ESO / BATXILLERAT
20162017
CULTURA
CLÀSSICA /
LLATÍ
EDICIÓ EN CATALÀ
2
ÍNDEX
ESOCultura clàssica Claus del projecte 4-5
Material per a l’alumne 6
Material per al professor 7
Proposta didàctica
DVD del professor
Pissarra digital
Índex de continguts 8-9
LlatíClaus del projecte 10
Material per a l’alumne 11
Material per al professor 12
Proposta didàctica
DVD del professor
Pissarra digital
Índex de continguts 13
BATXILLERATLlatíClaus del projecte 14-15
Material per a l’alumne 16
Material per al professor 17
Proposta didàctica
DVD del professor
Pissarra digital
Índex de continguts 18-20
LITERATURALectures recomanades 21
ecasals.catPortal de recursos educatius i llibres digitals
d’Editorial Casals 22-23
3
ESOCultura clàssica Claus del projecte 4-5
Material per a l’alumne 6
Material per al professor 7
Proposta didàctica
DVD del professor
Pissarra digital
Índex de continguts 8-9
LlatíClaus del projecte 10
Material per a l’alumne 11
Material per al professor 12
Proposta didàctica
DVD del professor
Pissarra digital
Índex de continguts 13
BATXILLERATLlatíClaus del projecte 14-15
Material per a l’alumne 16
Material per al professor 17
Proposta didàctica
DVD del professor
Pissarra digital
Índex de continguts 18-20
LITERATURALectures recomanades 21
ecasals.catPortal de recursos educatius i llibres digitals
d’Editorial Casals 22-23
NOVETATS PER AL CURS
2016-2017
ESOESO
M. DuranG. MartínezF. Llorens
LLAT
Í I
LLATÍ
4Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a
ecasals.cat/llatieso
Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a
ecasals.cat/llati2ba
Martí Duran
2
Agripina la M
ayor14 a. C. —
33 d. C
Néta d’Au
gust i esposa de G
ermàn
ic, a qui va
acompanyar en
les seves nom
broses campanyes m
ilitars.
Va arribar a prendre les regn
es de l’exèrcit en absèn
cia
del seu m
arit, i va evitar així un
atac de pànic qu
e hau
ria
min
at la moral dels legion
aris roman
s, ja que corria el
fals rum
or que els rom
ans h
avien estat derrotats a la
frontera del Rin
. Es va enfron
tar a l’emperador de Rom
a
mateix, Tiberi, després d’acu
sar-lo de la sospitosa mort
del seu m
arit. Agripina va pagar aqu
esta gosadia amb el
desterramen
t a l’illa de Pandatària, on
va morir de fam
.
LLA
TÍ
BAT
XIL
LERA
TLL
ATÍ 2
BATXILLERAT
ESOESO
Martí DuranTrobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a
ecasals.cat/classica4eso
CULT
URA
CLÀ
SSIC
A 4
CULTURA
CLÀSSICA
4
ESO CULTURA CLÀSSICA 4
ESO CULTURA CLÀSSICA
1
En el llibre de primer cicle el contingut parteix
i s’estructura a partir de tres ciutats i la seva manera de viure: Atenes, Roma i Mèrida.
Emplaçaments reals que reproduïm visualment
(maquetes, vídeos, imatges, mapes) per fer de
la cultura clàssica, tan llunyana en el temps,
una realitat present i amb petjades visibles en la nostra actualitat.
6
Atenes
Història
cd Mira aquesta reconstrucció d’Atenes.
•Identifica-hielPartenó,l’ErectèonielsPropileus.•Fesunafitxaperacadaedificiqueinclogui:–Anysdeconstrucció. –Arquitectesiartistesquehivanintervenir.–Funcióqueexercia.
Atenes al segle v aC. Les guerres mèdiques AlabatalladeMarató(490aC),elsatenesosvanvènceriexpulsarelsperses,quehavienintentatassetjarAte-nes. Alguns anys més tard, el rei persa Xerxes I va tor-nar a atacar Atenes. Els atenesos van salvar la vida per-quès’havienrefugiataSalamina,peròlaciutatvaserdestruïda. Capitanejats per Temístocles, els atenesosvanaconseguirvèncerfinalmentelspersesalabata-lladeSalamina(480aC),ireconstruirlaciutat.L'últimreductedel'exèrcitpersavaserderrotatalabatalladePlateal'anysegüent(479aC).
Temístoclesvaferconstruirlamurallaqueportaelseunomielsanomenats«mursllargs»,unscaminsforti-ficatsqueunienAtenesambelportmarítimdelPireu.
La democràcia atenesaAtenesvaconsolidarlademocràciapermitjàd’unllargprocés,quevacomençarambSoló(638–558aCapro-ximadament).Aquestlegisladorvacrearl’ekklesia, una assemblea on participaven tots els ciutadans de la polis –aexcepciódelaclasseméshumil–ionesprenienlesdecisions per al govern de la ciutat. També va crear la bulé, un consell més reduït que preparava les sessions de l’ekklesia i controlava els magistrats.
ClístenesvareformarelsistemadeSoló.Va introduirl’ostracismeperdefensarlademocràciaencasdepe-rill:mitjançantunavotació,unciutadàconsideratper-judicialperalademocràciaeraapartatdurantdeuanysdelavidapública.
A l’època de Teseu, el primer rei mític d’Atenes, la ciutat havia d’oferir a Minos, rei
de Creta, set nois i set noies cada nou anys; en arribar a
l’illa, els joves eren lliurats al Minotaure, un terrible toro que estava tancat en un laberint. Quan Teseu va anar a Creta, la filla
del rei, Ariadna, li va do-nar un cabdell de fil, in-
dicant-li que l’anés desfent a mesura que s’endinsés al la-
berint. Teseu va arribar a la cambra del monstre i el va matar; després, seguint el fil, va aconseguir sortir del laberint.
ACTIVITATS
L’acròpolis (de akros, ‘alt’, i polis, ‘ciutat’) era una ciutadella fortificada situada a dalt d’un turó. Tenia finalitats defensivesi religioses. A l’acròpoli d’Atenes hi ha edificis molt importants, com el Partenó, temple destinat a albergar una estàtua d’ori marfil de la deessa Atenea; l’Erectèon; els Propileus, o el temple de Nike àptera.
Les estoes eren espais de planta rectangular, porxats, amb columnes i murs laterals; sovint es trobavena l’àgora. S’hi solien establir comerciants o es feien servir amb finalitats religioses.
L’àgora o plaça pública: originàriament era la plaça on es reunia l’assemblea de ciutadans. En èpocaclàssica era el lloc de mercat (emporion) al voltantdel qual s’instal·laven les botigues.
El mite de Teseu
7
Grècia
PèriclesL’edat d’or d’Atenes coincideix amb l’arribada al poder dePèricles.Ambl’ajutdelgranescultorFídies,Pèriclesvareconstruirelsmonumentsdel’acròpolisquehavienestat destruïts pels perses. Així van aparèixer el Parte-nó, els Propileus i l’Erectèon. El Partenó albergava una estàtuadeladeessaAtena,de25metresd'alçada.
Sota Pèricles, Atenes es va convertir en la capital de la lligadeDelos(477aC),unaaliançaantipersaqueagru-pavamoltesciutatsdelmarEgeuiqueesvatransfor-mar en un imperi. Amb Pèricles, la democràcia atenesa va arribar al màxim esplendor: va donar plens poders a l’Assemblea i al Consell i va possibilitar que més ciuta-dans accedissin als càrrecs més alts.
Les guerres del PeloponèsDesprés de vèncer els perses a les guerres mèdiques, Atenes va exercir un domini abusiu sobre les altres ciu-tatsdelalligadeDelos.Perferfrontal’excessiupoderatenenc, Esparta va liderar la reacció de les altres polis is’hivaenfrontarenlesanomenadesguerresdelPelo-ponès(431-404aC).
La victòria va ser per Esparta, que va imposar a Atenes un govern anomenat dels Trenta Tirans. Aquest govern vaperseguirferotgementelspartidarisdelademocrà-cia,peròvafracassarperlasevaduresai,desprésd’unaguerracivil, el403aC,es va restaurar lademocràcia.Arabé,tantsanysdeguerravandeixartotGrèciaempo-brida i devastada.
L’acròpolis (de akros, ‘alt’, i polis, ‘ciutat’) era una ciutadella fortificada situada a dalt d’un turó. Tenia finalitats defensivesi religioses. A l’acròpoli d’Atenes hi ha edificis molt importants, com el Partenó, temple destinat a albergar una estàtua d’ori marfil de la deessa Atenea; l’Erectèon; els Propileus, o el temple de Nike àptera.
Les estoes eren espais de planta rectangular, porxats, amb columnes i murs laterals; sovint es trobavena l’àgora. S’hi solien establir comerciants o es feien servir amb finalitats religioses.
El buleuteri era l’edificion es reunia la bulé, el consellque preparava les lleis.
El Pnyx era un turó rocós on es reunia l’ekklesia o assemblea del poble atenès.
A totes les ciutats gregues hi havia temples. Al nord-est de l’àgora d’Atenes, per exemple, hi havia el d’Hefest.
CLAUS DEL PROJECTE
En el llibre de segon cicle el contingut
s’estructura en blocs temàtics.
ESO CULTURA CLÀSSICA 5
2
Projecte molt visual: bona part del
contingut es presenta a partir de maquetes, mapes i lectura d’imatges (tant fotogràfiques com audiovisuals).
3
Accent en l’enfocament competencial de l’aprenentatge, amb referències
constants als elements de la cultura
grecoromana que es vinculen amb l’actual
en tots els àmbits de la vida i del saber.
10
ÀSIA
ÍNDIAÀFRICA
EGIPTE penínsulaAràbiga
Grànic334 aC
GòrdionIssos
333 aC
Persèpolis
Gaugamela331 aC
SusaBabilònia
oracle deZeus
Ammó
Atenes
riu In
dus
Alexandria
mar Roig
mard’Aral
m a r M e d i t e r r a n i
MACEDÒNIA
go l f Pè rs i c
riu Eufrates
riu Tigr i s
mar Negra
Imperi d’Alexandre el Gran cap al 323 aC
Ruta d’Alexandre i els seus exèrcits
Batalla important
I M P E R I P E R S A
mar C
àspia
E U R O PA
Alexandre el Gran
L’imperi d’Alexandre el Gran es mantenia so-
bretot gràcies a la seva poderosa per-sonalitat. Un cop mort, el territori es va repartir en-tre els seus gene-rals (els diàdocs),
que van donar els seus noms a les di-
ferents dinasties que van fundar (làgides,
selèucides, etc.). Aquests reialmes formen un món que
s’estén des de l’Indus fins a l’Àsia Menor, en el qual es desenvolupa una nova civilització grega, anomenada «hel·lenística».
La dinastia làgida es va acabar amb Cleòpatra, l’última reina d’Egipte.
La posteritatPerfil d'Alexandre el Gran.
Deixeble d’Aristòtil Alexandrevanéixerel356aC.ErafilldeFilipIIdeMa-cedònia.Dels13anysals16vatenircomapreceptorelfilòsofgrecAristòtil,quelivainculcarl’amoralasavie-sa: dormia amb un exemplar de la Ilíada sota el coixí.
QuanFilipIIvaserassassinatl’any336aC,Alexandreel va succeir. Després de dominar les ciutats estat gre-gues,vareprendreelprojectedeguerracontraPèrsia.
Alexandre s’endinsa en l’imperi persaAlcomençamentde334aC,l’exèrcitdelreipersaDariosIII, molt superior en nombre, esperava els macedonis a lariberadelGrànic,unpetitriudeFrígia.AllàAlexan-dre va obtenir una victòria que li va permetre apoderar-se de l’Àsia Menor.
Alexandrevapenetraralesprofunditatsdel’imperiper-sai,l’any333,esvatornaraenfrontarambelreiDariosIII,alaplanad’Issos.L’exèrcitpersaestavaformatper100.000homesielgrec,per30.000.Ambtot,lavictòriagregavaserfulminant.
El somni de l’imperi universal Alexandre va sotmetre el litoral siri i va entrar a Egipte. VaocuparlavalldelNil,vafundarAlexandriaidesprés,endinsant-seeneldesert,vabuscarlaconfirmaciódelseu origen diví al temple d’Amon, a l’oasi de Siwa.
