1

Viatge d’estudi aSuïssa“Missió de descoberta de bones pràctiques en turisme de muntanya”

Fundació Aula d’AltsEstudis d’Electes

Escola d’Electes

Cantó del Valais/Wallis, Suïssa, del 27 al 30 de novembre

2

1. OBJECTIU DEL VIATGE............................................................................................

2. DADES GENERALS .................................................................................................

3. SISTEMA POLÍTIC ...................................................................................................

4. TURISME DE MUNTANYA ........................................................................................

5. QUÈ VISITAREM ......................................................................................................

6. ALTRA DOCUMENTACIÓ D’INTERÈS.......................................................................

CONTINGUT3

4

5

7

14

20

3

Els Alps i, més en concret, els territoris més muntanyosos de Suïssa i Àustria, són un referent mundial pel que fa al turisme de muntanya. Regions com el Valais suís o el Tirol austríac lideren algunes de les estratègies més exitoses que busquen maximitzar els rendiments d’una indústria turística amb una capacitat d’atracció global, tot preservant el paisatge i la vida tradicional que caracteritzen aquests territoris. La promoció d’un desenvolupament sostenible i respectuós amb l’entorn, la compatibilitat entre la indústria turística i l’agricultura i la ramaderia, el desenvolupament d’infraestructures que fa-cilitin l’accés a aquestes zones muntanyoses sense malmetre el paisatge del qual en gran part viuen, la resposta als creixents efectes del canvi climàtic sobre les activitats de neu i sobre l’agricultura..., són tan sols alguns dels reptes que aquests territoris fa anys que afronten.

L’aposta pel turisme de qualitat, el suport públic al petit productor ramader, agrícola i forestal local, la compatibilitat d’aquestes activitats econòmiques amb activitats lligades al turisme, la decisió de tancar alguns pobles al trànsit de vehicles contaminants, el desenvolupament d’una xarxa de ferro-carril, tren cremallera i telefèrics que faciliten un accés fàcil i sostenible als territoris d’alta muntanya, el desplegament de polítiques de suport a la innovació i a la defensa i promoció de la cultura, el patrimoni i la vida de muntanya formen part del menú de respostes als reptes esmentats que els administracions suïsses estan desenvolupant.

Moltes d’aquestes experiències poden ser enriquidores i, en alguns casos, exemplars, per als muni-cipis del Pirineu, que es troben cada dia més amb molts d’aquests desafiaments.

1. OBJECTIUS DEL VIATGE

4

Capital: BernaMoneda: francs suïssos Superfície: 41.285 km²Població:8,42 milionsDensitat: 205 habitant per km2El 29,55% de la població és immigrant

Economia: Suïssa és un país petit amb pocs recursos naturals, però tot i no tenir accés al mar, la seva localització central a Europa ha permès que el país pugui importar la matèria primera que man-ca i transformar-la en productes d’alta qualitat per a l’exportació. Això li ha permès desenvolupar un sistema de transport molt organitzat i una indústria de turisme molt important, esdevenint-ne així una de les economies més estables i modernes del món;

PIB: 678,9 milers de milions USD (2017) (per darrera dels Països Baixos i per davant de No-ruega, ocupa la posició número 20 del món) PIB per càpita: 80.189,70 USD (2017)Taxa de creixement del PIB: 1,1% canvi anual (2017)El salari mitjà dels seus habitants és dels més alts del món. Taxa d’atur: 2,5% (Octubre 2018) Seu de corporacions multinacionals: Nestlé, UBS AG, Zurich Financial Services, Credit Suisse, Novartis, Roche, ABB, Swiss Re i The Swatch Group.

Els productes químics són els béns de major exportació (34% de tots els béns d’exportació), seguits de la maquinària i els aparells electrònics (20,9%) i els instruments de precisió/rellotges (16,9%).

Impostos: Els impostos a Suïssa es recapten a través de tres mecanismes: el federal, el cantonal i el de la comunitat. Cada cantó té el seu propi sistema impositiu, junt amb el sistema impositiu federal. Atès que les taxes impositives poden variar substancialment d’un cantó a l’altre i, dins dels cantons de municipi a municipi, l’elecció de residència de les persones que es reubiquen a Suïssa pot tenir considerables conseqüències fiscals. Els impostos federals poden arribar a 11.5% dels ingressos gravables.

2. DADES GENERALS

5

L’estructura de l’organització política de Suïssa es basa en tres nivells: Municipi, Cantó i Confederació. Aquests tres àmbits gaudeixen d’una àmplia autonomia. En cas de dubte, la presa de decisions té lloc en l’àmbit cantonal o municipal. Aquesta circumstància permet que el nivell més inferior, el municipi, tingui també un alt grau d’autonomia.

El federalisme suís es caracteritza pel seu interès a mantenir l’autonomia dels Cantons.La constitució federal de Suïssa, estableix la Confederació com a república federal formada per 26 cantons, i inclou una sèrie de drets individuals i populars, com ara el dret al referèndum popular per aprovar les lleis federals i les esmenes constitucionals.

Els 26 cantons són:

I estan dividits en 2.889 municipis. Cada cantó té la seva pròpia constitució, poder legislatiu, govern i cort.El Parlament Suís està format per dues cambres:

• el  Consell d’Estats, integrat per 46 representants, dos per cada cantó i un per cada mig-cantó.

• el Consell Nacional de Suïssa, integrat per 200 electes escollits per un sistema de representació proporcional segons la població de cada cantó.

Els membres d’ambdues cambres són elegits per un mandat de quatre anys. Quan les dues cambres es reuneixen en sessió conjunta, es coneixen com a  Assemblea Federal de Suïssa. Per mitjà del

3. SISTEMA POLÍTIC

Argòvia Grisons Sankt Gallen

Appenzell Ausser-Rhoden

Jura Turgòvia

Appenzell Inner-Rhoden Lucerna Ticino

Basilea-Ciutat Neuchâtel Uri

Basilea-Camp Obwalden Valais

Berna Nidwalden Vaud

Friburg Schaffhausen Zug

Ginebra Schwyz Zuric

Glarus Solothurn

6

referèndum, els ciutadans poden qüestionar qualsevol llei aprovada pel parlament, i per mitjà de les iniciatives, poden introduir esmenes a la constitució federal, un sistema conegut com a democràcia directa.

