LA MONARQUIA HISPÀNICA

Des de la unió dinàstica a la conquesta d’Amèrica

INS MONTGRÒSSant Pere de Ribes

LA MONARQUIA HISPÀNICALA UNIÓ DINÀSTICA

Projecte 3r TrimestreINS MONTGRÒS

SANT PERE DE RIBES

LA UNIÓ DINÀSTICA

· L’any 1469 es varen casar Ferran, hereu del rei d’Aragó, i Isabel, germanastra del rei deCastella, Enric IV. Deu anys després, els dos foren proclamats reis. Tanmateix, mentre que Ferranera l’hereu legítim, Isabel va haver d’imposar-se en una cruenta guerra civil a Joana, filla del reiEnric IV.

Escut dels Reis Catòlics

LA UNIÓ DINÀSTICA· El matrimoni dels monarques no va comportar, però, la unificació dels regnes, va ser una uniódinàstica. Els dos regnes van mantenir les seves fronteres i la seva pròpia moneda, a més del seusistema fiscal diferenciat i les lleis i institucions van continuar sent diferents. Els únics àmbits onaquesta unió dinàstica fou determinant, foren els afers militars i en la política exterior.

LA UNIÓ DINÀSTICA

· A banda de la Corona de Castella i la Corona Catalano-Aragonesa, a la Península hi havia tresregnes més: el regne musulmà de Granada i els regnes cristians de Portugal i Navarra. Una de lesprimeres tasques dels Reis Catòlics fou el intent d’unir tots els regnes ibèrics. Per fer-lo vanconquerir Granada (1492) i es van annexionar Navarra (1515) metre que van impulsar unapolítica d’enllaços matrimonials amb Portugal.

LA UNIÓ DINÀSTICA

· La política exterior va seguir dues direccions:- Continuar la política mediterrània de la Corona Catalano-Aragonesa: ocupant el

regne de Nàpols (1505) i intentant dominar el nord d’Àfrica per frenar els atacs dels corsaris(pirates) barbarescos.

- L’expansió cap a l’Atlàntic: consolidant la sobirania sobre les Illes Canàries(1496) iafavorint l’expedició de Cristòfor Colom.

LA MONARQUIA HISPÀNICAL’ARTICULACIÓ DE LA NOVA MONARQUIA

Projecte 3r TrimestreINS MONTGRÒS

SANT PERE DE RIBES

L’ARTICULACIÓ DE LA NOVA MONARQUIA

· Els Reis Catòlics van voler imposar l’autoritat reial als seus estats per damunt de cap altrepoder. És a dir, van reforçar els seus poders amb l’objectiu d’arrabassar els de la noblesa iconsolidar un nou govern, la monarquia autoritària (recorda el tema de la ciutat medieval il’aliança amb la nova classe emergent, la burgesia).

L’ARTICULACIÓ DE LA NOVA MONARQUIACORONA CATALANOARAGONESA· A la Corona d’Aragó es van mantenir les institucions medievals, però s’hi va introduir la figuradel virrei com a representant de la monarquia. Els reis catalano-aragonesos havien de jurar elsfurs de cadascun dels regnes que integraven la Corona (Aragó, comtat de Barcelona, Regne deValència, Regne de Mallorca...).· També es va constituir el Consell d’Aragó, integrat per diversos càrrecs escollits pel rei, quecorresponien a persones de diferents territoris de la Corona d’Aragó. Tenia la seu a Castella iassessorava al rei en les decisions relatives a la corona catalanoaragonesa

L’ARTICULACIÓ DE LA NOVA MONARQUIA

CORONA CATALANOARAGONESAUna de les mesures que va prendre Ferran II fou la promulgació de la Constitució d’Observança,per la qual s’obligava a totes les autoritats a jurar les lleis catalanes. Per limitar el poder delsprivilegiats es va instituir en 1493 el mètode de la insaculació (sorteig) pels càrrecs de laGeneralitat i el Consell del Cent de Barcelona, instituint una representació proporcional a laimportància de l’estament, la qual cosa va afavorir l’entrada de la petita burgesia a lesinstitucions catalanes.