El 331 va abandonar Egipte, va travessar el Tigris il’Eufrates,mésenllàdelqualDariosIIIhaviaconcentratles seves tropes. Alexandre va vèncer els perses, es va apoderardeBabilòniaideSusa,ivacremarPersèpolis.
AlexandreesproclamaràhereudeDarios III,assassi-nat el 330aC.Es va esforçar a fusionar la civilitzaciógrega i la persa, promovent la integració dels perses en l’exèrcitiafavorintelscasamentsentreelsseusdigna-tarisinoiesjovesdeclassealta.
A continuació, va arribar a l’Indus, amb la intenció de to-car els límits del món i dur a terme el somni de l’imperi universal.Tanmateix,vahaverdetornaraSusael324,perquè l’exèrcit es va negar a continuar avançant.
El darrer anyL’any323aC,Alexandreespreparavaperduratermeuna expedició a Aràbia. L’expedició estava enllestida, però,afeblitperlamalàriaiperlesferidesrebudesalllargdelessevesnombrosesbatalles,vamorirel13dejunydel323aC,quannoméstenia33anys.
1111
ÀSIA
ÍNDIAÀFRICA
EGIPTE penínsulaAràbiga
Grànic334 aC
GòrdionIssos
333 aC
Persèpolis
Gaugamela331 aC
SusaBabilònia
oracle deZeus
Ammó
Atenes
riu In
dus
Alexandria
mar Roig
mard’Aral
m a r M e d i t e r r a n i
MACEDÒNIA
go l f Pè rs i c
riu Eufrates
riu Tigr i s
mar Negra
Imperi d’Alexandre el Gran cap al 323 aC
Ruta d’Alexandre i els seus exèrcits
Batalla important
I M P E R I P E R S A
mar C
àspia
E U R O PA
cd Buscainformaciósobrelaincorporaciód’Egipteal’imperi romà: •EnquinanyEgiptevaserincorporatal’imperi.•QuieraCleòpatraiperquèesconsideravaunadona
molt culta.•LesdisputesdeCleòpatraambelseugermàicomhi
va intervenir Roma. •QuinarelacióvatenirJuliCèsarambCleòpatra.•L’estadadeMarcAntoniaEgipteilasevarelacióamb
Cleòpatra.•Labatallad’Acci i laseva importànciapera lahis-
tòria de Roma. •ComvamorirCleòpatra.
A Gòrdion, un oracle havia pre-dit que dominaria Àsia aquell qui deslligués el nus d’un jou votiu que ningú podia des-fer (el «nus gor-dià»). Alexandre el va tallar d’un sol cop d’espasa, al·legant que era igual tallar-lo que deslligar-lo.
El lema dels Reis Catòlics espanyols,
«tanto monta, monta tanto», fa referència a aquesta equi-valència. En la imatge veiem la representació del lema al Palau de l’Alfajería de Saragossa. S’hi pot observar el jou amb el nus, que al·ludeix a la gesta mítica d’Alexandre el Gran.
El nus gordià
ACTIVITATS
Grècia
80
ACTIVITATS
15 cf Compara unmil·liari rom
à amb una fita actual.
Respon les preguntes:
a Quinaformatécadas
cun?
b Dequinmaterialest
anfets?
c Quincontémésinformació?
16 cd ci Amb l’ajut d’aquesta pà
gina, consulta la rut
a
quefariesperanard
elaciutatromanaméspropera
a
casatevafinsalaciu
tatgregadeCorint.
–Selecciona:l’estac
iódel’anyenquèvo
lsferelviat-
ge,eltipusderutaie
lmitjàdetransport.
–Diguesquants qu
ilòmetres hauries de r
ecórrer,
quantsdiesestaries
perfer-hoiquantet
costaria.
17 Digues si són cert
es o falses aqueste
s afirmacions
sobrelafamíliaromana:
a El pater familiasteniafuncionsrelig
iosesd’àmbitfa-
miliar.
bUnparehaviad’acc
eptarforçosamentelfillq
ueha-
via tingut.
c Les dones, a Roma, sempre estaven sota la tutela
d’unfamiliarquefoshome.
d Les dones romanes no sortien de casa, igual que les
gregues.
18 Identifica
elpraenomem, nomen i cognomen dels per-
sonatgesd’aquestte
xt.N’hihaunqueno
s’esmenta
amb cognomen.Quinés?
19 cs Llegeix aquests ep
itafis pera dones r
omanes, i
respon les preguntes:
a Una característica que es valora sovint en les dones
és la fidelitat i lasu
bmissió.Onesveuaixò
enels
textos?Creusqueav
uidiacontinuavalora
nt-seaixí?
b El part era un moment delicat en la vida de les do-
nes.Onesveuaixò,a
quí?
c A l’Antiguitat hi hav
ia persones que vivi
en molts
anys.Entenimalgunam
ostra,aquí?
20 Defineixaquestscon
ceptesrelacionatsam
blafamília
romana: bulla, columna lactaria, matrona, pater fami-
lias.
21 cc Alaimatgetenimelsarcòfa
gdeM.CorneliEsta-
ci. Hi apareixen diverses escenes de la vida d’un nen
romà.Identificalessegü
entsiexplicaaquin
moment
de la vida deuen correspondre:
a Unhomeadultportaelbebè
enbraços.Elnenve
s-
teixunatúnicallarga
ijugaambunobjecte.
b El nen recita la lliçó en presència del seu pare, que
seu en una cadira amb les cames creuades. Tant el
parecomelfillsostenenunro
tlle.
Durant elconsolat d
e Gai Fani Estrabó
i Marc Valeri
Messal·laes va prom
ulgar un senatconsu
lt sobre els
filòsofsielsrètors.
ElpretorMarcPomponieleva
una
consultaalsenat.De
sprésdedeliberarso
breelsfilòso-
fsielsrètors,vandec
idiraixò:«queelpret
orMarcPom-
poni prengués les mesures oportunes perquè, segons
elseucriteriil’inter
èsdelaRepública,no
s’estiguessin
a Roma».
Uns quants anys després d’aquell senatconsult els cen-
sorsGneuDomiciAhenob
arbiLuciLiciniCras
vanpro-
mulgar un edicte reprimint els rètors llatins.
PacideiaHedoneha
aixecat,peralseupi
adósiincom-
parablemarit, aque
stmonument fúnebre que ser
virà
de tomba per a tots dos, perquè no se separi en la mort
d’aquell amb el qual, unida, va viure trenta-cinc anys
unavidafeliçiplena
d’harmonia.CILII3596
Jo era una dona respectada pel bé i odiada per les dones
norespectables.Va
igserunaservaobe
dientdelmeu
vell mestre i una dona submisa quan ell es va convertir
en el meu marit, perquè em va donar la llibertat i em va
vestirambunatúnica.Durant
vintanys,desdela
meva
infantesa,hemantingutto
talacasa.Elmeuúltimdiava
dictar la sentència i la mort em va treure l’alè, però no
l’esplendordelamevavida.C
ILI1570
Gèmina,esclavadeDeci
PubliciSubici,vamorirals25
anys.Aquíjeu.Vam
orirenelpart.Ellli
bertGaiAerari
vaferposarl’estela
[...]perami.Sielsdé
usinfernals
tenen una mica de seny, te m’emportaries d’aquí. Si em
vasestimar,emporta-te’m!CILIII,36
2
AAnfèlide,afectuosa
àvia,quevaviurece
ntdosanysi,
comavídua,trenta(...)D
I4545
83
Hispània
35 cl Digues quin d’aquests textos està escrit en una
llenguaromànica.Què
t’hapermèssaber-h
o?
36 cl Observa els noms d’aquests productes. Quina ca-
racterística tenen e
n comú? Què volen dir aq
uests
nomsenllatí?
37 Responaquestespr
eguntessobrelahist
òriadelllatí:
a Dequinallenguapro
cedeixelllatí?Tenim
textosen
aquestallengua?
b Quinesllengüespro
cedeixendel’indoeur
opeu?
c Quinesllengüesesp
arlavenalapenínsul
aItàlica,a
mésdelllatí?
d Quins escriptors destaquen en l’època del llatí ar-
caic?Ienl’èpocade
lllatíclàssic?
e Quèéselllatívulgar
?Quinaimportància
téperales
llengüesromàniques?
38 ca Classifica aquestes
llengüessegons qu
e siguin
romàniques o no:
gallec rus
català
castellà suec àrab
francèsitalià
xinès
grecportuguès
hongarès
39 cm Al segle vi, a la península Ib
èrica hi havia uns 9
milionsdepersones.A
ctualment,n’hihauns58.P
er
quants’hamultiplicatl
apoblació?Quantsm
ilionsha
augmentat,demitjana,cad
asegle?Quantsmilionshi
hauràalaPenínsula
elseglexxv si se segueix aquesta
mitjanadeprogressió?
40 Observa el mapa dels pobles germànics que van en-
vairelsterritorisdel
’Imperiromà(pàgina64)irespon
les preguntes:
a Quin poble germànic va ar
ribar a Hispània? D
’on
procedia?
b Peronvanpassare
lsvàndals?Onesva
nestablir,
finalment?
c Al’Imperiromàd’Orienttambéhivaha
verinvasions
bàrbares?
d D’on procedien els
francs? Iels huns?
On es van
acabarestablintaqu
estespoblacions?
41 Enaquestsarcòfag
trobemunsímbolcristiàmoltha-
bitual.Identificaquin
ésiexplica’nelsign
ificat.
AO lacóncongrelos
éunhavariedadede
cocido,con
lacón(ásvecestaméncachuc
ha,ouconorellade
por-
co,oucostelasdest
eanimal)chourizos,pataca
scoci-
dasenteiras(cachel
os)egrelos(ou,ante
sdefindeano,
nabizas).Oseusprin
cipais ingredientess
ono lacóne
osgrelos,brotesdo
nabo(grelos)encuc
oextremoapa-
recenasflores.Asú
aaparenciaéadun
caulemáisou
menosgroso,doque
saenalgunhasfollas
e,noápice,
asflores.
BKlößebzw.Knödel
sindausTeigherges
tellteSpeisen
inmeistkugeligerForm,diealsHa
uptspeise,alsBeila-
ge oder als Suppeneinlage konsumiert werden. Klöße
undKnödelwerdena
usTeig von je nach
Rezept ganz
unterschiedlicher Zu
sammensetzungmeist zuKu
geln
geformtund inSalzwasser
pochiertoderdarü
berge-
dämpft. Bei einigen Rez
epten sind siemit geröstet
en
Brotstücken,Früchte
n,Fleischoderande
remgefüllt.
PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL
1616
Els jocs olímpicsElsjocsolímpicssecelebravenaOlímpia,enhonordeZeus. No només comprenien proves esportives, sinótambé concursos musicals i literaris. Se celebraven cada quatre anys i hi participaven tots els grecs. Lacreacióoficialdelsjocsesremuntaal’any776aC.
La treva sagradaToteslesciutatsgreguesocolonitzadespelsgrecspar-ticipavenenaquestescompeticions,quesimbolitzavenla unitat del món grec.
Mentreduravenelsjocs,sesuspenienlesguerres,amblafinalitatqueelsesportistespoguessindesplaçar-seaOlímpiaperparticiparenelsjocsi,després,tornarales seves ciutats en pau.
El programa dels jocs olímpicsEls atletes s’inscrivien un any abans de la seva participa-cióenelsjocsis’entrenavenalgimnàsdesdelatardorqueprecedial’oberturadelsjocs.
•ElprimerdiasesacrificavenbousaltempledeZeus.Esfeiaunaprocessóqueencapçalavenelssacerdots,seguits dels atletes, els aurigues, els entrenadors i els representants de les ciutats gregues. Un cop arribats a l’estàtuadeZeus,s’agenollavenijuravenquelluitarienlleialment.
Alvespre,s’oferiaunsacrificiaPèlops,l’altrefunda-dorllegendaridelsjocsolímpics.Laflama,encesapernoiesjovesverges,cremavadurantelscincdiesqueduravenelsjocs.
La palestra, lloc d’entrenament per a la boxa, salt de longitud i lluita lliure.
A l’estadi els atletes s’enfrontaven a tres tipus de cursa a peu: el dromos (un estadi), el diaule (dos estadis) i el dòlic (cursa de fons de vint-i-quatre estadis).
L’heroon, on hi havia un altar dedicat a un heroi desconegut.
El Leonideu, amb un jardí aquàtic en forma de trèvol, on s’hostatjaven convidats distingits.
Temple de Zeus, a l’àgora.