• El  Consell Federal Suís  és el govern federal suís, que ostenta el poder executiu  i dirigeix l›administració federal suïssa, com a cap d’Estat  col·lectiu. És un cos col·legial integrat per set membres, electes per un mandat de quatre anys per l›Assemblea Federal. El  President de la Confederació Suïssa  és elegit per l›Assemblea d›entre els set membres del Consell, tradicionalment de manera rotatòria, per un període d›un any. Tanmateix és considerat un pri-mus inter pares, amb cap poder addicional que no pas la resta dels seus companys.

o Actual president: Alain Berset, Partit Socialista Suís (càrrec que ocupa des de l’1 de gener del 2018)

o Actual composició del Consell Federal:

2 membres de la Unió Democràtica de Centro: Ueli Maurer y Guy Parmelin.

2 membres del Partit Socialista Suís: Simonetta Sommaruga y Alain Berset.

2 membres del Partit Liberal Radical Suís: Didier Burkhalter y Johann Schnei-der-Ammann.

1 membre del Partit Demòcrata Cristià de Suïssa: Doris Leuthard.

• La Suprema Cort Federal de Suïssa, màxim cos de la judicatura, està integrat per jutges electes per l’Assemblea General per un període de sis anys.

Democràcia directa

Des de la constitució de 1848 existeix un sistema de  democràcia directa. Els instruments de la democràcia directa, a nivell federal, es coneixen com a “drets cívics” (Volksrechte o droits civiques), i inclouen el dret a sotmetre una “iniciativa constitucional” i el dret a fer un  referèndum. Per mitjà del referèndum, un grup de ciutadans poden rebutjar una llei que ha estat aprovada pel parlament; si aconsegueixen 50.000 signatures en contra de la llei en 100 dies. En el referèndum, els votants decideixen, per majoria simple si accepten o rebutgen la llei. Vuit cantons junts també poden convocar un referèndum.

De manera similar, una “iniciativa constitucional” permet als ciutadans de proposar una esmena constitucional per mitjà del vot nacional, si aconsegueixen 100.000 signatures en 18 mesos. Les esmenes constitucionals, ja sigui introduïdes per una iniciativa ciutadana, o pel parlament mateix, han de ser acceptades per majoria doble, és a dir, per mitjà del vot popular a nivell confederal i en cada un dels cantons.

7

A Catalunya

Característiques geogràfiques

Les comarques de muntanya del Pirineu català representen el 30% del territori, el 3,5% de la població de Catalunya i s’estima que produeixen el 3% del PIB català. D’acord amb la Llei de Muntanya 2/1983, aquestes deu comarques: l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i la Vall d’Aran, es caracteritzen per tenir una altitud, un terreny pendent i un clima clarament limitadors per a moltes activitats econòmiques. Són comarques que disposen en abundància de recursos que són escassos en el conjunt del territori català; especialment d’aigua, neu, pastures, boscos i espais naturals.

Les comarques de muntanya tenen les més baixes densitats demogràfiques de Catalunya i la població més envellida i un nivell d’infraestructures i equipaments més limitat que a les àrees urbanes, sobretot en el moment de redacció de la Llei de muntanya. Aquestes comarques també són les més allunyades dels centres urbans del país, fet que, especialment en el cas de les comarques més nord-occidentals, els determina un caràcter de territori perifèric, que s’accentua amb la difícil accessibilitat, conseqüència de les elevacions del terreny. Tots aquests components geogràfics, històrics i socials determinen la vulnerabilitat d’aquest territori, en propicien els seus desequilibris territorials i el fan poc favorable al desenvolupament econòmic ràpid en una economia equilibrada entre sectors.

Les comarques de muntanya ofereixen, en el seu conjunt, potents atractius naturals. Els boscos, els rius i el paisatge, en general, són el comú denominador de l’oferta turística de les comarques de muntanya. Al mateix temps, cadascuna de les deu comarques presenta les seves especificitats històriques, geogràfiques i socioeconòmiques. És fruit de la combinació de tots aquests factors i de la capacitat de saber-ne crear béns de mercat el que ha permès tenir a cada comarca una oferta turística més o menys singularitzada.

Els atractius naturals i paisatgístics de les comarques de muntanya es poden trobar de manera potenciada als Espais Naturals Protegits (ENP) d’aquest territori. Així, les comarques de muntanya i, en particular, les de l’Alt Pirineu i Aran concentren prop de la meitat de la superfície total d’espais naturals protegits que hi ha actualment en territori català.

Activitats turístiques desenvolupades

La proporció de places hoteleres de la marca Pirineus representa un 8% del total d’establiments hotelers de Catalunya, dada que és elevada tenint en compte el poc pes demogràfic d’aquest territori, mentre que la proporció de l’oferta hotelera pirinenca per nombre d’establiments supera la del nombre de places. En concret, la marca Pirineus concentra el 18% dels establiments hotelers de tot Catalunya, la qual cosa indica que es tracta, en gran part, d’establiments familiars, de petites dimensions. En canvi, a les zones de costa, un menor nombre d’establiments concentren major nombre de places.A nivell d’oferta d’allotjament rural, les comarques de muntanya concentren el 41% de les places de tot Catalunya, essent la proporció més alta de tots els àmbits, seguida per les comarques gironines i les comarques centrals, que concentren el 29 i el 24% respectivament. L’àmbit de l’Alt Pirineu i

4. TURISME DE MUNTANYA

8

Aran, que no inclou les 4 comarques del Pirineu oriental, té la tercera posició amb un 20% del total de les places. Així, la distribució d’allotjament rural a les comarques de muntanya dibuixa tres tipus de comportaments. En primer lloc, destaca el grup de les comarques turístiques especialitzades en allotjament rural: Berguedà, Garrotxa, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès. En segon lloc, s’observa el grup de les comarques que són turístiques però especialitzades en allotjament en hotels: Alta Ribagorça, Cerdanya i Vall d’Aran. Finalment, en un tercer grup hi ha les dues comarques menys turístiques del conjunt, Pallars Jussà i Alt Urgell, ambdues amb escassa orientació turística.

