LAREVELACIÓdeJorge-YamamSerrano

#Leaks#whistleblowersEstrenaTEATRELLIUREFestivalGREC2018Gènere:Teatre

Etiquetes:teatredocumental,thriller,novesdramatúrgies

Espai:TeatreLliureMontjuïc-Espailliure

Dates:Del'11al14dejuliolHoraris:21h

Duradaaprox:85min.

Idioma:EspectacleencatalàActors:RubenAmetlléCristinaGamizXaviSàez

El fenomen dels "whistleblowers" o filtradors d'informació confidencial inspira unespectacledeteatredocumentalaritmedethrillertecnològic.

Què faries si tinguessis accés amaterial classificat les14horesaldia /7dies a lasetmanaquedemostrés l'abús, la corrupció, i la il·legalitat tantdel govern comdegransempreses?Elsprotagonistessónels tresgranswhistleblowersdigitalsactuals: JulianAssange,ChelseaManningiEduardSnowden.Elsseusacteselshanportatal'exiliilapresó.Enescena,veuremacadascund'ellsenunasituaciódetancament.Encaraquerelacionemaquests fetsamb lamodernaerad'Internet,ésunahistoriamolt antiga.Quepotser aquests trespersonatgesno ens recorden almitedel boigque crida la veritat enmig de la plaça pública i, acusat de fals profeta, traïdor oheretge,acabaempresonat,assassinatobandejat?

SpotTeaser:https://vimeo.com/257462009

UnaproducciódelGrec2018FestivaldeBarcelona,CiaLaRuedaiTeatrodeCERCA

Direccióidramatúrgia:Jorge-YamamSerrano

Assessoramenticomunicació:NeusMolina

Intèrprets:RubenAmetllé,CristinaGamiz,XaviSàez

Ajudantiadedirecció:MarcCartanyà

Xarxessocialsientorndigital:RubénGarcía

Dissenydelail·luminació/Espaiescènic:GuillemGelabert

Audiovisuals:NicoAguerre

Produccióexecutiva:AdrianaNadal

Vestuari:EvaCamino

Cartell:BrunoHidalgo

Constel·lacionesCreatives:QuiqueCulebras

Teaser:NuriaGámiz

Larevelació,ambunpuntdevistahumà,tractatambéelsdiferentstipusdecensuramoderna,lacrisidelsmitjansidelperiodisme,lallibertatd'expressió,lesformesdecontrol de governs i les noves formes digitals de resistència. Tots els diàlegs,situacions i documents de l'obra són REALS tot i que semblen fruit d’una ficciódramàticaod'espionatge.

Laveritat...ensfaràlliures.

Comaresponsabledelapropostaescènica,Jorge-YamamSerrano.Desde2003ambTeatrodeCERCA ha portat el teatre de petit format als domicilis i espais reals. Hadirigit, escrit i protagonitzat l'obra “QUE VAYA BONITO” guanyadora del PremiMoritz-Firatàrrega 2012, nominada finalista al Premi MAX Millor EspectacleRevelació2014.SegurquerecordeuCamargate,unapeçadeteatredocumentalquevaescriurebasant-seenl'enregistramentd'undinarque,faunsanys,vasacsejarlapolíticacatalana. Jorge-YamamSerranohatreballatenaquestmuntatgeambNeusMolina, periodista i editora de la revista Godot, especialitzada en cultura i artsescèniques, que ha aportat al muntatge el seu assessorament en matèria deperiodimse,documentacióitractamentdelainformació

Becatperalarecercailacreacióenl'àmbitdelesartsescèniques(GeneralitatdeCatalunya)

Agraïments: CC Parc Sandaru, InfoFlow, Gonzalo Boye, Germán Aranda, DavideDormino, Dani Vilaró (Amnistía Internacional),Irídia, Irene Santiago , Andrés GarcíaBerrio, Simona Levi (Xnet), Stephane Grueso (Fíltrala), Críptica, TNC, Sixto PazProduccions,LaVirgueriaiLaPerla29

Comseràelmuntatge?3tancaments,3personatgesprincipals,3històries,3actes.

