Senyor, vaig dins l’ombra sense sort;la fe dels meus majors ja no il·lumina

amb pacífica llum al que camina:¡mon esperit està trist, fins a la mort!

En va cerco una estrella, busco llum; busco en va, un amor que em redimeixi;

el meu diví ideal el veig tan lluny,i jo, ¡pobre de mi!, jec a la fosca...

La lira que regales, entre burlesdels mundans, sense concert em sona,

mes estrofes es perden a les nits,com Agar al desert, amb aquells crits !

I pària del bo, i tot solitari,sento fàstic de tot el que existeix...Jo, Jesús, com Tu, pujo al Calvari,

i no he tingut el Tabor, que a Tu et vesteix...

Tingues pietat de mon mal; dura és la pena;

nombroses les batalles que lluitarfixa en mi ton mirar, Crucificat!

i dóna’m, com fa temps a Magdalena,la calma: ¡també jo, molt he estimat!