Revista del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears JUNY

VETERINÀRIA 25

Higiene alimentària # perfil col·legial # VSF # cas clínic

Xip en animals de companyia:la identificació més efectiva

Cans perillosos: Neixen o es converteixen?La llengua blava i la temporada taurinaSeminari de formació d’ATV’s a Palma

3

editorial

sumariAquest mes de Juny es compleixen sis anys des quees va iniciar la primera campanya oficial d’implantacióobligatòria de microxip a les Balears. Amb la pers-pectiva que dóna el temps, es pot afirmar que elsresultats positius han superat, i de molt, les expecta-tives. Les reticències inicials, tant de veterinaris comde propietaris, sobre la necessitat, la utilitat i l’accep-tació d’un sistema nou d’identificació permanentestan del tot superades.Avui dia, de la mateixa mane-ra que la vacunació i la desparassitació interna iexterna, el xip s’ha incorporat de manera natural enel protocol de tractaments preventius dels cadells. Éscert que no tots els animals estan identificats, però síque ho estan tots aquells que formen part de l’en-torn habitual veterinari.

De la mateixa manera, s’ha millorat molt el procés derecuperació d’animals perduts. Gràcies al xip, avui diaés molt senzill localitzar el propietari d’un ca que estroba al carrer. Properament, amb la creació d’un sis-tema de consultes de dades per internet, es facilitaràals veterinaris l’accés directe a les dades en qualsevolmoment. També la inclusió del RIACIB dins el REIAC(base de dades que connecta la informació de dife-rents comunitats autònomes), permetrà donar un bonservei als propietaris que vénen a passar uns dies devacances a les nostres illes amb les seves mascotes.

En definitiva, sis anys després, la imatge del microxip estroba absolutament normalitzada dins del món delscans. És cert que encara falten algunes coses per polir,però també és cert que s’ha avançat bastant més delque es pensava l’any 1999, abans de començar la pri-mera campanya d’identificació.

Edita: Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB). Direcció veterinària: Mireia Mayol. Direcció periodística: Dirkom. Consell editorial:

Jesús Martínez, Tolo Palou, Lluís Riera, Francisco Solá. Fotografia: Jaime Reina. Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Disseny i

maquetació: dDC. Impressió: amadip.esment. Dipòsit legal: LE-920-1998

El Comité de Redacció recorda als col·laboradors de la revista que poden utilitzar tant el català com el castellà en l’elaboració dels seus articles.Veterinària no es fa responsable ni s’identifica amb les opinions que els seus col·laboradors expressen a través dels treballs publicats. Reservats tots els drets.Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol informació gràfica o escrita per qualsevol mitjà sense el permís escrit del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears.

# AVEPA

Cursos • Coneguem els nostres socis 4

# Seguretat alimentària:

XVI Jornades d’Aditsic-Avesa 6

# Veterinaris sense Fronteres:

Col·loqui a Palma sobre la sobirania alimentària 7

# Portada: El microxip 8

# Perfil col·legial: Joan Torres 11

# Conveni AMA • Grip aviar • Jubilats 12

# Reportatge: Cans perillosos • Normativa 13

# Presentació del cas clínic • Agenda • Altes i baixes 15

# Llengua blava i toros • Glossari • Assessoria 16

# Pintura al COVIB • Carta al director 17

# Resolució del cas clínic 18

La normalitatdel xip

4

Avepa

Seminari d’Oncologia per maigi curs pràctic d’interpretaciód’ECG el mes de juny

Els dies 7 i 8 del mes de maig vàrem poder assistir al seminari deformació continuada d’oncologia. Els ponents varen ser JordiCairó, de l’Hospital Canis de Girona, Elena Martínez de Merlo, dela Facultad de Veterinària de Madrid, i José Luís Puchol, de laClínica Veterinaria Puerta de Hierro de Madrid.

A més, per juny es va celebrar a Palma el curs pràctic d’inter-pretació d’ECG nivell I. Alberto Montoya i Enrique Ynaraja varenensenyar als assistents a realitzar i interpretar electrocardiogra-mes, en un curs eminentment pràctic, amb simuladors connec-tats a aparells que els veterinaris varen poder manipular. El pro-per any es realitzarà el nivell II, al que podran assistir els clínicsque varen acudir al nivell I.

Nom: Marga Costa Torres

Edat: 39

Estat Civil: Soltera

Fills: Cap.

Afeccions: Viatjar, caminar i estar amb els meusamics.

Quin és el teu menjar preferit? M’agrada tot (nosoc triada de “viandes”). I el que més avorreixes?Faves

Quin llibre tornaries a rellegir? “Médico” i“Xaman”.

A quin lloc del món t’agradaria perdre’t unsdies? Índia.

Amb qui hi aniries? Amb la meva colla d’amics.

D’aquells ideals juvenils, què en queda? Lail·lusió, aprendre i avançar cada dia més.

Quin animal t’agradaria ser? Gat

De no ser veterinari, a què t’hauries dedicat?No sé imaginar-me fent una altra cosa.

Fa anys que ens veiem a cada curs i moltes vegades no sabem ni el nom d’aquella persona que se’ns seu sempre al davant.AVEPA Balears us proposa un breu qüestionari que ens ajudarà a conèixer-nos una mica més a tots plegats.

CONEGUEM ELS NOSTRES SOCIS

Nom: Joan IgnasiSerra Colomer

Edat: 33

Estat Civil: Casat

Fills: Un que val per molts

Afeccions: Música clàssica, teatre, esport en gral... illegir el diari davant un bon cafè amb llet.

Quin és el teu menjar preferit? El menjar de ma mare iel foie de canard. I el que més avorreixes? L’espinagada.

Quin llibre tornaries a rellegir? La ciudad de la alegría.

A quin lloc del món t’agradaria perdre’t unsdies? A la Patagonia.

Amb qui hi aniries? Amb la meva dona, amb elmeu fill i, com no, amb el meu gos.

D’aquells ideals juvenils, què en queda? L’amorals demès i la família.

Quin animal t’agradaria ser? Un gran elefant asiàtic.

De no ser veterinari, a què t’hauries dedicat?Pilotar avions.

5

Avepa

Maria Santos és ATV de ‘Món Veterinari’,a Manacor. En assabentar-se de la cele-bració del I seminari de FormacióContinuada per a ATV’s no dubtà ni unmoment en assistir-hi.

Quina valoració fas del curs? Moltbona. Feia temps que tenia ganes ques’impartissin uns cursos d’aquestes car-acterístiques a les nostres Illes. Sónseminaris necessaris perquè sempreaprens coses de la resta de companys, idels professionals que donen el curs. Amés, coneixes gent que fa el mateixque tu, li contes, et conte... En definitiva,he quedat contentíssima.

Per què trobes que són neces-saris aquests cursos? Perquè la nos-tra, com moltes altres, és una professióque està en constant evolució, i lesATV’s, com a part de la professió, enshem d’especialitzar al mateix pas queels clínics i que la tecnologia. Sempre hiha nous plantejaments, nous mètodes...que és molt necessari que aprenguemo, en el seu defecte, que coneguem.

