/ I ii^i*v w &Mt<LtiObra Cultural Balear SANTJOAN Juliol 1989, núm. 109

MeI i Sucre

EN AQUEST NÚMERO HI TROBAREU

- Notícies locals.

- E<eccions, per Miquel Company FlorJt.

- De Ja incultura oolítica, per At*dreu3a.uca.

- Sant Joan s'escora a !» d*-eia^ perMateu Sastre

MELI SUCRE - Juliol, núm. 109Butlletí informatiu de l'Obra Cultural Balear aSant Joan

LOCAL SOCIAL: Casa de Cultura, carrer deBellavista, 13.

CONSELL DE REDACCIÓ: Guillem Florit,Joan Font, Mateu Sastre, Miquel Company,Gracià Sànchèz, Andreu Bauçà, Joan Sastre,Joan Morey, Joan Moratinos, Arnau Company,Cosme J. Nigorra.

Tirada actual: 500 exemplars.

EIs articles originals s'han d'entregar abans ce-dia 18 del mes en curs.

NOTA: S'adverteix als possibles lectors deMELI SUCRE que aquesta revista, amb elsseus escrits i comentaris, pot ferir Ia sensibilitatdels esperits no acostumats.

- Toponímia santjoanerv: s'aiqueria,per Francesc Canuto.

- MeIisucresport, per E.C.

- MeI i sucre, dolcet, doIcet, per JoanBauçà.

- L'ull de vidre.

- Personalíssim, pel Psico-gabinetDelirium Tremens.

- Joan Coromines, per Mateu Sastre.

- Ajuntament, per Joan Sastre.

- Agenda.

Dipositlegal:49.1983

COBERTA: Fotografia de Guillem Florit.CONTRACOBERTA: Fotografia de Iacol·lecció particular de Josep Antich Jaume.

Imprès a: Informacions Llevant, S.A.Passeig Ferrocarril, 1Tel.550328 Manacor.

MeI i Sucre

NOTICIES LOCALS

- Dia 31 de maig el «Circo de Ia India» actuà a Ia plaça de Ia Constitució. Hi assistí una gran quantitatd'al·lotea. Hi hagué les actuacions típiques de qualsevol circ de carrer. La gent quedà més o menysdivertida.

- A principi de mes hi hagué les oposicions per cobrir Ia plaça vacant de policia municipal. Només s'hipresentà un aspirant, Benigne Company Pérez, que resultà aprovat i ja exerceix el seu càrrec dins elnostre consistori. Esperem que amb Ia incorporació del nou treballador les feines de l'Ajuntamentguanyin en agilitat.

- A Ia Casa de Cultura va tenir lloc una reunió per a totes les persones interessades per fer arribar 1 'aiguade Ia Marineta a Sant Joan. Hi assistiren representants d'entitats oficials, tant de Ia vila com de IaConselleria d'Agricultura, i un grup de pagesos inquiets. Es va crear una comissió encarregada de fergestions per aconseguir els fins desitjats.

- Les darreres eleccions, al Parlament Europeu, no han tengutl'esplendor acostumat. Només hi va haverdos mítings: un del Partit Popular, acompanyat de menjar i beure, i un del Partit Socialista de Mallorca,a Ia seca. A les eleccions no locals, el PP, seguint les petjades de l'extinta UCD, se'n du Ia grossa.

- Dia 8 va venir Ia unitat mòbil de Ia Germandat de Donants de Sang. La resposta fou molt generosa,com és habitual al nostre poble. Aquesta vegada, que sapiguem, no hi va haver cap denou.

- Dia 2 hi hagué un sopard'inauguració delnou tallerconcessionari de Renault, dirigitpels germans Jordi i Xisco Fideuer. Tot elpoble hi éstava convidat. Així i tot, elmenjar, a part d'excel·lent, fou sobrat.També hi assistíuna gran quantitat de gentde fora poble.

- Diversos actes varen tancar els cursosd'educació permanent d'adults de IaMancomunitat del PIa. Hi va haver unaexposició de treballs fets pels alumnesdels diferents tallers. Tot va acabar ambuna bauxa gastronòmica al restaurant CanTronca. Hi assistíel president del ConsellInsular, Joan Verger. No faltà gent que hiva veure intencions de caire electoralista.

- Dia 1Ì, a l'Enciclopèdia de Mallorca que edita Ultima Hora varen aparèixer dues referències a dossantjoaners, el batle actual i l'anterior, il·lustrades amb les seves fotografies. A més de les biografiess'hi feia esment de les realitzacions respectives.

MeI i Sucre

- Enguany Sant Joan ha estat escenari de Ia darrera etapa del V Gran Premi PIa de Mallorca de ciclisme.

Aquest mes hi ha tornat haver accidents automobilístics. El col·lega Toni de Cas Sastre va esclafar elcotxe anant per Ia carretera de Llorito. Per sort, ell només va prendre mal a un peu. En Rafel de Son Teitengué un soscaire al camí de Son Baró. La furgoneta que menava quedà destrossada, però a en Rafelno Ii passà res. Devers Meià, al famós revolt, un cotxe extern va sortir de Ia carretera. A l'accident nohi va haver desgràcies.

- Dia 18 es va celebrar Ia festa de Sant Cristòfol. Enguany, dominà el mal temps, que va ser el principalprotagonista, ja que per mor d'ell desfilaren molt poques carrosses i, com sempre, es beneïren pocscotxes. També es va suspendre Ia demostració de Trial Sin que s ' havia preparat com a cloenda de Ia festa.

- Per Sant Joan, Ia Fundació Caixa de Pensions organitzà dues activitats culturals: per una banda,l'actuació del grup Cucorba a Ia plaça de Ia Constitució, en què tots els al·lots de Ia vila gaudiren decançons i disbauxa; i una vetllada de ball de bot, que també es féu a Ia mateixa plaça, en què actuarenel grup local Aires de Pagesia i l'Estol des Gerricó de Felanitx.

- Com cada any perl'estiu, s'ha organitzat un curset de natació per tots els que vulguin aprendre a nedari perfeccionar les seves tècniques natatòries.

- Atès que els dissabtes a vespre els esforços es diversifiquen, el grup de col.laboradors de MeI i Sucreprenen diversos camins: l'alcohol i el plaer desenfrenat. Viuen de nit més que de dia. Les vetllades aIa plaça i al pub són molt llargues i divertides. Tothom sol sortir esquitxat

- EIs nostres xeremiers, JoanMorey i Rafel Bauçà, aquestavegada, ha sortit a sonar fora delslímits territorial del país i hanactuat a Galícia. Esperem que Iaseva coneixença els permeti dedesenvolupar molt millor Ia sevabona tasca.

- El restaurant de Ia Torre del'Aigua ha fet reformes. Semblaque Ia cuina havia quedat bastantpetita. La nova cuina, molt mésfuncional, permet una milloratenció a Ia gran quantitat de clientsque fins ara hi acudien. I, a més,com que ha vingut l'estiu els cotxesja no poden arribar fins al portal,jaque Ia gent que vol sopar a Ia frescaté les taules i el lloc necessari perfer-ho.

MeliSucre

- Miquel i Josep Turricano i Miquel Joan Company aparegueren en uns reportatges als periòdics El Día16 i el Diario de Mallorca, respectivament, de dia 4 dejuny. Aquests reportatges es dedicaven a les sevesbones tasques agrícoles.

- Un dia d'aquests va aterrar un globus aerostàtic a territori santjoaner. Sembla que és d'un afeccionatde Manacorque habitualment té Ia base d'aterratge i d'enlairamentprop de les Basses, al creuerde Petra-Vilafranca.

-ElnostreexceHentíssimAjuntamenthacomençatobresal'entrada de lacasadelavila. Aixòformapart del projecte aprovat fa bastant de temps.

- El regidor de Cultura de Sant Joan, Joan Sastre, vapresentar Ia dimissió del seu càrrec el 21 dejuny. Nosabem què passarà encara. Podria ser que Ia majoriaactual canviàs de mans? Ja ho veurem!

- No només hi ha hagut dimissions de polítics,l'Associació de Ia Tercera Edat també ha canviat depresident. L'antic i brevíssim president, BartomeuVicens, ha deixat pas a Joan Matas Antich. Semblaque hi va havermoltes pressions perquè hi hagués uncanvi de president.A part d'eleccions, els pensionistes organitzarenuna excursió, patrocinada per Sa Nostra, al polígonde Son Castelló, a Palma, on visitaren algunes casescomercials que els feren regals diversos.

- Increïble, però cert! El nou secretari de l'Ajuntament vingué, veié i vencé; és a dir, dia 1 d'agost vajurar el càrrec i en renuncià, ja que actualment treballa al Consell Insular. Això del secretari del'Ajuntament sembla que du camí de no acabar mai.

- El metge santjoaner Cosme Fiol Gual fou entrevistat al programa de RNE-4 "Fora Son" el 29 dejuny.Juntament amb altra gent,ha muntat i obert al públic una casa de repòs a Son Penya de Llubí. Tambéa Ràdio 4, dilluns dia 26, va ser entrevistat el santjoaner Mateu Joan i Florit, el qual va parlar sobre Iapublicació que dirigeix, S 'Arenal de Mallorca. Per altra banda, Joan Moratinos segueix fent el programade ràdio (també a RNE^4), juntament amb Miquel Cardell, els dimecres a les tres i mitja.

