02 Trevall Va de llengua

http://blocs.xtec.cat/pu

igagutinfantil

Escola Puig-‐Agut (Manlleu)

Va de

llen

gua

VA DE LLENGUA Cicle d’Educació Infantil

Escola Puig-Agut (Manlleu)

http://blocs.xtec.cat/puigagutinfantil/ 2

EXPRESSIÓ ORAL: VA DE LLENGUA


Febrer 2014




ÍNDEX Context escolar ………………………………………………………………. 4

Justificació ……………………………………………………………………. 8

Claustre pedagògic .................................................................................. 9

Valoració .................................................................................................. 10

Expressió oral: Va de llengua .................................................................. 11

Capacitats ............................................................................................... 12

Objectius de l’àrea de comunicació i llenguatges .................................... 13

Objectius de l’àrea de descoberta d’un mateix ........................................ 14

Continguts de Comunicació i llenguatges ................................................ 15

Continguts de descoberta d’un mateix ..................................................... 17

Criteris d’avaluació de comunica ió i llenguatge ....................................... 18

Criteris d’avaluació de descoberta i un mateix ......................................... 19

Activitats ................................................................................................... 20

Desenvolupament de les activitats .......................................................... 21

Activitat 1 : Bon dia .................................................................................. 22

Activitat 2 : Cançons per treballar hàbits i rutines .................................... 24

Activitat 3 : Altres cançons ....................................................................... 25

Activitat 4 : Parlem, cantem i juguem al pati ............................................ 27

Activitat 5 : Joc simbòlic ........................................................................... 28

Activitat 6 : Aprenem nou vocabulari ........................................................ 29

Activitat 7 : Expliquem, mirem i representem contes ............................... 32

Activitat 8 : Memorització i recitació de poemes i dites ............................ 36

Activitat 9 : La ràdio a P5 ......................................................................... 38

Valoració del projecte .............................................................................. 39




CONTEXT ESCOLAR

L’ Escola Puig-Agut està ubicada a Manlleu al barri de l’Erm.

És un barri que va créixer molt durant les dècades del 60-70, aleshores ja va

acollir la immigració que arribava a Catalunya procedent de la resta de l’estat

Espanyol, sobretot d’Andalusia.

A partir de finals dels 90, de manera progressiva hem anat acollint alumnes

procedents, principalment del Marroc, en tenim alguns de la resta d’Àfrica,

dels països de l’Est, alguns de Sud-Amèrica i uns pocs d’Àsia i Oceania.

Composició de l’alumnat segons procedència:

Educació

Infantil Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior Total

P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è

Alumnes matriculats 49 47 48 49 44 50 37 32 37 393

Magreb

35 28 30 29 25 25 23 14 16 225

Resta d’Àfrica 1 5 3 2 11

Espanya

12 12 13 18 18 23 12 17 20 145

Resta d’Europa 1 2 1 2 1 7

Sud Amèrica 1 1 2

Asia i Oceania 1 1 1 3




En un principi i durant molts anys la immigració s’ha anat repetint entre totes

les escoles de Manlleu, considerant que aquests alumnes tenen necessitats

educatives especials derivades de situacions socials i culturals desafavorides.

Actualment, la distribució dels alumnes amb NEE es continua fent, però s’ha

desequilibrat per la circumstància de que actualment les famílies d’origen

estranger que tenen fills per matricular a P3, superen el 50% del total de

famílies de Manlleu que matriculen els seus fills.

Aquesta situació es dóna un perfil d’alumne que condiciona la nostra manera

de treballar i l’evolució que hem anat fent.

Fent una breu anàlisi de les dificultats dels nostres alumnes podem destacar:

� La majoria dels nens i nenes que comencen P-3 no han assistit a llar

d’infants.

� Un grup inicien la seva escolaritat amb retard. Són alumnes

d’incorporació tardana que arriben dels seus països d’origen, molt

d’ells no han tingut una escolarització, prèvia i tenen un total

desconeixement de la nostre llengua i cultura.

� Poca regularitat en la seva escolarització, en funció del lloc de treball

de les famílies, se’n van i tornen.

� Desconeixement i poca valoració per part de les famílies de la tasca

que es realitza a l’escola.

� Un bon nombre d’alumnes poc motivat pels aprenentatges escolars i

amb mancances importants a nivell de llenguatge i hàbits socials.

Els nostres alumnes quan comencen P-3 encara no parlen, no és que no

parlin català, és que també parlen poc amb la seva llengua materna. Això

s’explica per una raó cultural, tot el treball d’estimulació del llenguatge que fan

les famílies autòctones durant els primers anys de vida dels infants, amb




aquests nens no es fa. En la nostre cultura, els adults parlem contínuament

als petits, els cantem cançons i juguem amb ells. No és que en aquestes

famílies no se’ls estimi, se’ls estima i tenen les necessitats bàsiques ben

cobertes, però no tenen l’hàbit de jugar, parlar,...amb els nadons amb la

insistència d’aquí. És per això que quant arriben a l’escola tot aquest treball

s’ha de començar a fer, juntament amb l’aprenentatge de la llengua vehicular

de l’escola, que és el català i que no coincideix amb la seva llengua materna,

que és la que utilitza en el seu entorn més immediat.