Hi anaren moltes companyes? Hiassistí molta gent, però de la clínica vaigser l’única que hi vaig anar. Vaig agafar

el tren per arribar a Palma i vaig gaudiramb el curs. Llàstima que tan sols duràsun dia. Em va saber a poc. A més, si elteu cap t’anima a anar-hi, molt millor.Aconsello a les col·legues que hi vaginsi tenen l’oportunitat. Jo repetiria sensedubtar-ho.

Quan fa que ets ATV i per què?Fa gairebé onze anys que tinc aquestaprofessió. M’hi he dedicat perquè m’a-graden molt els animals. Jo soc infer-mera, i per aquest amor al món animalvaig començar a fer pràctiques a unaclínica veterinària... i fins ara.

Hi ha qualque animal que no t’e-mocioni? Els rèptils.

Alguna anècdota? Bé, simplementque em topà molt el primer cop quevaig veure un animal malalt. Era un“cocker” negre, que arribà a la clínicaamb la pell arrabassada.Va estar moltsdies ingressats i li vaig agafar molt d’a-fecte. El pitjor de la nostra feina ésque li puguis agafar molta estima a unanimal que pot acabar morint. He plo-rat moltíssim amb els animals.

El mes de maig, el dia 21, va tenirlloc a Palma un seminari de forma-ció per a ATV’s. El curs d’aquest any,portat a terme per primera vegadaa les Balears, s’engloba dins un pro-jecte de formació continuada anivell nacional que té una durada detres anys.

El nombre d’assistents va ser molt ele-vat, amb un gran entusiasme per partde les ATV’s, que hi participaren acti-vament. Des d’aquí els hi volem agrairla seva bona rebuda i també donar lesgràcies als veterinaris que fan possibleque el seu personal pugui rebreaquest tipus de formació.

Como responsable nacional deAVEPA de la formación de ATVstengo que agradeceros el interésy el apoyo desde la vocalía entraer a las Illes Balears, por prime-ra vez, la Formación Continuada I.Esta formación está siendo unéxito según las encuestas ycomentarios de los alumnos, quesiempre piden más.

La gran aceptación de estos semi-narios de formación se debetanto a los organizadores yponentes como a los asistentes,pero también en gran medida alos veterinarios que desean quesus ATV reciban una formaciónpráctica, actual y adecuada a susnecesidades.

José MarínResponsable formación ATV de

AVEPA

“He ploratmoltíssim ambels animals”

Palma acull per primera vegada el curs deformació continuada per a ATV’s

Recientemente, en Logroño, tuvolugar la XVI edición de las JornadasNacionales de Inspección y Calidad dela Carne, organizadas por Avesa-Aditsic, que contaron con la participa-ción de importantes ponentes tanto anivel nacional como internacional y laasistencia de numerosos profesionalesdel sector de la Seguridad Alimentaria.

De las conferencias y mesas redondascelebradas se pueden extraer lassiguientes conclusiones:

La aplicación de los nuevos Reglamentos(CE) en materia de higiene de los ali-mentos constituye un enfoque sanitariointegral a lo largo de toda la cadena ali-mentaria, desde la producción primariahasta la puesta a disposición del consu-midor, basado en el análisis de riesgos, enel que el operador de empresa alimen-taria ostenta la responsabilidad legalprincipal de la seguridad de los alimen-tos producidos.

Las explotaciones ganaderas debenconsiderarse establecimientos alimen-tarios y sus procedimientos de pro-ducción deben protocolizarse y serauditables, siendo recomendableseguir modelos estándar.

El uso de las Guías de PrácticasCorrectas de Higiene o de los princi-pios del sistema de análisis de peligrosy puntos de control crítico (APPCC),deben proporcionar las herramientasadecuadas para controlar los riesgosen la producción primaria y operacio-nes asociadas. Se deben tener encuenta factores relativos al medioambiente y bienestar animal.

Los veterinarios de explotación sonun elemento clave para la aplicacióneficaz de las Buenas Prácticas deHigiene y de los principios del sistemaAPPCC en la producción primaria.

Dentro del enfoque sanitario integral,la información desde el sector prima-rio constituye un elemento esencialpara garantizar la seguridad de lacarne. La Administración debe analizary proponer qué datos relevantesdeben incluirse en la información de lacadena alimentaria que debe enviarsea los mataderos antes del sacrificio delos animales.

Los procedimientos de inspecciónactuales no utilizan toda la informaciónrelevante recogida y disponible de todala cadena de producción. El conocimien-to de los datos de granja puede posibili-tar un sistema alternativo de inspecciónpostmortem visual en el que se minimi-cen las incisiones y otras manipulaciones,reduciendo la posibilidad de contamina-ciones cruzadas.

Para garantizar la seguridad alimenta-ria de los alimentos puestos en elmercado es indispensable estableceruna adecuada trazabilidad a lo largode toda la cadena alimentaria, lo cuales recomendable que se lleve a cabomediante sistemas sencillos y útiles.Es básico que los sistemas de controlen mataderos, además de la inspec-ción ante y postmortem, incluyan unavigilancia eficaz del cumplimiento delas Buenas Prácticas de Higiene y de loestablecido en los procedimientosbasados en APPCC.

Para permitir que el productor prima-rio sea proactivo en términos de pro-tección de enfermedades humanas yanimales, los datos relativos a los hallaz-gos de inspección en mataderos, debenser enviados al mismo, para lo que sedeben establecer sistemas adecuados.

Se debe estudiar la posibilidad del usode los sistemas de descontaminacióncomo parte del sistema APPCC, siem-pre cuando esto no suponga una dismi-

nución en los controles higiénicos delproceso desde la producción primaria.

En la cadena de la producción de lacarne, no se dispone en estos momen-tos de un único punto de control quepermita controlar los peligros micro-biológicos, siendo por tanto indispensa-bles intervenciones en la producciónprimaria, el transporte, sacrificio, proce-sado y distribución de la carne.

Hay que desmitificar los peligros de losaditivos en los alimentos. Su seguridadestá garantizada por el cumplimientode la normativa vigente. Ejercen unefecto beneficioso en la seguridad delos alimentos. Los controles oficialesdeben verificar su adecuada dosifica-ción así como garantizar la utilizaciónde los mismos únicamente para losusos a los que están destinados.

Las empresas y las Administracionespúblicas deben trabajar conjuntamen-te para gestionar las alertas y las situa-ciones de crisis. Para su gestión debehaber manuales de emergencias en losque estén protocolizadas las actuacio-nes a realizar. En casos de crisis sedebe informar al público con transpa-rencia y por profesionales expertos encomunicación de riesgos.

Es necesario que todas las actuacionesrelativas a la seguridad alimentaria, tantode control oficial como de las propiasempresas alimentarias, estén basadas enprocedimientos documentados.

Se debe incrementar la información alconsumidor para que sea conocedorde las garantías de calidad y seguridadque aportan los sistemas que se estánaplicando en las empresas alimenta-rias, incluida la producción primaria.

Gabriel de Juan

seguretat alimentària

Conclusiones de las XVIJornadas Nacionales deInspección y Calidad dela Carne

6

Veterinaris Sense Fronteres

25 milions de famílies pageses de Nicaragua, Guatemala,Tanzània i Uganda,... estan arruïnades. El preu que rebenpel cafè disminueix cada any i ja no cobreix ni tan sols elcost de producció. Moltes d’aquestes famílies no guanyen elmínim per a comprar aliments... Ja no importa que plogui ono”. Amb aquestes dades tan contundents començava laxerrada-col·loqui que el passat dijous, 2 de juny, organitzàVeterinaris Sense Fronteres (VSF) a la capella de CanDomenge, a Palma, amb la col·laboració del col·lectiu deveterinaris jubilats. L’acte, dirigit pel delegat de VSF aBalears, Xavier Farrés, comptà amb la presència de desenesde col·legiats, familiars i representants institucionals i giràsobre el concepte de sobirania alimentària aplicable almodel agrícola i ramader de la nostra Illa.

