Download pdf - SÒL NO URBANITZABLE - Mataró...Àrea de Serveis Territorials Servei d’Urbanisme, Patrimoni, Medi Ambient i Habitatge 4 Les cases rurals de la zona forestal estan molt més espaiades,

AJUNTAMENT DE MATARÓ

ÀREA DE SERVEIS TERRITORIALS . Servei d’Urbanisme, Patrimoni, Medi ambient i Habitatge

Secció d’Urbanisme

per a l’APROVACIÓ INICIAL ABRIL 2014

PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DE MASIES I CASES RURALS SÒL NO URBANITZABLE

Ajuntament de Mataró

PEU MASIES I CASES RURALS EN EL SÒL NO URBANITZABLE

Àrea de Serveis Territorials ● Servei d’Urbanisme, Patrimoni, Medi Ambient i Habitatge

1

PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DE MASIES I CASES RURALS

SÒL NO URBANITZABLE

Aquest Document de Pla especial de masies i cases rurals del sòl no urbanitzable de Mataró, ha estat elaborat en la Secció d’Urbanisme del Servei d’Urbanisme, Patrimoni, Medi Ambient i Habitatge de l’Àrea de Serveis Territorials de l’Ajuntament de Mataró. Equip Redactor: Margarita Bertran, arquitecta Montse Abril, delineant En el transcurs de la redacció, hi han col.laborat els següents professionals del Servei: Mª Teresa Jubany, advocadessa Cap del Servei i Xavier Alemany, arquitecte coordinador Mariona Gallifa, arquitecta de Patrimoni Fina Gubau, administrativa Ricard Gracia, auxiliar administratiu

Mataró, 30 d’abril de 2014




2



Í N D E X

1. MEMÒRIA pàgina 3

1.1 INTRODUCCIÓ

1.2 TIPOLOGIES I ANTECEDENTS URBANÍSTICS

1.3 JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA, CRITERIS ADOPTATS

1.4 ASPECTES QUE ES REGULEN NORMATIVAMENT

1.5 QUADRE RESUM MASIES I CASES RURALS INCLOSES EN EL CATÀLEG 2. PLÀNOLS I.1 ORTOFOTO DEL SÒL NO URBANITZABLE E 1/15000 I.2 INVENTARI DE CASES EN SÒL NO URBANITZABLE: E 1/7500 Localització i Identificació O.1 PROPOSTA D’ORDENACIÓ DE LES MASIES I CASES RURALS DEL CATÀLEG Sèrie en 3 talls : Plànol 1a, 1b, 1c E 1/5000 3. NORMATIVA pàgina 15

3.1 DISPOSICIONS GENERALS

3.2 FITXES INDIVIDUALS NUMERADES

ANNEXES

4. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

5. INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA




3



M E M Ò R I A 1.1 INTRODUCCIÓ

El territori del sòl no urbanitzable de Mataró ocupa en quant a superfície, quasi el 50%

del terme municipal: rodeja el nucli urbà gairebé quadrat, des de la riera d’Argentona,

s’endinsa en el Parc natural del Montnegre-El Corredor i, a llevant i a sud, arriba fins la

riera de Sant Simó i fins el mar.

La seva extensió de més de 1.100 hectàrees, configura un territori planer en la franja

costanera predominantment agrícola i a mesura que anem terra en dins, la massa

forestal es va elevant amb una pendent lleugera fins arribar a la cota de cornisa entorn

els quatre-cents metres d’altitud.

L’ espai agrícola s’organitza amb una estructura de camins rurals paral·lels al mar, molts

d’ells, identificats amb traces històriques, i una xarxa de petits torrents que

desemboquen al mar, donant com resultat un mosaic agrícola dinàmic, on s’hi

reparteixen les cases de pagès i les edificacions de suport a l’activitat agrícola.

En l’espai agrícola, les masies es concentren amb molta major densitat que en la resta

del sòl no urbanitzable.

Els camps de conreu s’estenen en la franja entre el mar i la carretera de Mata, amb un

territori molt aprofitat.

