LPOCA CLSSICA(500-328aC)Lenides a les Termpiles, Jean Louise David

Guerres Mdiques

Segle dor de Pricles

Guerra del Peloponns

*

Limperi persa

A mitjans del s VI aC limperi persa ocupava un extens territori. La seva presncia suposava una amenaa per als pasos vens. Estava integrat per una gran quantitat de pobles, cultures i llenges, sense cohesi econmica ni militar. El territori estava dividit en districtes governats per strapes, delegats del rei encarregats de recaptar-ne els tributs.Lexrcit persa, tot i que nombrs, era poc eficient per la manca de cohesi interna.

2. Conflictes previs: la revolta de la Jnia

Lany 546 aC, el rei persa Cir el Gran va conquerir les ciutats gregues de la Jnia, intentant aix ampliar les fronteres del regne fins al Mar Egeu.

La prdua de la seva independncia va tenir terribles conseqncies econmiques pels jonis (interrupci del comer maritim que abans controlaven, pagament de tributs al rei persa, etc.). A ms, el perses, per tal dassegurar-se el control sobre aquestes ciutats, van imposar tiranies aristocrtiques en contra de la voluntat del dmos.

Cap al 500 aC, els jonis de la ciutat de Milet es rebel.laren contra limperi persa. Rpidament la conspiraci es va extendre a la resta de ciutats jniques. Els tirans foren derrocats i es van establir rgims democrtics.

La Jnia

*

Desprs de la insurrecci, els jonis es dirigeixen a Grcia per demanar ajuda. Esparta decideix no intervenir-hi (estava en guerra contra la ciutat dArgos), per Atenes hi envi la flota per fer front a lexrcit persa.

Lexrcit atens fou derrotat a Efes lany 498 aC. Com a conseqncia, decideix retirar-se i no recolar ms la insurrecci jnica. La ciutat de Milet fou conquerida i arrassada pels perses.

El 494 aC les ciutats sublevades van ser derrotades pels perses i es tornaren a imposar tributs. Aquestes ciutats, que havien estat molt prsperes, van entrar en decadncia i cediren el protagonisme econmic i cultural a Atenes.Arquers perses

*

3. Les Guerres Mdiques (490-480aC)

Causes:

- Desprs de la sublevaci de la Jnia, els perses sadonaren del perill que suposava tenir grecs lliures tan a prop de les fronteres del seu imperi.

- Desprs de la destrucci de Milet, els grecs van comenar a preocupar-se per la seva seguretat. Els espartans, que shavien mantingut al marge del conflicte, van comenar a mostrar-se partidaris de la guerra contra els perses.

Lany 492 aC el rei Darios, decidit a evitar noves revoltes, va emprendre la conquesta de tota Grcia. Va enviar-hi ambaixadors exigint aigua i terra, com a smbol de submissi. Atenes i Esparta van refusar-hi.

*

Batalles:

Marat (490 aC)

Termpiles i Artemsion (480 aC)

Salamina (480 aC)

Platea (479 aC)

Mcale (479 aC)

Batalla de Marat (490 aC)

Lloc: plana de Marat, a 40 km dAtenes

Comandants: el rei persa Darios i el strategs atens Milcades

Desenvolupament:

Els perses van desembarcar a Marat. Els atenesos van decidir sortir de la ciutat i fer-los front (els espartans no van participar-hi perqu estaven celebrant unes festes religioses). Els atenesos van derrotar els perses i es van apoderar de 7 naus enemigues. Els perses van perdre 6.400 homes, els atenesos noms en van perdre 192. La resta de vaixells perses es dirigiren directament cap a Atenes. Lexrcit atens va recular rpidament per protegir la ciutat de latac enemic. Els perses no satreviren a desembarcar i salparen.

Aquesta victria va infondre molta moral a les tropes gregues.

*

*

Desprs de la batalla de Marat, els atenesos van tenir clar que la pau no seria duradora. Van entendre que el millor era atacar els perses per mar. Van construir una gran flota, pagada amb la plata extreta de les mines de Lurion. Poc desprs, Atenes ja comptava amb una flota de 180 trirrems.