L'eixprincipal són les treshistòriesdels anomenatswistleblowers;Assange, Snowden iManning. Cada un d'ells té el seu acte, on es desenvolupa la seva història i la sevasituaciódetancament.Estructuradramatúrgicadocumental:1.2.GOOGLE,ALARECERCADEWIKILEAKS;MrShmitdVsMrAssange

*EntreactemonòlegjudiciaSòcrates;“Usdirécosesvulgarssi,peròcertes”.

2.CHELSEAMANNING;“Iamwhatiam”.

*EntreactemonòlegjudiciaGalileoGalilei;“SimplicioVsSalviati”.

3.SNOWDEN;“Alfilodelanoticia”.

-------

1.GOOGLE,ALARECERCADEWIKILEAKS;MrShmitdVsMrAssange.És la interessantíssima trobada que va tenir J. Assange amb el director de Google EricSchmitd, per petició d'aquest últim. Assange estava sota arrest domiciliari amb unlocalitzadoralpeu,aunacasaapropdeLondres.Aquestapotentconversavasertranscritaifiltrada.Latrobadavaserfa8anysitractadecomseràelmónen10anys.Aquíveiemdosparadigmes del món i del món digital enfrontats, un combat dialèctic que determina elnostrefuturmésimmediat.*EntreactemonòlegjudiciaSòcrates;“Usdirécosesvulgarssi,peròcertes”.

UnaltreexemplediferentenpartoposataGalileu;SòcratesnoesvaamagarniesvaescaparcomSnowdenoAssange.TampocesvaretractarcomGalileiiencaraquepodiafugir,esvaafrontaramblasentènciademort.Enshembasatenl'apologiadeSòcratesquevarecollirPlató en la seva defensa al judici públic. Hem convertit aquest discurs, a través d'unadramatúrgiaenunbreumonòlegonlaconsciènciadelacondicióprofundadel’individuidel'homeensocietatésobertadebatabat.2.CHELSEAMANNING;“Iamwhatiam”.

LapartdeManningésunmonòlegenprimerapersonadesdelseutancament.Faunrepàsde totelprocés,molt sincer ipersonalde lessevesmotivacions (incloent lacorrupció ielseucanvidesexe)*EntreactemonòlegjudiciaGalileoGalilei;“SimplicioVsSalviati”.

HemconvertitenmonòlegladeclaraciórealescritapelmateixGalileuperlasevadefensaaljudici.Ésunaabjuracióonnegatoteslessevesteoriesidemanaelperdó.Haviapublicatlesseves teories científiques com un llibre de ficció amb diàlegs, entre els personatges de"SimplicioiSalvatio"aconseguintevitarlacensura.Finalmentlivancondemnardepervidaaarrestdomiciliari3.SNOWDEN;“Alfilodelanoticia”.

Entempsreal,enelmomentdel'acció,veiemdesdedintrecomunwhistleblowersfapúblicunsdocumentsqueesconverteixenenunabombainformativamundialiglobal.Snowdenestanca durant 5 dies en una habitació d'un hotel d'Hong-Kong amb dos periodistes i unadocumentalista.Podemveuredesdelcentredelanotíciaaques'enfrontaunalertador.

« ES: Puc discrepar amb tu en un punt? Crec que durant la següent dècada, ladesinformacióseràfàcildegenerariquehihauràmoltsinteressats.Éselcasdelescorporacions,delmàrquetingidelsgoverns...Aixòfaqueeltreballdels«autèntics»periodistessiguimoltmésdifícil,veritat?»

(1Acte.)Fragmentdiàlegdefa8anysentreEricSchmidtdirectordeGoogleiJulianAssange.

" JA:Enprimer lloc… Jonormalmentdicque lacensuraésmotiudecelebració.Sempre és una oportunitat perquè revela por a la reforma. I vol dir... que elpodertéunaposiciótantanfeble,quehadecuidar-sedelquepensalagent."

