Mortla mort: la gran Desconegutda, el Misteri fosc que aviat o tard inevitablement afronta l’home en la seva solitut.-Un misteri del qual ningú pot fugir. Ha stalked home dels seus moments més primerencs en aquest planeta. Tan profundament i indelibly té l'experiència de Mort engraved ell dins la psique de l'home, que governa allà com a foreboding archetype, constellating ?Amb el seu multi-faceted símbols ? Pors, ansietats i terrors en el seu cor.1 Però en el nostre dia, un fosc inimical la força va doblegar damunt la destrucció de l'home ha seduït li a copulating la seva por natural de Mort amb un amor de semblar de Mort, begetting dins li un amor-relació d'odi amb Ell . Els nens" d'aquest matrimoni pervertit són l'escalating avortaments, suïcidis, va assistir suïcidis i eutanàsia del nostre temps ?En quin Papa John Paul II ha correctament branded la cultura de mort." No obstant això, hi ha engraved també en les profunditats de l'esperit de l'home un altre instint: el sentit imprecís que la mort no hauria de ser, mai va ser significat per ser. I amb aquell sentit allà augmenta l'unspoken qüestions: Per què llavors L'és aquí? D'on El té vingut? Per què haver de vida i totes les seves coses bones final? Per què haver d'home grieve i bereave el seu estimat uns, i dins girar ser grieved i bereaved del seu més proper i més estimat? Tals qüestions han torturat el cor de l'home avall incomptable eons de temps. És allà enlloc pugui girar per les respostes? La veritat? El Judeo-cristià Revelation respostes amb un resounding SÍ! El Creador del home Que li va donar la vida li dóna també les respostes al seu "D'on" i "Per què" de la Mort. En les molt primeres pàgines de les Scriptures Judeo-cristianes és dit el conte antic, la veritat del naixement i la causa de la mort: "El Déu de Senyor va agafar l'home i col·locat li dins el jardí d'Eden on l'i per mantenir-lo. I el Déu de Senyor va manar l'home així, 'De cada arbre del jardí pots menjar; però de l'arbre del coneixement de bo i mal no has de menjar; pel dia menges d'ell, has de morir.' "2 Així que: home' l'instint és correcte. Pel conte clarament l'implica: la mort no va ser sempre part del seu món. L'home va ser donat un paradisal jardí on la mort no podria entrar a ?Exceptua a través de la porta de desobediència a l'ordre del seu Creador. ?I la resposta de l'home a aquella ordre? "...Ara la dona [qui el Déu de Senyor hi havia donat l'home per un helper] va veure que l'arbre era bo per alimentari, complaent als ulls, i desitjable pel coneixement doni. Va agafar de la seva fruita i el va menjar, i també va donar alguns al seu marit i ell van menjar.... Llavors el Déu de Senyor dit a Adam, 'Perquè has escoltat a la vostra muller, i ha menjat de l'arbre del qual et vaig manar no per menjar: Maleït ser el terra a causa de tu.... En la suor

del vostre brow et menjarà pa, till retornes completament, de llavors ençà fora d'ell vas ser agafat; per pols ets i unto pols retornaràs." 3I no obstant això el fatherly Cor del seu Creador no podria aguantar per veure El seu home de criatura, va formar per Les seves mans amoroses pròpies, per sempre esfumat de La seva Cara a la foscor de Mort eterna. I tan a la maledicció el Creador immediatament unit una Promesa a La seva criatura: allò Ell Ell rescat li enrere, enviaria Un Anointed tan home Redeemer per salvar-li de Mort eterna. Maleint el Serpent, l'enemic antic de l'home que va enganyar i li va seduir a la seva desobediència, el Déu de Senyor va dir: "posaré enemistat entre tu i la dona, entre la vostra llavor i la seva llavor; aixafi el vostre cap, i tu la mentida dins espera pel seu taló."4Aquesta Paraula, aquesta Promesa del Creador que la llavor d'una Dona aixafaria el cap de l'Enemic antic, va