SETEMBRE DEL 2016

ESCOLA VALL DE NÉSPOLA

Í ndex

1. INTRODUCCIÓ: FONAMENTACIÓ I ARRELS DEL PROJECTE

2. ANÀLISI S DEL CONTEXT

2.1. Ubicació2.2. Usuaris i usuàries de l’espai

3. TTRETS D’IDENTITAT3.1. Concepte d’infant3.2. Concepte de persona acompanyant/educadora3.3. Concepte de família3.4. Principis pedagògics 3.5. Innovació educativa

4. LÍNIA PEDAGÒGICA . CULTURA DE CENTRE

4.1. Objectius del projecte educatiu

4.2. Documentació marc del projecte educatiu4.2.1.Pla de treball4.2.2.Memòria anual4.2.3.PEC (Projecte educatiu de centre)4.2.4.NOFC (Normes d’organització i funcionament de centre)4.2.5.Projecte Lingüístic

4.3. Sortides4.4. Voluntariat o acompanyants dins l’espai4.5. Relació amb les famílies

4.5.1.Reunions 4.5.2.Entrevistes4.5.3.Comunicació diària 4.5.4. Informes (pedagògics i procés de vida)4.5.5.Cartelleres4.5.6.Espai famílies4.5.7.Circulars4.5.8.Jornada de portes obertes

4.6. Relacions externes4.7. Formació permanent

5. METODOLOGIA

5.1. El dia a dia a l’espai d’infància i família5.2. El procés d’adaptació dels infants i les famílies5.3. Ambients de relació i aprenentatge

5.3.1.Espai de joc d’imitació (cuineta i casa)

5.3.2.Espai de moviment/joc motriu

5.3.3.Espai de construccions i joc simbòlic

5.3.4.Jocs de taula/descoberta

5.3.5.Espai de disfresses

5.3.6.Espai de contes i espai tranquil

5.3.7.Espai de trobada/àpats

5.3.8.Zona de descans i dormitori

5.3.9.Zona de canvis de bolquers/higiene

5.3.10. Zona exterior: pati/jardí

5.3.11. Espai de llum

5.3.12. Espai creatiu

5.3.13. Espai d’experimentació

5.4. Projecte de col·laboració Escola la Vall de Néspola i l’espai de criança5.5. L’estona dels àpats5.6. Projecte sistèmic de relació amb les famílies i els infants 5.7. Projecte d’ambients5.8. Documentació pedagògica5.9. La col·laboració entre el personal acompanyant/voluntariat i l’espai

6. ATENCIÓ I CURA

6.1. Menjador:6.1.1.Hàbits i horaris alimentaris6.1.2.Organització del menjador

6.2. Higiene:6.2.1.Hàbits d’higiene dels infants

6.3. Salut: 6.3.1.Documentació sanitària6.3.2.Farmaciola6.3.3.Administració de medicaments

6.3.4.Malalties6.3.5.Períodes de baixa per malaltia6.3.6.Medicació6.3.7.Al·lèrgies6.3.8.Accidents6.3.9.Assegurança de responsabilitat civil

6.4. Neteja del servei6.5. Manteniment6.6. Seguretat6.7. Pla d’evacuació/emergència

7. ANNEXOS

- Document: “Autorització de les famílies per poder sortir de l’espai”. - Document: “Protocol d’actuació i de relació dels acompanyants de l’espai”.- Document: “Llistat de material i distribució dels espais”.- Document: “Material inici de curs”.- Document: “Fitxa dades bàsiques”. - Document: “Una mica sobre tu”. - Document: “Autorització drets d’imatge”.- Document: “Carta de compromís educatiu”.- Document: “Carta responsabilitat estat dels aliments per part de les famílies”. - Document: “Malalties a l’escola. Generaliat”. - Document: “La Farmaciola escolar. Generalitat”.

1.INTRODUCCIÓ: FONAMENTACIÓ I ARRELS DEL PROJECTE

Aquesta escola neix de la necessitat de les famílies de poder oferir als seus fills

i filles una escola sense haver de desplaçar-se del seu municipi. Amb la

voluntat i esforç de les famílies juntament amb el suport i consentiment de

l’ajuntament i el departament d’ensenyament, el curs 2003/2004 i amb 5

infants, es torna a obrir l’escola de Mura.

En un inici aquest és un projecte petit i inestable, pel baix nombre d’alumnes

però sobretot per la inestabilitat en la plantilla que no permet definir un projecte

sòlid i coherent.

L’arribada d’una persona amb plaça definitiva i amb ganes i motivació per tirar

endavant el projecte, permet a l’escola de Mura, començar el procés per arribar

on és ara l’escola actual i a la redacció d’un projecte d’escola més concret, que

la defineixi.

El primer objectiu a assolir és sens dubte l’estabilitat total de la plantilla. Un cop

assolit, es pot començar a definir i concretar el projecte de comunitat educativa,

entre tots.

I l’escola creix i passa de 15 infants a una escola de quasi 50 alumnes.

I l’escola propicia arrelament al poble i a l’entorn proper de Mura i pot potenciar

un projecte educatiu innovador i de qualitat a la comarca del Bages.

2.CONTEXT

L’escola Vall de Néspola, està situada al bell mig del parc natural de Sant

Llorenç de Munt i l’Obac, al municipi de Mura, poble de la comarca del Bages,

situat a 454 metres d’altitud, on hi ha 211 persones empadronades (any 2014) i

238 habitatges censats (any 2011), segonts la web oficial de l’ajuntament.

És una escola rural d’actualment quaranta-vuit alumnes i cinc mestres, que

forma part de la ZER Moianès Ponent. L’escola acull infants de Mura i també

de les poblacions veines de Talamanca i Rocafort.

Actualment ocupa l’edifici de les antigues escoles, un edifici de pedra de dues

plantes, amb capacitat per a 30/40 alumnes, pendent d’ampliar el curs vinent

per a poder abastir fins a 50/60 alumnes.

3.TRETS D’IDENTITAT

3.1 Concepte d’infant

L’infant com a ésser amb unes potencialitats, capacitats i habilitats innates que

en contacte amb l’ambient i amb un acompanyament acurat i respectuós té el

dret de poder-les desenvolupar.

Un infant és una persona capaç de decidir, de pensar, d’expressar, de rebutjar,

de sentir, de participar, d’establir vincles i llaços afectius, de relacionar-se,

d’observar, de jugar, d’aprendre, de crear, escoltar, de ser autònom, de poder

triar, en definitiva, de ser sí mateix en essència.

Un infant ric i capaç, envoltat d’un ambient respectuós i ric en estímuls que

potenciïn cada etapa evolutiva en que es trobi. Un infant té dret a que totes les

seves necessitats afectives, emocionals, físiques, psicològiques, cognitives,

motrius, fisiològiques, etc. Siguin ateses i respectades amb cura, amb un

acompanyament respectuós afavorint un desenvolupament positiu i beneficiós

d’aquestes necessitats abans esmentades, que l’ajudaran a fer, sentir, pensar i

créixer com a persona.