- El club de futbol ha girat el vent. Te unanova junta directiva, formada per:President: Sebastià Mayol (Rumbet)Vice-president: Francesc Nicolau OParrec)Tresorer: Amador Bauçà (de Ia Plaça)Comptable: Gabriel Mora O*elos)Secretari: Antoni Ferriol (de Ia Caixa)Vice-sècretari: Gabriel Ferriol (Rector)Vocals: Gabriel Matas (de Son Gorgut)Llorenç Mas (Fraró)Miquel Gayà (de l'Apotecaria)

MeliSucre

Bartomeu Bauçà (MaioU)Joan Font (Ciutadà)Joan Roig (de Son Burixó)Miquel Mas (Fran5)

- Dia 19 dejuny l'eminent geògrafi picador (de màquina) Miquel Company, Mena, féu una conferènciasobre Ia història de Mallorca al poble veíde Petra, en el marc de lacampanya de normalització lingüísticade l'Ajuntament.

- EIs quintos d'enguanyja tenen previst Ia berbena que els pertoca. Fins i totja sabem el nom dels grupsque sembla han d'actuar-hi: Pa amb Oli Band (segur) i Mitja Lluna (possible).

- Quan llegiu aquest número suposam queja haurà començat el típic tomeig estiuenc de futbolet, queaquest any organitza el Centre Cultural. Sembla que hi ha molt de moviment, diuen que fins i tot hi haurà

un equip de femelles, queja han fetalguns entrenaments per veure comanava Ia cosa.

- L'APA ha tornat a organitzar unany més Ia festa del SoI que Balla.Hi hagué l'habitual festa matinera aConsolació i diversions i esports pera tots els gustos. En el marc de lesfestes hi hagué una exposició defotografies aèries a Ia casa decultura organitzada per l'ObraCultural de Sant Joan.

- A final de mes hi hagué una reunióde persones interessades enastronomia al Tres Dos. Sembla queIa intenció d'aquest col·lectiu éscomprar un telescopi perobservar elcel.

FOTOSSASTRE

Fotos de carnet al moment

Carrer de Bellavista, 44-bSant Joan

"SABANCA"O Mestrc Mas, 11TeI. 52 60 66SANTJOAN

BANCAMMARCH

^

MtliS*cr*

ELECCIONSPP

UCD

PSM(US)

PSOE

> IU(PCE)

UCD

PP (CD)

PSM

GENERALS: 15-06-77GENERALS:01-03-79

CDS

UCD

PSM

CDS

GENERALS:28-10-82

PP(AP) UM(PRD)

IU(PCE)

PSOE PSM

PP (CP)

GENERALS: 22-06-86

UCD

PP (CD) AUTONOMIQUES:08-05-83

CDS

PSM

PCE

AUTONOMIQUES:03-04-797

UM

PSOE

PP (CD)

PSM

MfIiStKn

PDP

CDS

UM

UM

MUNICIPALS: 8-OS-83

AUTONÒMIQUES : 10-06-87

PP (AP)

PSM

PSOE

PP (AP)

PSM

MUNICIPALS: 3-0479

UCD

CDS

MUNICIPALS: 10 )6-87

UM

PP(CD)

INDP

PP (AP)

PSM

PSOEPDP

CDS

EUROPEES: 10-06-87

PP

PSM

8

MtliSucrt

Dc cop i volta ens dugueren a Europa, totjust quan nosaltres pensàvem que el Sahara ehshavia envaït i el xaloc bufava d'allò més fort i, endefinitiva, ens marcava com els àrabs d'Africa.Però no, les eleccions europees del 89 eren Iareafirmació del fet que no volien estar amb elsmòros del sud i, per això, aquestes hauran passatper ser les menysinteressants que hem tingut desdel període democràtic.

Però, aquíel quecal valorar una mica sónels resultats de casa nostra. Davant una pobracampanyapublicitària i electoralment fluixa, úni-cament incentivada pel PP i pel PSM, era evidentque s'aproximava una campanya fada i senseinterès.

RM

PSOE

CDS

EUROPEES: 15-06-89

PP

PSM

No per això, ens acluquinarem al'evidència que, en aquest país, tot ha estat catxon-do, és catxondo i es farà catxondo. L'exemple: enGuerra surt com un jinet de l'Apocalipsis dientallò que el farà famós a aquestes darreres elecci-ons: "Io que no quieren es tener un alcalde hijo deun albanil, eso es Io qúe no quieren!!! i altresxeremiades. Però, això és el país. Un altre estrafo-laire, mig tocat, barallat amb el Govern, amb enBoyer, amb els grans bancs, amb l'Opus que elmantenia, intentava envair Europa, tal qual unsenyor d'aquells de les creuades, d'aquells quicreia que tot era seu.

El resultat així ho expressà: un de cada 3santjoaners anà a votar. I no era per menys!. DeIsresultats únicament cal ferl'observació que de cada5 persones, 3 elegien el PP, obtenint un resultat bensignificatiu, Ia qual cosa que els garanteix una certaconsolidació al nostre poble. De Ia resta delsresultats, únicament resaltar l'increment percentualque aconseguí en Ruíz Mateos, passant a ocupar Iacinquena posiciódel rànking; d'altra banda, hom had'assenyalar un cert augment del vot nacionaHstaespargit, sobretot, entorn del PSM i altres grups comCatalunyaLliure, CiU, Europa dels Pobles ...

Miquel Company Florit

MeI i Sucre

DE LA INCULTURA POLITICA

El 23 de febrer de 1983 el govern del Psoe vaprendre una de les decisions més importants quefins ara ha pres: l'expropiació de RUMASA.Important per Ia gran dimensió del holding i tambéperquè era el final d'un pols mantingut entre RuizMateos i el Banc d'Espanya-Ministeri d'Econo-mia i Hisenda. Dretes i esquerres coincidirennomés en un punt: s'havia de ferqualque cosa ambaquest holding. Discreparen totaknent en Ia formai amb el posterior procés de privatització. El temaés encara als tribunals, cosa moltnormal en un Estat on Ia justíciacamina a ritme de tortuga.

Voldria donar, de totes mane-res, el meu punt de vista sobrel'assumpte, per lligar-lo amb lespassades eleccions.

En qualsevol estat modern idemocràtic, el senyor Ruiz Mateosja no hauria aixecat el seu "imperi".O, almanco, l'haurien obligatafer-ho amb prou garanties de soüdesa.L'estat té, per a això, forts mecanis-mes de control financer. El tema,malgrat tot el que s'ha escrit, ésmolt senzill: un senyorque controlamoltes empreses, les quals es podendividir bàsicament en dos grups:bancàries i no bancàries. Amb lesbancàries -Banco Atlàntico, Banco del Sur, Bancodel Norte, etc- aconseguia els recursos monetarisper alimentar, mitjançant crèdits, les altres empre-ses no bancàries. Recursos que, no ho oblidem, icom sempre, sortien dels estalvis de moltes perso-nes que tenien tota Ia confiança dipositada en elsbancs.

El Banc d'Espanya, entitat de control del siste-ma bancari, entre altre coses, demanà moltesvegades als bancs de RUMASAque no assumís totel risc només amb empreses del mateix holding,ja.que en cas de fallida, el crack seria inevitable.Aquest consell, diversificació del risc, és un delsprincipis bàsics del sistema bancari.

El govern veu que el gegant està a punt de

caure,ja que els bancs no poden donar eternamentcrèdits que després no cobren i, aI mateix temps,pagar interessos als clients pels seus dipòsits. Hihavia dues solucions: deixar caure l'"imperi" idesprés acudir al "papà Estat" dient senzillamentdues coses: a) Tots els qui tenien doblers al banc deRUMASA que passin pel Banc d'Espanya i els elsdonaran, b) Tots els empleats de totes les empresesde RUMASA que passin per finestreta que elsfarem funcionaris, cobraran de l'atur o els

***

***

recol.locarem. Aquesta era Ia solució més popular,més barata i més profitosa electoralment.

L'altra solució, l'expropiació, més dura, cara,impopular i difícil, fou Ia que s'adoptà. Per què?Hi ha un detall que ho explica tot: Ia salut, 1l'aparença de salut del sector de Ia banca és bàsicaper a l'estabilitat econòmica de qualsevol estat.Imaginau-vos que hauria passat si els bancs deRUMASA haguessin quebrat: el pànic s'hauriaapoderat del sector, i tothom hauria intentat treureels estalvis de tots els bancs, no només dels deRUMASA. Hauria semblat Ia caiguda en cadenad'una llarga fila de fitxes dedominó, ja que ésevident que els bancs no tenen en efectiu, líquid,els diners que Ia gent hi té dipositats. Evidentment

10

MeI i Sucre

estan invertits, o bé directament o a través de Iaconcessió de crèdits.

