Embed Size (px)
DESCRIPTION
Publicació mensual i gratuïta del barri del Poble-sec de Barcelona. Número de febrer de 2013
Citation preview
zonasecPublicació del Poble-secwww.zonasec.cat [email protected]
Any 16 - Febrer 2013Exemplar gratuït
(cada dia 15)
nº 111
Confíenos la venta o alquiler de su viviendaValoraciones gratuitasReformas de pisos
93 443 61 00 C/ Blai, 1, LocalPisosOh!
(pàg. 7)
Entrevista a David Carabén, cantant de Mishima
I la música en viu, què?
Fo
to: A
na In
és F
erná
ndez
TornyClub, un refugi pels nostàlgics de la fusta
fins a 40* E(Or de 24 quilats)
per gram
0,45 Eper gram
Tamarit, 116* segons cotització del dia
COMPREM OR COMPREM PLATA
Marià Cubí, 78 • Indústria, 146 • Secretari Coloma, 79 • Rosselló, 371
Tels. 665 28 99 9393 426 59 90
93 443 31 04Carrer Poeta Cabanyes, 39
08004 Barcelona
La Peixateriadel Poble-sec
Peix i marisc del diaamb tota confiança
El sector pateix una davallada del 50% del volum de programació i demana una llei menys rígida (pàg. 3)
La música de proximitat es reivin-dica en ple debat sobre la remo-delació de l'avinguda del Paral·lel
Els dies 1, 2 i 3 de març el TornyClub celebrarà la primera trobada internacional de torneria i pirogravat al centre cívic El Sortidor (pàg. 9)
La seva salut en bones mans
Diu que la seva màquina d’escriure és la guitarra. Fins els 23 anys, David Cara-bén (Barcelona, 1971) no s’havia atrevit a provar sort damunt d’un escenari. Avui lidera el grup Mishima, una de les bandes més populars del panorama musical català i explica a ZONA SEC com es va “reinventar”.
Fo
to: A
na Inés Fernánd
ez
zonasec nº 111 Febrer 2013
editorial/
Direcció:Enric Mestres
Redacció:Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric Mestres
Maquetació:Enric Mestres
Fotografia:Ana Inés Fernández
Si voleu col·laborar truqueu al telèfon:93 329 99 52 / 93 443 21 72Carrer Elkano, 24-26, baixos08004 BarcelonaE-mail: [email protected]
Il·lustracions:David Vila
Publicitat:Ernest Millet (Tel. 699 271 825)[email protected]
Col·laboracions:Xavier Rodríguez, Maribel Craus, Núria Beltrán, Jordi Llavoré, Josep Mª Torremorell, Enric Ruiz, Castellers Poble-sec, Geganters Poble-sec, Diables del Poble-sec
Dep. Legal: B-39.712/1997
zonasec no es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.
La tirada d’aquest zonasec és de 6.000 exemplars
zonasec
Aquesta publicació forma part de:
2 Editorial
Amb el suport de:
ODONTOLOGÍA - PRÓTESIS Y ESTÉTICA DENTALODONTOPEDIATRÍA - IMPLANTOLOGÍA
C/ Roser, 21, baixos - 08004 Barcelona - Tel. 93 441 37 20
Clínica Dental Rosal
Llar d’infants des de 4 mesosAmpli horari i 12 mesos de servei (obert tot l’any)Mestres i Educadores espec. en Educació InfantilCuina pròpia, Instal·lacions acollidoresAssessorament pediàtric i psicopedagògic
Av. Paral·lel, 110 - 08015 Barcelona - Tel. 933 290 668www.apolo10.com e-mail: [email protected]
Escola Infantil APOLO 10
De la marginalitat a la centralitat
(sempre independents!)
VENDA A L’ENGRÒS • MATERIAL ELÈCTRIC
FONTANERIA • ELECTRODOMÈSTICS
AIRE CONDICIONAT • SANITARIS
edita: zona sec comunicació
Kabaret Obert, 10 anys dedicats a la llibertat artística
Les lluites dels moviments socials han ocupat du-rant molt de temps un lloc marginal en l’agenda mediàtica. Avui, la reivindicació de la transparèn-cia, la lluita contra la corrupció, les aspiracions d’un sistema polític més democràtic, el dret a decidir o les veus crítiques contra la bombolla immobiliària ocupen la centralitat de l’agenda me-diàtica i política. Uns conceptes que fins fa poc només s’abanderaven des de la radicalitat i que avui veiem instal·lats completament en la discur-siva rutinària dels dirigents.La prova més evident la vam tenir durant el 15-M, desprestigiat per una part important dels crítics,
periodistes o intel·lectuals que freqüenten els platós de televisió i que no sempre responen a un pensa-ment independent. L’atribució d’estereotips negatius i, de vegades despectius, al 15M, va minar un movi-ment que incomodava les elits polítiques i econò-miques. I, de la mateixa manera, donava els primers passos la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). “Només em trucaven per abordar la qües-tió des del drama, sense aprofundir en les causes d’aquesta situació”, explicava recentment l’Ada Colau, en un acte a l’Ateneu Barcelonès.Els mitjans de comunicació massa sovint fotografiem l’èxit i no acompanyem les lluites. I és trist, perquè la
societat ha avançat gràcies a la desobediència civil d’uns pocs “radicals” que, a força de ser-ho, han desplaçat l’espectre ideològic cap a la humanitza-ció. Cal mirar enrere. Veure les cares i les sigles dels que amb els seus vots han permès que tot plegat hagi arribat a la gravetat que patim avui.La societat civil, amb una tradició històrica a casa nostra, ja alertava sobre tots aquests mals anys enrere. És un bon moment per què molts ciutadans escèptics amb les lluites socials es replantegin les seves conviccions. Vivim un moment amargament complicat, però apassionant. Com deia el poeta Miquel Martí i Pol: “Tot està per fer i tot és possible”.
J oan Casellas, Angel Pastor o Pere Sousa foren els fundadors d’un Kabaret Obert
que l’any 1992 constituïa un autèntic punt de trobada per als artistes avançats als seus temps. Al Kabaret Obert es donen cita mensualment tota mena d’artistes, consolidats i novells, dis-posats a rebre crítiques, disposats a fer riure, o disposats a emocionar. Polipoetes o performers, tant se val. Tothom hi té cabuda al Kabaret Obert.
Aquesta, però, és tan sols una de les activitats que organitza la PAPA des del seu centre cultural. Els membres de l’associació –més de 200 socis- treballen al caliu d’un local on tothom es coneix, on es percep una camaraderia honesta, un local tenyit d’un color especial, un entorn bohemi.
La trobada mensual –cada darrer divendres del mes al carrer Tapioles, 12- és oberta a tothom,
però especialment a aquelles persones que valoren l’art. La trobada és de “sen-timents artístics atí-pics”, tal i com ens descriu el Xavier Sabater, secretari de la PAPA. En els seus inicis van ha-ver d’enfrontar-se al fet de no tenir referents en les seves especialitats. Ara, però, els referents són ells, i se’n senten ben orgullosos, “afortunadament, no estem sols”.
La poesia -o polipoesia-, protagonistaLa polipoesia és avui dia el que triomfa. El Xavier
Sabater, juntament amb el Paolo Colleoni, membre de la PAPA gairebé des dels seus inicis, ens expliquen que la poesia té moltes causes, i la que s’explota al Kabaret Obert és la del coneixement mutu i l’interès
pel coneixement aliè. “Ens enfron-tem a la poesia tradicional amb la poesia treballada, la paraula recitada, més que no pas lle-gida”. Una poesia que amb els anys ha anat prenent protagonisme a les
trobades mensuals en detriment de la performance, que poc a poc s’allunya de l’escena artística actual.
La veritat del Poble-secLa PAPA és una associació que mica en mica
s’ha anat obrint al barri. Per bé que al local del carrer Tapioles, i per tant al Poble-sec, només hi porten 4 anys des de la PAPA reconeixen que només obrint-se al teixit associatiu del barri han pogut adonar-se del que realment és el Poble-sec. “Des de fora, la
visió és molt diferent. Un cop t’hi endinses reco-neixes un territori d’artistes, amb molta empenta i moltes ganes de desenvolupar la seva feina. Només coneixent la gent pots canviar aquesta visió –equivocada, a causa de la ignorància”.
LA PAPA Darrere el Kabaret Obert hi ha l’Associació de Performers, Artistes i Poetes Associats (PAPA) fundada el gener de l’any 1991, una associació que va pasar de ser un grup d’acció a convertir-se en referents en l’art d’avantguarda, tot avançant-se als seus temps. Des de 1991 han organitzat més de mil actes, des de recitals de polipoesia a exposicions de pintura, fotografia o cinema independent. S’han dedicat també a la difusió de la performance, la música, el teatre, la poesia experimental, videopoesia, poesia digital –de la qual en són pioners- o el ciberart.
Kabaret Obert està al carrer Tapioles, 12
Elena Berlanga
Poetes i performers de tot tipus es donen cita des de fa 10 anys en una dinàmica d’improvització i creació experimental.
Febrer 2013 nº 111 zonasec Notícies 3
El sector de la música en viu de la ciutat reclama la flexibilitat d’una ordenança muni-cipal que dificulta la proliferació de la cultura de petit format
Música de proximitat, un repte cultural per Barcelona
Jordi Molina
Instantània de Robadors23, a Ciutat Vella, en ple concert
Rock, 'jamm sessions' i teatre variat a la mítica Big Bang, dels 80 fins avui
Fo
to: A
na In
és F
erná
ndez
Fo
to: A
na In
és F
erná
ndez
La imatge de la Barcelona innovado·ra que sedueix el món projecta una ombra de dubtes en el sector de la música en viu de petit format. En ple debat sobre la remodelació del Paral·lel —i de quin model de ciutat volem en el teló de fons— els locals petits es qüestionen, amb el permís dels prominents Molino, Artèria, Apolo i companyia, quin és el concepte de música en viu i de cultura que per·segueix l’Ajuntament.