3.2 Concepte de la persona acompanyant/educadora

Entenem que les persones que han de liderar el projecte pedagògic i el dia a

dia amb els infants i les seves famílies, han de tenir coneixements pedagògics i

inquietuds pel que fa a la criança respectuosa, l’educació activa i amb

coneixements de diferents referents pedagògics i psicològics (etapes evolutives

dels infants, tipus de materials i jocs, recursos pedagògics, dinàmiques

familiars, etc) amb eines per poder dur a l’espai uns puntals de qualitat.

Tenir capacitat de lideratge, d’empatia, d’organització, amb estima cap al món

de la infància i la família i amb empenta i il·lusió per tirar endavant aquest

projecte.

Les persones educadores o acompanyants han de tenir capacitat d’escolta,

d’observació, la capacitat d’intervenir quan la situació ho demana i una actitud

de respecte i observació envers el joc i la descoberta de l’infant, sent conscient

que no ha d’interrompre els processos d’aprenentatge, experimentació o de joc

quan la seva presència no és necessària. El paper de l’acompanyant o persona

educadora és el de facilitador d’experiència, propostes i/o espais i materials on

els infants són els responsables del seu propi coneixement guiats a través del

seu propi coneixement, inquietuds i interessos previs.

3.3 Concepte de família

La família és el primer i principal agent socialitzador de l’infant, és la

responsable d’educar i tenir cura dels seus fills i filles. La família és molt

important en el dia a dia del projecte, té tot el dret de participar i sentir-se

inclosa dins l’espai educatiu. Entenem la família com a participativa,

col·laborativa i amb drets i deures dins el projecte. Cada família, com ho és

l’infant, és única, irrepetible i singular, i des de l’espai es vetllarà perquè hi hagi

una relació basada en el respecte, l’acceptació i la fluïdesa. Per l’infant, la seva

família és el més important que té, és amb qui conviu cada dia i amb qui té els

lligams afectius més forts, per això és molt important la bona entesa entre les

famílies i el personal educador, perquè l’infant visqui de manera positiva la

transició de la llar a l’espai de criança tot compartint estones amb altres nens i

nenes.

3.4 Principis pedagògics

La nostra fonamentació pedagògica es basa en un seguit de corrents de

diferents autors i experts en pedagogia, pediatria i psicologia. Aquesta és la

nostra fonamentació a nivell teòric. No ens centrem en un únic corrent i/o

teoria, sinó que n’agafem allò que ens sembla enriquidor per l’infant i ho

adaptem al nostre context i característiques d’infant i d’espai educatiu.

Reggio Emilia, Waldorf, Maria Montessori, Rebeca i Mauricio Wild, Heike

Freire, etc... Són alguns referents per a l’elaboració del nostre projecte, ens han

inspirat en l’organització dels espais i orientat en el nostre fer.

1. Reggio Emilia – Loris Malaguzzi:

Estètica dels espais: l’estètica dels espais és molt important perquè

l’infant es senti relaxat i a gust dins l’espai. Materials naturals, colors

neutres, decoració acurada... són bàsics perquè l’harmonia de l’espai

segueixi una mateixa estètica i l’ambient que s’hi respiri sigui acollidor,

on no hi hagi distraccions i on l’important sigui el material que l’infant

utilitzi per experimentar, descobrir i observar i no un espai ple de colors i

decoració molt cridanera que entorpeixi la serenor i l’ambient acollidor i

neutre que el cervell necessita per acomodar, crear i fer noves

connexions mentre aprèn.

Els Cent Llenguatges de l’infant: cada infant és únic i singular i segons

Loris Malaguzzi, pedagog i fonamentador del projecte de les escoles de

Reggio Emilia (Itàlia), cada infant disposa de cent llenguatges, cent

maneres de viure i veure la vida, cent maneres de relacionar-se,

d’aprendre, d’experimentar, de crear, d’expressar-se.... L’espai i

l’acompanyament han d’estar pensats per respectar i potenciar el

desenvolupament d’aquesta multiplicitat de llenguatges que l’infant

disposa i que té dret a poder-los mostrar tal i com els sent, essent font

d’aprenentatge, de riquesa i de creixement.

Espais d’aprenentatge on es fomenti la creativitat: espais on l’infant

disposi de material per poder deixar anar el seu pensament creatiu. On

pugui exterioritzar allò que passa dins seus a través de l’art. Un lloc on

poder plasmar anhels, sentiments, emocions, desitjos, descobertes... un

lloc on l’infant tingui els mitjans, les eines i els materials per deixar anar

el seu pensament creatiu.

Documentació processos d’aprenentatge: la documentació dels

processos d’aprenentatge, dels processos de vida, de les descobertes,

dels processos generals de l’espai, etc... a partir de fotografies,

filmacions, anotacions,etc Donen validesa al projecte i donen

importància deixant empremta del què s’està fent i treballant dins l’espai

educatiu. La documentació es pot realitzar des de dues intencionalitats:

o Pels infants: solen ser fotografies que documenten processos,

vivències, estones de relació, descobertes... i que es posen a

l’abast dels nens/es dins els mateixos espais, en reculls, plafons,

etc... per donar importància a allò que els infants viuen dins

l’espai, per poder recordar un moment, donar importància a una

construcció, per poder observar quin joc es duu a terme dins

d’aquell espai, etc...

o Pels adults: la documentació dels adults també es centra en

donar importància als processos i pot anar acompanyada de

frases, articles, descripcions on es transmet o es relaciona alguna

cosa de la imatge, del procés, del que volem explicar amb aquella

fotografia o explicació. Als mestres els serveix per documentar

processos, per repensar la seva pràctica, per veure evolucions i

progressos ens els infants, i a les famílies o a la comunitat

educativa, els serveix per poder conèixer què passa dins un

espai, què s’hi respira, quin concepte d’infant es té, què es dóna

importància, etc.

La importància de la comunitat: a Reggio Emilia es dóna molta

importància a la participació i a la col·laboració de les famílies dins el

projecte, ja que també en són part fonamental de l’ànima del què allà s’hi

viu. També es fomenta la col·laboració activa de l’ajuntament del

municipi, ja que els infants són el futur d’aquest. Des del projecte es

fomentarà tant la participació de les famílies com de l’ajuntement, a

través de reunions, festes, col·laboracions, traspàs a través d’informes,

documentació gràfica, xerrades, etc...

2. Waldorf:

Estètica dels espais: utilització de materials nobles com la fusta,el

metall... o materials naturals com el cotó, el lli, colors naturals, neutres.

Una estètica cuidada que doni una harmonia als espais i afavoreixi un

ambient de calma i tranquil·litat.

Materials nobles: fugir de les típiques joguines de plàstic i optar per

materials que donin diferents possibilitats en textura, color, possibilitats

de joc, olor, etc...