Per això el Govern va haverd'expropiar en llocde deixar caure el gegant amb peus de fang. Es potobservar que posteriorment tampoc no es va deixarcaure bancs com l'Urquijo o Banca Catalana. Lasalut bancària, comja he dit abans, és bàsica per aIa salut de l'economia de tot estat.

Posteriorment, el senyor Ruiz Mateos va seracusat per l'Estat de frau fiscal a Ia SeguretatSocial per valor de milers de milions, acusacionsde les quals encara no ha estat jutjat, gràcies a Iaeficiència i rapidesa de lajustícia. això ha permèsfugues, refugues, espectacles de boxa i de circ itota mena de declaracions pintoresques i, de vega-des, llunàtiques.

Paral.lelament, l'Estat, d'una manera fosca iamb poca claretat, haproposat el sanejament, ambdiners públics, i posterior reprivatització de lesempreses expropiades. Aquesta s'ha fet, possible-ment, afavorint els amics i coneguts dels gover-nants. Són temes, de totes maneres, a separar i aanalitzar en tot cas un altre dia.

He fet aquesta exposició del passat per entrardocumentats en el tema que avui ens ocupa: lespassades eleccions i el triomf del senyor RuizMateos. O, millor, els resultats de les mateixes.

El resultat crec que és clar: ha guanyatl'impresentable empresari de Xerés. Ha perdut Iademocràcia i, alhora, Ia resta de partits, indepen-dentment dels resultats. M'explicaré.

Després de dotze anys de rodatge dins el siste-ma democràtic, pareixia que tots enteníem com eraIa història: uns partits es presenten, exposen lesseves idees més bé o més malament i després Iagent vota a qui Ii dóna Ia gana. Aquesta és Ia gransenzillesa del sistema i, al mateix temps, el seugran avantatge: si creus que aquell qui has votat nofa el que toca, després en pots votar un altre. Aixípodem votar partits des de 'extrema-esquerra al'extrema-dreta, i se'ns presenta un variat ventallde programes i sistemes.

I vet aquí que surt un senyor, pròfug de Iajustícia, que es dedica a donar copsde puny enpúblic, tira pastissos indirectament dins els restau-rants i amb un programa que consisteix únicamenten Ia seva foto amb frases en les quals es recordales coses que és capaç de fer (exemple: "Vamos a

11

dar Ia cara"). L'ajudaren els mitjans de comunica-ció comentant les seves anades i vengudes a IaCurro Jiménez, i les revistes del cor amb les sevesfamoses exclusives.

Aquest senyor, que fins ara només havia de-mostrat que sabia gastar-se els diners dels *alvi-adors dels seus bancs, pegar cops de pm tirarpastissosidirbajanades,haguanyat,relath -nent,les eleccions. Mai amb tan poc campu; ra nos'havien obtingut tan bons resultats. N'hi < > piourecordant que a molts pobles fou Ia sego: . forçamés votada. Al nostre poble fou laquarta. <o estàgens malament. A tot l'Estat aconseguí dos es-cons. A Bèlgica no ho podien creure, creien queanàvem de bromes.

Aquests fets, l'únic que demostren, és queencara hi ha molts ignorants en política, és a dir,persones que encara no entenen com va i comfunciona Ia democràcia (el sistema menys dolentde govern per a moltes persones). I no ha de sermotiu d'indignació el fet que als votants de RuizMateos se'ls digui ignorants. ElIs són eis primersque tracten de terroristes, en plural, tots els quivoten Herri Batasuna, per exemple. Si ells podengeneralitzar,jo també ho puc fer. També pot servirde reflexió el fet que, malgrat que no entenguinquè és Ia democràcia, aquesta és prou generosacom per deixar que l'impresentable Ruiz Mateoses presenti a unes eleccions, i també perdeixarquetots els seus votants puguin exercir el seu dret avotar, valent aquest vot tant com qualsevol altre,sense que abans es demani si s'està preparat iinformat o no s'hi està. Meravelles del sistema.

AIs símbols típicamentespanyols a l'estranger-els toros i el flamenc- cal afegir-hi el "bengador-gustisiero Ruiz Mateos". Aviat faran pepons ambIa seva imatge.

Si tot segueix igual, en uns quants anys estamexposats a tenir com a president del govern elsenyor Pedro Ruiz, de vice-president Ia senyoraLoIa Hores i de Ministre d'Economia i Hisenda elsenyor Ruiz Mateos. M'agradaria veure-ho. Serial'hòstia amb pebres.

A. Bauçà

MeI i Sucre

SANT JOAN S'ESCORA A LA DRETA

Sant Joan és un poble que vota majoritàriamentIa dreta, i aquesta evidència no cal intentar-laexplicar: sol passar que Ia majoria dels poblespetits i mitjans de Mallorca votin majoritàriamentels partits de centre-dreta (tant abans com desprésde Ia sequera democràtica de quasi quaranta anys).

No és tan evident, però, per què Sant Joan s'estàescorant, de cada vegada més, cap a Ia dreta, i capa Ia dreta "dura". A les darrefes eleccions alParlament Europeu, Ia llista del Partit Popular vaser, de llarg, Ia més votada. A les eleccions muni-cipals, nou de cada deu votants donen suport a lescandidatures de centre-dreta. Només a les prime-res eleccions democràtiques de l'any 1979, IaCandidatura Independent (de centre-esquérra) vaobtenir un percentatge de vots una mica alt: el 25%. Després, en les dues convocatòries a eteccionsmunicipals, l'esquerra (representada únicamentpel Partit Socialista de Mallorca) haobtingut un 10% dels vots en cada convocatòria. I, ara per ara, nohi ha perspectives que augmenti aquest percentat-ge, tan grana és l'apatia de l'esquerra en aquestpoble i tan difícils de canviar uns costums i unesidees respecte de l'esquerra que hi ha entre Ia granmajoria de Ia gent de Sant Joan.

Les causes d'aquest comportament social nosón gaire difícils d'entreveure, i ja han quedatapuntades més amunt: l'apatia de l'esquerra, pro-piciada per les contínues derrotes i incomprensi-ons per part de Ia majoria governant i dels sectorssocials que donen suport a aquesta majoria. I, peraltra banda, els costums, les idees que hi ha entreIa gent de Sant Joan sobre el que és i representa unaideologia i una manera de fer d'esquerres, com Ia

que, a pesar de tot, s'ha fet i s'està fent a altrespobles de Mallorca (alguns d'ells veïns de SantJoan). El nostre poble sembla, ara per ara, imper-meable a tot allò que soni a esquerranisme, ecolo-gisme i nacionalisme.

Arreu de l'Estat, el centre-dreta ha davallat,mentre que el PSOE, bé que perdent més d'unmilió de vots, ha mantingut el percentatge de vots.Izquierda Unida no ha aconseguit el percentatgeque es preveia després de Ia vaga de dia 14 dedesembre. EIs partits i coalicions nacionalistes hanobtingut resultats diferents, segons els casos, peròen general han pujat. A Mallorca, per primeravegada el PSOE ha tingut un percentatge més altde vots que Ia dreta de Gabriel Canellas i J.M.Lafuente, mentre que el PSM-Esquerra dels Po-bles ha pujat un miqueta el seu percentatge.

A Sant Joan, les coses han anat d'una maneradiferent: el PP ha estat el partit que més vots ha tret(més de Ia meitat dels votants), mentre que elPSOE, PSM-Esquerra dels Pobles, CDS i Ia can-didatura de Ruiz Mateos han obtingut aproxima-dament el 10 % dels vots per cadascuna. Totplegat, semblaque Ia dreta, a Sant Joan, viu un delsseus millors moments, i amb el consentiment,almenys sense l'oposició, de l'esquerra o del'invisible "centre". Un panorama no gens enco-ratjador per als qui creim que una forta represen-tació esquerrana és fonamental per al bon funcio-nament d'un ajuntament, o de qualsevol govern.

M. Sastre

El cap de policiaQuan Ia sort de son càrrec el desnia,

se'n va al Guignol a veure's, cada dia.

Elpolemista de cafèAhir amb els sucres atuí Ia dreta;

avui l'esquerra, amb una cullereta.

12

MeI i Sucre

FIAT

El más moderno entransporte ligero viene fuerteCon el Ducoto 14 ( 1400 kilos)yelDucotoMaxi (1.800kik>s)el trabajo no se hace pesado.

MOTORES ROBUSTOSEIDiese lde2500ccy70CV

lanza al Ducalo a 125 Km/h.El motor Turbo Diesel, único en el transporte ligero, con 2450 c.c

y 90 CV, supera fácilmente los 135 Km/hY algo muy importante: el consumo, 9,4 I cado 100 Km paro el

Maxi, tanto el Diesel como el Turbodisel, y 8,7 y 8 I coda 100 Km. paroel Ducato 14 Diesel y et Turbodiesel, respectivamente

LA COMODIDAD COMO PRINCIPIOLo funcionalidad de los puertos, los 9,8 m3 de capacidad totalmen'e

AUTO VENTA MANACOR^

JM900

oprovechobles, los sólo 59 cmde altura del piso de corga,

etc., hacen que las maniobrasde carga y descarga s*ì hagan

con total comodido'i Pero Iacomodidad tombién p' paro e'

conductor y los pasajerosAsientos anatómicos, direcciÓT suavey precisa, potente climatización, gran

visibilidad, gran accesibilidad a los mandos. Así es el Fiat Du< atoUna ¡dea en Ia que yo su concepción se hizo pensando er. Ia

funcionalidad, Ia comodidad y Ia capacidad Todo para que el trabo|ono se Ie hago pesado o paradisfrutar en su tiempo libre.