L’oferta de les comarques de muntanya en places de càmping no és tan important com en turisme rural, ja que ocupa una quarta posició en aportació al conjunt català, després de les comarques gironines i les de costa.A nivell de demanda, les pernoctacions enregistrades als Pirineus ocupen la tercera posició, si agrupem totes les marques turístiques costaneres. L’estada mitjana se situa entre els valors més elevats de la costa i els més baixos de les comarques d’interior.

L’esquí, els esports d’aventura i el turisme rural es pot considerar que són els tres principals productes turístics de la muntanya. Pel que fa a la resta de productes turístics genèrics, als Pirineus només s’hi troben el 16% dels camps de golf de Catalunya amb 6 del total de 38 camps i 2 balnearis amb el 18% de les places de tot Catalunya.

L’oferta de serveis turístics complementaris a l’allotjament amb el distintiu de “turisme actiu” contempla un conglomerat de possibilitats adreçades, en general, a tots els públics: Bicicletes Tot Terreny (BTT), ràfting, piragüisme i hidrotrineu, rutes a cavall, barranquisme i trekking, tir amb arc i orientació, 4x4 i quads. La marca Pirineus està clarament especialitzada en aquest tipus d’activitats i és la que concentra més establiments de turisme actiu de totes les marques turístiques de Catalunya. D’altra banda, la pràctica de l’espeologia, l’observació d’aus i el turisme científic són, per ara, sectors que responen més a les necessitats de la demanda que de l’oferta. En una línia intermèdia, es trobaria la pràctica del senderisme que incrementa el nombre de seguidors però no és encara un producte suficientment promocionat ni integrat en el conjunt de l’oferta turística de cada territori específic.

A Suïssa El turisme de muntanya ha patit grans desafiaments durant anys. Aquestes dificultats provenen, en particular, de la forta caiguda de la demanda durant la temporada d’hivern, la baixa ocupació de les destinacions en una mitjana anual i la disminució del nombre de convidats procedents dels mercats tradicionals europeus. A això se suma la manca de competitivitat dels preus, l’augment de l’èxit de la ciutat i destinacions llunyanes, així com reptes a llarg termini com l’escalfament global i el canvi demogràfic. Tot i molts projectes innovadors i el fort compromís d’empreses, organitzacions i persones del sector turístic, les perspectives de futur del turisme de muntanya segueixen sent incertes.

Per a les regions de muntanya, el turisme és un sector estratègic massa important perquè l’economia fracassi (“massa gran per fracassar”). Si la seva situació continua deteriorant-se, tot el teixit econòmic de les regions de muntanya pot desaparèixer i, amb això, els mitjans de subsistència de la població.

Per evitar aquest escenari, l’Associació Suïssa per a les Regions de Muntanya (SAB), van dissenyar una estratègia conjunta, entre el sector del turisme, la societat i la comunitat científica, per crear una política que permeti al turisme de muntanya torni al camí de la prosperitat. En aquest sentit, l’any 2017 es va aprovar la nova estratègia turística pel Consell Federal. Per a la Federació Suïssa de Turisme

9

(FST) i l’Associació Suïssa per a les Regions de Muntanya (SAB), les prioritats establertes en aquesta estratègia inclouen elements positius, en particular la coordinació millorada de la política turística, el marc regulador favorable per al turisme i mesures per enfortir el mercat laboral en el sector turístic i l’atractiu del subministrament.

Des del SAB, es defensa la necessitat de concretar l’estratègia turística en aquesta perspectiva. Per aquest motiu, van crear un document amb dotze tesis, en que analitza els diferents àmbits, i les diferents estratègies a seguir.

Segons el SAP, la millora de la governança dins del sistema turístic és un requisit bàsic per iniciar i liderar els processos de canvi necessaris. Per això, és essencial reforçar i professionalitzar a tots els nivells les interfícies entre el sector turístic, la política, la comunitat científica i la població. Sobre aquesta base, els actors del sistema turístic estan obligats a implementar conjuntament les adaptacions estructurals i a generar les innovacions imprescindibles per al desenvolupament del turisme de muntanya.

Reptes actuals que ha d’afrontar el turisme de muntanya1

La globalització, els canvis socials i el canvi climàtic influeixen significativament en el desenvolupament de les zones rurals i les regions de muntanya. Aquests reptes són perillosos, però també aporten noves oportunitats per al desenvolupament sostenible. Els principals reptes als quals s’enfronten les zones rurals i les regions de muntanya a Suïssa són:

1. Augment de població i expansió urbana contra l’èxode i l’envelliment de la població

Els reptes demogràfics a les regions muntanyoses i zones rurals de Suïssa varien molt segons el tipus d’espai. Entre 1980 i 2010, les ciutats van créixer i es van desbordar a les comunitats suburbanes, que antigament van formar part de les zones rurals periurbanes, per formar grans aglomeracions. Com a conseqüència, les zones rurals i les regions de muntanya han perdut a la superfície (pèrdua del 13% des de 1980) i en molts municipis (430 municipis menys des de 1980).

Tanmateix, la majoria de les zones rurals periurbanes continuen mostrant tendències demogràfiques positives. Des de 1980, hi ha hagut una immigració neta d’aproximadament un 5% i un creixement natural de la població del 31 %21. Aquestes àrees continuaran gaudint dels beneficis de la seva ubicació a la vora de l’aglomeració i les zones rurals. No obstant això, les terres de cultiu de qualitat, els paisatges i els espais vius propers a la natura i, per tant, a la biodiversitat, estan sota més pressió a causa de les creixents demandes de la població i l’expansió de l’entorn construït. Des de mitjans de la dècada dels noranta, el doble d’habitatge s’ha construït a les zones rurals periurbanes i als centres turístics com a les zones rurals perifèriques. Una gran quantitat d’habitatges pot provocar una pèrdua de la qualitat de l’espai vital i les possibilitats de relaxació de la proximitat, així com el caràcter rural de l’estructura residencial. L’augment de la dispersió de l’entorn construït també pot augmentar els costos d’infraestructura i transport.