1717
El pentatló
Lescerimòniess'acabavenambunsacrificiaZeus.Esfeiaungranfestíambmúsicsqueaplegavaelsatletesguanyadors,lessevesfamíliesielsseusamics.Elshe-rois tornaven a la seva pàtria en un carro arrossegat perquatrecavallsblancs.Elcampióerarebuttriomfal-ment:rebiaunapensióexemptad'impostosialasevaciutatesdreçavaunaestàtuaamblasevaefígieenunllocpúblic
Jove llançador de disc. Ceràmica del 500 aC. © Marie-Lan Nguyen/Wiki-
media Commons.
Era la disciplina més dura i alhora la més completa. Contenia cinc proves:
Llançament de disc: consistia a llançar una
placa circular de metall, que alhora era el premi de la
competició.
Llançament de javelina: arma tant de guerra com de cacera, la javelina tenia la mida de l’alçada d’un home.
Salt de llargada: per fer-lo els atletes utilitzaven els halters, peces de pedra o de metall que els impulsaven en el salt.
Cursa a peu: a més de les curses que es feien durant els jocs, aquesta era una de les proves específiques del pentatló.
Lluita: consistia a fer caure tres vegades l’adversari.
cd Comparaels jocsolímpicsde l’Antiguitatambelsactualsbuscantinformaciósobreaquestesqüestions:•Quanesvanrestablirelsjocsal’èpocamoderna?Quihovaferiperquè?
•Quèdiularesoluciódel’ONU48/11,de25d’octubrede1993,sobrelatrevaolímpica?
•Saps si encara s’encén la flama en començar elsjocs?Ons’encén?
•Quant temps duren actualment uns jocs olímpics?DurenmésomenysqueaGrècia?
•Quinesprovesinclouelpentatlómodern?•Hihaalgunsjocsolímpicsespecials,comelsqueesfeienelsegondiaaGrècia?
•El segon dia comprenia proves reservades als nens i als adolescents, que competien en la cursa a peu, la lluita i el pugilat.
•El tercer dia tenien lloc les proves reservades als adul
•Elquartdiatenienlloclescursesdecarros(tiratsperquatrecavalls,doscavallsoduesmules),lescursesamb cavall, el pentatló i la cursa amb armes.
•El cinquè dia estava dedicat a la cerimònia de cloenda.
La cerimònia de cloendaLacloendadelsjocscomportavaellliuramentdecoro-nesdefullesd’oliveratalladesambunafalçd’orenelbosc sagrat, l’Altis. Segons la llegenda, aquesta olivera hauria estat plantadapelmateixHèracles.Els atletespremiats rebien, a més, una cinta de llana vermella per als cabells i una palma, símbol de la victòria.
Grècia
ACTIVITATS
A l’estadi els atletes s’enfrontaven a tres tipus de cursa a peu: el dromos (un estadi), el diaule (dos estadis) i el dòlic (cursa de fons de vint-i-quatre estadis).
El buleuteri era el lloc on es reunien els jutges, que vetllaven pel bon desenvolupament dels jocs.
ESO CULTURA CLÀSSICA 6
ESO
ESO
Martí Duran
CULT
URA
CLÀ
SSIC
A I CULTURA
CLÀSSICA
I
Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a
ecasals.cat/classica
Ieso
ESO
ESO
Martí Duran
Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a
ecasals.cat/classica
4eso
CULT
URA
CLÀ
SSIC
A 4 CULTURA
CLÀSSICA
4
ESOLlibre de l’alumneISBN 978-84-218-5750-2
ESOLlibre de l’alumneISBN 978-84-218-5482-2
NOVETAT
ESO CULTURA CLÀSSICA
MATERIAL PER A L’ALUMNE
DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 8-9 DEL CATÀLEG.
ESO CULTURA CLÀSSICA 7
ESOProposta didàcticaISBN 978-84-218-5768-7
ESOProposta didàcticaISBN 978-84-218-5507-2
NOVETAT
DVD DEL PROFESSORUn disc amb recursos per a cada curs per preparar i dinamitzar les classes.
Vídeos Enllaços web
Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-1203-2015 Fabricat per DUPLICAT · Les reproduccions s’han realitzat d’acord am
b l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.
IESORecursos de l’alumne off-line
També disponibles a: ecasals.cat/classicaIeso
PROPOSTA DIDÀCTICA
CULTURA
CLÀSSICA
Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201 Fabricat per GEM
A · Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest D
VD.
4ESORecursos de l’alumne off-line
També disponibles a: ecasals.cat/classicaIIeso
PROPOSTA DIDÀCTICA
CULTURA
CLÀSSICA
MATERIAL PER AL PROFESSOR
PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA
Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.
Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne per unitats i apartats i per tipus de recurs.
Recursos també disponibles a ecasals.cat
Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a
ecasals.cat/classica
Ieso
IESO
PROPOSTA
DIDÀCTICA
M. Duran
ESO
PD
CULT
URA
CLÀ
SSIC
A I CULTURA
CLÀSSICA
Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a
ecasals.cat/classica
4eso
4ESO
PROPOSTA
DIDÀCTICA
M. Duran
PD
CULTURA
CLÀSSICA
ESO
CULT
URA
CLÀ
SSIC
A 4
ESO CULTURA CLÀSSICA 8
ESO CULTURA CLÀSSICA I
CC Competència artística i cultural / CS Competència social i ciutadana / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CA Competència d’aprendre a aprendre / CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CM Competència matemàtica / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic
GRÈCIACC
ROMACC
HISPÀNIACC
El món grecCD CI
AtenesCD CA CS
La societat a Atenes i Esparta CI CS
Alexandre el Gran CS
Els déusCD CL
Els oracles. Delfos CF CD CI
Els jocs olímpics CD CM CI
La IlíadaCD CL
L’OdisseaCD CL CS
El teatreCD CI
L’escultura grega CD
La fundació de RomaCD CM
La ciutat de RomaCD CA
La República. La societatCD CS
Les guerres púniquesCD CA
Juli CèsarCD CS CA CL
Els esclausCD CS CI
Amfiteatres i gladiadorsCD CL CS
PompeiaCD CM
Les termes CD CI
L’emperadorCD CA
TàrracoCD
Les colònies romanes CD CF CS
L’exèrcitCD CM CA
Les vies de comunicacióCL CI CA CD
La família romanaCS
La casa romanaCD CL
La religióCD CI CA
La mort a RomaCD CA
El llatíCL CD
La caiguda de l’Imperi romàCD CM
Activitats Activitats Activitats
ESO CULTURA CLÀSSICA 9
ESO CULTURA CLÀSSICA 4
CC Competència artística i cultural / CS Competència social i ciutadana / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CA Competència d’aprendre a aprendre / CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CM Competència matemàtica / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic
CONTINGUT MONOΓPAΦIACS
INSTRUMENTA STUDIORUMCA CC
RADICESCL
DEIXEM PARLAR ELS CLÀSSICSCL CA
1La Grècia antiga, l’espai i la històriaCS
I. La geografia.II. Els primers grecs i la Grècia arcaica.III. La Grècia clàssica.IV. La Grècia hel·lenística.
Les colònies gregues. L’origen de les ciutats modernes.
Comento un dibuix de recreació històrica.
Els numerals Herodot, Història.
2 Roma, l’espai i la històriaCS
I. La geografia.II. La monarquia: els orígens de Roma.III. La República.IV. L’imperi: esplendor i declivi de Roma.
El calendari romà. Llegeixo un mapa històric.
Les ciències experimentals.
Juli Cèsar, La guerra de les Gàl·lies.
3 La llenguaCL
I. Les llengües indoeuropees.II. El grec.III El llatí.IV. Els alfabets grec i llatí.V. Del llatí a les llengües romàniques i al català.VI La formació del lèxic català.
Del llatí al castellà. Descric un manuscrit. Els animals.Les plantes.
Sant Isidor, Etimologies.
4Vida quotidianaCS
I. L’àmbit privat.II. L’educació.III. Les activitats diàries.IV. El menjar.V. Festes i espectacles.
Una societat patriarcal.
Descric un objecte de la vida quotidiana.
El cos humà i la medicina.
Plató, Protàgores.
5Religió i mitologia CS CC
I. Els mites.II. La creació del món (cosmogonia).III. La creació dels humans (antropogonia).IV. Els déus olímpics.V. Els herois.VI. La religió grega.VII. La religió romana.
Els cultes orientals. Analitzo un quadre de contingut mitològic.
L’esperit: filosofia, psicologia i religió.
6Les arts i l’urbanisme CC
I. L’art grec.II. L’art romà.III. L’urbanisme.
El Partenó.El Panteó.
Analitzo una escultura clàssica o neoclàssica.
L’organització social i política.La cultura.
Aristòtil, Poètica.
7La literatura grecoromanaCL
I. Literatura grega.II. Literatura romana.
Com escrivien els clàssics?Com ens han transmès els textos?
Comento un fragment de literatura antiga.
La tècnica. Homer, Odissea.
8La Hispània romanaCC CS
I. La conquesta i la romanització d’Hispània.II. La romanització i els seus mètodes.III. La integració d’Hispània a l’Imperi romà.IV. Els principals monuments romans d’Espanya.
L’exèrcit a l’Antiguitat.
Aprenc a comentar un mapa econòmic.
Les arts.La música.
Estrabó, Geografia.
ESO LLATÍ 10
1
Estudi de la llengua en context real, a partir
de textos, i anàlisis de la pervivència de la
llengua llatina en les llengües modernes.
3
Vinculació de la mitologia grecoromana en
la configuració de l’imaginari occidental de
les arts plàstiques i la literatura.
2
Inclusió d’un diccionari llatí-català i català-llatí amb els termes de les frases i els textos
treballats al llarg del llibre.
4
Recursos multimèdia sobre la importància del llegat llatí: vídeos de reconstruccions
en 3D de l’antiga Roma, audicions amb
frases d’autors cèlebres i sobre personatges
destacats de la història de Roma, enllaços
web a pàgines culturals i d’àmbit lèxic
i gramatical i activitats TAC autoavaluables.
ESO LLATÍ
CLAUS DEL PROJECTE
PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL
NOVETAT CURS
2016-2017
5
Recapitulacions amb diferents nivells de
dificultat per tancar cada trimestre.
ESO LLATÍ 11
ESO LLATÍ
MATERIAL PER A L’ALUMNE
4 ESOLlibre de l’alumneISBN 978-84-218-6110-3
NOVETAT
DVD DE L’ALUMNEUn DVD de l’alumne amb:
Vídeos (pel·lícules i recreacions en 3D) Àudios Enllaços web Activitats TAC autoavaluables
DICCIONARI LLATÍ-CATALÀ / CATALÀ-LLATÍAmb tot el vocabulari de les unitats, a més d’esquemes-resum de les qüestions gramaticals que es tracten al llibre.
Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201 Fabricat per GEM
A · Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest D
VD.
4ESORecursos de l’alumne off-line
També disponibles a: ecasals.cat/llatí4eso
LLATÍ
DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DEL LLIBRE A LA PÀGINA 13 DEL CATÀLEG.
ESO
ESO
M. Duran
G. Martínez
F. Llorens
LLAT
Í I LLATÍ
4
Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a
ecasals.cat/llatieso
DICCIONARI
llatí–català
català–llatí
ESO LLATÍ 12
Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a
ecasals.cat/llatieso
4ESO
PROPOSTA
DIDÀCTICA
M. Duran
ESO
PD
LLAT
Í I LLATÍ
4 ESOProposta didàcticaISBN 978-84-218-6113-4
NOVETAT
DVD DEL PROFESSORUn DVD amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.
Programacions Desenvolupament de les unitats didàctiques:
– Orientacions didàctiques – Programacions d’aula – Banc d’activitats amb propostes de reforç i d’ampliació – Autoavaluació – Solucionari
Avaluacions trimestrals Recursos digitals del llibre de l’alumne
Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201 Fabricat per GEM
A · Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest D
VD.
ESORecursos de l’alumne off-line
També disponibles a: ecasals.cat/llatí4eso
PROPOSTA DIDÀCTICA
LLATÍ4
MATERIAL PER AL PROFESSOR
ESO LLATÍ
Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.
Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne per unitats i apartats i per tipus de recurs.