La popular Bodega Saltó i l’oníric Tinta Roja són els únics locals del barri amb espectacles de petit format. Altres inici-atives artístiques de proximitat, com les del Bar Sóló, han topat amb l’ordenança municipal. “Els locals que fan música en viu han de ser considerats com a cen-tres culturals i no com a bars de copes: cal un reconeixement més explícit de la seva aportació a la cultura”. Ho diu Pere Camps, director del BarnaSants, el festival de música d’autor més important del país que l’any passat va haver d’abandonar el districte. “Amb el que costava fer un con-cert a les Cotxeres de Sants, en podia fer tres a qualsevol altre lloc”, deia aleshores a aquest diari, abans que l’administració rectifiqués i li cedís el recinte per la clau-sura del certamen d’aquest any.
El sector de la música en viu lamenta que l’esperit transgressor que projecta Barcelona no es correspongui amb la re-alitat. Així ho veu el professor i periodista, Roger Roca, crític musical a El Periódico, que critica les “poques oportunitats” de la música en directe als locals, i les “exi-gents” normatives. Segons ell, la “manca d’hàbit i l’ordenança” dificulten l’aposta per la música que exigeix una despesa desorbitada per complir la llei. Un cas revelador el trobem al veí barri de Sants, on Pep Rius fa pocs mesos ha impulsat el Koitton Club: “Mai hem volgut obrir un local que es fiqués a casa dels veïns, però el cost d’insonorització augmenta
un 60% la inversió inicial. Complir aquest aspecte de la normativa municipal supo-sa una inversió monstruosa”.
Sants·Montjuïc, “el més sorollós”La sindicatura de Greuges de Bar-
celona assegura que l’any 2012 Sants-Montjuïc va registrar 800 denúncies, més queixes que cap altra zona de la ciutat. Si filem més prim, l’eix Blai-Blesa, del Poble-sec, en va sumar 300. Des de l’Ajuntament, Carles Sala, un
dels principals responsables de l’ICUB, reconeix les dificultats per “conciliar el dret al descans amb el de divertir-se”. En canvi, des de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), Carmen Zapata lamenta que “la música en viu es reguli des d’Interior, obeint cri-teris de seguretat, i no des de Cultura”.
Una llei “poc clara”La música als bars es regula amb la
Llei d’Espectacles de la Generalitat de
Catalunya (2009, reglament de 2010), basada en una llei estatal que “parteix d’una normativa d’origen franquista”, explica el crític musical Roger Roca. L’Ajuntament admet una “regulació poc clara”, però recorda que ha dotat de recursos les sales de Barcelona. De fet, l’any 2008 es va fer una partida pressu-postària de 600.000 euros que va perme-tre “millorar les condicions de sales que funcionaven, com l’Apolo, el Sidecar o Bikini”, recorda Sala. Ara bé, també se’n van tancar d’altres emblemàtiques, com la Paloma, el London Bar o el Jazzsi. Des de l’ASACC, se sosté que la mesura no van servir perquè els locals de petit format fessin les reformes necessàries d’insonorització, atès que l’ajut no arri-bava al 50% de la inversió. “No cal que locals que porten fent música tota la vida i que no han generat problemes incor-porin limitadors de so, cal una normativa menys classificada”, explica Zapata.
Educar amb la músicaEl sector reivindica una presència
de la música més valenta en l’educa-ció. “El problema és que no percebem la música com a prestigi”, reivindica Roger Roca, que lamenta que la mú-sica en viu hagi entrat en la lògica de mercat. En aquest sentit, Rius atri-bueix l’aportació del món alternatiu a la cultura de Barcelona i, en con-cret, de Sants. “Si sumem els milers d'espectadors que va tenir la mítica HAMSA al llarg dels anys que va estar en funcionament deixaria en evidència la majoria de d'espais de Barcelona”. Segons l’ASACC, en els darrers anys s’ha reduït entre un 40 i un 50% la programació musical a Barcelona. El sector demana un model cultural de proximitat i divers, a un preu raonable, que pugui conviure amb la cultura i l’entreteniment de gran format.
4 xxx zonasec nº 111 Febrer 20134 Notícies
Una finestra al’assemblea de barri
Reflexions estratègiquesi properes activitats
#assembleapoblesec
ESCOLA DE MÚSICAllenguatge musical, cant, piano, guitarra, corda i vent. Totes les edats
[email protected] / Tel. 93 441 17 18C/ Blasco de Garay, 40 • Barcelona (Poble-sec)
Botiga i Oficina: Parlament, 35 • 08015 BarcelonaTels. 93 441 08 66 - 93 443 99 77 / Fax 93 443 98 18
www.serralleriasoyma.come-mail: [email protected]
La FrançaHostal per a parelles
intimitat, discreció i luxe
www.lafransa.com
C/ La França Xica, 40Tel. 93 423 14 17
E l diumenge 27 de gener l'Assemblea de barri va fer una Jornada estratègica per repensar
cap a on volem anar i com ens volem organitzar. Vam compartir el recorregut que hem fet en aquests últims anys i el treball i el moment de les diferents comissions i grups de treball actius.
Partint de tot això, i conscients que encara hem de continuar reflexionant sobre quines línies estratè-giques volem prioritzar de cara als propers anys, vam concretar algunes propostes de millora a fer en les assemblees: menys assemblees i millor treballades amb antelació, minimitzar les intervencions tècniques i treballar a dos nivells amb dos punts, un més de ciutat i un més de barri. Tindrem una periodicitat mensual, intercalant una assemblea de caràcter més obert i propositiva amb una altra, més centrada en els aspectes de funcionament i coordinació interna. Amb aquests canvis esperem revitalitzar les assem-blees i millorar la participació veïnal. La propera la farem el diumenge 24 de febrer a les 16h a l'Ateneu Rebel (Fonthonrada 32-34). La fem a aquesta hora ja que abans esteu tots i totes convidades a un dinar compartit i amb els plats que porti cadascú a la plaça Navas, en el marc del XII Mercat d'Intercanvi Troca-sec, que es farà al matí. En aquesta assemblea volem fer propostes sobre la problemàtica de l'habitatge al nostre barri i sobre el Pla de reforma del Paral·lel, que va presentar l'alcalde aquest mes de gener.
El passat dissabte 16 de febrer a les 16h es va quedar a la plaça del Sortidor per anar a la mani-festació pel dret a l'habitatge i contra el genocidi financer organitzada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Per fer propostes a les assemblees: [email protected].
Miquel M. Palou JounouAna Vélez Costa
Marina Aylagas GarcíaAdvocats
Blasco de Garay, 52 (Plaça del Sortidor)08004 BarcelonaTel. 93 442 50 [email protected]
Metro: Línia 2 (Paral·lel) - Línia 3 (Poble Sec) • Bus: 20-24-36-37-55-64-121-D20
E stem en època de crisi, però també en època de reinventar-se i del sorgiment de nous serveis. Fa
poc més d'un any la Silvia Fumanal i la Sara Albero es van unir per donar sortida a les seves idees i van crear al Poble-sec la gestora d'oci ICAPDETOT, una nova mostra d'emprenedoria al barri.
El valor afegit d'ICAPDETOT és la personalitza-ció dels serveis. Qualsevol activitat que s'organitza es crea a partir d'una sol·licitud molt concreta. Així la tipologia de les activitats és diversa, des de festes d'aniversari fins a escapades o tallers per a totes les edats. En l'època actual muntar un negoci és alhora una oportunitat i un risc, però trobar el nínxol de mercat i oferir un fet diferencial en els serveis és el que dóna unes millors perspectives de futur. En el cas de la Silvia i la Sara el carinyo i
Idees innovadores on ICAPDETOT
el tractar els clients com si fossin a casa han estat els distintius de l'empresa i la clau del seu èxit.
Marta Tello
Silvia Fumanal i Sara Albero, creadores d'ICAPDETOT
B envolguts socis, comerciants i col·laboradors de qualsevol mena amb l'Associació. Després de molts
anys de petició d'una seu social pròpia; per fí, la tenim. Sabeu que l’Ajuntament desprès de veure una impli-
Fo
to: A
na In
és F
erná
ndez
cació màxima de l'Associació ha apostat per nosaltres cedint-nos la seu amb unes condicions molt favorables per un període inicial de cinc anys. També, com ja sabeu, hem canviat el nom de l'Associació per poder incloure el Paral-lel ja que tenim una forta demanda de comerços dels dos costats de l'avinguda de fer-se socis. Us comuniquem que el proper dissabte 23 de febrer es farà la inauguració del nou local social de la nostra Associació. La jornada serà: 17.30h inauguració del local i oficines. 18h presentació de la nova pagina web. 18.30h presentació del nou logo. La nova seu queda fixada al passeig de l'Exposició,10, 1er. Telèfon de contacte: 619 944 349. Us hi esperem a tots!
Associació deComerciants
POBLE SECPARAL·LEL
Febrer 2013 nº 111 zonasec Notícies 5
Serveis Immobiliaris
Centre d’Estudis Sant Francesc XavierLLAR D’INFANTS (des de 3 mesos)
PRIMÀRIA · ESOANGLÈS · INFORMÀTICA
MITJA PENSIÓ
Bóbila, 26-32 - 08004 Barcelona - Tels. 93 424 57 91 / 93 325 93 32CENTRE HOMOLOGAT PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA
• Todos los días caña y tapa 2€
• Sábados: tapa, caña, refresco, vermut, vino, etc... Sólo 1€
• Y nuestra especialidad única en el Poble-sec: pescadillo y
gitanilla
C/ Vila i Vilà, 48 (Poble-sec)
E l col·legi Sant Pere Claver ha estat seleccionat per la Fundació Jaume
Bofill per formar part del projecte Innovate Learning Environments (ILE), endegat per l'Organització per a la Cooperació i el Des-envolupament Econòmic (OCDE), al qual participa la Fundació. L'objectiu de l'estudi és analitzar quins són els entorns innova-dors d'aprenentatge, tenint en compte la re-lació del professorat amb els alumnes, com es motiva els escolars, el clima de l'aula i del centre i el tipus de lideratge, entre d'al-tres factors. El col·legi Sant Pere Claver es caracteritza per posar constantment en fun-cionament noves metodologies i eines que, tot motivant l'alumnat, facin adaptar l'en-senyament als temps actuals, de manera que s'ofereix als infants una formació alhora
formativa i de desenvolupament personal, sempre amb la col·laboració de les famílies.