,„„£±u"Fi"°"°° TKNOlOGlALWXanão

Furgón Paro que el trobo|O rto w Ie Combi 6 ó 9 plazm, ideal para «Ihogo pevodo troniporte mi*to d* corgo y pasajero

Panorama Nueve ptozai Tan cómodo Furgón Techo Efovado Poro cargoicomo un luriimo d« luto de ottura.

1T*Furgón Gron Volwmen El máximo entopoc,dod 9,6 m1

*$?•'Cob<na con chai>i corto O largo

">1

r-.

^Chawi rnotor Paro pr*porocioneieip*ciol*i

Ducato... es un FIATV H¡ 11 HI ' . ' ' . " . ' . - ' ; /: ' . . ' : : ' .',::":V'::'" : : 'i ï ,;: Vf?:: • • : . f|:|!||::i ': f;pS|li ;Í¡

llpGHEf;:U|ÌDÌ|:; I

d¡11Him

|||iSiaKi:iiSKS:i' S ÉSÍS •:w$$i&WiMlli:¡•¡¡:WmM:¡lili:

i:íí?í?i:?í?;;¡íffíífífiSS'S??????.???:

?!:???::??:•???:

WÊÍff

|pMpRA y VENTÀXR2 negro PM-AGRenault 11 turbo .PM-AGOpel corsa TR 1200 4 puert PM-ALSúper cinco 5 puertas .PM-AHSeat marbella GL 5 veloç PM-ANFord Scort PM-AGCitroen BX 1600 TRS PM-ZRover Vitesse, equipado PM-ACOpel corsa PM-AJRenault 5 TS PM-JOpel corsa 1200 3 puert PM-AJPanda 40 PM-AFSuperclnco 5 puertas PM-AHFlat Uno 70 S PM-AGFiat Uno Fire 5 puertas PM-AJ

• Seat Panda 45 PM-UFiat uno 1300 PM-AHRenault 7 TL PM-T

fc lili IMIiI

Ritmo 75 CL||PM-V

250.000 ptas.

Información y ventas: Fray JuníperaSerra, 40 Tel. 550161

Taller: CIDrach. 8 MANACOR

13

MeI i Sucre

TOPONIMIA SANTJOANERA:S'ALQUERIA

Avui parlarem d'un nom de lloc on s'endevinaIa petjada d'un assentament àrab dins el nostreterme.

Sortint de Sant Joan, pel carrer de Ia Sinia,trobam a Ia dreta, devora Can Alatxa, el legítim ivertader cami dels Calderers (1). Seguint aquestcami flns a Can Picarola (2), a mà dreta i esquerra,hi ha una sèrie de bocins de superficie que fluctuenentre mig quarto i una quarterada, terra classifica-da de primera categoria, on sovintegen les casetesran del camí. EIs fruiters i adesiara alguna vinyaacíi allàalternen Ia sevapresència, ambpetitspousd'aigües freàtiques i síquies de drenatge ^stammolt prop del Pou des Prat-, aixícom una nombro-sa sèrie d'eres (3), avui ja desaparegudes.

Aquest redol, d'un vintena de trossos (vegeuplànol), acíi allà, a dreta i a esquerra, són les restesque conformaven antigament una alqueria mora,donada -entre altres- pel Rei En Jaume als seushomes quan acabaren Ia tasca de foragitar elsmoros de l'illa.

Trobam documentada aquesta alqueria arEstim General (4) del'any 1578: "Antoni Vivot,possessió dita l'Alqueria, alou propi, 3.500 lliu-res".

Ja cap al 1665 (5) sembla ser que aquestaalqueria s'establí, ja que els seus propietaris erenuns setanta-cinc i es repartien de Ia següent mane-ra:

1 propietari de 3 quarterades.2 propietaris de 2'5 quarterades.7 propietaris de 2 quarterades.10 propietaris de 2 quarterades.3 propietaris de 1 quarterada.1 propietari de 5 quartons.9 propietaris de 0'5 quartons.1 vinya.14 propietaris de sorts de "terra a lencarie".23 propietaris de "terra dita lencarie"

L'extensió d'una Alqueria (6) era d'unes 7'37jovades, o sigui, unes 83'72 hectàrees, per Ia qualcosa es pot deduir que es va establir quasi tota.

La parcel.lació Ia trobam documentada alcadastre (7) del'any 1726: "... terra a Ia alçaria...","... sort de terra a Ia encarie...".

Al cadastre (8) de l'any 1792: "... terra a Iaalçaria o Can Lligat...", "... terra a Ia alçaria o poudel prat...".

Cap a les darreries del segle XDC (9) trobam elssegüents propietaris i l'extensió dels bocins:

H-254: Antoni Bauçà, d'Hortella, 94 destres.H-247: Joan Bauçà, Capellet, 32 destres.H-255: Antoni Barceló, Roig, 1 quartó, 49 destres.H-432: Jaume Barceló, Grau, 1 quartó, 95 destres.H-432: Jaume Barceló Garau, Metge, 1 quartó, 95destres.H-433: Miquel Bonet, Saig, 1 quartó, 31 destres.H-434: Vda. Antònia Gaià, 1 quartó, 25 destres.H-430: Jordi Gaià, Carritxó, 1 quartó, 39 destres.H-394: Joan Gaià, Carritxó, 2 quartons, 6 destres.H-431: Joan Gaià, Carritxó, 1 quartó, 39 destres.H-391: Miquel Gaià i Mates, de Solanda, 4quarterades, 2 quartons, 40 destres.H-243: Josep Jaume, Perot, 45 destres.H-436: Martí Jaume, Gorra Major, 1 quartó, 78destres.H-242: Vda. Tonin?. Aina Mates, 3 quartons, 72destres.H-248: Antoni Mayol, Cardaix, 34 destres.H-440: Elionor Mestre Riu, 1 quartó, 14 destres.H-249: Eüonor Mestre Riu, 90 destres.H-258: Vda. Aina Salom, Feleta, 74 destres.H-256: Antoni Vaquer, de Carrutxa, 1 quartó, 54destres.H-199: Francesc Bauçà, des Forn, 98 destres.H-251: Maria Bauçà, Verra, 1 quartó, 5 destres.

14

MeI i Sucre

Malgrat la fragmentació d'aquesta Alqueria i ria és, del prop de mig centenar que pertanyien aels successius canvis de propietaris a través dels l'antic "Juz" (10) de Sijnaw-Burah?segles, el seu nom ens ha arribat semànticament EIs historiadors tenen tasca senyada.transparent fins als nostres dies; però, quina alque- Francesc Canuto

E 1-25000

NOTES(1) Vegeu plànol: Ek bocins subratllats consten a ramillarament de l'any 1864 com situats al camí dels Calderers. També al cadastrede l'any 1792 trobam: "Camí des Calderes o Can Recau".(2) Can Picarola: El trobam documentat a l'any 1798, com rotes d'en Picarola, en una distribució de terres de pasturatge. Transcritper R. gayà a Documenta, pp. 408.(3) Comunicació oral de Tomàs Gabriel Font -Tomàs-, el qual m'assabentà que per Ia proximitat a Ia vila els seus propietaris hi feienles messes del batre.(4) Ramon Rosselló Vaquer. SantJoan, segles XHI-XVI, pp. 107.(5) Arxiu Municipal de Sant Joan. Cadastre del 15 de setembre de l'any 1665.(6) Angel Poveda Sánchez. Introducción al estudio de Ia toponimia árabe musulmana de Mayurqa según L·i documentación de losarchivox de Ia ciudaddeMalhrca (1232-1276). A "Awraq DT', 1980.(7) Arxiu Municipal de Sant Joan. Cadastre de l'any 1726.(8) Id. de l'any 1792.(9) Arxiu Municipal de Sant Joan. AmiUarament de dil 10 de maig de l'any 1864.( 10) 7uz,plural ajza, cada un dels districtes en què es dividia Ia Mayurqa musulmana. Petra, Sant Joan i Sineu formaven éljuz de Sijnau-Bitrah. Per a una informació completa dels ajza, vegeu el treball de Miquel Barceló Sobre Ia divisió administrativa de Mayurqa.Col.lecció Quaderns de Ca Ia Gran Cristiana, núm. 2, 1984.

15

MeI i Sucre

D'AQUÍ A LA FESTA FUTBOLET A ROMPRE

^B SftSCfi D-CS

T®66 * 005Com sol succe-

ir cada any peraquestes dates, el fut-bolet torna a posar-seen marxa, enguany duel capdavant el CentreCultural. Com tambéés habitual, hi ha moltde moviment i Ia gentja comença a encalen-tir els motors. Fins i tot ja hi ha hagut algunspartits d'entrenament per a les màquines rove-llades de gairebé tot el personal.