En aquest sentit, especialment enriquidors foren els testi-monis dels veterinaris Sílvia Giménez (veterinària de l’ADSLleters de Mallorca) i Miquel Torrens (veterinari de l’ADSoví zona nord). Ambdós exposaren els principals trets dedos models ramaders que es donen a la nostra comunitat,l’intensiu de producció lletera de boví, i l’extensiu de pro-ducció ovina, per tal que l’auditori extragués les seves prò-pies conclusions.

Per començar, el president del col·lectiu de veterinaris jubi-lats, Francisco Solà, introduí la xerrada i presentà elsponents. Així, Xavier Farrés realitzà una completa presen-tació del que significa el terme de sobirania alimentària i elscasos que es donen en el món. En paraules de Farrés, lasobirania alimentària és el dret que tenen els pobles a deci-dir sobre els seus models agrícoles i d’alimentació... i optaper un model d’agricultura que:

• Elimini la fam i la pobresa.

• Asseguri un món rural viu: amb pageses i pagesos.

• Sigui respectuós amb el medi ambient.

• Produeixi aliments sans i de qualitat.

Farrés posà especial rellevància en donar a conèixer lespolítiques agràries i comercials que es porten a termeactualment en el nostre planeta, derivades de la globalitza-ció, arribant a les següents conclusions:

• Liberalització del comerç mundial.

• Subvencions agrícoles: mal distribuïdes i dirigides a lesexplotacions “eficients”.

• Molt pocs suports a l’agricultura familiar.

• Preus a la baixa dels productes bàsics.

• Regles injustes Nord/Sud.

El delegat de VSF a Balears aconseguí que l’auditori obrís elsulls i veiés com les realitats agrícoles dels països del Sud enels que treballa l’ONG (Guatemala, els Grans Llacs, Bolívia oHaití) poden no ser tan diferents a les que es donen a lanostra comunitat, i que el model de sobirania alimentària éstan possible com desitjable per al nostre sector primari i, pertant, per a la nostra societat. Posteriorment arribà el torn enel que els dos convidats realitzaren les exposicions sobre elsdos models ramaders amb els que fan feina. L’amena xerra-da conclogué amb una degustació de productes típics de lanostra illa, i amb el ferm convenciment, per part de tots elsassistents, que els ciutadans balears poden i han d’elegir laseva pròpia política agrària i alimentària.

Fotos cedides per Xavier Farrés

VSF ens obreels ulls a la realitatagrícola del món

7

8

portada

El xip per a la identificació d’ani-mals de companyia compleix sisanys a la nostra ComunitatAutònoma des de la sevaimplantació, el 8 de juny de 1999

Aquest dispositiu, d’ús obligatori engossos i voluntari en altresmascotes, ha permès crear un cens aBalears (RIACIB) en el que actual-ment hi ha casi 117.000 animals

Transcorria l’any 1982 quan el metgeveterinari nord-americà HannisStoddard, en el seu afany per preservarla vida animal, donà amb un mètode d’i-dentificació que considerà infal·lible.Stoddard arribà a la conclusió de quel’ús del ‘transponder’ (dispositiu electrò-nic d’identificació que conté un codialfanumèric) era l’opció més vàlida iefectiva per identificar animals i es posàen contacte amb el seu creador, unenginyer de so del grup britànic derock, Rolling Stones. Entre els dos, des-prés de diversos mesos de feina, acon-seguiren reduir les seves dimensions,l’encapsularen dins vidre i crearen l’apa-rell que ara coneixem com microxip. Elmicroxip és un petit i sofisticat circuitelectrònic encapsulat en vidre biocom-patible, del grossor d’un gra d’arròs ques’injecta sota la pell de l’animal. Portagravat un codi únic, inalterable i irrepe-tible que identifica permanentment l’a-nimal mitjançant un lector. El veterinariés l’encarregat de la implantació del xip,que s’ha de col·locar al costat esquerredel coll de l’animal, i ho fa mitjançantuna simple injecció.

Ara, vint-i-tres anys més tard, i desprésde patir moltes modificacions, la feinad’aquell visionari californià s’ha convertiten la millor eina per identificar els ani-mals de companyia en la nostra societat.

El xip no evita robatoris, pèrdues, ni l’a-gressivitat de l’animal, però quan unamascota és localitzada, la lectura de lainformació que porta facilita la posta encontacte amb el seu propietari.

Juny de 1999: ara ha fet sis anys

L’aplicació del microxip en l’àmbit vete-rinari, i per tant social, a la nostraComunitat Autònoma es remunta al1999. El dia 8 de juny d’aquell any espublica al BOCAIB l’Ordre del conse-ller d’Agricultura, Comerç i Indústria,Josep Joan Cardona, de 21 de maig de1999, per la qual es regula la identifica-ció dels animals de companyia a les IllesBalears. L’Ordre desenvolupa l’article14 de la Llei 1/1992, de 18 d’abril, deprotecció dels animals que viuen a l’en-torn humà, que estableix l’obligatorietatde censar tots els cans i que aquestsduguin la seva identificació de formapermanent. L’Ordre considera que és el‘transponder’ el sistema d’identificaciómés adequat per dur a terme aquestatasca “per la seva fiabilitat, versatilitat,inocuïtat i seguretat”. Aleshores, elspropietaris comencen a familiaritzar-se

amb aquesta obligació i a les Illes s’iniciauna gran campanya d’identificació cani-na en particular, i d’altres mascotes, engeneral. En aquell moment el microxipes converteix en una realitat i els vete-rinaris són les figures encarregades detraslladar-la a l’àmbit domèstic.

Estiu de 2005. Han passat més de sisanys des d’aquell moment i la implan-tació del xip en animals de compan-yia s’ha normalitzat per complet. S’haconvertit en un acte clínic més en lavida de les mascotes, tant per als pro-pietaris, com per als veterinaris. Aixího explica Amadeo Vázquez, funcio-nari de la Conselleria d’Agriculturaque s’encarrega de la identificaciód’animals. Vázquez valora molt positi-vament el procés d’implantació delxip des dels seus orígens: “S’ha pro-duït de manera correcta i ha estatben acollit pels propietaris dels ani-mals i els professionals, perquè, a mésde suposar uns beneficis per al’Administració, com és dur un censde gossos, també proporciona unbenefici afegit per al propietari, en casde pèrdua o robatori”.