Noves eines d'aprenentatgeEntre les darreres innovacions que
ha posat en marxa el centre i que són objecte d'anàlisi es troba el cicle inicial unitari, que permet compartir la mateixa
aula als alumnes de 1r i 2n, per tal que es donin suport i sigui menys traumàtic el pas dels alumnes a primària; l'aprenentatge en llengua estrangera de diverses matèries com ara coneixement del medi o educació física; o l'apadrinament d'intercicles, de manera que alumnes grans col·laboren en l'aprenentatge dels petits en matèries com informàtica o psicomotricitat. La Clàu-dia Tèrsol, tutora de cicle inicial al col·legi Sant Pere Claver, constata que aquests projectes donen "uns molt bons resultats en les proves de competències bàsiques i en la formació d'alumnes, que saben treballar en equip de manera autònoma i que surten amb un molt bon domini de les noves tecnologies".
El col·legi Sant Pere Claver, un bon exemple d'entorns innovadors d'aprenentatge
Marta Tello
Fo
to: A
na In
és F
erná
ndez
Encara no coneixes la Rua XIC? Par-ticipa en la Rua FlashMob XIC 2013. Diumenge 5 de maig. Espectacle + Rua + FlashMob + Dinar Popular.
A quest any, la XIC arriba enmig de la primavera per omplir els carrers de
Poble-sec de colors i alegria i reivindicar, d’una manera artística i creativa, un barri més verd. Aquest projecte comunitari persegueix crear un espectacle de carrer implicant el màxim d’agents del barri, ja siguin grans o petits, l’objectiu és treballar junts per tal de fomentar la xarxa i l’inter-canvi entre tots els participants.
A partir de març podreu gaudir de tallers de diferents disciplines artísti-ques (teatre, plàstica, dansa i percussió) oberts a tots els veïns i veïnes del barri, així com a les entitats, equipaments, escoles i instituts...
A més, aquest any hi ha una sorpre-sa, la RUA culminarà en una FlashMob final, en el que tothom que vulgui podrà participar i ballar una coreografia coordi-nada por coreògrafs professionals que participen en el projecte.
Si vols participar en un projecte artís-tic col·lectiu, en el que tothom té molt a aportar, no t’ho pensis més i vine!
Per inscribir-te als taller o per participar en la flashMob, posa’t en contacte amb nosaltres a: [email protected] o [email protected]. A la web www.ruaxic.blogspot.com troba-reu tota la informació dels tallers gratuïts. Inscripció al Centre de Formació Artística Marabal (Bòbila, 7-9), al centre cívic El Sortidor (pl. Sortidor, 12) i a la Coordina-dora d'Entitats (Elkano, 24).
Arriba la Festa XIC i la FlashMob del Poble-sec
Pla Comunitari Poble-sec
L ’Institut de Secundària Bosc de Montjuïc ha gua-nyat un premi en la 6a convocatòria d'ajuts per a
la realització de projectes d'Aprenentatge Servei que organitza la Fundació Jaume Bofill amb el projecte de caire medioambiental Les basses de Tres Pins més a prop. Aquest projecte vincula els programes i entitats Apropa’t als Parcs (Agenda 21 Escolar), l’Associació Ambiental Galanthus, l’Institut Bosc de Montjuïc i els centres de primària adscrits, així com l'entitat Fundació Artesà del Poble-sec. Dins el recinte de l’espai del Viver Tres Pins hi ha un conjunt de basses alimentades per una font natural que raja tot l'any. Aquestes basses són zones importants per la fauna en general (zones d’abeurament per ocells com les garses, bernats pes-caires i tórtores) amb un alt valor ecològic. Aquestes basses alberguen comunitats vegetals i invertebrats aquàtics, i vertebrats com la granota verda, reineta i gripaus com els tòtils. Els protagonistes d’aquest pro-jecte són els alumnes de 1r ESO i 2n ESO, que cursen les matèries optatives Entorn Natural de Montjuïc i Estudi d’un Ecosistema Aquàtic respectivament, els alumnes d’Educació Infantil i Primària de l’Escola del Bosc i els joves de la Fundació Artesà del Poble-sec. El Víctor Escarré i l’Alicia García, tots dos professors de Biologia del centre, i els experts en gestió de les basses urbanes el Guillem Pascual i el Sergi García de l’Associació mediambiental Galanthus volem donar als alumnes i joves del barri l’oportunitat de conèixer i cuidar aquest espai. www.asgalanthus.org. L’objec-tiu principal serà la comunicació dels aprenentatges amb altres centres i entitats de l’entorn i la transfor-mació i millora de les basses amb criteris ambientals (neteja, introducció d’espècies...). Per tal d’ampliar informació us convidem a visitar el nostre bloc i con-tactar amb nosaltres! www.bcn.cat/boscmontjuic.
'Les basses de Tres Pins més a prop'
Alicia García RomeroDirectora Institut Bosc de Montjuïc
zonasec nº 111 Febrer 20136 Notícies
Roser, 19 - Telèfon: 93 441 51 88
Fontrodona, 22 - 08004 (Poble-sec)
Baluard, 36 - 08003 (Barceloneta)
ROSTISSERIAPIZZERIA
MENÚS A
6E i 6,95E
Menjars preparatsa qualsevol hora
Faci les seves comandesal TEL. 93 443 80 83
Horari: de dimarts a divendresde 12 a 16 h. i de 18 a 22 h.
Dissabtes, diumenges i dillunsde 12 a 17 h.
C/ BLAI, 51
Reparació de l’AutomòbilRevisió i Reparaciód’Aire Acondicionat
Olivera, 28 - 08004 BarcelonaTel. 93 325 58 06
Mòbil 609 32 67 30
A Bona Voluntat en Acció ens preparem per buscar treball
La Cuatro amb la Penya Tres Xemeneies
VI Concurs Literari Terra Negre
ESCOLASAGRAT COR
diumenge 24 de febrer, jornada de portes obertes d'11 a 13h. matí
LLAR D'INFANTS (Autoritzada pel Departamanent d'Ensenyament)
ESTIMULACIÓ DE LES CAPACITATS DELS INFANTSAPRENENTATGE EXPERIMENTATIU I MANIPULATIUTRACTE PERSONALITZATPERSONAL TITULATSUBVENCIONADA
DES DELS4 MESSOS
TAMBÉ OFERIM:INFANTIL I PRIMÀRIA (Concertada)ESO (en Centre Col·laborador)
C/ Aldana, 1 (cantonada Borrell)Telèfon 93 441 02 [email protected]
D e nou comença el Concurs Literari Terra Negre per nois i noies d’ entre 11 i 16 anys
i per adults amb discapacitat intelel·lectual. Aquest concurs, organitzat per la Unió AAVV Poble-sec compte amb la col·laboració de l’IES Bosc de Montjuïc, Col·legi Jacint Verdaguer, Institut la Miranda, Col·legi Carles I, Associació de Comerciants del Poble-sec i de les Hortes, la Fundació Artesà , Zona Sec Comunicació i la Biblioteca Francesc Boix.
El concurs consta de dos modalitats: relat curt de temàtica lliure i poesia. Tots els parti-cipants rebran una medalla i premis a la par-ticipació. Els guanyadors obtindran un trofeu i una càmera digital. El dia límit per l’entrega dels treballs és el dia 26 d’abril. Es poden entregar treballs a la Biblioteca Francesc Boix (Blai, 34) o la seu de la Unió (Margarit, 23, lo-cal). Els premis s’entregaran en un acte públic el dia 25 de maig al centre cultural situat al carrer Albareda, 22. Per consultar les bases entreu a www.unioveins.org.
Unió AAVV Poble-sec
Coincidint amb l'entrega de la Pi-lota d'Or per part de la UEFA d'aquest passat gener, que finalment se li va entregar a Leo Mes-
si, es va escollir la nostra Penya Blaugrana del Poble-sec per realitzar el programa en directe al canal La Cuatro i així conèixer la nostra Penya, els nostres socis, les nostres impressions. Es va donar una imatge de Penya integradora del barri, on a part de seguir el nostre equip, fem barri que és del que es tracta. Hi ha ver un gran ambient i la jornada va tindré molt d'exit per part dels veïns i socis que van assistir.
PB Les Tres Xemeneies
S 'apropa el dia 8 de març al calendari i tornem a celebrar el Dia Internacional de la Dona al
Poble-sec. Però aquí ho fem d'una manera ben especial, amb el curtmetratge. Torna un any més el Petit Festival de Curtmetratges per la Dona, enguany celebrant la quarta edició.
Una edició que comença amb un assassinat. Si no sabeu de què parlo és perquè encara no heu vist el cartell ni l'espot d'aquest any. Quan el veieu comprovareu que aquest cop anem més fortes. Busquem més que mai propostes crítiques, innovadores i sorprenents que reflecteixin la situ-ació de la dona en les diferents realitats socials.
