[email protected] S7T 3
La revista 777 Comunica és membre de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal
La revista 777 Comunica no fa necessàriament seves les opinions ni els critèris exposats pels seus col·laboradors.La revista 777 Comunica no es fa responsable de les opinions exposades pels seus col·laboradors.La revista 777 Comunica no retornarà els originals si no se sol·liciten prèviament, ni mantindrà correspondència sobre aquests.
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ
NÚMERO 108AGOST - SETEMBRE 2009600 EXEMPLARSCOL·LABORACIÓ: 3 euros
PORTADA Laura Falguera
S7T
EDITORIAL 5
APARTAT 24 6
NOTÍCIES 7
OPINIÓ 10
REPORTATGE 13
REPORTATGE 16
REPORTATGE 26
PARADA CULTURAL 32
VERSIÓ 2009 36
ENTREVISTA 38
EDITA: SETSETSET AC. Apartat 24, 08292 Esparreguera, 93 777 84 21, [email protected] DIRECTOR: Joan Espinach CONSELL DE REDACCIÓ: Soledat Lara, Carme Paltor, Josep Paulo, Oriol Esteve, Antoni Puig, Carles Reynés, Gerard Bidegain COL·LABORADORS: Sílvia i Josep Teruel, Enric Gili, Imma Muñinos, Ràdio Esparreguera, MIreia Masdeu i Àngels Simó OPINIÓ: Carles Reynés, Gerard Bidegain, Toni Gastón, Josep Maria Cobos, Josep Paulo, Paquita Vives, Josep Ràfols, Ingrid Regalado i Jordi Domènech CONSELL D'OPINIÓ: Ramon París, Enric Gili, Eloi Mestre, Josep Ràfols, Miquel Mas, Josep M. Brunet, Llatzer Hidalgo i Rita M. Vila PUBLICITAT: 620 810 890 DISSENY I COMPOSICIÓ: Laura Falguera i Meritxell Navarro DISTRIBUCIÓ: TD'G 93 777 84 21 Esparreguera IMPRESSIÓ: Gilaver
*NOM
*COGNOMS
*ADREÇA
*POBLACIÓ *CP
TELÈFON
NCC
SIGNATURA
Pel preu de la subscripció (17 euros),
rebreu 6 números, 1 cada dos mesos, del
777 Comunica a casa vostra. Ompliu la
butlleta (les dades assenyalades amb * són
imprescindibles) i si voleu pagar mitjançant
compte bancari afegiu el número de compte
(NCC), un cop complimentada dipositeu-la
a l'Apartat 24. També podeu fer la vostra
subscripció a través del correu electrònic
60è aniversari del bateig de les campanes deSanta Eulàlia d’Esparreguera
El Mont de les Oliveres
Silenci... estem rodant
Sisco Martínez Sánchez
Gerard Bidegain, Jordi Domenech, Carles Reynés, Paquita Vives i Ingrid Regalado.
[email protected] S7T 5
EDITORIAL
A Esparreguera hi passa de tot i, com aquell qui diu, el mateix que a tots els pobles. Però a casa tothom vol buscar peculiaritats que ens puguin identificar de la resta encara que no se les cregui ningú més. Ara fa 57 anys, l’Esparreguera grisa del franquisme era ben bé per casualitat el plató de cinema per la pel∙lícula El Judes feta amb actors aficionats, la majoria actors de La Passió i amb gent del poble com a figurants. Fins fa pocs dies Esparre-guera ha estat el plató de cinema per la pel∙lícula El provador de coses feta amb actors aficionats, la majoria actors de La Passió i amb gent del poble com a figurants. Han passat quasi 60 anys però la màgia de la imatge, la tossuderia d’algunes persones, juntament amb l’afany de perpetuar-se encara aglutina i remou.
Ara fa 57 anys el pròleg d’una pel∙lí-cula ens explicava que Esparreguera era un poble laboriós, que la majoria de gent vivia del camp. La imatge de la Plana, vista des del campanar, amb el pagès, l’arada i el ruc llaurant entre mig d’oliveres ho deixava ben clar.
Ara, en aquest número que teniu a les mans parlem, del campanar, de la pel∙lícula i
d’oliveres. No de les oliveres de La Plana, sinó de les oliveres que hi ha a la finca de Can Rubió. Oliveres tant o més antigues que les de la pel∙lícula El Judes. I ens adonem que les oliveres i el cinema, igual que el campanar, no han canviat gens.
sesesesesesseseeeeseeseseseseeeetstststststststststststststststt eteteteteteteteteteteteteteteteteee sesesesesesesesesesesesesset1t1t1t1t1t1t1t1t1t1t1t1t1t1t1t1t1t1t @g@g@g@g@g@g@g@g@g@g@g@g@g@g@g@g@g@g@g@gmamamamamamamamamamamamamamamamamam ililililililililililil.c.c.c.c.c.c.c.ccc.c.cccomomomomomomomoomoooo SSS S S SSSSS SSSS7T7T777T7T7T7TT7T7T7T7T7TTT7 555555555555555555
ó de cinema per or de cosesnats, la assió m a uasi e la
la pel∙lícula i
6 S7T
APARTAT 24
Valgui aquesta carta per fer arribar el meu agraïment a les botigues de la vila que tenen obert a partir de les 9 del matí. Per desgràcia, les que tenen la gentilesa de tenir obert “tan aviat” són ben poques, però les que ho fan tenen prou sensibilitat per tenir en compte que a aquestes hores de la “matinada” sóm moltes les persones que voltem pel carrer amb l’obligació de portar els nens a l’escola i ens tro-bem que no podem fer les compres que voldríem ja que la majoria de botigues estan tancades. Per poder comprar un ram de fl ors, per exem-ple, fas mes via anant a Martorell a buscar-lo, que esperant que siguin les 10 del matí per a comprar-lo aquí. O sigui que aprofi to l’avinentesa que em dóna el 777 per agrair, valgui la redundància, als botiguers que ens tenen aquesta deferència.
M. Teresa Prats Margalef
Estimats lectors, he llegit aquests darrers dies la notícia, a la premsa, que el Consistori invertirà 33.500 euros en la millora de cinc zones ver-des; amb aquestes millores, segons diu la notícia, la brigada de neteja veurà facilitada la seva tasca. Si és així, demano que l’esforç no se centri només en aquestes zones verdes i mirin d’evitar imatges com les de les fotos, habituals en gairebé tot els carrers. En aquesta notícia es fa esment que una de les zones a recu-perar, amb una inversió de 3.208,44 euros, és la plaça de la Unió; però en aquesta plaça, l’únic que hi ha es ci-ment i terra, a no ser que s’entengui també per plaça de la Unió la petita zona enjardinada, a tocar de la roton-da del carrer Francesc Marimón; per mi, si és per treure ciment i plantar arbres, em sembla molt bé que s’in-verteixin aquests diners per condici-
onar aquesta zona. En defi nitiva, que desitjo, i espero, que la inversió de tants diners com diu la notícia, en un moment de situació econòmica força complicada com l’actual, serveixin per a donar una imatge més neta del nostre estimat poble.
Fede
Les cartes s’han
d’enviar a l'apartat
de correus 24 o al
correu alectrònic
Els textos no han de
superar les 15 línies
de text a màquina.
És imprescindible
que l'autor fi rmi amb
noms i cognoms i ha
de fer constar adreça,
telèfon i DNI. El 777
comunica es reserva
el dret de resumir el
contingut dels escrits
i de publicar els que
consideri oportú.
Els redactors i presentadors del programa radiofònic Perlaporta Del-darrere agraïm de tot cor que ens ha-gueu donat suport i que ens hagueu ajudat a tirar endavant aquesta se-gona temporada del nostre (i també vostre) programa de ràdio. Un estiu més us hem acompanyat des de les ones de Ràdio Esparreguera cada diumenge al migdia, portant-vos, si més no, una estona d’entreteniment i informació sobre les moltes coses que es couen a l’estiu a Esparreguera i entorns. No podem deixar passar l’oportunitat de saludar a tots els que vau venir al Teatret per seguir en
Han desaparegut les dues ceràmiques que donaven nom al “mirador del Rector Garriga”, colocades l’any 1993 als jardins del Camí de Can Comelles. Mossèn Garriga fou l’impulsador de la reconstrucció de l’església Parroquial als anys 1950, després de l’incendi i la destrucció en l’inici de la guerra civil de 1936. Demanem atentament, a l’àrea municipal a què correspongui, la reposició de les ceràmiques en el seu suport original o en una altra ubicació que ofereixi més seguretat. És un modest homenatge al sacerdot que, malgrat les grans difi cultats econòmi-ques de la postguerra, aconseguí en pocs anys la reconstrucció de l’interior del nostre grandiós temple.
Andreu
L’HORARI COMERCIAL A ESPARREGUERA
PER SEGON ANY
directe la fi nal del concurs Passio-word, que vam gaudir tant i tant gràcies a la vostra companyia. A tots els col·laboradors, patrocinadors, convidats i contertulians, oients, amics, parents i coneguts que ens heu acompanyat aquest estiu: moltes gràcies. Ens doneu ganes de seguir entrant per la porta del darrere. Amb aquesta carta ens acomiadem un any més, contents per aquests moments de ràdio, tertúlia i diversió que hem passat tots junts. Fins l’any que ve!
Redacció de Perlaporta Deldarrere
[email protected] S7T 7
NOTÍCIES
Les obres de semaforització de la
carretera B-231, al seu pas per Can
Rial, continuaran previsiblement
durant tot el mes de setembre. I és
que, des de mitjan juliol, les obres
estan interrompudes. Els semàfors
ja estan completament instal∙lats,
però encara queden treballs per a
enllestir. Això fa pensar que encara
trigarem unes setmanes a veure
aquesta obra ja en funcionament.
La previsió era que l’obra estigués ja
acabada, però, segons l’Ajuntament,
les millores en el projecte inicial
l’han fet endarrerir.
La posada en marxa dels semàfors
se suposa que representarà un in-
crement notable de la seguretat per
als veïns de Can Rial i de totes les
persones que transiten per aquesta
via. Juntament amb els semàfors,
també entraran en funcionament
unes petites càmeres que ha instal-
lat el servei català de trànsit per
detectar els infractors.
El consistori ha elaborat un Pla
d’Eficiència i Austeritat, l’anome-
nat PEAM; un decret d’alcaldia
que, el mes de juliol, va instar tots
els regidors a presentar una llista
detallada de les partides en què,
d’aquí a final d’any, podrien es-
talviar. Alguns ja ho han fet i, un
cop recollits tots els documents,
tocarà posar-los en comú i arribar
a una solució consensuada. La
regidoria de recursos humans
ja està aplicant algunes mesu-
res de reducció de la despesa.