El microxip en animals de companyia,el DNI més eficaç

9

Els clínics també recorden el comença-ment de la implantació del xip. Es produíun allau de clients que acudien a les clí-niques amb els seus animals i demana-ven informació sobre el microxip i lescauses de la seva implantació. Així hoassenyala Mireia Mayol, de l’HospitalCalandrí, a Palma, que recorda que “hi vahaver un any de marge per implantar elxip des de l’entrada en vigor de l’Ordre.Recordo que va ser a l’estiu i que, des-prés d’una reunió amb la Conselleria,s’establí aquest termini. Podríem dir ques’inicià una campanya intensiva d’aplica-ció del xip, que es pogué implantar enmés de 70.000 animals”. Segons Mayol,“l’únic problema que recordo, si es potqualificar així, és la inicial reticència que hihavia per part d’alguns propietaris aidentificar les seves mascotes.Veien unavessant negativa en aquesta mesura. Talvegada la desinformació existent va serel gran problema amb el que es troba-ren”. El seu col·lega Lluís Riera, de laClínica Canis, també de Palma, coincideixamb ella: “La implantació del xip és unprocés normal i lògic que ha anat calantde manera progressiva en els propietarisdels animals. L’Administració i els profes-sionals érem els que ho veiem com unacte clínic bàsic, com una injecció, queserviria per dur un control efectiu delsgossos, i, en cas d’altres animals de com-panyia, evitar abandonaments, pèrdues orobatoris. Recordo que al començamentno hi havia prou xips, i, a més, molts pro-

pietaris posaven traves. Pensaven queera un invent de l’Administració per durun control d’animals o que era unimpost sobre animals de companyia.Considero que ara la normalitat ésabsoluta i ho portam a terme diària-ment a la clínica”.

El cens s’anomena RIACIB

La Conselleria d’Agricultura porta, grà-cies a un conveni signat amb el COVIB,un cens d’animals de companyia.Amadeo Vázquez assegura que “el RIA-

CIB –Registre d’Identificació d’Animalsde Companyia de les Illes Balears- ésuna eina que permet l’Administració durun control en aquest sentit. La nostraidea és, en un futur no molt llunyà, intro-duir el RIACIB com a base de dades a laweb per tal d’agilitar els tràmits”.Evidentment, per ser inscrit al RIACIB,l’animal ha de portar el microxip.

De la mateixa manera,Vázquez expli-ca què és el que passa amb els ani-mals que es troben pel carrer (siguin

abandonats o robats) que porten xip.“El primer que s’ha de tenir en comp-te és que es produeixi un acte decivisme per part de la persona quetroba l’animal, i que el porti a unveterinari o a una gossera municipal.Des de l’Administració hem comuni-cat als centres municipals que tenenl’obligatorietat de tenir lector delmicroxip per tractar de localitzar el

propietari de l’animal i conèixer lesdades del mateix. De vegades,aquests procediments resulten deltot infructuosos ja que no aconse-gueixes contactar amb l’amo o aquestrenuncia a l’animal, un fet que li potcostar una sanció econòmica impor-tant. Aleshores, el que es fa és inten-tar que l’animal romangui a l’esperade ser acollit per un altra persona.Amb això vull dir que aquests animalsamb microxip tenen més possibilitatsde ser adoptats que no pas els queno el duen implantat”, assenyalaVázquez. En aquest cas, tan sols s’hau-rien de canviar les dades referents alnou propietari de l’animal.

Xifres totalsQuants animals hi ha censats?D’aquests, quants són gossos? Segonsles darreres xifres facilitades pelCOVIB, a Balears hi ha censats115.654 gossos, dels quals 3.530 (un 3per cent, aproximadament) són consi-derats perillosos. En aquestes xifress’han d’afegir les mascotes que no sóncans i que, per tant, que no és obliga-tori identificar. És el cas dels moixos,oques o fures, entre d’altres, que arri-ben fins a 1.259. Una altra xifra curio-sa és la que fa referència al total degossos als que se’ls ha aplicat elmicroxip, incloent-hi els finats, queascendeix a 131.048. Es creuria totaixò el doctor Hannis Stoddard?

10

Una einaefectiva perevitarl’abandonamentd’animals

La Llei 1/1992 de 18 d’abril, deprotecció dels animals queviuen a l’entorn humà, con-templa les infraccions en lesque poden incórrer les perso-nes que abandonen els animalsde companyia, i les sancionsque se’ls pot aplicar a aquestespersones.

Així, l’abandonament d’un ani-mal no censat (excepte en casque sigui un gos) es considerainfracció lleu, i pot suposar unasanció d’entre 60 i 300 euros.L’abandonament no reiteratd’un gos està tipificat com ainfracció greu, i pot suposar unamulta d’entre 300 i 1.500 euros.Finalment, deixar a la seva sorta un animal d’una manera reite-rativa és una infracció moltgreu, multada amb una quantitatque pot oscil·lar des dels 1.500als 15.000 euros.

L’instrument més vàlid perlocalitzar els culpables d’aques-tes infraccions no és un altreque el microxip. Llàstima que,de vegades, sigui aquesta (lasanció econòmica) l’única einaper conscienciar a la gent sobrel’abandonament d’animals.

portada

11

perfil col·legial

Joan Torres mai no hagués pensat que esdedicaria al món de la veterinària. Nimolt manco que s’especialitzaria en elcamp dels aliments. Porta 25 anys de fun-cionari i és el coordinador de seguretatalimentària del Govern Balear a la zonad’Eivissa i Formentera. I li agrada. Però depetit, a la seva Eivissa natal, tan sols l’en-grescava volar. Devorava revistes d’avia-ció i somiava amb veure el món des delcel. Als 17 anys es prengué el luxe depresentar-se a unes oposicions per serpilot de complement (“una espècie decurs de formació de pilots de líniesaèries”, explica). En canvi, “per cir-cumstàncies de la vida” -matisa- estudiàveterinària, una professió a la que dedicala seva vida però que no l’impedeix fer elque més li agrada: volar en autogir.

Joan Torres Marí (també conegut comPere Lluc) neix a Eivissa el 1952. Passa laseva infantesa a la capital de les Pitiüsesquan, en ple procés d’adolescència perdefinir el seu futur i amb el món de l’a-viació en el pensament, la veterinàriairromp en la seva vida. “Vaig estudiarveterinària per casualitat”, reconeixTorres. “Un dia, quan no sabia què fer,em vaig trobar amb un amic que em vadir que se’n anava a estudiar aquestaespecialitat.Vaig veure que era una bonaopció professional ja que aleshores non’hi havia molts a Eivissa. Quan em vaigvoler donar compte, ja era a Lleó cur-sant la carrera”, narra Torres. “Ara pucdir que vaig encertar, estic content itrobo que m’he dedicat a una professiógratificant”, afegeix. En acabar, prepara (iaprova) les oposicions de titulars i ésdestinat a Palma. “Vaig tenir sort perpartida doble. Primer, perquè desprésd’un any a Palma es produeix unavacant a Eivissa i torno a casa; i segon,perquè la meva dona Maria Eugèniatambé aconsegueix plaça de funcionàriad’Hisenda al mateix lloc”, diu Torres.

