TEMA 3.ART ROM.

Index1.- Cronologia de la civilitzaci romana.2.- Expansi territorial.3.- Antecedents: els Etruscos. 4.- Trets culturals de la civilitzaci romana.5.- Arquitectura romana: religiosa, civil i domstica.6- Escultura romana: retrat realista i relleu histric.7.- La fi de lImperi rom i laparici del Cristianisme.

LExpansi terriotorial: LImperi rom.

1.- CRONOLOGIA BSICA DE LA HISTRIA DE ROMAMONARQUIA.(753-509 a.C.) Sota domini etrusc.

REPBLICA. ss. III-I a.C. (509-31 a.C.)

IMPERI. ss. I a.C. V d.C. (31 a.C. 476 d.C.)

Edicte de Tessalnica 391 d.C. Conversi al Cristianisme.

395 d.C. Mor lEmperador Constant. Divisi de lImperi: Imperi rom doccident i Imperi Rom dOrient.

2.- LEXPANSI TERRITORIAL.

La Mediterrnea en temps de la Repblica de Roma.

Enfrontament entre romans i cartaginesos: la II Guerra Pnica

Els temps de Juli Csar: a la fi, la Roma Imperial.

3.- ANTECEDENTS: ELS ETRUSCOS.Poble indgena de lactual Toscana.Comerciaven amb els grecs, sabins i llatins.La seva poca desplendor sn els ss.VII i VI a.C.Lart etrusc sempre est relacionat amb les creences religioses i els rituals funeraris.Culturalment rep influncia de lart grec arcaic.

3.1.- Larquitectura etrusca.El temple etrusc es construia sobre un podium elevat al que noms es podia accedir per una escalinata frontal, que definia amb claredat una faana frontal.

Larquitectura etrusca utilitza columnes dordre anomenta tosc: daspecte robust, fust llis i amb o sense basa.

Larquitectura etrusca tamb introdueix ls de larc i la volta en arquitectura

Tombes de Certeveri.

3.2.- Lescultura etrusca. Es va realitzar en argila i bronze.

La quimera.Sarcfag dels esposos de Cerveteri.

En lescultura etrusca es denota influncia de lescultura grega arcaica. Encara que, a diferncia daquesta que tendeix cap a la idealitzaci, lescultura etrusca tendeix cap al REALISME.

bronzeincrustacions (pasta vtria i vori)influncia grega en cabells i barbamirada penetrantnas llarg i ganxutsolcs molt ben marcatsgran realismepmuls ossisEs pensa que aquest cap formava part duna esttua de considerables dimensions. Actualment el cap s damunt dun bust del Renaixementvoluntat deternitzar i glorificar el primer cnsol de la Repblica romana

terracota policromadasarcfag / urna cinerriatnica llargaklin actitud tranquilla i serenaescena plena de tendresators nucames quasi atrofiadespetit capitell sabates acabades en punxasomriure arcaicgestualitat de les manspossible flasc de perfummulleresps barret

Els romans van ser PRCTICS en arquitectura; van ser la primera civilitzaci denginyers.

El tret ms particulat de la seva escultura s el REALISME.

Van posar lart al servei del PODER de lEstat.4.- TRETS CULTURALS DE LA CIVILITZACI ROMANA

INFLUNCIES CULTURALSGREGUESETRUSQUESBust de Lucius Iunius Brutus.Maison Carr (Nimes)

Les calades romanes.

5.-ARQUITECTURA ROMANA.

5.1.- El sistema constructiu rom.5.2.- Arquitectura religiosa: el temple.5.3.- Arquitec civil i ldica: teatre i amfiteatre.5.4.- Obres denginyeria: vies, urbanisme, aqeductes i ponts.5.5.- Arquitectura commemorativa: arc de triomf i columna commemorativa.5.6.- Arquitectura domstica: la domus romana.

Urbanisme rom.Urbanisme hipodmic.Foro: espai central.Cardo i Decumanus: principals carrers.Fundacions sobre campaments militars.

Forum Rom.Vocabulari de tema: Forum, Baslica, Banys, Cardo, Decumanus, Teatre, Anfiteatre, Circ, Arc de Triomf, Columna commemorativa i Aqeducte.

5.1.- El sistema constructiu rom:

ORDRES ARQUITECTNICSDRICJNICCORINTITOSCCOMPOSTAtenci: fust llis o amb arestes.