Allò quotidià: les tasques quotidianes com a font d’aprenentatge. Fugir

de continguts rígids i preestablerts i basar la pràctica educativa en el dia

a dia i en allò que és quotidià pels infants: preparar l’esmorzar, regar les

plantes, tenir cura de l’espai, observar l’entorn, tenir cura de les plantes

i/o l’hort, rentar-se les mans, parar la taula, escurar els plats, etc...

La natura: l’entorn natural com a font d’aprenentatge. Aprofitar la

riquesa en fauna, flora i paisatge que ens envolta. Aprendre del nostre

entorn i valorar-ho.

4. Maria Montessori:

Materials sensorials: posar a l’abast dels infants diferents materials

sensorials aïllant-ne o no les seves propietats (amb diferents paneres,

amb una de sola, etc..). Oferir als infants un munt de possibilitats que els

permetin anar coneixent i estructurant les qualitats dels objectes per així

poder anar formant una base de la lògica- matemàtica i del llenguatge.

Respecte cap a l’infant: respecte cap a les capacitats de cada infant i

posant a l’abast els materials i els jocs que siguin adequats al seu ritme i

moment evolutiu. La persona educadora ha de ser coneixedora de les

diferents etapes evolutives dels infants per poder oferir materials i

experiències adaptades i adequades pel seu bon desenvolupament.

L’estètica en la preparació dels materials: la disposició de com es

col·loquen els materials a l’abast dels infants influirà en les seves

accions. La quantitat de materials, la disposició, la gamma de colors,

etc...

Allò quotidià: les coses quotidianes, els hàbits, les tasques de l’espai

com a font d’aprenentatge. Un dels eixos centrals de l’espai de criança.

5. Rebeca Wild:

Amor i límits: posar límits amb amor i respecte. Una contenció

amorosa, sense crits, ni coaccions ni amenaces, una relació d’autoritat

amb els infants però sense autoritarisme, una autoritat amorosa, que

acompanya que posa límits pel benestar físic i emocional dels infants,

sense imposar.

Les etapes de desenvolupament: la importància de conèixer quines

fites importants a nivell motriu, social, cognitiu i emocional de

desenvolupament de l’infant per poder-les acompanyar i respectar.

6. Bert Hellinger, Carles Parellada i Mercè Travesset:

Educació sistèmica: una educació basada en els vincles i les relacions.

On tots els sistemes estan relacionats i el que passi en un d’ells afecta

als altres. Una visió fonamentada des del respecte, la visió holística i

l’aprofundiment en els assumptes, el símptomes i els comportaments

dels alumnes i les seves famílies.

Sistemes familiars: acceptar i tenir en compte la realitat i la complexitat

de cada família. Acceptar i mirar amb bons ulls els pares, mares, avis,

tiets de cada infant ja que són part del seu sistema, qui li han donat la

vida. Una visió positiva i una acceptació de les famílies que formen el

projecte ens permetrà abordar les situacions, els conflictes, els acords i

desacords d’una forma més positiva, més significativa i serà més fàcil

entendre què passa dins de cada sistema familiar i com pot estar

afectant això en l’infant.

7. Salovey, Mayer i Bisquerra:

Educació emocional i gestió de les emocions: l’educació i gestió

emocional com a forma de relacionar-nos dins l’espai de criança. No ho

entenem com un contingut concret a ensenyar, sinó a transmetre amb

l’exemple, el respecte cap als infants. En les primeres edats on el

llenguatge verbal encara no està desenvolupat o no s’utilitza amb prou

fluïdesa, és de vital importància que els infants es sentin acompanyats i

compresos. L’adult és el responsable d’acompanyar els infants en els

seus estats emocionals, posant-hi nom, respectant-los, identificant-los i

reconduint les situacions el més positivament possible per a un

desenvolupament i un creixement emocional sa per l’infant.

8. Jean Piaget:

Constructivisme: els infants, per petits que siguin porten damunt seu

unes motxilles plenes de bagatges, experiències, aprenentatges,

vivències que fan que els configurin tal i com són. Les oportunitats

d’aprenentatge que posem a l’abast dels infants de l’espai han d’ésser

pensades des d’una visió constructivista, ja que és important tenir en

compte els aprenentatges i vivències prèvies dels infants per tenir en

compte què és el que poden, voler i arribaran a aprendre. Aquesta

concepció de com aprenen els nens/es té en compte els esquemes de

coneixement a nivell cerebral, els quals poden ser aprenentatges o

coneixements nous que el nen assimili de nou, d’altres que acomodi en

els que ja té apresos i altres que facin canviar estructures cerebrals ja

apreses.

9. Howard Garner:

Intel·ligències múltiples: les intel·ligències dels infants com a font de

riquesa. Conèixer i tenir en compte que cada infant és únic i singular, i

que no tots i totes aprendran de la mateixa manera ni tindran els

mateixos interessos. La Teoria de les intel·ligències múltiples es basa en

el coneixement de diferents intel·ligències (matemàtica, lingüística,

lògica, intepersonal, intrapersonal, creativa...) i quines tenen més

desenvolupades cada un dels infants. La qüestió és posar a l’abast dels

infants multiplicitat d’oportunitats d’aprenentatge perquè aquestes

capacitats i/o intel·ligències puguin ser desenvolupades i cada infant

trobi l’interès en aprendre d’allò que més li agrada o el motiva. Sent així,

l’aprenentatge una font de plaer i motivació.

10. Vigotsky:

Internalització d’aprenentatges: el fet de viure en comunitat i estar

envoltat de persones, l’infant, té l’oportunitat de fer seus els

aprenentatges dels quals està envoltat al conviure amb altres subjectes

(infants, famílies, personal educador...). La relació i l’intercanvi amb el

medi social i cultural posa a l’abast de l’infant normes, aprenentatges,

situacions, conviccions, vivències, etc... que l’ajudaran a anar madurant

psicològicament i anar adquirint nous aprenentatges que l’ajudaran a

configurar-se i desenvolupar-se com a persona.

Teoria de la bastida: la zona de desenvolupament proper, tal com ho

anomenava Vigotsky, és aquella en la que l’infant es troba entre allò que

ja sap i allò que pot arribar a fer amb l’acompanyament d’un adult o d’un

infant amb capacitats més desenvolupades (o més gran). Per tan, el fet

que infants de diferents edats i diferents famílies puguin compartir, joc,

temps i espai és enriquidor pel desenvolupament mental dels infants ja

que el fet de poder compartir experiències dóna la possibilitat de

respectar ritmes individual i de fer avenços amb l’ajuda dels altres.

La zona de desenvolupament potencial és fins on l’infant podrà arribar, i

la real serà on l’infant es troba en aquell mateix moment, en quines

capacitats és capaç de desplegar per sí sol. La teoria de la bastida es

centra en aquest recolzament que les persones adultes, o infants amb

altres capacitats poden fer als infants en els seus propis processos

d’aprenentatge.