Malgrat tot, els resultats que obtenim són molt satisfactoris, el tercer any de

l’escolarització d’aquests nens/es ja l’hagin començat a P3 o siguin

d’incorporació tardana, entenen i parlen català. A nivell funcional poden

desenvolupar-se sense massa dificultat en qualsevol situació. El que passa

és que els manca riquesa a nivell de lèxic i d’estructures. Els nostres alumnes

parlen el català amb un nombre limitat de paraules i amb una estructura

simple.

Davant de tot això, l’escola ens plantegem anar més enllà i fer un esforç per

intentar compensar aquest desequilibri d’un grup important dels nostres

alumnes respecte als alumnes d’altres centres de Catalunya. Per això el

Projecte Educatiu de l’escola destaca tres aspectes com a prioritats del

Centre:

� Donar a conèixer a les famílies l’escola i les tasques que portem a

terme, millorant la seva valoració i la participació amb el centre.

� Estimular i enriquir l’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana,

l’expressió i comprensió oral i escrita tant en l’àmbit més estrictament

escolar, com més enllà de l’escola.

� Afavorir la programació i aplicació de projectes que facilitin la motivació

dels alumnes, l’adquisició d’hàbits de treball i d’habilitats socials,

basats en experiències de treball cooperatiu.




Aquestes prioritats queden recollides en els diferents Plans o Programacions

Anuals de Centre i es tradueixen en diferents projectes que treballem, alguns

des de ja fa uns quants anys.

Entre aquests, destaquem:

� Projecte “Juguem i cantem amb els pares i les mares”

En el marc d’aquest projecte convidem, dins de l’horari lectiu, a les

famílies a participar conjuntament amb els seus fills en activitats dins

l’aula, molt sovint relacionades amb tradicions i aspectes propis de la

nostre cultura. Aquest projecte ha assolit uns nivells e participació, per

part de les famílies, que gairebé són del 100%.

� Projecte d’habilitats socials

� Pla lector

� L’hort escolar(P4-1r-3r-5è)

� La ràdio a l’escola

! P5: Poemes i cançons

! 2n: Entrevistes

! 5è(grup de 10 alumnes): “Expressió oral”: Escoltem les

llegendes

! 6è: Programa de Ràdio Manlleu “Progressem

adequadament”

� Teatre( 3r i 4t)

� Poesia(6è)




JUSTIFICACIÓ

Treballant en aquest context queda clar que tots els mestres de l’escola

estem molt conscienciats del tipus d’alumnat que tenim i de les seves

necessitats.

Tot i aquesta consciència qui més d’aprop viu aquesta situació som les

mestres del cicle d’educació infantil i encara més les mestres de P3, perquè

són les que reben als alumnes amb el bagatge familiar i prou.

Les mestres d’educació infantil creiem que quan arriben a primària, la seva

expressió oral , evidentment, ja no té res a veure amb la que tenien quan van

arribar a P3.

Aquesta reflexió ens va animar a fer un claustre pedagògic per poder explicar

aquesta vivència i aquesta situació a la resta de mestres de l’escola i d’aquí

va partir el nostre objectiu:

� prendre consciència per part de tot el claustre de quina és la situació

lingüística dels nens/es quan arriben a l’escola.

� Compartir amb tot el claustre la programació d’expressió oral amb un

recull d’exemples d’activitats que ens ajuden a acomplir els objectius.

Les mestres d’Educació Infantil vam organitzar una classe de P3 pels mestres

de l’escola i després els vam presentar el projecte que portem a terme per

treballar el llenguatge oral. Tot i que es treballa de manera global, aquest

projecte està molt pensat per treballar la descoberta d’un mateix i la

comunicació i llenguatges ja que una cosa no pot anar deslligada de l’altre.

Un nen/a per evolucionar en l’aprenentatge d’una nova llengua necessita

sentir-se integrat al grup, gaudir d’un clima tranquil on se senti segur,

respectat i estimat; anar confiant en si mateix i percebre la confiança que es

té en ell o ella.

Aquesta és l’experiència que us presentem.




ACTIVITAT: CLAUSTRE PEDAGÒGIC

Vam buscar una noia que parlés català i bere-bere que ens volgués fer de

mestra. Vam demanar a una mare de l’escola que ens escrivís tots els noms

dels mestres de l’escola en àrab, els hi vam posar la foto de cada mestra/e i

vam muntar una aula de P3 amb els mestres de l’escola com alumnes.

