SAACS –sistemes alternatius i augmentatius de comunicació-
I ALTRES RECURSOS QUE COMPLEMENTEN LA COMUNICACIÓ
SAACS i recursos educatius que complementen la comunicació
Sistemes augmentatiu i alternaius de la comunicació
Augmentatius:
- Dactilologia- Paraula complementada- BIMODAL
Alternatius:
-LSE-Taulers de comunicació.-Etc…
Recursos educatius que complementen la comunicació:
-Gestos de suport a la lectura-Us de pictogrames puntuals, imatges…-Gestos naturals o signes puntuals
CONSENS
SAACS i recursos educatius que complementen la comunicació
Sistemes augmentatius
DACTILILOGIA
Representació amb les mans dels grafemes-fonemes.
Requereix de competència lectora i lingüística
PARAULA COMPLEMENTADA
Junta la lectura labial amb unaconfiguració-posició de la mà queno te significat lingüístic, però quecomplementa la paraula.
Important per la conciènciafonològica.
SAACS i recursos educatius que complementen la comunicació
Sistemes augmentatius
BIMODAL
Complementa parlar+signarRespectant l’estructura dellleguatge oral.
SAACS i recursos educatius que complementen la comunicació
Sistemes augmentatius
LLENGUA DE SIGNES
Configuaració de de signes ambles mans amb representaciósimbòlica.No respecta l’estructura delllenguatge oral.
SAACS i recursos educatius que complementen la comunicació
Sistemes alternatius
EL LLOP BUFA LA CASA DEL PORQUETX
LLIBRETA DE COMUNICACIÓ
Complementa el llenguatge oral quanaquest no és funcional.
Quan no hi ha possibilitat de signar oel nin presenta dificultats peradquirir el simbolisme del signe.
És única per cada nin.
Per uns nins serà una eina per arribaral lleguatge oral, per altres serà unsistema permanent de comunicacióSAC.
SAACS i recursos educatius que complementen la comunicació
Sistemes alternatius
SAACS i recursos educatius que complementen la comunicacióRecursos visuals que afavoreixen la comunicació oral-escrita
GESTOS DE SUPORT A LA LECTURA
Recurs visual que ajuda a l'adquisició de laconsciència fonològica i la discriminacióauditiva, permetent establir les bases de lalecto-escriptura.
PI LO TA
GESTOS DE SUPORT A LA LECTURA
SAACS i recursos educatius que complementen la comunicacióRecursos visuals que afavoreixen la comunicació oral-escrita
COLLARS ORTOFÒNICS –MOC- I SIL.LABARI
A E I O U
SAACS i recursos educatius que complementen la comunicacióRecursos visuals que afavoreixen la comunicació oral-escrita
MATERIALS FETS AMB EL SIL.LABARI
SAACS i recursos educatius que complementen la comunicacióRecursos visuals que afavoreixen la comunicació oral-escrita
PICTOGRAMES
SAACS i recursos educatius que complementen la comunicacióRecursos visuals que afavoreixen la comunicació oral-escrita
EXEMPLE PICTOGRAMES 1
FAMÍLIA+ESCOLA+ASPAS
ESTRATÈGIES PER AFAVORIR ÚS DE PRÒTESIS I FM
ESTRATÈGIES PER AFAVORIR ÚS DE PRÒTESIS I FM
Coordinació entre els àmbits (escolar, sanitari i familiar)
• Analitzar molt bé perquè hi ha resistència.• Missatge coherent. Li donam tots la mateixa importància?
• Tenir cura dels missatges verbals i no verbals. Si la pròtesi representen una "incomoditat” difícilment podrem exigir que se senti segur amb la seva pròtesi.
Preparació de l'entorn del nen / a
• Des del centre: promoure iniciatives orientades a generar clima positiu, sensibilitzacions al grup classe, així com a tot el centre, per normalitzar la diversitat.
Enfortir l’autoestima
• Evitar la sobreprotecciò per enfortir la seguretat i el desenvolupament de l'autoestima. Transmetre amb fets que no està exclòs d'un sistema de normes i límits.
Si observam que hi ha un rebuig:
• Evitar situacions d'exposició brusca. Anar de menys a més. Ex: "Utilitza l’FM durant unes hores al dia“.
• Fomentar experiències positives quan s'estan fent servir les pròtesis o l’FM.
• Anticipar i assumir les mirades dels altres davant allò desconegut.
• Professional “expert”- autoestima -. A vegades, la millor estratègia, és derivar.