Psicologia del joc compartit: quan un infant juga amb altres infants

com ell ha de passar de l’estat egocèntric a un estat de joc compartir en

el qual les normes, els materials i les relacions són compartides. Si bé és

cert que fins passats els dos anys el joc de l’infant és força egocèntric i

es centra molt en l’exploració i el plaer per descobrir, el joc compartir

amb altres infants els dóna la possibilitat d’interactuar i poder anar

adquirint la seva pròpia regulació emocional, ja sigui compartint, posant-

se al lloc de l’altre, fent valer els seus anhels, respectant les normes del

joc, etc.

11. Urie Brofenbrenner:

Teoria ecològica: aquesta teoria es centra en la importància que tenen

els diferents sistemes en la configuració de la persona. És a dir, es basa

en com la influència d’un mateix i de l’entorn pot ajudar a canviar les

conductes i els aprenentatges de l’infant. dins d’aquests sistemes es

tenen en compte: les característiques pròpies de cada individu, la

família, l’escola, els amics, els mitjans de comunicació, la cultura, etc...

És per això que des de l’espai de criança donem importància a l’obertura

de la comunitat educativa cap a l’entorn ja que tota mena de relacions

amb diferents agents i contextos són positives i generadores

d’aprenentatges rics i interessants per l’infant.

12. Joan Domènech, Carl Honoré:

Educació lenta: aquesta teoria es centra en desaccelerar els ritmes de

l’educació comprenent i respectant els propis ritmes dels infants.

L’objectiu principal de l’educació lenta és el respecte individual dels

aprenentatges, redistribuint els horaris escolars i donant més temps per

estructurar cadascú a la seva manera allò que s’aprèn a l’escola. Es fuig

de la rigidesa horària i es cerca la flexibilitat ens els horaris perquè els

ritmes (son, hàbits, joc...) dels nens i nenes puguin ser més naturals i

més adaptats a les seves necessitats.

3.5 Innovació educativa

Considerem aquest projecte com a innovador ja que s’integren i es propicien

diferents corrents pedagògiques potenciant el benestar dels infants i el seu

desenvolupament i creixement integral. L’educació fins ara tradicional, centrada

en l’ensenyament de continguts rígids i obsolets, sense respondre a les noves

necessitats emergents de la societat del segle XXI, una societat eminentment

tecnològica, basa en la immediatesa, la globalització, les relacions socials i el

coneixement. Entenem, que hi ha d’haver un canvi de paradigma en l’educació

que s’ofereix als infants, futurs ciutadans i ciutadanes de les nostres societats.

L’educació tradicional, que té els seus principis en la industrialització estava

pensada per formar i educar tot basant-se en continguts teòrics (matemàtics,

lingüístics, lògics...), és a dir, centrats en continguts memorístics per formar

futurs peons.

Considerem que el nostre projecte és innovador perquè integra un seguit de

corrents pedagògiques i psicològiques que s’ajusten a les necessitats dels

infants del segle XXI.

Infants que hauran de saber enfrontar-se a diverses situacions, hauran de

saber dur a terme diferents tasques, infants amb pensament crític i capaços de

triar i decidir, amb capacitat resolutiva de noves situacions, amb habilitats

comunicatives, pensament divergent, infants amb suficients capacitats per

arribar a una maduresa emocional que els capaciti per ensortir-se’n a les

diferents situacions que els posarà la vida.

4. LÍNIA PEDAGÒGICA. CULTURA DE CENTRE

4.1 Objectius del projecte educatiu

- Oferir un clima de convivència, tolerància i respecte a la llibertat i les

conviccions de cada família.

- Oferir als infants un ambient acollidor, segur i ric en estímuls de tota

mena que garanteixin el seu creixement i desenvolupament integral.

- Oferir als infants i a les seves famílies un ambient que propiciï les

relacions socials, les estones de joc compartit i la bona entesa entre tots

els membres de la comunitat.

- Oferir als infants un reguitzell d’oportunitats, espai, materials i propostes

que potenciïn el desenvolupament de les seves capacitats i

potencialitats com a persones.

- Oferir als infants oportunitats on puguin jugar, relacionar-se, descobrir i

experimentar sense la interrupció de l’adult, el qual, es dedicarà a

observar i intervenir quan sigui necessari.

- Oferir als infants i a les seves famílies una relació fluida que es basi en

la participació i la bona entesa.

- Afavorir el desenvolupament harmònic de l’infant de les seves

necessitats bàsiques d’ordre biològic, psicològics, afectiu, lúdic i social.

- Afavorir el procés d’autonomia de l’infant ajudant-lo a adquirir hàbits

bàsics (higiene, control d’esfínters, àpats...) que el permetin

desenvolupar-se en diferents situacions quotidianes, adquirint seguretat,

confiança i maduresa.

- Afavorir la seguretat emocional i afectiva dels infants perquè puguin

desenvolupar una imatge positiva de sí mateixos, un bon autoconcepte,

una autoestima positiva i una regulació emocional.

- Afavorir el procés de socialització de l’infant amb tota la comunitat de

l’espai i l’entorn proper (escola, poble...), oferint-li situacions de relació i

socialització segures, estables i adaptades al seu moment evolutiu

perquè vagi obrint el seu cercle social i pugui gaudir de situacions noves.

4.2 Documentació marc del projecte de l’espai educatiu

4.2.1 Pla de treballEs portarà a terme a principi de curs. Està pensat per la millora

permanent del projecte. Es pactaran uns objectius, i a finals de curs

es farà una valoració d’assoliment i una memòria.

4.2.2 Memòria anualAl finalitzar el curs s’elaborarà la memòria tècnica de tot el que s’ha

portat a terme i el què s’ha de tenir en compte i millorar pel curs

vinent.

4.2.3 PEC (Projecte educatiu de centre)

El projecte educatiu de centre s’ha formular d’acord amb les

condicions i característiques dels infants i les famílies que

assisteixin a l’espai educatiu. Ha de servir per establir les bases i

pilars pedagògics que seran els puntals del projecte educatiu de

l’escola. El present document pretén ser la base del PEC i una

concreció del Projecte Educatiu de ZER fent que s’adapti més a la

nostra realitat.

4.2.4 NOFC (Normes d’organització i funcionament de centre)El document de Normes i d’Organització de funcionament de centre

és una eina que ha de servir per regular la vida interna de l’espai de

criança, i establir de forma clara i coherent l’organització i les

relacions entre els diferents membres que formen la comunitat

educativa i dels diferents serveis que s’ofereixen. El present

document pretén ser la base de les NOFC i una concreció de les

NOF de ZER fent que s’adaptin més a la nostra realitat.

4.2.5 Projecte Lingüístic

4.3 Sortides

Les sortides es farán a nivell de ZER, conjuntament per cicles o adaptant

els agrupaments que més convinguin a l’escola al cicle de ZER que

millor vagi. Així disminuirem despeses d’autocar i altres i enriquirem

socialment als nostres infants.