ser repetit mai més clarament avall els segles del Judeo-cristià Revelation, era fins i tot amagat en les escriptures de saviesa d'altres religions ? Fins que per fi va venir per passar: "Quan el fullness del temps hi havia vingut, el déu va enviar El seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei [de pecat i mort], que pugui redimir els qui eren sota la Llei..."5Pel Creador de fet va enviar El seu Fill propi com El seu "Anointed Un," El seu "Messiah," a home de rescat de Mort eterna i portar-li enrere al seu Pare Que li va crear: "Christ Jesús...Encara que sigui per natura Déu, no va considerar sent igual a Déu una cosa per ser aferrada a, però emptied ell, agafant la naturalesa d'un esclau i sent fet com unto homes. I apareixent en la forma d'home, ell humbled ell, esdevenint obedient unto mort, fins i tot a mort en una creu." "Per de llavors ençà per un home va venir mort, per un home també ve resurrecció del mort. Per tan dins Adam tots moren, tan dins Christ tot serà fet per viure. Però cadascú en la seva volta pròpia, Christ mentre primeres fruites, llavors ells qui és Christ és que ha cregut, al seu esdevenidor. Llavors ve el final, quan reparteix el Regne a Déu el Pare, quan Ell fora amb tota sobirania, autoritat i poder. Per hagi de regnar, fins que 'ha posat totes les coses sota Els seus peus.' I el durar enemic per ser destruït serà mort..."6I ara aquest Anointed Messiah, aquest Christ, havent-hi Ell Mort experimentada i va conquerir Ell per augmentar del mort, parla a nosaltres de Mort i el Des d'ara a través del seu "mouthpiece" el contemporani italià místic, Maria Valtorta (1961?). Les Visions i els dictats van presentar aquí és excerpted del revelations donat per Christ a Valtorta i enregistrat en el seu IL QUADERNI DEL 1943 ...1944 ("LLIBRETES PER 1943, ...1944" ), i ha estat traduït especialment per presentació en aquest lloc de web. Maig són una font de lleuger i comoditat pels qui llegit els amb ments obertes i creient cors, i que també han d'una cara de dia Mort.

Traductor ______________________________________________________ ? Jo ?[August 9, 1943]7 JESÚS : "temen mort que sap no estimar i de qui conscience no és tranquil. I són la majoria! Aquests, quan se senten aguaitat per mort de sickness, o edat, o de qualsevol altre factor, esdevenir espantat, va afligir, i es rebel·len. Proven massa, amb tota la seva força i cada mitjà, per fugir-lo. --Uselessly, perquè quan l'hora és marcada, cap amonestació avails a ward fora mort. Sempre només és l'hora de mort, perquè és donat per Déu. Sol sóc Proprietor de vida i de mort, i si mitjà segur de la mort no és Mina, [però] va utilitzar per homes a través de demonic instigació, les frases de mort són sempre Mina, donat per agafar una ànima lluny de massa turment terrenal o per impedir culpes més grans d'aquella ànima. Ara nota: per què dono el regal de vida, d'una vida llarga? Per dues raons. El primer: perquè aquella criatura que gaudeix d'és un enlightened esperit que té la missió per ser una balisa per altres esperits encara embolicats en els núvols de materialisme. Molts dels meus sants han assolit edat vella només per aquest [propòsit]. I només sé que ansiosament ells yearned en comptes d'això per venir a mi. Segon: dono vida llarga per moblar un unformed criatura amb el mitjà, cada mitjà, per ser format. Estudis, amistats, encontres sagrats, sorrows, alegries, lectures, chastisements de guerra o de sickness, tot ve de mi, i els dono buscant per una ànima per créixer en La meva Edat, el qual no és agradar el vostre [edats físiques]. Per per créixer en La meva Edat significa per créixer en La meva saviesa, i hi pot haver-hi adults en La meva Edat que té l'edat de nens, mentre consideres edat. O, per