A hores d'ara ja sabem que hi haurà vuitequips, em sembla que serà l'any en què hihaurà més participants —pensau que això voldir que almenys seixanta i un parell correrandurant més d'un mes darrera Ia bolla. EIs equipsque s'han inscnt són: els Averridors —segonsel diccionari un averridor és el «lloc on esposen les truges i hi amollen el verro perquè lescobreixi»—, format per personal proper al TresDos: Biel Gomis, Biel Jaume, el Ros, ToniParric, etc.; el Centre II, formatper un grup dejovençans: Toni Blanch, Tomeu de Madrid,Climent, Tomeu Català, etc.; Quintos 69, sónels quintos de l'any que ve: Toni del Centre,Mateu Noviet, Miquel Ferro, Toni de SonSantandreu, etc.; Quintos 89, són els quintosd'enguany: Joan Bossa, Rafel Turricano, Tomi,Tomeu Ferro, etc.; el Centre I, darrer guanyadordel torneig que enguany ha fet una mescla dejoves i vell: Miquel Alzamora, Toni Ferriol,ToIo París, Joan VaUcowiak, Biel Punto, MiquelPunto, etc.; Ia Torre de l'Aigua, format perJeroni el Carter, el de Ia Banca March, RafaMarino, Quico, Xesc de Ia Torre, etc.; CanTronca, un dels grans favorits i novell a Iacompetició, format per Miquel Fullana,Guillem Pagès, Joan Beina, Pepet, etc.; Club

d'Esplai, també no-vell, format per unsquants guàrdies civils,Guillem Galmés, etc.Com podem observarmolt de trull. Semblaque a l'estiu Ia gent téganes de gresca i depegar una bona suada.

Aquest torneigsembla que començarà I'll de juliol i, enprincipi, els partits es disputaran els dimarts idijous a vespre. Les semifinals i Ia final estanprevistes que tinguin lloc duran Ia festad'agost. El passat diumenge l'organització delcampionat efectuà el sorteig del calendaridavant els representats dels equips que hiparticipen. En principi, està previst que tots elsequips s'enfrontin uns amb els altres, Ia qualcosa dóna unresultat de set jornades i quatrepartits cada jornada —un total de vint-i-vuitpartits—, després hi haurà les semifinals i Iafinal. En poques paraules els afeccionats tenenuna llarga i calorosa cita a Ia plaça de IaConstitució.

El resultat del sorteig fou per a Iaprimera jornada: Averridors-Centre II; Quin-tos 69-Quintos 89; Centre I-la Torre; i CanTronca-Club d'Esplai. Per a Ia darrera jornadaestà previst que juguin: Averridors-Can Tron-ca; Quintos 69-Centre I; Centre II-Club d'Es-plai; Quintos 89-la Torre.

Avui, abans que hagi començat Iacompetició no voldria donar cap tipus de fa-vorit per guanyar el toneig. Però ja que sé que Iagent vol que em banyi, i sense que ninguú nos'ofengui, crec que tot sortirà entre els equipsdel Centre I, Can Tronca, Quintos 89 i Quintos69. EIs dos grans favorits, sobre el paper, sónCan Tronca i el Centre I, però sempre, com tots

16

MeI i Sucre

sabem, hi pot haver moltes sor-preses, sobretot amb Ia granquantitat de partits que s'han dejugar.

Deixant de banda .elfutbolet i passant al futbol, in-formarem que el Club EsportiuSant Joan ja té una nova junta,que presideix Sebastià Rumbet.De moment les coses sembla quevan bastant bé. No sé si pel canvide directiva o perquè l'entrena-dor serà un altre —llegiu PepRibes, per una bona quantitat de doblers— hiha molta gent que vol fitxar. De moment sabemque hi ha hagut Ia retenció dels jugadors quevolen jugar i no s'han de fer una nova fitxa.Divendres dia 7 hi ha una reunió entre Iadirectiva i els jugadors per concretar les cosesque es volen dur a terme l'any que ve. Vint-i-cinc jugadors, que són els que en principi handit que sí, són molts. N'hi haurà gairebé Iameitat que molts de diumenges ni es vestiranper seure al banquet. Però això pot ser una cosamolt bona, ja que poc crear una major com-petivitat i l'entrenador, si en sap, pot treure'nün molt bon profit i dur el Sant Joan a millorscotes quefins ara. Però pensau que també potsortir el tir per Ia culata. No sabem si tothomaguantarà o si tothom es cagarà en tot i aban-donarà, com sol passar moltíssimes de vegades.Ja ho veurem més endavant,encara és massaprest, ja que no s'han fet ni les noves fitxes niencara s'ha començat Ia temporada. Segura-ment el més que ve sabrem més coses.

Per les passada festa del SoI que Balla hihagué una gran quantitat d'activitats esporti-ves per als més petits. Les coses més remar-cables són el partit de voliebol i el partit debàsquet. El Sant Joan de voliebol perdé en cincsets davant les del Club Palma, en un partit moltdisputat; sembla que les santjoaneres, desprésd'acabar Ia temporada, hagin perdut Ia bonaforma, cosa, d'altra banda, bastant natural. Encanvi les nines del bàsquet poden estar bencontentes, ja que varen guanyar el primer partit

de Ia seva curta història, s'enfrontaren al Sineui guanyaren el partit per quatre punts dediferència; evidentment tot fou una gran festa.

Aquest mes acabaren dues activitatsciclistes. El club de Sant Joan acabà les duesetapes que Ii restaven de Ia seva volta aMallorca. La darrera etapa acabà a Ia Cova ambun macrodinar i amb el lliurament de plaquescommemoratives de Ia volta d'enguany.

L'altra activitat ciclista que va arribar alfinal fou el V Gran Premi Ciclista PIa de Ma-llorca. La darrera etapa tingué lloc a Ia nostravila. Com sempre hi hagué molta de gent que aIa sortida i a l'arribada esperava els seus amicsi coneguts. EIs resultats de Ia cinquena i darreraetapa foren els següents:

Ir. Gabricl Bauzà2n. Pere Ferriol3r. Antoni Gayà4t. Josep Gayà Gayà5è. Francesc Gayà Antich

1:26:46 0Petra)íd. (Maria)íd. (St Margalida)íd. (St Joan)íd. (StJoan)

Com podem veure hi hagué dossantjoaners entre els cinc primers. La seva ac-tuació ha estat bastant completa durant totes lesetapes.

La classificació general definitiva fou:

Ir. P. Ferriol Colombram2n. G. Alomar3r. A. Gayà Mas4t. A. Tauler5è. J. Gayà Gayà

7:33:29 (Maria)7:33:49 O>etra)7:33:56 (Sta . Marg.)7:34:06 (Sta. Marg.)7:34:22 (St. Joan)

17

MeI i Sucre

La classificació de metes volants fou:

Ir. Pere Ferriol Rpig2n. Josep Gayà Gayà

19 punts ^aria)16 punts (Sant Joan)

La classificació de Ia muntanya fou:

Ir. Antoni Gayà Mas 56 punts (Sta. Marg.)2n. Pere Ferriol Colombram 53 punts (Maria)

La classificació per equips fou Ia següent:

Ir. Maria 22:422n. Santa Margalida 22:423r. Petra 22:45i2iuuJoan 22:46

^* Muro 22:49-S¿. Sineu 22:50/e. Algaida 22:518è. Llorito 22:57

Esperem que l'any que ve elsrepresentants de Ia vila tinguin un actuaciómolt més lluïda que Ia d'aquest any.

Podem veure molts de dies de Ia setmanarnolta gent de Sant Joan que corre en bicicleta,sembla que amb això de Ia Volta a Espanya, elGiro d'Itàlia i el Tour de França tothom té ganesde gaudir d'un bon cansament o d'una bonapassejada amb bicicleta.

E.C.

$erve^ d')nforr^frcio ï faffwiódfCwfadàGOVERN BALEAR

CO NSE L LE R I A A D . U N T A i A PR E S I D E N C I A

18

MelìSucre

mel i sucre, dolcet dolcet

— He sentit a dir que els comandataris de1 ' Ajuntament volen denunciar aljutge Ia revista ones publiquen els meus escrits. La causa, que expo-sen és el seu contingut difamatori.

En vistes a aquesta afirmació, vokI^a ferdues puntuaIitzacions als nostres governanis:

Després de molts i molts de mesos dedenúncies escrites per part meva, encara és l'horaque l'Ajuntament hagi enviat cap nota informati-va, negant qualsevol dels fets a Ia revista MeI iSucre. Ni una, repeteixo, ni tan sols una. EIsforasters diuen que quien calla otorga. La revistaestà oberta a Ia rèplica.

Ja diuen que Ia merda com més Ia mouenmés olor fa. El poble podria començar a intentarentendre i comprendre com és que les activitatsprofessionals d'alguns dels nostres governants iels fruits d'aquestes, no guarden relació directaamb els seus progressos materials, sinó més bé totel contrari. VaI més noque facin res, que continuïnaix'.

