Olga Espada Auto-avaluaci competencial

AUTO-AVALUACI DE LES COMPETNCIES

Les competncies del professorat de secundria

Abans de comentar les competncies que jo considero que he desenvolupat magradaria comentar la

importncia que rau en aquesta valoraci. Un docent ha de ser capa de dins dun aula, ja que, si volem

escoles i instituts on els alumnes assoleixin una srie de competncies perqu siguin autnoms a la vida, s

imprescindible que comencem avaluant als propis docents per les seves capacitats, per com sn i pel seu

coneixement.

Una revisi bibliogrfica en contret la de Zoia Bozu, del Grup FODIP (Formaci Docent i Innovaci

Pedaggica) de la UB, ens parla del desenvolupament daquestes competncies i les categoritza en saber,

saber fer i saber ser. Hem sembla molt interessant la simplificaci que dona aquest article. Dins de la

categoritzaci que dona es defineixen aquests tres aspectes que ha de tenir un bon docent:

Saber: el docent ha de tenir una preparaci adequada i suficient en continguts cientfics i psicopedaggics, justificar els criteris que regeixen la selecci dels continguts, apostar per un aprenentatge rigors, actiu, autnom i compartit, conixer les caracterstiques definitries i la problemtica de ladolescncia per tenir en compte les necessitats i les possibilitats dels alumnes i preveure els possibles conflictes, saber adaptar programes i metodologies atenent a la diversitat i conixer l'organitzaci del centre i el grup classe. Saber fer: el docent ha de aconseguir que els aprenentatges siguin significatius en els alumnes, promoure la seva participaci activa, aplicar les tcniques bsiques de comunicaci, treballar en equip amb la resta del professorat i tamb amb companys d'altres cicles i etapes de l'educaci secundria. Saber ser: el docent ha de ser comunicador i emptic, tenir estima, compassi i sentit de l'humor, creure en la rellevncia de la funci social de l'educaci, acceptar el comproms tic de la professi, tenir vocaci docent i gaudir treballant amb els alumnes.

El meu perode de prctiques com a docent sha desenvolupat al Institut Europa de Bellvitge. La

realitat daquest centre reflexa el nivell social i cultural de les persones que viuen en aquesta ciutat. El meu

perode de prctiques excepcionalment ha tingut una durada de dos mesos. No ha estat un perode de

prctiques dins de la normalitat, per diferents situacions que shan donat, ha sigut diferent. Potser aquesta

situaci mha ajudat a assolir i millorar la meva feina com un repte personal. El fet que jo tingus loportunitat

de participar en moltes ms tasques que les que corresponen a la unitat didctica, ha ajudat a que jo assols

i desenvolups millor les meves competncies.

1. QU SHA APRS I COM SHA APRS

La meva actitud com a docent ha sigut aprendre de tot el personal que treballa al institut, des del conserge,

la cap destudis, fins la senyora de la neteja, per sobretot del cos de professors que hi treballa. Per a mi ha

sigut una oportunitat nica per a poder aprofitar al mxim lestncia al centre, ja que ells sn un exemple del

que ens podrem trobar quan nosaltres siguem docents. He mostrat inters vers la normativa del centre i

rgans de gesti, ja que tenia fora desconeixement del seu funcionament. Per solvatar els meus dubtes

vaig parlar amb la cap destudis i vaig mirar el pla educatiu que es disposa a la pagina web del propi centre.

Vaig assistir a claustres i reunions de departament.Tamb he aprs a millorar la meva actitud emptica. La

meva actitud ha sigut ms emptica i prxima cap als alumnes i professors, a mesura que anava realitzant

sessions amb ells. La realitat dels alumnes del centre s molt diversa i en motles ocasions molt complicada

i trista. Per comprendre en moltes ocasions, situacions que es poden donar a laula i que creus podem pensar

que no tenen explicaci: mals comportaments, faltes dassistncia, actitud passiva envers la vida, etc. de

molts alumnes, s molt important que empatitzem amb ells i la seva realitat quan surten de linstitut. Tot aix

s la resposta a moltes de les coses que passen a linstitut. I per suposat empatitzar amb els professors i la

seva lluita constant per anar endavant amb els estudis obligatoris daquests alumnes. Tamb he aprs a

utilitzar el meu carcter crtic per analitzar i canviar el model didctic i millorar-lo, fer-lo ms competencial i

alhora analitzar el que passa a laula per poder avaluar la meva prpia intervenci.