Concretament, la congelació de
les noves contractacions previstes
al pressupost 2009, encara que
s’estudien altres mesures, com no
renovar els contractes temporals
o no substituir les baixes laborals.
Per la seva banda, la regidoria
d’educació estudia retallar les
aportacions al manteniment de
les escoles, una competència que
té delegada per la Generalitat. Ho
farà després d’estudiar detingu-
dament quines tasques són en
realitat competència de l’Ajunta-
ment i quines altres no. La regi-
doria de cultura estudia mesures
per reduir la despesa, encara que
en aquest cas mirant sobretot cap
al pressupost de 2010, donat que
el gruix de la despesa d’aques-
ta regidoria ja s’ha efectuat. El
regidor de cultura, Antoni Cabré,
ha dit que cap proposta no està
tancada, però que les línies ani-
ran cap a la reducció de costos de
les contractacions i la retallada de
la programació.
ENCARA NO ESTAN EN FUNCIONAMENT ELS SEMAFORS DE CAN RIAL
"EFICIÈNCIA I AUSTERITAT" A LA CASA DE LA VILA
L’Ajuntament d’Esparreguera està destinant un pressupost de 33.500
euros a la millora de cinc zones enjardinades del municipi. L’actuació,
encarregada a una empresa externa, s’està duent a terme des de finals
d’agost fins a finals de setembre. Les actuacions es faran en cinc zones
diferenciades. L’actuació a la zona esportiva està valorada en 6.824 eu-
ros. En ordre d’importància, per darrere, se situen la via del Mil∙lenari,
amb 5.768 euros de pressupost; el carrer Sant Miquel, amb 10.900
euros; la plaça de la Unió, amb 3.208 euros, i la zona de dalt de la plaça
del Centre, amb un pressupost de 2.242 euros. Les actuacions s’aniran
fent en diferents fases.
Un dels objectius principals és instal∙lar sistemes de reg automàtic a
les zones verdes que encara no en tenen, cosa que facilitarà posterior-
ment les tasques de manteniment que du a terme la brigada municipal,
que es veuria alliberada de responsabilitats en aquesta àrea, de ma-
nera que pugui dedicar més temps a altres tasques. Un cop acabades
aquestes actuacions, l’Ajuntament preveu, també, millores a l’avinguda
Francesc Marimón i al Mas d’en Gall.
MILLORA DE CINC ZONES JARDINADES DEL MUNICIPI
Els diferents ajuntaments afectats
per l'abocador de Can Mata i la
Generalitat continuen treballant per
definir el traçat de la futura variant
per a accedir a l'ecoparc. Per a l'Ajun-
tament d'Esparreguera, és prioritari
que la carretera, al seu pas per Can
Rial, sigui considerada via urbana i
que, per tant, la variant no passi en
cap moment per aquest tram.
ABOCADOR DECAN MATA
8 S7T
L’actuació de la policia local va resultar providencial, dimarts 25 d’agost, per traslladar
a l’hospital un nadó de 20 mesos que havia perdut el coneixement. La casualitat va voler
que un cotxe del cos policial que patrullava pel carrer Orquídia del Mas d’en Gall veiés
com un pare sortia de casa en busca d’ajut amb el nadó inconscient als braços. El cotxe de
la policia va avisar per telèfon l’hospital mentre duia a terme el trasllat. El nadó, ingressat
a l’hospital de Sant Pau, evoluciona favorablement.
Es dóna la casualitat que, el dia 29 d’agost, un altre nen, en aquest cas de dos anys, va mo-
bilitzar tots els serveis d’emergència en quedar-se tancat en un pis de l’avinguda Francesc
Macià, mentre a la cuina estaven encesos els fogons. L’avís de la mainadera a la policia
local es va produir a dos quarts de deu del vespre, moment en què es van avisar els bom-
bers i l’ambulància. Abans que arribessin, però, un agent de la policia local va entrar al
pis des de la balconada del costat i va trobar el nen en perfecte estat.
UN ESTIU ACCIDENTAT
Laura Mas i Ariadna Libori han par-
ticipat a l'estada científica al Centre
de Natura de les Planes de Son.
Una cinquatena estudiants de
quart d’ESO ha estat aquest estiu
al Pirineu català portant a terme
recerques i investigacions cien-
tífiques. Es tracta del programa
Joves i Ciència, un servei gra-
tuït a una cinquantena de joves
que excel•leixen en les matèries
científiques. L’objectiu del pro-
jecte segons els responsables és
“fomentar la vocació científica dels
joves estudiants”.
La beca dura dos anys i després
de realitzar l’estada, hauran de
presentar un article de recerca
sobre l’experiència, de manera
que aquest estiu els 47 joves
becats l’any passat han continuat
els seus treballs en altres cen-
tres i universitats de Catalunya i
l'estranger, mentre els 56 d’en-
guany, a les Planes de Son, han
realitzat projectes científics sota
la tutoria de professionals en la
matèria provinents de centres de
recerca i universitats. Algunes de
les investigacions que ja estan en
marxa versen, per exemple, sobre
les diferències entre un hiverna-
cle convencional i un d’alimentat
amb energia fotovoltaica, les
conseqüències de l’abús d’anti-
biòtics o en l’estudi de la flocula-
ció, un procés químic. A l’acabar
l’ESO, els estudiants seleccionats
podran seguir vinculats als pro-
jectes de Caixa Catalunya.
L’opció consisteix en entrar a
formar part del programa de
continuïtat de Joves i Ciència i
participar als projectes de recerca
de “reconeguts centres de recerca
locals o bé en programes interna-
cionals”, asseguren els organitza-
dors del projecte.
L’escola de música i dansa comen-
çarà el curs el 14 de setembre
amb cinc-cents alumnes, quatre-
cents d’ells a Esparreguera i cent
repartits entre els centres associ-
ats de Collbató i El Bruc. Un inici
de curs repartit entre cinc espais i
amb la vista posada en el desitjat
acabament de les obres del nou
edifici que s’aixeca en un lateral
de l’aparcament del Castell.
Seixanta-tres famílies portaran
els seus fills a l’escola bressol
Cucuruga, que ocasionalment
s’ha traslladat al pis superior de
la piscina d’estiu, a causa de les
reformes que s’han de fer a l’antic
edifici, que pateix d’aluminosi.
Les obres d’adequació del nou es-
pai s’han dut a terme durant tot el
mes d’agost, amb un pressupost
de 60.000 euros. Abans d’optar
pel trasllat al pis superior de la
piscina d’estiu, s’havia contemplat
la possibilitat d’ubicar l’escola
bressol en uns mòduls prefabri-
cats a l’aparcament de Les Hortes.
Una opció que resultava bastant
més cara, amb un pressupost esti-
mat en 180.000 euros. Com a con-
trapartida, el nou emplaçament
queda més allunyat del centre.
DUES ESTUDIANTS ESPARREGUERINES SELECCIONADES PEL PROGRAMA JOVES I CIÈNCIA INICI DE CURS AMB NOVETATS
NOTÍCIES
[email protected] S7T 9
EL TEMPSEl temps del mes de juliol a Esparreguera
El mes comença amb temperatures molt altes seguint la tendència del fi nal de juny, fi ns queles pluges dels dies 6, 7 i 9 moderen els termò-metres... Especialment forta va ser la pluja deldia 9 que va durar matí i tarda, aquesta acom-panyada d‘aparat elèctric. En aquesta jor-nada s’acumulen 27,2 mm i la temperatura baixa.Posteriorment, de l’11 al 17, les temperatures es recuperen d’acord amb l’època fi ns que l’entrada d’aire fred fa que, el dia 18 de juliol, s’enregistri la mínima del mes amb 15ºC.Els dies següents, les temperatures superen els 30ºC, i arriben les màximes els dies 23, 24 i 25 amb 36,5ºC ; desprès baixen lleugerament fi ns a acabar el mes.
Dades a destacar del mes de juliol:Temperatura mitjana: 25,9ºMitjana de les màximes: 31,6ºMitjana de les mínimes: 20,2ºTemperatura màxima: 36,5 els dies 23,24 i 25Temperatura mínima: 15,0º el dia 18Precipitació del mes: 33,4mm en 5 diesPrecipitació acumulada (12 mesos): 576,1mm
El temps del mes d’agost a Esparreguera
Ens hem trobat amb un agost extraordinàriament calorós i sec. Va iniciar el mes amb temperatures moderades per l’època, però a partir del dia 12 comença el període més canicular d’aquest estiu; s’enregistren les màximes del mes els dies 17 i 18 amb 38,5ºC.La temperatura mitjana ha estat de 27,0º la se-gona més alta des de 1980 i superada només per l’agost de 2003.Hem tingut 25 dies amb màximes superiors als 30º. Aquest agost es desinfl a el dia 30 amb la màxima més baixa (27º)En relació a la pluja, van caure 28,5mm la tarda del dia 9, i 2,4mm la tarda del 25 d’agost.L’any hidrometeorològic 2008-2009 que ha fi nalitzat el 31 d’aquest mes ens ha proporcionat 588,9mm en 88 dies, quantitat que representa un 3,8% superior a la mitjana dels darrers 21 anys.
Dades principals del mes d'agostTemperatura mitjana: 27,0ºMitjana de les màximes: 32,9ºMitjana de les mínimes: 21,0ºTemperatura màxima: 38,5º ( dies 17 i 18)Temperatura mínima: 18,5º ( el dia 10)Precipitació: 30,9mm ( en tres dies)Precipitació acumulada (12 mesos): 588,9mm
Enric Gili / Estació automàtica A.E.V.S.A.
Amb la incorporació massiva
dels vilatans a les seves tasques
habituals, zones blaves buides i
vies principals desertes de cotxes
en hora punta són ja un record de
l’estiu que dóna pas als embussos
habituals i al trànsit que genera la
tornada a l’escola. Un trànsit que
ens ha agafat amb algunes com-
plicacions per diferents obres que
es duen a terme a la via pública.
Un dels punts més conflictius és
l’aparcament del Canyet, que està
completament inutilitzat a causa
de les obres d’adequació de l’en-
torn de l’escola Taquígraf Garriga.
Cal afegir que, a causa de les obres
que s’estan realitzant per darrere
l’ambulatori, els vehicles proce-
dents del carrer Llobregat han
de transitar pel camí que va per
darrere de les piscines municipals
fins a Cordelles. En aquest cas, al
problema d’estacionament del Ca-
nyet, se n’afegeix un de circulatori.