(1Acte.)Fragmentdiàlegdefa8anysentreEricSchmidtdirectordeGoogleiJulianAssange.

espectacles 3 DE MAIG DEL 2016 49DIMARTS

G rans i merescuts aplau-diments per a Jordi Évole, per haver aixecat

la tapadora de l’incendi del Li-ceu amb entrevistes a dos di-rectors que van ser clau. El pri-mer, Josep Maria Busquets, perquè si li haguessin fet un mínim de cas, el Gran Teatre del Liceu hauria tancat abans de l’incendi perquè pogués ser remodelat. El segon, Josep Ca-minal, perquè sense la seva au-toritat prop del poder conver-gent, i la seva subtil i amical manera d’explotar-ne el com-plex de culpa a favor d’una re-construcció modèlica, el Liceu no fóra la joia que és (façana de fabricota a part, però en això consistia l’impost revolucio-nari de l’arquitectura progre barcelonina). Busquets va topar amb la te-merària resistència convergent a afluixar la bossa, en temps de vaques grasses, que és la causa de l’incendi. (En contrast amb la generositat d’un ministre ca-

talà de Madrid, tot sigui dit). No cal donar-hi més voltes ni en-trar en detalls, perquè tots els que contribuíem a la presa de decisions sabíem que el Liceu era un polvorí. Busquets va fer més del que va poder, amb la modesta però infructuosa col-laboració d’algun responsable públic que com ell predicava en el desert pujolista. Va plegar fastiguejat d’anunciar la inevi-table tragèdia: incendi i com-moció. La segona part és d’èxit. En els primers decennis de la de-mocràcia, Barcelona es va fer el propòsit d’ampliar el parc de grans equipaments culturals de la ciutat. Tot i això, la dife-rència entre el braç de l’ambi-ció i la màniga de la inversió, entre els plantejaments i els re-sultats és, amb poques excepci-ons, clamorosa. I si hi afegim la indefinició i el sovintejat balbu-ceig estratègic, no ens estranya-rem de tantes crisis i trajectòri-es erràtiques. La gran excepció és el nou Liceu, que és esplèn-did. L’artífex, Josep Caminal. Per una vegada no es van fer les coses a mitges en l’àmbit de la cultura. Llàstima que no servís de model, ni de precedent ni, portes enfora del Liceu, de qua-si res. H

Paradigma ‘interruptus’

XAVIERBru de Sala

Llàstima que el Liceu no hagi servit de precedent ni de model de quasi res

deesi

berrada tecnològica»; un joc amb el públic per «mostrar en la forma el que explica el contingut». Alguna referència es farà també als papers de Panamà, que, observa Ser-rano, han tingut una recepció molt diferent dels WikiLeaks. «Aquests van tenir un rebuig enorme mentre que les filtracions de Panamà han sigut acceptades des del principi. Potser perquè Assange, Snowden i Manning van facilitar el camí, però també perquè no hi ha una figura a la qual poder vilipendiar», argumenta. No hi ha un profeta a qui carregar-li la creu. H

El fundador de WikiLeaks, Julian As-sange; l’exanalista de la CIA Eduard Snowden, i l’exsoldat Bradley Man-ning (avui Chelsea) formen, a parer del dramaturg, director i actor Jor-ge-Yamam Serrano, la «santa trini-tat digital». Així titularà el seu prò-xim projecte, dedicat a reivindi-car aquests tres «profetes» de l’era tecnològica que, «com en els seus temps els va passar a Sòcrates, Jesús i Galileu», han sigut «rebut-jats i perseguits» per dir la veritat. Per filtrar documents sobre els obs-curs tripijocs del poder. Després de recrear en el mun-tatge Camargate l’esperpèntica con-versa entre Alicia Sánchez-Camac-ho i Victoria Álvarez al restaurant La Camarga, Serrano ultima una obra sobre els tres wistleblowers en la qual se serveix del paral·lelisme amb figures històriques per apro-fundir en una màxima: «El profe-ta anuncia la veritat, i quan ens in-comoda, ja que no podem eliminar-la, busquem desfer-nos de qui ens la transmet». Amb Assange, Snow-den i Manning es repeteix, raona, «el mite de qui és titllat de boig per cridar certeses a la plaça del poble i acaba acusat de fals profeta, tra-ïdor, heretge». Màrtirs de la lliber-tat d’expressió per a alguns, traï-dors per a altres, els seus casos arri-baran per primer cop a escena de la mà del creador barceloní. Serrano, que interpreta un pe-riodista d’investigació a La Riera, s’ha documentat a fons per armar una dramatúrgia a partir de fets i declaracions reals. Fins i tot ha con-tactat (o contactarà, matisa enigmà-tic) amb algun dels protagonistes. «Plantejo tres històries, tres situa-cions de tancament, i als entreac-tes incorporo una tríada de suport: Jesús, com a arquetip que es re-peteix al llarg dels segles, i dos sa-vis que van actuar de forma oposa-da davant el rebuig social a les se-ves conviccions: Galileu i Sòcrates». L’astrònom es va retractar del seu suport a la teoria heliocèntrica per salvar la pell; el filòsof, exponent de «la integritat absoluta», va antepo-sar els principis a la seva vida.

