886T JW

^y:vetmt **$ '9&p&w&JSS'' *P* ^^"^"^L. 99iftrutiwru/^

OTSVENCKJTS

XORIGUER

Xoriguer que volesper dins Puntiróes teu cant ressonapes Tancat d'es Voltor

Noltros t'escoltani>i el teu cant és viui el teu vol miramde damunt Ca'.n Catiu

Sa gran explanadaque alla se divisaIa dematinadaquan ja fuig Ia brisa

Amb els teus companyspreniu Ia voladade cap a l'Ermitaperquè allà hi habitauna gran senyoratota sola s'enyorai tots Ii cantauperquè ella és Ia reina,Reina de Ia Pau

pausa â Ia .pg. 6

EN ES FORAVILAMDO

s'hon>o que gloses sap ferté un do que Déu 11 daalxi se pot defensarsempre que ho ha de nestezhe vist un foravllerdlns es nostro senenterllavor seva hl vol sembraremperò no va pensarque jo 11 esquitaréi alxi com Ia hi deixarésé cert que no fruitarà

S'ha firmat "foravllando"quan es treball ha acabatJo per a mi vos heu pensatser famós com Marlon Brandoles voleu matar "callando"i no sou més que un volandode col que ja ha espigat

Deis que sou un glosadormés bo que es de Marratxiperò escoltau-me a mii me direu si tenc raód'aquesta professióde raça n'han de venlri vós mai podeu servirperquè nou sou de neixor

PòrtoI és alegrepels seus quatre ventsIa gent quan te penaaquf se consolatots els seus turmentsDe dalt Sa Viletaveuen Sant Marçaltambé Sa Cabanetai Es Figueral ;

Gent que ve de forai de Ia ciutatquan aquí arribenja no se n'han tornatperquè molt ho estimeni amb noltros han quedat

Damunt quatre roquesvivim tots plegatsles terres són poquesperò molt estimamIo que aquí deixarenels nostres avantpassats.

TASAR POCOVI

Me pareix que vós sereucom s'altre foravilàque mos va voler provarperò se va acovardari a vós, vos va fer hereuno importa que hi dubteufort com ell també rebreuprest ho podreu comprovar

Un glosador de naturahonra sa professióen dia fa una cançóIa fa amb una gran flnura1 vós sou una criaturade poca imaginaciói per fer una o amb un tassódubt si 11 sabeu dar "etxura

Jo supòs que vós sabreua on vos vàreu crlarentre muntanya i es plano importa m'ho digueuvos vaig conèixer sa veusé qul sou sense firmarjo vos voldria posarun 10, emperò germàtrob que no el vos mereixeu

Des mestre que me parlaucrec que sense ell puc passarjo bé ae sé defensarencara tenc bona màper aixecar Io que cauvós si no Ii demanauque vos vengui a ajudarno sé com vos ha d'anarsl voleu trobar sa paucom més pagats hl posaues bony més gros se farà

A ES FORAVILANDO

Te firmes "foravilando"segons has manifestati jo et vull dir sa veritathas armat un bon fandangoi ja pots estendre es paraigoque es temporal ha arribat

VuIl pegar dues estretesa aquest foravilerque bufa més pes carrerque un que ha dinat de mongetesi no te posis amb sos Metessi vols que te vagi bé

VuIl pegar dues estretesa aquest foravila"es loco" Ii vaig posari ell me tragué ses braguetesEmperò les vaig dur netesi molt bé me feren quedara tu te vaig ensumari sense gens d'exigerarputs més que trenta genetesi no em facis més teresetesperquè em faras enfadari no me tornis complicaramb homos, i te parl clar,d'aquells que duen faldetes

Sempre faig sa feina netano m'agrada agraviarmolt alerta hem d'estarno caure dins sa cunetai si qualcuna no surt dretamos ho hem de perdonarI t'envia, foravilaun abraç

EN FELIP META

M'agrada dur net es talsense sortir des camisempre m'he sabut lluirf*nt gloses guapes m'espalmirau-vos dlns un mlrallmem si llavors em sabreu dlrni sl vos tornen bullirnl en que vos 'judi en Martino sabreu fer gloses MiI

Avlsar sempre m'agradaen això escoltau-ho bévós sereu com un que en séque voltava pes carreramb sa coa estufada1 pegava qualque bufadapitjor que un molx pes gener1 ara de por que téIa du balxa i amagada

No em vengueu amb contarellesperqué no em fareu callarme vàreu notificarque m'havieu de pltjaramb un verduc ses costellessi de jo pensau fer estellesme tendreu mal d'estellarsom un tió bastant sà1 me solen anomenar

MATBU PALOU BSTARBLLBS

»*««Ä

„.ve ^ v-e^

<^<3foc^V>^>- , c,o^ o\'v^e o° c,o^.X*>VvVV ^V

"t%gS>' 'xe^< W*

^^3*V "

o?6

COMUNICAT DEL P.S.O.E.

EL GRUP MUNICIPAL P.S.O.E., vol fer arribara tot es poble Ia protesta del nostre GRUP, per Iapoca dedicació de D. Guillem Vidal com a Batle deMarratxí i de Ia majoria municipal d'UNIO MALLOR-QUINA a les seves obligacions de GOVERN MUNICI-PAL.

La prova esta en l'EXTRAORDINARI retràsde quasi tres mesos en aprovar els pressuposts muni-cipals de 1.988 i veurem encara quan es duran alPLE.

Hem demanat que com a Grup Municipal, ensfacilitin l'explicació pertinent dels motius d'aquestajornament, que creim que afecta greument Ia gestiómunicipal. •

Marratxí a 11 de Març de 1.988

EL GRUP MUNICIPAL DEL P.S.O.*E.

DURANT EL MES PASSAT

-Primavera, puntual un any més

-303 aniversari del naixement de J.S.BACH

-Venda de béns de l'església per ajudar els necessi-tats

-Gran incendi a Gomila amb cinc morts

-En Josep Carreras torna a casa

-Es feu públic el projecte de port esportiu a CaIaGaliota, fet que suposarà Ia destrucció d'aquestbell racó de Ia nostra illa

-Qui foren els qui votaren contra en Canellas al con-grés d'AP ?

-Més morts per sobredosi d'hero'ina

-Un F-18 i un Intruder a l'aeroport de Palma

-Es Ia mascota digna per l'olimpiada de Barcelona?

-Autopista o no autopista? That's the question

-Menorca, balearitzada sense salvació

-Crim a Santa Maria del Camí

-Setmana Santa a tot el país

G A V 1 M

-4-

MAL ACABAMENT DE MES PEL MARRATXI

Despfes d'una sensacional primera volta, el CE.Marratxí ha caigut dins una crisi esportiva, principal-ment al final del mes de març passat.

El primer compromís seriós on es jugaven mol-tes possibilitats d'aconseguir el campionat, fou a Ma-galluf, on perdé contra el Maganova pel resultat d'l-0. Aquesta derrota es pot considerar normal, teninten compte Ia qualitat i els doblers gastats pel Maga-nova, però el sotrac fort fou el diumenge dia ' 20,quan caigué derrotat dins Son Caulelles, enfront delJuventud Bunyola per 1-3, cosa que unida al resultatd'altres equips ha fet que fins i tot perilli el segonlloc que fins ara ocupava.

CONSTITUCIÓ DE LA JUNTA LOCALDE SEGURETAT

El passat 17 de març es va constituir a l'Ajun-tament Ia junta local de seguretat, amb l'assistènciadel delegat del govern central, Carlos Martín Pla-sència, el capitán de Ia compañía de Ia Guardia Ci-vil, Mateo Fernández Nieto, el brigada de Ia lineade Ia Guardia Civil, Miquel Cabrer Jaume i el capo-ral de Ia Policia Municipal de Marratxí, Jaume Mira-lles Ferrando, juntament amb el batle Guillem Vidal.

1

IV FIRA DE FANG

La IV Fira del Fang de Marratxí es celebraràdurant el present mes. Les dates previstes s6n del15 al 24, essent l'horari de visita de 10 a 13 i de16 a 21 h. EIs dissabtes i diumenges no es tancaràel migdia.

SENYALITZACIÓ DE LA PARADA DEL BUS

Per part de l'Ajuntament s'instal.laran senyalit-zacions on es faci Ia parada del bus. A Pòrtol, carrerMajor, davant Ca'n Crosta i davant Ca's Metge; aSa Cabaneta, al carrer Oleza, a Ca's Macians, a Ca'nCarri6, davant el carrer Marquès de Ia Cenia i aIa plaça de Sant Marçal.

MILLORES A L'ENLLUMENAT PUBLIC

Ca's Vicari, Ia urbanització de Ca's Capità iel carrer de Ia Trinitat de PortoI veuran aviat millo-res a l'enllumenat públic, ja que es canviaran lesbombetes normals per altres de mercuri.

EXCURSIO A PORTUGAL

L'Ajuntament ha organitzat una excursió a Por-tugal, que segurament ja s'haurà duit a terme quansurti aquesta revista. Parteixen dia 30 de març itornen el 4 d'abril.