Recursos també disponibles a ecasals.cat
PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA
ESO LLATÍ 13
ESO LLATÍ 4CL Competència comunicativa / CC Competència artística i cultural / CS Competència social i ciutadana CA Competència d’aprendre a aprendre / CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CM Competència matemàtica CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic
LINGUA CL CA HISTORIA ET VITA CS CC CM FABULA
Morfologia i sintaxi Del llatí al català
Formació de mots
Història de Roma Vida quotidiana Monuments
I ARACNECC
1. Com es llegeix el llatí?2. Morfologia del substantiu3. La primera declinació4 El present d’indicatiu del verb sum5. El verb sum en oracions atribu-tives i predicatives6. Morfologia del verb7. El present d’indicatiu actiu
1. La llengua llatina2. L’indoeuro-peu
1. Mots here-ditaris i cultis-mes
1. La fundació de Roma 2. La Monarquia
1. Els primers anys de vida
Les termes Les deesses
II IFIGÈNIACC
1. La segona declinació2. Les preposicions
1. Els sistemes d’escriptura2. El llatí, llengua amb història
1. Els prefixos d’origen llatí
1. La República 1. L’educació Els aqüeductes Els déus
III ORFEUCC
1. Els adjectius de la primera classe2. La concordança de l’adjectiu3. L’imperfet d’indicatiu actiu4. L’ordre dels mots dins l’oració5. Els complements de lloc (1)
1. El llatí vulgar
1. Els radicals llatins (1)
1. Magistratures i institucions republicanes
1. El menjar Els teatres El casal de Micenes
REPETITA IUVANT • PLURA PETIMUS CAPrimera declinació (substantius i adjectius). Segona declinació (substantius i adjectius). Preposicions. Imperfet. Textos
IV ZEUS I EUROPACC
1. La tercera declinació (1)2. Les conjuncions de coordinació3. L’aposició
1. Les llengües romàniques en l’actualitat (1)
1. Els radicals llatins (2)
1. La fi de la República
1. El vestit Els amfiteatres Perseu
V PROMETEUCC
1. La tercera declinació (2)2. El futur imperfet d’indicatiu actiu3. El datiu possessiu
1. Les llengües romàniques en l’actualitat (2)
1. Els sufixos d’origen llatí
1. L’Alt Imperi 1. Els gladiadors Els circs El casal de Tebes
VI TRIPTÒLEMCC
1. Els adjectius de la segona classe2. Les oracions d’infinitiu3. El verb possum4. Els complements de lloc (2)
1. Els primers textos en català
1. Els llatinis-mes (1)
1. El Baix Imperi 1. L’exèrcit Els mausoleus Les aventures d’Ulisses
REPETITA IUVANT • PLURA PETIMUS CATemes en labial o dental. Temes en gutural. Temes en líquida. Infinitiu concertat. Temes en nasal. Temes en nasal neutra. Temes en consonant. Temes en vocal. Temes assimilats a vocal. Temes mixtos. Paraules neutres. Adjectius de tres terminacions. Adjectius de dues terminacions. Adjectius d’una terminació. Infinitiu concertat
VII LEDA I EL CIGNECC
1. La quarta declinació2. La cinquena declinació3. El pretèrit perfet d’indicatiu actiu4. L’adverbi5. Els complements de temps
1. L’evolució de les vocals (1)
1. Els llatinis-mes (2)
1. Les classes socials
1. La dona i la vida familiar
Els arcs de triomf
Jàson i els argonautes
VIII HÈRCULESCC
1. Els demostratius 2. El participi3. L’imperatiu en present i futur4. Els complements de causa, com-panyia, manera i instrument
1. L’evolució de les vocals (2)
1. Els camps semàntics (1). Els tòpics literaris
1. Els romans a Catalunya
1. Les carreteres Les vil·les Els déus primordials i els primers homes
IX HERO I LEANDRECC
1. Els pronoms personals, els pos-sessius, l’anafòric i els pronoms d’identitat2. La veu passiva3. El pronom relatiu4. El predicatiu
1. L’evolució de les consonants
1. Els camps semàntics (2). La ciència i la tècnica
1. La religió romana
1. El dret romà Els temples Teseu
REPETITA IUVANT • PLURA PETIMUS CAPerfet d’indicatiu. Participi de perfet. Veu passiva. Determinants i pronoms. Pronom relatiu. Text
ANNEXOS ELS GÈNERES LITERARIS DE LA LITERATURA LLATINA
PARADIGMES
BATXILLERAT LLATÍ 14
diccionarillatí-català
pa
rad
igm
es
de
l ll
atí
40 • XL
VERBORUM INFLEXIO
IN CONTEXTU
Llengua II
19.Tradueix el text següent i contesta les preguntes.
a Busca les expressions llatin
es que corresponen a aques-
tes traduccions:
• si mou la cara cap a l’aig
ua
• l’admetia als àpats dels superiors
• famós entre els homes per les seves grans riqueses
• rei dels lidis
• amb molts i agradables fruits
• amenaces perpètues
• un suplici de fam i set torturarà Tàntal perpètuament a
la llacuna Estígia
• Júpiter l’expulsa de l’Olimp
b Busca en el text un segment que respongui a aquesta es-
tructura sintàctica
:
c Identifica tots els futurs que hi ha en el text. Qui deu pro-
nunciar la condemna de Tàntal?
d Busca informació sobre altres càsti
gs que es desenvolupin
a l’infern. Per exemple, el de Procrustes o el de Sísif.
20.Tradueix el text i contesta les preguntes.
a Identifica totes les paraules de la tercera declinació que
apareixen en el text.
b Tant Cresos com Cir són qualificats amb una aposició.
Quina és en cada cas?
c Quina expressió del text vol dir ‘empresonar’?
d Què vol dir, en català, prostrar-se? De quin verb llatí, a
pa-
regut en el text, procedeix aquesta expressió?
e Aquest text prové d’un relat d’Heròdot. Busca informa-
ció sobre aquest escriptor.
CC
CI
f Quin ensenyament creus que es podria extreure d’a-
questa narració?
ACTIVITATS
El sacrifici de Tàntal
Tantalus Lydorum rex erat, clarus inter homines ob magnas divitias
et diis
deabusque carus. Saepe igitur Iuppiter Tantalum in Olympum vocabat atque
ad Superorum epulas admittebat. Sed Lydorum rex Iovis co
nsilia in caelo
audit et in terris hominibus nuntiat; praetera furtum facit ambrosiae et nec-
taris divini. Ob tanta faci
nora Iuppiter Tantalum ex Olympo pellit, in Inferos
deicit et saeva poena punit. Tantalus in palude Stygia in perpetuum stabit, sed
siti ardebit: nam si os ad aquam admovebit, aqua stati
m recedet. Rami cum
multis et iucundis pomis ante oculos pendebunt sed, si Tantalus brachium su-
blevabit, venti arboris ramos ad altas
caeli nubes extollent. Ideo supplicium
famis et sitis Tantalum in palude Stygia i
n perpetuum excruciabit. Praterea
saxum immensum, perpetuae minae, miseri capiti impendebit.
S + CCL + CCT + conj. + CRV + V
CRESOS, nascut l’any 596 aC i fill d’Aliates II, va
ser l’últim rei de Lídia,
on va regnar entre el 561 i el 547 aC. Era cèlebre per les seves ri-
queses i per la seva dedicació
als plaers, la g
uerra i les arts
. Va con-
querir les regions de Pamfília, Mísia i F
rígia.
La seva cort a S
ardes era freqüentada per filòsofs i ge
nt de lletres.
Una vegada, el va anar a v
isitar Soló. Cresos li va
ensenyar amb or-
gull els tresors i els palaus que tenia, pensant-se que l’enlluernaria i
presumint de la seva felicitat.
Però Soló li va replicar :
«No podem
anomenar feliç una persona abans de la seva mort». Cresos, en
efecte, no va ser feliç gair
e temps més: Atis, l’únic fill que tenia, fou víc-
tima d’un accident de caça,
mort per la javelina del frigi A
drast; es va
aliar amb els egipcis co
ntra Cir, però fou derrotat a la batalla
de Tim-
brea. La ciutat de Sardes fou assetjada i presa (548 aC) i el mateix
Cresos, empresonat. Fou conduït davant de Cir, que va fer construir
una pira per cremar-lo. Davant de la pira, Cresos, reconeixent la veritat
del que li havia dit Soló, va exclamar: «Oh, Soló, Soló!». Aquestes pa-
raules li van salvar
la vida, ja q
ue va explicar a Cir la in
estabilitat de les
coses humanes i aquest, profundament commogut, valorà la s
aviesa de
les seves paraules.
Cresos i Soló (1624), Gerard van Honthorst.
Croesus, avidus Lydorum rex, Persicam
regionem invadere exoptat (vol en-
vair). Militibus suis arma ex auro et arge
nto committit et ante expeditionem
oraculum interrogat. Pythia, Apollinis sacerdos, ita r
espondit: «Si Croesus
Persiam militias suas ducet (porta), magnum regnum prosternet (derrotarà)!».
Tum rex victoriam praegustat et cum copiis suis in Persiam penetrat. Cyrus,
Persarum rex, militum suorum virtutem monet et proelium committit.
Pugna fera est et magnus Lydorum numerus cadit; Cyrus vincit, Croesum
regem capit et in carcerem ducit. Itaq
ue Pythiae oraculum evenit: nam mag-
num regnum vero Croesus prostrat, sed suum!
llatí_batxillerat_02_llatí batxillerat 18/01/15 08:31 Página 40
XLI • 41
SYNTAXIS SIVE DICTIONUM ORDINATIO
Llengua II
El complement circumstancial de temps
Especifica les circu
mstàncies de temps en què es desenvolupa l’acció expressada
pel verb.
El predicatiu
És un complement verbal que indica qualitats o estats d
el subjecte o del complement
directe. Hi concorda en gènere i nombre.
21. Identifica els complements predicatius i digues si es refe-
reixen al subjecte o al CD:
a Aquest home que ara és ric v
a néixer pobre.
b Alexandre Magne va tenir com a instructor el filòsof
Aristòtil.
c Les legions van aclamar emperador el seu comandant.
d El cònsol és considerat digne d’aquesta missió.
e Escipió fou anomenat l’Africà.
f El van designar ambaixador.
g Els poetes consideren Atenes pàtria de les lletres.
22. Identifica els complements predicatius d’aquestes fras
es i
tradueix-les al català.
a Agni territi fugiebant.
b Marium amicum sincerum puto.
c Pueri et puellae in prato laeti ludebant.
d Lusciniae in silvis superbi canunt.
e Pelagus atrum et profundum timido nautae apparebat.
f Pontificem deinde Numam Marcium, Marci filium, ex pa-
tribus legit.
23. Identifica els CCT a les fras
es següents i digues de quin
tipus són. Després, tradueix-les.
a Per multas horas captivi poenae sententiam expectabunt.
b Nocturnis horis silentium silvas agro
sque convolvit.
c Athenas proximo anno cum amicis nostris veniemus.
d Aevis antiquis viri
focum nesciebant.
e Bello Punico secundo Poeni Italiam vasta
nt.
f Autumno agricolae merum novum cum amicis potabunt.
g Tyrannus insulae incolas multos annos vexabit.
24. Tradueix el text i detecta-hi els CCT. Classifica’ls en de-
terminats i continus.
Tibullus, clarus poeta Romanus, per totum annum in agris
vitam tran-
quillam agebat; negotia, forum militiam
que vitabat. Frigidae agro
rum
aurae eum (a ell) recreabant, pratorum silvarumque silentium praci-
pue autumno; amoeni rivi poetam delectabant. Tibullus in libris suis vitae
rusticae gaudia can
ebat et agricolis ita
dicebat: «Agricolae, camporum
silvarumque deas deosque pie colite (venereu): ii (e
lls) victimas vestras
probabunt, agros arm
entaque protegent, morbos fugabunt, familias ves-
tras adiuvabunt; laeti in vicis
vestris, sine curis, vib
etis».
ACTIVITATS
Es posa en nominatiu. Si és un substantiu, concorda amb el subjecte
només en el cas; si és un adjectiu, concorda amb el subjecte en gènere,
nombre i cas.
Paulus laetus venit. → ‘En Pau arriba content.’
Es posa en acusatiu. Si és un substantiu, concorda amb el comple-
ment directe en cas; si és un adjectiu, concorda amb el complement di-
recte en gènere, nombre i cas.
Populus Romanus Ciceronem consulem creat.
→ ‘El poble romà nomena cònsol Ciceró.’
Predicatiu de subjecte
Predicatiu de complement directe
S’expressa en ablatiu.