Recordeu que les inscripcions estan obertes fins el 22 de febrer i que els premis d'aquest any són de 300€ el del públic i 300€ el del jurat. El jurat d'aquest any el formen tres dones del món de la comunicació, el cinema i el suport a les dones: Joana García Grenzner, investigadora i co-municadora especialitzada en gènere; Mar Medir, productora del curtmetratge "Luisa no está en casa" guardonat a nombrosos festivals de cinema; i Úrsula Jové Oto del Punt d'Informació i Atenció a les Dones de Sants-Montjuïc. Aneu apuntant a l'agenda perquè el festival es celebrarà el dia 9 de març al centre cívic El Sortidor en el marc de les jornades que es dediquen al dia de la dona. No hi falteu! Per a més informació: petitfestivaldona.wordpress.com [email protected] / @PetitFestDona
El IV Petit Festival de curtmetratges per la Dona torna amb força
Centre cívic El Sortidor
L a ONG Bona Voluntat en
Acc i ó o f e r t a , entre altres, un taller laboral als veïns de Poble-sec que es troben en risc d’exclusió.
Els voluntaris/es i treballadors/es de l’entitat atenen actualment a 40 persones tots els dilluns i dijous al matí en una sessió de grup, i els dijous a la tarda de manera individual. Durant aquestes sessions, les persones apre-nen com enfrontar-se correctament a una entrevista, com dissenyar el seu currículum i fan recerca activa d’ofertes de treball.
Les dades d’aquest any mostren un aug-ment de més del 50% de persones usuàries del taller laboral respecte a l’any passat. Hem pogut augmentar les places gràcies en bona part a la Marató de la Pobresa 2012. També cal destacar en els darrers anys un canvi en el perfil de les persones que de-manen aquest suport: actualment, hi ha moltes persones de nacionalitat espanyola i persones immigrants que porten més de 5 anys al nostre país. Totes elles són persones que han decidit donar un impuls a la seva recerca laboral, que han escollit formar-se i aprendre les tècniques i eines de recerca, que estan fent cursos d’informàtica, de llen-gües i/o alfabetització. Són persones amb iniciativa, que intenten diàriament lluitar per millorar la seva situació, que aprenen i comparteixen, que tenen molt a donar i moltes ganes de fer-ho.
Bona Voluntat en Acció ofereix un Servei d’Intermediació Laboral per a totes aque-lles persones o famílies que necessiteu un treballador/a per a la llar o per al vostre negoci, o que vulgueu oferir una oportu-nitat laboral a una persona formada, amb experiència i amb referències del nostre barri i contribuir així a donar un cop de mà als nostres veïns a superar la seva situació de dificultat.
Si necessiteu alguna persona per a treballar us podeu posar en contacte amb nosaltres a: [email protected] o al telèfon 93 441 93 61.
La titular de l'escola Anna Ravell, Maria Feu, ha fet arribar a la redacció de ZONA SEC algunes puntualitzacions que fan referència al reportatge Premi Poble-sec, en què es guardo-nava el centre d'ensenyament. Destaca la se-nyora Feu que malgrat les nombroses dificultats econòmiques i socials que pateix l'escola, amb l'entusiasme, l’esforç i la implicació de tota la plantilla, el projecte educatiu de l’Anna Ravell és viu i dinàmic, i amb innovació constant. Maria Feu també ressalta les realitats culturals tan diverses, però que se superen amb el treball en equip des de l'aula ordinària i l'aula d'acollida, la qual cosa facilita la progressiva integració escolar i social dels alumnes. És una feina en-riquidora i valuosa per a tot l'equip de l’escola Anna Ravell.
Puntualització sobre el Premi Poble-sec
RedaccióBona Voluntat en Acció
Mare de Déu del Remei, 20 • Telèfon 93 424 66 4510% descompte sobre mà d’obra a particulars si heu vist aquest anunci (vàlid fins maig 2013)
EL TEU LAMPISTADE CONFIANÇA AL BARRI
Aigua • Gas • ElectricitatAire condicionat i calefacció
Manteniment Comunitats i Empreses
Febrer 2013 nº 111 zonasec L’Entrevista 7
l’entrevista per Jordi Molina
David Carabén, cantant de Mishima
Fo
to: A
na In
és F
erná
ndez
Arriba un pèl tard protegit per les seves inconfusibles ulleres fosques. Diu que tenia cita amb el pediatre del seu fill. David Carabén (Barce·lona, 1971) compagina la intensitat als escenaris amb la responsabilitat de la paternitat. Amb una genètica marcadament política i barcelonista, defuig dels clans i només troba el poder transformador en l’art.
La sala gracienca Heliogàbal acaba de rebre el Premi Ciutat de Barcelo-na. Com veus la salut de la música de proximitat a la ciutat?
Bé, però podria estar millor. És cert que hi ha més afició als directes, però en-cara tenim un dèficit molt clar. No només d’infraestructures, sinó bàsicament de sensibilitat per part del públic. Quan hi ha poc públic, l’oferta es redueix i, finalment, només n’acaben tenint quatre grups.Es facilita prou la música en petit format des de les administracions?
Les associacions veïnals i la gent gran milita molt més políticament que els joves que van a concerts. Qualsevol regidor sap que si obeeix les queixes dels veïns sobre un bar que no està del tot insonoritzat tindrà més vots.És un problema només d’ordenances o també cultural?
Una cosa porta a l’altra. Les orde-nances haurien de ser menys estrictes i facilitar la insonorització dels locals. Però avui encara són una minoria els nens que s’apunten a música a l’esco-la. No tenim prou cultura. Quan aquest
factor s’abordi seriosament, amb el pas dels anys, hi haurà més bandes i més gent que farà música. Quan comences a composar?
Molt tard. Al final de la carrera de Ciències Polítiques vaig aprofitar una beca Erasmus a França. Fins aleshores sempre havia cantat a la dutxa. El simple fet de tenir els meus germans rient-se sistemàticament de mi em frenava. Gai-rebé tota la gent que vaig freqüentar en aquella etapa eren músics. Cantar va començar sent un hobby, una forma de sortir de mi mateix. Però ja tenia 23 anys.Mai és tard si la dita és bona.
Em vaig adonar que la música és fonamental per a mi i que la necessito per viure. A partir d’aquell moment, amb
els primers acords que vaig aprendre amb la guitarra, vaig veure que podia composar una cançó. La guitarra és va convertir en la meva màquina d’escriure.Mishima canvia de l’anglès al català a partir del tercer treball. Per què?
El moment en què em deixo anar tinc influències de fora. Però poc a poc, m’adono que fer-ho en la meva llengua aportava complicitat als meus textos. D’alguna manera, abandono el materi-alisme i m’adono que escriure cançons és una cosa important per a mi. Sempre li he reclamat a la música un cert com-promís amb el seu lloc d’origen. Ets independentista?
Ho he estat sempre. Però el meu es-forç més gran ha estat deixar Mishima
al marge de la política, no barrejar una cosa amb l’altra. No vull contaminar la meva música amb això. Els mem-bres del grup o els seguidors no tenen perquè compartir el meu pensament. Qui vulgui veure política en nosaltres la veurà: fem música independent i en català, dos suïcidis en un. Què et desperta avui la política?
Crec que és un espai on actualment hi ha massa crit. S’hi troba poca veritat i poca bellesa. Per cada deu talibans, trobes un idealista romàntic de veritat.El teu besavi i el teu avi havien es-tat a la Lliga Regionalista i, el teu pare, al PSC...
El meu pare de seguida es va quedar desencantat per aquesta manera d’entendre la política tan tribal i instintiva, la del “jo contra tu i tu contra mi”. Hi ha poca cultura democràtica. Inclòs en el Barça es percep aquest enfrenament de clans. Però tu ets laportista...
Joan Laporta va fer el millor Barça de la història. La moció de censura va ser injusta.Com veus l’actual directiva del club?
Hi ha hagut decisions que m’han agradat molt, com l’aposta per Tito, però d’altres que no. Retirar UNICEF de la samarreta em va semblar impre-sentable. I, encara més, portar el nom d’un país en dictadura, com Qatar, al pit. És ridícul haver-se carregat tantes seccions, i molt lleig el que li van fer al Johan. Però és una directiva escollida democràticament, res a dir.
David Carabén parla amb ZONA SEC sobre la seva trajectòria
‘‘M'he esforçat molt en deixar Mishima al marge de la política’’
BRASERÍAAlmejas, pulpo gallego,
gambas, padrón, calamarcitosCOCINA A LA VISTACarnes gallegas y pescadosEN BRASA NATURAL
Margarit, 24 / Tel. 93 329 70 74 / 08004 BCN (Poble-sec) / www.omeular.es
P. BRUGUERA
Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 [email protected]
PerfumeriaCosmètica
KaneboCaritaGuerlainOrlaneNuxe
BulgariKenzo
LaliqueGivenchy
Cartier
zonasec nº 111 Febrer 20138 Actualitat
Les actuacions més destacades que s'hi inclouen són la creació de noves places a quatre cruïlles de les ac-tuals illetes del costat de l'Eixample (Entença/Tamarit, Rocafort/Manso, Viladomat/Marquès de Camposagra-do i Borrell/Aldana), que permetran guanyar espai per als vianants, en detriment dels vehicles rodats; la reubicació del carril bici al mig de la calçada –amb la voluntat de paci-
El nou Paral·lel guanya espaisper als vianants
El Pla de millora del Paral·lel té l'objectiu de convertir la via en un referent per a les persones,
les arts escèniques i la gastronomia.
ficar el trànsit i guanyar seguretat- i la millora de la pavimentació, la il·luminació, la senyalització i reor-denar els vetlladors de l’avinguda. Es crearà un recorregut des de la Font Màgica de Montjuïc fins a la part infe-rior de la Rambla amb una senyalitza-ció específica que permetrà posar en valor els atractius de la zona.