—Seria convenient que Ia Peña MotoristaSan Juan comencés a pensar en el futur de Ia festade Sant Cristòfol. Una festa nascuda en els inicisde Ia motorització per commemorar l'avenç quesuposava el motor, actualment no té massa sentiLQuan el motor i Ia motocicleta s'han convertit enobjectes d'ús quotidià, quan tothom els té a ca sevai, per tant, quan no són objectes llunyans de desigés evident que mantenir una festa d'aquestes ca-racterístiques pot parèixer un anacronisme.

Sense voler crear confusió i crear malsenteniments, Ia festa necessita mà de metge, o talvegada, mà d'entenidor. O es cerquen nousincentius, noves idees, nous plantejaments o esdeixa morir dignament. Seguir en el mateix camísón ganes de mantenir una actitut caparruda.

—D'ençà Ia recent etapa del club de futbolde Sant Joan, enguany l'entrenador cobrarà unaquantitat, si més no, considerable per un equipcom el de Ia nostra vila i, a més, tenint en compte

que l'anterior entrenador hauria d'haver rebutalguna compensació econòmica.

—Es evident que els costums socials avan-cen de forma contínua i sorprenent. He sentit a dirque per iniciativa de Ia Mancomunitat del PIa,l'Ajuntament instal.larà contenidors de fems adistints indrets del poble. No dubtam que Ia mesu-ra sigui efectiva i oportuna a municipis de més de10.000 persones, però, a pobles com el nostre onles deixalles residuals no omplen més de 2/5 partsdel remolc del camió de Ia mancomunitat i, pertant, Ia instal.lació d'aquests contenidors d'ap-roximadament una tona de volum passarien diesperquè s'omplissin, cosa que provocaria lesacostumades olors a les que estan habituats elsciutadans.

—Jo i molts més no ens cansarem dedenunciar Ia manipulació a què estan sotmeses lesassociacions de Ia Tercera Edat i, en concret Ia deSant Joan. Es evident que després de Ia presidèn-cia de l'amo en Joan Tunió, el càrrec ha estatbastant sol.h'citat. Després d'unes tumultuosesreunions en què no hi hagué acord, seguíl'elecciódel mestre Riutort que, curiosament deixà el càrrectres setmanes després. No ens farem càrrec de lescauses que obligaren el mestre Riutort a deixar elcàrrec de president; el que síens preocupa és el poctemps en què succeí tot l'enrenou,ja que qui sortíelegit en Ia darrera reunió, que sapiguem tambéelegit pel poble, és representant dins Ia casa de Iavila. Actualment, tot i coincidint amb un bonprestigi per als polítics, únicament trobam unregidor que sigui cap d'una entitat local i, aquestés el de Ia presidència de Ia Tercera Edat de SantJoan. Senzillament, sembla que un determinatpartit vol, de cara a futures eleccions, controlar elcol.lectiu que més pes numèric té al poble, i alhorael més influenciable quan arriba el moment devotar.

JoanBauçà

19

McliSmrc

EnelCentro de k Isk,ELCENTOODELA CONSTRUCOON.

C E R A M I C A R«

Desde ahora, el Centro de Ia Construcción deMallorca. Porque a nuestra ya conocida fábricade ladrillos,tejas,haldosasde barro cocido.bovedillas, bosells,etc. hemosinaugurado1.8(X)m2.dcamplias y modernasinstalacionesíntegramentededicadas a Ia I &exposicion,vcnta •-»•y almacén deelcmcntosparalaconstrucción.

Cerámicas, aislamientos, sanitarios,pavimentos,... todo de primera calidad y más asu alcance que-nunca, para ofrecerle el mejorde los Servicios. Porcompleto.

AsíeshoyCERAMICAR.Estamos a Ia entradade Vilafranca.Entre a conocernos.Le vamosasorprender.

OERAMICAR s.A.MATERIALES PARA LA CONSTRUCCIÓN

Ctra. Palma, Km. 38. TeIs. 560154-560615 - 07250 VILAFRANCA

20

MeliSucre

L'ULL DE VIDRE

Davant d'aquestes imatges no ens queda més remei que continuarpredicant el que en altres articlesi notes hem dit en aquestes mateixes pàgines.

Un ajuntament no només s'ha de dedicar a fer obres noves, ha de saber conservar les queja hi hafetes. Es clar que per a això cal tenir una mica d'imaginació (per fer obres noves, només cal tenir bo aCiutat a l'hora d'aconseguir les subvencions). CaI tenir una mica d'imaginació per cercar els recursosnecessàries per dur endavant aquesta feina de conservació. Una feina que no és tan vistosa com Iad'inaugurar una obra nova. TaI vegada aquesta sigui Ia raó principal del perquè el nostre ajuntament noes dedica a mantenir els edificis queja estan construïts: no són inaugurables i, és clar, no es pot lluir eltraje nou i Ia corbata de festes davant el conseller pertinent

21

MeI i Sucre

IPERMANACORCAjffO AUTOMATiCQ HO*A*0 CAFETEBlA

LACAI<A HttOa?lK»ASCABBITOS PARKING GRATUUO

PERFUMERÍA Y LIMPIEZAChampúPdykur 400 grs 281Champú Raíces y Puntas 400 grs 280Desodorante Rexona ...; 305Pana| Dodot Niños/niñas seco total

T. grande 52 u , 1-192Arpic Legimatic 150lnsecticidaBloom 1.1 288PapelAlumlnioAlbal 16mts 177RoIIo cocina GeI pack 2 u 120Servilletas estilo CeI 100 u '••• 85Papel higiénico Marpel pack 4 u 109Detergente Ariel Regular 1.100 gr 374Detergente Ariel Regular 650 gr 224

OFERTASDEL 7 AL 20 DE JULIO

ALIMENTACIÓNAceituna Manzanilla Fragata C/H-S/H 550 grs 198Anchoas Los Remeros 95Atún claro en aceite Miau 135 gr. pack 3 u 191Mejilones Jeaba OL-120 109PimientotirasAppel370gr ; 112Remolacha rodajas Appel 370 gr...: 95Macedonia Appel 370 gr 148Callos madrilera La TiIa 610 gr 310FabadaLaTila IRación 163

'Paté de cerdo Munar 200 gr 79Paté de cerdo Munar 75 gr 60Croissant Panrico 4 u 127Burguer Panrico 12 u 161MadalenasValencianasDulceSol 12u 114Galletas Quely Maria 900 gr 299Galletas Quely saladas 450 gr 169ChocolateMilka leche 300 gr 199Queso en tonchas El Caserío 150gr 122Quesitos El Caserío 8 u 99Salsa ligera Ybarra 440 gr 148Mahonesa Hellmans 450 gr 172Café Soley natural 250 gr 149Nesquik 400 gr 174Leche condensada La Lechera 740 gr 230LecheenteraAsturiana 1,500 : 124Yogur Chamburcy sabores Agrup. 8u 163

CHARCUTERÍASalchichas Franfurt Puriom 7 u 56Salchichas Viena Purlom 4 u 138Paté a Ia pimienta - Finas Htorbas Purlom 1 kg 895Salchicón - Chorizo extra Estelles 1 kg 775Bacon cocido Estelles 1 kg „..' 563JamóncockdoPalma 1 kg 750Paleta cocida Palnna 1 kg 515Mortadela italiana Palma 1 kg 299Queso Coinga \ kg 999

CONGELADOSRodajasMeroOüverTkg 594Ciaatas Oliver 1 kg 875LenguadosOtíver 1 kg 2378ocasCHiver 1 kg ....875

TEXTILCamisa caballero.. 1.200Camiseta señora 495Camiseta ninodibujo .' 450Bragas niña algodón 149Bragas señora algodón : 190Slip caballero algodón 193Pantalón ciclista 1.058Camisón señora... 1.500

CALZADOSZapatilla camping niño, señora, caballero 349Sandalia piel niña 950Zapato niño piel dibujos 950

MENAOELote 3 fiambreras Rodex 365Lote 3 sartenes 1.500Tendederos coh alas 1.146Tablaptanchar. 1.226Estantería madera 5 pisos 3.126

BAZARRobotcocina electronic Philips 8.845Cafetería automática Ufesa 4.245CortafiambresPhilips 7.988Radicxtespertador-teléfonoOskar 3.735Maquina afeitar Philishave Red. HS 703 7.364Maquina afeitar Philishave Red. HS 540 5.991VentiladorAiostay 4.562

BEBIDAS Y LICORESZumo Fruco Brik 1 1 104Zumos Kas Fruit 1 I li8BitterKastata 150cc 37Naranja, limón Schwepps light 1,500 99TonicaSchweppsLJghtl,500.. 117Cerveza San Miguel 1/4 pack 6 u 169Vino Vina Tito 198Vino Bach rosado 298LicorSieburg 1 I „831u'corSieburg Pfirsich! I '. ..875Martini Bianco y Rosso 355WhiskyWilliams Lawson 865Codorniu Gran Cremat ... 465

22

McliSucrc

PERSONALISSIMAl Moviment Cristià de Joves de Pobles (Grup deMontuïri):

Després d'haver llegit Ia vostra cartapublicada al passat nombre d'aquesta revista,signada pel vostre grup, ens hem decidit acontestar-vosamblaintenciód'aclarir uns quantspunts de Ia nostra seccióque pareix varen essermal interpretats.