Antiquis aevis Roma pauper agricolarum pagus erat.
→ ‘En temps antics Roma era un petit llogarret d’agricu
ltors.’
S’expressa en acusatiu o en acusatiu precedit de la preposició per.
Nunc Romae (per) totum annum incolae magna festa celebrant.
→ ‘Ara a Roma durant tot l’any els habitants celebren grans festes.’
CCT determinat (quando?)
CCT continu (quamdiu?)
llatí_batxillerat_02_llatí batxillerat 18/01/15 08:31 Página 41
BATXILLERAT LLATÍ
CLAUS DEL PROJECTE
1
Àmplia selecció de textos, de temàtica variada (històrics, mitològics, etc.), per
reflexionar sobre qüestions gramaticals i
per contextualitzar referències culturals.
Inclouen una guia pautada de traducció.
2
Inclusió de material de suport a l’alumne.
Un diccionari llatí-català i català-llatí al primer curs, amb els mots dels textos
treballats al llarg del llibre.
Un compendi de tots els paradigmes
de la llengua llatina (declinacions
i conjugacions) al segon curs.
VESTIGIA TEMPORIS
1
2
3
300 • CCC
Els sarcòfags
Els etruscos ja coneixien els sarc
òfags, però els sarc
òfags romans no provenen de la
tradició etrusca. Fou al segle I dC quan, per influència de l’estoïcisme, es difongué el
ritual d’inhumar cadàvers, que va potenciar la utilitzac
ió de sarcòfags.
Els sarcòfags e
ren tallats en marbre, en un sol bloc. També podien ser fets de pedra
o de fusta. Solien estar decorats a
mb grans relleus, que sobresortien molt del mar-
bre. Normalment, n’hi ha en els tres fronts visibles, ja q
ue l'adossat a la paret no es
treballava.
Els sarcòfags ro
mans poden presentar dues tipologies:
• Sarcòfags baixos i re
ctangulars amb tapa. Aquesta tapa pot representar el
difunt ajagut.
• Lenos, sarcòfag en forma de banyera, amb dos caps de lleó al fro
nt. Està inspi-
rat en els cups per al premsatge i la fermentació del vi.
A causa de la seva funcionalitat, presenten una temàtica d
e caràcter religiós, amb
significat mortuori, i hi abunda tam
bé la decoració arquitectònica (arcs, columnes)
i la de motius vegetals.
Les escenes que es representen solen ser :
1 Sarcòfag del segle II dC en el qual va ser enterrat
Carlemany, l’any 814. Catedral d’Aquisgrà (Alemanya).
2 Sarcòfag amb la representació d’una batalla e
ntre ro-
mans i germànics (180-190 dC).
3 Sarcòfag en grec, trobat a Turquia, en què es veu un
vaixell que s’emporta el mort, amb representació del
Sol (Hèlios).
1 Episodis mitològics: és molt freqüent la representació del rapte
de Prosèrpina portada als inferns per Plutó. També poden aparèixer al-
tres mites relacionats amb la mort, com el de Medea, el d’Endimió i el
d’Eros i Psique.
2 Escenes de combats, caceres o casaments: al·ludien a la v
ida
del difunt. De vegades, aquestes escenes tenien un significat simbòlic.
En el sarcòfag Ludovisi (fi
nal del segle III dC), per exemple, es repre-
senta la mort mitjançant la ce
lebració d'un combat guerrer.
3 Naus i tridents: representen el mar per on passaria l'ànima (la ll
a-
cuna Estígia de Caront).
Història VII
HIST_llatí_batx_7_llatí batxillerat 18/01/15 09:03 Página 300
BATXILLERAT LLATÍ 15
RES PUBLICA
270 • CCLXX
1.2. L’espai públic: el fòrum
Els fòrums, que eren els centres socioculturals de les ciutats, generalment s’u-
bicaven a l’encreuament de les grans vies urbanes: cardo maximus i decumanus. Con-
sistien en una gran plaça porticada al voltant de la qual es disposaven una sèrie
d’edificis. Entre aquests edificis h
i havia temples de culte imperial, escoles, basíliques
o mercats amb botigues (tabernae). De vegades, les termes hi tenien accés directe,
i en algun altre cas fins i tot els edificis d
’espectacles (circ
s, teatres o amfiteatres) es-
taven comunicats amb els fòrums, per permetre l’accé
s dels grans personatges a les
seves tribunes.
Els edificis del fòrum són alguns dels més importants de la ciu
tat de Roma: la cúria,
el temple de Vesta i la casa de les Vestals, el temple de Càstor i Pòl·lux,
el temple de Saturn, el tabularium, amb els arxius del Senat, etc. El carrer prin-
cipal que travessava
tot el fòrum era laVia Sacra.
2. Els edificis polítics judicials
2.1. La cúria
A Roma, la cúria era l’edifici del fòrum en què es reunia el senat. Aquest edifici te
nia
el nom de Curia Hostilia, perquè la va construir el rei Tullus Hostilius. L’an
y 52 aC,
l’edifici va ser destruït per un incendi quan la ge
nt va cremar el cos de Clodi, l’ene-
mic de Ciceró, amb mobles i fustes de la Cúria. L’any 344 aC, Juli Cèsar en va co
ns-
truir una altra, anomenada Curia Julia.
En els fòrums de les ciutats provincials, la
cúria era l’edifici destinat a les assemblees
ciutadanes, especialment les del Senat local.
El fòrum de Roma
En el cas de Roma, el forum romanum estava
situat al centre històric de la ciu
tat, dominat
pel Capitoli i el Palatí. Entre els monuments
més antics hi havia els temples de Saturn, de
Càstor i de la Concòrdia.
Al segle II aC el forum romanum es va con-
vertir indiscutiblement en el lloc on s’aple-
gava el poble (concilium plebis). S’hi
van edificar basíliques per a trib
unals i se’n van
desplaçar les botigues, que es van portar
a mercats especials. L
es botigues foren reem-
plaçades per bancs i oficines de canvi.
Al segle I aC el dictador Sil·la va fer pavi-
mentar una gran superfície del fòrum, cons-
truir-hi una nova basílica i restaurar-lo.
Finalment, l’emperador August el va fer re-
novar, amb els edificis q
ue encara hi podem
veure avui dia. Trajà, finalment, l’am
plià una
mica més.
Fòrum de Roma (I)
Fòrum de Roma (II)
Basílica Úlpia
La basílica romana
La basílica de Maxenci 2.2. La basílica
Les basíliques eren centres socials on es comerciava, es feien
reunions polítiques i es duien a terme els judicis. Tenien
una planta rectangular i es componien de tres o cinc naus se-
parades per columnes, la més ampla de les quals era la c
en-
tral. Generalment, en el cas q
ue fossin formades per cinc naus,
s’aixecaven dues altures a la nau central, am
b la finalitat d’obrir
buits perquè hi entrés la llum. La coberta era a d
ues aigües
amb un sostre interior pla, encara que en alguna ocasió es va
fer servir la volta.
En un dels extrems de la nau principal hi havia una exedra o
absis, on s’instal·lava la
presidència. L’entrada es feia per l’ex-
trem oposat, per mitjà d’un pòrtic.
Al fòrum de Roma hi va haver basíliques importants, com la
basílica Pòrcia (184 aC), la b
asílica de Maxenci (iniciada el
307 dC), la basílica Emília (179 aC) i la b
asílica Júlia, acab
ada
per August.
Basílica de Maxenci i Constantí (Roma).
Història VI
HIST_llatí_batx_6_llatí batxillerat 18/01/15 09:00 Página 270
RES PUBLICA
CCLXXI • 271
Reconstrucció del temple
dedicat a Trajà
3. Els edificis religiosos
3.1. El temple
El temple romà prové de la fusió de dues tradicions: l’etrusca
i la grega. S’aixecava s
obre un podi i hi havia una escalinata a
la part davantera per poder accedir a la
cel·la. La cel·la es des-
envolupava en sentit longitudinal i podia ser única o triple.
Als temples s’utilitzaven especialment els ordres compost i co
-
rinti. Els frontons solien ser llisos, amb inscripcions a la
part
davantera de l’entaulament. Progressivament es va a
nar im-
posant la volta per cobrir l’in
terior de la cel·la. També va haver-
hi temples circulars, g
eneralment dedicats a la deessa Vesta.
En etapes tardanes es van construir temples d’estructura més
complicada, com ara temples dobles, de planta poligonal, etc.
A Roma, un dels temples més coneguts és el Panteó, de planta circular, co
nstruït
per August i reconstruït en època d’Adrià. A les ciutats ro
manes, hi solia haver tem-
ples dedicats a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) o
a altres divinitats,
segons quina es venerés a cada ciutat. També hi solia haver temples dedicats a
l’em-
perador i a la deessa Roma.
4. Els edificis commemoratius
4.1. Les columnes
Les columnes eren monuments commemoratius per rememorar algun fet o per-
sonatge rellevant. Sobre un podi s’aixecava un fust de grans dimensions decorat am
b
bandes de baixos relleus que cobrien tota la seva superfície, i a l’e
xtrem superior, a
manera de pinacle, s’hi podia alçar una figura o estàtua.
Són cèlebres la Columna Trajana, aixecada entorn de l’any 113 al Fòrum de Trajà,
a Roma, per celebrar la conquesta de la Dàcia, o
la columna de Marc Aureli, que
es va dreçar al
Fòrum d’Antoní cap al 180 per commemorar les victòries sobre els
germànics.
4.2. Els arcs triomfals
La tradició de construir arcs
triomfals es relaciona amb el costum del senat de ce-
lebrar els triomfs dels exèrcits romans. Tot i que es van originar en època de
la República (el primer va se
r per a Luci Estertini, l’any 196 aC), la majoria es van fer
durant l’Imperi.
Entre els arcs de triomf de la ciu
tat de Roma cal esmentar l’a
rc de Titus (81), l’arc
de Septimi Sever (203) i l’arc de Constantí (312-315). A Hispània, són im-
portants l’arc de Berà (segle I dC) a Tarragona i l’arc de Medinaceli. A la Gàl·lia,
destaca la porta triomfal d’Orange (segle I dC) i a Grècia, l’arc de Galeri
(segle IV dC).
El Panteó (Roma).
Arc quadrifont de Septimi Sever, a Leptis Magna
(Líbia).
Història VI
HIST_llatí_batx_6_llatí batxillerat 18/01/15 09:00 Página 271
3
Explicació de la història, la literatura i la civilització romanes, acompanyada de
la presentació de tècniques d’anàlisi útils
per a la visita de museus o de contextos
arqueològics i d’una acurada selecció de
fragments dels autors llatins amb pautes
d’anàlisi i interpretació.
4
Recursos multimèdia amb recreacions
d’edificacions i d’urbanisme romà,
fragments de pel·lícules que contextualitzen
la vida romana, mostres de la pervivència
del llegat clàssic en la nostra cultura i
enllaços web sobre qüestions gramaticals.
PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL
VESTIGIA TEMPORIS
1
2
3
300 • CCC
Els sarcòfags
Els etruscos ja coneixien els sarc
òfags, però els sarc
òfags romans no provenen de la
tradició etrusca. Fou al segle I dC quan, per influència de l’estoïcisme, es difongué el
ritual d’inhumar cadàvers, que va potenciar la utilitzac
ió de sarcòfags.
Els sarcòfags e
ren tallats en marbre, en un sol bloc. També podien ser fets de pedra
o de fusta. Solien estar decorats a
mb grans relleus, que sobresortien molt del mar-
bre. Normalment, n’hi ha en els tres fronts visibles, ja q
ue l'adossat a la paret no es
treballava.
Els sarcòfags ro
mans poden presentar dues tipologies:
• Sarcòfags baixos i re
ctangulars amb tapa. Aquesta tapa pot representar el
difunt ajagut.
• Lenos, sarcòfag en forma de banyera, amb dos caps de lleó al fro
nt. Està inspi-
rat en els cups per al premsatge i la fermentació del vi.
A causa de la seva funcionalitat, presenten una temàtica d
e caràcter religiós, amb
significat mortuori, i hi abunda tam
bé la decoració arquitectònica (arcs, columnes)
i la de motius vegetals.
Les escenes que es representen solen ser :
1 Sarcòfag del segle II dC en el qual va ser enterrat
Carlemany, l’any 814. Catedral d’Aquisgrà (Alemanya).
2 Sarcòfag amb la representació d’una batalla e
ntre ro-
mans i germànics (180-190 dC).