L’ARTICULACIÓ DE LA NOVA MONARQUIA

REGNE DE CASTELLA· A Castella, la noblesa després de la guerra civil havia quedat molt afeblida i esgotada, per això la monarquia va poder imposar el seu poder i reformar les institucions:

- Es va crear un cos armat permanent, la Santa Hermandad, per perseguir els criminals.

- Es van crear els consells i un exèrcit professional al servei de la corona. - Es va crear la Real Audiència per controlar la justícia, i es va reforçar la recaptació

d’impostos per mitjà de la Comptadoria Reial d’Hisenda.- A les ciutats, es van nomenar corregidors que dirigien els ajuntaments, controlava

l’ordre públic, intervenia en les qüestions fiscals i actuava com a jutge.

L’ARTICULACIÓ DE LA NOVA MONARQUIA

L’ARTICULACIÓ DE LA NOVA MONARQUIA

· Els Reis Catòlics tenien com un dels seus màxims objectius aconseguir la unitat religiosa delsseus regnes i possessions. Per això, es va instituir de nou el Tribunal de la Santa Inquisició, quetenia com a finalitat principal vetllar per la puresa religiosa i perseguir les heretgies. Jueus imusulmans van ser forçats a convertir-se.· L’any 1492 tots els jueus van ser expulsats de la Monarquia Hispànica. En 1502 els musulmansque vivien al regne de Castella van ser obligats a convertir-se, els que no ho van fer, van serexpulsats.

LA MONARQUIA HISPÀNICAORGANITZACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL

Projecte 3r TrimestreINS MONTGRÒS

SANT PERE DE RIBES

ORGANITZACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE LA MONARQUIA HISPÀNICA

· A Castella, l’economia estava basada en la ramaderia ovina. La monarquia va protegir elsramaders (units en la Mesta, consell de ramaders que havia instituït el rei Alfons X al segle XIII).Aquest fet va frenar l’expansió agrària, limitada pels drets i privilegis dels ramaders. L’arribada aAmèrica va desenvolupar el comerç, doncs els territoris americans eren un monopoli comercialde Castella (és a dir, només es podia enviar i rebre productes des dels ports castellans).

ORGANITZACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE LA MONARQUIA HISPÀNICA

· A la Corona d’Aragó encara persistien els efectes de la crisis del segle XIV. Per posar fi alsconflictes pagesos de remença, a Catalunya es va decretar la Sentència Arbitral de Guadalupe.Les guerres de remença havien estat protagonitzades pels pagesos que estaven adscrits a lagleva, per poder quedar lliures (redempció) havien de pagar al senyor, però no tan sols per ells,sinó també per les seves dones i filles, que havien de servir a la casa del senyor.La Sentència Arbitral de Guadalupe, no va posar fi únicament a l’adscripció a la gleva delcamperolat català, altres mal usos (impostos que els pagesos havien de pagar als senyorsfeudals), van ser abolits. D’aquesta manera, el món rural català entrava en un nou model, el del’emfiteusi, un contracte d’arrendament, que el va permetre gaudir d’una llibertat gairebé únicaa Europa fins segles posteriors.

Pintura que rememora les revoltes de remença

ORGANITZACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE LA MONARQUIA HISPÀNICA

· Tanmateix al Regne d’Aragó va succeir el contrari, la noblesa va guanyar poder i es va reforçar elrègim senyorial.· El Regne de València va esdevenir un centre comercial de primer ordre. La seva capital,València, es va situar com un dels principals ports de la Mediterrània.

La importància comercial de València sota el regnat de Ferran II queda palesa amb la construcció de la llotja

ORGANITZACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE LA MONARQUIA HISPÀNICA

· La noblesa i el clergat posseïen la major part de la terra i del ramat. La institucionalització de laprimogenitura (deixar tot el patrimoni al primer fill) va fer que la noblesa augmentarà el seupoder.· A Castella i a Aragó l’alta noblesa va sortir molt reforçada i van enfortir els seus privilegis, aCatalunya, tanmateix, van perdre part del seu poder.