En primer lloc us voldríem informar queno era Ia nostra intenció fer una paròdia burlescade lacampanya duita a terme pel vostre Moviment(no congregació), sinó només manifestar unaopinió nostra i de qualcú és que divergeix enssegons quins aspectes de Ia vostra pròpia.

Us donam l'enhorabona per Ia perspicàciaque heu tinguda amb el descobriment les nostresfrustrades intencions d'entrar a formar part delvostre moviment; no obstant al final ens varemrefer ja que considerarem que aquest fet enspodria afectar psicològicament a causa del'agnosticisme que professam. El que ens vaincentivar més fou això dels furtius canvis decambra, emperò no tingué el pes suficient per fer-nosclaudicar de lesnostresidees.

Tornant reincidir en el tema de Ia diversiósana, creativa i econòmica, no creim que Iademostracióduitaatermeper algunsmembres delvostre grup a Ia plaça del Centre tingués aquestescaracterístiques, sinóque era més be infantil ifora decontext. Creim que no és necessarientraren el tema del'actitudoberta,cn'ticaiactiva:elfet de contestar a aquesta carta demostra quel'actitud que tenim és Ia mateixa sense que facifalta pertànyer a cap associació inscrita.

Nosaltres tambécantàveml'Estaca, peròamblalletrad'enLluís Llach inoambaquestesvariants avanguardistes que hem sentit

Gràcies per Ia convidada dels "xupitos",pero,nos'admetensuborns. No obstant pel quefa referència al tema de lapublicitat, hem pensatde no cobrar-vos res pel passat nombre però apartir d'ara Ia tarifa legal és de "xupito" perparaula. Com veis a nosaltres també ens agradenels "xupitos", i sobretot si són de menta...

Finalment, ens enorgulleix molt 1' acollidaque ha tingut Ia nostra secció als pobles voltantsjaque en principi no esperàvem que tingués taltranscendència.

Ah! i als representants del Moviment aSantJoancalquenoes buidin el capinvestigantquisomelspersonatges que ensamagam darreradel pseudònim de Psicogabinet Delirium Tre-mens; tanmateix Ia nostra identitat no serà maidescoberta.

Us saludam, com sempre.

AVÍSS'avisa a Ia persona que pugui estar

interessadasobre latrobada d'una nota, Ia qualpareix no ha arribat al seu destinatari. Acontinuació passarem a reproduir textualment elcontingut de Ia mateixa:

"Para I. que por un tiempo me robó elcorazón robándome a A.O., que ya se Io puedequedar, esmuysimpatica, amorosa,lededicoestadedicatòria". Firma: M.C.

Es diu que dins el consell de redacciód'aquesta revista, hi

ha algun membre que te problemes de...Alerta amb les enlluernades que poden

produir ceguera temporal.Ah! i ten en compte que estam a Ia teva

disposició, com a psicogabinet, és clar, perajudar-te a resoldre aquest conflicte. Et desitjamuna recuperació ràpida i satisfactòria en tots elsaspectes.

(AIs lectors: Us tindrem informats deldesenvolupament dels esdeveniments).

Psico-gabinet Delirium Tremens

23

MeliSucre

JOAN COROMINESJoan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 1905) és un dels

grans filòlegs de les llengües romàniques (derivades delllatí), estudiós de les llengües indoeuropees (a més de lesromàniques, també les cèltiques i les germàniques) i de Ialingüística aràbiga. Eh seus estudis sobre l'espanyol i elcatalà l'avalen com una de les personalitats més influentsdins l'estudi de les Uengües a l'Estat espanyol i a Europa.Només dues obres cabdals (una referida a l'espanyol, per béque amb múltiples referències a altres llengües, i l'altrareferida al català), de les moltes que ha fet, assenyalen Iaimportànciad'aquesta il.lustre personalitat en el món de leslletres: El Diccionario Crítico Etimológico de la LenguaCastellana i el DiccionariEtimoldgic i Complementari de¡a Llengua Catalana. Una altra obra, VOnomasticonCafa/0m'ae.comencadael 1931, constituiraunade lesobres

més importants que s'hagin escrit sobre Ia llengua catalana-i les romàniques en general-, comparable a Ia gran obracomençada per mossèn Alcover i acabada per Francese deBorja Moll, el Diccionari Català-Valencià-Balear. (Unallengua que pugui pressumir de comptar amb obresd'aquesta importància, no mereix el tracte que Ii és donat).

Joan Coromines ha estat guardonat recentment amb elPremio Nacional de las letras, premi atorgat pel Ministeriode Cultura de l'Estat espanyol. El senyor Coromines, unhome de quasi noranta anys, ha acceptat el premi, emperòha denunciat les mancances que Ia seva ÚNICA llengua inació pateixen, mancances propiciades, paradoxalment,pel mateix estat que Ii concedeix el premi.

M. Sastre

Carta de Joan Coromines a Jorge Semprún

Barcelona, 6 de juny de 1989.Sr. Jorge Semprún, ministre de Cultura, Madrid.

Excel.lentíssim senyor:Impressionat per Ia nova que V.E. acaba de comuni-

car-me, que, amb Ia seva sanció, un Jurat ha deciditatorgar-me el Premio Nacional de Ias letras, em caIdonar-li les gràcies, i, pel seu conducte, donar-les alJurat, per una distinció que valoro altament, i fent-ho decor i amb absoluta sinceritat.

He de comunicar-li que, si rebo l'import monetarid'aquest premi, serà destinat i esmerçat, totalment, acompensar Ia col.Iaboració dels amics que, dotats d'unaelevada preparació universitària, especialitzada enLingüística i Toponomàstica, ajudin a acabarrOnomasticon Cataloniae -de totesles terres de Uengua

.catalana-, obra capital de Ia meva vida, que l'edatavançada, previsiblement, no em permetrà de comple-tar tot soL

D'altra banda, no puc deixar de dir-li que Ia satisfac-ció que aqueixa distinció em dóna, va acompanyadad'una profunda recança. L'única nació, i lúnica Uenguameves, a Ies quate reto incondicionalment homenatge,són Ia nació i Ia llengua catalanes. I veig amb tristesa quel'Estat i el Govern que m'ho atorguen, encara neguen oregategen els drets que són deguts a totes dues. Conside-ro intolerables alguns fets. Primer, que s'admetin en eIsPaïsos Catalans, mestres i agents de policia i altresfuncionaris sense acomplert coneixement de Ia nostrallengua. Segon, que es regategi, o sotmeti a hàbite mani-obres, el suport incondicional a l'oficalitat del català enel si de Ia Comunitat Europea, i deLs seus programesd'ensenyament lingüístic. Tercer, que magistrats nome-nats per I'Estat provin d'introduir una divisió en taunitat de Ia llengua literària i oficial catalana, perceptu-

ant l'ús d'ensenyaments i textos en "llengua valencianai no catalana", car I'Estat no hauria de permetre que elPoder Judicial tracti d'esberlar Ia unitat d'un dek mésgrans valors de Ia terra espanyola: una Uengua il.lustreentre les romàniques. En fi, és aflictiu per a Espanya quea Ia que hauria de ser una de les cabdals dins l'Estat, IaUniversitat de Barcelona,junt amb les altres catalanes,se'ls reservi un tracte de madastra.

Acabo transcrivint Ies paraules que formen l'últimarticle del meu Diccionari Etimològic i ComplementariCatalà, il.lustrant ta primera aparició del mot zèfir enles llengües romàniques:

Es en Ia Divina Comèdia:

"In quelfa parte ove surge ad aprírezefiro dolce Ia novellafrondedi che si vede EUROPA rivestire"

(Paradiso XII, 46-48).

Avui ens plau de citar aquesta bella tercina amb quèDante augura, i sembla preveureja, Ia naixença i l'envolde Li gran nau de l'Estat europeu, que avui palpem ja,i ha de desUiurar Ia més gran potència del món, de lesamenaces guerreres i totalitàries, del Volga, de l'Asia idel Potòmac.Tornarà a ser l'Estat més poderós del món,per poc que les grans nacions europees s'esforcin perdominar els egoistes interessos econòmics i bancaris(que maniobren per travar-la des de WaU Street, de IaPlaça Roja id'altres), i s'ajudin amb la ferma argamassade les nacions petites o modestes, com Ia nostra, rebut-jant Ia farsa dels colJegis electorals únics, imposats perdominadors mediocres.

Atentament seu i amb el més gran respecte.

24

MeI i Sucre

A J U N T A M E N T

Resum de les sessionsextraordinàries celebrades els dies!6/06$9 i 30/06#9 respectivameni

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE 16AXS/89Va començar a les 9 i mitja del vespre. No varen

assistir els regidors Joan Matas Gayà, Joan Sastre, GabrieltVIora, Arnau Gayà, i Arnau Company, va excusar Ia seva;ssistencia Gabriel Mora.

1.- Aprovació, si pertoca, de l'esborraII de l'actaae Ia sessió anterior.- Es va aprovar per unanimitatl'esborral lde l'acta de Ia darrera sessió, que va tenir lloc el26/05/89.