Les sortides d’escola o les sortides que es farán habitualment per

l’entorn de Mura, al bosc, a la riera,... és consideren molt importants i de

gran interès perquè els infants puguin puguin gaudir i conèixer el seu

entorn més proper. Són també una font d’aprenentatge que els infants

tenen al seu abast, oferint-los diferents experiències en l’entorn natural

de Mura i ampliant la xarxa de relacions de l’escola amb el municipi.

Cada curs, cada infant tindrà un document signat per tal d’autoritzar

aquestes sortides.

4.4 Voluntariat o acompanyants dins l’espai A tota persona que ajudi i/o acompanyi dins l’espai, se li entregarà un

document on hi haurà descrit un protocol d’actuació amb els infants

(moments de joc, de relació, de conflicte,...). (Vegeu Anex 1. Document:

“Protocol d’actuació i de relació amb els infants dins l’espai educatiu”).

Som escola formadora, per tant hi ha la possibilitat de tenir estudiants de

pràctiques durant el curs.

4.5 Relació amb les famílies

4.6 Relacions externesL’escola està en xarxa amb l’AMPA de l’escola, l’ajuntament del municipi i

ajuntament de Talamanca, entitats i associacions del municipi i poblacions

veïnes i amb l’espai de criança 0-3 “Planter de Néspola”.

4.7 Formació Permanent

Des de ZER cada curs es fa una formació interna, a part d’això des de

l’equip directiu d’escola es convida i s’anima a que tots els educadors es

vagin reciclant fent formació continuada per tal de poder oferir un bon

ventall d’oportunitats i de qualitat als infants i famílies de l’escola. També es

busquen moments de debat al voltant de l’educació en general i es mira

d’anar a xerrades amb tot el claustre d’escola per desprès debatre i aplicar

al nostre fer.

EL CANVI

Nosaltres presentem un procés de canvi. El camí que ens ha calgut fer per

agafar consciència de que ens calia canviar i com ho hem anat fent. El nostre

projecte parteix d’un canvi en l’espai, un canvi estètic d’un espai per aconseguir

que aquest, sigui en ell mateix generador de canvi. Un espai que ens dugui a

fer les coses diferents i que ens demani de fer-les cada cop més diferents. Un

canvi superficial que faci veure a la gent la necessitat de caminar cap a un

canvi més profund. Un canvi estètic a l’espai que ens envolta pensat per a que

es vagin generant petits canvis q en provoquin d’altres...una cadena de canvis

cap a la millora en l’educació provocats per l’estètica.

El nostre projecte sorgeix arrel d’un plantejament general d’escola. Quina

escola volem? Quina escola volen les famílies? Quina escola volen els infants?

Quina escola vol la comunitat? S’ha de canviar moltes coses però cal començar

d’alguna manera.

Primer ens plantegem a nivell profund cap a on volem caminar...

L’educació que es dóna a l’escola de Mura, és prou respectuosa cap als

infants? Quin ha de ser el paper de l’adult en el procés educatiu...? L’adult sap

més i l’infant menys i hem de traspassar coneixements? O hem de mirar l’infant

com a algú capaç, ple de sabers i l’hem d’acompanyar en aquest camí de

l’aprenentatge? L’entorn que ens envolta genera sabers? Cal que estigui

preparat per tal que sigui més ric i generi més possibilitats d’aprenentatge?

Tot això ens fa plantejar-nos coses, coses que ens han dut fins al canvi.

Per poder-se dur tot aquest procés, es necessari que tota la comunitat hi cregui

i hi participi. Per tant, la clau del nostre projecte és començar aquest canvi

d’alguna manera que aquest, engresqui a la majoria.

Ho fem, traspassant la idea que l’ESPAI és el tercer agent educador. Primer el

nen, després l’adult i el tercer però indispensable és l’espai.

I a través del que va dir Negroponte quan afirmava que, si un cirugià del segle

XIX aparegués a un quiròfan actual no entendria res del que allí passés, però si

ho fes un professor del mateix segle a una classe d’un centre qualsevol, tot li

resultaria familiar.

Ens posem a treballar per fer que la nostra escola, escola del segle XXI, en cap

cas sigui fàcilment “reconeixible”. Una escola diferent, una escola acollidora, on

hi poguem estar a gust, com a casa. Una escola que no ens recordi que som a

l’escola.

A través d’imatges, perquè una imatge val més que mil paraules, proposem un

canvi d’estètica a la nostra escola. Mitjançant reunions, debats, contrastos

d’informacions i idees, anem decidint: “Com volem que siguin els espais de la

nostra escola?” i ens anem construint una nova imatge d’escola.

Nosaltres presentem un procés de canvi. El camí que ens ha calgut fer per

agafar consciència de que ens calia canviar i com ho hem anat fent i ho anem

fent a poc a poc. El nostre projecte parteix d’un canvi en l’espai, un canvi

estètic d’un espai per aconseguir que aquest, sigui en ell mateix generador de

canvi. Un espai que ens dugui a fer les coses diferents i que ens demani de fer-

les cada cop més diferents.

Un canvi superficial que faci veure a la gent la necessitat de caminar cap a un

canvi més profund. Un canvi estètic a l’espai que ens envolta pensat per a que

es vagin generant petits canvis q en provoquin d’altres...una cadena de canvis

cap a la millora en l’educació provocats per l’estètica.

Desprès d’una reunió inicial on vam contrastar fotografies d’escoles ordinàries,

la nostra inclosa i fotografies d’escoles “diferents”, amb una estètica allunyada

d’allò a que estem acostumats, la gran majoria va sortir convençut que la nova

proposta estètica ens aportaria coses bones. I vam aconseguir el primer

objectiu: inversió de diners, estalvis de l’escola i de l’AMPA i inversió de

recursos humans (els més importants i imprescindibles), destinats íntegrament

a canviar estèticament l’escola.

Després comissions: de disseny, de neteja, de muntatge de mobles, de trasllat,

de compres, fusteria... Moltes hores invertides, la inversió de gran part dels

nostres estalvis.. i finalment el resultat.

Un espai obert, estèticament harmònic, on hi poden conviure infants d’edats

molt diverses, on s’hi porta a terme diferents activitats al mateix temps i on junts

hem d’aprendre a estar en silenci, a respectar-nos els uns als altres però a la

vegada, on ens podem moure lliurement per l’espai i compartir sabers els uns

amb els altres. On hi ha la cuina integrada i per tant s’hi pot desenvolupar, la

part més domèstica, on l’estètica ens convida a respectar l’espai i a tenir cura

de tot allò que ens envolta, a l’hora que ens hi fa sentir a gust i acollits.

Materials nobles, fora plàstic... ANNA

CANVIS EN EL FER

El primer canvi en el fer i un dels més importants a que ens obliga l’espai obert

que conscientment hem elegit, és a més de tenir infants de diverses edats

barrejats a l’espai, és el fet d’haver de conviure dos adults junts en el mateix

espai, dos adults treballant plegats, això d’entrada espanta...pot fer por, però és

d’una riquesa incalculable.