Febrer 2013 nº 111 zonasec Actualitat 9
La UE Poble-sec 'elimina' el seu primer equip per sobreviure
TornyClub, passió per la fusta
DISPOSEM
APARTAMENTS TURÍSTICS
MATEIXA FINCA • RAÓ RESTAURANT
Menú diari:dilluns a divendres
9,95E
dissabte i diumenge15E
Tanquem a les 3,00h
MariscadaParrillada
CombinatsCarns gallegues
Av. Paral·lel, 99 • 08004 Barcelona • Tel. i Fax 93 441 30 71
del Paral·lel
Tapes Vins Caves
Especialitat en ‘‘montaditos’’i tapes de totes classes.
Obert tots els dies de l’anyAv. Paral·lel, 9908004 Barcelona Tel. 93 441 30 71
Els dies 1, 2 i 3 de març el TornyClub cele-brarà la primera trobada internacional de torneria i pirogravat al centre cívic El Sortidor.
P enjolls d’alta artesania. Bolígrafs elegants. Bal-dufes multiformes. Trencaclosques a cavall del
joc i l’art. Són només alguns dels diversos elements que es poden trobar al TornyClub, un dels pocs es-pais que queden a Catalunya que treballen la fusta amb les tècniques tradicionals de principis del segle XIX: la torneria i el pirogravat. “Ens apassiona veure un tros de fusta, tocar-lo, sentir la seva calidesa, és fantàstic", expliquen Jordi Rimbau i Rosa Mª Vila, impulsors d’aquest “club social” (Prunera, 15) obert a tothom des de fa tres anys.
La tècnica del torn i el pirogravatEl torn i el pirogravat són dos oficis en perill
d’extinció. En aquest espai, obert les tardes de dilluns, dimarts i dimecres, es poden aprendre les nocions bàsiques d’aquestes tècniques amb clas-ses d’iniciació que imparteixen tots dos. “Poques tardes són suficients per aprendre a controlar el torn i, un cop que en saps, tenir un objecte acabat es qüestió d’hores”, explica la Rosa, seduïda per la “sensació hipnòtica” de la peça girant al torn. En canvi, explica en Jordi, “el pirogravat, que consisteix a dibuixar cremant la fusta, és més lent, sobretot si es vol fer un dibuix amb molt detall”. Cap d’ells dos s’hi guanya la vida. De fet, en Jordi és cuiner i la Rosa naturòpata, però el taller s’ha convertit en la bombolla de relaxació que necessiten.
Grans multinacionals, amb la sueca Ikea al capdavant, han deixat en la marginalitat la fabricació artesanal i han influït en la forma de consumir de la societat. El valor afegit dels tallers, però, encara manté un cert ganxo comercial. Sense anar més lluny, TornyClub va de la mà
del Taller de la Ninfa, l’espai en què es poden comprar les peces del Jordi i la Rosa. “De mo-ment no vivim d’això, però en el futur voldríem treure’n algun benefici”, expliquen.
Trobada internacional de tornersEl torner de Mataró, Eduard Joanola, va ser
el mestre d’aquests dos apassionats de la fusta que tenim al barri. Ara, volen tornar tot el que els va donar el seu mentor i, per fer-ho, compten amb el suport de la Coordinadora d’Entitats i l’Ajuntament. I és que els propers dies 1, 2, i 3 de març el TornyClub organitza la primera tro-bada internacional de torners a Barcelona, amb la participació d’altres especialistes. El centre cívic El Sortidor acollirà la cita per convertir-se en una festa dels encenalls.
Jordi Molina
Torn i pirogravat, oficis en perill d'extinció
Fo
to: A
na In
és F
erná
ndez
El club es queda sense representació a Tercera Catalana i assenyala el deute de la presidència de Pedro Venero com el responsable.
L a UE Poble-sec s’ha quedat sense primer equip. Els deutes que acumulava el club
de la gestió de Pedro Venero (22.000 euros) han estat un escull massa pesat per l’actual junta. “No hi havia cap altra opció, o ens retiràvem o desapareixia el club”, explica Juli Rubio, coordinador del futbol base. En una assemblea celebrada a finals de gener, els socis van donar llum verda a una decisió tan traumàtica com necessària: eliminar el primer equip per estalviar-se les despeses
que suposa la categoria i, poc a poc, anar eixugant el deute.
La notícia arriba quan tot just el club compleix 85 anys d’història. Després dels 37 anys de presidència de Venero, la nova etapa del club liderada per Josep Garcia, que s’obria aquest juliol després que pros-perés la moció de censura, no ha començat amb bon peu. Ara, sense primer equip, els sequistes volen aprofundir més en el futbol base i tornar a començar. Haurà de ser l'any que ve i a la Quarta Divisió Catalana, lluny de les categories de plata a les quals va aspirar els anys 50 i 60.
Instant en què s’aprova la moció de censura contra Venero
Jordi Molina
Fo
to: A
na In
és F
erná
ndez
10 zonasec nº 111 Febrer 2013Actualitat
(Porque todostenemos derechos)Seguro Legal
60E año
porque pagando tan solo 60E al año, usted podrá realizar 12 consultas a nuestros abogados
Blai, 9 local 08004Rocafort, 147 08015Av. Generalitat, 36 08754
934 418 278932 263 730936 731 686
Barcelona
El Papiol
Todos tus problemas tienen soluciónporque pagando tan sólo 60E al año, usted podrá
realizar 12 consultas a nuestros abogados
VISÍTANOS EN NUESTRAS OFICINAS
Xerinola atén els infants perquè puguin millorar cur-ricularment i socialment.
L a manca de recursos pels infants i joves del Poble-sec és una realitat
que lamenten des de fa temps les enti-tats del barri que treballen per la gent amb menys recursos. Per tal de pal·liar la situació, l'esplai Xerinola fa un any va posar en marxa el projecte educa-cional "esplai diari", que dóna suport als nens de primària amb dificultats fa-miliars, socials i econòmiques. Segons el Víctor Miguel, director del centre de l'Esplai Xerinola, molts nens passen la tarda sols al carrer un cop acaben l'escola, perquè la seva família no té prou recursos per oferir-los una al-ternativa. A l’esplai troben l’espai per ocupar el seu temps lliure de manera propicia a les seves necessitats. Se’ls dóna reforç escolar i se'ls facilita la participació a activitats de lleure que permeten el seu desenvolupament personal i relacional. Segons el Víctor, aquest espai permet a molts nens tenir quelcom semblant a la seva ha-bitació, de la qual molts no disposen a casa seva. Un espai personal on
L’esplai Xerinola és una entitat de les Parròquies del Poble-sec, adreçada a nens entre els 5 i els 16 anys, que es dedica des de fa 35 anys a l'educació en el lleure.
Esplai diari pel desenvolupament dels nens amb menys recursos
créixer i desenvolupar-se, alhora que estan en contacte amb altres nens i nenes, aprenen del cooperativisme, reforcen l'autoestima, descobreixen les pròpies dificultats i milloren acom-panyats. També es fomenta la partici-pació en activitats que es fan al barri, i la col·laboració amb altres grups, com la gent gran del barri, per intercanviar vivències i coneixements.
En Víctor valora molt positivament el primer any de funcionament del projec-te, "ha permès els infants millorar molt a nivell escolar, i a les famílies impli-car-se". Afegeix que gràcies a l'esplai diari, molts pares han pogut dedicar el temps en què els seus fills estan rebent l'atenció per a fer cursos de formació ocupacional i millorar les seves pers-pectives laborals.
Marta Tello
Esplai Xerinola, un lloc on els nens poden créixer i desenvolupar-se
Fo
to: A
na Inés Fernánd
ez
E l passat divendres 1 de Febrer el grup vocal The SoundDreamers (“Els
Somiadors de Sons” en anglès) vàrem fer un concert al el Centre Cultural Albareda, en el que també va participar la coral Vi-lanovina V'n'G Gospel Choir, amb la que compartim director i vàrem cantar alguns temes conjuntament. Una nit de Gospels, ve rs ions sui generis de cone-guts temes Rock i Pop i, sobretot, bon rotllo i afició per la música.
Som un grup d’una vintena de persones i el nostre repertori és molt variat, però més enllà d'això volem donar a conèixer la nostre tasca de relació humana mitjançant una forma tant universal com es la mú-sica. Al mateix temps, formen part de Big Bang Gospel Project, macro-coral de varis grups de gospel d’arreu on cantem conjuntament i podem arribar a ser uns 200 membres.
Després d’un any i mig al barri del Poble-Sec, en el que ens hem sentit perfectament acollits a la parròquia de Lurdes, ja hem participat a la Festa de Fem Paral·lel, la Marató de TV3 i la passada Festa Major del Poble-sec, a més d'organitzar la “Nit de Gospel-Nit Solidaria” el novembre passat a l’esglé-
sia de Santa Madrona per recaptar fons per Càrites. A més, actualment estem realitzant els tràmits necessaris per a constituïr-nos en Associació i així inte-grar-nos més i millor en la vida del barri.
Per altra banda volem donar les grà-cies ZONA SEC per donar-nos la opotu-nitat de promocionar-nos en les seves
pàgines i engrescar així a tot-hom (sobre-tot homes ja que, com a totes les corals, són escassos) que senti inquietuds musicals a participar amb nos-
altres en els assaigs que fem tots els dijous de 19.30 a 21.30h a la parròquia de Lurdes. Si voleu conèixer-nos més i veure algun vídeo d'alguna de les nos-tres actuacions, podeu visitar el nostre Blog http://thesounddreamers.blogs·pot.com. No hi ha cap mena de limita-ció d'edat ni d'aptituds i coneixements musicals per participar-hi, simplement el simple fet de passar-ho bé cantant i fer concerts allà on ens ho demanin, tot recordant que la música es la forma mes universal de relació. Veniu i proveu, us hi esperem! Que la força (de la música) us acompanyi.