Els/les mestres vam fer un tren (una fila) i vam entrar a la classe. La persona

que ens va rebre ens va saludar en bere-bere i ens ensenyava i esperava la

nostra resposta en el mateix idioma.

Vam anar entrant i seient i ens va fer un “Bon dia”: cançó, passar llista, mirar

quins nens estan a l’escola i quins estan malalts, quin dia és, quin temps fa...

en Bere-bere.

Per últim ens va acomiadar amb la mateixa llengua.




VALORACIÓ

Vam poder experimentar en pròpia pell :

� La dificultat d’aprendre paraules noves d’una llengua que no coneixem.

� La vergonya que ens fa a gairebé tots provar de dir aquestes paraules

que per nosaltres són desconegudes.

� La dificultat de retenir aquestes poques paraules que hem repetit.

� La difícil comprensió per part nostre tot i el llenguatge gestual utilitzat

per la “mestra”

� La poca participació per cantar les cançons proposades perquè no ens

en sortíem, ens veiem incapaços.

� El sentiment de trobar-te sol, incomprès, de no poder-te comunicar.

Les valoracions dels mestres van ser molt, molt positives. Tots vam

expressar les dificultats abans esmentades i tots vam estar d’acord en que

ens va fer sentir una gran empatia cap als nostres alumnes. Ens ho vam

passar molt bé.

A continuació vam presentar la programació amb el recull d’exemples

d’activitats que utilitzem per treballar la llengua catalana amb aquests infants

que inicien l’escola a P3 i que per la gran majoria és una segona llengua de la

que no tenen aprenentatges previs.




.

EXPRESSIÓ ORAL: VA DE LLENGUA




DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS

1.-Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el

moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.

2.- Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se

formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres. X

3.-Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions

quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia. X

4.-Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats

matemàtiques bàsiques. X

5.-Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents

contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels

diversos llenguatges.

X

6.-Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una

actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats

socials i culturals.

X

7.- Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana,

identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.

8.- Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i

en la resolució pacífica de conflictes. X

9.-Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el

portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el

grup i cap a la integració social.

X




OBJECTIUS

COMUNICACIÓ I

LLENGUATGES

� Adaptació a l’espai, al mestre, als companys, a l’entorn i a l’escola en general.

� Adquirir i utilitzar un vocabulari mínim per expressar les seves necessitats bàsiques i emocions. (gana, pipí, son, mal,

mama, aigua...)

� Adquirir i utilitzar un vocabulari mínim d’hàbits socials i cordialitat (Bon dia, hola, adéu, gràcies, si et plau, perdó, bona

tarda...)

� Practicar, adquirir i utilitzar un vocabulari mínim funcional i de coneixements: colors bàsics, fruites, peces de roba de

vestir, vocabulari d’estacions (tardor, hivern, primavera, estiu), animals, objectes de l’aula i de l’escola, joguines, mitjans

de transport, aliments...

� Gaudir de l’explicació de contes per part de l’adult , d’altres nens/es, multimèdia...

� Esforçar-se per participar i anar perdent la timidesa o la por que provoca dir paraules amb una llengua que desconeixes.

� Gaudir i participar en les representacions de contes.

� Participar en les cantades de cançons a nivell grupal.

� Memoritzar nou vocabulari, cançons, poemes, endevinalles...

� Respectar totes les expressions pròpies i dels companys/es.




OBJECTIUS

DESCOBERTA D’UN

MATEIX

� Verbalitzar les pròpies preferències.

� Valorar positivament la diversitat.

� Comunicar experiències i respectar les diferents aportacions dels companys i companyes.

� Confiar en les pròpies possibilitats.

� Començar a relacionar imatges quotidianes amb les seves experiències personals.

� Reconèixer els diferents companys i companyes de joc.

� Identificar-se com a membre del grup classe.

� Compartir experiències amb els altres i interessar-se per les seves aportacions.

� Demanar ajut quan sigui necessari i acceptar l’ajuda dels altres

� Participar i gaudir dels diferents jocs i acceptar les normes de joc .

� Acceptar les normes de la classe.

� Iniciar-se en la resolució de conflictes.




CONTINGUTS

COMUNICACIÓ I LLENGUATGES

OBSERVAR, ESCOLTAR I

EXPERIMENTAR

� Comprensió i escolta de contes.

� Audició de cançons.

� Utilització d’instruments tecnològics TAC i del llenguatge audiovisual com a mitjà de

comunicació, per escoltar i observar.

� Lectura d’imatges.

PARLAR, EXPRESAR I

COMUNICAR

� Comprensió oral de missatges curts, senzills i afectivament significatius.

� Utilització del llenguatge oral i gestual com a instrument de comunicació.

� Interpretació i descripció d’imatges.

� Adquisició i utilització de vocabulari relacionat amb les emocions, els hàbits socials, les

vivències i els coneixements.

� Memorització de dites, cançons, poemes, endevinalles.

� Recitació de poemes, cantada de cançons... a la resta del grup classe.