contra, ells qui té cent anys, mentre consideres edat, pot ser infantil en La meva Edat . No miro a l'edat de la vostra carn que mor: miro al vostre esperit, i et vull per esdevenir esperits que saben com per caminar, per parlar, per actuar segurament, i no ser quequesa, ensopegant i incapaç de fer coses, mentre els nens són! Allò és per què jo parla El meu 'Prou' més ràpidament per criatures qui trobo per ser adults dins Fe, dins Caritat, dins Vida. Un pare sempre desitja ser reunited als seus fills, i una vegada que la seva educació o el servei militar és acabat, amb quina alegria ell no clasp els a el seu cor! I el vostre Pare bo Qui t'ha dins acte de Cel de forma diferent? No. Quan veu que una criatura és adulta en esperit, crema amb el desig d'agafar-lo [per ser] amb Ell. I si, fora de llàstima per les persones, de vegades deixa Els seus criats damunt terra de manera que poden ser un imant i compàs per altres, a altres temps no es refrena però es dóna l'alegria de posar un nou protagonitza Cel amb l'ànima d'un sant. Aquí [damunt terra] on ets, el Déu de sorteigs de l'ànima a ell, i el déu descendeix per trobar Les seves delícies a prop aquesta criatura amorosa que viu d'Ell. L'ànima yearns per ascendir fins a on pugui ser sense vels eternally amb el seu Déu. I Déu, del centre de La seva cremor ardent, dibuixa l'ànima a Ell, tan el sol atreu les gotes de rosada. I Ell yearns per tenir-lo a prop Li, un gem tancat en El seu Foc triple que dóna Bliss. Maria, l'upraised les armes de l'ànima coneixen l'outstretched armes de Déu. Quan toquen, si ells [merament] pastura cadascú altre de pressa, damunt terra és èxtasi; quan ells clasp cadascú altre contínuament, és l'inacabable Bliss d'Heaven ?Del meu Cel que he creat per tot de tu, El meu beloved uns, i que Em donaran un superabundance

d'alegria quan és omplert amb tot el meu beloved uns. Quin un dia etern d'immeasurable alegria [serà] el nostre, per nosaltres que estimen cadascú altre: Nosaltres, Déu, Un i Triune; i et, els nens del déu! Però els qui a través de la seva desgràcia pròpia no ha entès El meu Amor, no M'ha donat el seu amor, no ha entès que només una ciència és útil: allò d'Amor, per ells la mort és terrible. Són temorosos. Són encara més temorós si senten ells ha fet poc bé, o tot mal. Home lying boca ? Per rarament fa la boca de l'home parla la veritat, tan bonic i beneït: la veritat que jo, Fill de Déu i Paraula del Pare, t'ha ensenyat per parlar sempre ? Força, per tal d'enganyar i el consolar i per enganyar altres, home lying la boca diu: 'he fet bé i jo bé.' Excepte conscience, el qual està com un doble-sided mirall sota el vostre ego i sota l'ull del déu, acusa home de no havent-hi fet bé i d'en absolut fent bé mentre proclama. Llavors uns problemes de por grans els: la por del judici d'Ell a Qui els pensaments, les accions, els afectes de l'home no és amagat. Però si Em tems tant mentre Jutge, O pobre wretches, per què no evites tenint-me tan Jutge? Per què no Em fas el vostre Pare? Si Em tems, per què no actues segons Els meus ordres? No saps com per escoltar a mi quan parlo a tu amb la veu d'un Pare que et guia, hora per hora, amb una mà d'amor? Però com a mínim obeir-me quan parlo a tu amb la veu d'un Rei. Sigui una menys obediència premiada, perquè menys espontani i dolç al meu Cor. Però sempre sigui obediència. Tan llavors per què tu no ell? La mort no és dodged. Beneït és ells qui vindrà a aquella hora amb un garment d'estimar per conèixer-li Que arriba. La mort d'aquestes serà serene com el pas de la terra del meu pare,8 que no recoil [de mort] perquè sigui un home just que va tenir res per retreure en la seva vida. El final d'aquests qui M'estima serà joiós com el son de La meva Mare que va tancar Els seus