30
Budisme Una gran filosofia

Budisme 12 13

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Budisme 12 13

BudismeUna gran filosofia

Page 2: Budisme 12 13

Localitzat principalment en els països Sud-est asià tic: L’Índia, la Xina i el Japó.

Page 3: Budisme 12 13

Siddhartha Gautama

Naixement

Page 4: Budisme 12 13

Infància, adolescència i joventut

Page 5: Budisme 12 13

El gran canvi

Page 6: Budisme 12 13

La recerca

Page 7: Budisme 12 13

El Despertar o Il·luminació

Page 8: Budisme 12 13

Difusió de les ensenyances

Page 9: Budisme 12 13

Nirvana final

Page 10: Budisme 12 13

Tres Grans Joies del Budisme

• El Buda

• El Dharma

• La Sangha

Page 11: Budisme 12 13

El DharmaEnsenyances de Buda

El Camí Intermedi o Camí Perfecte

Page 12: Budisme 12 13

Les Quatre Nobles Veritats

Dharma

Primera veritat: Podem dir que és la constatació . • Tot és dolor i sofriment .

Segona veritat: Podem dir que és la reflexió . • La causa que genera el patiment és el desig .

Tercera veritat: Podem dir que és la solució .• Si eliminem el desig eliminem el sofriment .

Quarta veritat: Podem dir que és la mètode .• El camí que condueix al nirvana és el Noble camí o Sendera òctuple dels vuit passos.

Les Quatre Nobles Veritats

Page 13: Budisme 12 13

Dharma

1) Veure les coses de manera apropiada.2) Raonar de manera apropiada.3) Parlar de manera apropiada. 4) Obrar de manera apropiada.5) Guanyar-se la vida de manera apropiada.6) Esforçar-se de manera apropiada.7) Mantenir l'atenció mental de manera apropiada.8) Meditar de manera apropiada.

Sendera òctuple dels vuit passos

Page 14: Budisme 12 13

Nirvana

La paraula “Nirvana ” deriva d’un verb que significa “bufar fora ”. El seu significat literal és el d’extinció. És la meta de qualsevol persona religiosa budista .

S’utilitza per expressar l’estat

en el que ja no es pateix el

desig. El Nirvana no és la

Pot experimentar-se en vida mitjançant la meditació, però és després de la mort que hom pot arribar, entrar en el nirvana i acabar amb els cicles de mort i reencarnació.

desig. El Nirvana no és la

desaparició de la vida, l’única

cosa que pretén és eliminar les

passions negatives, que només

condueixen al dolor i la

sofriment.

Page 15: Budisme 12 13

La SanghaPersones que es dediquen a estudiar, practicar i t ransmetre el dharma

Page 16: Budisme 12 13

També anomenat Petit Vehicle, s’ha estès a Sri Lanka , a Birmània , a Tailàndia , a Cambotja i a Laos .

Branques del Budisme: Budisme Theravad

És la branca conservadora i més primitiva del budisme . Diuen que tenen els textos sagrats més antics (llengua pali) i més propers al que el Buda va predicar .

Donen una gran importància als monjos . Els monjos fidels a les monjos . Els monjos fidels a les tradicions vesteixen túniques de color safrà , recordant el color de la llum , romanen solters i tenen unes regles de disciplina molt estrictes , com no fer més que un àpat al dia abans de migdia.El monjo estudia, treballa i medita. Els laics li proporcionen menjar, refugi i roba; a canvi, ells els ofereixen el millor que tenen: la possibilitat de guanyar dharma per a la propera reencarnació.

Page 17: Budisme 12 13

Branques del Budisme: Budisme Mahaiana

També anomenat Gran Vehicle. És la branca majoritària del Budisme i es practica a la Xina , el Tibet , el Japó , a Corea , a Taiwan i a Vietnam .

Creuen que tothom amb esforç potarribar al despertar, a lail·luminació a ser buda i sensehaver de ser monjos .

Però l'ideal principal del budismeMahaiana és el bodhisattva “esser desaviesa ”, una persona que pot ser unmonjo o no, però que, tot i poder haverentrat en el nirvana després d'haverassolit el despertar, decideix tornaral món per ajudar els éssers vius ,mogut per l'amor i la compassió capals altres.

Page 18: Budisme 12 13

Branques del Budisme: Budisme Tàntric

Aproximadament cap al segle V dC , a l’Índia , va aparèixer aquest tipus de budisme, també anomenat Vajraiana .

De fet aquest budisme no és més que el Budisme Mahaina al qual s’afegeix una nova tècnica per una nova tècnica per aconseguir la il·luminació: el Tantra .

El Tantra són escrits que contenen les tècniques per arribar a la il·luminació .El tantrisme comprèn una sèrie de creences i pràctiques que els mestres, ano menats gurus , expert en l’ús de les escriptures, transmeten als s eus deixebles, de manera que només aquestes persones poden comprendre .Els tantres utilitzen mantres (fòrmules sagrades amb un significat profund), mandales(dibuixos, pintures amb simbolisme religiós determinat) i mudres (gestos simbòlics).

Page 19: Budisme 12 13

Paraula o conjunt deparaules que tenen unavibració especial i queindueixen a un estat deconsciencia deferent enla persona que el recita.Els mantres s’utilitzengeneralment en lameditació. Escritanormalment en sànscrito en tibetà, encara que

Mantres

Om Mani Padme HumEn budisme tibetà es pensa que recitant aquest mantra de Chenrezig, “Om o en tibetà, encara que

també podem utilitzarmantres en el nostrepropi idioma. Es diudels mantres quedissolen les impuresesi aporten llum.

