicat. Tant laterrassa 4 com la 5 del Cinca es consideren demoments freds pel seu caràcter fluvioglacial enel curs alt del riu. En el cas de la Femosa, elcriteri cronològic ens daria una equivalènciaentre la seva T6 i el nivell T5 del Cinca.

6. Contextualització cronocultural del Pa-leolític Inferior i Mitjà a Catalunya

El Mode 2 o acheulià està ben representat aCatalunya. A la comarca de la Selva (Girona)s'han descobert nombrosos jaciments a l'airelliure com el Puig d'Esclats, Casa Nova d'enFeliu i Can Burgès (GARCÍA 2001). La majoriadels jaciments ens han proporcionat materiallític a la superfície, tot i que tenim l'exemplede Puig Martí, que compta amb material d'es-tratigrafia (SALA et al. 2002). Els jacimentsamb tecnologia de Mode 2 presenten un altpercentatge d'eines configurades sobre cò-dols (BN1GC) amb preponderància de les ex-traccions unifacials, d'altra banda hi ha unapresència significativa de pics, bifaços i fene-dors des del punt de vista qualitatiu, però pocnombrosa en general. (CANAL i CARBO-NELL 1989; RODRÍGUEZ i LOZANO 1999;RODRÍGUEZ et al. e.p.).

A la zona del Massís de Montgrí (Girona) lesinvestigacions s'han centrat especialment enels jaciments de Cau del Duc de Torroella iCau del Duc d'Ullà (CANAL i CARBONELL1989; RODRÍGUEZ 1997; RODRÍGUEZ i LO-ZANO 1999). Fa poc s'han agafat mostres del'estalagmita de la base del Cau del Duc deTorroella per realitzar anàlisis per sèries d'u-rani, amb un resultat de més de 350 ka (RO-DRÍGUEZ et al. e.p.); essent el registre ar-queològic d'aquesta cavitat superior a lacronologia citada. La datació que tenim tam-bé pel Cau del Duc d'Ullà està realitzada tam-bé per les sèries d'urani de la capa estalag-mítica que envolta tot el paquet estratigràfic:135+10/-9 ka (TISSOUX 1999). Conseqüent-ment aquests conjunts podrien abraçar unmarge cronològic entre 350 i 135 ka i la sevaindústria lítica presenta característiques mor-fotècniques del Mode 2 i també del Mode 3,com ho demostra la presència d'estratègiesde producció sistemàtica de BP amb morfolo-gies estandarditzades.

D'altra banda, a Can Garriga i a Pedra Dreta

20

gre, i finalment la confecció de BP1G ambquarsita i calcaria (matèria prima local), algu-nes d'elles convertides en BN2G (Mode 3) apartir de BN1G bifacials centrípetes (discoide).

El conjunt de tecnocomplexos a l'aire lliure delMode 3 o mosterià (Gravera de lEugeni, elSecanet, la Serreta, les Fonts, entre d'altres)tenen un percentatge elevat de BP1G i unbon repertori de BN2G elaborades a partir denuclis bifacials centrípets (discoides) i nuclisbifacials jerarquitzats (levallois) sobre sílex lo-cal, amb reminiscències del Mode 2, en formade configuració de nòduls directament en elsútils (BN1GC). Tot això quedarà constatat perla presència de còdols treballats i elementsbifacials, i la utilització de quarsita, corniana, iquars (al·lòctones).

Les datacions corroboren que es tracta d'unmoment al voltant de 105.000 B.P., en el quales demostra l'existència de conjunts lítics delMode 2 amb la presència d'elements delMode 3, la qual cosa reflecteix la presènciad'homínids en un espai obert al·luvial (T6) iposteriorment a la vall encaixada del riu, capal 39.000 B.P. Bàsicament la indústria pertanyal Mode 3, tot i que hi queden algunes evi-dències del Mode 2. Aquestes datacions ab-solutes han coincidit, generalment, amb lestendències tecnològiques dels conjunts lítics,tot i que són dates que poden significar unapresència post-quem de grups de caçadorsrecol·lectors presents en els entorns fluvials.

vol terrassa conservada del Segre. Gràcies ales dades que tenim del quaternari de la valldel Cinca i de la Noguera Ribagorçana, po-dem afegir que existiren, segurament, nivellsmés antics en el conjunt del Segre, no con-servats en aquesta zona.

Els nivells acumulatius de la Femosa es dispo-sen en dos conjunts diferents: els nivells 5, 6 i7 formaven part d'una primera etapa de funcio-nament de grans sistemes de ventalls al·luvials,mentre que els altres nivells, més baixos, per-tanyen a un sistema de terrasses encaixades,la qual cosa ens faria suposar l'existència d'u-na vall configurada en la seva totalitat.