ulls damunt terra a una visió d'amor, des de la seva vida que va saber no pecar era tot amor, i va reobrir Els seus ulls dins Cel, despertant al Cor de Déu. Saps, La meva alegria 9, com bonic el serà per tu massa? Aquest matí, quan vaig venir com l'Eucharist, havies saltat amb èxtasi perquè havies vist Em donant Jo a tu. Però que és res. Un poc gra de l'èxtasi tirat al vostre cor. Només un, dins ordena no per incinerar-te, perquè havies notat el..., et vas creure moriria en la vostra emoció. Però quan aquell moment [de mort] ve abocaré fora de nou un riu d'alegria, perquè ja no sigui necessari de mantenir la vostra vida humana i nosaltres aniran fora junt. Valor, un poc sofriment encara per amor del vostre Jesús i llavors el vostre Jesús abolirà dolor per tu pel donar-te, completament -?Ell: alegria sense mesura." Valtorta : "De fet, aquest matí vaig tenir tan vívid una impressió que hi havia estat en el verge de ser Allà mentre [per voler] per cridar. Perquè un crida no només de terror o dolor, però també de massa alegria. Vaig pensar que el meu cor hi havia cedit a aquella alegria i que era per això morint, amb la Partícula10 encara en la meva llengua." _________________________________ NOTES1.Cf. Sirach 40:1-10. 2. Genesis 2:15-17. 3. Genesis 3:19. 4. Genesis 3:15. 5. Galatians 4:4.

6. Philippians 2:5-8; 1 Corinthians 15:21-26. 7. Maria Valtorta, jo Quaderni del 1943 ["Llibretes per 1943"] (Edizioni Pisani / Centro Editoriale Valtortiano srl, Via Po 95, 03036 Isola del Liri (FR), Italia,1985): 271-274. 8. "...Pas... Del meu pare": allò és, St. Joseph, Christ pare adoptiu. 9. "La meva alegria": Un de Christ epítets per Valtorta qui ara adreça concretament. 10. "Amb la Partícula...": Valtorta Està referint a la Partícula de l'Amfitrió consagrat hi hagi rebut en Communion, i que va causar el seu l'èxtasi referit a per Christ en el segon per durar paràgraf del seu Dictat de precedir damunt. ________________________________________________ ? Jo jo ? [19 de maig de 1944]1 JESÚS : "Que dolç és per comunicar això El nostre pensat amb un que és estimat! Les seves llums van oferir tan gems a aquells la majoria d'estimat! És l'amor d'amor: el més pur, el choicest. Vull donar tots vosaltres El meu va Pensar. Per fer entens el va Pensar amagat en la Paraula. És com si et vaig agafar i posat et dins La meva Ment i va fer saps els tresors van tancar dins El. A fi de fer-te sempre més agradar-me i per això més complaent al meu Pare i el vostre. En el Gospel de John, posseïdor perfecte del Pensat de la Paraula de Déu Carn feta, del pensat del seu Jesús, Mestre i Amic, allà és dit la frase: 'Ara va dir això a signify amb quina mort tingui rendered glòria a Déu.'2 Amb quina mort tingui rendered glòria a Déu. Fills! Totes les morts són glòria rendered a Déu quan són acceptats i experimentat amb holiness. Lluny ser de tu fins i tot l'enveja sagrada d'aquest o que mort. I lluny l'acotament humà d'aquest o que el valor de la mort. La mort és un de Déu que és acomplert. Fins i tot si el seu executor és un ferocious home que fa ell arbiter d'un altre és destiny, i pel seu adherence a Satan esdevé l'últim instrument a turment els seus homes amics i ser el seu assassin ?Maleït per mi. Tot i així la mort és sempre el durar obediència a Déu Que ha aguaitat home amb mort pel seu pecat.3 Tots vosaltres sabeu [aproximadament] tantes Indulgències,4 i hi ha ànimes minúscules (no poc: minúscul) que, constret i embolicat amunt en les pràctiques de la seva religió com una mòmia entre la foscor d'un subterrani tomb, marca fora de la seva suma diària de quants dies d'Indulgències adquireixen amb aquest o que oració. Les Indulgències són allà, és cert, de manera que pots beneficiar d'ells en el futur vida. Però llum