1

2

3

4

A Europa, només hi ha tres estats que

es puguin considerar monolingües :

Portugal, Islàndia i Albània ; en la

resta d’estats europeus, com que hi

ha contacte entre grups socials que

parlen idiomes diferents o que

alternen l’ús de llengües diferents, es

produeix aquest contacte entre

llengües que pot afectar la llengua

autòctona.5

6

7

8

9

Les llengües més parlades

És essencial que distingim entre llengua minoritària i

llengua minoritzada, la llengua minoritzada és la que ha

esdevingut minoritària com a resultat d’haver entrat en

conflicte amb una altra que la domina.

10

el 21 de febrer és el dia internacional de la llengua materna. Segons informa Vilabeb, aquesta diada fa referència a les llengües minoritzades, unes 3.000 al món.

11

12

A la minorització

d’una llengua, poden

contribuir tan causes

externes i causes

internes.

Des del poder es poden

crear una sèrie de

prejudicis que impliquen

comportaments deslleials

envers l’idioma propi

d’una comunitat.

13

Un conflicte lingüístic

avança, cap a la

substitució de la llengua

dominada per la llengua

dominant llevat que s’aturi

gràcies a la intervenció

decidida del poder i la

presa de consciència

social que fan que es pari

l’extinció.14

La és la única alternativa a la

substitució lingüística.

Comporta “fer normal l’ús d’una llengua en el

territori que li és propi”, és a dir, estendre’n l’ús a

tots els àmbits comunicatius.

15

En les societats modernes les llengües

normalitzades necessiten disposar d’una

varietat estàndard, és a dir, comuna a tots

els dialectes, que agiliti la intercomprensió

entre totes les persones del domini

lingüístic, sigui quin sigui el seu dialecte

geogràfic, social o generacional

16

Aquest model de llengua comuna garanteix

una intercomunicació eficaç en els àmbits

més o menys formals i , per això, és la

utilitzada en els mitjans de comunicació, en

el sistema educatiu, en l’administració

pública, en el comerç, en la indústria, etc.

17

18

Però, com en la substitució

d’una llengua, la normalització

és un procés llarg, un procés

de canvi social per mitjà del

qual una comunitat pren

consciència del conflicte

lingüístic i recupera les

posicions perdudes.

19

Perquè la normalització sigui possible hi ha d’haver un nivell d’autogovern que permeti regular la normativització de la llengua i el seu procés d’estandardització, el seu estatut jurídic, el seu aprenentatge i ús , etc. Les persones que parlen aquesta llengua han voler que no desaparegui i lluitar perquè això no passi.

La Declaració Universal dels Drets Lingüístics, aprovada a Barcelona el 6 de juny de 1996, assenyala a l’article 9: “Tota comunitat lingüística té dret a codificar, estandarditzar, preservar, desenvolupar i promoure el seu sistema lingüístic, sense interferències induïdes o forçades”.

20

Per a les empreses que externalitzin el disseny i la producció del seu lloc web, la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ofereix informació sobre empreses de serveis web que es poden encarregar de la creació i actualització de llocs web en català i altres idiomes. La llista actualitzada és a :http:/www.gencat.cat/llengua/tecnologies

La cooperació establerta entre el TERMCAT i el Consorci per la Normalització Lingüística, òrgan que a través de la seva xarxa territorial de centres de normalització, serveis lingüístics i oficines de català, aplica la política lingüística del Govern de la Generalitat de Catalunya, es manifesta principalment en la prestació de serveis d'assessorament terminològic als professionals lingüístics que hi treballen.

21