ANNA Explicar què comporta treballar dos adults junts al mateix espai.

Però de retruc, aquest espai obert ens empeny a fer molts canvis en el dia a

dia.

ANNA

EL DIA A DIA

Canvi sabates, silenci, organització general (treball autònom, paper de l’adult...) mirada cap a l’infant...

Principis pedagògics

La nostra fonamentació pedagògica es basa en un seguit de corrents de

diferents autors i experts en pedagogia. Aquesta és la nostra fonamentació a

nivell teòric. No ens centrem en un únic corrent i/o teoria, sinó que n’agafem

allò que ens sembla enriquidor per l’infant i ho adaptem al nostre context i

característiques d’infant i d’espai educatiu.

Reggio Emilia, Waldorf, Maria Montessori, Rebeca i Mauricio Wild, Heike

Freire, etc... Són alguns referents per a l’elaboració del nostre projecte, ens han

inspirat en l’organització dels espais i orientat en el nostre fer.

TASQUES

Poc a poc anem ampliant un treball que ja fèiem, al que nosaltres n’hi diem

treball per “TASQUES”. Treballant amb materials manipulables, oferim als

infants un treball més individual que respecta els diferents ritmes de cada etapa

madurativa. Amb les tasques treballem la part més cognitiva, més sistemàtica

però també hàbits de treball, organització, autonomia,... Treballa cadascú al

seu ritme, concentrat en allò que està fent, de vegades sol, de vegades

compartint amb un company o demanant-li a algú que ja ho sap fer... treballem

amb diferents activitats a la vegada, diferents edats a la vegada, cadascú amb

el seu material, anem fent, anem creixent. Lectures, ordinador, materials

montessori, cavallet de pintura, experiments al laboratori, màquina de cosir,

anglès, tipologies textuals,... Una mica de tot. Però cadascú quan vol, ells

s’organitzen, ells decideixen.

Ningú s’espera, tothom té alguna cosa afer... i l’adult es passeja, observa,

orienta i si cal, si algú ho necessita, dóna el suport que aquell infant reclama

contestant el seu dubte amb altres dubtes q facin que ell per ell mateix pugui

arribar on es proposava.

El paper de l’adult és d’acompanyant, observador actiu, generador de dubtes

per obrir altres perspectives...L’adult disposa el material, l’infant s’organitza

autonomament mentre s’enriqueix.

SERGI

CAIXES INVESTIGACIÓ

ESPAIS DE RELACIÓ I APRENENTATGE

Els ESPAIS DE RELACIÓ I APRENENTATGE també ens defineixen.

Espais on els infants poden construir els seus propis aprenentatges a partir del

joc, experimentant, socialitzant-se, cooperant, construint, interioritzant nous

coneixements fets a partir de descobertes autònomes guiades pels propis

interessos dels infants.

La caseta, el metge, les construccions, llum, disfresses, grà... Espais on l’infant

es posa al centre del procés.

1.Espai de joc d’imitació (cuineta, casa, metge i botiga)

L’espai de joc d’imitació, és un espai pensat perquè els infants puguin realitzar

accions de la vida quotidiana. Cuinar, jugar a tenir cura de les nines, fer de pare

i de mare, anar a cal metge, comprar i vendre, etc... És un espai que facilita i

potencia el joc d’imitació dels infants, la capacitat d’imaginació, de relació amb

els iguals, d’establiment de dinàmiques i normes en grup, potencia també el

desenvolupament del llenguatge, el pensament abstracte, la representació, etc.

2.Espai de construccions L’espai de construccions està pensat perquè els infants puguin desenvolupar

les seves capacitats de manipulació i de pensament abstracte. Aquest espai

posa a l’abast dels infants diferents materials (fustes, pedres, blocs de

construcció, rampes, animals...) perquè els infants puguin deixar anar la seva

imaginació tot apilant, fent camins, construccions, petites carreteres, ciutats...

és un espai on els infants podran realitzar accions més mecanitzades com

apilar, fer fileres, comptar, etc... o altres de més abstractes com construir

camins, cases, petites ciutats, etc... pensament matemàtic ANNA també

posen a l’abast el llenguatge matemàtic (la lògica, les classificacions, les propietats dels

objectes...).

3.Espai de disfresses

Aquest espai està pensat perquè els infants puguin desenvolupar la seva

capacitat d’imaginació tot reproduint realitats viscudes o inventant-ne de noves.

També, és un espai pensat per cobrir les seves necessitats de joc i de relació.

ANNA

4.Espai de llum

L’espai de llum està pensat per oferir als infants experiències sensorials

diferents a les habituals i estimular el seu sentit de la vista i les seves

capacitats visuals, alhora, que s’ho passen bé, descobreixen, experimenten i es

relacionen. ANNA

5.Espai creatiuL’espai de creació està pensat perquè els infants puguin desenvolupar la

creativitat a través de diferents materials i tècniques pictòriques o artístiques.

ANNA

6.Espai d’experimentació

A l’espai d’experimentació hi trobarem una taula amb cubetes d’experimentació

i diferents estris com: coladors, cullerots, sedassos, embuts, recipients, etc. En

interacció amb diferents materials com: sorres, llegums, cereals, etc. Aquest

espai és un lloc d’experimentació sensorial pels infants, de descoberta i és un

preludi a la descoberta científica (i matemàtica no?) ja que els materials que hi

ha a l’abast dels infants possibiliten accions com: traspassar, colar, abocar,

pesar, refinar, etc. ANNA

7.Espai de contes, espai tranquil

És un espai de descans, de retir, de parada. Un lloc on infants i adults

(educadora, famílies...) podran fer una parada. Un raconet on observar la

dinàmica de l’espai des d’un pla més tranquil, on reposar sol o en companyia.

Un espai per gaudir dels contes, les seves imatges, les seves històries... on

deixarà anar la imaginació tot escoltant els relats que un adult pot llegir als

menuts, on aquests els memoritzen i anticipen i on es poden explicar boniques i

divertides històries que ajudaran a desenvolupar el llenguatge, la imaginació, el

pensament simbòlic, l’anticipació, la cultura, el vocabulari, etc...

ESCOLA AL BOSC

Una aposta forta és la de decidir-nos a aprofitar més el nostre entorn exterior,

ric i proper: Amb els petits i mitjans, podem fer tot el treball de les estacions,

clima, descoberta de la natura, de la fauna vegetal i animal...Engeguem un nou

projecte d’escola, abans però llegim, ens informem i ens formem, anem a una

xerrada de la Heike Freire, llegim els seus artícles, busquem altres països que

així ho fan...i ens animem a prova-ho aquí... perquè no? “ESCOLA AL BOSC”:

sortir a fer allò que faríem normalment a l’aula en una “classe de medi” però a

fora, al carrer. Carregats amb unes motxilles, plenes de material divers: lupes,

brúixoles, pots per guardar mostres, recipients per atrapar insectes,... i unes

llibretes que fem servir com a dirari per recollir el nostre treball de camp, tots

amb botes d’aigua i impermeables, això si! No saps mai com seran les

inclemències del temps...i una vegada al bosc, ens movem lliurement,

descobrint, gaudint, observant, tocant, compartint descobertes i sabers, recollint

mostres, fent fotos... per després poder-ho documentar al nostre diari,

contrastar la informació trobada amb llibres, per Internet,... o simplement per

compartir amb la resta.