De nou a casa, compagina la seva feina ofi-cial amb la de veterinari clínic, a la vegadaque atén en l’entorn rural. Exerceix tambécom a veterinari d’equins, essent el veteri-nari de l’hipòdrom durant un grapat d’anys.A més a més, també té temps per a la clí-nica de petits animals.“Amb tants d’anys hetingut temps per fer de tot. Fou una èpocamolt divertida de la meva vida. Per passarconsulta, l’Ajuntament em cedí una habita-ció de tres metres per tres metres quehavia de compartir amb el comissari; ell hianava els capvespres i jo els matins. Allàteníem pósters penjats, il·lustrats amb ani-mals per una cara, i amb indicacions sobreles precaucions que és bo prendre envacances per l’altra. La consulta estavasituada a un carrer per a vianants al costatdel consistori i els clients se seien als bancs,sota els arbres, amb els seus animals i espe-raven el seu torn.A dins hi havia una taulaabatible que jo col·locava contra la paretper passar consulta. Després, quan tocavamarxar, donava la volta als pósters i pujavala taula, així el comissari ho trobava tot enordre. Fins i tot, en aquestes condicionsvaig arribar a realitzar una enterectomia(quin atreviment!)... però sortí. De vegadesem trobo amb el comissari i recordemaquells temps”, explica Torres. “Ara –afe-geix nostàlgic- ja no en queda massa d’a-quella Eivissa”. Posteriorment, amb la rees-tructuració, les competències passen a lesComunitats Autònomes i Joan Torrescomença a fer feina pel Govern de les IllesBalears, a més d’obrir la seva pròpia clínicade petits animals.

Torres no s’ha conformat amb llaurar-seuna trajectòria professional i ha volgutcomplir els somnis d’infantesa. Desprésd’opositar per a pilot de complement,realitza un curs de vol sense motor aOsca, i anys més tard comença a volar enparapente. A mitjans dels anys norantadescobreix l’autogir llegint una revista d’a-viació. Marxa a Madrid per aprendre els

secrets d’aquesta pràctica i amb el tempses converteix en un expert. L’autogir ésun aparell inventat per l’enginyer Juan dela Cierva el 1920 i que per volar emprael principi d’autorrotació. Té un motor iunes pales com si d’un helicòpter es trac-tés. Ha de menester uns 150 metres perenlairar-se i, depenent dels factors mete-orològics, pot fer un creuer de 120 o 130quilòmetres per hora amb una autono-mia de vol d’entre tres i quatre hores.

Joan Torres és el primer pilot que ha volaten autogir des de la península fins a lesIlles. Ara recorda la dificultat dels inicis:“Aprincipis dels 90, es podien contar amb elsdits de les mans els pilots que volaven enautogir a tota Espanya. En tornar del cursde Madrid em vaig comprar un aparell ivaig haver d’enlairar-me tot sol. És comaprendre a muntar en bicicleta, però a l’ai-re: pegant bots, aterrant... d’això ja fa deuanys”. En l’actualitat vola acompanyat perla seva dona en el biplaça que adquirirenfa uns anys. És un dels precursors de la‘Giroaventura’, un esdeveniment que escelebra enguany per commemorar el 85èaniversari de la creació d’aquesta modali-tat de vol i que reunirà a desenes d’aficio-nats que sobrevolaran Espanya, gaudint dela seva geografia des d’una altra perspecti-va.“Des d’allà dalt és com si tornéssim alpassat. Abans, en el teu dia a dia, hi haviatemps per fer tertúlia amb una bona cer-vesa, per la xerrada amb els amics... tot eramés assossegat. Ara ja no és així. Tot ésmés ràpid, i influeix en la qualitat de vida,que minva.Allà dalt és diferent”.

Fotos cedides per Joan Torres

Joan Torres:

El veterinaride l’aire

12

actualitat: breus

LA UNIÓN EUROPEA REVISA LANORMATIVA SOBRE GRIPE AVIAR

La gripe o influenza aviar es una enfermedad grave y muycontagiosa de las aves de corral, producida por diversostipos de virus Influenzaviridae. El virus puede transmitirsea otros animales y a las personas por contacto directo conaves infectadas. En personas la enfermedad varía entre unaconjuntivitis leve y una afección grave, a veces mortal; enla epidemia de gripe aviar que aún persiste en algunos paí-ses asiáticos el índice de mortalidad es muy elevado.

Debido a continuos cambios genéticos en estos agentes ya su posible adaptación a los nuevos huéspedes animales ohumanos infectados, los riesgos que presenta para la saludde animales y personas son, en gran medida, impredecibles.Sin embargo, se sabe que los de los virus de baja patoge-nicidad son inferiores a los de los virus altamente patóge-nos (tipos H5 y H7) que pueden causar la enfermedad enaves de corral con un índice de mortalidad del 90 %. Porlo que respecta a la salud pública, se sabe que estos últimosson los causantes de la gran mayoría de los casos humanos.

Especialmente problemático es que algunas aves silvestres(aves acuáticas migratorias, como patos o gansos) actúancomo reservorios. Actualmente no existen ni pueden pre-verse medidas para detener la circulación del virus en éstas;por lo tanto, existe un riesgo permanente de que virus alta-mente patógenos se transmitan de las silvestres a lasdomésticas y, finalmente, a otros animales y a las personas.

La preocupación de las autoridades sanitarias estriba enque los brotes de gripe aviar incontrolados pueden, trassu transmisión desde las aves a las personas, dar lugar a laaparición de un virus plenamente adaptado al hombre ycapaz de causar una pandemia de gripe comparable a la«gripe española» de los años 1917-1919. Una pandemiade estas características podría costar millones de vidashumanas y entrañar gravísimas consecuencias socioeco-nómicas en todo el planeta.

A la vista de los conocimientos cada vez mayores sobrelos riesgos para la salud humana que entrañan los virusde la gripe aviar y de los últimos conocimientos científi-cos, la Unión Europea está procediendo a revisar yactualizar la Directiva 92/40/CEE, que en la actualidad esel marco normativo que establece las medidas de con-trol de la Influenza Aviar.

En la tabla siguiente se exponen los casos humanos degripe aviar declarados hasta el 20 de junio de 2005, porla epidemia que afecta a los países asiáticos:

País Tipo de virus Casos humanos Nº fallecimientos

Camboya H5N1 4 4

Indonesia H5N1 0 0

China H5N1 0 0

Malasia H5N1 0 0

Tailandia H5N1 17 12

Vietnam H5N1 86 38

Total 107 54

El colectivo de veterinarios jubiladosse pasea por la Mallorca rural en ElsCalderers

Els Calderers de Sant Joan es una de las fincas más representati-vas del Pla de Mallorca. Según lo previsto, el día 7 de marzo nosdesplazamos hasta el municipio de Sant Joan para visitarla. Nosreunimos unas 35 personas que tuvimos la ocasión de pasar unashoras en esta casa rural, admirando toda la tradición y artemallorquín que llena todas y cada una de las estancias de la finca.

Una vez en el patio, pasamos al recibidor desde el cual, además delos muebles antiguos que allí se encuentran, se puede contemplar elprecioso patio interior. Luego pasamos al salón-comedor donde des-taca la mesa para, aproximadamente, veinte comensales. La chime-nea tiene un valor artístico extraordinario. Seguidamente fuimospasando por las distintas habitaciones, destacando el despacho-biblioteca del señor de la finca y el despacho de la señora. El amo dela finca también disponía de un aposento donde podía resolver losasuntos propios de su cargo.

Nos llamó la atención el típico “cubricel” colocado sobre las camas delas habitaciones de los señores, que fue del agrado de las señoras.Además, como en la mayoría de casas rurales de Mallorca, pudimosvisitar la capilla en la que solía oficiar el sacerdote (generalmentemiembro de la familia).

