Alumnat amb dèficit d’atenció i ritme de treball lent

2na trobada d’intercanvis psicopedagògics

15 de maig del 2009

Què ens preocupa més?

• Dificultat de detecció d’aquest alumnat ja que sovint passen desapercebuts

• Els podem confondre amb alumnes distrets, tranquils...

• Són els grans oblidats, ens preocupa l’etiqueta d’alumne “gandul”

• Costa saber com ajudar-los

Ritme lent...poc acceptat actualment/ Reflexions

• Si pocs alumnes no se’n surten potser es pot dir que no s’adapten al sistema..però quan són molts els que no s’adapten..potser cal plantejar -se si el sistema s’adapta als infants!

• Costa acceptar les diferències• En la nostra societat cal anar ràpid...i els

lents...què han de fer?? “El nen és lent o la mestra és massa ràpida?” Marina Peña

Més reflexions

• Obrir mentalitats i flexibilitzar els sistemes faria que els infants i alumnes estiguin menys en perill

• S’està fabricant el fracàs degut a massa rigidesa i es demana MOLT als alumnes

• La lentitud és una qüestió de grau: lent en referència a què? A qui?

• Som éssers en situació; depenen del context i l’entorn, la “lentitud “ es manifestarà o no

Aspectes a diferenciar

• Alumnes amb ritme de treball lent , no impulsius, sense altres problemàtiques afegides/ alumnes que sembla “que no hi siguin”, impulsius, desorganitzats, amb possibilitat de més afeccions com ara oposicionisme, dificultats en la lectoescriptura, trastorn de conducta,...

• Alumnes diagnosticats de TDA amb RTL / alumnes que no estan dins la norma

Criteris per diagnosticar :TDHA + LENTITUD

• Ha de ser un problema permanent : inatenció , lentitud

• Aparició del trastorn abans dels 7 ans

• Manifestació tant a l’escola com a casa

• Efecte negatiu sobre el comportament escolar, social i ocupacional

Més criteris• Absència d’una altra malaltia que pugui explicar

aquest estat

• El TDHA és un trastorn constitucionalconstitucional No s’ha de confondre amb un dèficit d’atenció

“símptoma”, aquell que no sempre ha existit , que és intermitent . En aquest cas es tracta d’un trastorn secundari relacionat a situacions afectives o escolars difícils (ex:immaduresa,comprensió de la llengua ...)

Orígens possibles del trastorn

• Factors psicofisiològics amb dèficit del control dels impulsos

• Factors neurobiològics (relacionats amb la dopamina i la noradrenalina)

• Factors genètics probables quan hi ha antecedents familiars

• Factors de l’entorn (tabaquisme , estupefaents durant la gestació...)

Inici de la intervenció

• Cal un diagnòstic, encara que no sigui mèdic per diferenciar alumnes amb RTL amb TDHA i sense TDHA

• Importància de desdramatitzar la situació

Característiques de l’alumne amb ritme de treball lent

• Si hi ha TDAH afegit sempre hi ha d’haver algun tipus d’impulsivitat (verbal, motriu...)

• Els infants amb trastorns sofreixen, i és molt angoixant, tant pels infants com pels adults

Característiques (cont.)• Dificultats en les funcions executives (anticipació, establiment de

metes, planificació, com començar les activitats, operacions mentals, l’autoregulació de les tasques i portar-les a terme eficaçment)

• Dificultat en la orientació espacio –temporal• Dificultats per acabar les feines i en la memòria a curt termini i

seqüenciada• Davant d’una tasca que els motiva, el rendiment millora• Depenent de l’adult• Autoestima acostuma a ser baixa• Necessitat de seguiment i aprenentatge d’estratègies per part de

l’alumne• Els alumnes amb RTL sense TDHA no milloren amb el tractament

farmacològic. Els que tenen TDHA sí

Què funciona/ què facilita?• Bona relació entre mestres de suport -

psicopedagogs i mestre/a tutor/a perquè entenguin què li passa a l’alumne i com funciona

• Coordinació de tots els agents que intervenen amb l’alumne (psicòleg extern, escola, família) per marcar objectius comuns.

• La complicitat i empatia amb el mestre/a tutor/a, l’alumne i la família

INADAPTACIÓ DE L’INFANT O DE L´ ESCOLA ?

• Que el trastorn sigui constitucional o bé de comportament, els professionals especialitzats tenen la mateixa missió de detectar , analitzar el trastorn, informar i sensibilitzar els equips docents

• Avui dia a les escoles ningú pot ignorar aquest trastorn ni posar en funcionament una pedagogia monolítica sense tenir-lo en compte

• Aquests infants tenen el dret de beneficiar-se d’ un ensenyament adaptat a la seva lentitud d’execució sense ser penalitzats ni jutjats

Què funciona?

• En casos de trastorns físics: la medicació sembla que ajuda a millorar l’atenció tot i que no s’ha d’oblidar que les habilitats s’han d’ensenyar igual. La medicació no ho és tot!!

• Reconèixer les potencialitats/ habilitats i les dificultats de l’alumne per part de totes les persones implicades

• Canviar la mirada i ajudar a fer canviar la mirada vers els alumnes i els seus aprenentatges

Més estratègies• Adaptar els temps : no deixar-los treballar autònomament, sinó

guiar-los en el temps ( “tens 5 min per fer aquesta activitat”; “quan acabis torna”...)

• Adaptar els espais• Fer materials clars i amb lletres grosses• Simplificar els materials• Donar consignes clares i assegurar-se que les entenen• Donar poques consignes de cop i fer-les hi repetir abans

de començar a aplicar-les• Planificar i anticipar les activitats del dia• Fer verbalitzar la percepció del viscut

Continuem amb estratègies• Suport motivador / a partir de desitjos i interessos de l’

infant

• Foment del dinamisme i creativitat perquè no sigui AVORRIT

• Treballs multidisciplinaris/ treballs per projectes

• Cantar, pintar, expressió corporal: de vegades pot semblar que s’està perdent el temps, però potser s’està “preparant el terreny” per poder aprendre millor i de manera més oberta i relaxada

I encara més estratègies• Quants menys estímuls hi hagi al seu voltant millor (ex.

Un llapis, una goma i una maquineta a la taula, no l’estoig sencer.)

• Ubicació a l’aula, 1a fila per evitar estímuls.

• Quan el nen està distret per tal de no dir el seu nom en públic, pactar una senyal amb el nen, llavors resituar- lo en el moment en que el nen estigui dispers

• Fer-li fer càrrecs per desconnectar

Més propostes• Treballar i potenciar les intel·ligències múltiples• Treball per racons• Control de les variables que podem: llenguatge no verbal

del mestre (desplaçaments, to de veu, mirada directa),condicions ambientals ( temperatura de l’aula, il·luminació, soroll...), variables relacionades amb el ritme biològic de l’alumne( son, alimentació, hidratació...). que el mestre es mogui, to de veu, mirada directa, temperatura de l’aula...

• Partir de jocs• Retornar la importància als rituals perquè sigui fàcil

organitzar-se i planificar-se

Aspectes a tenir en compte

• Importància que cadascú tingui el seu lloc per poder construir la seva realitat: a partir d’aquí és on es pot aprendre

• Ser positius, valorar els petits progressos, fer reforç positiu tant als alumnes com als mestres i professors

• Dificultat afegida a segona ensenyança: cal treballar amb molts professors

Formació Professorat

• Seria interessant fer formació continuada sobre temes com:

– l’atenció– la memòria– la motivació...