Per contra, en algunes zones de la zona rural perifèrica, particularment a la cadena principal alpina, hi ha un fenomen d’emigració (al voltant de l’11% dels habitants entre 1981 i 2010), en especial persones altament qualificades, i l’envelliment de la població. Aquesta evolució requereix la transformació de les estructures econòmiques, polítiques i socials existents, ja que el seu funcionament està restringit.

1 Anàlisi fet pel SAB l’any 2010, però vigent actualment. Politique de la Confédération pour les espaces ruraux et les régions de montagne

10

2. Moviments nacionals de migració

Els moviments de migració transnacionals i els seus efectes directes i indirectes no representen un fenomen exclusivament urbà a Suïssa: també preocupen cada vegada més les zones rurals i les regions de muntanya. Als centres turístics alpins, la indústria hotelera es caracteritza per una gran quantitat de treballadors estrangers i una alta taxa de treball de temporada. Prop d’un quart de la població d’aquestes regions és d’origen estranger. En altres zones rurals, la proporció d’estrangers és més baixa i mitjana d’un 11% .

També es poden observar moviments migratoris nacionals. Més i més persones volen dedicar el seu temps lliure o treballar a les zones rurals. Alguns fins i tot decideixen viure allà, ja sigui pel paisatge, el clima o per motius familiars. A més, moltes persones canvien entre àrees periurbanes i aglomeracions. Aquestes persones viuen a les zones rurals, però fan totes les seves activitats a les zones urbanes. A més d’augmentar el volum de trànsit, aquesta pràctica impedeix que les zones rurals puguin gaudir plenament dels seus habitants, ja sigui econòmicament o socialment.

Els diferents moviments migratoris representen un repte per a la població indígena, que conviuen amb persones d’orígens diversos, així com per a persones nouvingudes.

3. Creixent mobilitat

La mobilitat de persones i mercaderies continuarà augmentant tant als Alps com als territoris funcionals de Suïssa i entre ells. Les àrees rurals i les zones de muntanya necessiten mantenir una connexió d’alta qualitat amb les àrees les àrees urbanes i els principals eixos transnacionals perquè puguin seguir exercint les seves funcions com a llocs de vida i de treball. En fer-ho, és important garantir la coordinació entre urbanització i transport.

Als centres turístics alpins, es tracta sobretot dels hàbits d’oci de la població urbana que augmenten els viatges per al lleure. Aquests moviments produeixen un soroll significatiu i la contaminació ambiental i augmenten la pressió sobre la infraestructura (per exemple, places d’aparcament, abastament d’aigua potable, capacitat viària i ferroviària), la natura i el paisatge. A les zones rurals periurbanes, el volum de trànsit augmenta principalment per l’estreta vinculació amb les zones urbanes. La contaminació acústica i les càrregues resultants del trànsit, sovint comporten un deteriorament de la qualitat de vida. Les zones rurals perifèriques dels eixos nord-sud i est-oest, que són importants eixos transnacionals del transport per carretera i ferrocarril, estan sota una gran pressió i han de patir un gran volum de trànsit i també efectes negatius sobre el paisatge.

4. Mantenir un servei bàsic malgrat els recursos públics limitats

A les zones rurals i les regions de muntanya, de vegades és difícil cobrir els costos de la infraestructura física (especialment infraestructures de transport i infraestructures per a serveis de telecomunicacions i informàtica) i infraestructura social (com serveis de salut, formació i administració i serveis postals). Atès que els recursos financers de les autoritats públiques són limitades, aquest repte serà especialment greu. Aquesta escassetat s’hauria de tenir en compte, particularment quan es tracta de mantenir un servei bàsic de qualitat en tots els àmbits o quan cal adaptar les infraestructures existents als reptes que s’han de complir, com per exemple els relacionats amb el canvi climàtic o el canvi demogràfic. Malgrat els l’escassetat dels recursos financers, la renta per càpita rural encara és relativament bona (en relació amb les aglomeracions). No obstant això, les distàncies per accedir als serveis d’aprovisionament (post, detall, escoles) s’han incrementat.

11

5. Canvi estructural i disminució de l’ocupació en el sector primari

En comparació amb Europa, el canvi estructural en el sector primari no s’ha agreujat particularment, i això és gràcies a la política agrícola proactiva. No obstant això, la disminució de l’ocupació en el sector agrícola, especialment en zones rurals perifèriques, però també en zones rurals periurbanes, encara serà un repte en el futur. Des de 1980, prop de la meitat de les explotacions han deixat de cultiu. Aquest descens concerneix principalment a les granges petites.

La política agrícola té com a objectiu ampliar la naturalesa multifuncional de l’agricultura, en particular en la promoció dels serveis de l’ecosistema, per multiplicar les tasques que ha de dur a terme juntament amb la seva missió principal, que és la producció d’aliments. Aquests canvis afecten tant l’economia com la identitat de la població local. En aquests territoris, és aprofitar les oportunitats que sorgeixen de la relació més estreta entre els pagaments directes de la PAC i la prestació de serveis útils a l’economia en general (incloent la conservació de la biodiversitat i el manteniment paisatges conreats).

6. Canvis estructurals en el sector industrial i desenvolupament de l’economia del co-neixement

En comparació amb altres països, el sector industrial de Suïssa està especialitzat en producció que implica una elevada concentració de coneixements i productes de nínxol de qualitat. Es proporciona així, en moltes zones rurals i les zones de muntanya, nombroses oportunitats d’ocupació d’alt nivell (com la química a l’Alt Valais, el rellotge de l’Indo-tipus en el Jura) . No obstant això, el sector industrial de les arts i artesanies també està en augment, gràcies a les noves formes de producció, més eficient en recursos.

Un altre problema és que els treballadors qualificats i especialitzats sovint no treballen al seu lloc de residència en zones rurals i de muntanya, sinó que canvien als assentaments. Les àrees rurals i les regions de muntanya han de mantenir les qualitats del seu lloc de treball econòmic, en particular mitjançant la creació de condicions marc propícies per al desenvolupament de noves indústries (per exemple, serveis basats en alta concentració) o l’adaptació de les indústries tradicionals a les noves condicions del mercat.