La cocina, de grandes proporciones, está provista de todos los ense-res propios de dicho habitáculo.También pudimos disfrutar contem-plando la antigua bodega, con sus exquisitos caldos, y los muchosaperos de labranza que se usaban en los campos de nuestra ruralía,que todavía se conservan en algunos desvanes de la finca. Finalmentevisitamos las dependencias ganaderas, con sus animales autóctonos.

Una vez finalizada la visita tuvo lugar una comida de compañe-rismo en una de las dependencias del popular restaurante “EsCruce”, donde degustamos platos típicos mallorquines.

De vuelta a Palma, nos detuvimos en “Natura Park”, acabando deesta manera nuestra visita agroturística por el Pla de Mallorca, de laque quedamos altamente satisfechos.

AMA celebra el seu 40 aniversari aritme de rècord

AMA, l’Associació Mutual Asseguradora, ha celebrat el seu 40è ani-versari en un lloc de referència entre els professionals sanitaris i elsector assegurador. La Mútua ha aconseguit al tancament de 2004una xifra rècord de facturació (més de 180 milions d’euros), ambmés de 300.000 mutualistes i més de 425.000 pòlisses subscrites.

L’Asseguradora contribueix, des del passat 1 de novembre i entremoltes altres accions, al finançament de les activitats científiques ide formació que el COVIB organitza en benefici dels seuscol·legiats, els quals es beneficien dels avantatges de pertànyer alclub AMA.

AMA és una mútua compromesa amb els seus assegurats, observantsempre les necessitats dels professionals sanitaris, per a poder oferirdiàriament millors cobertures, tant a ells com als seus familiars mésdirectes. AMA aposta de manera sòlida pel futur, és la sisena mútuaespanyola en nivell de primes i és líder en una assegurança tan parti-cular i específica com és la de responsabilitat civil professional.

La agresividad dirigida hacia las personas es un serio problemaen nuestra sociedad actual. Muchas de las leyes actuales sebasan en el control de determinadas razas “potencialmentepeligrosas” para intentar garantizar la salud y la seguridad de lasociedad. Sin embargo, muchos expertos creemos que estasmedidas son del todo ineficaces para controlar la situación.

Los factores que determinan la tendencia de un animal a sermás o menos agresivo son la genética, la socialización del ani-mal (experiencias tempranas), la socialización tardía y entre-namiento (aprendizaje), la salud (médica y comportamental)y el comportamiento de la víctima. La interacción de todosellos es muy compleja y resulta difícil pensar que únicamen-te actuando sobre uno de ellos, el factor genético, puedasolucionarse el problema. Por ello las medidas a tener encuenta, desde mi punto de vista, deberían ser más amplias:

Medidas Preventivas: Control de la población (Censos pobla-cionales, seguros…), control de los perros vagabundos, vacu-naciones, control de la cría masiva de perros y de la cría condeterminados fines (defensa, peleas)…

Recogida de datos después de cada incidente (por ejemplocon cuestionarios estandarizados en los centros de salud),que permita a los expertos determinar cuáles son los gru-pos de víctimas, de animales y propietarios de mayor riesgoy actuar con medidas preventivas y de control eficaces, etc.

Educación: Desde mi punto de vista ésta es la clave parareducir la incidencia de los ataques. Una correcta educaciónde veterinarios (y personal asociado), adiestradores, propie-tarios (clases de socialización), público en general y en espe-cial de niños y ancianos (son los grupos de mayor riesgo) nosayudaría a reducir la incidencia.

Es cierto que la aplicación de estas medidas requiere de unagran implicación política y social, sin embargo a nadie escapala gravedad del problema y por lo tanto de la necesidad deintentar darle solución.

Por lo tanto, la respuesta a la pregunta que encabeza estaslíneas es incontestable, puesto que hay muchos factores quedeterminan la tendencia de un animal a mostrar agresividad,y por lo tanto las medidas a aplicar deberían tener a la mayo-ría de éstos en cuenta.

Tomás Camps MoreyLicenciado en Veterinaria y Master en Etología Clínica

Veterinaria por la U.A.BClínica Veterinaria Balmes

13

actualitat

Perros agresivos: ¿nacen o se hacen?

normativa

* Orden APA 961/2005, de 7 de abril,por la que se aprueba el Reglamento delLibro Genealógico de raza bovinaFrisona Española. BOE 90, publicado el15 de abril de 2005.

* R.D. 368/2005, de 8 de abril, por el quese regula el control oficial del rendimien-to lechero para la evaluación genética enlas especies bovina, ovina y caprina. BOE97, publicado el 23 de abril de 2005.

* Corrección Errores del R.D. 368/2005,de 8 de abril, por el que se regula el con-trol oficial del rendimiento lechero parala evaluación genética en las especiesbovina, ovina y caprina.

BOE 113, publicado el 12 de mayo de2005

* Orden PRE 1377/2005, de 16 demayo, por la que se establecen medidasde vigilancia y control de determinadassalmonelosis en explotaciones de galli-nas ponedoras, a efectos del estableci-miento de un Programa Nacional. BOE118, publicado el 18 de mayo de 2005.

* RD 517/2005, de 6 de mayo, por el semodifica el RD 1133/2202, de 31 deoctubre, por el que se regula, en el ámbi-to de las razas equinas, el régimen jurídi-co de los libros genealógicos, las asocia-ciones de criadores y las característicaszootécnicas de las distintas razas. BOE121, publicado el 21 de mayo de 2005

* Decisión de la comisión 2005/393/CE,de 23 de mayo, sobre las zonas de pro-tección y vigilancia en relación con la fie-bre catarral ovina y las condiciones que seaplican a los traslados de animales desdeestas zonas o a través de ellas. DiarioOficial de la unión Europea L130/22,publicado el 24 de mayo de 2005.

* R.D. 620/2005, de 27 de mayo, por elque se aprueba el Plan de reestructura-ción del sector productor lácteo. BOE127, publicado el 28 de mayo de 2005.

* Corrección de errores del R.D.620/2005, de 27 de mayo, por el que seaprueba el Plan de reestructuración delsector productor lácteo. BOE 129, publi-cado el 31 de mayo de 2005.

14

actualitat

15

Presentado por Hospital VeterinariCalandrí.José Marín PalenzuelaMireia Mayol Colom

Se presenta un conejo enano, albino, de 4 años deedad con un cuadro de anorexia, depresión, inconti-nencia urinaria y orina más rojiza de lo normal. A laexploración, se aprecia dolor abdominal, más marca-do en la zona caudal. Se hacen radiografías lateral ydorsoventral, que muestran una imagen radio densa,de forma redondeada y con espiculas en el abdomencaudal. En la orina hay hematuria.

¿Cuál es su diagnóstico?

¿Qué tratamiento propone?

cas clínic

(resolucióa la pàgina 18)

PREMISPremis 2005 de la Real Acadèmiade Medicina de Balears, dotat amb1.000 € al millor treball d’un tema demedicina o cirurgia de qualsevol espe-cialitat. Presentació dels treballs abansdel dia 1 de novembre.Premi Grup Fer:Medicina Veterinària,dotat amb 1.500 €. Presentació dels tre-balls abans del dia 1 de novembre.VII Edició del premi d’investigaciónacional “Francisco Fernández López”organitzat pel “Colegio de veterinarios deAlmería”, dotat amb 2.400 €. Presentaciódels treballs abans del dia 1 de setembre.

