Nutrició i dietética I

UdA/EI/Sara Esqué

ALIMENTACIÓ D’1 A 3 ANYS Objectius: - Potenciar i refermar la variabilitat i diversificació d’aliments, gustos i textures - Oferir diferents presentacions i preparacions culinàries dels aliments - Mantenir un ritme de creixement i desenvolupament del nen correcte, físic i

mental Necessitats nutricionals: Època en què varien notablement les necessitats i desenvolupament segons el nen, per tan l’alimentació també variarà i s’ha d’adaptar a cada nen. Energia, 1300kcal/dia. 50-55% HC, 30-35% greixos i 15% proteïnes Es calcula 100kcal/kg/dia Atenció especial a determinats elements químics, Ca (augmentar ingesta de làctics), Fe (sobretot carn). Dieta equilibrada i variada, permet aportar tots els nutrients bàsics, sense carències ni excessos. Característiques de l’edat: Important desenvolupament i maduració psíquica i motora. Disminueix la dependència del nen als pare, cert grau d’autonomia. Etapa de consolidació dels hàbits alimentaris, diversitat d’aliments i adaptació als costums de les persones adultes. Potenciar educació alimentària i de valors des de la família, i tenir en compte que l’escola també continua aquesta tasca. Orientació familiar i col·lectiva, des de professionals de la salut, per promoure estils de vida saludables pel nen i també per la resta de membres de la família i escola. Modificacions alimentàries, segons grups d’aliments : Farinacis: A partir de l’any, oferir cereals d’esmorzar amb llet, sense edulcorants naturals ni artificials. En substitució dels purés de cereals. Canvi de textura i presentació. És important introduir aquesta aliments, cereals i pa i altres (briox, galetes,...), per esmorzar i berenar, i variar les presentacions i acompanyament durant els dies de la setmana. Patata i tubercles, formen part de la meitat del plat de verdura, també en forma de puré. Llegums senceres, a partir dels 2 anys, per difícil digestió. Abans dels 2 anys es poden oferir en petites quantitats a la verdura, xafades o triturades i si pot ser sense pell (flatulències, indigestió). Mereix destacar que les llegums són aliments rics en proteïna d’origen vegetal, encara que no són considerats una proteïna completa, ja que presenta carència d’un aminoàcid essencial (metionina). Si es preparen amb cereals o patata (deficitaris en lisina), es complementen obtenint proteïna d’alt valor biològic, completa. Pasta, inicialment de petit tamany i augmentar-lo progressivament.

Nutrició i dietética I

UdA/EI/Sara Esqué

Pasta i arròs es poden oferir 2 cops/setmana, com a ració. Equivalències en HC: 100g pa = 250g patata = 75 arròs o pasta en cru = 100g llegums crues = 75g torrades o cereals d’esmorzar = 60 g galetes tipus maria. Verdures i hortalisses: 2 racions/dia, de 75-100g en cru, preferentment cuites en poca quantitat d’aigua o al vapor (per aprofitar gran quantitat de vitamines). Es poden utilitzar com a guarnició i colorejat dels plats. Amanida, en trossets petits (enciam trossejat, pastanaga ratllada, tomàquet sense pell ni llavors,...). Fruites: Fresques i madures, per aportar el màxim de micronutrients. Les fruites potencialment al.lergèniques millor introduir-les a partir dels 18 mesos. Sucs de fruita, millor no comercialitzats, beure recent preparats i millor al matí o tarda, com a suplement. Carn, peix i ous: Preferiblement carn magra, exempta de greix visible i pell. Es pot oferir 1 cop/setmana, vísceres, pel important aport en Fe, en substitució de la carn. Embotits, en petites quantitats, 1 cop/setmana, i a partir dels 2 anys. Peix, millor magre i el peix blau fins als 18 mesos no es recomana, tot i així amb moderació i prudència. Marisc i cefalòpodes (calamar, gamba, sèpia,...), a partir dels 2 anys. Ou, 1 o 2 cops/setmana, ració considerada 1 ou. Atenció aliments preparats amb ou (flam, natilles,...) Equivalències en proteïna: 50g carn = 1 ou = 60g peix = 40g pernil Llet i derivats: Aport diari entre 500 i 600ml/dia llet sencera de vaca o llet de continuació, segons tolerància. Alguns nens segueixen amb lactància materna, es convenient respectar-ho, però ser conscients que el nen ha d’anar provant altres aliments. En alguns nens no són capaços de beure llet, es convenient introduir la llet en forma de puré, sopes o postres làctics (iogurt, llet fermentada, formatge fresc o curat, “petit suisse”,...). Equivalències en contingut de calci: 1 got llet sencera = 2 iogurts = 40g formatge semicurat = 125g formatge fresc = 2 unitats de formatge per fondre. Es recomana a partir dels 2 anys, consumir llet en tassa i no en biberó. S’ha observat relació entre els nens que utilitzen de manera perllongada el biberó i l’aparició de càries, especialment en les peces dentàries superiors per acumulació de residus alimentaris en major quantitat respecte el consum en cullera. Condiments: Consum moderat de sal. Ús d’oli d’oliva, si és possible verge, per cuinar i amanir, per l’alt contingut en vitamina E.

Nutrició i dietética I

UdA/EI/Sara Esqué

Es pot utilitzar, amb poca freqüència, salses tipus beixamel o de tomàquet, però sempre és millor presentar els aliments de manera natural. De manera ocasional es pot utilitzar maionesa, però en quantitats molt petites. Convé evitar condimentar els plats amb nou moscada, clau o pebre. Millor utilitzar all, julivert, llorer o romer. Sucres i dolços: La incorporació de sucre als aliments no és necessària, és opcional i en tot cas, afegir-hi una cullerada tipus cafè com a màxim. Els nens han d’acostumar-se a consumir els aliments de forma natural, així obtenen diferents sabors i no afegeixen calories buides als seus àpats. Es poden consumir, amb poca freqüència, aliments dolços d’elaboració simple, com galetes, brioix, magdalenes,..., sempre i quan siguin pobres en greix. També es pot admetre el consum ocasional de melmelada, compota i codonyat. Evitar el consum de caramels, sobretot si contenen sucre. Es desaconsella el consum de xocolata abans dels 2’5-3 anys, i després amb moderació. Millor si es consumeix amb pa. En format pols de cacau, es pot afegir al làctic a partir dels 18 mesos. El consum moderat d’aquest aliment es degut a l’adició de sucre per la seva elaboració, tot i ser conscients que el cacau és una font de ferro, notable. Recomanacions per afavorir l’alimentació del nen de 1 a 3 anys: - No forçar l’alimentació ni aplicar càstigs, així aconseguirem reforçar una

conducta negativa. - Oferir 4 àpats al dia i un suplement làctic. - Alguns cops el nen té dificultat per mastegar i deglutir alguns aliments

(carn). Intentar no angoixar-se per la inapetència del nen, respecte l’apetència durant la lactància.

- Afavorir ambient tranquil i de plaer durant els àpats. - No oferir altres aliments en substitució de certs aliments que el nen rebutgi.

Aquest fet afavoreix comportaments de desitjos. - Utilitzar diverses presentacions i coccions, d’un mateix aliment. No convé

abusar dels fregits. - Recomanar higiene bucal després de cada àpat, amb aigua i raspall suau.

L’ús de pasta dentífrica adaptada per a nens s’aconsella a partir dels 3 anys. Es recomanable començar a fer revisions odontològiques.