El tercer punt conflictiu per a la
circulació també té a veure amb
l’estacionament: la nova escola de
música i dansa, ja aixecada, en un
lateral de l’aparcament del Cas-
tell, i que reduirà notablement el
nombre de places d’aparcament.
Tot i així, entre l’illa de conteni-
dors que hi ha al costat de l’accés
a l’aparcament i l’accés actual,
s’habilitaran uns tres metres que
permetran el pas d’un vehicle, en
sentit d’entrada o de sortida, amb
aquesta solució, s’ha evitat reduir
el nombre de places d’aparcament
que s’havia plantejat en principi,
quan la solució que es contem-
plava era tancar completament
l’estacionament del Castell.
EL TRÀNSIT A ESPARREGUERA
LA PASSIÓ SEGONS LA CRISIDes de principis de setembre
una notícia sobre el Teatre de
La Passió ha generat diversos
rumors: que si el Teatre ha tancat
les portes…, que si han fet fora
el personal… No res més lluny
de l'intenció dels que gestionen
La Passió. La junta directiva de
l’entitat ha hagut d’emprendre
estratègies que ajudin a superar
el moment crític econòmic que
està patint l’entitat a causa de
la crisi. Un reajustament que
passar per minimitzar despeses
i reduir plantilla. Segons Manel
Roca, president de La Passió,
"prendre aquestes decisions no ha
estat fàcil però s’havia de fer per
agilitzar la càrrega econòmica a
la que ha de fer front l’entitat".
Tot i així La Passió seguirà amb
la seva activitat habitual, "és més
-diu Manel Roca- just en aquest
moment de crisi és quan tothom
hem de posar el coll i aconseguir
una entitat viva i renovada"
Les despeses que genera un
espai com la Passió i el personal
tècnic per fer-lo funcionar són
excessives per una entitat que la
seva font d’ingressos principal
és l’espectacle de La Passió i que
necessita de les subvencions i
convenis amb l’administració.
L’Ajuntament té un conveni
de finançament amb l’entitat,
malgrat tot també a la casa gran
hi ha problemes econòmics, amb
la qual cosa segons Toni Cabré,
regidor de Cultura, “l’Ajuntament
s’ha vist obligat a fer un pla d’es-
talvi important i això vol dir que
ha de prioritzar primeres neces-
sitats, la qual cosa suposa l’ajor-
nament en alguns pagaments".
"La Passió haurà de comptar
més que mai amb el voluntariat i
contractar personal, només quan
sigui absolutament necessari”-diu
Manel Roca.
10 S7T
OPINIÓ
El nostre lleure és només nostre.
Nosaltres decidim on passar-lo,
en què invertir-lo i amb qui l’hem
de compartir. Asseure’s a una
terrassa a prendre un cafè, pintar,
llegir, escriure o fer teatre; tant se
val. Tot són coses que ens omplen,
que ens fan sentir vius durant tot
l’any i especialment durant l’estiu,
coses que ens allunyen del clima
d’immobilisme cultural que sem-
bla que vivim.
Com a esparreguerins tenim a
dins el cuc de la creació, de la col-
laboració, del fer i del millorar.
Treballem amb la gent del poble i
per a la gent del poble, amb ganes
i interès. Basem les nostres hores
d’oci en participar en tot allò que
ens agrada i que ens fa sentir bé.
Fem el que fem; i ho fem sense
esperar rebre res a canvi. Perquè
sí. Sense raó concreta. Perquè ens
ho passem bé.
Això és un gran què; això és una
actitud lloable, que tanta gent es
mogui per fer coses, moltes vega-
des a diferents entitats i ambients.
O fins i tot les mateixes persones
en diferents entitats i ambients.
Per part meva, amb pals o sense
a les rodes, amb qui sigui i a on
sigui, seguiré endavant. Seguiré
fent el que m’agrada. Fins que em
cansi. És l’esperit altruista que he
adoptat com a meu.
…FAREM NOSTRE CAMÍ PER SAMARIA
APASSIONAT PER L’ESPÀRRECGerard Bidegain
Hola un altre cop.
Escric ja esgotades les vacances
per rememorar els dies viscuts
durant la Festa Major.
Eren dates en què la calor co-men-
çava ja a fer de les seves i convi-
dava a voltar. I així ho vaig fer,
en diverses ocasions vaig rondar
pels carrers i activitats.
I en totes vaig observar quelcom
que, no sé encara per què, em va
picar la curiositat.
Malgrat veure força venedors am-
bulants de globus, i ben assortits,
pocs infants i joves en duien. Era
una visió un pèl insòlita.
Em vaig esforçar per recordar imat-
ges de les Festes Majors d’anys
anteriors on aparegue-ssin cria-
tures duent globus, per poder-les
comparar.
No sé si va ser una impressió
me-va, o realment fou així, però el
cas és que les imatges que em van
venir al cap, d’edicions passades
de la Festa Major, estaven més far-
cides del binomi nen-globus.
Tot plegat m’incita a fer-vos dues
preguntes a través d’aquest mitjà
de comunicació.
Teniu la mateixa percepció que
jo? I si fos així, per què creieu que
s’ha donat aquest fenomen?
Us deixo algunes hipòtesis:
a. La crisi fa que els adults es
retinguin a l’hora de gastar diners
en globus.
b. El preu dels globus s’ha apujat
res-pecte al de passades edicions, i
això fa que la demanda es retregui.
c.Als nens i nenes ja no els agra-
den els globus.
d.Els venedors de globus no esta-
ven estratègicament situats.
e.Els nens i nenes estan desenci-
sats perquè ja saben que el globus
es desinflarà en els dies posteri-
ors a l’adquisició.
Si opteu per la ‘a’, penseu que pot-
ser hem descobert un indicador
econòmic força fàcil de monitorit-
zar. Si fos així, l’any que ve desitjo
poder veure força quitxalla duent
un globus tibant d’un fil.
Bon final d’estiu.
L’ANALISTA FINANCERJordi Domènech
LA FONT QUE NO RAJA A la plaça del Rei fa temps que es va tancar la font i ara no serveix per a res, és a dir els nens que hi juguen corren el
perill de fer-s'hi mal i els veïns es veuen obligats a netejar-la constantment ja que s'ha convertit en una mena de paperera
improvisada on va a pa-rar tota la porqueria de la plaça.
LA FOTO
DEL LECTOR
Paul Cézanne, "Les joueurs de cartes" 1890-1892
[email protected] S7T 11
Quasi sense voler-ho, he vist
créixer com un bolet l’edifici mu-
nicipal de Música i dansa d’Espar-
reguera que ocupa la meitat de
l’aparcament del Castell. Suposo
que és d’hora per donar una opi-
nió sobre l’edifici en qüestió, però
també quasi sense voler-ho n’he
sentit moltes i em temo que cap
de favorable.
És provable que les nostres vacan-
ces ens hagin dut a veure edificis
de diferents tipus i èpoques i
segur que la nostra opinió d’allò
que veuríem, ja estava mediatitza-
da fins i tot abans de sortir de vi-
atge. És cert, i és que donem poc
marge a la nostra opinió particu-
lar, sobretot quan anem de viatge,
tot i voler donar a entendre el
contrari a la nostre arribada.
Els arguments paral∙lels, a favor
i en contra, extra arquitectònics
que es relacionen amb l’edifici
del Castell, també poden alterar
una opinió objectiva: que si s’està
construint amb l’almoina Zapate-
ro per revitalitzar l’obra pública,
que si la seva construcció elimina
desenes de places d’aparcament…
I només per aquests arguments,
el pobre edifici ja pot ser criti-
cat, mal interpretat i rebutjat; i
això encara, sense haver valorat
la seva utilitat per la qual s’està
construint.
Però no ens enganyem, l’estètica
compta molt, i molta part dels
detractors venen per aquest con-
cepte. Però, tant lleig és aquest
edifici? Potser és sorprenent, i
això el fa ser lleig? ¿Diem que és
lleig perquè ha de conviure amb
edificis molt diferents, horroro-
sos per cert, als quals ja ens hem
acostumat? A l’escriure això em
venen a la memòria actuacions
arquitectòniques a Esparreguera
polèmiques durant el temps de la
seva construcció i que encara ho
són: el Centre Dual i la plaça de la
Constitució –a hores d’ara encara
ningú sap si serveixen per alguna
cosa o si de veritat fan nosa.
És provable que les nostres
vacances ens hagin dut a veure
edificis com ara el Pompidou de
París, el Guggenheim de Bilbao,
la Filharmònica de Berlín, la torre
Agbar de Barcelona o la ciutat
de les arts de València. No vull
fer comparacions estètiques ni
conceptuals que no venen al cas,
però potser també cal esperar per
sentir com sona el nou edifici.
PER AMOR A L’ARTCarles Reynés
Ara que han estat rodant una
pel•lícula a Esparreguera, em vé-
nen a la memòria diverses esce-
nes i alguns fets curiosos sobre el
rodatge de “El Judes” que es va
filmar, com tots sabem, l'any
1952. Jo tenia 11 anys i m'havien
triat per fer l'àngel de l'hort, i
aquesta escena, com moltes d'al-
tres, s'havia de rodar al Progrés
de Martorell. Un dia al vespre
em varen carregar a dalt d'un
camió, juntament amb mobles
vells, miralls, cornucòpies i altres
trastos; m'havien donat un text
que havia de saber de memòria
i, evidentment, me’l sabia fil per
randa. Però el que va passar és
que arribàrem a Martorell a les
9 del vespre i fins a les quatre de
la matinada no varen començar
a filmar la meva escena; jo ja no
sabia si era un àngel o què era,
tenia una son que em moria; el
meu pare, rondinant-me, em deia
que per què em comprometia si
no era capaç d'aguantar. Mireu si
en tenia de son que, mentre filma-
ven, em bellugava tant que varen
haver de clavar la túnica al terra
amb tatxoles perquè no brandés
d'una banda a l'altra.
Són records de tan sols fa 57 anys!
RECORDS D'UN TEMPS NO TAN LLUNYÀ
NO TANT LLUNYÀ Paquita Vives
Edifi ci nou de l'Escola Municipal de Música i Dansa, a l'aparcament del Castell
12 S7T
OPINIÓ
Des de fa tres anys que per a mi
la tardor s’anuncia d’una forma
prou diferent de la que vaig
aprendre de petita a l’escola: sí,
cauen les fulles, però hi ha vida
més enllà dels arbres! Poca gent
(a excepció dels infants) es fixa
en uns éssers tan vulgars per
comuns com són les formigues,
fins que arriba el dia en que es
fan notar de veritat: el dia en
que alliberen del seu niu allò
que tenen més preuat! Hi ha
més d’un centenar de espècies
de formigues diferents a Cata-
lunya, però les de l’espècie Mes-
sor barbarus, la més gran de les
formigues que tenim a Esparre-
guera, ens mostra aquest gran
tresor just a la tardor. Només un
cop l’any, i coincidint amb
les primeres
EL VOL NUPCIAL
Ingrid Regalado, biologa
Cal·ligrama de l'escriptor català Joan Salvat-Papasseït (Barcelona, 1894-1924).
pluges de tardor, cada un dels
formiguers d’aquesta espècie que
hi ha a la nostra Vila allibera
milers de mascles i reines alades
que surten disparades i dispo-
sades a trobar-se, aparellar-se i
fundar
noves colònies, nous formiguers.