7. Canvi estructural i pressió per a la innovació en el sector turístic

El turisme és una indústria clau per a Suïssa, especialment en les regions alpines. L’atractiu dels paisatges a les zones rurals i les regions de muntanya és un actiu important per al turisme que s’ha de preservar. Als centres turístics alpins, hi ha més d’una quarta part dels llocs de treball dels sectors secundari i terciari (27%). Les indústries turístiques representen un terç del valor afegit generat al sud de Suïssa (Graubünden, Valais i Ticino). A nivell nacional, aquesta participació només és del 24% . No obstant això, el turisme afronta diversos reptes.

Pel que fa a la demanda, es tracta, sobretot, de l’augment de la competència mundial entre destinacions. A més, els tipus de canvi desfavorables per la forta apreciació del franc suís van provocar recentment un fort descens temporal de la demanda dels mercats tradicionals europeus.

En termes de subministrament, les estructures limitades a petits espais i la manca de cooperació en els nivells de granja i destí dificulten el desplegament de processos més eficients. Aquesta situació, juntament amb els costos laborals i de serveis, generalment més alts, condueix a majors costos i

12

preus en comparació amb les destinacions turístiques dels països veïns, cosa que complica importants inversions en la infraestructura d’allotjament, així com el manteniment i la millora de la qualitat.

8. Importància creixent de la competitivitat, la recerca i el desenvolupament, la innovació i l’esperit empresarial

La innovació és el principal motor del desenvolupament econòmic. Aquest mecanisme es refereix principalment a les branques de les tecnologies avançades (per exemple, tecnologia de la informació, biotecnologia, tecnologia mèdica), la majoria de les quals es troben en àrees urbanes. No obstant això, la innovació i l’emprenedoria també estan guanyant importància en sectors tradicionals com la silvicultura, l’agricultura i el turisme. Aquesta és la raó per la política regional ha canviat de manera fonamental a tot Europa en els últims anys. La compensació directa de les disparitats territorials ja no és el nucli de la política regional; l’objectiu és, cada vegada més, enfortir la competitivitat de tota l’economia, que requereix un creixement endogen en totes les regions.

Per mantenir el ritme de la planificació urbana en termes de recerca, desenvolupament, innovació i emprenedoria, les àrees rurals i les regions de muntanya han de realitzar esforços de formació considerables, promovent la innovació (adaptació de les activitats estatals a les necessitats de les zones rurals i les regions de muntanya) i la creació de xarxes de recerca i desenvolupament públics i privats.

9. Augment de la complexitat per a la política de l’organització territorial

Els límits polític-administratius, institucionals i sectorials estan cada vegada menys adaptats als reptes territorials. Les noves formes de cooperació (associacions polítiques, sectorials, regionals i funcionals) seran cada vegada més sol · licitades. Per a una col·laboració exitosa, és important identificar les superposicions i contradiccions entre les diferents polítiques i identificar i explotar les relacions funcionals entre els diferents espais. Els programes globals i el pes dels interessos continuaran creixent en importància.

10. Funcions i imatge de les zones rurals i les regions de muntanya en un context d’urba-nització creixent

A Suïssa, la proporció de la població que viu a les zones rurals i les regions de muntanya ha disminuït en general i continua la metròpoli del país. Al mateix temps, les estructures econòmiques i socials d’aquests territoris han canviat significativament i els estils de vida són encara més similars als de la població urbana. D’aquesta manera, les relacions entre països i països també són més complexos. D’una banda, els recents vots federals (iniciativa sobre segones residències, article sobre la família, iniciativa sobre immigració massiva) testimonien una percepció contradictòria diària entre la ciutat i el camp. Per contra, la interconnexió funcional entre la ciutat i el paisatge sempre és més forta. Les àrees rurals i les regions de muntanya necessiten redefinir i comunicar activament els seus propis papers i identitats en un context d’urbanització creixent a Suïssa.

11. Preservació i ús sostenible de la biodiversitat i recursos naturals

La biodiversitat a Suïssa ha disminuït significativament des de 1900. Entre 1900 i 1990, una gran quantitat d’espècies prèviament difoses va sofrir una reducció massiva en les seves àrees de reparcel·lació i una disminució del nombre. Segons la informació actual, aproximadament un terç de les espècies conegudes a Suïssa estan en risc. Els hàbitats naturals, que són valuosos per a la jardineria, com ara zones al·luvials (36% de disminució), pantans (82% de disminució), prats secs (reducció de 95%) han

13

perdut massivament terreny, principalment a causa de la correcció i el desenvolupament de cursos d’aigua, drenatges i intensificació de l’explotació. Aquesta evolució pot provocar canvis irreversibles i un deteriorament de la qualitat de vida. Per estabilitzar la situació i preservar els recursos naturals i la biodiversitat, es requereix un major compromís per part de tots els interessats. La pèrdua de biodiversitat provoca una disminució dels serveis dels ecosistemes. Biodiversitat i els recursos naturals proporcionen una contribució particularment a la qualitat de vida a les zones rurals i a les zones de muntanya, i són un important factor de desenvolupament econòmic i territorial. D’una banda, aquests recursos generen ingressos directes, per exemple en relació amb les tarifes d’aigua o ingressos de la silvicultura i l’agricultura. A més, indirectament indueixen ingressos, per exemple, mantenint paisatges cultivats de qualitat, que es valoren pel turisme.

Altres serveis dels ecosistemes d’interès per a tota l’empresa o estan subjectes a obligacions de dret internacional. La protecció de la biodiversitat pot fins i tot ser un motor per l’economia regional sostenible.

Encara que ja hi ha instruments i normes específiques que estableixen el procediment, priorització i ponderació d’interessos, es troben regularment conflictes entre la protecció i l’explotació d’aquests recursos, i els conflictes d’interessos entre els diferents usos. Per tant, la coordinació de mesures de polítiques sectorials per a la protecció i l’ús dels recursos naturals continuarà creixent en importància, creant nous reptes per als patrons de distribució de beneficis i costos corresponents. Nous mecanismes necessaris per resoldre conflictes, promoure sinergies entre les diferents àrees i per identificar els potencials.

12. Conseqüències directes i indirectes del canvi climàtic

Les zones rurals i les regions de muntanya de Suïssa es veuen particularment afectades per l’impacte del canvi climàtic. Les mesures de prevenció i prevenció de desastres naturals, que generen costos significatius, seran cada vegada més necessaris.

