INTRODUCCIÓ: Els humans hem creat llenguatge verbal per comunicar-nos, però ens podem comunicar també amb el cos? Podem saber què pensa o com es sent algú interpretant els seus moviments? El psicòleg Albert Mehrabian afirma que les paraules només tenen un 7% d’incidència en la capacitat que tenim d’influir als altres. Així doncs, el llenguatge del cos té una gran importància en la comunicació i per aquesta raó faré el meu treball de recerca sobre això. Com és un tema molt extens, ja que s’ha d’observar la posició del cos, els ulls, els gestos, el to de veu, la temperatura corporal... Per això em centraré només en la mirada tot i que la meva idea és continuar elaborant-lo fins al treball de batxillerat. El meu interès amb aquest tema va començar en veure una entrevista a Teresa Baró a La Vanguardia i va donar la casualitat que un professor li va parlar a una amiga meva sobre els significats dels moviments corporals i sobretot sobre la mirada. També vaig començar a buscar vídeos que parlessin sobre aquest tema i vaig trobar una sèrie basada en aquest tema que es deia Lie to me del que utilitzaré algun suport digital. Així que vaig decidir investigar una mica per internet perquè era molt interesant i curiós. A més també té efectes molt útils per psicologia que és el que jo vull estudiar ja que em l’utilitzaria per saber si els pacients m’estan sent totalment sincers i poder orientar-los i ajudar-los millor. A més el llenguatge del cos és universal així que encara que no podem entendre el que diu un rus, per exemple, si que podem saber si és positiu o negatiu segons la posició del seu cos. En la cultura popular tenim moltes frases que parlen sobre el llenguatge de la mirada i el cos. Aquests són alguns exemples: -“Els ulls són el mirall de l’ànima” -“Les accions valen més que mil paraules” -“Em va fulminar amb la mirada” -“Se’m menjava amb la mirada” -“Si les mirades matessin” -“Mira’m quan et parlo!” -“Digues-m’ho mirant-me als ulls” -Fins i tot ho diu un proverbi àrab: ”Qui no comprèn una mirada tampoc comprendrà una llarga explicació”

Així doncs la meva pregunta és: Són els ulls el mirall de l’ànima?

Jo crec que realment no li donem tota la importància al llenguatge del cos com la que li hauríem de donar. Una prova és que si una persona ens diu una cosa, encara que el seu cos la contradigui fem cas del que diu i no dels seus moviments o bé perquè no ens

hi fixem o perquè no li donem importància. Com diu l’antiga frase:” els ulls expressen el que senten, en canvi la boca diu el que li convé” Jo crec que realment la mirada és molt important per comunicar-nos, per saber com és l’altre persona i també és un gran mètode de seducció. I, nosaltres no li donem tota la importància que té. Per això un dels principals objectius és investigar el poder de la mirada i si realment es pot assegurar que un moviment de pupil·la o una manera de mirar vol dir que segur que està pensant o sentint una cosa determinada. La meva idea és utilitzar internet, llibres, sèries i entrevistes en la premsa per comprovar la meva hipòtesi.