Molt poques reines aconseguiran
la seva fita, la majoria moriran
menjades per algun ocell o rat-
penat, ofegades en una pis-cina
o trepitjades per algun ani-mal
o persona... però aquelles que ho
aconsegueixin, perdran les ales
just en ser fecundades, trobaran
un mos de terra estovat per la
pluja i s’enterraran per iniciar
a la primavera següent la seva
pròpia colònia. Observar un vol
nupcial és fantàstic, jo diria que
més que l’arribada de la tardor!
No sempre tindrem l’oportunitat
de veure aquestes petites bèsties
a l’alçada del nostre nas, ni
d’estar envoltats d’un núvol de
reines (i verges!) i molt menys de
veure tanta sincronia i organit-
zació en una societat com en
la de les formigues... Bona
tardor a tothom i a les
formigues!
Fe d'errates
En l’article de la meva autoria (El prrrufing) de la darrera revista es
va publicar, per error, una frase equivocada que duia a pensar que jo
encoratjava a la gent a “abandonar” davant l’ajuntament-policia l’ani-
mal abandonat, idea totalment contraria al meu pensament. La frase
deia: "...reclameu els vostres drets i els de l'animal abandonant-lo
directament a l'ajuntament-policia local...."
quan havia de dir: “...reclameu els vostres drets i els de l’animal
abandonat, directament a l’ajuntament-policia local...”
Ingrid Regalado
Formen part de la banda sonora del nostre poble. Les campanes
del campanar de Santa Eulàlia no només ens marquen les hores,
formen part del nostre dia a dia i de la identitat del nostre poble. El
campanar, emblema arquitectònic de la vila, té la missió d’elevar
aquests elements sonors com més amunt millor, perquè per tot arreu
es pugui sentir el so.
[email protected] S7T 13
Ara fa 60 anys les van restaurar, reposar i batejar de nou després de les
desventures sofertes en període de guerra. Volem conèixer millor aques-
tes campanes, cadascuna amb una història, una missió i una personalitat
diferenciada. En aquest número us oferim la primera part d’aquest reportatge
sobre les campanes de Santa Eulàlia, on podrem conèixer de prop la Dominica
i la Margarida. En el següent número pararem atenció a les seves companyes
Victoriana, Maria i Pilar. Els Amics del Campanar ens han facilitat el material
recopilat en una exposició al mateix campanar sobre aquest patrimoni cultu-
ral, artístic i històric de la nostra vila que sentim de lluny i que dia a dia ens
embolcalla amb el seu so misteriós i místic.
60È ANIVERSARI DEL BATEIG DE
LES CAMPANES DE SANTA EULÀLIA
D'ESPARREGUERA TEXT SÍLVIA TERUEL
FOTOGRAFIA JOSEP TERUEL
14 S7T
DOMINICAMIHI NOMEN EST
IN HONOREM BTI. DOMINICI CASTELLET PRAECLARI HUIUS FILIIFIDELES VOCO; NATOS, GRATIA REDIVIVOS, SALUTO ; FESTA
LAETIFICO; MORTUOS PLOROFLENS CUM FLENTIBUS, GAUDENS CUM GAUDENTIBUS SEMPER
DEUS LAUDANS *
ESPARRAGUERA 12 IUNII MCMXLIXREGNANTE SUMMO PONTIFICE PIO XII
FRONTAL: Imatge del martiri i mort que sofrí el Beat Domènec Castellet (Esparreguera 1592-Omura, Japó 1627). Va ser frare predicador de missioner a les Filipines.
LATERAL DRET: Imatge de la Mare de Déu de Montserrat.
LATERAL ESQUERRE: Imatge del Sagrat Cor de Jesús.
DARRERA: La imatge fa referència a Esparreguera; amb la creu de San-ta Eulàlia al·ludint a la patrona i l’espàrrec.
MOTIUS DECORATIUS A LA PART SUPERIOR: El motiu és una garlanda amb medallons
en els quals hi ha incís el crismó o monograma de Crist en grec: "XP". El Crismó més
habitualment admès és la representació del monograma de Crist XP. Consisteix en les
lletres gregues X (ji) y P (ro), abreviatura de XP (I∑TO∑), Crist, superposades.
ELS PADRINS: Campana donada per subscripció popular. Va ser apadrinada per l’Alcalde i President del Consell Assessor de “La Passió” Lluís Masferrer i la senyoreta
Maria del Pilar Marimón Orovio.
Pes 1060 Kg, amb contrapès 1450 Kg
Diàmetre 120 c/m
* El meu nom es Dominica, en lloança del Beat Domingo Casteller fill preclar d’aquesta vila. Crido els fidels; saludo els nou nats, regenerats per la gracia; alegro les festes; ploro els morts… Plorant amb els que ploren, alegrant-me amb els que s’alegren. Donant sempre lloança a Deu.
REPORTATGE 60È ANIVERSARI DEL BATEIG DE LES CAMPANES DE SANTA EULÀLIA
[email protected] S7T 15
MARGARIDA
ELS PADRINS: Campana regalada i apadrinada pel matrimoni Joan Montané Font i Maria Margarit.
Pes 249 Kg Diàmetre 72 c/m
MARGARITA APELLOR A IOANNE MONTANÉVOX MEA VOX DEI VENITE FIDELES ADOREMUS DOMINUM *
ESPARRAGUERA 12 IUNII MCMXLIX
DARRERA: Imatge del Bon Pastor. LATERAL ESQUERRE: Segell de la Foneria de Campanes H. de E. Barberí, Olot juntament amb el segell commemoratiu de l’exposició universal de Barcelona 1888, amb la que identifi quen les campanes.
FRONTAL: Imatge de santa Mar-garita, amb el drac als peus. Segurament du a la ma una pinta de ferro, instrument del seu martiri. LATERAL DRET: Imatge de la Creu.
MOTIUS DECORATIUS DE LA PART SUPERIOR.
* Em dic Margarida. La meva veu, és la veu de Déu, veniu fidels, adorem al Senyor.
La Foneria Barberí va ser l’encarregada de l’obra
de les quatre campanes per a l’església de Santa
Eulàlia d’Esparreguera.
L'activitat de la foneria Barberí ha estat històri-
cament lligada a la població d'Olot, on van ini-
ciar aquest ofici l’any 1700. L'any 1851, Esteve
Barberí, fill d'Esteve, va fondre la campana més
gran de l'església de Sant Esteve d'Olot i entre
1881 i 1888 un altre Esteve, fill , va augmentar
el grau d'activitat i prosperitat de la família
amb la fosa de nombroses campanes per a di-
verses parròquies de la Garrotxa.
L'obra dels Barberí va ser exposada a l'Exposi-
ció Universal de Barcelona de 1888 (veurem les
nostres campanes, Dominica i Margarida, van
marcades amb aquest segell) i premia-
da amb la medalla d’or per la bellesa,
perfecció i excel•lent sonoritat de dues
campanes, una destinada al Mallol i
l'altra, a Sant Hipòlit de Voltregà.
L'esclat de la Guerra Civil Espanyola
va comportar la desaparició d'un gran
nombre de campanes, ja que s'utilit-
zava el seu acer per a la fabricació
d'armament.
LA FONERIA BARBERÍ
16 S7T
REPORTATGE EL MONT DE LES OLIVERES
Estem parlant dels camps d’oliveres que rodegen la muntanya de la fi nca de Can Rubió, al peu de la
muntanya de Montserrat i dins del terme municipal d’Esparreguera.
Possiblement una de les zones més boniques i amb més història del
nostre entorn.
[email protected] S7T 17
Parlem amb Jaume Rosanas, espa-
rreguerí propietari de 20 hectà-
rees a la Serra de Rubió, dins el
terme municipal de la nostra vila.
Es tracta d’un extens terreny
agrari en el qual la Generalitat de
Catalunya reconeix l’existència
de 417 oliveres, algunes d’elles
de fins a cinc-cents anys de vida.
En Jaume ens diu que n’hi deu
haver més de mil en tota la seva
parcel•la, que és una segregació
de la finca de Can Rubió. Amb
una alçada aproximadament a
400 metres sobre el nivell del mar
en el seu punt més alt, la finca
té un desnivell de 100 metres,
desnivell que salven les diferents
terrasses definides pels ances-
trals marges de pedra seca.
Es tracta d’un espai protegit com
a pre-parc natural, on s’intenta
potenciar i recuperar l’agricultura
tradicional de la zona de l’entorn
de Montserrat: la vinya, l’olivera i
l’ametller. Jaume Rosanas manté
relacions amb la Unió de pagesos
del Baix Llobregat Nord per tal
d’aconseguir uns drets que tenen
tots els agricultors de la comarca,
i pels quals els que conreen les
terres del voltant de Montserrat
també han de lluitar. La seva
prioritat és recuperar les oliveres
centenàries de la seva finca, mol-
tes d’elles confoses encara avui
entre llentiscles, pins, alzines,
roures i matolls.
Un projecte de recuperació agrari
"Terra d'oliveres al peu de les esquerpes muntanyes; escenari dels llunyans com-bats entre catalans i francesos, i de les històries dels maquis en la postguerra"
Josep Maria Espinàs
La serra de Rubió, punt més alt sobre el nivell del mar dins del nostre terme municipal té unes vistes privilegiades: la serra de Montserrat al fons, tot el Baix Llobregat Nord i, en els dies clars, els Pirineus i el mar Mediterrani.
18 S7T
REPORTATGE EL MONT DE LES OLIVERES
Jaume, quina utilitat creus que
podria tenir aquesta serra?
Això és un pulmó del nostre ter-
me, un lloc d’esbarjo per al poble,
on es poden fer excursions i on es
podrien fer esports d’aventura i
moltes altres activitats.
Creus, doncs, que és un patrimo-
ni que s’ha de recuperar?
És clar. Vull recuperar la memòria
agrària dels nostres ancestres.
Abans tota aquesta zona estava
conreada, els nostres avantpassats
hi van treballar molt i crec que
tenim el deure de tornar als camps
d’oliveres el seu estat original.