Els centres turístics alpins (especialment els situats a les regions pre-alpines) pateixen principalment el límit cada vegada més alt de la neu, com a conseqüència del canvi climàtic. Aquestes regions han de desenvolupar de forma específica la seva oferta per a la temporada d’hivern i d’estiu.

Els municipis i els sectors econòmics de les zones rurals i les regions de muntanya han de reforçar adequadament la seva capacitat de recuperació a través d’estratègies d’adaptació adequades als efectes del canvi climàtic.

14

La missió de l’Associació Catalana de Municipis al cantó suís del Valais (Wallis en alemany, llengua que es parla a la part oriental del cantó), que engloba algunes de les principals destinacions turístiques d’alta muntanya a nivell global, com ara Zermatt, ens permetrà intercanviar impressions amb alguns dels principals protagonistes del disseny i execució de polítiques públiques en matèria de turisme i desenvolupament econòmic en entorns de muntanya.

Així, ens reunirem amb representants de l’Associació Suïssa de Municipis de Muntanya (SAP) i del Departament d’Economia del Cantó del Valais. Tindrem ocasió de conèixer de primera mà dues grans destinacions de turisme de muntanya i neu com són Zermatt i Saas Fee i de parlar amb els líders polítics i amb tècnics dels respectius ajuntaments. I coneixerem també dues ciutats de muntanya, més allunyades dels centres d’esports d’hivern, com són Sion (capital del Valais) i Brig (membre de l’Associació de ciutats per a la implementació de la Convenció Alpina per un Desenvolupament Sostenible a l’Arc Alpí i ciutat guanyadora de l’Alpine Town of the Year ara fa deu anys) per conèixer-ne la seva situació.

Cantó del Valais

Situat al sud-oest de Suïssa i fronterer amb França i Itàlia. Té com a capital la ciutat de Sion. Altres ciutats importants: Martigny, Monthey, Sierre, Visp i Brig-Glis.

Al cantó coexisteixen dues comunitats lingüístiques, una de parla francesa i l’altra de parla alemanya.El cantó està dividit en dotze districtes i dos mig-districtes, que fan el tretzè. Té 160 municipis, una població de 278.100 habitants, el que representa una densitat de 53,23 habitanta per km2

Economia: El turisme té un paper important en l’economia local: el Valais posseeix més de 120 estacions d’esports d’hivern de gran fama mundial, en particular Verbier, Crans-Montana, Zermatt i Saas-Fee. El sector secundari està igualment desenvolupat. Monthey i Visp compten amb importants indústries químiques; Chippis prop de Sierre posseeix una important fàbrica d’alumini.

El Valais és també un gran exportador d’electricitat: nombrosos dics, en particular el de la Gran-Dixence, en la comuna de Hérémence, produeix gran quantitat d’energia hidroelèctrica.El baix Valais posseeix així mateix una refineria connectada per un gasoducte al port de Gènova a Itàlia.L’agricultura, que va ser durant molt de temps l’activitat principal del cantó, ha perdut molta importància en els últims anys. Els cultius de préssec i de poma segueixen sent famosos. El cultiu de la vinya s’ha tornat important. El Valais és el cantó vinícola de Suïssa i els seus vins solen ser de bona qualitat.

5. QUÈ VISITAREM

15

Associació Suïssa per a les Regions de Muntanya (SAP)

L’Associació Suïssa per a les Regions de Muntanya (SAB) és una associació que defensa els interessos de les regions muntanyoses. SAB té per objectiu garantir el desenvolupament sostenible de les regions de muntanya i de les zones rurals.

HistòriaL’entitat es va fundar l’any 1943 com a agrupació suïssa de pagesos de muntanya, fins a transformar-se en l’agrupació suïssa per les regions de muntanya. Quan va ser creat, el SAB defensava essencialment els interessos dels agricultors de muntanya. El 1989, el SAB i l’Associació Suïssa de Regions de Muntanya es van unir per formar l’entitat actual. La nova organització té en compte tots els temes relacionats amb les regions de muntanya, així com a la zona rural (turisme, agricultura, silvicultura, serveis públics, energia, ordenació territorial, etc.).

EstructuraEl SAB es compon d’una Assemblea General, un Comitè, una Oficina Central i una Secció Tècnica. La central, situada a Berna, és responsable de les activitats polítiques i el desenvolupament regional. La secció tècnica, amb seu a Brugg, es centra en ajudar els agricultors de muntanya. El Comitè, que consta de 6 a 14 membres, és responsable de la direcció estratègica del SAB. Finalment, l’Assemblea General és l’òrgan suprem de la SAB.

MembresSAB té molts membres, tant institucionals com privats. En l’actualitat, 22 cantons i mig-cantons formen part d’aquesta organització, així com prop de 700 municipis. Més de 40 regions i gairebé 90 organitzacions nacionals, cantonals i regionals formen part de la SAB.

Activitats polítiquesEl SAB actua sobre diversos eixos per promoure els interessos de les regions muntanyoses. D’una banda, la SAB intervé cada vegada que es fa un procediment legislatiu que afecta a les regions de muntanya i les zones rurals. En aquest context, el SAB desenvolupa posicionaments que tenen en compte els interessos dels seus membres (cantons, municipis, turisme o organitzacions agràries, etc.).

En una perspectiva a més llarg termini, el SAB desenvolupa documents de posició sobre temes que impacten sobre el futur del país (política energètica, boscos de muntanya, etc.). El SAB també influeix en els principals temes polítics relacionats amb les regions de muntanya i les zones rurals (turisme, agricultura, política energètica, serveis públics, etc.). Finalment, el SAB organitza regularment sessions d’informació i jornades d’estudi, destinades a sensibilitzar polítics i actors regionals sobre temes concrets.

Aquestes diverses accions es complementen amb contactes regulars amb parlamentaris federals, així com amb membres de l’administració federal.SAB també està present a l’escena internacional. Com a membre fundador d’Euromontana i observador de la Convenció Alpina. També té capacitat per influenciar en les decisions preses a nivell europeu.