3 Sarcòfag en grec, trobat a Turquia, en què es veu un
vaixell que s’emporta el mort, amb representació del
Sol (Hèlios).
1 Episodis mitològics: és molt freqüent la representació del rapte
de Prosèrpina portada als inferns per Plutó. També poden aparèixer al-
tres mites relacionats amb la mort, com el de Medea, el d’Endimió i el
d’Eros i Psique.
2 Escenes de combats, caceres o casaments: al·ludien a la v
ida
del difunt. De vegades, aquestes escenes tenien un significat simbòlic.
En el sarcòfag Ludovisi (fi
nal del segle III dC), per exemple, es repre-
senta la mort mitjançant la ce
lebració d'un combat guerrer.
3 Naus i tridents: representen el mar per on passaria l'ànima (la ll
a-
cuna Estígia de Caront).
Història VII
HIST_llatí_batx_7_llatí batxillerat 18/01/15 09:03 Página 300
VESTIGIA TEMPORIS
6
4
5
CCCI • 301
4 Escenes dionisíaques: associades a la
vinya i a l'heura com a sím
-
bols de la immortalita
t.
5 Garlandes de fruites i fulles.
6 Dissenys abstractes: com ara estrígils
(estries ondulants paral·leles,
en forma de essa).
4 Sarcòfag del 150 dC que representa una escena dionisíaca.
5 Sarcòfag del segle II dC, al museu d’Antalya (Turquia) am
b motius ve-
getals i un gorgoneion.
6 Sarcòfag d’Òstia amb estrígils
.
A partir del segle II els relleus als s
arcòfags es van dividir en se-
qüències o escenes separades per arcs i columnes.
Des de la segona meitat del segle III dC comencen a ser molt
importants, igualment, els sarcòfags paleocristians. Aquests
sarcòfags presenten tres varie
tats:
• amb fris
• amb columnes
• amb estrígils
Els sarcòfags p
aleocristians van començar im
itant els temes
dels sarcòfags p
agans, especialment pel que fa a les imatges
al·legòriques d’idees abstractes (escenes bucòliques, per
exemple). Més endavant, es van anar introduint motius de l’An-
tic i del Nou Testament. Al segle IV dC, les escenes del Nou Tes-
tament ja eren dominants.
Sarcòfag Gran Ludovisi. És del segle III dC i es conserva al Palau Altemps de Roma.
Fa 1,53 metres. Es tracta d’una de les obres més conegudes de l’escultura romana,
procedent d’una tomba de la Porta Tiburtina i descoberta l’any 1621.
Està decorat amb una gran
diosa escena de batalla entre romans i bàrbars (se
gura-
ment gots, per la vestimenta). Aquesta escena convulsa s’o
rganitza en quatre plans:
els dos inferiors estan ocupats per bàrbars a cavall o
a peu, ferits, moribunds o morts;
els dos superiors, per soldats o cavallers romans que s’esforcen a matar e
ls adver-
saris o combatre els enemics encara v
ius.
Història VII
HIST_llatí_batx_7_llatí batxillerat 18/01/15 09:03 Página 301
LVII • 13
12 • CXC
LITTERAE
LITTERAE
VITA
L’estil de Properci es caracteritza per la concentració, l’ús de moltes metàfores i la
recerca constant de noves possibilitats
expressives.
El tret més important del seu estil és l’exordi ex abrupto: moviments improvisats, imat-
ges i conceptes sense explicitar-
ne els nexes lògics.
Publi Ovidi Nasó va néixer el 43 aC a la regió dels Abruços, en el si
d’una família eqüestre. A Roma va f
reqüentar les millors escoles de
retòrica amb la intenció de dedicar-se
a la carrera judicial i
política.
Després d’un viatge d’estudis a A
tenes, a l’Àsia Menor, a Egipte i a
Sicília, va tornar a R
oma, on va freqüentar el cercle literari de Valeri
Messal·la Corví i v
a fer-se amic de Properci, Horaci i
Corneli Gal.
Després d’una carrera lite
rària brillant i de, com a mínim, tres matri-
monis, l’any 8 dC –en ple èxit– August el va c
astigar i el va re
legar
al Mar Negre, a Tomis (actual Romania). La relegació era un exili
però que no comportava la pèrdua de béns ni de la ciu
tadania. Les
causes de la relegació encara són desconegudes: Ovidi, a les Tristia,
esmenta dues possibles faltes: carm
en et error. El carmen potser es
refereix al fet d’haver escrit l’Art am
atòria, un tractat sobre amor
llibertí que contrastava obertament amb el programa de restauració
moral d’August (va ser retirat d
e les biblioteques públiques). Pel que
fa a l’error, la h
ipòtesi més versemblant és que Ovidi s’hagués vist
implicat (com a testimoni o com a còmplice) en un escàndol cortesà
relatiu a Júlia menor, una néta d’August que, acusada d’adulteri, va
ser també relegada (en aquest cas
, a unes illes italianes).
Ovidi va morir a T
omis el 17 o 18 dC.
Heroides (Epistulae Heroidum)
És un recull de 21 elegies en dístics elegíacs
que prenen la forma de carte
s escrites
per heroïnes gregues i llatines als m
arits o als a
mants pels quals han estat traïdes o
abandonades.
Es tracta de monòlegs am
b un gran aprofundiment psicològic i en què la passió amo-
rosa es considera des del punt de vista femení. Les cart
es també són un model d’ela-
boració retòrica.
Art amatòria (Ars amatoria)
És un petit poema elegíac i didàctic e
n dístics elegíacs
format per tres llibres:
•Elsdosprimersestandedicatsalshomes.Elpoeta,enqualitatdemestreenl’art
d’estimar, ensenya com trobar, co
nquerir i conservar l’
amor d’una dona.
•Eltercer,publicatméstard
queelsaltresdos,estàdedicata
lesdones,alesquals
dóna consells sobre els mateixos temes.
L’Art amatòria inaugura un nou gènere literari: l’obra es planteja com un tract
at sobre
comportaments amorosos, un recull de preceptes sobre galan
teria eròtica ple d’ar-
gúcies i sortides gracioses. No ofereix preceptes rigo
rosos, sinó més aviat lleugers, ja
que cada situació amorosa es tracta com una aventura plena d’ironia i enriquida amb
digressions i referències mítiques.
Ploreu la meva mala so
rt: les meves tauletes han tornat amb una
resposta trista. U
na infausta carta em diu que avui no pot. Els pre-
sagis tenen algun valor: fa p
oc, just quan anava a sortir, N
ape es ferí
els dits del peu contra el llindar. Una altra vegada, quan surtis, re
cor-
da’t de creuar el llindar amb més precaució i, ben sòbria, re
corda’t
d’aixecar alt el peu.
Fugiu d’aquí, maleïdes tauletes, fustes fúnebres, i tu, cera plena de
senyals de refús, treta, n’estic se
gur, de la flor de la llarga ci
cuta i
formada per l’abella de Còrsega sota la s
eva mel infame. Malgrat
tot, semblaves vermella, com si estiguessis im
pregnada de mini; en
realitat, però, aquell color era de sang.
Llançades a una cruïlla, quedeu-vos-hi, inútils fustes, i que us esclafi
en passar-hi el pes d’una roda. Aquell, tam
bé, que us arrencà de
l’arbre i us donà forma, jo el convenceré que no tenia les mans
pures: aquell arbre proporcionà al coll d’algun desgraci
at una branca
per penjar-s’hi, proporcionà al b
otxí terribles creus; oferí ombres
lúgubres als ducs de veu ronca i p
ortà damunt les seves branques
ous de voltor i d’òliba.
A aquestes tauletes jo, boig de mi, vaig confiar el meu amor i vai
g
donar dolces paraules per portar-les a la meva amiga. Aquestes
ceres servirien més per al loquaç ass
enyalament d’un judici, que un
procurador qualsevol llegeix amb veu aspra; estarien millor entre
els llibres de comptes i els registres, on l’avar plora les riqueses
gastades. Per tant, jo m’he adonat que éreu dobles de fet com sou
dobles de nom: aquest nombre mateix no era de bon averany. Què
us puc desitjar, en la meva ira,
sinó que us corroeixi una vellesa ulce-
rosa i que la vostra c
era es blanquegi d’immunda floridura?
Publi Ovidi Nasó, Els amors (12)
L’amor és una mena de servei militar: aneu-vos-en, covards. No són pas homes tímids els qui
han de guardar aquests estendards. La nit, l’hivern, les llargues marxes, els dolors cru
els i tota
mena de fatigues és el que hi ha en aquets cam
p voluptuós. Sovint hauràs de suportar la pluja
que, del cel, vessa a dolls un núvol, i sovint, mort de fred, hauràs de jeure damunt la te
rra nua.
El déu de Cintos pasturà, segons es diu, les vaques d’Admet, rei de Feres, i vis
qué en una
humil cabana: allò
que escaigué a Febus, a q
ui no escaurà? Despulla’t d
e tota vanitat, t
u,
qualsevol que siguis, si busques un amor perdurable. Si no et permeten seguir un camí segur
i planer, si et posen al davant una porta as
segurada amb balda, doncs tu esmuny-te, peri-
llosament, per la part oberta del teulat, que una finestra elevada et doni una ruta furtiva.
La
teva amant s’ale
grarà en saber que és la ca
usa del teu perill que has afrontat; aix
ò serà per a
ella la penyora d’un amor sincer. Sovint tu hauries pogut, Leandre, privar-t
e de veure la teva
amiga; travessaves nedant l’estret, perquè ella conegués els teus sentiments.
Publi Ovidi Nasó, Art amatòria (II, 233-251)
TEXT 11TEXT 12
a A qui s’adreça el poeta? Per què hi ha aquesta metonímia
amb les tauletes?
b Per què diu el poeta que les tauletes «eren dobles de fet
com són dobles de nom»?
c cs Quins elements màgics o supersticio
sos hi ha en el text?
Creus que el to del poema és d’un patiment sentit?
Cosmètics per a la cara (Medicamina faciei femineae)
És un petit tractat d
’uns 100 versos, en metre elegíac, dividit en dues parts: a
la primera
Ovidi defensa l’elegància de la vida ciutadana en relació amb l’antiga simplicitat del
camp; a la segona, presenta cin
c receptes per a la bellesa femenina.
5.3. Publi Ovidi Nasó
Els amors (Amores)
És la primera obra d’Ovidi, i ens ha arribat publicada en tres
llibres. Es tracta d’un recull de 50 poesies d’amor en dístics
ele-
gíacs en els quals es descriuen experiències i ave
ntures amoro-
ses centrades sobretot en una dona, Corinna, amb el rerefons
d’una societat frívola i re
finada que només busca plaer per fugir
de l’avorriment. El to general és més d’agudesa d’esperit que no
pas d’una passió real.
PERVIVÈNCIA: ART
Hero i Leandre. William Etty (1829).
a Per què el poeta diu que l’amor és com una mena de servei militar? Quines dificultats
presenta?
b cd Quin efecte té el fet que se superin tantes dificultats? Recordes què passa a
l mite
d’Hero i Leandre? Explica-ho
c Quin to té el poema: més aviat seriós o frívol?
BATXILLERAT LLATÍ 1616
MATERIAL PER A L’ALUMNE
BATXILLERAT LLATÍ
BATXILLERAT
1 LLAT
Í
Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a
ecasals.cat/llati1ba
BAT
XILL
ERAT
LLAT
Í 1
Martí Duran
Germ
ànic Cèsar
15 a. C., Roma – 19 d. C., An
tioquía
Emparen
tat amb tres gran
s emperadors, ja qu
e era
cosí de Tiberi, pare de Calígula i germ
à de Claudi, tan
sols la seva mort prem
atura el va poder fren
ar en u
na
brillant carrera política i m
ilitar que l’assenyalava com
a emperador. Con
siderat un
dels grans m
ilitars de la
història de Rom
a, va pacificar la provín
cia de Germ
ània,
la va governar i es va gu
anyar un
a gran devoció popu
lar a
causa de les seves exitoses cam
panyes militars. Va rebre
el coman
damen
t de diverses províncies orien
tals i va
morir a An
tioquia, a Síria, en
estranyes circum
stàncies.
Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a
ecasals.cat/llati2ba
Martí Duran
2
Agripina la M
ayor
14 a. C. — 33 d. C
Néta d’Au
gust i esposa de G
ermàn
ic, a qui va
acompanyar en
les seves nom
broses campanyes m
ilitars.