� Expressió de vivències pròpies.

� Participació en diàlegs col·lectius, en cantar cançons amb tot el grup

� Foment de la expressió oral i del diàleg.

� Hàbit d’escoltar els altres i esperar el torn de paraula.

� Dramatització gestual i oral de contes.




INTERPRETAR,

REPRESENTAR I CREAR

� Ús dels llenguatges verbal, musical, audiovisual i corporal com a objectes de diversió, de

creació i d’aprenentatge a través de jocs lingüístics i expressius.

� Interpretació de cançons i danses tradicionals catalanes i d’arreu del món.

� Ús de llibres, també en format multimèdia, per imaginar, informar-se, divertir-se, estar bé.

� Ús de procediments, com ara preguntar, negociar, predir, planificar, raonar, simular.

� Valoració i respecte per les produccions orals pròpies i dels companys/es.




CONTINGUTS

DESCOBERTA D’UN MATEIX

AUTOCONEIXEMENT I GESTIÓ DE LES EMOCIONS.

� Exteriorització i manifestació dels propis gustos per de dir allò que ens agrada. � Sentiments que ens desperten les diferents experiències viscudes. � Relació de les imatges amb les experiències viscudes. � Iniciativa per demanar ajut quan calgui.

JOC I MOVIMENT

� Experimentació i progrés de les possibilitats expressives del propi cos. � Enriquiment dels diferents tipus de relacions a partir del joc i l’exploració.

RELACIONS AFECTIVES I COMUNICATIVES

� Interès per les emocions dels altres. � Valoració positiva de la diversitat. � Reconeixement dels companys i companyes de joc. � Respecte pels altres. � Interès per ajudar als altres. � Sentiment de pertinença a un grup. � Iniciació en la resolució de conflictes.

AUTONOMIA PERSONAL I RELACIONAL

� Comunicació d’experiències. � Aplicació d’hàbits i rutines que es van adquirint � Confiança en les pròpies possibilitats i en un mateix. � Valoració positiva d’un mateix. � Satisfacció en els avenços. � Acceptació de l’ajuda dels altres.




CRITERIS D’AVALUACIÓ.

COMUNICACIÓ I

LLENGUATGES

� Comprendre missatges curts i senzills.

� Interpretar i descriure imatges oralment.

� Adquirir nou vocabulari.

� Participar en diàlegs i converses col·lectives.

� Memoritzar diferents tipologies de textos: cançons, dites, poemes i endevinalles.

� Utilitzar els llenguatges oral i gestual com a instrument de comunicació.

� Participar en la resolució d’endevinalles.




CRITERIS D’AVALUACIÓ.

DESCOBERTA

D’UN MATEIX

� Comunicar experiències.

� Confiar en les pròpies possibilitats.

� Verbalitzar les pròpies preferències.

� Ser capaç de relacionar imatges quotidianes amb les seves experiències.

� Compartir experiències i vivències amb els companys i companyes.

� Estar atent a les aportacions dels altres.

� Respectar les diferents aportacions dels companys i companyes.

� Demanar ajut quan li és necessari.

� Acceptar l’ajut dels altres.

� Acceptar les normes.

� Participar de les activitats del grup classe.

� Buscar solucions als conflictes.




ACTIVITATS

COMUNICACIÓ I

LLENGUATGES

I

DESCOBERTA

D’UN MATEIX

� “Bon dia”.

� Cançons de les rutines.

� Altres cançons.

� Parlem, cantem i juguem amb els infants a l’hora del pati.

� Fem joc simbòlic.

� Aprenem nou vocabulari. Juguem a endevinar i altres jocs amb la llengua..

� Explicació i representació de contes.

� Memorització i recitació de poemes i dites.

� Enregistrament de cançons i poemes a la ràdio de l’escola.




DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS




ACTIVITAT 1 : “BON DIA”

És l’arribada a l’escola. Els nens/es van arribant, els anem saludant intentant

que ens responguin i quan ja estem tots a punt iniciem aquesta activitat.

Ens assentem tots en rotllana davant del racó on hi tenim una imatge de

l’escola i una de casa, tots els noms dels nens i nenes, els dies de la

setmana... i cantem la cançó del bon dia.

Agafem el nom amb foto de cada nen/a i va sortint a dir: - bon dia tortugues

(és el nom de la classe) i la resta del grup li diu: - bon dia Mohamed.

Quan hem acabat observem els nens/es que hi ha a la classe i els que estan

a casa, fem hipòtesis de perquè no han vingut: potser estan malalts i els fa

mal el cap, o la panxa, o tenen febre, o potser han anat al metge...

Cada dia un nen/a diferent ens fa

de pastoret/a. Li cantem la cançó

del pastoret i ens va a mirar quin

temps fa per la finestra, ens ho

diu, tria el cartonet adequat i

entre tots cantem la cançó dels

dies de la setmana, mirem

d’esbrinar quin dia és avui i hi

posem el cartonet amb el dibuix

del temps que fa.