L’espai forestal que es caracteritza per les àrees de bosc mediterrani de pins i alzines, és

un territori menys penetrable, una estructura de camins rurals més sofisticada, amb una

accessibilitat més dificultosa i una xarxa de torrents i rials a considerar, com a la major

part de la comarca del Maresme.




4

Les cases rurals de la zona forestal estan molt més espaiades, obeeixen a una unitat

productiva molt més gran i diferent a l’agrícola.

La correcte gestió dels valors del territori, siguin agrícoles o forestals, generen riquesa i

productivitat, a la vegada que milloren espectacularment l’ordre en el paisatge.

Les masies i cases rurals conviuen en el medi natural, marcant fites del territori,

estructurant la propietat rústega, evidenciant la memòria de la cultura històrica del llocs i

de les seves gents, aportant les tipologies arquitectòniques autòctones i creant

atmosferes ambientalment habitables i harmonioses amb el paisatge.

Des del punt de vista físic i territorial, el paisatge sempre ha estat dinàmic, és a dir, que

ha anat canviant al llarg dels segles. Cal evitar la temptació de voler congelar el paisatge

com si fos una fotografia fixa ja que perdria un dels seus valors més rellevants: el seu

dinamisme.

La transformació dinàmica del paisatge s’ha de fomentar, a la vegada que s’ha de poder

fer de manera curosa i correcte.

Les activitats productives que provenen dels valors del sòl no urbanitzable, són

necessàries per mantenir aquest dinamisme, però quan el territori està rodejat de nuclis

urbans i està situat en el litoral mediterrani, la pressió urbanística l’afecta

desfavorablement.

Per això cal trobar alguns complements que contribueixin al manteniment i restauració

del equilibri dinàmic i econòmic, per a que el mon de la pagesia no desapareix-hi, i per a

que la gent no acabin abandonant els camps.

Les edificacions que s’alberguen en el medi natural, molt nombroses per cert, han de

formar part d’aquesta estructura dinàmica, però en qualsevol cas, s’ha d’entendre que

únicament hi podran participar aquelles construccions aptes i dotades de certs valors que

les identifiquin.

La legislació urbanística del sòl i del planejament són eines de les quals disposem, ara

per ara, per regular i gestionar correctament els usos dominants i les activitats en les

edificacions preexistents del sòl no urbanitzable.

Aquest Pla especial PEU-MCR del sòl no urbanitzable de Mataró, inclou a la vegada un

Catàleg de masies i cases rurals, amb 92 cases, masies i edificacions singulars, que

d’acord a la legislació, s’hi han incorporat perquè contenen alguns dels valors que la Llei

d’urbanisme ens indica. Aquests valors són els arquitectònics, històrics, ambientals,

paisatgístics i socials.




5

L’aplicació d’aquesta regla restringeix la incorporació al Catàleg dels habitatges construïts

recentment, els que no tenen cap interès ni vinculació al medi natural i productiu, i en

termes generals els magatzems i les construccions agràries, forestals o pecuàries que

donen servei a l’explotació.

En les cases, construccions i conjunts, escollits pels seus valors actuals o potencials, s’hi

podrà intervenir per mantenir-les i recuperar-les, es condicionaran per la obtenció d’unes

millores substancials estructurals, d’habitabilitat, d’ornat, sanejament i higiene, i en un

segon ordre, aportaran factors favorables al paisatge amb la transformació o minorització

de factors d’impacte negatiu.

El repte és mantenir i fomentar els espais agrícoles i forestals, on l’ordre i la organització

del territori siguin modèlics i atractius, amb un dinamisme productiu i econòmic equilibrat

i adequat, sense oblidar la inserció en el territori on es troben i adoptant les mesures

paisatgístiques integradores amb l’entorn.

1.2 TIPOLOGIES I ANTECEDENTS URBANÍSTICS

Tipologies Arquitectòniques

Les tipologies arquitectòniques de les cases que ens consten en el sòl no urbanitzable de

Mataró obeeixen a diferents casuístiques:

• La tipologia derivada de la casa de pagès, predominant a l’espai agrícola de Les

Cinc Sènies, generalment és un conjunt alineat al camí d’accés, de cos principal

compacte cobert a dues aigües amb golfes i construcció agrària adossada.