SORTIDA DELS ALUMNESDEL "COSTA I LLOBERA"

EIs alumnes de Ia segona etapa del "Costa iLlobera", durant el mes de març, han tengut diversessortides. La primera fou una visita al Liceu i al deF.P. Fra Juníper Serra, de Son Cladera, per tal queels alumnes de vuitè poguessin veure les diferentsalternatives de Ia F.P.

També han fet una excursió en bicicleta a l'a-venc de Son Pou, de Santa Maria del Camí.

PREGO DE SETMANA SANTA

El qui fou rector de Pòrtol entre els anys 1956-1967,D. Martí Cifre Cerdà, el dissabte de rams fa verel pregó de Setmana Santa a Ia parròquia de N*.Sa del Carme d'aquesta localitat. Vos n'oferim unextracte a les planes centrals.

CAMPIONAT DE FUTBOL JUVENIL •INTERNACIONAL

Durant Ia setmana santa i organitzat pel C.F.PIa de Na Tesa, es celebrarà un campionat de futboljuvenil, amb Ia participació del Ferriolenc, Rellotge-ria Calvo, Es PIa .de na Tesa i l'equip alemany GroB-gemeinde Überherrn, que visità l'equip local l'anypassat per aquest temps. EIs partits es jugaran aCa'n Gaspar els dies 1,2 i 3 d'abril.

L1AJUNTAMENT I SON CAULELLES

Ens ha cridat l'atenció que des de fa uns mesosoràcticament a cada Comissió de Govern hi ha pro-postes de millo'es devers Ia zona de Son Caulelles;si Ia instal.lació d'una farola, si llevar l'herba deles voravies, si el disc ha quedat massa baix i s'had'aixecar; però això no és res, sinó que totes lespropostes les fa el mateix regidor i tinent de batIe.

-5-

EsPontd'Inca

En Toni "Llubiner"

ENS HA DEIXAT EN TONI "LLUBINER"

Crec que aquest nom no és desconegut pelslectors d'aquesta revista, ja que en altres ocasionsaquesta família ha estat protagonista a les nostresfulles.

Aquesta vegada me suposa un vertader esforçdedicar-hi tan sols unes lfnies a una persona que esmereix quasi un llibre, perquè moltes, moltíssimesde coses quedaran per dir d'en Toni.

Com tots 'sabeu en Toni mos va deixar dia 15de febrer, després de patir una llarga i penosa malal-tia, va lluitar fins el darrer minut per no deixar-nos,i com sabem tots els qui vàrem conviure amb ell,amics, veïnats... els moments que estava d'humorels mos dedicava de bon gust.

Picapedrer i glosador

A qui no ha fet una feineta en Toni?Segurament que Ia majoria de gent d'Es Pont

d'Inca va conèixer el caràcter d'en Toni mitjançatsa feina, ja que Ia seva professió no l'impedia encap moment que Ia 'desentrotIlas acompanyada dedites i gloses populars.

EIs qui no el conegueren com a picapedrer, hantengut l'oportunitat de conèixer-lo a través de lesfestes del poble, • ja que era un personatge típic enels foguerons, revetles, bunyolades... Ia ximbombai ell eren corda i poal a Ia revetla de Sant Antoni;sempre va tenir a punt una glosa per tots els quil'enrevoltaven. Segurament que més d'un va tenirocasió d'escoltar de Ia seva boca aquestes paraules:

S ' A U B O

Vaig veure una porrassaque tenia un aubótan alt com es Puig Majori gruixat no ho era massa,que tenia una rebassacom es Castell d'Alar6.Damunt una roca estavatan fina com un papersi allò hagués estat terrertota Mallorca abrigava.I a Ia fí se resolguerencent homos a tallar-lo,tallaren un any redói encara no pogueren.Dos bons mestres coneguereni quan l'aubó feia mencióuna branca s'esqueixàd'ella varen obrarcent barques que van per mari un pont per un torrenti de s'esmutxí més dolentcent sitges varen cremar.Mentres el trossejavenell feia estelliconsmil cinc^ents carretonsa Ciutat ho traginarencent barques que l'embarcavense'n varen anar a fons.

SA FORMIGA

*$**4'w

*4«

*jft

*

*Una formiga coixa malalta i no pot caminar, a

dur aigua se'n va anar, se va carregar Ia mar, saterra que Déu creà, sa d'aquest món i de l'altre.

(Gloses d'En Toni LLubiner--Toni Servera)

MARITA LLADO

Es PIa de Na Tesa

UN COP D'ULL AL SERVEI DE CORREUS

El fet és que sovint es senten queixes referentsa com es fa Ia distribució de cartes en Es PIa dena Tesa. Hi ha queixes perquè el carter, segons diuIa gent, no compleix Ia seva tasca de Ia mateixamanera per tothom, és a dir, que fa excepcions ité poca amabilitat amb Ia gent "que no Ii cau engràcia". S'ha donat el cas que cartes certificadesno han arribat,al seu destinatari i han hagut d'anara cercar-les a Palma perquè al carter Ii semblavaque no hi havia ningú a Ia casa, però de fet ell noho comprova perquè ni tan sols davalla de Ia motoper tocar a Ia porta. Casos com aquest i altres desemblants han fet que moltes persones es queixini reclamin sota veu explicacions i es demanen finsa quin punt seria pertinent una denúncia.

Per una part tenim les queixes de Ia gent per-què segons ells el carter no fa Ia seva obligació.Per altra part hem d'observar que en poc temps Iapoblació és quasi el doble que abans de fer-se tantesi tantes de cases i "casetes". Ençara hi ha moltescases d'aquestes noves, carrers sencers, que no tenennom ni número i amb aquestes circumstancies noés d'estranyar que les cartes no arribin. També ésimportant el fet que moltes cases antigues no tenencap bústia per al correu i se suposa que n'hi hauriend'instal.lar una. En una paraula, no dubtam que edlcarter no faci Ia seva obligació atenent-se als dretsi els deures que té com a funcionari. Però el mésgreu és que, amb les mateixes condicions, ja siguinadverses per fer el seu treball o no hi siguin, el car-ter fa ulls grossos per uns i per altres no.

AVIS ALS GLOSADORS

A partir d'aquest mes totesles cançons .i gloses que arribina Ia Redacció han de dur el nomi els llinatges de l'autor ben clars1 llampants, encara que damuntIa revista surtin amb seudonimo mal nom. Estam?

Enviau els originals abans del 22d'abril per a Ia publicació del maigEstam?

ve <k &x ^ao4na4

EN ES FORAVILA

Veig que aquest foravilàvos dóna molta llenderaés glosador de primeraho ha sabut demostrari ara vos tocaràper glosar, anar-li darrerai treis-vos des cap sa quimeraque no el podreu fer callar

EIl parla clar perquè potsap que es pot fer escoltari si el feis enfobiolarvos farà fer es borinotque m'haja alegrat un pocjo no ho puc dissimulari és perquè veig que un n'hi haque vos ha sabut tocarses pilotes en es joc

Arruixa-los foravilàque és Io que han de mesterfan Io que no saben feri s'arrisquen a bravejarells es creuen que es glosarconsisteix just en cantari no s'aturen a pensarque es cervell té es seu paper

Crida'm si m'has menesterjo te vull donar una màencara que tenc ben clarque totsol te'n pots desfersón glosadors de paperque no se poden banyari si no poden glopejarquan es posen a glosarcasi-mai les surt res bé

Foravila ets molt boper fer una glosa sanaa sa Comissió Portolanano les tenguis gens de porfe-los ballar amb so teu sode bona o de mala ganacom un vent de tramuntanaque bufant les fa fer es troi si no els basta aixòllavors esposa-los sa llana

Gloses amb intel·ligènciaaixò es veu bastant clari si veus que et poden picartu les prens amb paciènciaque si comets qualque imprudènciate voldran sempentejarcosa que això no se faquan un home sap glosarcom tu bon foravilàIi han de fer reverència

Ara ja te deix anartu segueix glosant com araforavilà no tens taraningú te podrà fer callari si t'arriben a engronsarque seria cosa molt rarajo per tu vull dar sa caraquan tu m'ho vulguis manar

UN ANONIM

-7-

Una novetat que fa estona havia de sortir: Espub "S'Amagat", que du uns mesos en funcionament,a tota marxa, pel que sembla...

Així com tampoc no fa massa temps que havien:elebrat les seves una altra coneguda parella porto-

Jana: l'amo en Miquel Canellas "des Caülls" i madoljosepa Bonnín, "de Ca na Pepa". Que sigui per moltsImés!

f l; -^f

tf&*Eleccions sindicals a l'Ajuntament, per part dels

funcionaris. EIs elegits: Artur Suau (per UGT), Fran-cesc Tomàs (UGT) i Josep Pou Fiol (lndepend.-UGT)

Uns vénen i els altres se'n van. Dos conegutscomerços de Portol han tancat les portes: el cafè"Es Cine"..