The SoundDreamers, un grup de gospel al Poble-sec
The SoundDreamers
Febrer 2013 nº 111 zonasec 11 Economia
economia/opinió per Josep Maria Torremorell
Signes de putrefacció per tot arreu
2013-2014Informacióper al curs
PER A MÉS INFORMACIÓ:Jesuïtes Poble-sec - Col·legi Sant Pere ClaverC/ Vila i Vilà, 14 - BarcelonaTel. 93 441 80 06 / mail: [email protected]
twitter.com/SantPereClaver
http://www.facebook.com/JesuitesPobleSecCol·legiSantPereClaver
SessionsInformativesEs faran sessions informa-tives d'Educació Infantil i Primària els dies 13 i 20 de febrer a les 17.15h.Cal fer la inscripció a les sessions via telèfon, mail o a través del formulari que trobareu a la web.Entrevistes personals informatives.
L ’exposició del CCCB “El Paral·lel: Barcelona i l’espectacle de la modernitat” ha estat el
marc escollit per presentar la cara amable del Pla de Reforma del Paral·lel que ja fa temps que couen la Fundació privada El Molino (FEM) i l’Ajuntament. En una sèrie de “debats” al CCCB, diversos actors implicats en el projecte van presentar els eixos del que anomenen “El Paral·lel de les persones”.
La máxima expectació estava posada en el “debat” en què intervenia l’alcalde Xavier Trias i es presentava el Pla de reforma de l'avinguda. Juntament amb el regidor d’urbanisme, Trias va anunciar que calia recuperar l’"ànima" del Paral·lel a través de la gastronomia i les arts escèniques, i que s’intervindria peatonalitzant algunes cruïlles, i canviant la il·luminació, el pa-viment, el carril bici i els vetlladors de l’avinguda.
El fet que l’alcalde es negués a obrir torn de paraula va demostrar un cop més els dèficits de
la democràcia en què vivim, impedint que un grup de veïns i veïnes plantegéssim els nostres recels sobre un pla que considerem que amaga un model de desenvolupament de ciutat que lluny d'estar pensat pel benestar de les persones, beneficia clarament a les elits econòmiques i financeres.
De fet, el propi alcalde va confirmar aquestes sospites quan va concloure l’acte de presentació del Pla explicitant un fantasma que havia planat durant tota la sessió. Trias va treure’s la màscara de prohom de “la ciutat de les persones” i va dedicar els últims minuts a deixar clar que el destí del Paral·lel estava lligat al del Port, amb les noves terminals de contenidors i els nous molls de creuers. "El dia de demà el Paral·lel ha de relligar la ciutat amb el Port", va sentenciar Trias, "i “qui no ho vegi així és un miop”.
A Poble-sec, però, cada dia som més els miops que preferim mirar el que tenim a prop. En lloc de veure passar els dòlars provinents de ports llunyans,
preferim construir un model de barri que posi la vida dels veïns per sobre dels negocis. Fins ara, aquesta transformació del Paral·lel ha consistit en l’arribada de cadenes de menjar ràpid, restaurants elitistes amb preus prohibitius, la compra pública de teatres per cedir-los a organitzacions mafioses com l'SGAE, l'obertura d'hotels i apartaments per a turistes i la creació d'un altre centre comercial. Les conseqüències d'aquest nou Paral·lel ja podem advertir-les: escanyament del petit comerç -incapaç de competir amb les grans superfícies-, i la conse-qüent pujada del preu de l'habitatge.
Des de l’Assemblea de Barri de Poble-sec, i en concret el grup Repensar Poble-sec, fa temps que reflexionem sobre aquestes onades de trans-formació de la ciutat. Durant els últims anys, hem vist com es transformava la Rambla i -de retruc- es convertia el Gòtic, parts del Raval i el Born en barris inhabitables. De la mateixa manera, la Barceloneta també està a l'espera de l’aprovació d’una reforma que convertiria el Port Vell en un port de luxe. Amb la transformació del Paral·lel, s'obre un nou capítol
en l'aplicació del model Barcelona que suposa beneficis per uns (bàsicament grans hotelers i especuladors immobiliaris) i aboca a l’èxode als veïns i veïnes amb menor poder adquisitiu.
En front del Paral·lel dels turistes i els Ports de luxe, volem visibilitzar la realitat alternativa existent i que s’obre pas en el comerç de pro-ximitat, en les diverses iniciatives cooperativis-tes en marxa, en el suport mutu per evitar els desnonaments dels veïns que no podem seguir pagant la hipoteca o el lloguer, i en la quotidia-nitat de les xarxes de veïnatge que donen sig-nificat al nostre barri. Tan sols obrint processos de participació directe dels veïns i veïnes per decidir quin barri volem, i limitant alhora l'avanç del sector privat (hotels, apartaments, pisos turístics il·legals, etc.) s'aconseguirà que “El Paral·lel de les persones” no es quedi en una marca perversa que encobreixi la ramblificació del paral·lel i la bornització de Poble-sec.
D esprés de cinc anys de crisis econòmiques -immo-biliària, financera, i ara una gangrena que podreix
tots els teixits econòmics-, ens preguntem on som i si són certs els “brots verds” que veu (o potser és una aparició “mariana”) el daltonià govern del Partit Popular (PP) en les branques seques de l’economia estatal. I dic “daltonià” en el doble sentit visual i dels germans Dalton, la banda de delinqüents (sempre presumptes) que (des)governen l’estat. Cal diferenciar l’economia real (producció, consum, preus, atur, comerç, etc.), de la financera (banca, borsa, inversió, deute públic, etc.). Pel que fa a aquesta última, el rescat dels bancs en fallida, una certa calma en els mercats financers europeus a l’espera de les eleccions italianes, i algunes dades, com l’entrada neta de capital privat estranger en els darrers mesos, permeten albirar una certa recuperació a partir del 2014. En canvi, l’economia real trigarà molt més en reaccionar i, com a mínim, farà tot el camí dels mítics set anys de vaques flaques. De fet, el conseller delegat de Caixabank, Joan Maria Nin, afirmava el passat dia 12 que no sortirem de la crisi fins el 2017.
Intent de salvar les entitats de la trama mafiosaA Irlanda, que també va patir una bombolla immobili-
ària, s’han enderrocat edificis, i el banc més gran, l’Anglo Irish Bank, en el que els irlandesos hi tenien més fe que en la mateixa església catòlica, l’han liquidat. A l’estat
espanyol, en canvi, contra l’opinió europea, s’intenta sal-var Bankia, és a dir, Caja Madrid i Bancaja, les principals entitats de la trama mafiosa Gürtel-PP. De fet, el mateix tresorer del PP, Sr. Bárcenas va cobrar entre 2001 i 2004 un sobresou de Caja Madrid de 1.100 euros mensuals, atès que el partit l’havia col·locat com a conseller de Ges-madrid (avui Bankia Fondos), la gestora de fons de Caja Madrid. No està malament per una hora de feina al mes.
''No hi ha prou pa per tant xoriço''Ara hem conegut més casos de corrupció, nascuts
a l’ombra de la bombolla immobiliària, i dels quals els polítics catalans tampoc no se’n salven. Deia el Financial Times del 4 de febrer que les institucions espanyoles mostren “signes de putrefacció” i el The Economist del
dia 9, en un article sobre Rajoy y el PP, diu que There isn't enough bread for so many 'chorizos' (no hi ha prou pa per tant xoriço), reproduint el crit del carrer. Però el problema ve de lluny. Mireu: la Història admet que Felip III va ser un dels reis més imbècils que hagin existit (malgrat que no era Borbó). Com que era un talòs, qui remenava les cireres era el duc de Lerma, que va convèncer el rei de traslladar la cort de Madrid a Valladolid, però prèviament va adquirir solars i cases. Quan l’11 de gener de 1601 es va fer el trasllat, Valladolid no tenia les infraestructures necessàries per allotjar els funcionaris i la cort, de manera que el duc va llogar a preu d’or a la corona les possessions comprades. El privat (“valido”) de Felip III va arrodonir la jugada. Madrid sense la cort va caure en una depressió econòmica i el valor dels immobles i terrenys es va desplomar. El duc de Lerma, sabedor que la bestiesa de Valladolid no duraria gaire, va comprar a preu de saldo finques dels barris de Madrid on ja s’endevinava l’expansió urbanística. Cinc anys després la cort tornava a Madrid, i el duc de Lerma es tornava a fer d’or. Només amb la mort del rei se li van acabar els tripijocs, i la justícia el va processar, però per evitar ser detingut i executat va aconseguir que el papa Pau V el nomenés cardenal, de manera que el poble de Madrid li cantava unes corrandes: Para no morir ahorcado / el mayor ladrón de España / se viste de colorado. De quin color es vestiran els dirigents del PP?
Bárcenas, l'enèsim descrèdit del Partit Popular
''El Paral·lel de les persones?''
Repensar Poble-sec
12 zonasec nº 111 Febrer 2013Entitats
Els Diables del Poble-sec escalfen motors per a donar la benvinguda a la primavera
Confiï en la nostra professionalitat, i permeti’ns entrar a les seves comunitats com instal·lador habitual
MANTENIMENTS I CONSERVACIÓ DE L’ANTENA DE TV, SATÈL.LIT, PORTERS
ELECTRÒNICS, VIDEOPORTERS, TELEVIGILÀNCIA, ETC.