Presó, ambaixada, hotelDefensaran els personatges dos ac-tors i una actriu, que assumirà la nova identitat com a dona de Man-ning, que va comunicar des de la presó militar de Kansas, on afronta una pena de 35 anys. Per a aquest ca-pítol, Serrano se centrarà en la car-ta que Manning va enviar al febrer a Amnistia Internacional, en què re-vela les llums i ombres del seu cas. D’Assange recrearà el seu dia a dia a l’Ambaixada de l’Equador a

zenfour, el fantàstic documental que va guanyar l’Oscar», apunta. «Avui la lluita per la llibertat de l’in-dividu s’està entaulant amb l’encrip-tació i desencriptació de dades a la xarxa. ¡Hi ha un garbuix bestial de ga-nivets amunt i avall!», denuncia el dra-maturg, interessat en «l’art més su-blim: la veritat». Si en l’aplaudit mun-tatge ¡Que vaya bonito! va despullar el seu jo més íntim, ara persisteix en un teatre de base documental. La nova peça no tindrà el to «faller» de Camar-gate, sinó un de més mesurat en con-sonància amb el material dramatúr-gic. Hi introduirà, això sí, una «gam-

IMMA FERNÁNDEZBARCELONA

33 Reivindicatiu 8Jorge-Yamam Serrano, a Barcelona, l’abril passat.

ÁLVARO MONGE

Profetes de l’era digitalEl dramaturg, director i actor Jorge-Yamam Serrano ultima una obra sobre Assange, Snowden i Manning H «Com Sòcrates, Jesús i Galileu, són perseguits per dir la veritat», sosté

Londres, on fa tres anys que està re-fugiat («van haver de rehabilitar el la-vabo com a habitació per a ell i està fet pols»), recordarà la resolució de l’ONU a favor seu i destacarà una sen-tència del hacker: «Mantenir una per-sona ignorant és engabiar-la». A Snowden, a l’empara de Putin a Rússia, l’ubicarà en un espai incon-cret i a l’hotel de Hong Kong des d’on va filtrar documents de la CIA i la NSA. «No vull viure en un món on tot el que faig i digui sigui gravat», és la frase la-pidària de l’informàtic, líder de la de-fensa de la privacitat, a la qual recorre Serrano. «També m’he basat en Citi-

NOU PROJECTE DEL CREADOR DE ‘CAMARGATE’

33 Fundador de WikiLeaks, perio-dista i exhacker. Des de fa més de tres anys viu refugiat a l’Ambaixa-da de l’Equador a Londres, a l’es-pera de resoldre’s el cas de la seva extradició a Suècia per suposats delictes sexuals. Ha participat en videoconferències i ha col·laborat amb Snowden, sobretot en el seu trasllat a Moscou.

Julian Assange

TOWNSVILLE, AUSTRÀLIA, 1971

ELS PROTAGONISTES

33 Exanalista de la CIA i de la NSA, el 2013 va difondre, a través de The Guardian i The Washington Post, documents d’alt secret sobre pro-grames de la NSA. Va revelar mèto-des d’investigació i vigilància mas-siva dels EUA, que va arribar a espi-ar caps d’Estat i multinacionals. Els va filtrar des de Hong Kong i va fu-gir a Rússia, on viu ocult.

33 Exsoldat i analista d’intel·ligència de l’Exèrcit dels EUA, va filtrar a Wi-kiLeaks milers de documents clas-sificats sobre les guerres de l’Afganistan i l’Iraq. Un tribunal mili-tar el va condemnar a 35 anys de presó i el va expulsar amb deshonor. El 2013 va manifestar la seva identi-tat com a transsexual i el 2014 va passar a dir-se Chelsea Elizabeth.

Bradley (Chelsea) Manning

OKLAHOMA, EUA, 1987

Edward Snowden

ELIZABETH CITY, EUA, 1983