El Franquisme: El creixement econòmic i l' immobilisme (1959-1975)

SUMAR I

ETAPA DE CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC ( 1959-1975)

Evolució econòmica Evolució social Immobilisme polític

Evolució social + manca de llibertats polítiques Moviments d’oposició

CR

ON

OLO

GIA

ÍNDEX: 1. EL CANVI D’ORIENTACIÓ DE L’ECONOMIA 2. ELS DEL CREIXEMENT ECONÒMIC 3. CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I CANVI SOCIAL 4. REFORMISME FRANQUISTA I IMMOBILISME 5. CONFLICTIVITAT SOCIAL I OPOSICIÓ POLÍTICA 6. LA CRISI DE LA DICTADURA

1. E

L C

AN

VI D

’OR

IEN

TAC

IÓ E

N L

’EC

ON

OM

IA

1.1. Els governs del “desarrollismo”

Causes del canvi d’orientació

econòmica

Greu crisi econòmica dels anys 50.

Pressió dels organismes internacionals.

Aprofitar la bonança econòmica internacional

Els anys 50 s'evidencia el fracàs de la política autàrquica

Govern de tecnòcrates: -Nova generació de polítics ben relacionats amb les elits econòmiques, amb un perfil més tècnic que ideològic

Incorporar criteris de racionalitat i eficàcia per assegurar la continuïtat del règim sense qüestionar-lo

1. E

L C

AN

VI D

’OR

IEN

TAC

IÓ E

N L

’EC

ON

OM

IA

1.2. El pla d’estabilització.

Objectius

Finalitzar l' intervencionisme estatal.

Afavorir la liberalització comercial i financera

• La primera mesura que prenen els tecnòcrates és la realització d’un Pla d’estabilització el 1959

Tres eixos d’actuació

Reduir la inflació limitant el dèficit públic

Liberalització interior de l ‘economia

Liberalització exterior de l’economia

• L’obtenció de préstecs internacionals li va permetre evitar la suspensió de pagaments

1. E

L C

AN

VI D

’OR

IEN

TAC

IÓ E

N L

’EC

ON

OM

IA

1.3. Els plans de desenvolupament.

• A partir de la dècada dels anys 60 es posen en marxa els PLANS DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL • En fan tres i tenen vigència quadriennal

Tres eixos d’actuació

1964-1967

1968-1971

1972-1975

Planificació econòmica per impulsar el creixement econòmic des de l’Estat mitjançant:

1. La programació d’activitats en el sector públic 2. Oferir informació i previsió als inversors privats 3. Determinar incentius fiscals i subvencions

Accions estructurals per solucionar deficiències de la indústria

Pols de desenvolupament per reduir els desequilibris regionals

Laureà López Rodó Comissari del Pla de Desenvolupament

Pla de Badajoz: Guadiana del Caudillo (Extremadura)

2. E

LS A

NY

S D

EL C

REI

XEM

ENT

ECO

NÒ

MIC

El miracle econòmic espanyol

Causes de l’anomenat miracle econòmic espanyol dels anys 60:

-Nivell molt baix de l’economia espanyola -Integració d’Espanya al mercat internacional i aprofitament de l’onada d’expansió de l’Europa de després de la II Guerra Mundial -Particularitat espanyola sota la dictadura: Baixa conflictivitat , sous baixos i beneficis molt alts

2.1 Una industrialització accelerada

Causes: -Importació de tecnologia -Inversió de capital estranger -Salaris baixos augmenta la productivitat baixada de preus afavoreix les exportacions

Augment del nombre de treballadors augment del nombre de consumidors +

Difusió de la compra a terminis =

Augment de la demanda

2. E

LS A

NY

S D

EL C

REI

XEM

ENT

ECO

NÒ

MIC

2.1 Una industrialització accelerada

Motor de creixement: -Indústria metal·lúrgica -Sectors tradicionals de baix nivell tecnològic però amb costos laborals molt baixos Zones: -Zones de tradició industrial -Capitals importants -Zones de nova industrialització Estructura: - A Catalunya petita i mitjana empresa - A Espanya grans empreses de capital públic (INI)