... i Ia botiga "d'es Centro" o "de Ca'n Rigo".Han estat molt d'anys donant un bon servei. Cinquanta anys de pau i concòrdia. Mestre Pep

Mulet "Rabass6" i Mado Antònia Canellas "Rugal"han celebrat les noces d'or matrimonials. Enhorabona!

-8-

CABRERA PASSA ^MARRATXI"NO HEM HEREDAT

LA TERRA DELS NOSTRES AVANTPASSATSSINO QUE ESTAM UTILITZANT

LA DELS NOSTRES DESCENDENTS"

Amb aquestes paraules de l'Organització Mun-dial de Ia Salut i del Medi Ambient transmeses perMiquel Ray6, president del G.O.B., s'inagura el passatmes de març l'exposici6 sobre Cabrera a I'escqlaCosta i Llobera de Portol.

Fou Ia possibilitat l'esmentat arxipèlag dintredel nostre propi municipi, doncs els més de 40 pla-fons i diverses maquetes representen Ia més completainformació que mai s'ha fet de Cabrera; no nomésen l'aspecte de Ia naturalesa, tema central de l'expo-sició, sinó també sobre Ia seva histÒria, geografia,toponímia, tradició, recursos etc.

L'objectiu d'aquesta exposició itinerant que desde Ia inauguració a Palma fa un any, ha recorregutgran part de l'Illa, no és altre que inculcar Ia neces-sitat imperant i l'obligació de fer nostra aquesta de-claració institucional per al món sencer, de deixarals nostres hereus Ia terra que es mereixen i de Iaqual no en som els amos absoluts, sinó els seus cir-cumstancials pobladors.

Certament, Cabrera no és més que un punt enel món, però és també el racó gelÓs i formós deIa Mediterrània, Ia protecció del qual ha d'esser cui-dada pels illencs. D'aquí Ia campanya del GOB peraconseguir una completa protecció que ara ja nomésdepèn d'una decissió .política com és Ia declaracióde Cabrera com a parc nacional marítimo-terrestrede les Balears.

Cabrera va esser a Marratxí per a divulgar Ianecessitat d'aquesta protecció i demanar al nostreAjuntament una adhesió a Ia declaració de parc natu-ral. Ho han fet ja varis municipis de • Mallorca, elprimer fou el de Palma, al qual pertany l'illa de Ca-brera.

Esperem que el nostre municipi que col.laboràen el transport de l'exposició cumpleixi prest Ia peti-ció d'adhesió feta per Miquel Rayó als dos regidorspresents en Ia inauguració.

MIQUEL ANGEL FONT

<&e&**$&>tmi**^rsr^

, i·ldem*5eUevaI>

,oi'*^5dW11D^.eW**nW*65-Rec.nW^i2a22"Ho^1'

tf«&

ws«'>*'1Ul4«

»»W4

Excursions

ES CANO DES MOROI SA TALAIA DE LA VICTORIA

Aquesta petita excursi6 aconsellam fer-la a en-trada d'estiu ja que en haver-la acabada podem pas-sar unes hores en les seves aigües cristallines qu"ehi ha en tot el seu entorn. Disfrutareu de fer-la tantpel seu meravellós paisatge com pel seu gran histo-rial (des Canó des Moro), ja que aquest moro va ferun refugi a sa Penya Rotja i va fer un pas únic perpoder-hi anar pel penyalar de Penya Rotja i contro-lar els invasors.

Començarem l'excursió a l 'ermita de Ia Victò-ria, deixant l'ermita a I'esquerra agafarem camí finsarribar a una explanada baix de Ia talaia de Ia Vic-tòria. Aquí agafarem un caminoi que voltejant ensdurà a dalt de Ia talaia. Aquí dalt podem contemplaruna gran vista que va des de Formentor a Cap Fer-rutx i tot el pla de Muro i Sa Pobla. En estar can-sats de veure aquest hermós paisatge i haver begutaigua fresca (ja que dalt del refugi de Ia Victòriahi ha una cisterna amb aigua molt bona) seguirempel mateix camí avall. En esser a uns 800 m. abnasd'arribar a l'ermita veurem a Ia dreta un caminetamb una passadora de barres d'ullastre, seguint perella ens dura a l'entrada del Canó del Moro. En ha-ver travessat aquest pas tan impressionant ens tro-barem en el refugi del Moro, d'on podem contemplartota Ia península de Cap Pinar. També veurem unindicador que posa mirador Penya Rotja, seguiremamunt i en esser a dalt trobarem el mirador del mo-ro, i també el seu canó que, encara segueix allà ma-teix si no eI se n'han duit. El camí de tornada elfarem pel mateix lloc.

EDITORIAL-9-

SA COVA DE SON CAULELLES:

JA ESTA BE!

Quan Ia nostra democràcia donava les primerespasses, érem molts que esperàvem il·lusionats queles coses canviarien, que es respectaria el nostrepassat, es lluitaria pel futur, en poques paraules es-peràvem un canvi que dignificas el nostre pas peraquesta terra i deixàs un patrimoni històric i culturalals nostres fills.

Però res d'això fins ara ha passat, i per aixòdes d'aquessta plana deim i cridam amb força: JAESTA BE!. Es necessari que d'una vegada per totesl'Ajuntament o l'organisme pertinent faci neta, digni-fiqui, protegesqui i senyalitzi Ia cova de Son Caule-lles, que tal com es troba actualment és una de lesvergonyes del poble i fa empegueir qualsevol quepassi per allà.

Creim que amb tants d'anys de comandar elsmateixos ja haurien de saber el que significa pera les futures generacions conservar el nostre patrimo-ni " ecològic, lingüístic, urbanístic... i arqueo,logic, elpoc que ens queda. I no seria de més que ara quedins el pinar de Son Caulelles s'han començat a arra-bassar pins i a fer carrers, hi hagués una comissióque observàs les obres per si acàs sorgien nous em-plaçaments arqueològics, cosa que no seria d'estra-nyar.

I repetim JA ESTA BE! de destruir i no conser-var. La cova prehistòrica de Son Caulelles s'ha demantenir neta i ben senyalitzada. L'Ajuntament had'esser el portaveu de tots i no d'una minoria quenomés pensa en destruir i no pensa en el futur. Se-nyors regidors , prenguin definitivament Ia iniciativaenvers Ia cova de Son Caulelles, no vulguin passara Ia història com el consistori que permeté Ia degra-dacio d'una de les poques restes prehistòriques dequè podem gaudir.

EL CONSELL DE REDACCIO

b 99osca BarruJaHorari a'proximat: 3 hores

JORDI CLOQUELL

f% IEI hOlWxT\ ¿fcH »«esVcoWfeMvOPAL^

u;Ws

COMUNICATSL1ALBUFERA, PARC NATURALLa Conselleria d'agricultura i pesca ha fet un

decret de declaració de S'Albufera de Mallorca coma parc natural.

VIATGES DEL PRESIDENT CANELLASDurant el, mes de febrer, i més concretament

els dies 1,2,3,4 ha fet una visita a Anglaterra onha mantingut entrevistes amb el subsecretari d'estatper assumptes exteriors Tim Edggar. Assistiren aldebat "question time", on Ia primera ministre Marga-ret Tatcher contesta les preguntes que Ii fan els di-putats durant 15 minuts. També durant el viatge va-ren visitar Edimburg.

VIATGE DE PROMOCIO DE LES ILLESAquest mes d'abril, el director general de pro-

mocio turística, Eduardo Gamero, juntament amb Iaparticipació del foment de turisme de Mallorca, elde Menorca i el d'Eivissa i Formentera, aixT comrepresentants del sector hoteler faran una promocióde les nostres illes al sud de França. Començarà el18 per acabar el 21, visitant les ciutats de Burdeus,Toulouse, Montpeller i Marsella on mantendrán unseguit de reunions amb destacats membres de lesdistintes agències de viatges de Ia zona.

ENTREVISTA DEL PRESIDENT AMB EL BISBEAmb una entrevista mantinguda ente el presi-

dent Canellas i el bisbe Teodor Ubeda, en motiu deIa propera beatificació de Fra Juníper Serra. El pre-sideínt feu aribar al bisbe el desig que en un delsviatges del Papa per Europa pugui visitar Ia nostraComunitat Autònoma, donat el fervor dels mallorquinsper poder rebre el Sant Pare dins Ia nostra terra.

CONSELLERIA D'EDUCACIO I CULTURAHa fet un esquema del pla d'actuació de Ia

direccio gral d'educació, que ha distribuït en tresblocs per tal d'aconseguir una total normalitzaciói ús de Ia nostra llengua.

CONSELL INSULAR DE MALLORCAEl C.I.M. ha subscrit un concert amb l'INSALUD

de Balears, per tal que l'Hospital General de Mallorcapresti serveis sanitaris aIs beneficiaris de Ia S.S.

Resum elaboratpel nostre redactor

Miquel Bosch

PoliciaMarç

Dia 1.- Tres joves s'aficaren amb un nin dfi Ii robaren Ia bicicleta

2.- Dos individus varen robar diverses eines de l ' i .terior del cementeri municipal.