16

Equip:

Presidenta Vicepresident Director

Christine Laurent ThomasBulliard-Marbach Favre Egger

L’organització està formada per una Assemblea General, un comitè de 6 a 14 membres que s’encarrega d’orientacions estratègiques, un centre, ubicat a Berna, responsable de la part operativa i d’una secció amb seu a Brug, activa en camp del suport rural. El Consell de les Regions de Muntanya, que té entre 40 i 60 membres, decideix sobre les orientacions generals de la SA

Objectiu: - Mantenir regions de muntanya com entorn natural i espai econòmic

- contribuir a la població de muntanya pot explotar de forma sostenible els seus recursos

- donar les mateixes oportunitats a les regions de muntanya que altres espais

- promoure la independència, la rendició de comptes i autodeterminació de la població de mun-tanya

- preservar l’equilibri entre societat, economia i medi ambient a les regions de muntanya.

Les regions de muntanya

Les regions de muntanya de Suïssa abasten prop de dos terços del territori, el que representa una superfície d’uns 27.500 km2. Un bon terç d’aquesta àrea consisteix en àrees improductives. Els boscos també ocupen una àrea important (26% per als Alps i 41% per a la zona del Jura).

Aquesta àrea ofereix uns 550.000 llocs de treball a temps complet, o el 20% de les feines disponibles a Suïssa. Comprèn el 52% de les persones actives, el sector terciari és el més gran. El sector secundari segueix amb el 40% dels llocs de treball. En comparació amb tot el país, el sector de la transformació està més present a les regions de muntanya que a la resta de Suïssa. Finalment, el sector primari representa el 8% dels llocs de treball. De les 62.000 explotacions de Suïssa, més del 50% es troben en zones muntanyoses o muntanyoses.

Convenció Alpina (Alpine Convention)

Què ésLa Convenció Alpina és un tractat territorial internacional per al desenvolupament sostenible dels Alps. L’objectiu del tractat és protegir l’entorn natural dels Alps mentre promou el seu desenvolupament. Aquesta Convenció marc implica la Unió Europea i vuit estats (Àustria, Alemanya, França, Itàlia, Liechtenstein, Mònaco, Eslovènia i Suïssa).

17

L’àrea geogràfica de la Convenció Alpina abasta un total de 190.717 km2, i implica a 5867 municipis. El rang alpí tal com el defineix la Convenció Alpina s’estén al llarg de 1.200 km, a través de vuit estats, i amb una amplada de 300 km, entre Baviera i el nord d’Itàlia.

HistòriaL’arc alpí ocupa vuit països: Àustria, França, Alemanya, Itàlia, Liechtenstein, Mònaco, Eslovènia i Suïssa. És una llar d’uns 14 milions de persones i és visitada per milions de turistes. Per tant, calia afrontar molts reptes compartits i desenvolupament una coordinació comuna internacional responsable amb la planificació territorial, el transport, l’energia, la política turística i altres mesures.

Per aquests motius, els ministres dels Estats Alpins es van reunir del 9 al 11 d’octubre de 1989 i van decidir redactar un acord per a la protecció i el desenvolupament sostenible dels Alps.

La Convenció sobre la Protecció dels Alps, a saber “La Convenció Alpina”, es va signar el 7 de novembre de 1991 a Salzburg (Àustria) per Àustria, França, Alemanya, Itàlia, Suïssa, Liechtenstein i la UE (Eslovènia va signar la convenció el 29 de març 1993 i Mònaco es va convertir en una de les parts a partir d’un protocol addicional separat). La Convenció va entrar en vigor el 6 de març de 1995. Amb la signatura del conveni marc, s’han posat en marxa diferents protocols2, el que ha permès reforçar el reconeixement de qualitats especials i característiques específiques dels Alps, més enllà de les fronteres nacionals i la recerca d’accions internacionals.

La Convenció Alpina és el primer conveni per a la protecció d’una regió muntanyenca a tot el món vinculant segons el dret internacional: per primera vegada, s’ha considerat una zona de muntanya transnacional en la seva continuïtat geogràfica, un territori comú amb reptes comuns. Des d’aleshores ha sigut el punt de mira d’altres regions (el Caucas, Àsia Central, Andes) que busquen amb interès l’experiència d’aquesta.

Organització

- Conferència Alpina: en formen part els ministres dels diferents països que en formen part. Es reuneixen cada dos, en el país que ostenta la presidència de la convenció (rotatòria cada dos anys).

o Actualment, la Presidència l’ostenta Àustria (2016-2018).

- Comitè Permanent: és l’òrgan executiu de la Conferència Alpina i garanteix que les decisions, els principis i els objectius de la Convenció es posin en pràctica. La Comissió Permanent es reuneix generalment dues vegades l’any.

- Secretariat Permanent: amb seu a Innsbruck i una sucursal a Bolzano, dóna suport als òr-gans de decisió de la Convenció, afavoreix l’intercanvi d’experiències i coneixements sobre els Alps i s’encarrega de les relacions públiques.

2 Els protocols concreten sobre quines mesures s’han de prendre per protegir i assegurar un desenvolupament sostenible als Alps. Els protocols existents són: planificació de l’espai i desenvolupament sostenible; protecció de la natura i conversació paisatgís-tica; agricultura de muntanya; boscos; turisme; energia; conservació del sòl; transport; solucions als litigis; declaració sobre població i cultura; declaració sobre canvi climàtic.

18

- Grups de treball i plataformes: es configuren segons les necessitats actuals de la Convenció. La seva responsabilitat consisteix a desenvolupar nous protocols, recomanacions i mesures d’execució, estudiar els avenços en curs i informar els avenços a la Conferència Alpina i al Co-mitè Permanent. Els grups de treball s’estableixen per un període de dos anys i sovint treballen en subgrups per a temes específics.

Association Ville des Alpes de l’année - Alpine Town of the Year Association

És una associació de ciutats alpines que ha estat guardonada amb el títol de “Ciutat Alpina de l’Any”. El títol pretén premiar a un poble alpí pel seu particular compromís amb la implementació de la Convenció Alpina i és atorgat per un jurat internacional.