El conjunt dona una façana a un espai exterior o era, en paral·lel al mar; el safareig

i bassa es situen davant, deixant un espai arbrat que en la majoria de casos és molt

agradable, des de on es contemplen els camps de conreu i el mar al fons.




6

TIPOLOGIA CASA AGRICOLA LES CINC SÈNIES

• La casa rural de la zona forestal, és més recollida, no tan identificable com

tipologia, sempre amb coberta de teula a dues aigües, de dues plantes i

generalment acompanyada d’un entorn vegetal rellevant, sigui d’espai de bosc

natural o de jardí.

TIPOLOGIA CASA D’ENTORN FORESTAL




7

• Les edificacions singulars composades per cases senyorials, de volumetries

irregulars, destinades inicialment a les segones residències dels indians, amb

elements arquitectònics puntuals destacables, algunes modernistes, noucentistes i

postmodernes, situades a les cotes altes en la franja intermèdia sobre l’autopista,

amb vistes panoràmiques sobre el territori i rodejades de jardins rellevants amb

l’identificatiu de la palmera i d’altres espècies exòtiques.

CASES SINGULARS

• Les cases històriques, la major part de l’edat mitjana i finals del segle XVI i XVII

que estan incloses en el Pla especial del patrimoni arquitectònic. Cases rurals,

compactes, predominants en el condomini territorial, cases pairals amb topònims

reconeguts pel nom de les valls, torrents o famílies que les van habitar. L’estat

general d’aquestes cases no és bo, comporten un car manteniment. Moltes d’elles

necessiten reformes i reparacions urgents, que ara serà més viable dur-les a terme

amb la implantació d’altres activitats no residencials.

CASES HISTÒRICA




8

Habitatges rurals de la Zona de conservació 4e2.

Aquestes cases, la major part incloses en el Pla especial del Patrimoni Arquitectònic de la

ciutat, juntament amb d’altres edificacions singulars, estan qualificades pel Pla general

1996 de Zona 4e2 “Zona de conservació del habitat rural” i estan repartides entre el sòl

agrícola i el sòl forestal del terme municipal. Entre elles les més destacades:

SÒL AGRICOLA CLAU 7 SÒL FORESTAL CLAU 8

La zona 4e2 comprèn els sòls i 31 edificacions aïllades existents, que cal conservar pel

valor arquitectònic significatiu de la construcció i el caràcter del seu entorn arbrat

d'especial interès en la configuració del paisatge. Per això el conjunt de cases de la zona

4e2, ha estat a nivell pràctic i fins el moment com un “Precatàleg”.

Tant és així que es va procedir a una aprovació inicial de Pla especial de masies amb

totes les cases de la zona 4e2, però no va prosperar perquè en el conjunt de cases hi

faltaven les nombroses altres cases del sòl no urbanitzable que també disposen de

valors per incloure-les en el Catàleg de masies d’aquest Pla especial.

595 Ha

ZONA 7

ZONA 8ZONES 4e2

ZONES 4e2




9

Aquestes edificacions, totes elles de gran rellevància, són espaioses i de grans

dimensions, i la seva implantació paisatgística així com la relació amb les infraestructures

d’accessibilitat, les converteixen en moltes ocasions, en objectius favorables pel

desenvolupament d’activitats d’interès social com equipaments i serveis comunitaris.

D’acord a lo establert en les Normes del Pla general, el Pla especial de masies els hi

donarà el tractament urbanístic adequat per una correcte ordenació en cas de

desenvolupament d’activitats.

El Pla especial MCR i la Modificació PG en sòl no urbanitzable

El Pla especial de masies es tramita en concordança amb el Text Refós de les NNUU del

sòl no urbanitzable de Mataró, document annex que forma part de la MODPG en SNU, i

que s’ha aprovat definitivament recentment.

El present Pla especial ha actualitzat el Catàleg de masies, incorporant en total unes 92

cases, que aproximadament representen de l’ordre del 50% de les cases existents en el

territori no urbanitzable de Mataró (1.105 Ha).