ESTRATÈGIES PER AFAVORIR ÚS DE PRÒTESIS
“Ponte en su lugar 2”
• Ajudes tècniques visuals
• Crida la seva atenció amb un lleuger toc abans
de parlar
• Parlem quan ens mira, amb naturalitat
• Taps a les cadires per evitar sorolls
• Equips de FM
• Ús de subtítols
• Ubicació a l'aula
• Passar la tasca per escrit
PRACTIQUEM
• Avui és dimecres i Toni, un nin de 3r d’ESO, ha de fer una activitat per aldivendres. L'activitat consta d'un text i unes preguntes a contestar.
• En sortir de classe a les 15: 00h es va a casa, menja i després surt per anara logopèdia a les 16:45. La logopèdia es perllonga fins les 17:45. Arriba acasa sobre les 18:30.
• L'activitat ha de realitzar-la avui perquè demà dijous té repàs i futbol i no lidonarà temps a lliurar-la el divendres. A més d'aquesta activitat té altresde diferents matèries.
El processament de la informació auditiva comença a nivell coclear amb la seva organització tonotópica. En les fibres del nervi auditiu es manté aquesta tonotopía. Les fibres que procedeixen de l'àpex de la còclea, codifiquen les freqüències greus i les que provenen de la base, codifiquen les freqüències agudes. Les diferents zones dels nuclis coclears contenen neurones amb propietats diferents i els patrons de terminació dels axons del nervi auditiu difereixen en densitat i tipus, el que determina una transformació de la informació que es rep des de cèl·lules ciliades
Erase una vegada Un Text
Dificultats que poden sorgir
• Relacionar conceptes
• Comprensió d'estructures sintàctiques complexes, lèxic poc habitual o desconegut.
• Dificultats en l'aprenentatge de nous conceptes i la seva relació.
• Pobres estratègies per a la recuperació de la informació memoritzada.
• No tenir clar quina és l'activitat que ha de realitzar amb el text.
• Dificultats atencionals, després de mantenir l'atenció durant tot el dia.
• Esgotament, escassa motivació.
• Fatiga auditiva
Estrategies utilitzades
ESTRATÈGIES D'ACCÉS A LA INFORMACIÓ
Ens assegurem que el nostre alumne ha escoltat bé de quina és l'activitat que ha de realitzar, no confondre amb bona capacitat imitativa. Serem concrets en relació al què, quan, com, per què
Deixarem un espai destinat a algun lloc de la classe perquè pugui comprovar que activitats hi ha planificades.
Repetim si veiem que no l'ha entès de manera general i de manera més específica si cal.
ASSEGUREM QUE LA INFORMACIÓ HA ARRIBAT DE MANERA CORRECTA
Davant la no realització de l'exercici analitzar quin ha estat el motiu abans de caure en conclusions simplistes.
Joan utilitza FM, així i tot aquestes estratègies es complementen i són necessàries
Estrategies utilitzades
• ESTRATEGIES METODOLÒGIQUES• Dividim el text en oracions més simples
• Utilitzem sinònims o explicacions de les paraules més complexes i els posem entre parèntesis
• Utilitzem negreta per establir els conceptes més importants
Palabra difícil
Utilitzem dibuixos i fotos Diferents recursos tipogràfics (diferents tipus de lletra en font i mida)
ESTRATEGIES METODOLÒGIQUES
• No caldrà que copiï l'enunciat per evitar el cansament excessiu, llevat que sigui justificat la seva copiat en aquesta ocasió per un objectiu concret.
• Arribarem a un acord sobre els errors ortogràfics. Pactarem quants es permetran o simplement donarem més importància al contingut que a com ho escriu.
• A causa de les activitats extraescolars obligatòries (logopèdia) a les que ha de assitir, podrà lliurar les activitats amb més temps
REFERENCIAS, RECURSOSManuales•FIAPAS (Jáudenes et alt.) (2004): Manual Básico de Formación Especializada sobre Discapacidad Auditiva. Madrid, FIAPAS
Capítulos•Antonio Villalba Pérez (2010) “Implicaciones de la sordera: repercusiones en el desarrollo lingüístico, cognitivo, afectivo y social” Manual básico de formación especializada sobre discapacidad auditiva
•Marc Monfort(2010), citando a Moores (1992)“Consideraciones metodológicas según etapas educativas y áreas curriculares” Manual básico de formación especializada sobre discapacidad auditiva
Entradas Blog
Descarga el Manual básico de formación especializada sobre discapacidad auditiva de FIAPAS
Video FIAPAS Ponte en su lugar
Diccionario Bimodal
Gestos de apoyo
Blog: http://www.aspasleehablacomunica.com/
Web: http://www.aspasmallorca.com/
PER REFLEXIONAR…Frato, psicopedagog i dibuixant italià…