Catalunya concentració econòmica: - Barcelonès, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Baix Llobregat i Maresme

2. E

LS A

NY

S D

EL C

REI

XEM

ENT

ECO

NÒ

MIC

2.2 La reconversió de l’agricultura tradicional

Crisi de l’agricultura tradicional espanyola èxode rural provoca:

-Descens de la mà d’obra -Augment dels salaris -Mecanització del camp + ús de productes químics -Diversificació i augment de la demanda -El govern estimula la concentració parcel·lària en zones amb minifundis

- Disminució de la població activa agrària (-1/4 a Catalunya) - Desaparició de petites parcel·les - Modificació del producte agrícola català

2.E

LS A

NY

S D

EL C

REI

XEM

ENT

ECO

NÒ

MIC

2.2. La reconversió de l’agricultura tradicional.

2. E

LS A

NY

S D

EL C

REI

XEM

ENT

ECO

NÒ

MIC

2.3. El progrés del sector terciari

Factors que influeixen en la TERCIARITZACIÓ

de l’economia

Urbanització intensa

Augment de les xarxes de distribució i comerç

Millora dels mitjans de transport i comunicació

Augment del turisme

Benestar europeu

Anys 60

Boom turístic Generalització de les vacances pagades

Espanya i Catalunya = Destinació preferida dels europeus

Año Turistas(en miles)

I ngresos (millones $)

1951 1.263 58 1955 1.522 91 1959 4.195 159 1960 6.113 297 1961 7.455 385 1962 8.669 513 1963 10.932 679 1964 14.103 919 1965 14.251 1.105 1970 24.105 1.681 1971 26.758 2.055 1972 32.511 2.495 1973 4.599 3.266 1974 30.343 3.221 1975 30.123 3.404

Fuente: Universidades públicas de la comunidad de Madrid. Prueba de

acceso a las enseñanzas universitarias. Curso 2011-2012

2. E

LS A

NY

S D

EL C

REI

XEM

ENT

ECO

NÒ

MIC

2.4. El finançament exterior del creixement:

La clau del creixement espanyol és l’obtenció de finançament de l’exterior que tot i que desequilibra la balança de pagaments, permet subvencionar

el creixement industrial

Inversió de capitals Divises provinents del turisme Remeses dels espanyols

emigrats a Europa

2. E

LS A

NY

S D

EL C

REI

XEM

ENT

ECO

NÒ

MIC

2.5. Limitacions de l’economia espanyola:

1. Polarització del creixement econòmic 2. Abandó relatiu del sector primari 3. Escassa despesa en investigació 4. Feblesa del sector financer espanyol 5. Augmenta el nivell de renda però es manté pe sota de la mitjana europea 6. Manca de fiscalitat moderna i progressiva

L’estat es mostra incapaç de crear estructures que donin solidesa i continuïtat al creixement econòmic

2.E

LS A

NY

S D

EL C

REI

XEM

ENT

ECO

NÒ

MIC

PRESSUPOST FAMILIAR MENSUAL D'UNA FAMÍLIA OBRERA DE QUATRE MEMBRES A SABADELL (EN PESSETES) 1936 1940 1950 Lloguer 50 50 100 Aliments 200,7 593,2 1.316,1 Roba 40,17 97,86 289,6 Diversos 64,8 111,2 326 Total despeses mensuals 355,67 852,31 2.032,2 Ingressos mensuals 428 443 1.595,9 C. MOLINERO i P. YSAS, “Patria, justicia y pan”. Barcelona, 1985.