Treballes sol i hi has invertit molt.
Tothom em diu que m’he tornat
boig, perquè he gastat molts di-
ners per regenerar aquesta mun-
tanya, hi ha gent que pensa que
no val la pena. Però és un bé per
tots; estem recuperant uns con-
reus dels nostres avis, un paisatge
agrari productiu on és molt més
difícil que s’hi cali foc. A més, la
finca, si està neta, actua com a
tallafoc entre les muntanyes i les
finques de la plana. Ara mateix no
seria gens estrany que es repetís
un incendi vist l’estat lamentable
dels terrenys de la muntanya.
Veiem molt de matoll i
arbres secs...
Sí, es tracta de la brossa que que-
da després dels incendis. Ningú
no l’ha retirada i és un gran perill.
Jo sol estic netejant de mica en
mica aquestes terrasses i sé que
si fóssim més gent treballant es
podria fer molt més fàcilment.
Et refereixes a una tasca de
l’administració?
Penso que els diners que s’in-
verteixen en bombers s’haurien
d’invertir, a mode de previsió, ne-
tejant els boscos i recuperant els
antics terrenys agrícoles. Abans
els boscos estaven més nets, per-
què la gent vivia de les terres de
la vora i anaven amb compte amb
tot el que un bosc brut represen-
tava. Actualment, retornar a un
territori forestal la qualificació de
1 2
1. En Jaume Rosanas ens ensenya el punt més alt de la seva propietat a la Serra de Rubió, un regal per a la vista.2. L’olivera és el conreu més habitual als camps de la fi nca de Rubió, encara avui confusa entre el bosc de pi i matoll.3. En Jaume no només vol recuperar el conreu de l’olivera, sinò també els marges de pedra seca i les barraques i camins que hi ha amagats sota la vegetació.
De vegades les il•lusions s’acaben fent realitat. Jaume Rosanas té una il•lusió que intenta fer realitat de la manera que sigui. Tot l’esforç esme-rçat, econòmic i físic, li pro-dueix la satisfacció de veure com es va recuperant un tros de terra agrícola de la seva propietat, una segregació de la fi nca de Can Rubió. Un tros de terra amb una pendent de gai-rebé 100 metres de desnivell, que amaga sota el matollar un miler d’oliveres centenàries.
El camp deles oliveres
"Ara ve l’hivern que els arbres despulla;
l’olivera diu: «Deixem-lo venir; darrere ve el març
carregat de fulla i els troncs despullats tornarà a
vestir.»"
Jacint Verdaguer
[email protected] S7T 19
rústic, i després d’agrari, és molt
difícil i, sobretot, un procés lent.
N’hi ha que no saben què és una
farigola i es dediquen a fer Plans
de preservació del territori.
Es respira un aire pur i a cada
racó trobes una olivera; és màgic.
Penseu que hi ha oliveres de més
de 500 anys. Han estat tota la
vida aquí. No hi ha cap vegetal
tan antic, és l’únic que queda al
cap dels anys. És una herència
preciosa.
I... quines vistes tenim des
d’aquí a dalt!
Des d’aquí hi ha una vista
d’Esparreguera i Olesa que poca
gent ha vist. En dies clars veiem
Collserola, el mar, Terrassa, i fins
i tot els Pirineus nevats. És un
regal, de debò.
A més de maques, aquestes ter-
res són productives.
Molt. A la muntanya hi pots plan-
tar el que vulguis, en pots ex-
treure un oli excel•lent, amb molt
de grau i extret d’unes oliveres
que agafen menys malalties que
a la plana. Si es neteja, es podrien
crear àrees de lleure, camins per
a bicicletes, per a caminar, o fer-
hi miradors. Hi ha mil idees. Una
altra inversió que es podria fer
aquí és posar-hi plaques solars.
Vas comprar la muntanya l’any
98, quatre anys després que
quedés calcinada. Com ho vas
viure allò?
Després que es cremés, ja pujava
aquí dalt amb el meu gos i em
mirava les terres; tenia moltes
ganes de poder-les comprar per-
què m’agradaven molt i tenia ja
moltes ganes de recuperar les oli-
veres que s’amagaven dins dels
matollars i entre els pins. L’aire
i el sol a totes les hores del dia
afavoreixen l’olivera; realment els
avantpassats sabien on havien de
plantar aquests conreus.
Per tant, només hi tens pensat
de deixar les oliveres.
No té per què. La muntanya és un
recurs immens. La meva il•Lusió
seria també fer-hi una granja eco-
lògica, amb cabres, cavalls, bur-ros,
gallines... Però abans hi ha molta
feina; més d’un any per a desbros-
sar tot el terreny de la finca.
Ens has explicat que hi ha una
pedrera també. Quina impor-
tància té?
La pedrera de Rubió està inactiva
des de fa molts anys i també és
dins la meva propietat; actual-
ment no s’hi extreu res, però si
pogués aprofitar-la i n’obtingués
algun benefici, invertiria els
diners en terreny agrícola.
Explica’ns una mica d’història
de les extraccions.
Ha estat un important lloc d’ex-
tracció. Penseu que les pedres per
a fer l’esglèsia de Santa Eulàlia
i les del pont de Magarola van
sortir d’allà; encara avui hi ha
un camí anomenat “camí de la
pedrera” que és per on baixaven
els blocs.
L’anomenada trilogia mediterrània, que com-
prèn els conreus de l’olivera, la vinya i el ce-
real (principalment del blat), era ja coneguda,
treballada i venerada a l’edat antiga, sobretot
per les civilitzacions grega i romana, que con-
formen el bressol de la nostra societat actual.
Alguns tractadistes romans i grecs ja explica-
ven les característiques d’aquests conreus, la
seva importàn-cia i la manera de tenir-ne cu-
ra. En podríem destacar, però, un de romà que
en els seus tractats sobre l’agricultura (els co-
neguts com De agri cultura o De re rustica)
ens ha deixat escrita l’herència d’una tradició
agrària perllongada fins als nostres dies en
contextos ecològics com els de la serra de Ru-
bió. Marc Porci Cató, conegut com Cató el vell
(234-149 aC) ens dóna una sèrie d’instruccions
i consells sobre com obtenir un bon oli d’oliva.
Cató “De re rustica” LXIV
“Quan les olives han caigut haurien de ser ple-
gades tan aviat com es pugui i procurar que
romanguin al terra el menys temps possible,
ja que es poden fer malbé en contacte amb la
terra.(...) No us cregueu que l’oli sigui de més
bona qualitat si l’oliva roman al terra durant
molt de temps. (...) Les olives que han estat
molt de temps al terra produeixen menys oli i
de pitjor qualitat.”
Cató “De re rustica” LXV
“Observeu les següents indicacions per a fer
oli verd: Colliu les olives del terra tan aviat
com sigui possible; si estan brutes renteu-les i
separeu-les de fulles i fems. Moleu-les un o dos
dies després de collir-les. Seleccioneu les olives
després que s’hagin tornat negres; com més
àcides siguin les olives, més bo serà l’oli. Però
l’amo trobarà més profitós fer oli només amb
les olives madures. Si la glaçada hi ha caigut
al damunt, moleu-les tres o quatre dies des-
prés de plegar-les. Podeu ruixar algunes olives
amb sal, si ho desitgeu, i deixar-les a tempera-
tura alta al molí o al magatzem.”
3
Gerard Bidegain, estudiant d’Història
20 S7T
REPORTATGE EL MONT DE LES OLIVERES
La Serra de Can Rubió, els Gatells
ens ofereix un munt de possibi-
litats en quant a camins, pistes i
corriols; és un indret preciós i de
fàcil accés però alhora salvatge i
poc freqüentat per la multitud, l’ex-
cursionista, el corredor, el ciclista,
el cavallista… podran a recórrer
els seus camins. La qualitat del
terreny, d’origen calcari, és excep-
cional i així ho demostra el gran
interès que, des de segles, l’ésser
humà ha mostrat per les vessants
assolellades d’aquesta serra. El
fàcil accés, les pendents suaus i un
substrat ric, han permès un apro-
fitament tant agrícola i ramader
com també l’extracció de pedra,
l’apicultura o l’ofici carboner.
La vessant sud de la Serra de Rubió
havia contingut en els anys 50-60
encara importants camps d’olive-
res. Diversos incendis i l’abando-
nament de l’agricultura han fent
d’aquestes terres paratges coberts
en gran part per matollar d’entre
0,5 i 1,5 m d’alçada. Abunda entre
aquest matollar el romaní i el llen-
tiscle i la regeneració arbòria s’ha
fet a base de pi blanc.
De les més de 20 hectàrees que té
el “camp del Jaume”, com li agrada
anomenar-lo, només un 10% està
recuperat com a conreu d’olivera, a
la resta li caldrà invertir més d’un
any per desbrossar i refer els mar-
ges i camins i mentre tant anirà
descobrint i recuperant les oliveres
que hi han ocultes pel matollar.
4 5
Les construccions en pedra seca, bé siguin barraques, marges, camins empedrats o murs de separació de finques, formen part de l’arquitec-tura tradicional de la majoria de zones rurals de Catalunya; unes construccions que estan, malaura-dament en molts casos, en deteri-orament. Fa uns anys, la majoria de pagesos sabien com utilitzar aquesta tècnica constructiva i sabi-en com refer les construccions més antigues que es malmetien. Actual-ment, però, l’escassetat d’experts en el tema comporta seriosos proble-mes per a mantenir-les i restaurar-les. Tornar a aquestes construc-cions el seu estat original és doncs un difícil repte que alguns propieta-ris s’han atrevit a emprendre.A la finca de Can Rubió, dins el terme de la nostra vila, en tenim un clar exemple: els antics marges de les terrasses agrícoles. Segons el Jaume, es tracta de construccions de més de cinc-cents anys d’anti-guitat, que s’han anat restaurant i conservant fins a l’abandonament definitiu de les terres a mitjan segle passat.
[email protected] S7T 21
4. A la dreta podem veure l’estat de les terrasses de conreu sense desbrossar; a l’esquerra com queden els camps després de la neteja i llaurada.5. Un dels molts camins que els postres avantpas-sats empraven per a pujar als camps més elevats, amb la mula i el carro o bé a peu. Hi podem veure el sistema de marges de pedra seca, unes construccions que, malauradament es veuen afectades per les grans arrels dels pins.6. El lema d’en Jaume Rosanes, la recuperació d’una tradició.
El projecte que Jaume Rosanas
té platejat i presentat a la Gene-
ralitat de Catalunya amb un in-
forme favorable a la restauració
i recuperació de l’ancestral zona
agrària, on els nostres avantpas-
sats van aconseguir conquerir el
terreny costerer i convertir-lo en
espai apte per al cultiu, cons-
truint terrasses amb marges de
pedra seca.