La principal preocupació de la Convenció Alpina és combinar mesures per a la protecció de la regió alpina amb un desenvolupament sostenible i tendencial de les regions. El fet que la Convenció Alpina s’utilitzi en poblacions alpines per als seus continguts té una importància clau, ja que al voltant de dos terços de la població dels Alps viuen en regions urbanitzades, que al seu torn representen només el 40% de la superfície alpina total. Així, mentre els Alps segueixen sent clarament rurals en termes de superfície, la població -i amb això l’economia- ja és predominantment urbana. Aquí la naturalesa i la cultura, l’ecologia i l’economia s’enfronten i és l’objectiu principal declarat de la Ciutat Alpina de l’Any per comunicar aquesta idea a la població en general.

SnowMaker

A Zermatt hi ha localitzat un sistema de producció de neu sense necessitat de baixa temperatura. D’aquesta manera, els els esquiadors i snowboarders també poden prendre bones pistes els primers dies de l’hivern. La màquina de neu produeix neu independentment de la temperatura, fins i tot per sobre del punt de congelació. Així, a principis de la tardor, es pot establir una bona base de neu per assegurar unes pistes perfectes a l’hivern.

Màquina pionera La màquina de neu és el desenvolupament d’un sistema de dessalinització que es va originar a Israel fa uns 30 anys. A partir d’aquest sistema de dessalinització, els enginyers de la companyia israeliana IDE van construir una gran planta de refredament utilitzada en mines d’or de Sud-àfrica. El producte de residus d’aquest refrigerador d’aire, similar a un refrigerador, és neu i gel.

Zermatt va aconseguir el lliurament del primer Snowmaker del món l’any 2008. Una segona màquina va ser lliurada poc després, a la regió d’esquí de Pitztal a Àustria.

FuncionamentLa tecnologia es basa en un principi de la física mitjançant el qual l’aigua col·locada en un buit s’evapora immediatament i parcialment sense haver d’arribar al punt d’ebullició. No obstant això, l’energia necessària per a l’evaporació ha de venir d’algun lloc. En aquest cas, l’aigua evaporadora extrau aquesta energia de l’aigua restant, que es refreda sensiblement i, per tant, cristalitza. Aquesta aigua cristal·litzada és, per tant, neu, similar a la neu de la primavera, i s’utilitza per a la preparació de pistes. Una espiral de transport dispara la neu. El Snowmaker s’utilitza durant uns 14 dies a principis de tardor

19

durant dues o tres setmanes. Llavors està en funcionament tot el dia. La màquina també s’utilitza sistemàticament a l’hivern i la primavera, depenent de les condicions meteorològiques i de neu.

ZermattDes de finals de setembre, Zermatt Bergbahnen AG i Zermatt Tourism s’ofereixen per oferir paquets d’esquí, un tracte atractiu per als aficionats a l’esport de neu que volen provar nous aparells. Els paquets inclouen dues pernoctacions, un skipass de dos dies, dos dies de proves d’esquí amb esquís nous, així com consells i trucs procedents d’instructors d’esquí amb llicència.

Centre de tecnificació de l’esquí, Skizenit

Seleccionen només professionals dedicats que s’esforcen per complir els estàndards més alts.La seva missió és proporcionar instruccions d’esquí de qualitat, guia i entrenament per assegurar que els hostes gaudeixin, realitzin i creixin com a esquiadors.

La seva filosofia es basa en gaudir de totes les facetes de l’esport i l’aire lliure. No creuen en els mètodes d’escola d’esquí “estàndard” on és l’esquiador que s’ha d’adaptar, sinó que s’adapten al perfil de l’esquiador a través de mètodes de coaching.

Klein Matterhorn

És un pic dels Alps de Pennine, amb vistes a Zermatt al cantó suís de Valais. A 3.883 metres sobre el nivell del mar, és el lloc més alt d’Europa que es pot arribar amb tramvia aeri, així com qualsevol altre mitjà de transport. El Klein Matterhorn forma part del massís de Breithorn i té vista sobre el seu costat sud la glacera plana pràcticament elevada anomenada Platja de Breithorn, al nord de la frontera internacional amb Itàlia. El nom “Klein Matterhorn” és una referència a la seva veïna molt més gran, el Matterhorn, que es troba a 7 km del passatge de Theodul.

El Klein Matterhorn, amb els remuntadors adjacents al Gobba de Rollin lleugerament superior, també és una zona d’esquí durant tot l’any, que es comercialitza com a “Matterhorn Glacier Paradise” i forma part de la zona d’esquí internacional entre Zermatt i Breuil-Cervinia.

20

• Fets i xifres. Turisme de Muntanya a Suïssa: http://www.sab.ch/fileadmin/user_upload/customers/sab/Dokumente/Publikationen_SAB/Pub_SAB_ab_08/ST239_BGIZ18_internet.pdf

• Les 12 tesis per al futur del turisme de muntanya a Suïssa (juliol 2018): http://www.sab.ch/fileadmin/user_upload/customers/sab/Dokumente/Publikationen_SAB/Thesenpaper_STV-SAB_fr_WEB.pdf

• Propostes de solucions pel turisme per a sortir de la crisi (gener del 2018) - SAB: http://www.sab.ch/fileadmin/user_upload/customers/sab/Pressemitteilungen/2018/fr/CP_seminaire_tourisme_25.01.2018.pdf

• Documents de posició en relació a: o Canvi climàtic:

http://www.sab.ch/fileadmin/user_upload/customers/sab/Positionspapiere/2017/Positionspapier_Klima_fr..pdf

o Estratègia energètica 2050:http://www.sab.ch/fileadmin/user_upload/customers/sab/Pressemitteilungen/2017/fr/CP1132_Energiestrategiefr.pdf

o Demanda d’infraestructures digitals: http://www.sab.ch/fileadmin/user_upload/customers/sab/Pressemitteilungen/2017/fr/CP1139_infrastructuresdigitales_24.08.2017.pdf

• La digitalització de les Regions de muntanya:

http://www.sab.ch/fileadmin/user_upload/customers/sab/Positionspapiere/2017/Positionspapi-er_Digitalisierung_FR.pdf

6. ALTRA DOCUMENTACIÓ D’INTERÈS

21

22

Amb la col·laboració

Amb el suport de:

C/ València 231, 6a 08007 BARCELONA T 93 496 16 16 F: 93 216 02 86acm@acm.cat