Les condicions d’edificació d’aquestes construccions s’han anat treballant prèviament en

Les Normes del sòl no urbanitzable, coordinant-les i preparant-les, per evitar entrar en

contradicció amb la regulació general de les edificacions del Pla especial de masies, que

acabarà sent el instrument per autoritzar les intervencions en aquestes cases.

Els habitatges rurals de la zona agrícola i forestal

A més de les cases singulars o les cases històriques protegides pel Pla especial del

patrimoni arquitectònic, cal reconèixer en el sòl rural, les altres cases antigues de menor

dimensió, vinculades majoritàriament a les explotacions del sòl agrícola o forestal, no

menys proveïdes de valors destacables per ser considerades com edificacions a mantenir

com habitatges que són, algunes vinculades a l’activitat principal i dominant del camp,

creadores d’espais agradables i possibilitar si escau, el desenvolupament de l’agroturisme

i activitats relacionades amb el oci, la natura, el lleure, la cultura i l’artesania, en

definitiva activitats enriquidores de caire social.




10

1.3 JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA, CRITERIS ADOPTATS

La proposta de l’ordenació del Pla especial es justifica a partir de l’adaptació del sòl no

urbanitzable del Pla general 1996, a les determinacions del Pla Director del sistema

costaner i al Text Refós de la Llei d’urbanisme i el seu Reglament d’aplicació.

La tramitació del Refós de Normes del SNU de Mataró, que s’ha portat en paral.lel, ha

anat encaminada a obtenir unes directrius més clarificadores, adequades i compatibles

pel nostre territori rural. El propi desenvolupament d’aquesta nova Normativa propicia la

redacció d’aquest Pla especial de masies i cases rurals, donant unes pautes per

l’ordenació de detall, a les actuacions que la Llei d’urbanisme i el planejament general en

el sòl no urbanitzable, proposa.

En el marc legal ens emplacem als articles 50, 47.3 de TRLUC modificat per Llei del

3/2012, i l’article 55.2 del Reglament de la Llei D 305/2006 de 18 de juliol. El contingut

d’aquest articulat fa referència a la necessitat de confeccionar un Catàleg de cases del sòl

no urbanitzable, a través del planejament general o especial, per poder intervenir-hi.

En el àmbit del planejament general, l’article 201 bis del Text Refós de les Normes

2012 del Pla general d’ordenació, és un article de nova creació “Pla especial de masies i

cases rurals PEU-MCR”, on es descriuen les determinacions pel seu desenvolupament.

L’article 315 de les mateixes normes, “Zona 4e2 conservació del hàbitat rural”,

específicament el contingut dels apartats 5.1, 5.2, 6.2 i 6.3, s’han adaptat per poder

absorbir posteriorment les condicions d’ordenació i ús d’aquest Pla especial.

Els criteris d’ordenació utilitzats per la confecció de les propostes d’aquest Pla

especial, tenen el punt de partida en el planejament general.

S’ha realitzat un extens treball de camp pel reconeixement de les finques, edificacions i

entorns naturals, i s’ha fet ús de les tècniques gràfiques i cartogràfiques per completar la

informació. En els casos dubtosos s’ha aportat documentació justificativa que s’adjunta a

l’apartat 5 “Documentació Complementària”.

Les ordenacions proposades, sovint responen a alguns dels criteris següents:

• Selecció de les edificacions que tenen algun dels valors:

a. Arquitectònic Valors arquitectònics parcials o totals per la seva composició o la presència d’elements arquitectònics singulars.

b. Històric




11

Masia originària o casa rural catalana antiga, rellevància de l’ús en la història. Edificacions anterior a 1956, o que estan incloses com a “cases” en el Cadastre de l’any 1936.

c. Mediambiental Característiques ambientals i atmosferes pròpies del medi rural.

d. Paisatgístic Configuració d’un paisatge concret intervingut o no, amb valor rellevant, característic i integrat a l’entorn.

e. Social Que afavoreixin el equilibri territorial i econòmic.