TEMPORALITZACIÓ:

30 minuts diaris durant tot el cicle. A P4 i a P5 hi ha variacions, hi ha un nen/a

encarregat que diu bon dia a tothom, es treu la foto dels nens/es perquè ja

són capaços d’identificar el nom, s’hi afegeixen els mesos de l’any, es mira

quin dia és i quin número li correspon al calendari...




VALORACIÓ:

Ens permet fer una observació molt directe de cada alumne, saber l’avenç

que va fent amb aquest vocabulari usat cada dia, i la participació de cada un

en l’activitat. Si ja es mostra capaç de parlar o no encara, si prova de cantar

la cançó, si ja se l’ha après...

Aquesta observació ens permet respectar el ritme de cada nen/a i donar un

suport individual i diferent per cada alumne segons les seves necessitats.




ACTIVITAT 2 : “CANÇONS PER TREBALLAR HÀBITS I RUTINES”

A l’educació infantil i sobretot a P3 i amb la

tipologia de nens/es que tenim a la nostra

escola és molt important el treball dels hàbits

i les rutines. Per anar-ho treballant fem ús de

les “cançons de les rutines”.

Tenim la

cançó “Un tren petitó” per fer una fila. “Un,

dos i tres el cul a la cadira, un, dos i tres i ja

no diem res” per començar una activitat

asseguts a la cadira i en silenci. “A recollir

joguines” per endreçar. “Un, dos i tres fem

una muntanyeta” per endreçar els contes de cada taula. “Veig un llapis i un

paper, això si que no pot ser, qui el recollirà? La o en .............. serà!” per

recollir les coses que hi ha al terra. “Nyam, nyam” per anar a esmorzar.

TEMPORALITZACIÓ:

Durant tot el cicle cada dia i cada vegada

que ens toca fer alguna d’aquestes rutines.

A P4 i a P5 hi ha variacions, canten

cançons diferents per algunes rutines per

així diversificar més l’aprenentatge de

cançons i de nou vocabulari dels infants.

VALORACIÓ:

En els inicis de P3 hem de fer molt de model i molt llenguatge gestual perquè

els nens/es entenguin què és el que es demana, però de mica en mica

associen cada cançó a la seva rutina, van aprenent les cançons i les van

cantant. Això ens permet treballar tots aquests hàbits i rutines d’una manera

lúdica i divertida a la vegada que els nens/es aprenen, amplien el seu

vocabulari i utilitzen frases apreses d’aquestes cançons en altres contextos.




ACTIVITAT 3: “ALTRES CANÇONS”

En aquesta etapa cantem moltes cançons que anem aprenent de mica en

mica segons el tema que treballem, l’estació que estem, el nom de la nostra

aula, CDs que escoltem...

Aquestes cançons les aprenem a l’hora de música o en altres moments que

estem a l’aula i les anem penjant al racó de música.

Treballem el vocabulari que hi surt, mirem d’assegurar-nos que cada nen/a

entengui les paraules que diu, si té argument expliquem la història que ens

explica la cançó i en parlem amb els nens/es.

En diferents moments del dia anem cantant aquestes cançons que anem

aprenent, sovint quan ja hem recollit i estem preparats perquè ens vinguin a

buscar els pares juguem a cantar cançons que hem après i que tenim

penjades al racó com: cargol treu banya, sol solet, sóc un bolet,

m’agrada la tardor, l’arc de Sant Martí, en Joan petit quan balla, la tortuga,

cada dia al matí, quan les oques van al camp.




De vegades les cantem amb l’ajuda d’un CD, d’altres vegades les cantem

sense cap suport i cap al segon trimestre iniciem un “joc”, abans d’acomiadar-

nos cantem una cançó de tria com “un cigró petit o una plata d’enciam” per

triar un/a d’aquells alumnes que tenen ganes de sortir al racó de música a

cantar. El/la que li toca, surt puja dalt d’una cadira davant del racó de música,

tria quina cançó vol cantar i ens la canta a tot el grup. Tots escoltem amb

atenció, l’aplaudim quan acaba i després la cantem tots.

TEMPORALITZACIÓ:

Durant tot el cicle cada dia en un moment o altre del dia es canta alguna

d’aquestes cançons.

VALORACIÓ:

valorem la participació dels nens/es en aquestes activitats i que gaudeixin i

s’ho passin bé. Quan fem el joc de sortir a cantar individualment ens va molt

bé per observar la dicció d’aquell nen/a, la retenció de la lletra de la cançó,

l’accent que té de la llengua, el ritme, la vergonya...

De tant en tant fem enregistraments d’aquestes cantades i després les

visualitzem a través de la pissarra digital. Parlem entre tots de què els

sembla, si s’ho han passat bé, si els agrada com ha quedat...