La primogenitura reforçà el poder de la noblesa

ORGANITZACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DE LA MONARQUIA HISPÀNICA· La major part de la població eren pagesos. Malgrat això, hi ha diferències dins dels territoris dela Monarquia Hispànica. Al nord de Castella predominaven els petits i mitjans propietaris, aAndalusia tota la terra estava en mans de la noblesa, fruit de les conquestes militars dels seglesanteriors, llavors el camperolat no tenia terres, eren tributants, a Catalunya, el contracteemfitèutic, suposava als pagesos el domini útil de la terra a canvi d’una renda.· A les ciutats, la burgesia va desenvolupar una notable activitat artesanal i comercial.

ELS GRANS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

Projecte 3r TrimestreINS MONTGRÒS

SANT PERE DE RIBES

ELS GRANS DESCOBRIMENTS

· El comerç europeu amb Orient a l’Edat Mitjana es feia a través de la ruta de la seda, quetravessava Àsia a partir de l’extrem oriental de la Mediterrània. L’any 1459 els turcs vanconquerir Constantinoble i van obstaculitzar el transit per aquesta ruta.

ELS GRANS DESCOBRIMENTS

· Al segle XV la necessitat de trobar noves vies comercials va impulsar la realització de gransexpedicions marítimes.· Recorda que els reis, en la seva voluntat de refermar el seu poder davant els senyors feudals iunificar tot els territoris que de la seva corona sota les mateixes lleis i administracions, va buscarels favors i els diners de la burgesia comercial i financera, la nova classe emergent. Per això,aquesta burgesia, davant els problemes per mantenir les seves empreses comercials per lesconquestes otomanes (turques), van pressionar als reis per a que es buscaren nous camins permantenir els seus ingressos.

El resultat més visible d’aquestes expedicions fou l’ampliació del territori conegut pels europeus,destacant l’arribada a Amèrica.

ELS GRANS DESCOBRIMENTS

· Els primers navegants que van encetar aquest període d’expansió foren els portuguesos, quevan aventurar-se cap al Sud per les aigües de l’Atlàntic:

Ruta africana: a partir del 1460, des de Madeira fins al golf de Guinea, establintcolònies per obtenir or, vori i esclaus. Més endavant arribarien fins al Cap de Bonaesperança.

Ruta de l’Índia: l’expedició de Vasco da Gama va arribar a l’Índia l’any 1498, obrint elcamí cap a les Illes de les Espècies.

ELS GRANS DESCOBRIMENTS

· Aquestes grans expedicions foren possibles gràcies al progrés de la cartografia (portolans), a laconstrucció de naus com la caravel·la i a una sèrie de descobriments com el timó, la brúixola il’astrolabi.

LA CARAVEL·LA

Projecte 3r TrimestreINS MONTGRÒS

Sant Pere de Ribes

LA CARAVEL·LA

Vaixell utilitzat del s XIV al s XVII, de buc molt alt, ample i relativament curt, bé que més llargque el de les naus i coques ; les característiques del seu aparell li permetien de navegar contravent.

LA CARAVEL·LA

D’origen portuguès (el nom té origen probablement en la càrava), primitivament tenia dos o trespals amb vela llatina, sense bauprès ni trinquet. Al s XV els mateixos portuguesos, aconseqüència de llurs experiències al litoral africà, perfeccionaren aquest vaixell allargant-lo unamica més i hi posaren castellets a proa i a popa, mantenint encara les seves veles llatines, béque en cas de vent de popa també se servien de treus o petites veles rodones; a la darreria del sXV ja hi havia caravel·les de popa plana, amb cofes i aparell rodó, a voltes només al trinquet ialtres vegades també al pal major. El model portuguès s’imposà a la resta de la penínsulaIbèrica, sobretot a Andalusia, on hom creà una mena de caravel·la intermèdia entre aquesta i lanau, amb aparell rodó.

