LA REPÚBLICA ROMANA(509-28 aC)

Expansió

Magistratures

Institucions polítiques

Organització social

CLASSES SOCIALS I

La societat romana en època de la república es dividia en:

HOMES LLIURES: que podien ser ciutadans o no ciutadans.

ESCLAUS.

CLASSES SOCIALS II

De ciutadans, hi havia de diferents tipus i no tots tenien els mateixos drets:

PATRICIS (descendents d’aquells que participaren en la fundació de la ciutat).

CAVALLERS (plebeus enriquits). PLEBEUS (pagesos, artesans, petits

comerciants…). CLIENTS (gent empobrida). LLIBERTS (antics esclaus).

CLASSES SOCIALS III

Els NO CIUTADANS eren homes lliures, però estrangers o peregrini.

Els ESCLAUS eren persones sota el poder d’un home lliure i eren considerats com a “coses que parlen”. Podien esdevenir lliures mitjançant la manumissió.

DRETS I DEURES DELS CIUTADANS Polítics (iura publica) votar, ser elegit per a

càrrecs públics, ser sacerdot, apel·lar en casos de pena de mort o desterro...

Privats (iura privata)contraure matrimoni legal, dret a la propietat, prendre part en processos judicials, drets i deures entre patró i client...

Presentar-se al cens. Fer el servei militar. Pagar impostos

INSTITUCIONS POLÍTIQUES I

CONSOLAT

SENAT

COMICIS: Comitia curiata Comitia centuriata Comitia tributa.

INSTITUCIONS POLÍTIQUES II

Consolat Els cònsols eren dos. Tenien poder militar, judicial i

administratiu. El càrrec era anual. Eren escollits per les comitia centuriata. Havien de ser ratificats pel senat

INSTITUCIONS POLÍTIQUES III

Senat Va passar de 300 membres a 900 al final de la

república. Format per patricis i plebeus. El càrrec era vitalici. Eren escollits per antics magistrats. Entre les seves funcions estava la signatura de

tractats de pau; rebuda d’ambaixadors; manteniment dels costums; administració del tresor públic; administració de províncies o la declaració de l’estat d’excepció.

INSTITUCIONS POLÍTIQUES IV

COMICIS Comitia curiata. La més antiga, estava

formada per patricis i tenia com a funcions l’elecció de sacerdots; la concessió de l’imperium o la confirmació d’adopcions.

INSTITUCIONS POLÍTIQUES V

COMICIS Comitia centuriata. Formada per patricis

i plebeus seguint la classificació de Servi Tul·li de la societat segons la seva riquesa.

Les seves funcions principals eren l’elecció dels magistrats superiors; les apelacions de sentències contra l’estat i decidir sobre la pau o la guerra.

INSTITUCIONS POLÍTIQUES VICOMICIS D’aquesta manera SEMPRE obtenien la majoria

els més rics.

INSTITUCIONS POLÍTIQUES VII

COMICIS Comitia tributa. Formada per patricis i

plebeus, té el seu origen en les assemblees de la plebe. Convocada pel tribú de la plebs, té com a principals funcions l’elecció dels magistrats menors i les apel·lacions de delictes no polítics.

MAGISTRATURES I

Hem de diferenciar entre les magistratures majors ( cònsols, pretors i censors) i les magistratures menors (edils, qüestors i tribuns de la plebs).

El cursus honorum, consistia en l’ascensió esglaonada en les diverses magistratures, de menys a més important. Havien de passar pel cap baix dos anys entre l'exercici d'una magistratura i una altra.

MAGISTRATURES II

Els magistrats NO cobraven. Els magistrats eren elegits

per a un any, llevat del censor i dels càrrecs extraordinaris.

Tots els càrrecs, excepte el dictador i el mestre de cavalleria, eren ocupats per dos homes o més. Les decisions havien de ser preses per unanimitat i un sol membre podia anul·lar-les.

MAGISTRATURES IIILes magistratures s’exercien en aquest ordre: qüestors: n'eren vint i van arribar a quaranta, repartits

per totes les províncies. Eren responsables del tresor públic.

edils: n'eren quatre, dos patricis i dos plebeus, que s'encarregaven de l'administració de la ciutat de Roma: vigilància dels mercats, provisió de queviures, organització de festes i jocs.

pretors: n'hi havia dos i van arriba a vuit (peregrinus i urbanus). Dirigien el procediment judicial i actuaven com a presidents dels tribunals en les causes penals.

cònsols: n'eren solament dos. Eren els magistrats suprems de la República. Amb el nom de tots dos es designaven els anys. Quan cessaven eren enviats a una província com a governadors (procònsols).

MAGISTRATURES IV

tribuns de la plebs: van passar de dos a deu. Defensaven els drets dels plebeus, podien fer propostes de llei i participar en els debats dels comicis i el senat i tenien dret de vet davant els altres magistrats.

censor: Se n'elegien dos cada cinc anys entre els excònsols i romanien en el càrrec durant any i mig, temps necessari per realitzar el cens dels ciutadans, dividint-los en classes segons la seva riquesa. A més inscrivien els nous senadors d 'entre els exmagistrats i tenien el poder d'expulsar del senat els membres que en consideressin indignes. Així mateix vetllaven pels costums públics i podien castigar les faltes morals no contemplades per les lleis.

MAGISTRATURES V

Algunes magistratures no existien normalment, sinó que només s'hi recorria en situacions d'emergència per a Roma.

dictador: magistrat únic al qual es concedia tot el poder durant un màxim de sis mesos quan la república es trobava en circumstàncies excepcionals que la posaven en perill. Aquest càrrec, però, va ser desvirtuat el s. I a. C. per Sul·la i Cèsar perquè el van emprar tan sols per legitimar el seu poder personal.

mestre de cavalleria: mà dreta del dictador mentre aquest durava en el càrrec.

EXPANSIÓ DE ROMA I

Entre el 510 i el 272 aC Roma aconsegueix el domini de la península itàlica:

- Domini del Laci i la Itàlia central.- Lluites contra els gals (390 aC

incendi de Roma)- Guerres contra els samnites- Expansió cap a la Magna Grècia.

EXPANSIÓ DE ROMA II I guerra púnica (264-241 aC)

- Pressa de Sicília. II guerra púnica (219-201 aC)

- Possessió del nord de la península ibèrica.- Victòria cartaginesa a Cannes (216 aC)- Victòria romana a Zama (202 aC)

III guerra púnica (149-146 aC)- Destrucció de Cartago - Conquesta de Grècia.