4.- En un domicili d'Es Pont d'Inca un individuintentava robar. Fou sorprès per un fill de Ia casa

' que et va fer fugir després d'un enfrontament.

Un turisme va rompre Ia direcció i xocà ambIa paret. No hi hagué ferits.

5.- Un turisme xocà contra un -pi de Ia plaçade Sant Marçal.

7.- Se muntaren controls policials perquè a mig-dia havien robat Ia sucursal d'una entitat bancàriaa Santa Maria del Camí.

A les 17'35 una pala excavadora arrabassa unfil telefònic i Ia paret d'una vivenda.

A les 15'10 va esser retingut Sibeno Baider Ro-Hd perquè no volgué pagar Ia factura d'un restaurantde Ca'n Farineta i per anar indocumentat.

8.- La P.M. va conduir a les dependències poli-cials, per mendicitat, Rafel D.B. a qui trobaren ante-cedents penals.

10.- A les 15'15 hi hagué una colisió entre dosturismes en Es Pont d'Inca. Un d'ells fou atès a SonDureta.

A les 16'30 hi hagué una baralla entre JaumeR.B. que pegà a Francesc J.C. de 85 anys, interve-nint en defensa seva Manuel M.A. Hagueren d'esseratesos a Son Dureta i fou necessària Ia intervencióde Ia P.M. i de Ia G.C.

Aquesta . P.M. intervengué una xarxa de caçaarhb els corresponents utensilis, així com ocells, tantde reclam com morts. Foren entregats a un centrebenèfic.

19,- En un bar d'Es Pont d'Inca hi hagué unagran baralla entre pares i fills. Hi hagué Ia interven-ció d'aquesta P.M., de Ia G.C. i d'una ambulància.

Q/reGó de betmana. ¿anta - i i -

PREGO DE SETMANA SANTA

Extracte del pregó fet per D. Martí Cifre Cerdãel passat dissabte 26 de març a Ia parròquia del Car-me, de Pòrtol.

AMICS CONEGUTS I AMICS A CONEIXER:BON VESPRE A TOTS !

L'enfilall d'anys d'agradable convivència entrevoltros i les diverses visites que us he anat fent ambocasió d'algunes festes parroquials m'estalvien Ia fei-na d'enredar-me en qualsevol casta de presentaciómés o manco cerimoniosa. Anem, doncs, cap dreta Ia nostra tasca.

Estam en el portal de Ia Setmana Santa, enquè revivim els grans Misteris de Ia nostra Redemp-ció. El PREGO d'anit no voI esser un sermó mésd'aquests dies, però sí l'exposició d'un tema que estaíntimament lligat a l'obra salvadora de Jesús. Untema de perenne actualitat. Un tema que interessaa creients i a descreguts. TaI com esta anunciat,tractarem "ALGUNS ASPECTES DEL BINOMI FE-CULTURA".

D'entrada vull fer notar que, en dir "Fe", emreferiré a Ia fe cristiana; i, quant al concepte "Cul-tura", si bé tendra el sentit ample de "Cultiu delsbéns i valors naturals", de fet, em cenyiré quasi ex-clusivament al món de les idees.

L- TRIPLE ACTITUDDAVANT EL PROBLEMA DE L1HOMO

(...) Podem començar dient que hi ha dues acti-tuds extremes que no encaixen dins Ia dinàmica d'a-quest august misteri (Ia Redempció de Crist): I1OPTI-MISME radical i el PESSIMISME obstinat.

EIs Optimistes més ufanosos bravegen de quèhabitam "en el mi l lo r dels mons possibles", segonsl'expressió d'En Leibniz.

(...) PeI contrari, els Pessimistes extremats totho veuen negre, ja que amb En Schopenhauer, pensenque el bé esta predominat sempre pel mal. Tambéen aquest sentit podem citar un pensador contempo-rani, Michel Foucault, que ens dóna aquesta recepta:"A tots aquells que encara volen parlar de l'homo,del seu regne o de Ia seva "alliberació, no se'ls potoposar altra cosa que una mitja rialla filosòfica".

Contra aquestes postures viciades, Ia Bíblia con-templa l'home, al matejx temps, com un teixit deprodigis i de misèries, però dins un camí de genuïnaesperança.

(...) Jesüs, Saviesa del Pare, ha estat constituïtIa més autèntica clau d'interpretació d'aquestes an-tinòmies. Com? Nb, certament, amagant el cap da-vall les ales, com l'estruç; ni adoptant Ia tàcticaenganosa de mirar només Ia meitat plena de Ia bote-lla per no veure l'altra meitat buida; sirtó agafantel bou per les banyes. VuIl dir que el Salvador, pas-sant de Ia Mort en creu al refloreixement de Ia Res-

surrecció, ha assumit Ia mateixa misèria humana il'ha transformada en brollador inestroncable de felici-tat (...)

Com a síntesi de Ia triple actitud que acabamde dibuixar, escoltem les paraules magistrals del Car-denal Danneels, Relator del Sínode sobre els 20 anysde Postconcili. Són aquestes: "Quan els cristians par-lam de Ia Creu, no mereixem el qualificatiu de Pes-simisme ni el d'Optimisme. Volem assumir fortamentel Realisme de l'Esperança cristiana".

IL- FE I HUMANISMES

(...) Observem a continuació uns sistemes ideo-lògics que es presenten com a solució a Ia problemà-tica de l'home. Em referesc als anomenats HUMA-NISMES. EIs podem definir com "les doctrines queafirmen els valors de l'home i Ia seva dignitat".

(...) El botó de mostra que vos oferesc no potesser més famós. Es el MARXISME. Sorgí en so deguerra contra el Capitalisme regnant. No Ii podemregatejar el mèrit d'haver denunciat nombroses escla-vituds, especialment les explotacions dels més dèbils.També ha alçat Ia bandera de l'alliberació. No obs-tant, havent col.locat Ia societat primer que l'home,Ii ha robat a aqüest el seu personalisme. No és ne-cessari esser massa espavilats per detectar que, aIlaon ha pogut aferrar, Ia seva "dictadura del proleta-riat", esperonejada per Ia típica "lluita de classes",ha caigut en una greu contradicció: Ia de sotmetreIa gent a una esclavitud major.(...)

D'aquest humanisme, com de tots els demésque estan tocats d'ateisme, podem dir que privenl'home de Ia seva dimensió més elevada: Ia vocaciódivina (...)

Joan Pau II, comentant això, té Ia següent fraselapidària: "La ideologia de Ia mort de Déu... és Iaideologia de Ia mort de l'home".

Davant Ia insuficiència dels humanismes ateus,serà bo aportar ara les notes peculiars de l'humanis-me cristià. Aquí les teniu, telegràficament: La prime-ra és l'amor (...) Ia segona és l'esperança (...) i Iatercera és Ia justícia (...)

-12-III-FE I ANTIHUMANISMES

(...) EIs ANTIHUMANISMES s'anomenen així per-què despulles l'home dels valors que el configurencom a tal, ja que el conceben, més aviat, com unsimple objecte més de Ia Naturalesa (...)

Entre els exemples més extremosos d'antihuma-nismes moderns podem citar l'anomenada TEORIADE LA IDENTITAT, que ve a convertir Ia personaen un simple tipus d'ordenador o robot, si bé magní-ficament sofisticat (...)

No cal dir que estan en els antípodes de Iafe. Però hem de fer constar, endemés, que tota unalegió de propis científics s'hi ha tirat damunt, perfer-los guerra dins el mateix camp, defensant Ia su-perioritat de l'home com un esser qualitativamentdistint, no ja de qualsevol maquina, sinó de tot ani-mal (...)

IV- FE I CANVIS CULTURALS

(...) Aquests CANVIS empelten sovint un noucaràcter a Ia vida. Per una part, Ia fe ha de roman-dre sempre feel a Ia Paraula de Déu, que és intoca-ble. Per altra, emperò, Ia mateixa fe ha d'esser unatorxa ben rutilant que ha de projectar sa llum a lescircumstancies, de si, mudables de Ia nostra existèn-cia.

Per no perdre el tren de Ia vida, és precís que,en tot moment, anem amb les antenes ben posadesper captar-ne les variants més suggestives, que sónels SIGNES DELS TEMPS, expressió a Ia qual donagran actualitat el genial papa Joan XXIII. Però, quèsón els "signes dels temps"? En sentit positiu, elspodem definir com "els fenòmens que, per Ia sevageneralització i freqüència, caracteritzen una èpocai expressen les necessitats i aspiracions de Ia humani-tat present". En.concret, podríem dir que els princi-pals "signes dels temps", avui, són els següents: Iadignitat de Ia persona, el desig de llibertat, Ia solida-ritat universal, Ia democràcia, l'alliberació dels indi-gents i oprimits, Ia promoció de Ia dona i, ja mésde cara a l'Església, l'ecumenisme i l'apostolat se-glar.

(...) Com és natural, els "signes dels temps"van a bracet amb noves 'ideologies que, a Ia vegada,reclamen noves claus d'interpretació de Ia vida i quel'Església ha de procurar cristianitzar (...)