LA CARAVEL·LA

ELS POBLES PRECOLOMBINS

Projecte 3r trimestreINS MONTGRÒS

Sant Pere de Ribes

ELS POBLES PRECOLOMBINS

· Quan Cristòfor Colom en nom del regne de Castella va arribar a Amèrica, aquelles terres noestaven deshabitades. El continent americà està poblat des de fa més de 20000 anys. En arribarels europeus hi habitaven diferents pobles i tribus amb diferents graus de desenvolupamenttècnic i social.

· Dels pobles que coneguem sota el nom de precolombins (pre vol dir anterior i colombins enaquest cas fa referència a l’Almirall Colom), els tres més destacats son els maies, els inques i elsasteques.

ELS POBLES PRECOLOMBINS

· Els maies: vivien al sud de la Península del Yucatán en ciutats Estats (semblants a les polisgregues). Conreaven blat de moro. Tenien coneixements d’astronomia i matemàtiques i haviendesenvolupat una escriptura jeroglífica.

· Els maies eren una societat amb una forta estratificació social, on la noblesa i el sacerdociocupaven els estaments més elevats i vivien dels tributs pagats per les classes populars,majoritàriament agricultores. També era una societat esclavista, essent aquests en la sevamajoria presoners de guerra (les ciutats - estat estaven en constant guerra entre elles),delinqüents i orfes. La religió ocupava un paper central en la vida de les comunitats i el màximcàrrec sacerdotal de cada ciutat tenia tanta o més importància que el seu equivalent nobiliari. Estractava d'una religió politeista.

ELS POBLES PRECOLOMBINS

· Els asteques: van desenvolupar un Imperi a les terres que avui en dia formen Mèxic.L’emperador exercia el poder polític i religiós. Eren guerrers, van crear ciutats i vivien del’agricultura i el comerç. El seus temples tenien forma de piràmide esglaonada.

· Els emperadors asteques que dirigien l'exèrcit, havien fet grans conquestes sotmeten moltspobles dels voltants a qui cobraven impostos.L'imperi asteca va arribar a tenir entre 15 i 20 milions d'habitants.Els guerrers, nobles i sacerdots, formaven el grup privilegiat de la societat que estava instaurada

de la següent manera:TLATOANI: Era el monarca que s'elegia entre els germans o nebots del rei anterior.NOBLES: Era la classe principal que ocupava els llocs importants de la milícia i l'administraciópública.SACERDOTS: Classe molt respectada pels seus coneixements sobre religió, medecina,astronomia i matemàtiques.POCHTEQUES:Comerciants de gran poder econòmic i polític. També feien d'espies en elsmercats.MACEHUALS: La classe més nombrosa i humil formada per camperols i artesans.ESCLAUS: Feien els treballs més durs.

recreació de la capital asteca Tenochtitlan

calendari asteca

Huitzilopochtli i TlálocDéus de la guerra i de la pluja

ELS POBLES PRECOLOMBINS

Els inques: van crear un Imperi als altiplans dels Andes. L’emperador era considerat un déu (elfill del Sol) i era anomenat Inca. Vivien de l’agricultura, i van construir ciutats i fortaleses depedra.· L´idioma que parlaven els inques era el quítxua. No tenien escriptura. Tenien un sistema decàlcul que es deia el quipu. Estava format per un cordó horitzontal del qual penjaven unespetites cordes amb nusos de diferents mides. Segons la mida del nus volia dir una quantitat oaltre· Entre els animals domesticats pels inques, destaquen la llama i l’alpaca.

recreació d’ofrena inca

Divinitat inca

ELS POBLES PRECOLOMBINS

· A banda d’aquestes tres grans civilitzacions trobem pobles nòmades i guerrers a les terres delque avui en dia son els Estats Units, les cultures de la Pampa (a Xile i Argentina) o les tribus ambun escàs de desenvolupament social i tècnic de l’Amazones o les Illes Caribenyes.

Moltes de les tribus que habitaven Amèrica abans de l’arribada delsconqueridors europeus, han continuat vivint aïllades del contacte ambl’home blanc, com els Yanomami