Esparreguera, durant l’edat
moderna, a diferència
d’altres poblacions veïnes,
com per exemple Olesa, on
va predominar la petita i
mitjana propietat agrícola,
es va caracteritzar per la
presència d’alguns grans
masos que geogràficament
s’agrupaven en diverses
zones del terme municipal.
Potser l’àrea mésimportant,
donada la grandària i sig-
nificació dels masos, era la
zona del riu Llobregat pro-
pera al petit salt del Cairat:
allà es trobaven can Tobella,
can Paloma, Ca n’Estruch
del Cairat, entre d’altres.
Una segona zona era la que
s’estenia al voltant de la
riera de la Magarola i la Gor-
gonçana, també amb masos
prou significatius com can
Cordelles, can Claramunt,
can Parent, Ca n’Estruch,
etc. Finalment podem desta-
car un tercer àmbit que és
el que es troba al llarg del
camí que va cap a Iguala-
da i Collbató: aquí podem
destacar la Vinya Vella i can
Rubió, precisament el mas
que ara ens ocupa. A diferència dels anteriors, aquests dos masos eren de domini directe del Monestir de Montserrat; can Rubió, concretament des de mitjan s. XVII, encara que la masia està documentada des del s. XV i podria ser més anti-ga encara. Aquest fet vol dir que eren gestionades i explotades directament des de l’abadia. D’entre les dues, la més important sens dubte era la Vinya Vella, que fins
i tot en ocasions va actuar com a residència temporal de l’Abad. Can Rubió no va arribar a tenir mai una po-sició com aquesta, però no hem de menystenir la seva importància.La propietat del mas s’estenia principalment al llarg de la serra de Rubió i, malgrat l’orografia acci-dentada, pràcticament tota la serra va ser tradicio-nalment conreada mit-jançant terrasses i feixes, on es treballava la vinya i l’olivera, que també eren els cultius majoritaris a la vila. Sobre aquest aspecte, cal destacar que, en una època en què l’economia de molts pobles es ba-sava en l’autosuficiència, l’economia agrícola del municipi d’Esparreguera ja estava prou especialitzada en el conreu de la vinya i l’olivera per a la seva comer-cialització fins a uns nivells no gaire propis de l’època. D’entre els dos, cal destacar especialment el conreu de l’olivera que va arribar a representar més del 40% de les terres de conreu de la vila, que era una de les poblacions catalanes que més superfície percentual dedicava a aquest conreu al s. XVIII. Finalment cal desta-car que una altra caracte-rística singular d’aquesta propietat va ser la seva pe-drera, d’on, segons alguns, va sortir la majoria dels blocs de pedra que es van fer servir per a construir monuments com l’església de Sta. Eulàlia o obres civils com el pont de la Magarola.
Josep Maria Cobos, director de l’IES El Cairat
5
6
6
22 S7T
REPORTATGE EL MONT DE LES OLIVERES
És d’admirar el treball d’algunes persones per recu-
perar el cultiu de l’olivera, que afavoreix la regenera-
ció de la muntanya i a la vegada la fauna existent.
En començar a pujar pel camí de l’antic dipòsit d’ai-
gua, el terreny és de gres vermell i entre pins blancs
i algunes alzines, observarem alguns ocells que po-
blen la zona: bitxac comú, tallarol capnegre, tallareta
cua llarga, rossinyol, vedún, cadernera, gafarró, mer-
la, pit-roig, mallerenga carbonera, mallerenga blava,
mallerenga emplomallada, raspinell. Al capvespre
podrem escoltar l’enganyapastors i el gamarús. En
anar pujant, arribarem a una pista que passa per
uns murs de pedra; si estem atents, podrem veure
la sargantana cuallarga i fins i tot algun llangar-
daix comú; a l’hivern, alguns cercavores i pardals
de bardissa. Continuant per la pista direcció Est, es
troba un camí a l’esquerra que puja fins al serrat
del Mas Manader o Moneder. S’entra en la part de la
muntanya que és de roca calcària i podrem observar
amb atenció excrements de conills, geneta, fagina i
guineu. També alguns ocells: merla blava, roquerol,
capsigrany, perdius, puputs, mosquiters comuns,
tudó, cucut, picot verd, abellerol, tallarol de garri-
ga... Es passa per una antiga pedrera i s’arriba a una
zona on la vegetació s’està recuperant i s’hi poden
trobar els senyals del porc senglar. Ocells com el
falciot negre, el ballester, l’oreneta vulgar i l’oreneta
cuablanca voletegen per sobre d’alzines, ginestes,
llentiscles, etc... Entre la vegetació podem veure la
cotxa fumada, el tord comú, l’estornell comú, el reie-
tó, el bruel, el sit negre, l’hortolà, el pinsà comú...
En la part més alta de la Serra (416m) observarem
ocells com el xoriguer, l’àliga cuabarrada, l’àliga
marcenca, el corb, l’esparver, l’aligot comú, el falcó
pelegrí... En aquest elevat mirador, es contempla una
visió panoràmica extraordinària: a primer terme, la
muntanya de Montserrat, separats d’ella per la vall
de la Salut. A la dreta: el Cul de la Portadora, el Pla
de les Bruixes, el Tossal Rodó, Can Tobella, el riu
Llobregat. Un xic més lluny, la Socarrada i el Puig
de l’Hospici, Sant Salvador de les espases i el Puig-
ventós. En dies clars, es veu el mar Mediterrani i la
Serralada Litoral.
Una de les atraccions més interessants de la Serra de
Rubió, des del punt de vista de l’ornitòleg, és l’ob-
servació d’ocells migratoris que a la primavera i a la
tardor efectuen els seus viatges d’anada i tornada,
de l’Àfrica vers el Nord d’Europa. Entre la Serra de
Rubió i la muntanya de Montserrat, s’hi troba una
de les rutes migratòries d’ocells que, travessant els
Pirineus per la Cerdanya, segueixen per Osona, el
Vallès, Montserrat, el Penedès, Delta de l’Ebre, costa
Mediterrània i fins a l’Àfrica. I al revés, cap al Centre
i Nord d’Europa, segons l’època.
Desitjo que aquest article serveixi per a conèixer
un xic més aquesta serra tan propera a nosaltres i a
vegades tan desconeguda.
Antoni Gastón, ornitòleg afi cionat
7. La Serra de Rubió ha patit innombrables incendis, un d’ells, el de 1994, fou potser el pitjor del darrer segle; encara avui en podem veure les conseqüències.8. Moltes oliveres reneixen de les seves soques centenàries en forma de llucs.9. Esparreguera se’ns apareix com un gran quadre des de dalt de la serra. És una de les postals més maques del nostre poble i segurament també de la comarca.
7 8
[email protected] S7T 23
Sempre empès pels esdeveniments naturals o
accidentals, el territori agrari ha passat de l’oli-
vera a la vinya i de la vinya a l’olivera, fins gai-
rebé l’any 1966 en que un incendi va destruir
els olivars que s’havien plantat després que la
fil•loxera fes eliminar la vinya a finals del segle
XIX. Com que la terra és rica i bona, el matollar
i el pi van trobar terreny abonat per sumir-lo
mica a mica sota les seves arrels.
L’incendi de 1995 va deixar la serra calcinada de
nou. Va ser llavors que Jaume Rosanas va creure
que podria comprar, netejar i recuperar tot
aquest patrimoni cultural, agrícola i natural.
Una terra rica per la seva diversitat, des d’her-
bes remeieres, fruits del bosc, matolls singu-
lars i arbres, animals, camins, recorreguts…
amb vistes fantàstiques sobre esparreguera
i la comarca, pedres de la cantera –amb les
que es va fer el campanar i el pont de Maga-
rola– i la majoria dels marges i barraques que
configuren l’arquitectura de la serra. La Serra
de Rubió és l’atalaia de la nostra geografia,
situada al nord d’Esparreguera a mig camí de
la muntanya de Montserrat. Un punt estratègic
i ben situat tan pel clima com pel domini sobre
el territori. Una terra molt sana i orejada. Una
terra amb molta història que explica també la
història del nostre poble.
9
Quan, fa uns 65 anys, vaig tenir la sort de fer una
bona amistat amb el molt recordat Rafel Subirana
i Ollé, treballant els dos a “Les Tovalloles”, mai no
m’hauria cregut que m’havia d’impregnar del gran
amor que sento per la meva amada vila nadiua i pel
seu terme. Amb ell férem, en els dies festius, moltes
profitoses excursions o passejades per tot el terme
d’Esparreguera i per part dels de les viles veïnes.
Una de les primeres, de la qual sempre he guardat
un bon record, fou la visita a la cova del Saneco.
Aquesta cova està situada sobre la masia de can
Rubió, sota mateix de la carena d’aquella serrala-
da. Molt amagada entre un bardissam, no es fàcil
de localitzar. Hi vaig rebre les primeres lliçons de
prehistòria local i vaig conèixer un poc de la història
d’uns vilatans que hi passaren uns dies amagats,
quan esclatà la guerra del juliol del 1936. Però, el re-
cord per a mi més frapant fou que, després de pujar
uns metres més amunt, de sobte vàrem trobar-nos
davant la majestuosa i grandiosa mola del Mont-
serrat. Després, seguint la carena fins a la del mas
Meneder, vaig poder contemplar les vistes de l’obaga
de ca n’Estruc Vell, la vall del Llobregat escolant-se
entre el Montserrat i la gran propietat de can Tobella,
amb els seus turons del “Cul de la Portadora”, “El
pla de les Bruixes”, “el Tossal Redó”, sobre mateix
de la masia, “la Socarrada”, “la Torra” i el castell
de les Espases i la capella de Sant Salvador. A més,
a vista d’ocell, s’albiraven les masies dels Estrucs
Vell i el Nou, can Tobella i can Paloma. Baixant de la
carena del mas Meneder –tot i que enderrocat en el
segle XV–, no és difícil localitzar la cantera del mas
Rubió, on encara s’aprecien les restes del que fou
la seva mestrança, de la qual agafà el nom un dels
torrents d’aquella contrada i d’on sortiren centenars
de blocs de pedra que, esculpida pels picapedrers
esparreguerins, serviren per a la construcció de
les esglésies locals, grans mansions i alguns dels
ponts del nostre terme. I ja per acabar, no us oblideu
pas de contemplar la gegantina obra de centenars
i centenars de metres de marges construïts en els
segles XVII i XVIII, per esclaus filipins –segons men-
cions populars de quan “la gran Espanya en la qual
mai no es ponia el sol”–, amb les seves enginyoses
escales per pujar d’un terraplè a l’altre, i tots ells per
aguantar l’escassa terra per cultivar-hi ametllers o
oliveres. Degueren passar-s’hi anys per construir
aquella enginyosa obra molt associada a l’exposició
de les cabanes de pedra seca que el Centre Esparre-
guerí de Recerques ha ofert recentment, molt ben
aconseguida i ben acceptada pel nombrós públic que
la visitada.