(...) Dins cada tipus d'ideologia s'han de cercarels valors que són essencials a l'Evangeli (...)

V.- FE i" CULTURES AUTÒCTONES

(...) En aquest panorama, tan ricament policro-

mat, de lesCULTURES AUTÒCTONES és on Ia feha de celebrar el seu millor consorci.

(...) Com bellament declara el darrer concili,"l'Església, -Poble de Déu- en plantar-hi el Regne,no Ileva de cap poble res dels béns temporals, ansal contrari, afavoreix i assimila, en tant que bones,les qualitats, els valors o costums que expressen Iapersonalitat de cada regió; i, assimilant-los, eIs puri-fica, envigoreix i potencia". Es Io que avui en diaes vol dir amb el nom de INCULTURACIO DE LAFE.

Malgrat els canvis i influències estranyes, cadanació o poble ha de conservar gelosament Ia sevacultura típica. Es part del propi esser. En frase delPapa actual a Ia UNESCO: "L'home sempre viu se-gons una cultura que Ii és pròpia". Això no lleva queles diverses cultures autòctones es mantenguin ober-tes a Ia cultura universal. Aquesta és Ia manerad'enriquir-se recíprocament. Aquí ve com anell aldit Ia valenta exhortació als joves, del nostre altíssimpoeta Costa i Llobera:

"Siau qui sou;mes no us tanqueu, ombrívols,dins una llar històrica

sense horitzons. Volau sobre les terresenfora, amunt, com l'àguila!"

No hi ha dubte. Entre els grans valors,culturalsd'un poble, ocupa un lloc eminent Ia seva LLENGUA.Escoltem Ia bellísima proclamació de Joan Pau IIals joves de Toquio: "La cultura de cada nació s'ex-pressa, entre altres coses i més que en cap altra,en Ia llengua. La llengua és Ia forma que donam aIsnostres pensaments; és com un vestit on hi aficamaquests pensaments. La llengua inclou eís trets d'i-dentitat particulars d'un poble i d'una nació".

Aquesta é s I a raó perquèl'Església ha volgutintroduir les llegües vernacles dins Ia litúrgia, arraco-nant, amb moIt de sentiment, eI llatí. Qui no veuque una pregària surt més espontània i vivia, si esresa en Ia llengua que un sempre ha parlat?

Com a mallorquins, ens toca col.laborar entus-siàsticament perquè, dins el degut respecte i atencióals forasters, Ia nostra llengua catalana, amb les no-bles peculiaritats locals, es vagi normalitzant aviat.Ja comença a esser hora que Ia jovenea es llevi elvici de "coir" l'autobús, de "coir" el tren o de "coir"el barco; i aprengui a reservar aquest verb per quanhagi d'aixecar un paper d'enterra o vulgui aglapiruna fruita saborosa que penja de l'arbre...

Un altre factor rellevant que no puc deixarde mencionar és el FOLKLORE, Ia cultura de caràc-ter popular o tradicional, en el millor sentit de Iaparaula. El lletraferit Francesc de B. MoIl diu deIa cultura tradicional que "expressa vivament Ia ma-nera com el poble concep el món i Ia vida" i quereflecteix "com un mirall ben net Ia psicologia deIa gent...". De fet, basta comprovar que és per lesfestes de tradició popular quan Ia gent acudeix demanera espontània i multitudinària.

Quant al folklore literari, qui no s'ha entussias-mat, essent nin i no tan nin, davant les escenes vi-víssimes de les "Rondaies Mallorquines", admirable-ment transmesses per Mn. Antoni M* Alcover? Nomscom "En Martí Tacó, L'amor de les tres taronges,En Pere de sa butza o en Joanet de sa gerra" vénena Ia memòria sense pensar-hi gens...! I ¿qui no quedaembadalit, escoltant una bona "Codolada" o un bell"Romanç", tal com els arreplegaren en llurs canço-ners eIs benemèrits Pare Ginard i Josep Massot iPlanes (...)

Jo mateix no em podré retirar anit sense havercaigut en Ia temptaci6 de recitar-ne un parell d'a-quests poemets, de saba antiga.

El primer l'he triat com ben representatiu debastants de valors mallorquins, ja que tot ell traspuallambreigs de garridesa, bateçs de l'antiga "Illa deIa Calma", aires de noblesa, flaires de religiositat...;i tot això servit en una salsa d'humor ben fi. Vet-lo aquf:

LA DAMA D'ARAGO

A Aragó hi ha una dama polideta com el sol...

I ara, en forma abreujada, vos n'oferiré un altrede romanç típic, per cert ben serios, però que vessatot ell Ia bellesa més sublim. Es l'exemple d'un corfeel fins a l'extrem. Es diu:

BLANCAFLOR

Al mirador del castell, Blancaflor està asseguda...

VI.- ACABAMENT

Acab. Com si tornàssim de fer un viatge il.lus-tratiu, hem contemplat uns quants paisatges de l'am-ple camp del binomi FE-CULTURA, tal com anuncià-vem en el capçal d'aquest PREGO.

(...) Quedaria satisfet, si, amb aquesta senzillaactuació d'anit hagués contribui't a fer arrelar unpoc més endins Ia nostra fe, a fer grellar un pocmés fort l'esperança i a fer granar més bé Ia cari-tat. Són les grans eines per a Ia nostra tasca conjun-ta de construir el món millor que tots enyoram (...)

I ara sí que us dic "a reveure" amb un parellde versos, senzills però sincers, que m'he atrevit acompondre, com ramet que deix aIs peus de Jesús,Mort i Ressuscitat:

Demà alçarem les palmesi d'olivera els rams;"Hosanna" tots cridem-lial Príncep de Ia Pau!

Dijous és Ia Diadadel Cant d'Amor més gran:Pa i Vi d'Eucaristiafan u amic i Amat...

Divendres, al Calvari,l 'AnyelI de Déu ploram...Sa sang renti les culpesdels cors humiliats!

Diumenge bell de Pasqua,relIuu el SoI més alt...Trinem-li: "Alleluia"a Crist-Ressuscitat!!Amb Vós, oh Verge-Mare,a vostro Fill pregam:que tot cor reviscoli,com prat exhuberant!!!

AIXI SIA I MOLTS D'ANYS

MARTI CIFRE, Pvre

IV TROBADA D'ESCOLES MALLORQUINES

A SOLLER.

Dia 7 de maig, dissabte de Sa Fira, es celebra-rà a Sóller Ia IV 'Trobada d'Escoles Mallorquines. Mésde 60 escoles de Ia nostra illa protagonitzaran unajornada de treball i germanor entorn d'una lluita iun ideal: que el català i Ia nostra cultura estiguinpresents a les escoles en totes les activitats instruc-tives, comunicatives i educatives.

L'any 1.984 es reunien a LLuc les primeres nouescoles que iniciaren ensenyament en català: Matade Jonc, Escola Teix, Escolania de Lluc, Rafal VeIl,Campos, Gabriel Alzamora, LLoret, Montuïri i Deià.Aquesta primera trobada fou una empenta dels mes-tres de Ia C.E.N.C. (Comissió per a l'Ensenyamenti Normalització del català), un col.lectiu que ha duita terme una tasca constant fins avui.

Aquesta IV Trobada de Maig vol insistir, unavegada més, que 'la labor no s'ha acabat, que nomésjust acaba d'iniciar-se. No hem d'oblidar que si avuiIa llavor s'ha començat a escampar a seixanta esco-les és degut principalment, i quasi exclussivament,a Ia labor anònima i sense defallir d'uns professionalsde l'ensenyament conscienciats, que des de les darre-retes del Franquisme, passant per l'esdevvenimentde Ia Democràcia i Ia nostra Autonomia, han hagutde subtituit Ia manca d'iniciatives o les traves deles institucions.

Des de Ia VaIl de Sóller, es vol llançar un mis-satge de cos, unió, de suma. Aquesta comarca haaconseguit que set escoles damunt deu (Deià, Fossa-ret, Sant Vicenç de Paul, L'Horta, Ses Marjades, EsPuig i Port) treballin en Ia nostra llengua, una llen-gua que necessita ser totalment present entre elsinfants, puix el dia de demà seran ells els qui haurande defensar i escampar Ia nostra malorquinitat.

Des d'aquestes línies volem entusiasmar a totmestre a sumar-se a Ia IV Trobada. Exposicions, ac-tes, reivindicacions i bulles vos esperen; amb el desigque tots junts ens animen a continuar o iniciar unalabor que dóna i/o donarà camí principal a Ia profes-sió. La C.E.N.C. en serà guia i el Consell Insulari Ajuntaments de' Ia comarca en seran suport.

JAUME ALBERTI SASTRE

CARTAOBERTA

pel Consell d'Europa i que aquest inventari haguésestat aprovat pel Ministeri d'Educació i Ciènciael dit 31 de Març de 1.967, si ara no es complei-xen les normes de protecciéstablertes per Ialegislació vigent per part de l'Ajuntament deMarratxí.