Instal·lador Distribuïdor Oficial. Truqui’ns i donis d’alta
Descompte 10% (lliurant aquest anunci al tècnic per l’aplicació del descompte) per a tots els treballs realitzats a comunitats de propietaris. Aplicable per a intervencions tècniques d’antenes de
TV, Satèl·lit, etc... Individuals i/o Comunitàries
Carrer Lafont, 4 • 08004 BarcelonaTels.: 93 443 44 97 • 93 441 01 80 • 686 47 02 71
E·mail: [email protected] / www.radiolaplata.com
RADIO LA PLATA, S.L. - Amb nº de registre 1660 atorgat pel Ministerio de Ciencia y Tecnología i nº 177 del Registre d’Instal·ladors de Telecomunicacions de Catalunya” per el manteniment i instal·lacions d’infraestructures de Telecomuni-
cacions en edificis
De ''Samba di Bandarra'' al 4d8
Castellers del Poble-secAssajos oberts: Dimarts i divendres, de 19 a 22h
Escola Ferran Sunyer (Viladomat, 2)Local Social: Can Bandarra (Pg. de Montjuïc, 70, baixos - Tel. 653 11 34 96)
cps@castellersdelpoblesec / www.castellersdelpoblesec.cat(també al facebook!) Twitter: @Bandarres
L ’esdeveniment del món casteller més important on no es fan castells
es diu Torneig de Futbol Intercasteller. I els del Poble-sec fa quatre anys que ens aferrem al premi a la millor afició. Potser no el guanyem a nivell futbolístic, però a nivell festiu no hi ha qui ens su-peri! Animadores, Barrusecs i Putafines, Bravesec i SuperBandarres ho han petat a Sants, Esparreguera, Granollers i Guis-sona respectivament. Ara toca animar a ritme de samba a Salt!
A l’apartat purament casteller, comen-tar-vos que el passat diumenge 17 de febrer vam participar a la Diada de Santa Eulàlia a la plaça Sant Jaume, la diada
que representa l’inici de la temporada. En-guany hi volem anar amb la millor actuació mai feta per aquesta actuació, així que es-perem que quan llegeixis això ja sàpigues que hem fet una gran diada. Però aquest article està redactat uns dies abans.
“Però jo vull veure castells, no llegir que l’actuació ja ha passat”. Ben dit, per això us adjuntem les diades del pri-mer tram de temporada, un tram que té com a objectiu final l’estrena del primer castell de vuit pisos al carrer Blai, per la diada del XIV Aniversari. Apropeu-vos a donar-nos suport, a fer pinya, o simple-ment a gaudir de la màgica plasticitat dels castells! Tothom pot fer castells!
En el proper número de ZONA SEC us confirmarem el programa i us informarem de qualsevol canvi d’última hora. Veniu a celebrar amb nosaltres l’arribada de la primavera! Us hi esperem!
A quest any, volem celebrar com cal l’arribada de la primavera. És per això que estem preparant un munt d’activitats que es duran a terme el cap de setmana
del 23 i 24 de març. A continuació trobareu el programa d’activitats i els horaris.
Febrer 2013 nº 111 zonasec 13
Ara fa anys
Cultura
1888. Desaparició de la platja de Sant Bertran per la construcció del moll
Aspecte que tenia la platja de Sant Bertran
les aus delpoble-sec
ANUNCIA’TAL
ZONA SECTelèfon
699 271 825
www.zonasec.cat
Xavier Rodríguez
Ja estem fent les reunions per elaborar el programa de la Festa Major 2013 al Po-ble-sec. Els propers dies de reunió són: 14 de març, 11 d’abril i 8 de maig. Les reu-nions es celebraran al local de la Coordinadora d’Enti-tats del Poble-sec (carrer d’Elkano, número 24) a les 20 h. Aquestes reunions són obertes a tots els veïns i ve-ïnes que vulguin participar i col·laborar.
Reunions per la propera Festa Major 2013
Lydia & Velasco [email protected]
Històries de tocador. Cosmètica i bellesa a l'antiguitat
A mb motiu de la celebració de l’Exposició Uni-versal de 1888, que tenia el punt neuràlgic a la
zona de la llavors recent enderrocada Ciutadella, es va unir aquella part de la ciutat amb la comunicació marítima del port. Fou quan es va fer, aprofitant l’enderroc no gaire anterior de les muralles, la remo-delació de la façana litoral cap a ponent, allargant el port fins a la zona del Morrot.
Fins llavors, el mar obert arribava fins als peus de la muntanya de Montjuïc. Més o menys a la zona del final de l’actual inici de l’avinguda de Paral·lel –on hi ha la plaça del Carbó- hi havia el baluard denominat del Rei, que tancava la muralla de la ciutat amb la mu-ralla de Mar. Des d’aquest baluard hi havia una platja que arribava fins al peu de la muntanya de Montjuïc, a la part del Morrot. Aquesta zona era denominada platja de Sant Bertran, ja que era la zona costanera de la zona agrícola de les hortes de Sant Bertran.
A mitjan segle XIX s’hi edificà un establiment on s'oferien banys amb aigua de mar escalfada. A la vora del portal de Santa Madrona també hi
havia els banys de la Junta de Dames, i el 1857 es van inaugurar els banys flotants Ondina, tot i que tothom els coneixia com a Roquetes, als quals s'accedia a través d'un pont.
Però tot aquest entorn desaparegué quan, en preparació de l’Exposició, es varen erigir les noves Duanes, el moll de Sant Bertran, el moll perpendicular
de Ponent i el moll de Miramar. I, a més, en part més de llevant, s’obriren el passeig de Colom i el monument al descobridor, el moll del portal de la Pau i el gran hotel Internacional.
En resum, la façana de la nova Barcelona s’obria al mar, el port creixia cap al sud i ponent i un incipient Poble-sec començava a percebre un canvi important per al seu futur; perquè la nova vida portuària havia de suposar un estil diferent de creixement per a la zona de les Hortes de Sant Bertran, ja que esdevingué la més industrial, precisament per la seva proximitat al port i a les noves línies de tren de mercaderies que hi varen arribar. També cal pensar que la proximitat del port també fou un factor important en el futur des-envolupament del Paral·lel com a eix popular de l’entreteniment i les arts escèniques a la Barcelona dels dos primers terços del segle XX.
La celebració de l’Exposició Universal de 1888 va suposar la primera obertura internacional de Barcelona en el món modern. En aquest creixement sincopat de la ciutat, després vingueren l’Exposició de 1929, la frustrada Olimpíada Popular de 1936, el congrés Eucarístic de 1952 i el Jocs Olímpics de 1992. Però, del punt de partida inicial, de l’Exposi-ció Universal de 1888 ara fa 125 anys.
A rreglar-se, pentinar-se, tenir cura de la higiene corporal, triar el perfum que t’agrada i amb el
que t’identifiques són coses que fem habitualment. Anar al gimnàs, a la perruqueria o a un centre estètic són petits luxes que de tant en tant ens permeten i ens ajuden a sentir-nos a gust amb el nostre cos i amb la imatge que projectem als altres. Malgrat que pot semblar que estem parlant de preocupacions molt actuals, res d’això no és nou. Des de l’antiguitat, homes i dones han tractat de millorar el seu aspecte personal fent servir tots els recursos que la natura els proporcionava. L’ús de cosmètics i d’olis perfumats, de tints o mascaretes, de postissos i perruques, ve de temps llunyans. Ara, aquests secrets es desvetllen a l’exposició de producció pròpia, Històries de toca-dor. Cosmètica i bellesa a l’antiguitat.
Aquesta mostra vol explicar com la cura de
l’aspecte personal és quelcom comú a totes les èpoques i convidar al visitant a establir lligams amb l’antiguitat, mitjançat els petits gestos quotidians relacionats amb la bellesa i en els quals tots ens reconeixem. La mostra es divideix en quatre àm-bits: La cura del cos, Ungüents i perfums, El cabell i Últims retocs. La representació d’un centaure amb cua de peix presideix l’entrada a l’exposició; el frag-ment d’un mosaic que decorava el paviment d’una de les termes de Barcino, la Barcelona romana.
La visita d’aquesta mostra en fa pensar que, a
part d’alguns canvis tècnics materials, en el fons, des de temps ben llunyans, el ser humans hem anat mantenint una sèrie d’hàbits i preocupacions, per tal d’oferir als altres una bona imatge externa de les nostres persones. És molt aconsellable la visita, per copsar que en el fons no hi ha tanta distància entre un bell envàs de perfum egipci i un bon anunci de perfumeria actual: tots volen que pensem que el seu contingut ens transportarà a un món sensual millor.
Xavier Rodríguez
El Museu d’Arqueologia de Catalunya, en la seva seu del passeig de Santa Madrona, pre-senta una nova exposició temporal: Històries de tocador. Aquesta mostra ens vol explicar les tècniques que els homes i les dones feien servir per tenir cura del seu cos i de la seva imatge, en els temps històrics antics d’Egipte, de la Grècia clàssica i en l’imperi de Roma.
D urant el darrer any hem conegut de la mà de l'ornitòleg Carles
Oliver un bon grapat de les aus que habiten al barri i a la muntanya de Montjuïc, i hem pogut reconèixer i descobrir les costums i característi-ques més particulars dels ocells amb què compartim l'espai.
En Carles destaca que a la zona de Montjuïc a tocar dels penya-se-gats es poden observar molt espe-cialment gavines i xoriguers, que es
troben de manera destacada a aquest punt de la ciutat, però recorda que tota la muntanya és una important illa verda, no tan sols per la vegetació i els ocells, sinó també per la quantitat i diversitat d'amfibis, rèptils i alguns mamífers que s'hi troben. I és que "suposa un impor-tant punt de conservació d'espècies a la ciutat, així com un destacat espai per a l'educació ambiental i per conèixer l'ecosistema del Mediterrani".
En Carles Oliver, apassionat de la natura des de ben jove i cofundador de Barcelona Birding Point, ha com-partit aquest passió amb els veïns del Poble-sec a través d'aquesta secció i ara convidem a qui vulgui apropar-se
encara més a aquests i molts altres ocells a visitar la muntanya i desco-brir-los en el seu hàbitat.
