Koúros i Kóre

Títol: Koúros d’Anavyssos i Kóre del pèplum.

Autor: desconegut.

Cronologia: 510 a. C. / 500 a. C.

Tipologia: escultura exempta.

Materials: marbre / marbre policromat de Paros.

Estil: grec arcaic

Tema: votiu o escultura funerària.

Localització: Museu Arqueològic Nacional (Atenes) / Museu de l’Acròpoli (Atenes).

Fitxa tècnica

Obres de la mateixa època

Koúros de Súnion (segle VII a. C.)

Cleobis i Bitó (segle VI a. C.)

Obres de la mateixa època

Mite o realitat

Segons explica la mitologia grega, Dèdal* va aprendre l’oficid’escultor a Egipte i posteriorment va treballar a Creta.Aquestes mateixes fonts, també expliquen que les sevesescultures foren les primeres a caminar, per la posicióavançada d’una de les cames.

*Era un arquitecto y artesano muy hábil, famoso por haber construido el laberinto de Creta

Aquesta llegenda concorda perfectament amb les dadeshistòriques que parlen de contactes comercials i culturals ambOrient i viatges per la vall del Nil a partir del segle VII a. C.

En aquests viatges, els grecs van poder veure les estàtuescolossals egípcies, les característiques principals de les quals -moviment d’una extremitat inferior, rigidesa, simetria ifrontalitat- coincideixen, més enllà del mite, amb les delKoúros d’Anavyssos i la Kóre del pèplum.

Descripció formal

Ambdues escultures presenten unescaracterístiques formals comunes: lasimetria, la frontalitat i l’ús de la geometriaper determinar certs elements corporals.

Pel que fa a la simetria, s’observa en lesfigures la possibilitat d’establir un eix centralque divideix l’estàtua en dues meitatsexactament iguals, a excepció de la posiciódel braç en el cas de la kóre, i de la camaavançada en el cas del koúros. Precisament,aquests dos elements diferencials són elsque trenquen la rigidesa dels altreselements corporals.

Un altre aspecte destacat és l’actitud hieràtica que mostrenambdues figures i que és determinada per la posició frontaldel cos i del rostre, ajudada per la disposició del pèplum otúnica, en el cas de la kóre, que fa que els plecs caiguintotalment en vertical.

Descripció formal

el llavi superior aixecat que mostrava l'anomenat «somriure arcaic»

També cal remarcar les restes depolicromia que conserva la figurafemenina, tant als cabells, com alrostre o al brodat de la túnica, quetestimonien la presència de coloracióen l’estatuària grega ja des de l’inici.

L’element geomètric, utilitzat amb unaevident voluntat desnaturalitzant,s’endevina ràpidament en la formació dela cabellera de la kóre, en algun detall delrostre (com els ulls ametllats), en el torso en els relleus a la roba.

Descripció formal

Funció i Significat (Koúros)

Durant la Grècia arcaica, la figura masculina atlètica despullada–tal com es practicava l’esport llavors- va ser esculpida ambmolta freqüència. Aquest tipus d’estàtues, anomenadeskoúroi, moltes vegades han estat identificades erròniamentamb l’imatge de déu Apol·lo o, de vegades, amb el retrat fideld’alguna persona important. No obstant això, i segons lesfonts escrites conservades, eren representacions que es feien,generalment, en honor dels grans atletes guanyadors alsimportants jocs d’Olímpia.

Tanmateix, segons consta a lainscripció esculpida a la base, elKoúros d’Anavyssos, a més decommemorar una victòria esportiva,també va ser l'estàtua funerària fetaen honor del jove Kroisos, mort encombat.

La paraula grega kóre (plural kórai) significa donzella. Segonssembla, en l’època arcaica, aquestes dones es dedicaven alculte. Solien portar una fruita, una flor o un animalet en unamà i sempre es representaven vestides.

Funció i Significat (Koré)

Models i influències

L’escultura grega arcaica es desenvolupà apartir de l’evolució d’uns referents propis, lesxòana, imatges primitives anteriors al segleVII a. C., i de la influència de l’estatuàriaegípcia. Les xòana eren escultures en fustacaracteritzades per la rigidesa i la geometriaformal. Quant a la influència egípcia,l’escultura grega n’imità aspectes com lamonumentalitat o el moviment del’extremitat inferior, i la tècnica de la talla enpedra. Tot i això, l’escultura grega presentaalgunes novetats respecte a l’art egipci, comara la nuesa (en el cas dels koúroi) i el fet deno utilitzar un suport posterior.

L’escultura arcaica mostra una evolució cap al naturalisme ianticipa amb això una de les característiques essencials del’estatuària clàssica dels segles V i IV a. C.

Models i influències