En budisme tibetà es pensa que recitant aquest mantra de Chenrezig, “Om Mani Padme Hum” , ja sigui a viva veu o mentalment per a un mateix, invoca la poderosa i benvolent atenció de Chenrezig, l'expressió de la compassió de Buda. Es diu que veure el mantra escrit té el mateix efecte.

Om Orgull

Ma Enveja / Luxúria por el entreteniment

Ni Passió / desig

Ped Estupidesa / prejudici

Me Pobresa / desig de posseir

Hun Agressió / odi

Page 20: Budisme 12 13

Mandala

Page 21: Budisme 12 13

Mudra significa “ gest ”.Tant en el budisme com enl‘hinduisme els gestos deles mans serveixen persimbolitzar moviments del'esperit i per tant sóncabdals per expressar elsignificat del dharma. Lamajoria d'aquests gestosde les mans -mudra-poden observar -se en

Mudres

• El polze i l’índex simbolitzen la roda i per tant e l mateix dharma. • Les mans cap a dalt i obertes signifiquen l'ensenya ment de la doctrina.• Les mans obertes assenyalant cap a baix són un gest de generositat i donació.• Les mans recollides damunt la falda indiquen medita ció.

poden observar -se enrepresentacions de Buda.

Page 22: Budisme 12 13

Els mudres del ioga poden tenir efectes de gran abast, tant en la curació, i l'equilibri, la nostra ment i cos, i també ampliar la nostra consciència espiritual.

Es diu que aquest mudra és boper reduir el pes corporal i elcolesterol.

Es diu que aquest mudra per ser beneficiós per als dolors corporals derivats dels músculs,

ossos, articulacions.

Page 23: Budisme 12 13

Branques del Budisme: Budisme Tibetà

El Budisme Tàntric va penetrar al Nepal , la Xinai el Japó , però las seva màxima expressió va tenir lloc al Tibet i és conegut amb el nom de Budisme Tibetà o Lamaisme .

Els budistes tibetans creuen que certes persones amb un gran desenvolupament espiritual poden tornar després de morir i escollir la seva reencarnació. Se'ls reconeix perquè se'n recorden de la seva vida passada i identifiquen objectes que van ser abans seus.

El cap visible d’aquest budistes és el Dalai Lama expressió que significa “oceà superior de saviesa ”.

Actualment és la branque més extesa en l’occident.

Page 24: Budisme 12 13

Dalai Lama

“El més sorprenent del’home occidental és queperd la salut per guanyardiners i desprès perd elsdiners per guanyar salut.Al pensar ansiosamenten el futur no gaudeixdel present, i no viu ni elpresent ni el futur.”

Page 25: Budisme 12 13

Textos sagrats

Són la recopilació dels ensenyamentsdirectes del Buda. Es divideixen en tres grups, que reben el nom de Tripitaka ‘tres cistells’ i recullen els tres ensinistramentso ensenyaments principals del budisme: l’ètica, la concentració i la saviesa.

Sutra

Shastra Són els comentaris dels textos del Buda fets pels seus deixebles.

Page 26: Budisme 12 13

Stupes

Són edificis de culte que contenen que contenen objectes que han estat del Buda, relíquies d’una persona venerable i en algun cas hi ha stupes que commemorar algun fet important.Té forma semiesfèrica o de campana. Té forma semiesfèrica o de campana. Des del seu centre, s’aixeca un eix que suporta una sèrie de disc superposats com ombrel·les. Generalment apareix dins un recinte emmurallat.La stupa simbolitza la volta del cel que gira al voltant de l’eix del món. L’ombrel·la o sèrie de discs que s’alcen en el cim són símbol del poder del Buda i la seva doctrina.La circumval·lació de la stupa és considerada com una ajuda en la oració.

Page 27: Budisme 12 13
Page 28: Budisme 12 13

Pagoda Pagoda

A la Xina i a L’Extrem Orient l’stupa va augmentar la seva altura i esveltesa, incloent-hi diverses taula des, i va agafar el nom de pagoda. Conegudes especialment a la Xina i al Japó. Tenen forma d’una gran torre d e pisos. A més de servir per guardar-hi relíquies o f ins i tot, com a tombes de algun mestre budista, es pensa que les pagodes a la Xina protegeixen la comarca en la qual han estat construïdes, i el seu emplaçament s’escollia amb una gran minuciositat.

Page 29: Budisme 12 13

Simbols del Budisme: la roda

La roda és un emblema del Dharma(ensenyances de el Buda). Ésrepresentat com una roda de carrode vuit radis que representen laSendera òctuple dels vuit passos,també, es pot representar, per uncercle format per les puntes delpolze i de l'índex juntes, que significala perfecció, que no té ni principi nifi.

Page 30: Budisme 12 13

El Buda coronat

Les imatges del Buda tenen, al llarg dels temps, atributs especials: allargament cranial per indicar poder espiritual i mental superior .

Simbols del Budisme: Buda

El Buda assegut i meditant

El Buda es troba assegut en les postures de meditació o d'Il·luminació. Les seves mans resten unides, els palmells davant del cos i la seva expressió és de pau suprema.