LES INUNDACIONS A LES TERRES VALENCIANES
LES INUNDACIONS A LES TERRES VALENCIANES
Causes naturalsComportament trmic del mar Mediterrani: La forma
tancada del Mediterrani proporciona una gran quantitat daigua que
sevapora durant lestiu. Cal afegir tamb que la presncia dun cintur
muntanys afavoreix la formaci de nvols (cmuls i cumulo-nimbus) que
provoquen pluges intenses.
Contrast trmic entre la terra i el mar: A la tardor i a lhivern
la terra est ms gelada que la mar, on procedeixen adveccions de
masses daire inestable portades per vents com el siroco, el llevant
o el gregal.
Proximitat del continent afric: Les masses daire Tc. procedents
dfrica passen per la Mediterrnia i es carreguen dhumitat.
Formaci de gotes fredes: Producte dun escanyament del jet
stream. s la irrupci, en altura, daire fred que pot arribar a
lembossament.
Graus de sincronitzaci en el collector de la crescuda dels
afluents: El clima mediterrani t llits fluvials amb molts declivis
i encaixaments (materials calcaris i argilosos). Si es produeix,
malauradament, la sincronia entre molts dells, la quantitat daigua
que porten es veu multiplicada.
Degradaci (natural) de la coberta vegetal: Deguda a la sequera i
la desertitzaci.
Factors antrpicsDegradaci (antrpica) de la coberta vegetal:
Provocada per la desforestaci, els incendis, les edificacions, etc.
No sha doblidar que la vegetaci actua com una esponja.
Ocupaci de planures dinundaci: Una planura dinundaci s aquella
zona inundable per les revingudes fluvials. La Ribera ns una, amb
el consegent perill quan plou excessivament.
Ocupaci dantics llits, barrancs i rambles: Els processos
despeculaci en uns moments de malants desenvolupament urbanstic han
portat a ocupar antics llits fluvials. Com es conegut, el riu busca
el seu llit quan sen ix. El cas de lAvinguda a Alzira s
paradigmtic. Tamb pot donar-se en rees desbargiment, com el trist
cas del cmping de Biescas (agost de 1996).
Deficient neteja de marges de rius i squies: Labundncia de
canyissos i branques pot dificultar el desaige en clavegueres i
ponts.
Modificaci de conreus: La progressiva substituci de larrs pels
ctrics dificulta el desaige (com sha explicat en el cas
anterior).
Construcci dinfraestructures: En el cas de la Pantan es busc la
responsabilitat en el mal funcionament dels sistemes de desaiguat
de lembassament de Tous. Per altra banda, tamb sha fet esment de
lautopista del Mediterrani com un mur de contenci que, a la Ribera
Baixa, imped leixida de les aiges.
Manca (durant molt de temps) dun sistema de previsi: Desprs del
desastre de 1982 existeix el SAIH (Servicio Automtico de Informacin
Hidrolgica) i el PREVIMET (Plan de Prevencin y Vigilancia
Meteorolgica, que depn de lAgncia Estatal de Meteorologia). Ambds
estan controlats des de Madrid amb una estructura arborescent i
jerarquitzada.