SetembreII Seminario de Vacuno de Carne 2005a LugoDates: mitjans del mes de setembre(dates sense confirmar)Més informació: 982 241193lugo@colvet.esI Jornada: Soberanía Alimentaria yCooperación Internacional organ-itzat per VSF a MàlagaDates: 17 i 18 de setembreMés informació: www.vsf.pangea.orgvsfandaluc@yahoo.esX Simposi anual AVEDILA” aMallorca, organitzat per IBABSA amb lacol·laboració del COVIB, entre altres.Dates: 22 i 23 de setembreMés informació:IBABSA 971 426174COVIB 971 713049//44

XIX Curso Nacional y XVIInternacional de Endoscopia a Càceres.Dates: del 22 al 24 de setembreMés informació: fsoria@ccmi.es

OctubreI Jornada: Soberanía Alimentaria yCooperación Internacional organ-itzat per VSF a MàlagaDates: 1 i 2 d’octubreMés informació: www.vsf.pangea.orgvsfandaluc@yahoo.esSECAL-ESLAV Internacionalmeeting 2005 a ElxDates: del 5 al 7 d’octubre.Més informació:www.secaleslavmeeting.orgwww.congresosecal2005.org2º Congreso Internacional:Autocontrol y SeguridadAlimentaria a BilbaoDates: 17 i 18 d’octubreMés informació: www.kausal.bizXI Congreso Nacional de Historiade la Veterinaria a Espinardo, MúrciaDates: del 20 al 22 d’octubreMés informació: 968 364698cano@um.es40 AVEPA National Congressa BarcelonaDates: del 21 al 23 d’octubreMés informació: www.avepa.org

NovembreV Curso Práctico de Anestesiologíapara Veterinarios a Càceres.

Altes:

Damià Duran ServeraDes del dia 1 de maig de 2005

Enrico Ricardo GiglioliDes del dia 1 de maig de 2005Telf: 971 689 525

Gemma Bossom DiumenjóDes del dia 1 de maig de 2005

David Sintes VinentDes del dia 1 de maig de 2005Telf: 678857549

Indalecia S. Lluch MontanerDes del dia 1 de juny de 2005

Baixes:

Ulf Christian HellingerDes del dia 31 de març de 2005Trasllat

Luis Doménech AmorósDes del dia 30 d’abril de 2005Canvi d’activitat professional

Altes de Clíniques d’abril a juny

Consultori Veterinari El MolinarC/ Capità Ramonell Boix, 14407007 El Molinar – PalmaTelèfon: (659) 483887Titular : Ricardo Núñez Losada

AGENDA COL·LEGI

16

Una vez valorada la situación epide-miológica de la enfermedad de la len-gua azul en nuestro país mediante elanálisis de los datos obtenidos con elprograma nacional de vigilancia ento-mológica y serológica, y los datos his-tóricos de la enfermedad, se promulgola Orden APA/245/2005, que permitíael movimiento de los animales sensi-bles a esta enfermedad desde zonasrestringidas (en adelante ZR), peroconsideradas estacionalmente libres,con unas condiciones ciertamentebenévolas.

Sin embargo, esta norma quedó sinefecto el día 16 de abril de 2005debido a que esta fecha es la quecorresponde a la vigesimoctava ante-rior a la de la reanudación de la acti-vidad de los mosquitos Culicoidesimicola adultos.

Por ello, con el cambio en la situaciónepidemiológica, en esta misma fecha,se publicó la Orden APA/990/2005, enla que se establecen nuevas medidasde protección frente la lengua azul.

Además, esta fecha coincide con losinicios de la temporada taurina, por loque en esta norma se hace especialhincapié en las condiciones para elmovimiento de las reses de lidiadesde ZR.

Esta norma conlleva medidas de pro-tección más o menos exigentes en fun-ción de las condiciones de estanquei-

dad al ataque del vector durante elmovimiento y estancia de de los anima-les en su destino, y de la determinacióndel riesgo que lleve a cabo la autoridadcompetente de destino en materia desanidad animal. En todo caso, incluyenun protocolo de tratamientos coninsecticidas y/o repelentes.

Esto conlleva que, si no se observanlos plazos de espera en los protocolosde desinsectación, se puede incidirnegativamente en la seguridad alimen-taria de sus carnes.

Por ello, es necesario un exhaustivocontrol de estas medidas como armapara verificar que se han respetado lascondiciones destinadas a minimizar elriesgo de difusión de la lengua azul ypara comprobar que se han respetadolos plazos de espera.

PREGUNTA: ¿Puede un veterinario anotar encualquier cartilla sanitaria expedida en su pro-pia clínica la vacunación efectuada a un gato?¿Y la aplicada a un animal exótico?

RESPUESTA: Hasta el día 5 de octubre de2004, estaba en vigor la Orden de 7 de juniode 1996, de las Consellerías de Agricultura yPesca y de Sanidad y Seguridad Social, en vir-tud de la cual era obligatorio que los gatos yperros poseyeran una tarjeta sanitaria dondese anotaran las vacunaciones y demás inciden-cias pertinentes. En cuanto a las formalidadesde dicha tarjeta lo que se exigía era que debíaser expedida por el Centro Veterinario autori-zado previa homologación de la Conselleríade Agricultura.

Esta situación cambió cuando el 6 de octu-bre del pasado año entró en vigor la Ordende la Consellería de Agricultura y Pesca, de27 de septiembre, que adoptó el Pasaportecreado por la Decisión de la ComisiónEuropea de 26 de noviembre de 2003,como modelo obligatorio y único de tarjetasanitaria para perros, gatos y hurones.Todoslos perros, gatos y hurones nacidos a partirde esa fecha deben tener, obligatoriamente,el pasaporte como modelo único y válidode tarjeta sanitaria que certifique su estadosanitario, las vacunaciones recibidas y otrostratamientos.Y dispone la propia Orden queel reparto de este pasaporte deberá canali-zarse a través del COVIB.

En consecuencia, la respuesta a la preguntaes no, ya que sólo podrá y deberá expedir-se en la clínica un pasaporte oficial obtenidoa través del COVIB que, lógicamente, debe-rá reunir los requisitos que la Orden exige.

Nada dice la Orden de la Consellería sobre losanimales exóticos, por lo que podría concluirseque no existe la obligatoriedad de adoptar elpasaporte como cartilla sanitaria. No obstante,ya hemos dicho que la Orden no hace sinoasumir como propio un pasaporte creado porla Comisión Europea a través de la Decisión de26 de noviembre de 2003, pasaporte que estáprevisto para todos los animales de compañía(que no se destinen a una operación de ventao de transmisión de propiedad) incluyendodentro de éstos a perros, gatos, hurones, asícomo, y esto es lo importante, a invertebrados(excepto abejas y crustáceos), peces tropicalesdecorativos, anfibios, reptiles, toda especie deaves (excepto las de corral) así como roedoresy conejos domésticos. Esto nos hace concluirque, si bien puede no ser obligatorio, es cuan-do menos conveniente hacer uso del pasapor-te oficial para los animales exóticos.