Josep Paulo, cronísta local
En Jaume ha establert un sistema de reg d’aigua potable amb aixetes per tota la seva propietat, per tal de tenir aigua per poder regar alguns arbres, fruiters o bé parres de raïm, que ha plantat en una terrassa. Aquesta aigua pot ajudar, i molt, a créixer les petites oliveres que ha plantat per tal d’omplir el territori.
“De cop i volta –cosa agradable– se sent passar el vent pels olivars com
una llunyana remor de seda.”Josep Pla
REPORTATGE EL MONT DE LES OLIVERES
24 S7T24242424242424242424242424244 S7S7S7S7S7S7S7S7S7S7S7S7S7S77TTTTTTTTTTTTTT10 11
Olivera Olea europaea
Família: Oleàcies
L'olivera és un arbre cultivat. El fruit
és una drupa; l'oliva. Les seves fulles
són rígides, enters, lanceolades i
tot l'any verdes. L'anvers de la fulla
és d'un verd grisenc mentre que el
revers és d'un color esblanqueït.
Aquest arbre pot arribar a viure
molts anys. La raça silvestre: Olea eu-
ropaea varietat sylvestris és l'Ullastre.
Aquesta varietat es caracteritza per
presentar branques punxoses i fulles
i fruits més petits. El fruit madura de
novembre a gener.
Floració: maig-juny. Les flors són
blanques petites i s'agrupen for-
mant ramells.
Usos: De l'oliva s'extreu l'oli. En me-
dicina s'utilitzen les fulles i l'escorça
en infusió per rentar tota mena de
nafres. L'oli és un laxant natural
quan es pren en dejuni. També l'oli
s'utilitza per pal•liar els efectes dels
còlics nefrítics i hepàtics. Les fulles
tenen propietats hipotensores i febrí-
fugues. L’oli té també moltes propie-
tats dermatològiques i és utilitzat en
múltiples productes cosmètics.
Les olives es consideren aperitives
i tòniques.
Curiositats: L'olivera es considerat
un arbre sagrat per moltes cultures,
principalment en la mitologia grega i
romana. Segons Plutarc, els morts es
recobrien amb branques d'olivera. A
Europa l'olivera simbolitzava la pau
i la victòria. A la Grècia clàssica els
guanyadors dels jocs olímpics rebien
corones d'olivera. Dins de la tradició
màgica medieval és suposava que el
fum de la combustió dels ossos de
l'oliva apropava els homes a les do-
nes. Entre els cristians l'olivera és un
arbre molt important, Jesús va resar
al mont de les oliveres i són cons-
tants les referències a aquests arbre
a la Bíblia. És el símbol de la pau per
excel•lència i pintors i poetes l’han
immortalitzat en les seves obres.
És obvi que si hi ha prou terra a les planes ningú no es dedica a fer
bancals –feina feixuga–, treure la pedra de la muntanya i fer-ne parets
per poder fer petits camps on plantar-hi quelcom. No hi ha terra per a
tothom quan la població ha crescut força o hi ha una forta demanda d’un
producte determinat que té un preu elevat i justifica l’esforç i la paciència
d’anar traient les pedres i fer-ne parets. Això és el que va passar a molts
indrets de Catalunya vers 1860 i fins a 1895 aproximadament.
La població de Catalunya, que en el segle XV era d’uns 220.000 habitants,
a principis del segle XVIII ja era de 400.000, i a finals del mateix segle
era de 800.000 persones. A Esparreguera, les proporcions són menys
espectaculars perquè les dades poblacionals de partida són relativament
més elevades; en el segle XV, però, no devia tenir més de 500 habitants,
a principis del XVIII uns 1.100 i a finals de segle passava dels 2.500. Era
de les poblacions amb més habitants del nostra entorn; al Baix Llobre-
gat, només Olesa, Martorell i Sant Boi podien comparar-se-li en nombre
d’habitants. A Catalunya i a Esparreguera, doncs, aquest increment de
la població justificarà el fet d’expandir- se per noves terres per fer-les
productives. El vi i l’aiguardent, que segurament des de finals de l’edat
mitjana es comercialitzaven, primer als països del nord d’Europa i des-
prés també a Amèrica, fent la competència als vins dels regne de França,
van ser produïts en molts indrets de Catalunya i també a Esparreguera;
Orenci Valls explica que a finals del segle XVIII, a Esparreguera, el vi i
l’oli eren les collites més importants, amb 4.500 cargues de vi i 500 d’oli,
i que no es feia blat per alimentar la població i s’havia d’importar. L’elevat
preu que es va pagar, els anys 60, 70 i 80 del segle XIX, pel vi va ser el
segon element, junt amb l’increment de la població, que va justificar els
bancals a la serra de Rubió. Efectivament, la demanda d’aquests produc-
tes i el conseqüent increment de preus (a partir de 1852 amb la plaga
de l’oïdi i sobretot després de 1868, quan la fil•loxera arruïnà les vinyes
de França), mutipliquen per tres les exportacions catalanes i fan molt
rendible plantar vinya. L’alegria no dura gaires anys, car la plaga arribà a
Catalunya també, primer a l’Empordà vers l’any 1879 i després estenent-
se de nord a sud, a l’àrea de Barcelona cap a l’any 1886; a Esparreguera,
hi arribà vers 1889, fins a atènyer Amposta en 1908. En una vintena
d’anys va afectar, arruïnant-les, 385.000 Ha vitivinícoles. Mentre a França
han replantat la vinya i tornen a ser els gran venedors de vi, aquí només
es tornà a plantar vinya en terres que podien produir un vi força més
barat, el preu del qual podia competir en un mercat on hi havia molta
més oferta. Molts bancals s’abandonaran o en alguns llocs se substituirà
el cep per l’olivera, que, en les nostres contrades, es dedicarà majoritària-
ment al consum familiar.
10. Aquests arbres transpi-ren la feina, la il·lusió i l’esforç d’un temps passat, que ara reneix amb el projecte de recuperació de la segregació de la fi nca de Rubió.11. La terra de la fi nca és molt bona per a conreu, el sol hi toca tot el dia i això fa que l’oli adquireixi un major grau i que sigui un producte excel·lent i abundant.
Josep Ràfols, professor emèrit de l’IES El Castell
[email protected] S7T 25
La cuina mediterrània està fonamentada en l’oli d’oliva
a més d’altres productes propis de la terra, és clar. Però que seria del nostre
“pa amb tomàquet” sense un bon rajolí d’oli d’oliva, o
la simple llesca de “pa amb oli”, exquisidessa que res-
taurants molt recomanables com el de l’esparreguerí
Borja Muñoz (Àtica, carrer Galileu, 159 de Barcelona T.
93 490 65 35) l’han posat de moda… o l’“allioli” que no-més de dir el seu nom sem-bla que ja se sent l’olor, que
aromatitza meravellosament bé carns, peixos, arrossos… o l’arròs amb oli… o la sopa
de pa escaldada a la que damunt se li aboca u bon
rajolí d’aquest líquid que al-guns l’anomenen or i que la majoria l’aprecien com si es
tractés del mateix mineral.Aquest oli que té la virtut de convertir en or allò que toca.
Per a mostra, dos restau-rants del nostre poble ens
recomanem aquestes dues receptes, senzilles però ex-
quisides. Proveu-les i ja ens direu el què. Bon profi t!
PreparacióTreure el pinyol a les olives i tritu-
rar-les fins a aconseguir fer-ne un
puré ben fi. Per una altra banda,
pelar i tallar la poma en trossets
petits, així com el porro. Saltejar
amb oli d'oliva la poma i el porro
fins a aconseguir un color daurat.
Afegir el sofregit al puré d'olives
obtingut inicalment. Barrejar i
deixar refredar. Aquesta olivada
recomanem de menjar-la amb tor-
rades. També pots acompanyar-la
amb una amanida.
Ingredients4 troncs de lluç de 225 g
2 patates
2 grans d'all
200 g de rossinyols
farigola
oli d'oliva verge
sal
Restaurant El CampanarPlaça Santa Eulàlia, 6
(al peu del campanar)
T. 93 777 87 36
Cuinera: Àngels Simó
LLUÇ DE PALANGRE AMB OLI D'OLIVA VERGE
PreparacióPer començar, poseu les patates
pelades i tallades en làmines en
una paella amb oli abundant, i
deixeu-les estovar durant uns 5 o
7 minuts a foc lent. A continuació,
poseu les patates cobrint el fons
d'una safata pel forn. Col•loqueu
a sobre del lluç una mica d'all
laminat, la farigola, un rajolí d'oli
i uns rossinyols, que prèviament
haureu saltat en una paella.
Després, cobriu la safata amb
paper d'alumini i deixeu-ho coure
al forn durant 15 minuts a 180
graus. I ja, per acabar, emplateu
les patates i el peix, i salsegeu-
ho amb una mica del suc que ha
quedat a la safata.
Restaurant Vegetarià BinduFerran Puig, 56 Esparreguera
T. 93 777 60 71
www.elbindu.com
Cuinera: Mireia Masdeu
OLIVADA AMB POMA
Ingredients1/5 quilo d'olives
1 poma
2 porro
oli d'oliva
26 S7T
REPORTATGE SILENCI, ESTEM RODANT...
[email protected] S7T 27
28 S7T
REPORTATGE SILENCI, ESTEM RODANT...
[email protected] S7T 29
30 S7T
REPORTATGE SILENCI, ESTEM RODANT...
[email protected] S7T 31
32 S7T
PARADA CULTURAL
En la derrera edició del 777 no varem poder fer
esment d'aquesta festa que cada
any es presenta puntualment el 23
de juliol, preludi de la festa major, amb un objectiu
fonamental que és celebrar l'arribada del solstici d'estiu
festa ancestral i molt celebrada
a la nostra terra. Una festa que
mica a mica va assolint un
espai reconegut i popular en el
calendari del nostre poble.
Un festa que es confi gura de
diversos actes tots ells originats
en el ritual de la celebració del foc.
Rituals que es presenten cada any com nous i renovats potser
per l'encesa d'aquest foc
simbol de vitalitat i renovació.