MATERIALSMORTER

COMBINACI TOTXA-PEDRA

RECOBRIMENTS MARBRE

ELS MURS

COBERTURES.ARQUITECTURA DE VOLTA. ARC DE MIG PUNT, VOLTES I CPULES.ARQUITECTURA ARQUITRABADA: SOSTRES PLANS

IMITACI DECORATIVAREVOLUCI ESTRUCTURALDe Architectura. Vitrubi.

5.2.- Arquitectura religiosa: el temple rom. PODIESCALA DACCS FRONTAL.ACCS PRINCIPAL I FRONTAL.COLUMNES ADOSSADES. CULTE INTERIORAMPLIACI DE LA CEL.LA A TOT EL PERMETRE DE LA PLANTA.

Maison Carr (Nimes)

columnes adossades pseudoperpterpdium i prtic hexstilcolumnes dordre corintitimp sense ornamentaciarquitravatteulada a dues vessantsescalinataprtic hexstilnao o cellapdiumpronaoEl va fer construir Agripa, m dreta de lemperador August, que es va encarregar dorganitzar la infraestructura de la Gllia. El temple fou erigit en honorar de lemperador August i de la seva famlia, estava dedicat a les divinitats romanes i a Gai i Luci Csar, nts dAugust i fills de la seva filla Jlia i dAgripa.August

El Pante dAgripa

PLANTA

VOLUMETRIASECCI

Agripaporxo o prticoctstil rectangular arquitravatinscripci de lamtic temple dAgripanau central amb accs a la zona cupuladacolumnes de granit egipci amb base de marbre blanccapitells corntisabsisNaus lateralsfront

LCUL O LLENTERNA.

VISTES INTERIORS

Murs de ma i opus ceamenticum revestit de marbre Tomba de Rafael

PANORMICA INTERIOR

Teatre Marcellus. Roma5.3.- Arquitectura civil i ldica: teatre i amfiteatre.

Teatre rom. Turquia

Teatre rom d Orange: scaena

Plantes de teatre rom i grec

LAMFITEATRE FLAVI. O COLOSSEU.

Colosseu: exterior

Planta ellipsoidalcveaarenaVuitanta accessosprimer nivell dordre dricsegon nivell dordre jnictercer nivell dordre corintitic o quart nivell (estructura massissa)Sistema esglaonat de galeries amb voltesvomitoria

5.4.- OBRES DENGINYERIA

XARXA VIRIA. Ves i mil.liarisURBANISME HIPODMICCARDO I DECUMANUSFRUMAQEDUCTESCLAVEGUERAMPONTS.

AQEDUCTE DE SEGVIA

AQEDUCTE DE LES FERRERES

AQUEDUCTE DE NERJA

PONT ROM DE CORDOBA

PONT DALCNTARA

Arcs de triomf i Columnes commemoratives.5.5.- Arquitectura commemorativa.

ARCS DE TRIOMFA MITJAN CAM ENTRE ARQUITECTURA I ESCCULTURA.

FUNCI CONMEMORATIVA.

HONOR DE LSPQR

DESFILADA TRIOMFAL

Arc de Titus

Arc de Ber

Arc de Constant

COLUMNES CONMEMORATIVESFUNCI CONMEMORATIVA .

FUNCI FUNERRIA: ALBERGAR LES CNDRES DE LEMPERADOR.

MONOLTIQUES O NO.

ESCULPIDES AMB ESCENES DE CAMPANYES MILITARS:EN ESPIRALSENTIT NARRATIUENMARCAMENT PAISATGSTICCORONADES AMB UNA ESCULTURA DE BROZE DE LEMPERADOR.

Frum de Traj

Fust de cent peus romans (29,78 m.) 12 tambors de marbre 4 m. dimetrecoronada antigament per lesttua de Traj (actualment per la de Sant Pere)relleus narratius de forma helicodal

capitell dricbase en forma de dau amb una cambra interior i una escala de cargol que puja fins a la part superior40 m. dalada

COLUMNA TRAJANA. ROMA.