BUFETE & ASESORÍA ANTONIO FONT MAS

Es tracta d’una sèrie deparaules/expressions emprades a lesPitiüsesSulla:Sense banyes(cabra sulla = cabra sense banyes) Clavat:Cavall amb infosura

Treure es llit:Extracció de secundinas Emburnat:Amb problemes a les viesrespiratòries Formiga:Dermatitis del pavelló auricular permosques, freqüent al gos eivissenc

GLOSSARI MANESCALDiccionari terminològic veterinari de les Illes Balears

Assessoria Jurídica Entran en vigor nuevas medidas deprotección frente a la lengua azul alinicio de la temporada taurina

Pintura al COVIB

Neix a Alaró, el 1954, i des dels 21 anys pren part en dife-rents exposicions, tant individuals com col·lectives. D’entreles primeres cal destacar :

• Instal·lació escultura ARREL . MAPFRE. Palma de Mallorca;“HORMAS Y PATRONES”. Galeria Pelaires. Palma deMallorca. (Catàleg) en 2004.

• Instal·lació escultura “VENT”. Cala Estància. Palma deMallorca. En 2003.

• “Las mentiras de la luna”. Centre Cultural contemporaniPelaires. Palma de Mallorca (Catàleg), en 2001.

• Instal·lació escultura (PALMA) per a la Universiada 1999.Palma de Mallorca; “O sea por definición”. Galeria MagdaBellotti. Algeciras, a Cadis, o “Artissima 99”, Galeria XavierFiol,Torí, Itàlia, totes en 1999.

A més, la seva obra forma part de diverses coleccions imuseus, dels que destaquen:

• Fundació “La Caixa”. Barcelona.• Col·lecció.Testimoni. “La Caixa”.• Ajuntament de Palma . (Mallorca).• Conselleria de Cultura del Govern Balear. Mallorca• Col·lecció. Pere A. Serra.• A.E.N.A.• Ajuntament d’Es Migjorn Gran. Menorca.

• Fons . del Museu D’art contemporani de Mallorca. Sa Pobla.• E.F.M. de Palma de Mallorca.• Ajuntament de Sant Joan de Labritja. Eivissa.• Ministerio de Medio Ambiente.• MAPFRE. Seu Central de Balears. Palma de Mallorca.• ES BALUART. Museu d’art modern i contemporani de

Palma.• Sa Nostra.• Consell Insular de Mallorca.

Cartas al director

L’obra de Pep Llambias,al Col·legi

17

Respuesta al editorialdel pasaporte de losanimales de compañía

En el editorial que hacía referencia alpasaporte de los animales de compañíapude comprobar que la persona que loescribe desconoce profundamente elorigen, la normativa que da lugar al pasa-porte y sobre todo la gestión y el traba-jo diario de los veterinarios que trabaja-mos para la Administración, y quesomos responsables directos de los des-plazamientos de animales, concretamen-te la Sección de Sanidad Animal.

Debido a que no dispongo de muchoespacio para contestar al editorial,como creo que hubiera sido necesario,no voy a detallar y corregir todas lasinexactitudes y errores que en dichoescrito se manifiestan.

Un aspecto que considero muy impor-tante comentar, es que la persona res-ponsable afirma que el 90% de los veteri-narios no están de acuerdo con la gestióndel pasaporte. En la Sección de SanidadAnimal atendemos diariamente todas lasdudas y consultas que se nos plantean,incluso fuera del horario habitual, y dandoun tratamiento individual a cada caso con-creto.Tengo la oportunidad de hablar con

varios veterinarios cada día y, desde luego,no entiendo este tipo de comentarios.

Mi conclusión es que antes de escribirsobre un tema hay que preocuparse enestudiarlo mínimamente porque luegose emiten opiniones que pueden ser gra-tuitas y bastante alejadas de la realidad.

Reafirmar que en la sección de SanidadAnimal estamos para intentar ayudar aresolver dudas y colaborar con todoaquel que lo solicite.

Carlos Llopis Grua (Colegiado 670)Sección de Sanidad Animal

Ver.Tr. Percibir por los ojos la forma y color de los objetos. // Reconoceratentamente. // Considerar, advertir o reflexionar. // Prevenir las cosasfuturas, presumiéndolas o infiriéndolas de lo que al presente sucede. //r. Hallarse en algún estado o situación.

18

El cuadro clínico del animal, inconti-nencia urinaria, hematuria y dolorabdominal, nos hacen pensar en unapatología de vías urinarias o de repro-ductor, entre las que deberíamos dis-tinguir entre otras, urolitiasis, pigmen-tos, cistitis, pólipos o adenocarcinomas.La imagen radiológica nos inclina apensar en una urolitiasis, hecho que seconfirma con un análisis de orina, en elque se aprecian numerosos cristalesde carbonato cálcico.

TRATAMIENTO

El tratamiento de elección es quirúrgi-co, previa valoración de la funciónrenal. Una elevación de la urea o lacreatinina obligaría a una revisión afondo de los riñones y los uréterespara descartar la presencia de cálculosque estén produciendo un cuadroobstructivo. En nuestro caso, la analíti-ca se encontraba entre los límites nor-males, por lo que se procedió a la ciru-gía para la extracción del cálculo.Antibioterapia pre y postquirúrgica, yanalgesia postquirúrgica.

Cistotomía

Protocolo anestésico habitual conconejos, posicionar el conejo ventro-dorsal, y se prepara para una laparo-tomía asépticamente. La incisión serealiza en la línea media, caudalmenteal ombligo hasta el pubis. Se separa eltejido subcutáneo y si el urolito esgrueso se puede palpar ; inicidir lapared abdominal por ese punto a tra-vés de la línea alba. La vejiga urinariase exterioriza, se sujeta con una sutu-ra y se extrae la orina mediante cis-tocentesis, con aguja naranja.Después se corta con bisturí lascapas serosa, muscular y mucosa de lavejiga hasta visualizar el urolito, quese extrae con fórceps. Se lava la veji-ga con solución salina eliminando res-tos de arenilla y coágulos. Se cierra lamucosa con sutura 5-0 absorbiblecontinua y la muscular y serosa con4-0 absorbible. Comprobar que nohay pérdidas inyectando solución sali-na con aguja naranja y presionando

suavemente. La pared abdominal secierra con 4-0 absorbible discontinuoen la muscular y la grasa. La piel con3-0 no absorbible.

DISCUSIÓN

La urolitiasis es común en conejosdomésticos debido a su particularmetabolismo del calcio, normalmen-te agravado por el tipo de alimenta-ción habitual, alta en calcio quetoman en grandes cantidades, comoalfalfa en forma de pienso, frutas,verduras y grano.

Debemos tener en cuenta que la colo-ración roja en la orina de los conejospuede ser normal, a causa de los pig-mentos de los vegetales. Por tanto,deberemos comprobar siempre la pre-sencia de sangre en la orina medianteanalítica. También debemos considerarque la hematuria no es patognomóni-ca de la presencia de urolitos.

Para prevenir en un futuro la recu-rrencia de cálculos, hay que alterar sudieta drásticamente, evitar la alfalfasiempre, el grano al mínimo o nunca,verduras y frutas bajas en calcio y quela base principal de su alimentaciónsea heno, con lo que se evitan a lavez, problemas de maloclusión, y

digestiones difíciles. Siempre hay posi-bilidad de recaídas (15%) por lo queconviene una monitorización anualmediante radiografía.

resolució cas clínic