• Entendre la implantació de l’edificació en el terreny i en l’entorn, per a

determinar quins volums són recuperables i delimitar l’era o l’espai exterior de relació

directa amb les edificacions. Els volums s’han dimensionat digitalment sobre

cartografia actual del sòl no urbanitzable, escala 1/1000

• Eliminar les construccions auxiliars en desús que produeixen impacte negatiu al

conjunt, com coberts, galliners, quadres i construccions auxiliars que no s’utilitzen o es

mal utilitzen, que estan malmeses, i que estan construïdes amb materials no adequats

al medi natural.

• Transformar antigues construccions agràries adossades o pròximes al conjunt

catalogat, per possibilitar la seva recuperació com a construccions auxiliars que donaran servei a les activitats que es desenvolupin en el volum principal.

• Millorar l’aspecte paisatgístic de les finques amb mesures com ordre, retirada de

residus i escombraries, organització, conservant àrees arbrades i proposant noves

intervencions vegetals de recolzament als edificis, delimitant o emfasitzant camins,

vores, turons, i minimitzant i camuflant els factors negatius. Tot això mantenint i

fomentant el desenvolupament dels conreus i explotacions.

• L’assignació dels usos es fa per cada cas, i es prohibeixen aquells que no es consideren compatibles d’acord a la casuística de l’edificació, finca, lloc o entorn; per exemple:

-Conjunt sense capacitat suficient

-Emplaçament inadequat de l’edificació, indret amagat, existència de riscos com

inundabilitat, incendi,...

-Accessibilitat difícil

-No disposar d’espai suficient per l’activitat a l’aire lliure, impossibilitat d’aparcament.

De la resta d’usos permesos, el Pla especial fa recomanacions per cada cas.




12

1.4 ASPECTES QUE ES REGULEN NORMATIVAMENT

El Pla especial de masies i cases rurals és un instrument de planejament del sòl no

urbanitzable, que serveix per regular la volumetria i els usos de les edificacions

preexistents del sòl no urbanitzable que s’inclouen en les fitxes del Catàleg d’aquest Pla

especial.

Les NORMES d’aquest Pla especial de masies estableix el règim per autoritzar les

intervencions en les masies. El Pla especial conté dos nivells de normativa que s’expressa

en el apartat 3 NORMES del PLA ESPECIAL:

• DISPOSICIONS GENERALS

• CONDICIONS PARTICULARS en 92 FITXES individuals

Les Disposicions generals, tal com indica el seu títol són normes amb caràcter general i

les Condicions particulars són específiques per cada masia i s’expressa en la part de la

Fitxa d’ordenació del Catàleg.

El contingut de les normes del Pla especial es centra en la regulació dels següents

aspectes:

• Conservar els valors atribuïts a les edificacions catalogades, delimitant àrees

d’intervenció: edificació, espai no edificable, protecció de verd.

• Delimitació volumètrica per la intervenció en l’edificació, amb nombre de plantes i

superfície construïda orientativa inscrita dins el volum assenyalat.

• Determinar els volums utilitzables, les transformacions de volum d’impacte negatiu i

els enderrocs pels volums no utilitzables.

• Determinar els àmbits d’ampliació per sobre i sota rasant.

• Establir condicions d’usos, concretant els usos permesos i els prohibits.

• Condicionar les noves activitats a un accés per camí públic i al desenvolupament o

manteniment de l’activitat agrícola dels conreus i gestió forestal dels boscos.

• Establir les regles de densitat d’habitatges en les divisions horitzontals.

• Establir les mesures paisatgístiques per cada intervenció.

• Concretar el procediment per l’autorització de les intervencions.




13

Les Fitxes del Catàleg de masies estan confeccionades amb dues parts ben diferenciades:

un contingut informatiu descriptiu (PART A) i una altre contingut d’ordenació i normatiu

(PART B).