D'una forma especial em dirigesc al regidorde cultura de l'esmentat Ajuntament perque esticsegur que prendrà les mesures adients per a_ Iaprotecció i conservació d'aquest monument històric

LA COVA PREHISTÒRICA DE BflKTOL ìUN KONUMENT HISTORIC-ARTISTIC EN TE\ILL

Per Decret de 10 de Setembre de 1.966 es

declararen Monuments Històric-Artisticti es col.lo

caren baix Ia protecció de l'Estat, tots els

monuments megalítics, ,cçves prehistòriques ialtres deixalles prehistòriques i protohistoriquesde les Illes de Mallorcas i Menorca.

Entre aquestes deixalles de Ia prehistòriatenen una importància excepcional, no tan solsen relació al nostre país, sinó també amb total'àrea mediterrània, les de les primitives cultu-res insulars.

Per aquesta raó el Decret disposa que elspropietaris posseidors dels terrenys.en els qualses trobin situats els dits monuments, no podranrealitzar obres al seu voltant que constitueixel seu marc ambiental, sense autorització previadel Ministeri d'Educació i Ciència.

Afegint que Ia cura d'aquests monumentsi del marc urba o rural que les envolta quedavaencomanat als Aj.untaments, els quals serien direc-tament responsables de Ia seva vigilància i con-servació.

A Ia vista d'aquesta legislació i de lesInstruccions que al respecte es dictaren perIa Direcció General de Belles Arts el 10 de Marçde 1.967 per les quals es disposa que sigui l'es-tat de conservació del monument, l'espai limitatpel polígon envoltant té Ia qualificació de Monu-ment Públic a efectes de l'article 30 de Ia LLeidel Patrimoni Artístic Nacional de 13 de Maigde 1.933, declarant zona monumental pròpiamentdita Ia formada pel polígon circumscrit a lesdeixalles visibles o raonadament suposades, ia un anell exterior de dos metres d'amplaria.Quan es tracti de coves, es considerarà que lesdeixalles visibles estan constituides per Iaprojecció vertical en el sol exterior de Ia plantade Ia cova.

Ha arribat a les meves mans un escrit del'alumne del Col.legi Públic "Eugeni Lopez" dePalma en el qual explica que ell, en Joan Beltran,un company seu i un Professor caigueren dinsun buit tapat amb ramatge, buit que resulta esserl'entrada d'una cova prehistòrica d'enterramentplena de brutor que, entre tots tres, netejaren.

Fetes les averiguacions pertinents, semblaque es tracta d'una cova artificial que contéun jaciment prehistoric inventeriada amb el n°02.C.076« Sa Cabaneta (Marratxí), i situada aIa vorera d'un camí que passa pel sud-est delcamp de f>itbol de Portol, just vora un portelletque dóna a un pinar.

.De res serviria que el senyor Josep MascaróPassarius hagués fet l'inventari dels monumentsprehistòrics de Mallorca amb aplicació dels principis i mètodes establerts per al Inventari deProtecció del Patrimoni Cultural EuropeM (I.P.C.E.

Palma 2 d'abril de 1.988

Josep Ma Pons

ADVOCAT

AUTO ESCOLA

KALETC/. Mare de Deu de Montserrat, 30 C/. Pérez Galdós 9Es Rafa l TeI. 27 39 97 TeI. 46 77 04

P A L M A D E M A L L O R C A

f*fl"")1 J

,- /

CAMIONS COTXESC 1 ' Bl B2

vt*^*\ .N \

cotfM

MOTOS MOTOREtSAl A2 Llicències

CWS

PKtOCUPA :

^ TEVA !

XGURETAT

. ;

•JfG^

j-Ji^ ovfeTo L e- / tcj^JbcK>o^

€ "c>L£GÍo E U G E M i OLoptz ^ ) L o pez'

, i/ VMVVX x;im^ÄMÄ^^^>&As&^C^^^

CW-"

1

^l ivuO,

^i^

i&JL·yrvcv ¿U'x U cU <>t >^o 11 Ç %

3ixzXcP^ VOt. c^ULV>A.

J4a^va^-^r,>TB^ oj¿ rx^Vv^M5 dU.4^(^-'Oxf1~-Dí''°^->1x<>^ L<3t<^O. cxJui./rrifi^iX-.-x/a^^^

ljtJj^>^ru^>w ^J^avrva>x eil í ^wXòJLo Aa..6atJftW. /^, m^jL oJ>^t^* rrrwx^ívo

^M3LAX| M. CKVn<3 OX. CxJlCL.OXyO/Dltt^ja-x^A/>, a>C^X4XVv c<Cu^v/acUyvL^XV dí. (-<K XA>^fft-

i*j<At. JK K<_xxxyrua>A t*ocL<a^ L<*A CVxA^v<iA V^ir·Jsy^. Kxwto>, AA^JLxs -

xKxs~i£<XxOfrYvc»>i ^VAX cXl·VL·o.·w dLtX. oaqvvpx3 Xi ^XX^va^y^<^> ^xx:o^ çrr^<^.Ai7"«o-

cHí. /^\^>^^»^ ^5xx^rr^bA JA. o6x/>-,-v<tA ^xru x; rvo^ r_^j^^^Cr^, . veAo TVtp e^x>-

fYuva , oJUL<x..JuAX^->MX/ \ ùA o^T)^vr,. OÁ^^-;>L^n, 4e^Xijiie^VOi tlt(x*- (tfAfk

yyÇM^Yx <£ ^AJxi. í /jtyvHx ^MX -i'i*^^t*^X<vj (iXxx>. c^x>-v\xxí. ^rrvet^^XV»

..CL. fio i mv<A^yvt<aA. 1 'îxj exiOî». ; <rwc jjxj4rx^^>^yaexL : Xj! yo ujpa^ù^vyvCs-'

Wi- f>o^aP<>^JLAt<x<><x rn^x -< yVAAJC*Xí.\^í(^rv.t«^^xt>^v txa^cixt, *¿OLì ^va^eA.Ot e^

' i «A Y<N rmxWLíWvcu ^ >^><wio ^x«- «v ÍAjÇ,V<e'í<»/v\ .o- t/ JUva^» cl-vsA ^xs *i>^>o i

K<it. cxK^rrv^yvxv^xx, Awvxsr'u tBÏ/i^^.Cloi^^Tr^ t|U'iLo^uxx q/X. <2X -

» cvUoA lA rrHj r ko tX.»- iÍ/rí J j¿L ßcx fcvruAxí <L u Cc^ Oc<_t dL^x/vcv, (-^

'3'iPAcAf^g:LTk,AN

Ie

Aquest és un espai en col·laboracióamb l'Ajuntament de Marratxí.

Cada mes PORTULA es posa en contacteamb un representant de l'Ajuntament.

• Si vos interessa aclarir dubteso tenir alguna informació concreta sobre

• Ia gestió municipalposau-vos en contacte amb algun membre

del Consell de Redacció de Ia revista• • • i intentarem complaure-vos.

RELACIO DE PARTICIPANTSIV FIRA DEL FANG

Bartomeu ^Amengual (Teulera Consell) (siureIl, gerrabrodada)

Ceràmicas Joana Aina (ceràmica mallorquina)Clara Farrell Serra (figures, pagesos)Ramon Canellas Canellas (ceràmica esmeltada)Carme Hermoso Capllonch (ocarines, gorrions)Miquel Albertí Rotger (ceràmica)Ceràmiques Mallorca (ceràmica artTstica)Art de Mallorca (ceràmica artística)Caterina Vich CoIl (ceràmica)Taller Argila (ceràmica)Olleria Ca'n Torrens, Inca (objectes de fang)Manuel Rubio Puell (ceràmica en vermell)Ruben Cano (ceràmica)Pimem (un stand on hi exposaran un afiliat de Palma

i un de Caimari)Isidre Amengual (Sa Penya)Bartomeu Amengual Frau (Ca'n Bernadí)Jaume Amengual Serra (Ca'n Vent)Bernat Amengual fceynés (Ca's Canonge)Antoni CaneI!as Palou (Son Ros)Gabriel SeguíEsperança Amengual GarauJoan Amengual SerraSa Roca LlisaMiquel Vich Capó (material de construcció)Antoni Vich Oliver (mat. construcció)Ceràmiques Vidal (mat. construcció)Paco Lora (Consell Insular de Menorca)

En total són 27, pero és possible que n'hi hagialgun més, concretament un representant d'Eivissa.

ACTES PROGRAMATSPer aquesta IV Fira s'ha programat un concert

de guitarra, a càrrec de Guillem Noguera; un concertde Ia Capella Oratoriana, dirigida per Gori Marcúsi una taula rodona sobre Ia problemàtica dels ollersdins Ia Comunitat Europea—1'ûs dels ploms.

CARTA A MARRAKECHFa poc temps l'Ajuntament va enviar una carta

al batle de Marrakech, explicant-li que es creia queel nom de Marratxí té relació amb aquell poble delnord d'Africa. Des d'aquí enviaren una sèrie d'objec-tes de ceràmica donats pels ollers locals i s'esperaque l'Ajuntament d'allà faci el mateix. Si arriba atemps s'exposaria a Ia IV Fira del Fang, en cas con-trari se faria una exposició especial.