Columna de Marc Aureli

5.6.- Arquitectura domstica.Analitzem la vivenda de les classes patricies.Organitzada al voltant dun o ms patis oberts.La casa queda a linterior de lespai, deixant els espais exteriors per als comeros o tabernae.Compluvium i Impluvium: per recollir laigua de la pluja.Cubiculum: estances dus privades.Lararium: altar dels dus lars (els avantpassats).Tablinium: estana principal: per rebre les visites.Decoraci: mosaics al terra i pintures a les parets.

Pompeia: vista aria i interior duna domus.

L'Emperador Justini (St. Vital de Ravenna)

El mosaiccal/ guix/ mortersuporttesellesOpus tessellatumOpus sectileOpus vermiculatumOpus vermiculatumteselles

Mosaic rom de tipus geomtric

Mosaic figuratiu: els actors.

TIPUS DESCULTURES.ESCULTURA EXEMPTARETRATS DE BUST.RELLEUS HISTRICS.ESCULTURES EQESTRES.

6- Escultura romana.

FUNCIONS

DECORACI EDIFICIS URBANS. FUNCI ESTTICA.

LEGITIMAR EL PODER. FUNCI PROPAGANDSTICA.

ESTATUA EQESTRE DE MARC AURELI.

MUSEI CAPITOLINI, ROMA

ESCIPICAP DE BOSTON

ADRI SNECA

RELLEU HISTRICTEMA: GESTES IMPERIALSFUNCI: PROPAGANDA DEL PODER i HISTRIA DE ROMA.CARACTERSTIQUES FORMALS:CARCTER NARRATIU (com si fssin vinyetes)ENMARCAMENT ARQUITECTNIC O PAISAGSTIC.PERSONATGES REALS I IDENTIFICABLES.INTERPRETACI FCIL I CLARA.

Fust de cent peus romans (29,78 m.) 12 tambors de marbre 4 m. dimetrecoronada antigament per lesttua de Traj (actualment per la de Sant Pere)relleus narratius de forma helicodal

capitell dricbase en forma de dau amb una cambra interior i una escala de cargol que puja fins a la part superior40 m. dalada

Traj- 155 escenes - ms de 2500 figures - Traj hi s representat 70 vegadesguerra contra els dcis: primera guerra dcia 101-103 i segona guerra 107-108

Campanya contra els dacis (Columna de Traj)

Columna Trajana

Columna Trajana

Sarcfag (s I dC)

Sarcfag (s II dC)

Sarcfag Ludovisi (s III dC)

Ara Pacis dAugust

Tres elements= TERRA-AIRE- AIGUA Simbolitza la prosperitat en lpoca dAugustPersonatges reconeixibles.

Reconstrucci Palazzo Fiano a RomaRegistre inferior amb decoraci vegetal de fulles dacantRegistre superior amb relleu narratiuGreca

altarrecinte descobertpdiumrampa esglaonadaaccs faana orientalporta a la faana oestsenefa amb decoraci de fulles dacantrelleus narratius

Crnica en imatges dun fet important en la vida de Roma 4 juliol 13 aCRelleus commemoratius de la pau i prosperitat assolides en el temps dAugustFa servir models grecs per explicar i expressar idees romanes: Fris de les PanateneesProcess: August-oficials dAugust- familiar dAugust-Senat-dones i nens de la cort dAugustRetrats coneguts Temps concret

Disposici continuada dels personatgesProfunditat= ms a prop ms volum = ms lluny menys volum = ms a prop ms granMoviment= varietat de posicions Process: August-oficials dAugust- familiar dAugust--Senat-dones i nens de la cort dAugust-primera vegada que en un monument pblic sn representatsPersonatges important primer terme

AUGUST DE PRIMA PORTA.MUSEI VATICANI.

Cpia en marbre de Carrara dun original de bronze2 m. apxDempeusCom un general victorisCapot roig de generalCuirassa molt cenyidaDescal, original calat Eros/Cupido i dof de VenusCeptreMostrava insgnies de la legi / Gest de comandamentCONTRAPPOSTO Pes equilibrats la romanitzaci del Dorfor de Policlet

Retrat idealitzat ple de serenitatCabell arrissatRelleu narratiu de les gestes de lemperador i dels seus deus protectors

Divisi de lImperi Rom.7.- La fi de lImperi rom i laparici del Cristianisme.

Crist amb Sant Pere i Sant Pau.Relleu en marbre del sarcfag de Junius Bassus, c.389 d.C.

Cripta de Sant Pere (Roma)