Cada infant té un quadern on s’hi documenta allò que passa, allò que cadascú

viu al bosc. Amb els més petits, és l’adult qui s’encarrega de documentar

aquests processos allà al mateix bosc, els mitjans a l’arribar a l’escola acaben

de completar, si els cal, els seus projectes o descobertes amb llibres de

consulta, internet, amb les lupes...i són ells mateixos que van documentant el

que van vivint, observant, descobrint...

Ara de moment fem “Escola al bosc” tot un matí, els més petits dos... estem

provant i les famílies ho saben però de moment tothom n’està encantat i amb

ganes d’anar ampliant en un futur.

Els grans també surten més, el curs passat van engegar “L’ESTUDI D’UN

METRE QUADRAT”, surten i observen la natura directament, què hi passa en

aquell metre quadrat?, també surten amb altres objectius... un dia a observar

una cabana de pedra seca, un altre a mirar ocells o a la riera on hi troben una

granota carregada d’ous, a pujar un turó per veure des del capdemunt el poble

des d’una altra perspectiva... a l’aula hi tenen més material de ciències que

abans i unes lupes binoculars digitals connectades als ordinadors, allà acaben

de contrastar totes les descobertes fetes a l’exterior.

També com els petits i mitjans, tenen el seu quadern de camp, on hi recullen

dades, estadístiques, mesures...allò que van observant i descobrint a la natura.

PROJECTES DE NATURA

A part de l’escola al bosc o les sortides de natura dels grans un cop per

setmana tenim altres projectes de natura més puntuals engegats, el “Projecte

Rius” i el “Projecte Caixes Niu” També tenim un hort davant mateix de l’escola,

que cuidem i reguem cada setmana.

I també sortim per sortir, per gaudir del nostre entorn, ric i proper, descobrir

nous camins, paratges, fonts... volem aconseguir fer una excursió al menys un

cop al mes, que ens permeti anar tots junts, tot el grup, cansar-nos, connectar

amb la natura i està preparats per poder captar allò que ens ofereix per

aprendre i avançar.

El nostre objectiu és sortir, sortir molt. Volem aconseguir fer més projectes

directament a l’entorn, tocar, sentir les olors, conèixer el nostre poble, els

nostres boscos, els nostres carrers i la nostra gent, sortir i aprendre de l’entorn.

Directament.

TASQUES DOMÈSTIQUES

La cuina integrada a l’espai, també ens ha portat a fer més “TASQUES

DOMÈSTIQUES”. Els més petits preparen cada dia l’esmorzar a la resta (petits

i mitjans) i un dia a la setmana per tota l’escola, tres dies a la setmana preparen

macedònia (explicar el treball), ANNA dijous galetes amb xocolata i

dimecres (aprofitant que el forn del poble és obert) pa amb oli i fuet o formatget.

Ells paren la taula i ells recullen i s’encarreguen de netejar un cop acabem

d’esmorzar, espolsen les estovalles, les pleguen i les guarden al calaix i passen

l’escombra pel menjador. Cada família paga uns diners per l’esmozar i l’AFA fa

una comanda conjunta per a tots, fruita ecològica, fruits secs també ecològics i

torradetes de blat de moro o arròs per acompanyar la fruita. Les galetes i

xocolata, i el pa del forn.

Les estovalles i tovallons son de roba i se les enduen juntament amb les

tovalloles per rentar cada setmana una família.

També tenim una màquina de cosir, amb la que els nens i nenes cusen

diferents (manualitats) per vendre a les fires que fa l’AFA i així col·laborar amb

les famílies. Hi fem avets de nadal per penjar a l’arbre, bossetes d’olor plenes

d’herbes seques, clauers, coixinets per les agulles,...

L’estètica ens convida a potenciar la part més ARTÍSTICA.

PROJECTE EMOCIONS

També estem iniciant tot un treball al voltant de les EMOCIONS. No volem

descuidar la part més emocional, les famílies també ho demanen i per nosaltres

és un tema recurrent als claustres, ens cal més formació i així ho sabem i ho

tenim present. De moment comencem amb un projecte poc ambiciós...però no

poc engrescador ”LA MEVA ESTRELLA”, amb els més grans, on treballem a

partir de petites relaxacions i visualitzacions per a infants i ho combinem fent

petits debats sobre temes al voltant dels valors. També tenim un diari on hi

deixem registrat tot allò que anem sentint. Queda pendent d’ampliar...segur!

PROJECTE EN COMUNITAT

Els divendres a la tarda els reservem per fer un PROJECTE DE COMUNITAT

EDUCATIVA, projectes per a tots i entre tots, un projecte on es pugui aprofitar

els sabers i talents de tothom. Aquest curs n’hem engegat un per millorar el

nostre espai exterior (pati), recollint idees, somnis, pensaments de com ens

agradaria aquest espai, buscant informació, fent plànols, dissenys, aportant mà

d’obra, eines, materials... volem aconseguir mitjançant un treball conjunt i

cooperatiu avançar per construir i volem tenir en compte totes les opinions,

propostes, raons,... de famílies, infants, ajuntament,... però la intenció.............

AUXILIAR DE CONVERSA

PROJECTE TEATRE

PROJECTE ESCACS

CANVIS PER ALS MESTRES

Aquest aspecte ha comportat un seguit de canvis. D'una banda l'equip de

mestres, juntament amb la comunitat educativa, s’ha fet responsable de

l'escola del futur. Ha participat en l'elaboració dels seus fonaments sense

limitacions. Ha pogut posar sobre el paper l'ideal escolar, discutir-ne els

avantatges i els inconvenients.

L'equip de mestres, com ja havia fet des d'un inici, ha treballat per intentar

assolir allò que difícilment es pot fer en una escola, transformar l'escola existent

en l'escola ideal.

Aquest fet, el fet de poder participar en la creació d'una escola, que de fet ja

era existent però el canvi esdevenia tan profunt que era com si es creés de

nou, ha implicat d'una banda que els mestres es fessin seu el projecte, que se'n

responsabilitzessin, i de l'altra que la implicació hagi estat màxima, al sentir-se

partíceps, al ser escoltats i tinguts en compte, a l'hora d'aportar allò que creien

que era important per aconseguir una educació de qualitat en tots els aspectes.

Per tant, podem resumir en dos punts bàsics els canvis que la participació en la

creació del projecte ha comportat en els mestres: la responsabilitat en el

projecte i la implicació total.