Marta Tello
El Pit-roig, una de les aus del Poble-sec
14 zonasec nº 111 Febrer 2013
Solució Encreuat:H. 1 Moisès. Caïm. 2 Invàlid. Grà. 3 Ra. Cam. Prat. 4 INI. Meu. Edu. 5 A. NL. Ones. S. 6 Masia. Apoda. 7 Visir. ELAL. 8 San. Raciale. 9 aruA. Partim. 10 Riada. De. L. 11 Aaron. Isaac.V. 1 Miriam. Sara. 2 Onan. Avaria. 3 IV. Insinuar. 4 Sac. Lis. Ado. 5 Elam. Air. An. 6 Simeó. Rap. 7 D. Una. Cadí. 8 C. P. Epeires. 9 Agresolat. A. 10 Irad. Dalila. Matusalem.
Blai, 28-32 T 659 048 394 08004 Barcelona
Bona teca i bona cara al Poble Sec
dermofarmàciaveterinària - homeopatia - ortopèdia
fòrmules magistrals
Paral·lel, 131 - 08004 BarcelonaTelèfon 93 289 21 90
farmàciaF. IGLESIAS HUIX
CLÍNICA VETERINÀRIA
Varietés
cine amèricaDjango (Director: Quentin Tarantino)
per Núria Beltrán
Leonardo DiCaprio, en una escena del film
Els nens de l'escola Carles I van treballar la Pau el passat mes de gener i van fer uns poemes
Q uentin Tarantino ha escollit per al seu darrer treball el mateix títol que el clàssic spaguetti western de
Sergio Corbucci protagonitzat per Franco Nero el 1966. L’actor italià apareix també en aquest Django modern en una de les múltiples escenes homenatge que tant proliferen en el cinema del director nord-americà.
La història es situa un parell d’anys abans que s’iniciï la Guerra de Secessió americana, el Dr. Schultz (extraor-dinària interpretació de Christoph Waltz) allibera a l’esclau Django (impecable Jamie Foxx) del seu terrible destí. El doctor que en realitat exerceix com a caça recompenses pel govern li proposa compartir ofici i així junts emprenen una llarga aventura que els porta a recórrer tot el país a la captura dels delinqüents més buscats. Tot plegat els conduirà fins a Candyland, una de les més grans plantacions de cotó a Mississippí, on intentaran alliberar
a Brunilda (Kerry Washington), l’esposa de Django, de les mans del seu refinat i cruel amo (magnífic Leonardo DiCaprio). A l’elenc d’actors cal afegir la interpretació de Samuel L. Jackson d’un esclau negre més racista que els propis blancs. La pel·lícula és un extens i fluid relat que avança a bon ritme i que ens porta amb la mateixa agilitat d’un indret a un altre o d’una comicitat paròdica a la més absoluta de les brutalitats. Com en qualsevol obra del cineasta estatunidenc trobem també aquí un excés de violència i unes llargues i ocurrents converses entre personatges que rivalitzen constantment.
Django desencadenado no és un western a l’ús, no és una revisió històrica de la vergonya esclavista nord-americana, no és un film d’aventures, és el món Tarantino 100%: desbaratat, provocador i simplement brillant.
Ja som més de 130 associats!SIGUES EL PROTAGONISTA DEL TEU BARRINO DEIXIS QUE D’ALTRES PARLIN PER TU
FES-TE’N SOCI: TEL. 619 94 43 49www.comerciantspoblesec.org [email protected]
Associació deComerciants
POBLE SECPARAL·LEL
No em deixis sola!Pau, pau, pau...Has arribat al mónportant-nos alegria.
No marxis del meu corNo em deixis solaqualsevol dia.
A vegades em barallo,Són vegades que...no et trobo!
Vine a buscar-meAmiga meva!No em deixis solaQue jo em perdria!
No conec la PauNo he conegut la PauMiro al cel,hi ha núvolsimagino que està allàmirant-nos des de dalt
Camino pel carrer hi ha silencihi ha foscorimagino que la Pauva darrera meu
De cop algú em diu...- Hola!I penso...?Es la Pau que en aquest mónVe a mi i em saluda?
La PauLa Pau és el meu germàjuguem junts cada dia,els animals adoren la Pau.La Pau és important,és important per a la Terra.
La violència i la Pau són rivals, enemics.La Pau sempre guanyaa la no violència.El creador de la Pau va ser Mahatma Gandhi.
La Pau, la meva amigaLa Pau per a mi és...Com una gran amigaque mai m’abandona,que sempre està amb mi.
Sempre que em barallocrido a l’amiga...Pau, Pau vine amb mi.Ella ve ràpidament!
jo... vull la seva companyia.No la veig ni la puc tocarperò ella està allà.
Està amb tot el mónPer tranquil·litzar,per donar amor i amistat.
Sif-Eddine Chtioui(5è curs)
Cecilia Severino(5è curs)
Víctor Ferreras (5è curs)
Elisabeth Jiménez (5è curs)
Febrer 2013 nº 111 zonasec 15
Fesols blancs amb arengada
zona fogons
CONCURSFOTO MISTERIOSA
Envia’ns un E-mail a l’adreça:[email protected] amb la solució.
Podràs participar en el sorteigd’un llibre de cuina ZONAfogons. Ànims!
Tens temps fins el 28 de Febrerper participar-hi.
Quin racó del barri és?
Guanyador anterior:Chema SalvadorsSolució anterior:
Porta alberg a Creu dels Molers, 23
per Enric Ruiz (Solució a la pàgina 14)
Horitzontals:1 Tema. Tema. 2 Vell, malalt. Fruit del cereal. 3 Escalfava Ramsés. Tema. Restaurant del bestiar. 4 Instituto Nacional de la Industria. Em pertany. Eduard, pels amics. 5 Matrícula holandesa. Delí-cies de surfista. 6 Granja, casa de pagés, o oli. Mancat de peus. 7 Alt funcionari turc. Companyia aèria d'Israel. 8 Precedeix 'Francisco' a Califòrnia. En francés: relatiu a la raça. 9 Vent suau que bufa cap a l'oest. Dividim. 10 Ravinguda d'un riu. Entre Olivia i Havilland. 11 Tema. Tema.
Verticals:1 Tema. Tema. 2 Tema. Dany o desperfecte en un vehicle. 3 Romans. Donar a entendre. 4 Buidar-lo, és confessar-se. Amaryllis formosíssima. Ciutat de Nigèria. 5 Tema. Aire de París. Mig ànec. 6 Tema. Peix musical. 7 Article. Serra, vall, túnel o mantega. 8 Aranyes de jardí. 9 Que té la forma d'un gresol. 10 Tema. Tema. 11 Tema.
Varietés
MONTSERRAT AGUIRRE CANYADELLFARMACÈUTICA
C/ Elkano, 70 • Tels. 93 441 60 91 94 • 08004 Barcelona
Maribel Craus
Pistoles fumejants
Mot
s en
creu
ats
Tema: Personatges bíblics1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
La críticaliterària
A quests dies Barcelona ha estat un niu de malfactors i policies, gàngsters
i detectius, rosses perilloses i crims que vénen del fred; i tot, gràcies a la magnífica BCNegra 2013. Per això, aprofitant que la col·lecció Crims.cat (de l’editorial Alre-vés) està de gira per tota Catalunya per celebrar el seu primer any de vida, crec que és un bon moment per cedir la pa-raula a aquest magnífic projecte editorial,
hereu natural de la mítica Cua de Palla.Si entreu a la pàgina web Crims.cat,
no només hi trobareu les seves apostes pròpies, sinó també tot un reguitzell d’in-formacions, novetats i noticies de l’uni-vers de la ficció detectivesca. Una gran eina per a tots els aficionats al gènere policíac. En aquesta columna, però, em centraré en els llibres que han editat de la mà de l’Àlex Martín Escribà.
La col·lecció s’inicià amb l’empordanesa Torn de nit de l’Adrià Vehí i la terrorífica His-tòria de la mort de l’incombustible Andreu Martín. Tot seguit, varen prendre el relleu dues obres d’autors estrangers: Crònica dels bons trinxeraires, una divertida història del portuguès Mário Zambujal, i la sorprenent i colpidora Pluja negra de l’italià Flavio Soriga.
Les dues darreres novetats són la mos-tra definitiva que Crims.cat s’ha erigit en la col·lecció de novel·les negres en català que esperàvem: en Jaume Benavente ens de-lecta amb la seva prosa pausada i treballada a Lluny d’aquí, una novel·la de crims sense policies, però amb un protagonista (l’expe-riodista Tomàs Darné), ric i ple de matisos. Una aposta tan arriscada com reeixida per part de l’editorial! El darrer número en veure la llum ha estat El país dels crepuscles, d’en Sebastià Bennasar. Una magnífica novel·la que ressegueix el to dels crims suecs més cèlebres a les llibreries, però ubicant-ne la història a la nostrada Vall de Boí (una loca-lització que m’ha fet pensar en la brillant Tor d’en Carles Porta).
Jordi Llavoré
A rriba la quaresma, temps de plats forts, amb el peix
com a protagonista. La recepta d’avui és de la comarca de la Matarranya, terra aragonesa de parla catalana.
Ingredients:500 grs. de mongetes blanques4 arengadesoli d’oliva
Elaboració:Posem en remull les monge-
tes durant dotze hores. Desprès, les escorrem i les posem a coure amb aigua freda.
Quan arrenqui el bull, canvi-em l’aigua i les fem bullir a foc molt lent durant tres hores.
Si durant la cocció hem d’afe-gir aigua, que sigui freda (si ho fem amb l’olla a pressió amb tres quarts d’hora en tindrem prou). Quan siguin cuites les reserva-rem calentes.
En una paella, fregim les arengades, amb pell; però sense cap, ni budells. Un cop fregides, enretirem la pell i l’espina, i les fem a trossets.
Escorrem les mongetes, les amanim amb abundant oli i hi afegim les arengades.
Bon profit!
16 zonasec nº 111 Febrer 2013Publicitat