Els materials lítics, tot i que són superficials,presenten una relació fluida entre els mate-rials més antics (Paleolític inferior) i el nivellde terrassa més alt (T6), igualment que entreels materials del Paleolític mitjà i les terrassesmés recents (T3 i T4), fet que coincideix ambla clara distinció geomorfològica dels dos mo-ments cronològics.

Des del punt de vista morfotècnic, existeixendiferències entre els conjunts més antics (T6-T7): la Pena i el Clot de Ballester, aquest, ca-racteritzat per la configuració de nòduls a leseines, com (BN1G de configuració) unifacialsuniangulars (pics) i còdols treballats (Mode 2),a més d'emprar còdols de roca corniana, ma-tèria primera al·lòctona procedent del riu Se-

21

22

BibliografiaBARNOLAS, A., ROBADOR, A. (dir.) (1998), MapaGeológico de España Escala 1:50.000 hoja 388 Llei-da, Instituto Tecnológico y Geominero Madrid.BATALLER, J.R. (1937), “Nota sobre uns dipòsits de-trítics del Pla dʼUrgell”, a Arxius Esc. Sup d'Agricultu-ra. Barcelona, III (3), pp. 621-633.BOMER, B. (1976), Le Bassin de l´Ébre et ses bordu-res montagneuses, Étude geomorphologique, ThèseDoctorat, Université de Caën, 662 pp. (inèdit).BOND, G., BROECKER, W.S., JONSEN, S., MCMA-NUS, J., LABEYRIE, L., JOUZEL, J. i BONANI, G.(1993), “Correlations between climate records fromNorth Atlantic sediments and Greenland ice”, a Natu-re, 365, pp. 143-147.CALVET, J., (1980) Relaciones entre la evolución ge-omorfológica cuaternaria de la Depresión Central ca-talana (Segarra y Plà d'Urgell) y del valle del Segre,Fundación J. March, 102 pp. (inèdit).CALVET, J. i GALLART, F. (1979), “Las brechas calcá-reas del Pla d'Urgell,. Su repartición espacial e inter-pretación”, a Actas III Reunión Nac. Grupo españolTrabajo Cuaternario, Zaragoza, 1977, pp. 117-121.CANAL, J. i CARBONELL, E. (1989), Catalunya Pale-olítica, Patronat Eiximenis de la Diputació de Girona.CARBONELL, E., GUILBAUD, M. i MORA, R. (1983):“Diferenciación morfotécnica y diacronismo en el Pa-leolitico Medio catalán”. VI Reunion do Grupo Españolde Traballo de Quaternario. Cuadernos do LaboratorioXeológico de Laxe, 5, pp. 73-109.CARBONELL, E. i MORA, R. (1985), El PaleolíticoMedio en Cataluña, Revista de Arqueología, 54, Ma-drid, pp. 20-31.CARBONELL, E. i MORA, R. (1985), “El Paleolítico In-ferior en Cataluña”, a Koiné, 5, pp. 65-73.CARBONELL, E. i MORA, R. (1985), “Cadena opera-tiva achelense en Cataluña”, Actas de la Iª Reunión deCuaternario Ibérico, II, pp. 27-39.CARBONELL, E. i MORA, R. (1986), “Anatomía mor-fotècnica del Paleolític inferior a Catalunya”, a Fona-ments, 5, Ed. Curial, Barcelona, pp. 36-99.CARBONELL, E., MORA, R. i FULLOLA, J. M. (1987),“Radiografía dels tecno-complexos del Plistocè supe-rior de la vall de la Femosa (Segrià)”, a Cypsela, 6, pp.201-210.CARBONELL, E., RODRÍGUEZ, X.P., COSTAFREDA,A., LLUSÁ, A. i SERRA, R. (1993), “El jaciment plisto-cè mig del Clot del Ballester (Artesa de Lleida)” a Qua-derns d´Arqueologia del Grup de Recerques de La Fe-mosa, 8, Artesa de Lleida.CARBONELL, E., RODRÍGUEZ, X.P. i SALA, R.(1992), “Estat de la recerca del Plistocè Mitjà a Cata-lunya. Questions científiques i administratives”, a Qua-derns de Treball de l'Associació Arqueològica de Giro-na, 7, pp. 6-13.CASTAÑEDA, N. i MORA, R. (1999), “Un modelo deexplotación de los recursos minerales en el paleolíticoMedio: la Cova de l'Estret de Tragó (Lleida)” a L. Pallíi C. Roqué (eds.): Avances en el estudio del Cuater-nario español, Girona, pp. 265-270.GALLART, F., CALVET, J. i CLOTET, N. (1984), “Ob-servaciones geomorfológicas en el Plà d´Urgell, posi-ble influencia de deformaciones tectónicas recientesen el origen de esta depresión” Acta Geologica Hispá-nica, 19(2), pp. 75-80.GARCÍA, J. (2001): Els tecnocomplexes del mode 2del pleistocè mitjà a l'aire lliure de la depressió de laSelva (Girona), Tesi de Llicenciatura, Universitat Rovi-ra i Virgili (Departament d'Història i Geografia).GARCIA-ARGÜELLES, P, FULLOLA, J. M. (2002), Labauma de la Peixera dʼAlfés (Alfés, Lleida) i la cova delBoix (Margalef de Montsant, Tarragona) en el contex-to del Paleolítico Superior del nordeste peninsular, Se-