3. C

REI

XEM

ENT

DEM

OG

RÀ

FIC

I C

AN

VI S

OC

IAL

3.1. L’augment de la població:

ESPA

NYA

De 30,4 milions d’habitants el 1960 a 33,8 el 1970

Causes

Descens de la mortalitat ( sobretot infantil)

Natalitat elevada (taxa de fecunditat de 2,8)

Augment de l’esperança de vida de 67/ 72 (homes) el 1960 a 70/76 (dones)el 1975

CAT

ALU

NYA

De 3,9 milions d’habitants el 1960 a 5,5 el 1975

Causes

Onada migratòria que arriba a Catalunya

Natalitat més elevada dels nouvinguts

Júlia López Valera (Institut Banús)

Can Tunis, 1949

Somorrostro, finals dels 40

3.3 Els canvis en l'estructura social: 3

. CR

EIX

EMEN

T D

EMO

GR

ÀFI

C I

CA

NV

I SO

CIA

L

3.3 Els canvis en l'estructura social: 3

. CR

EIX

EMEN

T D

EMO

GR

ÀFI

C I

CA

NV

I SO

CIA

L Els canvis en el sector industrial i el sector serveis provoquen una transformació en les estructures socioprofessionals: 1) Canvis en la distribució sectorial de la població entre el

1950 i el 1974: Població activa en el sector agrícola: 50% - 21% Població activa en el sector industrial: 24% - 38% Població activa en el sector serveis: 25% - 41%

2) Creixement dels obrers industrials 3) Augment de la classe mitjana i consolidació de la burgesia

urbana

3.4. Noves pautes socials i culturals: 3

. CR

EIX

EMEN

T D

EMO

GR

ÀFI

C I

CA

NV

I SO

CIA

L

Aparició de nous hàbits socials propis de les societats industrialitzades: 1) Societat de consum 2) Millora del nivell educatiu. Llei General d’Educació, 1970 3) Canvis en la família. De la família rural extensa a la família nuclear. 4) Canvi en la condició de la dona, incorporació al món laboral i noves

pautes de comportament. 5) Renovació de l’església. Concili Vaticà II

Afebliment del franquisme

4.1. El govern dels tecnòcrates: 4

. REF

OR

MIS

ME

FRA

NQ

UIS

TA I

IMM

OB

ILIS

ME - La modernització no va de la mà de la democratització

-El govern dels tecnòcrates (Carrero Blanco, Manuel Fraga Iribarne...) creuen que la millora econòmica i la pau social supliria a mancança de llibertats - Creença que la prosperitat podia suplir la democràcia

4.2. Les reformes legislatives:

1963- TOP 1966- LLEI DE PREMSA 1967- LLEI DE LLIBERTAT RELIGIOSA 1967- LLEI DE REPRESENTACIÓ FAMILIAR 1958- LLEI DE CONVENIS COL·LECTIUS 1967- LLEI DE SEGURETAT SOCIAL 1967- LOE 1969 -LLEI DE SUCCESSIÓ

Júlia López Valera (Institut Banús)

4.3. Les relacions internacionals: 4

. REF

OR

MIS

ME

FRA

NQ

UIS

TA I

IMM

OB

ILIS

ME

La relació econòmica amb Europa: 1962- Es denega l’entrada a la CEE d’Espanya 1970- Firma d’un acord preferencial respecte els aranzels i les exportacions espanyoles a Europa Participació espanyola en el procés de descolonització: 1956- Independència del protectoral marroquí franco-espanyol 1968- Independència de Guinera Equatorial 1969- Independència de Ifni 1975- Independència del Sahara Occidental Fi de l’antic imperi espanyol a Àfrica

Júlia López Valera (Institut Banús)

4.4 El triomf de l' immobilisme: 4

. REF

OR

MIS

ME

FRA

NQ

UIS

TA I

IMM

OB

ILIS

ME

Tensions internes entre immobilistes i reformistes: 1969- escàndol Matesa Repercussions polítiques: -Expulsió dels tecnòcrates del govern -Enduriment de la repressió i de la llei de premsa 1970- Consell de guerra de Burgos 6 penes de mort contra militants d’ETA Conseqüències polítiques: Triomf dels immobilistes - 1970 paralització de la llei d’associacions polítIques - 1971 paralització de la llei sindical -Enduriment de les sancions de la llei de premsa

5.1. Els moviment socials d’oposició: 5

. CO

NFL

ICTI

VIT

AT

SOC

IAL

I OP

OSI

CIÓ

PO

LÍTI

CA

1) Els conflictes laborals A les zones amb més industrialització Politització de les reivindicacions laborals 1962 Astúries vaga de miners 1964 naixement de CCOO

2) El moviment estudiantil 1966 La caputxinada. Creació del SDEUB 3) L’activisme veïnal Diversos moviments d’organitzacions veïnals que reclamen millores

de les condicions de vida als barris. 4) L’església catòlica Democratització de l’església després del Concili Vaticà II.