Va arribar a prendre les regn
es de l’exèrcit en absèn
cia
del seu m
arit, i va evitar així un
atac de pànic qu
e hau
ria
min
at la moral dels legion
aris roman
s, ja que corria el
fals rum
or que els rom
ans h
avien estat derrotats a la
frontera del Rin
. Es va enfron
tar a l’emperador de Rom
a
mateix, Tiberi, després d’acu
sar-lo de la sospitosa mort
del seu m
arit. Agripina va pagar aqu
esta gosadia amb el
desterramen
t a l’illa de Pandatària, on
va morir de fam
.
LLAT
Í
BAT
XILL
ERAT
LLAT
Í 2
BATXILLERAT
1 BALlibre de l’alumneISBN 978-84-218-4393-2
2 BALlibre de l’alumneISBN 978-84-218-4990-3
NOVETAT
DVD DE L’ALUMNEUn DVD de l’alumne amb:
Vídeos (pel·lícules i recreacions en 3D) Àudios Enllaços web
DICCIONARI LLATÍ-CATALÀ / CATALÀ-LLATÍAmb tot el vocabulari del llibre de l’alumne.
PARADIGMES DEL LLATÍAmb tots els paradigmes treballats al Batxillerat.
LLA
TÍ
BATXILLERAT
2Recursos de l’alumne off-line
També disponibles a: ecasals.cat/llati1ba
Edit
at p
er E
dito
rial
Cas
als,
SA ·
Dipòsit le
gal: B-3794-2015 · Fabricat per Optical Discs · Les reproduccions s’han realitzat d’acord am
b l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la com
ercialització independent d’aquest DVD.
LLA
TÍ
BATXILLERAT
1Recursos de l’alumne off-line
També disponibles a: ecasals.cat/llati1ba
Edit
at p
er E
dito
rial
Cas
als,
SA ·
Dipòsit le
gal: B-3794-2015 · Fabricat per Optical Discs · Les reproduccions s’han realitzat d’acord am
b l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la com
ercialització independent d’aquest DVD.
DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 18-20 DEL CATÀLEG.
diccionarillatí-catal
à
pa
rad
igm
es
de
l ll
atí
BATXILLERAT LLATÍ 1717
LLAT
ÍBATXILLERAT
M. Duran
G. Martínez
F. Llorens
PRO
POST
A D
IDÀC
TICA
BAT
XILL
ERAT
LLAT
Í 1
PD
Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a
ecasals.cat/llati1ba
Germ
ànic Cèsar
15 a. C., Roma – 19 d. C., An
tioquía
Emparen
tat amb tres gran
s emperadors, ja qu
e era
cosí de Tiberi, pare de Calígula i germ
à de Claudi, tan
sols la seva mort prem
atura el va poder fren
ar en u
na
brillant carrera política i m
ilitar que l’assenyalava com
a emperador. Con
siderat un
dels grans m
ilitars de la
història de Rom
a, va pacificar la provín
cia de Germ
ània,
la va governar i es va gu
anyar un
a gran devoció popu
lar a
causa de les seves exitoses cam
panyes militars. Va rebre
el coman
damen
t de diverses províncies orien
tals i va
morir a An
tioquia, a Síria, en
estranyes circum
stàncies.
1
LLAT
Í
BATXILLERAT
M. Duran
G. Martínez
F. Llorens
PRO
POST
A D
IDÀC
TICA
BAT
XILL
ERAT
LLAT
Í 2
PD
Encontrarás los recursos digitales y el formato digital del libro en
ecasals.net/latin2ba
Agripina la M
ayor
14 a. C. — 33 d. C
Néta d’Au
gust i esposa de G
ermàn
ic, a qui va acom
panyar
en les seves n
ombroses cam
panyes militars. Va arribar a
prendre les regn
es de l’exèrcit en absèn
cia del seu m
arit,
i va evitar així un
atac de pànic qu
e hau
ria min
at la moral
dels legionaris rom
ans, ja qu
e corria el fals rum
or que els
roman
s havien
estat derrotats a la frontera del Rin
. Es va
enfron
tar a l’emperador de Rom
a mateix, Tiberi, després
d’acusar-lo de la sospitosa m
ort del seu m
arit. Agripina
va pagar aquesta gosadia am
b el desterramen
t a l’illa de
Pandatària, on
va morir de fam
.
2
1 BAProposta didàcticaISBN 978-84-218-4971-2
LLA
TÍ
BATXILLERAT
2Recursos de l’alumne off-line
També disponibles a: ecasals.cat/llati1ba PR
OPO
STA
DID
ÀCTI
CA
Edit
at p
er E
dito
rial
Cas
als,
SA ·
Dipòsit le
gal: B-XXXX-2015 · Fabricat per Optical Discs · Les reproduccions s’han realitzat d’acord am
b l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la com
ercialització independent d’aquest DVD.
MATERIAL PER AL PROFESSOR
DVD DEL PROFESSORUn DVD amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.
Programacions Desenvolupament de les unitats didàctiques:
– Orientacions didàctiques – Programacions d’aula – Banc d’activitats amb propostes de reforç i d’ampliació – Autoavaluació – Solucionari
Avaluacions trimestrals Recursos digitals del llibre de l’alumne
LLA
TÍ
BATXILLERAT
1Recursos de l’alumne off-line
També disponibles a: ecasals.cat/llati1ba PR
OPO
STA
DID
ÀCTI
CA
Edit
at p
er E
dito
rial
Cas
als,
SA ·
Dipòsit le
gal: B-XXXX-2015 · Fabricat per Optical Discs · Les reproduccions s’han realitzat d’acord am
b l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la com
ercialització independent d’aquest DVD.
PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA
Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.
Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne per unitats i apartats i per tipus de recurs.
Recursos també disponibles a ecasals.cat
2 BAProposta didàcticaISBN 978-84-218-5117-3
NOVETAT
BATXILLERAT LLATÍ 18
BATXILLERAT 1 LLATÍ
CL Competència lingüística / CC Competència artística i cultural / CS Competència social i ciutadana / CI Competència personal i interpersonal / CD Competència en informació i recerca / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic
LINGUA CL CD
NOMINUM INFLEXIO VERBORUM INFLEXIO
SYNTAXIS SIVE DICTIONUM ORDINATIO
VERBORUM EVOLUTIO
STRUCTURA VERBORUM
INCIPIT L’alfabet i la pronúncia. Morfologia nominal: els casos. La primera declinació. El present d’indicatiu del verb sum. El paradigma verbal: el present d’indicatiu. La segona declinació. Els adjectius de la primera classe.
I La tercera declinació en consonant.
L’imperfet. El datiu possessiu. Els adjectius substantivats.
El desenvolupament de l’escriptura. L’alfabet romà.
La formació de mots en català.
II La tercera declinació en vocal.
El futur imperfet d’indicatiu actiu.
El predicatiu. El complement circumstancial de temps.
El llatí clàssic i el llatí vulgar.
La formació de mots en llatí.
III Els adjectius de la segona classe.
Els temps de perfet. El complement circumstancial de lloc.
Fonts de coneixement del llatí vulgar.
Els noms d’acció (I).
IV La quarta declinació. La cinquena declinació.
El pretèrit plusquam-perfet. El futur perfet d’indicatiu actiu.
Els complements circumstancials de manera, causa, finalitat, companyia i instrument.
El llatí vulgar de la Tarraconense.
Els noms d’acció (II).
Ex latino sermone. Vocabula CC CS
V Els pronoms personals. Els demostratius. Els pronoms determinatius.
La veu passiva (I): temes de present.
La construcció de l’oració passiva.
El substrat, el superstrat i l’adstrat.
Els noms d’agent o d’acció (III).
VI El participi. La veu passiva (II): temes de perfet.
El participi. L’ablatiu absolut.
Mots patrimonials i cultismes. Doblets.
Els noms d’acció (IV).
VII Els pronoms possessius. L’imperatiu. El pronom relatiu. L’evolució de les vocals llatines al català (I).
Els noms d’estat o qualitat.
VIII Els graus de l’adjectiu. Els numerals.
El comparatiu. El superlatiu.
L’evolució de les vocals llatines al català (II).
Els adjectius de qualitat.
Ex latino sermone. Vocabula CC CS
IX L’infinitiu. Composició de sum. La conjugació verbal.
L’infinitiu. La construcció personal amb infinitiu.
L’evolució de les consonants (I).
Prefixos que formen adjectius. (I).
X Nominum inflexio: Els determinants i els pronoms interrogatius. Els pronoms indefinits. Els determinants pronominals.Invariabilia: L’adverbi.
El datiu de finalitat i el doble datiu.
L’evolució de les consonants (II).
Prefixos que formen adjectius (II).
XI Verborum inflexio: Els verbs deponents. Els verbs semideponents.Invariabilia: Les preposicions.
Les oracions causals. L’evolució de les consonants (III).
Els diminutius.
XII Els verbs irregulars. El còmput del temps. Les oracions temporals.
L’evolució de les consonants (IV).
Els sufixos verbals.
Ex latino sermone. Vocabula CL CD
BATXILLERAT LLATÍ 19
BATXILLERAT 1 LLATÍ
HISTORIA ET VITA CS CC
RES PUBLICACF
RES PRIVATA VESTIGIA TEMPORIS
I La fundació de Roma: entre el mite i la històriaEnees i els seus descendents. El rapte de les sabines. Els reis de la monarquia: Numa Pompili, Tul·li Hostili, Anc Marci, Tarquini Prisc, Servi Tul·li, Tarquini el Superb. La mort de Lucrècia i l’exili de Tarquini. Els intents de restauració monàrquica. El valor històric de la llegenda fundacional.
La casa. Mètodes de construcció. CS
II El sistema polític de la RepúblicaLes assemblees: el senat i els comicis. Les magistratures: magistratures superiors, promagistratures i magistratures extraordinàries.Història de la República romanaLa situació interior: les lluites socials. La política exterior fins a les guerres púniques.
Els vestits i el menjar.
La ceràmica.
III La República: de les guerres púniques al final de la RepúblicaLes guerres púniques. Els romans a l’Orient. La situació interior: les classes socials i la vida política. El final de la República. El primer triumvirat. El segon triumvirat.
Els esclaus. L’epigrafia. CS
IV L’Imperi (I): Octavi AugustAugust, princeps senatus. La successió d’August. Tiberi. Calígula. Claudi. Neró. L’any dels quatre emperadors. La dinastia flàvia: Vespasià, Tit, Domicià. La dinastia antonina: Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, Marc Aureli, Luci Aureli Còmmode.
Les carreteres i el transport naval.
La representació de l’emperador. CS CD
V L’Imperi (II): els SeversUn període de pertorbacions i guerres civils. Dioclecià i la tetrarquia: primera tetrarquia, segona tetrarquia, tercera tetrarquia. Constantí: l’edicte de Milà i el concili de Nicea. Valentinià i Valent. Teodosi i el repartiment de l’Imperi. El final de l’Imperi d’Occident.
Les activitats econòmiques i la societat romana.
El retrat.
VI La ciutat CCEstructura de la ciutat: les muralles i el fòrum. Els edificis polítics i judicials: la cúria, la basílica. Els edificis religiosos: el temple. Els edificis commemoratius: les columnes, els arcs de triomf. Els edificis de diversió: el teatre, l’amfiteatre, el circ. Les termes. Els aqüeductes.
Els jocs. Tècniques de representació.
VII La religió CCEl culte públic: els déus, les tríades, els sacerdots, els rituals, els sacrificis, el culte imperial. Les religions orientals: el judaisme, el cristianisme. El culte privat: els lars, els penats, els manes.
El matrimoni. Sarcòfags. CS
VIII L’exèrcitLa legió imperial. Les cohorts pretorianes. La cavalleria. Els campaments. La vida quotidiana del soldat. La marina.El dretLa llei de les XII Taules i les primeres lleis. El dret a la República: el naixement dels juristes professionals, el ius honorarium, l’època clàssica, el dret postclàssic.
L’educació i els jocs.
Monedes. CS CD
IX Roma a Hispània CCEls primers pobladors. La Ibèria cartaginesa. La invasió romana: la conquesta de celtibèria, les guerres civils, les guerres càntabres, la romanització. L’organització provincial: divisió provincial de la República, divisió provincial d’August, divisió provincial de Caracal·la, divisió provincial de Dioclecià. L’organització política local. L’economia a la Hispània romana: les mines, la pesca i la indústria del garum, l’agricultura, la moneda. Les ciutats. Hispània a l’època de la caiguda de l’Imperi romà.