FITXA D’INFORMACIÓ (PART A)

FITXA D’ORDENACIÓ (PART B)

FOTOPLÀNOL 1/5000 DADES URBANÍSTIQUES I CADASTRALS

DESCRIPCIÓ

VISTES MASIA I CONREUS

CARTOGRAFIA 1/5000

NORMATIVA PARTICULAR ESCRITA

NORMATIVA D’ORDENACIÓ GRÀFICA Escales 1/1000 i 1/2500




1

1.5 QUADRE RESUM MASIES I CASES RURALS INCLOSES EN EL CATÀLEG

Mataró, abril 2014

Margarita Bertran i Serra

Arquitecta

SERVEI D’URBANISME, PATRIMONI, MEDI AMBIENT I HABITATGE

SECCIÓ D’URBANISME

VALORS

Núm. CAT TOPÒNIM v ARQ v HIS v AMB v PAGT HR-HF TR AIP AA R E H

1 Can Roca X X 1

2 Can Bernadet X X X 1

3 Can Floriac X X 2

4 Casa Margarita X 2

6 Casa camí de les Vinyes X 1

7 Can Grau X X 1

8 Can Tolrà X 1

13 Can Llobet X 1

14 Can Serra X 1

15 Ca l'Albí X X 2

16 Can Gual X 1

17 Can Lluch X 2

19 Can Punsola X 1

20 Can Pera X X 2

22 Can Jaume Vinyals X 2

23 Can Pauleta X 1

24 Can Lluís Camps (Can Mora) X X 1

25 Can Majó X 1

26 Ca l'Isidre Patalé X X 2

27 Can Pruna X 1

30 Can Bleda X 1

33 Can Boix X 1

34 Can Macià X X 1

35 Can Serra X X 1

36 Can Canyelles X 1

37 Can Puça X X X X 1

42 Cal Valencià X 3

45 Can Llopis X X 1

49 Can Bagués X X X 3

52 Castell de Mata X

55 Can R. Dangla X X 1

65 La casa vermella X 2

77 El Celler X

82 Can Mariano X 1

83 Cal Noi Collut X 2

84 Can Cabot X 1

85 Can Dordeta (Can Pera) X X X 2

86 Can Rodón X X 1

88 Can Baltasar X X X 1

90a Can Floriac (Mata) X X X 1

90b Ca l'Errà X X X X 2

90c Can Mercer X X X 2

90d Ca l'Hereu Mercer X X X 1

94 Casa Blanca X X 1

96 Can Dorda X X X X 3

98 Can Catà X X X X 2

99 Can Sala Graupera X X 1

100 Can Cantallops-Masjuan X 1

101 Can Valentí X 1

102 Can Potxa X 1

104 Can Montasell X X 1

109 El Castell X X 2

111 Can Pou de Mata X X X X 2

123 Casa rural camí Contraband. X 1

130 Sant Ramon X X 2

133 Can Lincoln X X 3

134 Can Selles X X 3

137 Can Ribot X X 3 30

138 Can Carandini X X 1

143 Can Vinyals X

144 Can Portell Vell X X X X 3

145 Can Català X X X X 4 18

151 Can Noé X 1

155 Can Pineda X X X 4

156 Can Pera de Mata X X X 1

158 Can Gol X X X 2

159 Can Volart X X X 2

161 Can Corones X X 3 12

165 Can Magí Sordo X X 1

166 Cal Monjo X X X X

167 Can Guanyabens X X X 3

169 Can Tria X X 2

174 Can Segura X X X 4

175 Ca l'Isard X X 3

178 Can Riera X X X 2

179 Can Flaquer X X X 2

180 Can Xerrac X X X X 2

181 Can Cabot nou X X X 1

182 Can Cabot de la Brolla X X X X 1

187 Can Peret X X 4

188 Can Perico dels Ocells X 1

191 Can Soler X X 2

193 Can Rovira 1

196 Can Feu X X 2

197 Can Diviu X 2 12

198 Can Torres X X X 3

200 Ca l'Atmeller X X X 2

205 Can Cantallops X 2

206 Ca l'Iborra X X 1

207 Can Gener X X X 2

216 Can Vilardell Vell X X X X 3

222 Can Canyameres X 1

PLA ESPECIAL DE MASIES I CASES RURALS Abril 2014 CONDICIONS D'ÚS DE LES EDIFICACIONS VALORS DE LES EDIFICACIONS A PROTEGIR

USOS I ACTIVITATS PERMESES