minari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques, Universi-tat de Barcelona, Monografies, 3, Barcelona, 97 pàgs.GIRALT, S., VALLVERDÚ, J., SALA, R. i RODRÍ-GUEZ, X.P. (1995), “Cronoestratigrafia i paleoclimato-logia de l'ocupació humana a la vall mitjana del Ter alPlistocè mitjà i superior inicial”, a B. Agustí, J. Burch yJ. Merino (eds.), Excavacions d'urgència a Sant Juliàde Ramis (Anys 1991-1993), Centre d'InvestigacionsArqueològiques de Girona, pp. 23-36.GRUP DE RECERQUES ARQUEOLÒGIQUES DE LAFEMOSA (1976), El Paleolític a la vall de La Femosa,Artesa de Lleida, 34 pp.GUTIÉRREZ, M., MELÉNDEZ, A. i PEÑA, J.L. (1985),“Desarrollo de caliches en los glacis cuaternarios deleste de Lérida (sector oriental de la Depresión delEbro)”, a I Reuniao do Quaternario Iberico, Lisboa, II,pp. 287-300.LEWIS, C., MCDONALD E., SANCHO, C. i PEÑA, J.L. (2000), “Using Quaternary dating methods, strati-graphy and patterns stream incision to constrain mo-dels of postorogenic rock uplift: Preliminary resultsfrom the Ebro Basin, Spain” a Geological Society ofAmerica. Abstracts with Programs, 31 (7), pp. A422.MORA, R. (1992), “Aproximación a los procesos de tra-bajo en el Paleolítico Medio catalán”, a Moure (ed.): Ele-fantes, ciervos y ovicaprinos. Economía y aprovecha-miento del medio en la Prehistoria de España y Portugal,Universidad de Cantabria, Santander, pp. 97-116.MORA, R. i CARBONELL, E. (1987), “Las industriasdel Paleolítico Medio en la comarca de la Selva (Ge-rona)”, a Cypsela, VI, pp. 185-190.MORA, R., CARBONELL, E., MARTÍNEZ, J. i LLUSÁ,A. (1986), Troballes acheulianes a la conca del riu Far-fanya, a Ilerda, XLVII, Lleida, pp. 153-160.PEÑA, J.L. (1974), “Los depósitos cuaternarios del va-lle del Segre entre Tiurana y Camarasa” a Ilerda,XXXVI, Lérida, pp. 187-217.PEÑA, J.L. (1983): La Conca de Tremp y Sierras Pre-pirenaicas comprendidas entre los ríos Segre y No-guera Ribagorzana. Estudio geomorfológico. Intitutode Estudios Ilerdenses, 373 p. Lleida.PEÑA, J.L. (1988), Las acumulaciones cuaternarias delos llanos leridanos. Aspectos generales e itinerariosde campo, Institut dʼEstudis Ilerdencs, Lleida. 81 pp.PEÑA, J.L. (1989), “La evolución paleogeográfica delos Llanos leridanos (sector oriental de la depresióndel Ebro) durante el Cuaternario” a Geographicalia,26, pp. 223-232.PEÑA, J.L. i SANCHO, C. (1988), “Correlación y evo-lución cuaternaria del sistema fluvial Segre-Cinca ensu curso bajo (provs. de Lérida y Huesca)”, a Cuater-nario y Geomorfología, 2 (1-4), pp. 7-83.PEÑA, J.L, SANCHO, C., LEWIS, C., MCDONALD, E.i RHODES, E., (2004) “Datos cronológicos de las mo-rrenas terminales del glaciar del Gállego y su relacióncon las terrazas fluvioglaciares (Pirineo de Huesca)”, aJ.L. Peña et al. (Eds.): Geografía Física de Aragón.Aspectos generales y temáticos. Univ. Zaragoza eInst. Fernando el Católico, pp. 71-84RIBA, O., REGUANT, S. i VILLENA, J. (1983), “Ensa-yo de síntesis estratigráfica y evolutiva de la cuencadel Ebro”, a Libro Jubilar J.M. Ríos. Geología de Es-paña, I.G.M.E. Madrid, t. 2, pp.131-159.RODRÍGUEZ, X.P. (1997), Los Sistemas Técnicos deProducción Lítica del Pleistoceno Inferior y Medio enla Península Ibérica: Variabilidad Tecnológica entreYacimientos del Noreste y de la Sierra de Atapuerca,Tesis Doctoral, Universitat Rovira i Virgili (Departa-ment d'Història i Geografia).RODRÍGUEZ, X.P. i LOZANO, M. (1999), “El Pleisto-ceno medio y superior inicial del Noreste de la Penín-sula Ibérica”, a Pyrenae, 30, pp. 39-68.