Declaracions d’Aureli Maria Escarré a le Monde 5) L’exèrcit Creació del UMD (Unión Militar Democràtica)

CATALUNYA: PSUC- Partit Socialista Unificat de Catalunya FOC- Front Obrer de Catalunya MSC- Moviment Socialista de Catalunya UDC- Unió Democràtica de Catalunya ERC – Esquerra Republicana de Catalunya CDC – Convergència Democràtica de Catalunya 1969 creació de Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya

5.2. Els grups polítics antifranquistes: 5

. CO

NFL

ICTI

VIT

AT

SOC

IAL

I OP

OSI

CIÓ

PO

LÍTI

CA

ESPANYA: PCE- Partido Comunista Español PSOE- Partido Socialista Obrero Español 1962 Contuberni de Munic PNB- Partit Nacionalista Basc 1959 creació d’ETA

5.2. La repressió cultural de Catalunya: 5

. CO

NFL

ICTI

VIT

AT

SOC

IAL

I OP

OSI

CIÓ

PO

LÍTI

CA

Moviments cívics i campanyes reivindicatives en defensa de la catalanitat i la democratització del règim:

Delfí Abella Francesc Pi de la Serra Enric Barbat Xavier Elies Remei Margarit Guillermina Motta Maria del Carme Girau Maria Amèlia Pedrerol Joan Ramon Bonet Joan Manuel Serrat

Miquel Porter i Moix Josep Maria Espinàs Maria del Mar Bonet Lluís Llach Rafael Subirachs Raimon

https://youtu.be/AubFCi8Gc1Y

https://youtu.be/o-Rx4O7qKl8

https://youtu.be/f976pgPKs84

https://youtu.be/Q5o6mlVH5IA

Els fets del Palau de la Música de Barcelona, 19 de maig del 1960

Campanya: Volem bisbes catalans, 1966

Campanya: Català i escola Renovació pedagògica de la mà de Rosa Sensat

6.1. La crisi política del règim : 6

. LA

CR

ISI D

E LA

DIC

TAD

UR

A

Juny del 1973- Carrero Blanco nomenat president del govern 20 de desembre del 1973- ETA assassina Carrero Blanco Es desencadena la lluita entre:

• immobilistes = Principios del 18 de julio •Oberturistes= Democratització del règim

J.A. Girón de Velasco Blas Piñar

Gener del 1974- Carlos Arias Navarro nomenat president del govern amb el programa “Espiritu del 12 de febrero” però la denúncia dels immobilistes i la malaltia de Franco fan que s’acosti a l’immobilisme

Evidencia la divisió interna i la manca de possibilitats de democratització del règim

Júlia López Valera (Institut Banús)

Assassinat de Carrero Blanco, 20 de desembre del 1973

6.2. L’expansió dels moviments antifranquistes: 6

. LA

CR

ISI D

E LA

DIC

TAD

UR

A

Augment de la conflictivitat social i contestació social: A Catalunya: 1971- l'Assemblea de Catalunya (1971-1977) plataforma unitària antifranquista: “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia” A Espanya: 1974 – Junta democrática de España ( CCOO i altres partits democràtics) 1975 – Plataforma de Convergéncia democrática (UGT i altres partits democràtics) 1976 – Platajunta (unió) Augment de la violència i enduriment del règim: Atemptats i segrestos d’ETA, FRAP i GRAPO 1974 – Execució de Salvador Puig Antic (jove militant anarquista) 1975 – Instauració d’un estat d’excepció permanent 1975 – Execució de dos activistes d’ETA i tres del FRAP malgrat les peticions internacionals d’indult

Júlia López Valera (Institut Banús)

Júlia López Valera (Institut Banús)

6.3 La mort del dictador :