CENTRE SANITARIDe Ia convocatòria d'obres hi ha hagut una sola

oferta, d'una empresa de Sóller.D'aquí un mes o un mes i mig, segons l'expedi-

ent administratiu, començaran les obres.

AjuntamentCANVI D1US DEL POLIESPORTIU

En el darrer ple del C.I.M. se va aprovar elcanvi d'üs del projecte del poliesportiu de Ca'n Ru-biol. Això vol dir que, entre altres coses, ara es po-drà fer un pavelló cubert.

SEMBRA D'ARBRESPer celebrar el dia de I'arbre se'n varen sem-

brar varis exemplars a diversos punts de Marratxí:Ca's Capità, Es Pont d'Inca, Es Pont d'Inca Nou,plaça de Portol, plaça d'Es PIa de na Tesa:..

MILLORES DE L'AIGUAEl dia 5 d'abril s'aturarà el subministre d'aigua

en Es Pont d'Inca i Es PIa de na tesa. Motiu: canvi-ar el comptador general i posar-ne un de major po-tència per tal d'amillorar el servei.

EQUIP DE REVISIO D'IMPOSTSA partir del mes d'abril començarà un equip

a fer Ia revisió dels serveis municipals per tal deposar al dia Ia qüestió dels imposts i arbitris muni-cipals. El motiu no és augmentar els que ja paguensinó procurar que pagui tothom perquè hi ha obresnoves que encara no estan al dia en aquesta matèria.

PROFESSOR DE SOLFEIGEn vista de les 18 peticions d'aspirants a Ia

plaça s'ha cregut oportú demanar l'assessoramentde Ia conselleria de cultura de Ia Comunitat Autò-noma. Així, a través del Conservatori, es faran unesoposicions per cubrir Ia plaça convocada.

Consulta: Plaça de psicòleg municipal

Uns lectors de Pòrtula s'han interessat pel cri-teri seguit quan s'atorgà Ia plaça de psicòleg muni-cipal. La resposta rebuda és Ia següent:

-Interessava un resident a Marratxí, que cone-gués Ia problemàtica del terme.

-El currículum presentat per Gabriel Rotgercontemplava una sèrie de treballs elaborats per alCol.legi d'arquitectes i una sèrie de feines d'investi-gació.

-De les tres persones presentades era el quepresentava Ia titulació correcta i un major nümerode treballs elaborats.

-S'havia fet Ia. convocatòria mitjançant ban pú-blic per dins el municipi.

Obra Cultural BalearCONSOLIDACIO DE LA RECEPCIO PEL SISTEMA

DUAL-ESTEREO A TV-3 VERSIO ORIGINAL O ENCATALA; "A LA CARTA": L'ESPECTADOR PORTRIAR=

Gran interés per polfglotes, estudiants d'idiomes,comunitat estrangera, turistes, amics de Ia V.O., deles Illes Balears.

Degut a l'avençament per part de TV3 del'adaptaci6 del reemisor de Ia Mussara (que juntamentamb el de Tibidabo dóna Ia senyal del canal catalàal repetidor de Voltor de Ia Serra d'Alfabia), desde fa poc més d'una setmana, i no a partir del 15de Març com es pensava, es poden rebre totes lesemissions que es donen amb doble banda sonora, ique es coneix com a sistema bilingüe, d u a l o estèreo;que a més a més permet, quan els dos canals desò transmeten Ia mateixa senyal, una major qualitat0 fidelitat sonora, sobretot als espectacles musicals,1 al seu dia permetran Ia estereofonia pròpiamentdita (dues bandas complementàries i diferentes desò).

EI propòsit de TV3, segons confirmen fonts pro-peres a OCB/Voltor, es donar per sistema, a totesles pel.lícules en que es disposi de Ia banda original,Ia recepció en Versió Original. Així, tots els tresllarg-metratges de Ia setmana vinent i l'obra de tea-tre de dilluns, es podran escoltar en Ia banda sonorapròpia ( 2 en anglès i 2 en francès). La sèrie "Ellleó de Flandes" es dóna en flamenc/holandés, "Hei-mat" es va donar en alemany, etc.

L'interès d'aquest complement de l'oferta deTV3 es molt gran a Mallorca i a les Illes, tant pera Ia nodrida comunitat de residents estrangers, com

* v-J-V r

'C t<. :%•>• '?3j

V1*' ¡Yr ''/> > -X.- !0V?-1

<S£\* •> :•A iti' \^t ;v**-7'V ¿' :

^\S<Z?ifet#na6*c*féaMu&at

S'Escola Vella, s/n07M)-Pflrtol

per als turistes, estudiants d'idiomes, i cinèfils empe-'dreïts i polfglotes, que estan contra el doblatge coma mutilació de Ia principal eina de treball deIs gransactors (Ia veu), substituïda per l'accent pla i repeti-ció excesiva de les veus dels actors-dobladors.

El sistema bilingüe està aplicat, a Europa, apaïsos com Alemanya, Suïssa i Itàlia (RAI). TVE hiestà pensant, però Ia seva gran infrastructura reque-riria una despesa enorme. Algunes pel.lfcules es podenescoltar per una emissora de ràdio de RTVE, Radio-cadena Española, sincronitzada amb Ia TV.

La recpeció per aquest sistema requereix o bél'adaptació dels televisors convencionals d'un prototipencara no comercialitzat; bé un aparell de vídeo es-tèreo; bé un receptor de TV també en estèreo.

Voltor/OCB presta un servei d'assesorament alsseus associats, accionistes i simpatitzants que vulguinmés informació sobre Ia forma més adequada, encada cas, de tenir accès a aquesta modalitat d'emis-sions.

Un portaveu de les dues Entitats germanes hamanifestat: "Pensam que és una sustancial millora

i ampliació de l'oferta de TV3, que té un gran inte-rès per una terra on es parlen tantes llengües, quemostra el criteri obert i progressista deIs rectorsdel canal català, i que optimitza les ajudes que elBarlament Balear i les institucions dónen al projecte,per tal de que, havent estat financiat per ufi milenarde persones, pugui seguir essent aprofitat per totsels illencs i, ara més que mai, per tots els turistes/visitants".

IMPRÈS DE DOMlClLlAClO BANCÀRIA

Carta d'ordre al BANC o CAIXAAgència nfi CarrerLocalitat

Distingits senyors:Vos agrairé que, fins a nova ordre, vulgueu atendre amb càrrec al meu compte corrent,

els rebuts que vos siguin presentats per Ia revista PORTULA, corresponents a Ia meva quota.

de de

(signatura)

Nom del Subscriptor

Sr.

C/

Localitat»

Titular del Compte Corrent

Sr.

C/

Localitat

C/C. n«

(Enviau-ho, omplert, a l'adreça indicada en el marge superior )

-18-

í

Estimada Dragonera:

Si Ia meva veïna Sa Riera es mereixia una car-ta meva el mes passat, no menys te Ia mereixes tuaquest mes. Per sort les circumstàncies s6n ben dife-rents i ben afortunades per a tu. O així ho esper,perquè aquest món ens dóna de cada dia més sorpre-ses.

EIs diaris, Ia televisió, Ia radio, les nostres gar-gamelles han cridat als quatre vents que has passata esser propietat del Consell Insular per 250 milions.El preu no m'importa gaire, perquè sóc dels qui pen-sen que no tens preu. Però m'alegrà profundamentel fet que aquest organisme hagi anunciat que nopermetrà que et toqui ni el més petit bocí de cimentvingut de mans dels constructors i urbanitzadors quevolien fer de tu el que no crec digne de dir a aques-ta carta.

Molts fórem els qui l luitarem en defensa tevaquan els destructors volien fer un desembarcamenta les teves terres. Un parèntesi de silenci callà totesles veus, però els remors sortien amb massa freqüèn-cia. Ara el nostre crit és de victòria. T'hem salvatde les mans del dimoni, dels qui et volien mal perpoder treure uns diners. Ara Deú podrà des del celcontemplar Ia teva angelical -mirada. Et veurà cadadia quasi bé tal i com un afortunat dia et va crear.I com EIl tots els Mallorquins i habitants del món,sense oblidar els rabiosos que no et pogueren treureel suc de les teves entranyes.

fV •»V-*^

„ dragons

Amiga Dragonera crec que t'has de considerarafortunada. Has guanyat Ia partida als diners. Lanostra lluita ara té altres focus, pero per desgràciade tots nosaltres els polítics que podrien fer-hi moltno hi fan res. De cada dia Ia nostra costa canviales alzines i els pins per torres de ciment. Aviatja no ens quedarà què salvar.

Però tu, sens dubte sortiràs de dins Ia mar amb.tota Ia teva bellesa per davant. Mostrant al móncom ets, sense que ningú t'hagi pogut destruir, orgu-llosa de Ia teva victòria. El que em sap greu és quequalque dia, qualque nin et sentirà plorar. Les llàgri-mes ' brotaran de dins teu per Ia tristesa de veurecom altres llocs pateixen el que per sort a tu not'ha tocat patir. M'agradaria que els teus plors ser-vissin per protegir altres llocs bells com tu. Nosaltresho posarem tot per part nostra, però saps que quité Ia darrera paraula són els dirigents. I per ara sapsque no n'han donat senya.