23

RODRÍGUEZ, X.P. i LOZANO, M. (2000), “Situaciónactual y problemática de la investigación del Paleolíti-co inferior en el noreste de la Península Ibérica” a Ac-tas do 3º Congresso de Arqueologia Peninsular, vol. II:Paleolítico da Península Ibérica, ADECAP. Porto, pp.71-80.RODRÍGUEZ, X.P., MAROTO, J., VAQUERO, M., OR-TEGA, D., GARCÍA, J. i LOZANO, M. (en premsa), “ElPaleolític inferior i mitjà a Catalunya”, a Fonaments.RODRÍGUEZ, X.P. i ROSELL, J. (1993), “Contribuciónal conocimiento del Paleolítico inferior del Noreste dela Península Ibérica: el yacimiento de Nerets (Concade Tremp, Catalunya)”, a Cuaternario y Geomorfolo-gía, 7, pp. 15-22.ROSELL, J. i RODRÍGUEZ, X.P. (1991), “Paleolític in-ferior a la conca de Tremp: la localització arqueològicadels Nerets”, Collegats, 5, pp. 133-139.SALA, R., AULINES, A., GARCÍA, J., MARTÍNEZ, K.,MATARRODONA, M., BARGALLÓ, A., SÁNCHEZ, P.,MARTÍNEZ, I., GARCÍA, P., PUJADAS, R., GÓMEZ,B., CAMPENY, G. i BARCELÓ, P. (2002), “El jacimentdel pleistocè mitjà i superior inicial del volcà del PuigMarí (Maçanet de la Selva, Girona)”, a Sisenes Jorna-des d'Arqueologia de les comarques gironines, SantJoan de les Abadesses, pp. 23-27.SHACKLETON, N.J. i OPDYKE, N.D. (1973), “Oxigenisotope and paleomagnetic stratigraphy of equatorialPacific core V28-238: Oxigen isotope temperature andice volumes on a 105 and 106 year scale”, a Quater-nary Research, 3, pp. 39-55.SANCHO, C., PEÑA, J.L., LEWIS, C., MCDONALD,E. i RHODES, E., (2004) “Registros fluviales y glacia-

res cuaternarios de las cuencas de los ríos Cinca yGállego (Pirineos y Depresión del Ebro)”, a Geo-Guías1. Itinerarios Geológicos por Aragón, Sociedad Geoló-gica de España, pp. 181-205.SANCHO, C., PEÑA, J.L., LEWIS, C., MCDONALD,E. i RHODES, E. (2003): Preliminary dating of glacialand fluvial deposits in the Cinca river valley (NESpain). Chronological evidences for the Glacial Maxi-mum in the Pyrenees? In Ruiz Zapata , B. et al: Qua-ternary climatic changes and environmental crises inthe Mediterranean Region. Univ. Alcalá, pp. 169-173.SOLANES, E. (2001), Prospección arqueológica: pro-yecto de la L.A.V. Madrid-Frontera Francesa. Tramo:Lleida-Martorell. Subtramo II A, Informe inèdit. Gene-ralitat de Catalunya, Departament de Cultura, ServeisTerritorials de Lleida, Lleida.SOLÉ, L. (1946), “Problemas morfológicos del Llanode Lérida”, a Ilerda, VI, Lleida, pp. 7-22.SOLÉ, L. i FONT, J. M. (1929), “Las terrazas del Se-gre en las inmediaciones de Lérida”, a Publicacionesdel Instituto Geológico y Topográfico Diputación Pro-vincial de Barcelona, II, 7 pp.TISSOUX, H. (1999), Géochronologie de sites paléolithi-ques de Catalogne. Résultats préliminaires obtenuespar les méthodes U-Th et ESR sur les sites de l'Arbreda,de Cau del Duc d'Ullà et de Cau del Duc de Torroella deMontgrí, Mémoire de DEA, Musem National d'HistoireNaturelle (Institut de Paléontologie Humaine).ZUIDAM, R.A. van, ZUIDAM-CANCELADO, F.I. van iDONDER, N.H.W. (1975), “Geomorfología de la gra-vera Zamoray (Garrapinillos-Zaragoza)”, a Acta Geol.Hispánica, X, pp. 150-159.