Els monuments d’Hispània. CC
Mosaics.
BATXILLERAT LLATÍ 20
BATXILLERAT 2 LLATÍ NOVETAT CURS 2016-2017
CL Competència lingüística / CC Competència artística i cultural / CS Competència social i ciutadana / CD Competència en informació i recerca / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic
Nominum inflexio / Verborum inflexio CL
Nonnullae regulae syntaxisCL
Anthologia sive florilegium CL CC
Verborum evolutioCL
Structura verborumCL
Incipit
I El subjuntiu. Valors de ut. Hèrcules. Del llatí al català. Fonètica. Composició.
II El subjuntiu. Valors de cum. Cassandra Del llatí al català. Fonètica. Composició.
III Valors del subjuntiu. L’ablatiu absolut. Valors de quod. Medea. Del llatí al català. Fonètica. Composició.
IV Gerundi i gerundiu. Supí. L’oració composta: coordinació. Dido. Del llatí al català. Fonètica. Composició.
Ex latino sermone. Vocabula CL
V La conjugació perifràstica passiva.
L’oració composta: subordinació adjectiva.
Herois de Troia. Del llatí al català. Fonètica. Composició.
VI Els verbs impersonals. Els verbs defectius.
L’oració composta: subordinació substantiva. Interrogatives.
Món dels morts. Del llatí al català. Fonètica. Composició.
VII Els casos nominatiu i vocatiu. El verb videor. L’infinitiu. Catilina. Del llatí al català. Fonètica. Composició.
VIII El cas acusatiu. Particularitats de la declinació. Adverbials pròpies: temps, lloc, manera, quantitat.
Neró. Del llatí al català. Fonètica. Parasíntesi.
Ex latino sermone. Vocabula CL
IX El cas genitiu. Usos específics de verbs deponents i semideponents. Adverbials causals i consecutives.
Plini el Vell. Del llatí al català. Morfologia. Família de paraules.
X El cas datiu. Els valors de l’adjectiu. Les adver-bials finals. Adverbials concessives i comparatives.
Verres. Del llatí al català. Morfologia. Família de paraules.
XI El cas ablatiu. L’onomàstica llatina. Condicionals. Cató el Censor. Del llatí al català. Morfologia. Família de paraules.
XII La consecutio temporum. L’atracció modal.
La declinació grecollatina. Estil directe i estil indirecte.
Viriat. Del llatí al català. Morfologia. Família de paraules.
Ex latino sermone. Vocabula CL
LITTERAE TRADITIO
Els gèneres literaris de la literatura romana.
I Primers textos. Els orígens. El teatre. Els gèneres. Les primeres comèdies. La tragèdia. El mim. Plaute. Terenci. El teatre al final de la República i en època d’August. L’evolució del teatre romà després de Sèneca.
Plaute.
II La poesia èpica. Els primers poemes. Quint Enni. L’èpica augustal: Virgili. Altres poetes èpics del segle I dC: Lucà, Estaci, Valeri Flac, Itàlic. La poesia èpica tardana.
Virgili i la poesia èpica.
III L’oratòria. L’oratòria republicana: Cató el Sensor, Ciceró. L’oratòria d’època augusta. Quintilià. L’oratòria al final de l’Imperi. L’epistolografia: Plini el Jove.
Ciceró i la creació de l’oratòria europea.
IV La poesia lírica. Els poetae novi. Horaci. La poesia anterior a August fins a l’Imperi tardà. L’elegia: Tibul, Properci, Ovidi. Horaci. Properci.
V Historiografia (I). Els inicis de la historiografia romana. La historiografia republicana: Corneli Nepos, Juli Cèsar, Sal·lusti Crisp.
Ovidi. L’impacte de les Metamorfosis.
VI Historiografia (II). La historiografia a l’època imperial: Tit Livi. La historiografia i la biografia al segle I dC. La historiografia després de Tàcit: Frontó, Suetoni. La historiografia del segle IV: Eutropi, Història augusta, Ammià Marcel·lí.
Juli Cèsar. Tàcit.
VII La poesia didàctica. Lucreci Car, Ovidi. La faula. Fedre. La sàtira. Gai Lucili, Horaci, Persi, Juvenal. L’epigrama. Marcial. La sàtira. L’epístola. L’epigrama.
VIII La prosa científica, tècnica i humanística. La literatura jurídica. La prosa filològica i d’erudició: Aule Gel·li, Valeri Probe, Marcià Capel·la, Macrobi, Eli Donat, Servi. La prosa tècnica: Cató el Censor, Terenci, Vitruvi, Juni Columel·la, Apici, Pomponi Mela, Plini el Vell, Juli Frontí, Vegeci. La filosofia: Ciceró, Sèneca.
Faules de Fedre.
IX La novel·la. La novel·la picaresca: Petroni. Apuleu. Literatura cristiana. Tertul·lià, Sant Cebrià de Cartago, Lactanci, Prudenci, Aureli Cassiodor, els Pares de l’Església, Sant Ambròs, Sant Jeroni, Sant Agustí, Boeci.
Sant Ambròs, Sant Jeroni, Sant Agustí, Boeci.
Receptio. L’escriptura. Els materials. Les grafies. La transmissió dels textos. L’edició dels textos.La literatura llatina a Internet.
ESO/BATXILLERAT CULTURA CLÀSSICA/LLATÍ 21
Cada títol disposa d’una guia de lectura a la
web de bambulector.cat juntament amb el
material següent:
un test autoavaluable. Un PDF per imprimir i resoldre en paper. Activitats multimèdia relacionades amb
el tema de l’obra.
Les guies de lectura es basen en un
enfocament competencial i les activitats
s’organitzen d’acord amb els processos
de lectura de l’informe PISA: obtenció
d’informació, interpretació del text i reflexió i
valoració sobre el tema i el contingut.
L’OdisseaAdaptació d’ALBERT JANÉ978-84-8343-181-8A PARTIR DE 12 ANYS
Ana y la SibilaANTONIO SÁNCHEZ-ESCALONILLA978-84-934826-0-2A PARTIR DE 12 ANYSEdició en castellà
El pescador de esponjasSUSANA FERNÁNDEZ GABALDÓNHace ya más de 3500 años floreció en el mar Egeo una de las culturas más brillantes de toda la Antigüedad, la civilización minoica. La isla de Creta fue su cuna y, según los relatos de famosos historiadores griegos, el mítico rey Minos gobernó el periodo más fascinante de su historia, desde su espléndido palacio de Cnosos.Sin embargo, el mundo cretense cambió súbita e inesperadamente el rumbo de su historia justo en su periodo de mayor apogeo.978-84-8343-391-1A PARTIR DE 14 ANYSEdició en castellà
Tigre, tigreLYNNE REID BANKS78-84-8343-115-3A PARTIR DE 14 ANYSPremis: –Publishers Weekly 2005–International Latino Book Award 2011
Veni, vidi, vici (Julio César)LLUÍS PRATS978-84-218-3839-6A PARTIR DE 12 ANYSEdició en castellà
LITERATURA
Per a més informació, visita bambulector.cat
ecasals.cat CULTURA CLÀSSICA/LLATÍ 22
ecasals.catPORTAL DE RECURSOS EDUCATIUS I LLIBRES DIGITALS D’EDITORIAL CASALS
ÀMPLIA OFERTA DE RECURSOS
Els llibres de l’àrea de Cultura Clàssica i Llatí inclouen: Fragments de documentals reconeguts que reforcen
i amplien la teoria explicada. Fragments motivadors de pel·lícules i recreacions. Àudios de biografies (Llatí 4ESO) i fragments literaris
d’autors grecs i llatins (Cultura Clàssica). Activitats multimèdia autoavaluables (Llatí 4 ESO). Enllaços a pàgines web amb informació i activitats
de llengua, cultura i història.
LLIBRE DIGITAL ON-LINE
Recursos digitals en el context de cada pàgina i apartat.
Amb la proposta didàctica integrada i les solucions en el context de cada activitat.
Amb la possibilitat d’incorporar-hi activitats i recursos propis.
En els llibres d’ESO totes les activitats es poden fer en línia. En els llibres de Batxillerat hi ha disponibles les avaluacions autoavaluables on-line.
RECURSOS DIGITALS DE L’ALUMNE
L’alumne té accés a tots els recursos digitals referenciats en el llibre sense haver-se de registrar.Els recursos presenten dues modalitats:
Navegables en línia a ecasals.cat Descarregables per a la consulta off-line.
RECURSOS DIGITALS DEL PROFESSOR
El professor, amb registre previ, té accés a: Programacions. Proposta didàctica. Llibre digital en línia amb una llicència
gratuïta per al professor.Es pot descarregar els seus recursos i els dels alumnes per a la consulta off-line.
ecasals.cat CULTURA CLÀSSICA/LLATÍ 2323
LLIBRE DIGITAL OFF-LINE PER A TAULETES
Els llibres d’Editorial Casals també estan disponibles en format fora de línia (off-line) per a tauletes a la plataforma
CONEIX LES UNITATS DE MOSTRA!
SUPORT AL DOCENTServei personalitzat d’assessorament i suport tècnic
dels nostres serveis i recursos:
Amb un mur de comunicació en línia que permet conversar amb els alumnes i compartir informacions.
S’adapta a tots els dispositius: pissarra digital, netbook, ordinador i tauleta.
Els llibres digitals eCasals es poden integrar a l’entorn Moodle i a les plataformes EVA que hi ha a Catalunya. Admet el protocol Marsupial.
ecasals.cat/llati4eso
ESO
ESO
M. Duran
G. Martínez
F. Llorens
LLAT
Í I LLATÍ
4
Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a
ecasals.cat/llatieso
ecasals.cat/classicaIeso
ESO
ESO
Martí Duran
CULT
URA
CLÀ
SSIC
A I CULTURA
CLÀSSICA
I
Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a
ecasals.cat/classica
Ieso
ecasals.cat/classica4eso
ESO
ESO
Martí Duran
Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a
ecasals.cat/classica
4eso
CULT
URA
CLÀ
SSIC
A 4 CULTURA
CLÀSSICA
4
Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a
ecasals.cat/llati2ba
Martí Duran
2
Agripina la M
ayor
14 a. C. — 33 d. C
Néta d’Au
gust i esposa de G
ermàn
ic, a qui va
acompanyar en
les seves nom
broses campanyes m
ilitars.
Va arribar a prendre les regn
es de l’exèrcit en absèn
cia
del seu m
arit, i va evitar així un
atac de pànic qu
e hau
ria
min
at la moral dels legion
aris roman
s, ja que corria el
fals rum
or que els rom
ans h
avien estat derrotats a la
frontera del Rin
. Es va enfron
tar a l’emperador de Rom
a
mateix, Tiberi, després d’acu
sar-lo de la sospitosa mort
del seu m
arit. Agripina va pagar aqu
esta gosadia amb el
desterramen
t a l’illa de Pandatària, on
va morir de fam
.
LLAT
Í
BAT
XILL
ERAT
LLAT
Í 2
BATXILLERAT
BATXILLERAT
1 LLAT
Í
Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a
ecasals.cat/llati1ba
BAT
XILL
ERAT
LLAT
Í 1
Martí Duran
Germ
ànic Cèsar
15 a. C., Roma – 19 d. C., An
tioquía
Emparen
tat amb tres gran
s emperadors, ja qu
e era
cosí de Tiberi, pare de Calígula i germ
à de Claudi, tan
sols la seva mort prem
atura el va poder fren
ar en u
na
brillant carrera política i m
ilitar que l’assenyalava com
a emperador. Con
siderat un
dels grans m
ilitars de la
història de Rom
a, va pacificar la provín
cia de Germ
ània,
la va governar i es va gu
anyar un
a gran devoció popu
lar a
causa de les seves exitoses cam
panyes militars. Va rebre
el coman
damen
t de diverses províncies orien
tals i va
morir a An
tioquia, a Síria, en
estranyes circum
stàncies.
ecasals.cat/llati1ba
ecasals.cat/llati2ba
SYC1601
editorialcasals.catecasals.catbambulector.cat
Atenció al clientTel. 902 107 [email protected]
Contacta amb el teu delegat comercial per sol·licitar mostres.
NOU PROJECTE DE SECUNDÀRIA I BATXILLERAT
El millor aliat per formar alumnes competents!