Els espartans i els atenesos signen una aliana contra els perses. Va sorgir la Lliga Panhel.lnica, capitanejada per Esparta. Des daleshores, el rei espart Lenides es va posar al capdavant de les operacions militars.Trirrem: embarcaci de guerra caracteritzada per tres fileres de bancs de remers superposades a diferents nivells.

*

Batalla de les Termpiles (480 aC)

Lloc: congost de les Termpiles

Comandants: Xerxes, fill de Darios, i el rei espart Lenides

Desenvolupament:

Els perses comptaven amb 200.000 soldats i prop de 1.000 vaixells. Lenides comptava amb 5.000 grecs i 270 vaixells. La batalla va durar 3 dies. Les tropes de Xerxes van avanar pel congost, on es toparen amb els guerrers grecs. A causa duna traici, els perses trobaren un cam cap a la reragurda. Lenides va ordenar la retirada de tots els soldats, excepte 300 espartans, que van morir lluitant. Grcia va quedar indefensa i Xerxes va avanar sense trobar cap resistncia.

Els atenesos, davant del perill, van evacuar la poblaci a lilla de Salamina. Quan arribaren els perses a Atenes, tot i ser gaireb buida, la van incendiar.

*

*

Caminant, vs a Esparta i digues als espartans que aqu jaiem per obeir les seves lleis. (Simnides de Ceos)

*

Batalla de Salamina (480 aC)

Lloc: costes de lilla de Salamina

Comandants: Xerxes i el general atens Temstocles

Desenvolupament:

Lembs provocat pels vaixells perses, que eren molt nombrosos i no podien maniobrar correctament, i la fora i lestratgia de la flota atenesa, van afavorir la victria grega.Desprs de la derrota, Xerxes va decidir tornar a sia i va cedir el comandament de seu exrcit al general persa Mardoni. Aquest va ocupar de nou ltica i els atenesos van haver de refugiar-se un altre cop a Salamina.En aquesta batalla va participar Artemsia, tirana dHalicarns.

*

*

Batalla de Platea (479 aC)

Lloc: plana de Platea, a Becia

Comandants: Mardoni i el rei espart Pausnies

Desenvolupament:

Atenesos i espartans suneixen de nou per derrotar els perses. Els perses van atacar el nucli fort de lexrcit grec, els hoplites espartans, que resistiren latac amb valentia. De nou, la falange hopltica es va imposar als arquers perses. Aix, els espartans van derrotar lltim reducte de lexrcit persa.

*

*

*

Conseqncies de les Guerres Mdiques:

per als perses:

Es va aturar la seva expansi terriorial (lmits al seu imperi)

Encara va seguir sent la principal potncia de lpoca

2. per als grecs:

Les pleis gregues van conservar la seva independncia (les ciutats de la Jnia van recobrar la seva sobirania)

Esl atenesos van confirmar la superioritat de la democrcia com a sistema poltic (derrota de laristocrcia filopersa i instauraci de democrcies a moltes pleis)

Enorme pretigi poltic i militar dAtenes > hegemonia dAtenes a Grcia: va encapalar la Lliga de Delos, que va esdevenir part dun imperi atens.

Esplendor econmic i cultural dAtenes: el segle de Pricles

Enfrontament entre Atenes i Esparta Guerra del Peloponns

*

4. Les fonts histriques

Coneixem amb detall els esdeveniments de les Guerres Mdiques grcies a lhistoriador grec Herodot.

Herdot d'Halicarns (ca. 490-ca. 425 a.C.) va ser considerat, ja per Cicer, com "el pare de la histria", perqu va ser el primer va crear una histria general, d'mbit supranacional. A ms va forjar el terme histria () per referir-se a les seves investigacions i, en concret, a aquelles que tracten sobre els esdeveniments del passat. La seva obra, titulada Histria, consisteix en una investigaci de les causes i el desenvolupament de les Guerres Mdiques entre grecs i perses, des del passat lluny al prxim, abraant tot el mn conegut.

*

5. La Lliga de Delos

Aliana de pleis gregues per a prevenir una possible nova ofensiva persa.

Atenes, que disposava de la millor flota de guerra, la va encapalar. Totes les ciutats membres de la lliga havien de contribuir-hi amb vaixells o amb diners.