2.- Federació d'Entitats Locals de BaIears.-Aquesta federació és en vies de constitució, i es tractava dedecidir Ia integracióo nodel nostre municipi, i en casafirmatiu, si el consistori estàd'acord amb els estatutselaborats per Ia Comissió Gestora de Ia Federació.

Es va aprovar Ia integració de Sant Joan, i tambées va donar conformitat als estatuts, llevat d'un puntreferentalnombredevots de cada entitatlocal, quedónamolta representacióicapacitat de decissióalsmunicipisgrans en perjudici delspetits.

I, acabats els temes a tractar, es va aixecar Ia sessiódesprés de deu minuts d'haver començat

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE 30A*3/89Va començar un poc passades les nou i mitja del

vespre, no varen assistir els regidors Gabriel Mora, AmauGayà i Amau Company.

1.- Aprovació, si pertoca, de l'esborrall de l'actade Ia sessió anterior.- Va ser aprovat per unanimitaL

2.- Aprovació inicial del Pressupost General pera 1989 i de Ia plantilla de personal.- Es varen exposar alaconsideraciódelPleels pressuposts del'Ajuntament per1989, que ja havian estat estudiats per Ia Comissió deComptes i Hisenda en reunió de dia 27AW89. Segons elsnúmeros, resulta que es preveuen uns ingressosd'aproximadament 38.000.000 de ptes, i unes despeses delamateixaquantitat. L'assessor jurídic va aclarir quepossiblement arribarien a l'Ajuntament unes subvencionsd'altres institucions públiques durant l'any, però que nofiguraven al pressupost perquè no es tenia confirmacióoficial per escrit.

Quant a Ia plantilla de personal, queda fixada enquatre persones: secretari, auxiliar administratiu, i dosmunicipals (saig i celador).

3.- Aprovació del Compte General del Pressupostde 1988.-

4.- Aprovació del Compte del Patrimoni de 1988.-

5.- Aprovació del comptede valors Indepeudentsi Auxiliars del Pressupost 1988. Aquests tres comptesvaren ser revisats també per Ia Comissió d'Hisenda a Iareunió del 27/06, i es va decidir proposar al PIe \& sev:,aprovació, queseràdefinitivasinohiha reclamacionsunavegada passats els dies pertinents d'exposició al públic.Posteriorment es remetran a Ia Delegació d'Hisenda,segons mana Ia Llei.

6.-Peticiod'ajuda econòmica ambcàrrecal PIf.Singular de subvencions en matèria de Policies Locals.-Pareix ser que hi ha interès, per part del Govern de Ia

ComunitatAutònoma, de seguir consolidant les policieslocals, per aconseguir fer-la més dinàmica i efectiva. Sil'anypassatvaserpossible comprar uncotxe pel serveimunicipal, enguanypossiblement es pugui dotar laCasade ta ViIa amb moderns aparells de comunicació per onesde ràdio.

Concretament es demana, amb càrrec a aquestpla, queessubvencionilacompradequatreràdio-emissors: unacentralpertenirarajuntament(s'haurademuntarunaantena apropiada), un emissor-receptor per instal·lar alcotxe municipal, i dues unitats portàtils "WaUtis". Elpressupost puja aproximadament unes 600.000 ptes, i essol·licitarà una subvenció a Ia totalitat

7.-Peticiod'ajuda econòmica ambcàrrec aI PIaSingular de subvencions en matèria d'AdministracióTerritorial.- Es va acordar sol·licitar una subvenció ambcàrrec a aquest pla, per dur endavant el projected'adequació del sostre de Ia Casa de Ia ViIa per l'ArxiuMunicipal, i museu. Aquest projecteja fa uns dos anys qucestàredactatiaprovat, peròfinsa hores d'araPAjuntamentno ha trobat cap ajuda institucional per dur-lo a terme.

I acabats els punts de l'ordre del dia, el batle vaaixecar Ia sessió.

Joan Sastre Joan

25

MeI i Sucre

AGENDA - JULIOLNatalicisJoan Matas Company (30-05-89)

DefuncionsMiquel Gual Bonet (12-10-06A)3-06-89)

NocesJoan F. Prados Rodríguez - Francesca Bauzà Beltrau (03-06-89)Manuel Lara Velasco - Francesca Bauzà Garau (10-06-89)Francesc Gelabert Gelabert - Maria Lourdes JaumeBauza(ll-06-89)Joan Bauzà Matas - Maria Font Mortà (24-06-89)

Apotecaries de GuàrdiaJuliol (Diumenges)Dia2:Dia9:Dial6:Dia23:Dia 30:

PetraSant JoanVilafrancaPetraSant Joan

l U - n / i m i tDedia ide nit:Viñas (Manacor, crta. d'Artà)Febrer (Manacor, crta. de Felanitx)Diumenges:Viñas (Manacor, crta. d'Artà)Febrer (Manacor, crta. de Felanitx)Marratxí (Inca, crta. de Palma)Estelrich (Can Picafort, crta. d'Artà)El Molinar ^alma, Ramonell Boix)Prohema (Campos)

<Festivitats del mesDia 3: Sant TomàsDia 4: Santa IsabelDia 7: Sant FermíDia 16: Mare de Déu del CarmeDia 18: Sant ArnauDia 20: Santa MargaridaDia 21 : Santa PràxedesDia 22: Santa Maria MagdalenaDia 25: Sant JaumeDia 28: Santa Caterina TomàsDia 29: Santa Marta

Esdeveniments del mesManacor: Fira de Sant Jaume (dia 25)Pollença: Festival de MúsicaCura: Festival de MúsicaDeià: Festival de MúsicaSanta Margalida: Festes Patronals (dia 20)Petra: Festes Patronals (dia 21)

Signes del ZodíacÀries: Han arribat bons temps per a tu.Taure: Bém però l'amor no serà el teu fort.Bessons: Massa truis, tendràs problemes.Cranc: Xuletetja, t'anirà bé.Lleó: MoIt sensibles, queda't a Fespcctativa per si trobesres.Verge: Practica noves experiències.Balança: Només regular.Escorpí: Salut delicada, apassionat en l'amor, però vesalerta.Sagitari: Estaràs insuportable.Capricorni: Bon moment pels negocis.Aquari: Estàs absent, baixa dels núvols i milloraràs.Peixos: Quedaràs al.lucinat pel que et proposaran.

Telefòns d'interèsBombers: 55 00 80Metge: 56 03 64/28 13 13 (Busca 1179)CentreSanitari:5263 11ATS: 52 60 61Ambulància Montuïri: 64 61 86GESA:5541 11Ajuntament: 52 60 03Apotecaria: 52 62 52Consell Insular: 72 15 05Govern Balear: 46 34 50Centre Meteorològic: 26 46 10Guardia Civil: 56 00 27OCB: 72 32 99SIAC: 900-321 321

El TempsPluviometria:Maig:Juny:Dia3:Dia5:Dia7:Dial8:

G. Company15'026'618'83'50'24'1

J. Roig

La LIunaMinvant de dia 1 a dia 3.Nova de dia 4 a dia 11.Creixent de dia 12 a dia 18.Plena de dia 19 a dia 25.Minvant de dia 26 a dia 31.

Previsió del TempsEl temps serà normal, absència de núvols i sobretotmolta de calor, molt intensa a les darreries de mes.

I$Q7HOM..QVE VULGUJtä&itäRFOTOSAÈRlESVEQVALSEVOLLLOCDELPQBLE$TERMEDE SANTJOÀN, QVE FAClDEWEVRE ALGÚ DEL MELISVCRE.

26

Mei i Sucrf

L- Sense identificar.2.- Joan Ordines.3.- Joan Cocover.4.- Guillem Salador.5.- Joan Beina.6.- Joan de Ia Raval.7.- Antoni de l'Almudaina.8.- Tomeu Passol.9.- Joan Sansó.10.- Antoni Sales.11.- Biel Arnavet.12.- Pep Fuster.13.- Jaume Parrec.

14.- Arnau de Son Perdut.15. Joan de Ia farmàcia.16.- Rafel Solander.] 7.- Miquel, el fill de donJacinto.18.- Ramon Reimoro.19.- Sense identificar.20.- Miquel Faleu.21.- Antoni Duran.22.- Tomeu Artanenc.23.- Guillem Salador.24.- Pep Gorreta.25.- El mestre Jacinto.

26.- El mestre Fuster.27.- Esteve Molondro.28.- Ramon Solander.29.- Miquel Sebio.30.- Amador Solander.31.- Sense identificar.32.- Llorenç Reimoro.33.- Miquel Fideuer.34.- Joan Caimari.35.- Francesc Maiol.36.- Rafel del Forn.37.- Sense identificar.

SUBSCRIPCIÓ PER UN ANY, 2.000 ptes.No

CoÉ

PoI

Bar

fà firmanoms:

Car|rer: - num-•lació: _ c.p.:

^oCaixa; núm.compte:Feu arribar aquesta butlleta a qualsevol membre del'equip de redacció o enviau-la a: MEL I SUCRE Sant Joan, Bellavista, 13.

27