Olga Espada Auto-avaluaci competencial

Per a mi ha sigut un dels majors reptes com a docent, donar una proposta dactivitat i una bona gesti de

laula per tal de intentar aconseguir un aprenentatge constructiu i procurar que lalumnat sautoreguls el seu

propi aprenentatge. He volgut basar gran part de les activitats plantejades en eines TIC i recursos disposats

i explicats al mster.

2. ELS PUNTS FORTS

El meu punt fort ha sigut la meva gran capacitat dempatia envers les persones que he trobat a linstitut, la

capacitat per escoltar i adaptar la meva programaci a partir de les recomanacions i consells de la meva

mentora i ser crtica i eficient alhora de reformular la meva activitat didctico-pedaggica. La meva

constncia en la feina i la meves ganes perqu sorts b.

3. ELS INTENTS DE MILLORA PRACTICATS

Millora en la actitud emptica amb tots el personal del centre, reformulaci constant de lactivitat didctico-

pedaggica, reformulaci de lorganitzaci a les activitat daprenentatge, anlisi de les necessitats que han

presentat els alumnes al llarg de les sessions implantades i creaci de materials per millorar la metacognici

del seu propi aprenentatge, donar assistncia a lalumnat a partir de les seves demandes adaptaci del to i

la manera dexplicar segons la reacci del alumnat per no incentivar lalteraci dels alumnes.

4. EVIDNCIES

He plantejat preguntes respecte el funcionament del model dorganitzaci i el pla educatiu del centre,

assistncia a reunions i claustres del centre. He mostrar inters constant amb lalumnat i la seva realitat. En

ocasions mhe trobat situacions de tensi a laula que moltes vegades he tingut que aprendre a gestionar. El

la primera sessi els alumnes van ser informats dels criteris que es tindrien en compte alhora davaluar. He

creat una unitat didctica molt diversa i didctica per facilitar laprenentatge dels alumnes de manera

planificada. Totes les tasques han estat contextualitzades i sha disposat de tasques de reps i sntesi dels

conceptes treballats amb tasques de autoavaluaci. A ms al llarg de les sessions els alumnes han treballat

de manera individual, per parelles, per grups, i en format de debat amb tota la classe. Totes les tasques

plantejades presentaven alguna part de recerca mitjanant els ordinadors dels que disposen.

CONCLUSIONS

Per concloure l'autoavaluaci de les competncies, cal tenir en compte el temps dedicat a la planificaci docent, les reunions amb el mentor i els tutors, la reflexi personal i professional en acabar cada sessi de les unitats docents, l'aparici i la resoluci dels problemes durant les prctiques... i fer una valoraci personal sobre com aquests esdeveniments han influt en la millora de les meves competncies com a docent un cop acabi el Mster. Personalment, penso que he pogut ser una docent ms al llarg dels dos mesos destncia al centre. Que he pogut superar totes les situacions conflictives que mhe anat trobant al llarg de la meva intervenci i que la meva actitud positiva i ganes de treballar, que sempre he tingut amb tot all que fet, s el meu punt fort per a desenvolupar aquesta tasca. Crec que he sabut donar la volta a les situacions de conflicte que mhe anat trobant i he seguit prioritzant la meva tasca com a docent per davant de tot. La resoluci de conflictes, tant a nivell personal com a nivell professional, sn part daquesta professi, i tamb hi he aprs molt de tot plegat. He aprs a treballar en equip amb la meva mentora i amb altres professors del centre per fer activitats compartides. He tingut la oportunitat de fer moltes coses ms de les que em pertocaven dins de la unitat didctica i mai mhan dit un no a qualsevol proposta que he tingut, tot el contrari, he rebut ajudes i bones crtiques sempre. All on he tingut ms dificultats ha sigut alhora de gestionar les tasques amb els alumnes dESO, la gesti de laula i els temps de desenvolupament de cadascuna de les activitats. La gesti de laula s una de les coses de les que ms he aprs i ms hem queda millorar.