El tresor de la Lliga es va establir al temple dApol.lo, a lilla de Delos. Esparta no va voler entrar-hi.

Poc a poc, la Lliga es va convertir en un imperi al servei dels interessos atenesos. Finalment, el tresor de Delos es va traslladar a Atenes.

Encara que els diners eren per a finanar un exrcit com, en la prctica els atenesos hi van gastar la meitat en reconstruir la seva ciutat.Santuari dApol.lo a Delos

*

6. El segle de Pricles (479-431 aC). La pentecontcia.

Sanomena aix el perode de 50 anys viscut a Atenes des del final de les Guerres Mdiques fins al comenament de la guerra del Peloponns.

Es considera lpoca de Grcia ms rica des del punt de vista cultural i artstic.

Lera de Pricles, Phillipp von Foltz, 1853 Molts intel.lectuals i artistes van viure al segle de Pricles: els filsofs Protgoras i Scrates, els dramaturgs Eurpides i Sfocles, el cmic Aristfanes, el metge Hipcrates, els historiadors Herodot i Tucdides, els escultors Fdies i Policlet, etc.Va impulsar la celebraci de certmens teatrals i de les festes de les Panatenees, en honor a la deessa patrona de la ciutat.

*

Pricles fou anomenat strategs i va impulsar una srie de reformes:

Qualsevol ciutad podia ser escollit arcont. Anteriorment, el crrec estava limitat a les classes ms altes.

va establir una modesta retribuci per a tots els ciutadans que formaven part de la Boul i de la Heliea. Daquesta manera volia afavorir una major participaci poltica de les classes ms baixes (thtes).

va restringir la ciutadania atenesa noms als fills de pare i mare atenesos: volia afavorir al dmos enfront de laristocrcia, que acostumava a emparentar-se amb la noblesa daltres ciutats.

Va ordenar traslladar el tresor de la Lliga de Delos a Atenes i va fer servir aquests diners per a finanar grans obres pbliques a la ciutat: la construcci del Parten, els Propileus i daltres templesPricles

Pricles tamb va ordenar la construcci duns murs que comunicaven la ciutat dAtenes amb el port del Pireu i la protegien de setges enemics ( )

*

7. Lacrpolis dAtenes

*

Lacrpolis dAtenes t una alada de 156 m i unes dimensions de 300 de llargria per 150 damplada. Al comenament de les Guerres Mdiques hi havia un temple dedicat a Atena, predecessor de lactual Parten, per els perses ocuparen la ciutat i lacrpolis fou devastada. Quan va acabar la guerra, es van reparar els murs i es va construir el Parten i els Propileus, com nica entrada monumental a lacrpolis.

Quan el visitant travessava els Propileus, topava amb la colossal esttua dAtena Prmachos, obra de Fdies, que tenia una alada d11 m. Una anys ms tard es va construir el petit temple dAtena Nke. Tamb es va aixecar el temple dErection, fams per les seves caritides (escultures femenines que substitueixen les columnes)A lacrpolis hi tenien lloc importants cerimnies religioses, com la process de les Panatenees, que se celebrarava cada 4 anys en honor a la deessa protectora de la ciutat.

*

8. Lart grec dpoca clssica

El tema central s la figura humana, per idealitzada: proporci, bellesa i harmonia (cnon de Policlet).Humanitzaci de lescultura: trets expressius i arrodonits (corba praxiteliana).Materials: pedra, marbre, bronze...Expressi de moviment.

*

ACTIVITATS

Fes un esquema de les principals batalles esdevingudes a les Guerres Mdiques: lloc, comandants i esdeveniments.

2. Enumera les causes i les conseqncies de les Guerres Mdiques.

3. Quins creus que foren els motius de la victria grega sobre els perses?

4. Entrada al bloc:

Costums dels persesEl Parten dAtenesLa festivitat de les PanateneesEls festivals dramticsAspasia, lhetera de PriclesLorigen de la maratArtemsia, tirana dHalicarnsXerxes i el pont sobre el mar del BsforLoracle de Delfos

*

5. Digues el nom i lautor de les escultures dpoca clssica.

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*

*