Un any més, l’IES El Cairat posa
en antena el programa radiofònic
EsCairats, on els alumnes del centre
exposen les seves inquietuds i
parlen del que els interessa. Un pro-
grama distret i
fresc, ple d’entre-
vistes, d’informa-
ció, de lectures...
Joana Llordella,
professora de
llengua catalana
de l’institut i
organitzadora del
programa, pretén
seguir un any
més amb aquest
projecte que ser-
veix als estudiants com a pràctica i
mitjà per a expressar allò que pen-
sen, per antena. Els podeu escoltar
cada dimecres de 6 a 7 de la tarda
al dial 89.4 de Ràdio Esparreguera.
ESCAIRATS ESTRENA TEMPORADAA RÀDIO ESPARREGUERA
Com cada any, la Flama del Canigó
va ser recollida del cim del Canigó
per amics de la Flama d’Esparregue-
ra i companys del Club Excursionis-
ta d’Esparreguera en una nit freda
i ventosa, per després començar el
seu llarg recorregut fins a Manresa.
Allí l’esperaven els components del
nou Club d’Atletisme d’Esparregue-
ra, que la varen portar en una cursa
de relleus fins a Esparreguera.
Mentrestant, la Plaça del Centre, ple-
na de gom a gom, esperava la seva
arribada amb festa, berenar per als
més menuts i un taller de feixos
de llenya per portar-la a la foguera;
aquesta activitat, per cert, va ser un
èxit de participació i va fer que la fo-
guera fos una mica part de tothom.
A Esparreguera, l’Agrupació Sant
Antoni Abat esperava la flama amb
els seus cavalls, per acompanyar-la
en el seu recorregut pels diferents
carrers de la nostra Vila fins a ar-
ribar a la Plaça del Centre. Els actes
de rebuda de la Flama del Canigó
varen començar amb l’encesa del
gresol, les paraules d’agraïment del
Regidor de Cultura Antoni Cabré
i la lectura del manifest per part
de l’alcaldessa Francesca Fosalba.
Moltes altres Entitats Culturals de la
nostra vila, com el Grup Batuco del
“Centre Obert la Fulla”, els Caste-
llers d’Esparreguera o la Coral de la
Passió, van actuar en una vetllada
que va finalitzar amb un sopar de
germanor amb botifarra i mongetes
i amb la música del Club Flamingo,
fins ben entrada la matinada.
DEL CANIGÓ A ESPARREGUERA
ELS CASTELLERS D’ESPARREGUERA FAN BALANÇEl cap de colla dels castellers
d’Esparreguera, Xavier Navarro,
es mostra satisfet de la marxa de
l’entitat, veient com “hem estat
capaços de reactivar la Colla en el
transcurs de la temporada passada,
mitjançant la il•lusió i l’esforç de
tots els castellers”. Segons Navarro
les expectatives que s’havien plan-
tejat de cara a enguany havien estat
molt altes. La direcció tècnica pre-
sentà un programa a dos anys vista
per consolidar castells complicats i
espectaculars alhora com ho són el
quatre de set amb l’agulla o el cinc
de set, i a la vegada atacar castells
nous com el dos de sis aixecat per
sota o el tres de set també aixecat
per sota, sense oblidar de comen-
çar a recuperar la torre de set
(sostre actual de la Colla), o tornar
a portar a plaça el pilar de sis. La
realitat, però, ha estat ben diferent.
Tot just un quatre descarregat i un
tres només carregat és el balanç de
castells de set pisos realitzats fins
a Festa Major. Alguns dels punts
on es vol treballar per a la millora
del rendiment de la colla és, per
exemple, en la preparació de joves
per a ocupar noves posicions dins
del castell. El cap de colla explica
que el fet que els nens creixin
complica i molt el fet de fer castells,
ja que quan tens la canalla prepara-
da només en pots gaudir un parell
d’anys. Després els has de canviar
de posició i tornar a començar des
de zero. També es vol solucionar la
manca d’assistència als assajos, de
vital importància dins de qualsevol
entitat del poble. Destaca també el
problema de les baixes en posicions
clau, ja que enguany hi ha hagut
sis castellers que han marxat, per
motius de feina, estudis o lesions
alienes als castells; i encara no se’ls
ha pogut substituir. El que s’espera
des de l’entitat és poder-li donar la
volta. “Crec que hem fet els deures,
pel que fa a les baixes, preparant
nous castellers per a les posici-
ons claus. Tenim la Canalla més
lleugera i preparada que a inicis de
temporada. I la sorpresa de poder
anar a París a fer castells hauria
de generar l’entusiasme suficient
com perquè la gent torni a venir
als assajos de manera regular”,
diu Xavier Navarro. La temporada
de castells d’enguany es presenta,
doncs molt interessant.
[email protected] S7T 33
L’IES EL CAIRAT CELEBRA EL SEU 25È ANIVERSARIAquest setembre no és un setembre
qualsevol, perquè per a l’IES El Cai-
rat és el seu 26è curs com a centre
docent. L’institut esparreguerí ha
celebrat enguany el seu 25è aniver-
sari organitzant una sèrie d’actes
i commemoracions per a l’ocasió.
El dia 6 de juny es va fer un acte a
la sala gran de La Passió d’Espar-
reguera, on es va fer un repàs de la
història del centre i de les vivències
personals, tant d’alumnes com
d’exalumnes i de professors de tots
els anys. La presentació de l’acte
anà a càrrec de Robert Gobern, exa-
lumne del mateix IES. Després es
va fer un sopar al pati de l’institut
on es van poder reunir exalumnes
i exprofessors del centre, amb els
que encara hi cursen i treballen. La
vetllada es va animar amb música
fins a la matinada a càrrec de di-
versos músics relacionats i vincu-
lats amb el Cairat. Una exposició
organitzada per l’institut, feia recull
d’imatges i records de les diferents
promocions que han anat passant
pel centre. Es va fer també un
llibre que recull les impressions, la
història i les anècdotes dels 25 anys
de vida de l’IES El Cairat, l’autora del
qual és Carme Solsona i Sorrossal,
professora d’història de l’institut
gairebé des dels seus inicis. Però si
hi ha una cosa que hem de destacar
de l’organització d’aquest aniversari
és l’èxit de convocatòria. No només
s’ha emprat el boca-orella, tant útil
en situacions d’aquestes sinó que
s’ha fet ús d’un recurs que última-
ment regeix l’oci i el lleure de molts
esparreguerins: el facebook. Aquest
recurs web ha aconseguit contactar,
informar i aplegar fins ara 1.450
persones, entre alumnes, profes-
sors, pares i personal no docent.
La Mª Teresa, la Maria, l’Eloi i la Isabel visiten El Tirol i pugen a la muntanya més alta d’Àustria, el Grobglockner de 3.798 metres, amb la seva gelera
El Pasterze. Tot una meravella de la naturalesa!
AMB EL 777 PEL MÓN
La revista 777 i Terres Llunyanes amb la participació dels lectors que ens envien les seves fotos. Les fotos poden ser lliurades a l'Apartat 24
o al mail [email protected]
La sala d’exposicions municipals del carrer dels Arbres ha acollit de l’11 al
20 de setembre l’exposició Camí de l’exili. L’exposició oferí l’oportunitat de
recordar els episodis més significatius de la Guerra Civil espanyola a casa
nostra, els bombardejos sobre la vila, l’entrada de les tropes nacionalistes
o l’exili a l’estranger. Aquesta exposició neix amb la intenció de commemo-
rar els 70 anys des del final de la guerra civil i també l’exili. Però sobre tot,
com van afectar aquests fets a les persones que ho van patir del municipi
d’Esparreguera. S’ha organitzat des
de la Regidoria de Cultura de l’Ajun-
tament d’Esparreguera a través
de l’Arxiu Municipal i el Departa-
ment d’Alcaldia. Està formada per
un recull d’aproximadament 100
fotografies, uns 20 objectes i textos
escrits de primera mà per perso-
nes d’Esparreguera que van viure
aquella època. Pere Durà, conserge
de l’exposició, ens ha facilitat les
dades de públic. Unes 470 persones
han anat a visitar-la, més homes que
dones i la mitjana d’edat del públic
ha estat de cinquanta anys.
CAMÍ DE L’EXILI
Col·laboradors del 777 a la cova del Seneco, al capdamunt de la serra de Rubió. La cova del
Seneco és el lloc on segons la tradició popular, es va amagar el dit Seneco durant la guerra i
postguerra civil espanyola. Un lloc de fàcil accés, prop de casa nostra, amb bones vistes i un entorn
molt bell. A la foto, (d'esquerra a dreta) Carme Paltor, "Mitus" Rosanas, Josep Ràfols, Miquel
Mas, Ramón París i Jaume Rosanas.
C/ Sant Antoni, 2708292 Esparreguera
T. 93 777 80 80 F. 93 777 70 [email protected]
34 S7T
PARADA CULTURAL
TORNA EL FESTIVAL LOLA,ARA INTERMUNICIPALDesprés de sis edicions en les quals s’ha pogut veure com l’in-terès i el reconeixement comarcal de la mostra ha anat creixent, la direcció del festival, a càrrec de Tramateatre, ha decidit ampliar i augmentar l’abast del LOLA fent créixer la mostra i apropar-la als municipis; aprofitar recursos, im-plicar l’entramat social i cultural dels pobles i crear un públic po-tencial molt més ampli. El festival ha trobat una correspondència interessada en els municipis pro-pers que apostaran pel projecte en un període de prova per tal de millorar i créixer conjuntament. Així doncs, podrem veure espec-tacles del LOLA a Esparreguera, Abrera, Olesa de Montserrat, Mar-torell i Molins de Rei, en aquesta setena edició.El LOLA compta ja amb una tra-jectòria important que evidencia una tasca imprescindible en el teatre emergent català. La confi-ança posada en projectes de joves autors, directors i actors, es veu corresposta per la qualitat dels espectacles. La temporada que es presenta està marcada per noms com: Albert Mestres, Marc Roscih, Lluís Soler, Iker Gòmez, Marta Gil, Diego Anido, Raquel Tomàs…
i per un teatre de qualitat amb textos propis com Prometeu… no res, de Jordi Oriol; Stereo, de Carles Mallol; o d’altres de clàssics revisitats i sota una nova dramatúrgia, com l’Odisea, d’Ho-mer adaptada per Marc Rosich, o La disputa de l’ase, de Turmeda, per Albert Mestres. Propostes de teatre instal•lació com Abans del món hi havia un món, d’Areatan-gent; Alades Paraules, de Maria Pons; o propostes de vídeo-dansa com El Cisne d’Iker Gómez; Merci Madame de Ramon Oller… i fins i tot concerts en solitari de Santi Balmes (Love of Lesbian), Maria Coma (