ACTIVITAT 4: “ PARLEM, CANTEM I JUGUEM AL PATI”

Al pati de l’escola és un moment en què molts nens busquen a les mestres,

s’apropen a l’adult perquè encara al pati no s’hi troben gaire segurs, ja que hi

ha molts nens i nenes més grans que ells. En aquest moment, la mestra

sempre aprofita per parlar amb el nen, fer-li alguna pregunta, què has menjat

per esmorzar? Estava bo? Qui te l’ha preparat?... i establir una petita

conversa. També és un bon moment per cantar-li una cançó, fer-li unes

pessigolletes i aconseguir una rialleta.

Normalment, quan els altres nens ho veuen també en venen d’altres i

s’aprofita per iniciar un joc on puguin participar-hi tots els que vulguin, i a la

vegada cantar una cançó en català perquè vagin escoltant i interioritzant

paraules.

TEMPORALITZACIÓ

Cada dia al pati del matí i de la tarda.

VALORACIÓ

Ens permet fer una observació molt directe dels alumnes en un context

diferent de l’aula, al pati.

També se’ls hi fan fotos o se’ls enregistra, per veure com van evolucionant en

els espais més de lleure i perquè en aquest espai de vegades s’expressen

amb menys vergonya.




ACTIVITAT 5 : “EL JOC SIMBÒLIC”

A totes les aules de parvulari, cada setmana gaudim del treball per racons i

alguns d’aquests, són de joc simbòlic. Els alumnes poden anar lliurement al

racó que volen, escollint ells mateixos i registrant-se en una graella de

control, cal dir però, que les mestres procurem que hi hagi en cada racó un

nombre adequat d’infants. Per tant tenim en compte diversificar l’oferta amb

d’altres racons que estimulin la seva curiositat i capacitat de joc. En aquesta

estona de joc, les mestres participem com un més en el joc, aportant

vocabulari nou i ajudant als infants en les converses que sorgeixen. Els

racons de joc simbòlic són: la cuineta, la caseta, el metge, la perruqueria, els cotxes, els animals... Cadascun d’ells amb diferents materials per a

poder jugar.

TEMPORITZACIÓ

Dues sessions a la setmana durant tot el curs.

VALORACIÓ

El joc simbòlic és molt i molt enriquidor pel procés d’aprenentatge dels

infants, ja que utilitza la diversió i el gaudi com a mitjà per aprendre. Jugant i

imitant, els nens i nenes desenvolupen la imaginació, la creativitat, els ajuda a

entendre, interpretar i poder transformar i expressar la realitat que els envolta,

expressar els seus sentiments lliurement i també desenvolupen el llenguatge i

amplien el vocabulari a través de les converses que van sorgint.




ACTIVITAT 6: “APRENEM NOU VOCABULARI”

Treballem de manera globalitzada i en cada tema nou que iniciem fem una

petita tria de vocabulari bàsic sobre aquell tema o centre d’interès i en

busquem imatges (a la pissarra digital, amb paper, en cartonets...). Sempre

que ens és possible també mirem de portar l’objecte real a l’aula perquè el

puguem observar, tocar, olorar i tastar si s’escau.

Presentem les 4 o 5 imatges triades, en diem el nom, piquem les seves

síl·labes, mirem si són llargues o curtes i les deixem penjades en un espai

molt vistós de l’aula.

Cada dia fem jocs amb aquestes paraules:

� Les ajuntem totes i anem

ensenyant una imatge, tots provem de

recordar i dir el nom de la imatge. Surt la

següent i la següent... Després fem el

mateix però cada imatge és per un infant,

aquest prova de dir-ne el nom i si no el

recorda, l’ajudem entre tots.




� En fem jocs de memòria. Les anem desplegant per trobar la parella i

anem dient el nom de la imatge que ens surt.

� Juguem amb aquestes

imatges al racó que tenim a l’aula

de picar síl·labes. Anem agafant

imatges, piquem les síl·labes del

seu nom i les col·loquem en

l’espai que correspongui segons

tingui una, dues o tres síl·labes.

És un racó on algun dia hi anem

amb petit grup però queda sempre

a l’aula de tal manera que hi poden anar lliurement per parelles,

individualment.

� En fem jocs on en un foli hi tenim totes

les imatges i en una capseta cartonets de

cada una. Per parelles juguem a completar el

foli. Un nen/a té el foli amb totes les imatges i

un altre nen/a té la capseta amb cartonets de

cada imatge. El primer ha d’anar demanant

al segon quina imatge vol i per tant es veu

obligat a verbalitzar el seu nom, quan s’ha

completat es canvia el rol de la parella. Quan

un nen/a no recorda el nom de la imatge el

seu company/a l’ajuda i en cas que tampoc

el recordi els ajuda la mestra.