Malgrat tot has de saber que tut mateixa etsun t r iomf i que les demés illes que un temps forencom tu i que han caigut en les mans de Ia destruc-ció, Ia irracionalitat, el poc seny, Ia insensibilitattotal, et miraran amb enveja. Amb l'enveja de veurecom tu, priviliegiada, mostres Ia teva cara al mónimmaculada, neta i verda, surant enmig de Ia mar.Com si fossis Ia darrera i eterna sirena de tota IaMediterrània.

•>

>

Una Besada 4

GABRIEL ANGEL VICH I MARTORELL \

L- L'any 1756 és fita important per a Ia Músi-ca: va néixer a Salzburg el qui seria Home Gran.

Doncs, aquell mateix any de 1756 i al tallerdels Gabrielli de Florència sortiren diferents instru-ments de corda. Fixem-nos però en un cello en parti-cular.

II.- L'any 1988 després d'alguns anys sense fer-ho, ha tornat a Mallorca per a un concert, Lluís Cla-ret (record encara aquelles Suites de Bach interpre-tades en Ia SaIa Mozart).

Enguany, però el protagonista ha estat Haydnamb un dels dos concerts, a Ia SaIa Magna... Ha so-nat el cello Gabrielli de 1756.

PERE ESTELRICH I MASSUTI

PrecisamentAquest Mes -19-

Fa 150 anys (abril del 1838)

La Diputació provincial dema-na per circular si en aquest poblehi ha alguna casa de beates dedi-cades a l'hospitalitat i l'ensenya-ment. Envien a dir que no.

En fa 75 (abril del 1913)

Sol.liciten una visita de l'ar-quitecte per a que doni Ia sevaopinió sobre l'eixample del barride Portol.

En fa 50 (abril del 1938)

L'arquitecte de Ia Diputacióprovincial ha de passar per formarel plànol d'alineacions i rasantsde Sa Cabaneta.

S'han de subhastar els bénsmobles incautats a l'entitat "Coo-perativa de Marratxí".

S'aprova donar el nom delgeneral Queipo de Llano al carrerobert recentment a Portol, i can-viar el de "Escuela" per "Heroesdel Baleares".

Acorden comprar roba peradornar Ia casa consistorial elsdies de festa "y dar un voto deconfianza'al Sr. Alcalde para hacertodo Io necesario en cuanto a a-lumbrado y adorno de Ia Casa Con-sistorial para el caso probable deIa toma de una capital de provin-cià o de Barcelona por las tropasinvictas del Generalísimo Francoa fin de que Io tenga preparadopara los dias próximos de FiestaNacional que se esperan".

Dia 20 de l'actual l'arquebis-be-bisbe de Mallorca ha d'anara Ia parròquia d'Es Pont d'Inca.

Declaren camí veïnal d'aquestAjuntament el denominat de saFita, del nucli de Son Nebot, desdel camí vell de Bunyola fins ellímit del terme.

S'ha de comprar un quadredel "generalísimo Franco" per acada una de les escolés "a fin quelos nifk>s tengan conocimiento deIa figura relevante que hoy rigelos destinos de Ia Nueva España".

S'ha arreglat en carrer "VistaAlegre" de Sa Cabaneta.

r*~»WÇP».f*T*^^" .• -'rr*jig

• •

ULLtGLMtR M_

prOo.LUWò * ' ' T ^ f I • ^TTTI LJPrecisament aquest' mes fa 501anys que acordaren donar-li aquestnom... i encara Ii dura... IMl I I I I I

La mestressa dels nins deSa Cabaneta, Joana Vicens Marto-rell, no vol pagar Ia factura delllum de l'escola perquè diu queesta molt carregada de despesesi l'Estat no Ii abona després, comfeia en altre temps.

Acorden posar-ho en coneixe-ment de Ia Inspecció perquè noestan conformes que hi surti perju-dicat el Municipi i consideren quel'enllumenat de les escoles és decompte dels mestres.

EIs mestres d'Es Pont d'Inca,Ramon Tomàs Oliver, Maria Pinai Josepa Pérez Avila manifestenque durant les vacances de Pasquas'han destruït cinc arbres del patifle l'escola. Encarreguen al guar-da municipal, Bartomeu CanellasCapó, i a Ia Guardia Civil quecerquin els culpables.

Acorden expropiar a MarçalBestard Matamales, del carrer JoséAntonio, Ia part d'edifici de Iaseva propietat que sigui necessàriaper a que I'esmentat carrer quediconforme al plànol d'alineacionsde) nucli de Pòrtol que té aprovatl 'Ajuntament.

En fa 25 (abril del 1963)

S'aproven els següents pres-suposts tècnics:Urbanització plaça Gral Sanjurjo,

187.267'31 ptesPavimentació C/V. del Refugio

34.902'80Pavim. C/ Molino 22.956'96Pav. C/Santa Bàrbara 76.437'04Asfaltat i col.loc. voravia c/Balmes

35.916'11°aviment.c^lnos Barbarà 31.472'40Pavim. i voravia c/ Escuela

146.740'25

Posen una multa de 3000 ptesì B.C.N. per fer un edifici de novaplanta sense permís municipal.

Atorguen llicència municipali Luís Kno'rr Elorza pér instalar»na indústria de begudes carbòni-ques -productes Kas- en el C/ Gralrranco, cap de cantó amb Sant\gusti, d'Es Pont d'Inca.

Es concedeix llicència mpalï Nofre Sastre Calafell per obrirjna botiga de venda de sabates3n el C/José Antonio 64 de Portol.

Es concedeix permís a JoanaReus Reus per establir un lloc fixeie venda de cacahuets i similarsin un carretó devora el Palau Ci-iema, en Es Pont d'lnca.

Es concedeixen els següentspermisos de construcció de viven-des:

Heinrich Sholze, en l'urbanit-zació de Son Verí

Salvador Valcaneras Sans,en el c/ València, de Pòrtol

Angela Mas Cantarellas, enel c/Ca'n Mas.

Es concedeix llicència mpalper al traspàs de Ia botiga de que-viures situada en el C/ Weyler12, de Bartomeu Mayol Oliver afavor de Josep Mayol Vich.

Es dóna permís a Joan Ma-chado Bigara per construir unavivenda en l'Avda Bàrbara de Verí.

B i e 1

_2o_ COL.LABORADORS: Guillem Bosch i Roca, Xis-co Busquets, Jordi Cloquell, Comissió de glosadorsde Pòrtol, Pere Estelrich i MassutT, Miquel A. Font ;i Villalonga, Marita Lladó i Ribes, Pau Lladó i Oli- iver, Jaume Miralles i Ferrando, Rosa Miró i Julià, •Bonifaci Molada i Pradas, Joan Pizà i Oliver, Melcion 'Puigserver i Canyelles, Antoni Roca i Jerez, VicençSastre i Arrom, Cristòfor Tries i Serra, Antoni Va- iquer i Ramis, Gabriel A. Vich i Martorell. .

DISSENY I CONFECCIO GRAFICA: Miquel Muti Sureda.

CONSELL DE REDACCIO: Pere Amengual iBestard, Miquel Bosch i Auba, Antoni Canyelles iOliver, Biel Massot i Muntaner, Joana M* Matas iAlomar, Bernat Palou i Creus.

V^tfw&t#ruz6t6^jjet&ttkac

S'Escola Vella s/n07141 Pòrtol

Nl 69 AVRlL DEt 1-988

Aquests eren els nins que anaven a l'escola de ca ses monges de Portolara fa devers quaranta cinc anys. Començant per alt i d'esquerra a dreta:

I« filera: Margalida Peretons, Esperança de Ca's Cabrer, Francesca demestre Mateu Vich, Esperança de mestre Mateu Vich, Margalida de Sa RocaLlisa, Sor Caterina, Margalida de Ca'n Vich, Magdalena de Sa Travessa, Fran-cesca d'Es Caülls, Maria de Ca'n Paloni.

2a filera: Francesc de Ca na Mira, Pere de.Sa Travessa, Antoni de Ca'sCanonge, Joan de Ca'n Corr6, Tomeu de mestre Rafel Me, Bernat de Sa Costa.

3» filera: Antoni de Ca'n Parruta, Antoni de Ca's Ferrer, Maria de Ca'nVent, Maria de Sa Torre, Tomeu de Sa Torre, Caterina de Ca'n Flor, Caterinade Ca'n Barrera, Pere de Ca na Mira, Antoni de Ca's Coix, Tasar Pau.

4* filera: Antoni de Ca'n Flor, Bernat de mestre Rafel Me, Xisco de SaPedrera, Miquel de Ca's Cabrer.

(Fotografia gentilment cedida per Antoni Palou, de Ca'n Flor)

Imprès als tallers "Apóstol y Civilizador" (PelDL: PM- 529/81