posada, va posar ales a la vostra ànima i la vostra religió. Són coses celestials. No fa esclaus d'ells, captiu en una presó fosca. Lleuger, llum, ales, ales, us aixeca! Amor! Pregar d'amor, ser bo fora d'amor, viu d'amor. Hi ha dues Indulgències que són el més gran: Indulgències de Plenari. I vénen de Déu, de mi, etern Pontiff. Allò d'Amor que cobreix un multitude de pecats. Els destrueix dins el seu foc. Un que estima amb tota la seva força consumeix de moment a moment les seves imperfeccions humanes. Un que estima comet no més imperfeccions. La segona Indulgència de Plenari, donat per Déu, és que d'una mort dimitida ? Qualsevol classe pugui ser ? D'una mort disposada a fi de actuar el durar obediència a Déu. La mort és sempre un Calvary. Gran o petit, és sempre Calvary. I és sempre 'gran' fins i tot si dins aspecte té res que fa sembli tal, perquè és proportioned per Déu a la força de

cada un (parlo aquí dels meus nens, no dels qui són Satan és), és proportioned a [cadascú un és] força que augments de Déu a la mesura de la mort que és el destiny de La seva criatura; i és gran perquè, si és acomplert en una manera sagrada, assumeix la grandesa d'aquell quin és sagrat. Cada mort sagrada, llavors, és glòria rendered a Déu. Que bonic és per veure el va augmentar obert en la seva tija! Aspecte: és tancat amunt com un ruby en el seu enquadrament de maragda, però els plecs de l'enquadrament unfold i, com una boca que obre en un somriure, els pètals morats unlock. Ell responds amb el seu propi silken somriure al petó del sol. s'obre. És un halo de vellut de vida al voltant de l'or dels pistils. Amb el seu color i el seu fragrance canta la glòria d'Ell Que el va crear. I llavors a vespre es doblega cansadament i mor amb un més viu fragrance, el qual és el seu durar elogi al Senyor. Que bonic és per sentir en el bosc, a vespre, el cor dels ocells. Abans dels posar per descansar, canten amb tots els trinats de les seves goles l'oració d'elogiar al Pare Que els va nodrir! [Llavors] sembla com les caigudes de cor fora; però hi ha sempre el més enamorat [ocell] que tira fora d'un trinat nou i incita els altres per seguir-li, des del sol no encara ha caigut, i la llum és una cosa tan bonica que l'haurien de licitar farewell de manera que els pugui estimar i retorn al matí, quan el Déu bo un altre cop permet una llavor escampada en el terra per ser vist, un perdut gnat, o un poc tuft de llana per ser portada al petit uns, o per donar a una poca gola el que el Senyor bo alimenta [els]. I el cor continua fins a la llum mor i aquests agraït [uns] els reuneix en una branca, poques pilotes d'escalfor que encara donar un chirp sota les seves plomes per tal de dir: 'Gràcies, O el meu Creador.' La mort del just és agrada que de la rosa, és com el son de l'ocell. Llaminadura, bonic, complaent al Senyor. En l'arena d'un circ o en la foscor d'una presó, entre l'afecte de parents o en la solitud d'un que té ningú [proper], falciot o lent amb turments, la mort és sempre, sempre, sempre glòria rendered a Déu. Accepta ell amb pau. Desig ell amb pau. Acompleix ell amb pau. Deixat La meva pau queda dins tu fins i tot en aquest judici, en aquest desig, en aquest consummation. Té La meva pau ja dins et, fins i tot ara, i per aquest durar cosa. Creure que el bloody la mort d'una Agatha és cap diferent per mi que que d'un Liduina, i que d'un Therese Martin d'aquell d'un Dominic de Guzman, allò d'un Thomas Més d'aquell d'un Contardo Ferrini.5 Ell qui el del meu Pare, vaig dir, és beneït. Beneït, vaig dir, i El meu germà i germana i mare.6 Això vaig dir. Perquè jo rendered glòria a Déu El meu Pare per fer El seu en La meva vida i mort. Imita, llavors, el vostre Mestre i et cridaré: sócy germans, Les meves germanes ."