� Pengem totes les imatges a

la pissarra o a un lloc vistós pels

alumnes i juguem a endevinar. La

mestra descriu alguna de les

imatges i els nens/es proven

d’esbrinar de què es tracta. Per

exemple, treballem roba d’hivern i

la mestra descriu una cosa que

serveix per abrigar-nos el cap i les orelles, ells verbalitzen la paraula gorro.

� A P4 i a P5 també juguem al joc del tauró amb aquest vocabulari.

Escrivim a la pissarra la primera lletra d’una d’aquestes paraules i tantes

ratlles com lletres tingui. Dibuixem la boca d’un tauró i unes escales on a dalt

de tot hi dibuixem una figureta humana. Cada nen/a va pensant en quina

lletra ha d’anar a cada ratlleta, si no l’endevinem la figureta dibuixada baixa

un graó. Cal endevinar-la abans que sens mengi el tauró.

TEMPORALITZACIÓ:

Durant tot el cicle quatre dies a la setmana durant 2 o 3 setmanes, després es

canvien les paraules a treballar i es torna a començar amb un nou vocabulari.

VALORACIÓ:

Cada alumne d’una manera lúdica i jugant prova de recordar el nom

d’aquelles imatges i de mica en mica va ampliant el seu vocabulari. No

sempre es recorda el nom de totes però sempre se n’aprèn alguna de nova la

qual cosa ja valorem com a molt positiva.




ACTIVITAT 7: ” EXPLIQUEM, MIREM I REPRESENTEM CONTES”

Una de les activitats que formen part de la vida de l’aula a l’etapa d’Educació

Infantil és explicar i escoltar contes.

El conte és una eina molt valuosa de cara a desenvolupar i enriquir tant el

llenguatge com la imaginació de l’infant. A través del conte l’infant incorpora i

assumeix la cultura a la qual pertany, i per tant l’ajuda a construir la seva

pròpia identitat . A través del conte entra en contacte amb altres cultures i

amb les corresponents formes de vida, cosa que afavoreix la comprensió

humana, la solidaritat.

A l’escola treballem de formes molt diverses els contes:

� Expliquem contes populars per treballar específicament el vocabulari i

la comprensió.

� Els alumnes miren contes a la biblioteca d’aula.

� Treballem contes com a projectes per ampliar coneixements.

� Expliquem contes per gaudir.

� Expliquem contes per treballar els valors i els sentiments.

� Els alumnes representen contes a la resta de companys, als pares,

amb diferents suports titelles, titelles de pal, disfresses, carotes ...




� Els alumnes juguen a representar contes en estones de joc lliure.

� Els alumnes de cicle superior apadrinen alumnes d’educació infantil

per explicar contes per parelles.

� Les mestres representem contes als alumnes.

TEMPORALITZACIÓ:

Durant tota l’etapa d’Educació Infantil es dediquen moltes sessions setmanals

per treballar-ho.




EXEMPLE D’UNA ACTIVITAT DE CONTES

ACTIVITAT: Teatre a P4: “La Rateta que escombrava l’escaleta”

El treball que fem a P4 del conte de la “Rateta que escombrava l’escaleta”

consisteix en anar a la biblioteca amb el pares i mares, per tal de conèixer

aquest recurs.

Allà la bibliotecària ens ensenya molts contes i diferents tipus de llibres.

També ens dóna una gran sorpresa, apareix La Rateta (una rateta de peluix) i

ens llegeix el conte on ella és la protagonista, i ens convida a que coneguem

millor aquest conte per després poder-lo representar davant dels pares.

Així doncs, comencem un treball molt engrescador sobre el conte on hi

globalitzem les tres àrees d’educació infantil, però posant especial èmfasi en

el llenguatge oral. Després de treballar-lo i preparar-lo bé, només ens queda

fer la representació davant els pares i mares i també als companys/es

d’educació infantil.




TEMPORALITZACIÓ:

Tot el treball el fem durant dos mesos al segon trimestre.

VALORACIÓ:

És una eina molt valuosa per utilitzar el català com a llengua normalitzada de

comunicació. Enriqueix el seu vocabulari i la seva expressió.

El conte ajuda al nen a desenvolupar la seva imaginació i creativitat.

Potencia hàbits d’atenció (escoltar, preguntar, respondre).

Desenvolupa la memòria.

Els ajuda a mantenir l’atenció i a desenvolupar capacitats cognitives com les

estructures del text narratiu, l’estructuració temporal.

Els ajuda a alliberar-se de sentiments negatius i d’angoixa i els dóna eines

per resoldre conflictes.

Potencia i fomenta uns futurs hàbits lectors.

Propicia l’establiment de vincles positius entre el mestre i l’alumne. Afavoreix

un clima de confiança.

Són una eina especialment engrescadora per motivar i introduir nous

aprenentatges.