FORMACIÓ

Junts hem iniciat un camí que ens demana més formació i així ho fem: cursos,

xerrades, articles,…que ens possibiliten debats per créixer com a professionals

i per fer créixer aquest nostre nou projecte. També ens demana més temps per

organitzar-nos, per prendre decisions, per preparar coses i també i de les

nostres hores personals el treiem.

A més, aquests canvis, el fet d'anar a millor i a més a més a un horitzó somiat,

això ha comportat un efecte positiu per a nosaltres com a equip docent i una

millora en les nostres relacions humanes.

CANVIS PER A LES FAMÍLIES

Si bé fins ara hem destacat el paper dels mestres, com a professionals de

l'educació, cal fer un gran èmfasi en el paper dels pares i les mares. Cadascú

des del seu lloc i des de les seves possibilitats.

De sempre les famílies han donat molt suport a l'equip docent existent i han

acceptat, no sense certa irritació i resignació, els canvis que han patit per la

manca d'estabilitat de l'equip docent. Aquesta dinàmica feia que d'entrada

només aspiressin a mantenir l'equip. A assegurar una certa estabilitat i amb

aquesta garantida, se sentien mínimament satisfets. I és lògic. Quan una

escola ha patit tants canvis, el que desitgen els pares i les mares és que els

seus fills puguin, com a mínim, tenir un parell d'anys els mateixos mestres i

més endavant, si es dóna el cas, lluitaran per altres aspectes que també els

semblen importants.

Ara bé, un cop assolida aquesta estabilitat, començaren a sorgir els neguits i

els anhels, gràcies a poder deixar de banda el maldecap principal i a plantejar-

se veritables qüestions educatives i no administratives.

Al iniciar el nou camí, es va demanar directament a les famílies el seu parer.

Se'ls demanà què n'esperaven i què desitjaven de l'escola dels seus fills. I un

cop es veié que gairebé tothom anava en la mateixa direcció, tothom donà

suport a aquest canvi. És evident que els mestres raonaren el projecte que més

els atreia amb arguments sòlids i documentats, encomanant la il·lusió i la

confiança en l'èxit d'aquest.

A més a més de donar-hi suport, s'instal·là una mena de sentiment de

complicitat entre tots els membres de la comunitat educativa. La complicitat de

diferents grups de persones que tenen un objectiu comú i el veuen a prop.

L'estat d'ànim millorà, gràcies a constatar que aquella escola per la qual havien

apostat, malgrat les adversitats, finalment anava a bon port i podia esdevenir

quelcom d'especial. Quelcom de meravellós.

IMPLICACIÓ I COL·LABORACIONS

Per tant, totes les famílies s'han abocat al canvi. Està clar que participaren molt

en el canvi físic de l'espai, però també aporten, cadascú des del seu àmbit

professional o d'interès, allò que creuen que podem sumar en el projecte.

Per tant, el canvi que possiblement ha provocat el nou projecte en les famílies,

a més del relaxament al veure que el projecte tira endavant i és ferm i meditat,

és d'una banda una major implicació, al sentir-se, encara més, l'escola seva i

de l'altra la confiança renovada en l'equip docent i la manera d'enfocar el fet

educatiu.

ESCOLA DE MARES I PARES

Amb el canvi les famílies, han iniciat una escola de pares i mares, on es

debaten diferents temes al voltant de l’educació,

FIRES

fan moltes més fires per vendre artesanies fetes per ells i els nens per a

recaptar diners i amb aquests poder contractar el servei d’una auxiliar de

conversa per a fer suport a l’escola i millorar l’anglès dels seus fill i filles,

contractar professionals per a l’escola de mares i pares… entre altres coses.

Les famílies doncs, están actives i il·lusionades.

CANVIS EN L’AJUNTAMENT

Mura és un poble bàsicament turístic. L'oscilació de població durant la setmana

és força gran. Els caps de setmana la població es pot triplicar o bé quintuplicar.

Per tant, l'escola, en un inici, era una despesa més i poc valorada, ja que la

població que en feia ús era mínima i a l'hora la despesa que representava era

desproporcionadament elevada.

Cal dir també que la volatilitat dels mestres feia que no hi hagués un

interlocutor fixe amb l'Ajuntament i aquest veiés l'escola com quelcom

d'inestable.

Ara bé, un cop es va consolidar l'equip i l'escola augmentà lleugerament

d'alumnes, amb matrícules provinents d'altres poblacions, començà a veure's

diferent el centre. Es començà a veure com quelcom positiu per al poble.

D'una banda perquè es consolidava l'escola que s'obria al poble, fent activitats

en diferents indrets, visitant diferents col·lectius i col·laborant en els diferents

actes que es feien a la vila, establint un calendari clar i assegurant una

presència constant. De l'altra perquè aquesta feia de reclam per a nous veïns,

persones que formalitzaven la seva residència al poble. I a més a més

assegurava la continuitat generacional a la vila.

Per tant, quan es va veure que l'escola es consolidava i també que l'espai era

un impediment pel seu creixement i per la seva millora, des de l'Ajuntament es

proposà de fer un canvi d'espai. Tornar a les antigues escoles municipals. Un

edifici que la gent gran del poble havia usat i per tant, aquest canvi afegia un fet

emocional, fins aleshores inexistent, al centre. Un vincle entre l'escola i una

generació de muratans, fent que el poble se la sentís més seva, més pròpia.

Ara bé, la voluntat era ferma però els recursos limitats. Per tant, l'Ajuntament va

garantir els mínims necessaris per a fer el canvi d'edifici, tot comptant amb la

implicació de les famílies i l'equip docent.

REUNIONS DE COMUNITAT EDUCATIVA

Des d'aleshores les relacions han estat més fluides. L'escola, interessada a

explicar el seu nou projecte i a fer còmplices d'aquests a tots els agents

involucrats, va iniciar diferents reunions amb tota la comunitat educativa, de

manera que aquesta no era aliena al municipi i aquest participava en aquesta,

aportant cadascú allò que pogués i en definitiva, aconseguint una complicitat

bàsica i fonamental per al futur d'aquesta. Es fan tres reunions durant el curs

com a mínim, una per trimestre i les que calguin si hi ha algun tema important

extra i/o urgent.

L’escola de Mura ha iniciat un camí de canvi en el que encara queda molt per

recórrer... però ha aconseguit el més important, unir i implicar a tota la

comunitat educativa per a que tots i totes caminin en la mateixa direcció. Ara

aquest camí continua però amb més ganes, energia i il·lusió per aconseguir

més fites.

I AMB AIXÒ QUÈ...?

L’escola Vall de Néspola, ha atret moltes famílies.................Nosaltres pensem que la

societat catalana necessita un canvi i aquest ha de començar per l’educació.

L’escola catalana moderna no pot ser com l’escola de fa 40 anys, no pot ser que fem les

coses “perquè sempre s’han fet així”.

Hem de ser conscients dels canvis socials i observar què necessiten els infants