ACTIVITAT 8: “MEMORITZACIÓ I RECITACIÓ DE POEMES I DITES”

Presentem als alumnes els poemes i les dites en diferents suports visuals

(pissarra digital, il·lustracions, fotografies...) i utilitzem diferents estratègies de

memorització per tal que aprenguin els poemes i dites i després puguin

recitar-les. Tal com repetir col·lectivament els poemes, recitar-lo

individualment, recitar els poemes des de diferents estats d’ànim (content,

enfadat, trist...), recitar el poema canviant algunes de les paraules per

aprendre nou vocabulari relacionat amb el mateix camp semàntic, repartir

entre els alumnes cartonets amb les paraules dels poemes o dites i recitar-los

segons diferents consignes, representar mímicament els versos del poema...

TEMPORALITZACIÓ:

A P3 aprenem un poema que fa referència a les estacions de l'any i una dita

sobre les tradicions o festes populars cada trimestre. Les activitats per

memoritzar-los es fan en diverses sessions de 30 minuts de durada

aproximadament. A P5 aprenen una dita per cada mes que es recorda

diàriament en l’activitat del bon dia.




VALORACIÓ:

Els hi resulta molt engrescador, és una activitat que convida als alumnes a

jugar amb les paraules i experimentar. D’altra banda permet als infants sentir-

se protagonistes durant l’estona que reciten individualment el poema o dita i

els ajuda a créixer i augmentar la seva autoestima. També és una eina

fantàstica per reforçar la memòria dels nostres alumnes.




ACTIVITAT 9 : “LA RÀDIO A P5”

La Ràdio és un projecte on hi participa tota l’escola. A Educació Infantil hi

treballen els nens i nenes de P5, fent-hi tres aportacions al curs, una per a

cada trimestre. Les activitats, estan en funció del què es treballa a l’aula, i són

les següents: Recitar un poema, cantar una cançó i explicar el projecte que

han treballat. La ràdio és el treball final després d’haver-ho treballat molt a

l’aula (Aprendre el poema o la cançó, treballar-ne el vocabulari, verbalitzar-ho

de forma correcta tant a nivell de vocalització, dicció com d’entonació…).

TEMPORALITZACIÓ:

Tres sessions de ràdio en tot el curs, una per a cada trimestre. Treball previ

de preparació del què es gravarà a la ràdio, més o menys un mes.

VALORACIÓ:

És una eina fantàstica per, utilitzar el català com a llengua normalitzada de

comunicació, reforçar la memòria, ampliar el vocabulari, millorar en

vocalització i entonació i també augmentar la seva autoestima fent-los sentir

protagonistes davant de tota l’escola, d’una manera engrescadora i molt

motivadora.




VALORACIÓ DEL PROJECTE




Aquest projecte que hem presentat ens és molt funcional i creiem que ajuda

molt als nostres alumnes a avançar en l’expressió oral.

Encara que la programació estigui pensada per dues àrees molt concretes ,

creiem que una no es pot deslligar de l’altre, a l’Ed. Infantil ho treballem tot

d’una manera globalitzada i el llenguatge oral és l’eina bàsica per aquestes

edats. En qualsevol àrea que estiguem treballant, en qualsevol projecte que

estiguem duent a terme, el llenguatge oral hi és sempre present.

L’aprenentatge d’una segona llengua és lent i dificultós però amb aquest

treball diari que es va fent durant tot el cicle d’educació infantil podem

observar i valorar:

� El treball d’hàbits i rutines ajuda a fer sentir segurs als nens/es, a saber

què cal fer en cada situació, a saber què s’espera d’ells/elles i per tant

a adaptar-se i a sentir-se un més del grup. També ens ajuda a donar

unes primeres eines o estratègies als nostres alumnes ( quan arriben a

P3 no parlen gens el català) per poder expressar les seves necessitats

bàsiques.

� El treball emocional que portem a terme ens ajuda a tots plegats a

poder expressar els nostres estats d’ànim, a iniciar-nos en la resolució

de conflictes i a crear un bon ambient que afavoreix el sentir-se a gust i

per tant l’aprenentatge.

� Els nostres alumnes fan grans avenços, acaben P3 que ja es fan

entendre i acaben el cicle parlant el català. Es poden comunicar amb

aquesta llengua tot i que encara els falta vocabulari i sobretot produir

frases ben estructurades. Aquest treball es continua a primària.

� Vénen molt contents a l’escola, s’hi senten a gust, estimats i

respectats. Se senten valorats pels seus avenços i motivats pel treball

que se’ls proposa i això fa que tinguin ganes d’aprendre, fet

indispensable per aprendre.




� Augmenta la seva autoestima i els ajuda a superar les seves dificultats

d’expressió i la seva timidesa.

� Valorem també molt positivament tots els recursos que ens posen des

de l’escola com contes, llibres, ordinadors i sobretot pissarra digital,

que a banda de ser molt motivadora, treballant amb nens/es que no

parlen gens el català ens és un recurs de gran valor per ajudar-nos a

assolir els objectius.

Education

02 Trevall Va de llengua